oferien llocs de treball (de primer Isona i Tremp, més endavant Manresa i Lleida i fins i tot Amèrica, entre d'altres, i, finalment, el Vallès, Barcelona i la seva perifèria. Algunes famílies han abandonat les cases velles dels nucli i s’han desplaçat a una nova casa del pla. Per sort, algunes cases velles s’han mantingut com a segones residències. Aquests mateixos anys veieren la construcció de les primeres carreteres d'accés a la comarca i entre els seus pobles, i el 1916 s'enllaçà Abella de la Conca amb la carretera d'Isona a Coll de Nargó, la qual passa per Bóixols. Malgrat tot, el 1926 Abella encara tenia una certa vida comercial, que avui ha perdut del tot. Hi havia un molí d'oli, paletes, una taverna, un estanc, tres molins de farina i dos hostals. El
7
de
març
del 1938 les
tropes
franquistes del Cuerpo de Ejército de Navarra ocuparen Tremp, i van avançar fins
a Suterranya, Figuerola
d'Orcau, Aransís i Sant Serni el dia 9, per ocupar
l'endemà Orcau, Basturs i Sant
Salvador muntanyes
de de
Toló, la
a
més
de
Campaneta,
les Sant
Corneli i el Mont de Conques. Allí van aturar l'avenç, i el front va ser durant 10 Orcau. mesos a la Conca Dellà. Els republicans de l'XI Cos d'Exèrcit, molt delmat, van establir el centre d'operacions a Abella, controlant Isona, Siall, Llordà, Biscarri, Benavent i Covet. En el decurs d'aquests deu mesos, la major part de poblacions foren bombardejades pels dos bàndols. Tot i això, Abella de la Conca és el terme que va patir menys desperfectes, potser perquè la majoria de combats se'n mantingueren lluny. Els pobles del terme d'Abella de la Conca serviren en molts casos de refugi per a les persones que havien fugit del pla, com Isona, que romanien pràcticament deserts, només habitats pels soldats de l'exèrcit republicà. Un bon nombre de ciutadans van morir en el front de combat o afusellats, per un i altre bàndol, durant o després de la guerra. Bóixols fou un dels pobles que més van patir del desconcert posterior al final de la guerra, amb persones amagades, maquis, guàrdies civils perseguint-los voltant per tot el terme, especialment la part muntanyosa, tradicional refugi des de temps antics per als qui vivien en situació problemàtica o obertament al marge de la societat. Queden diversos búnquers, construïts la major part per l'exèrcit franquista un cop aconseguida la retirada de l'exèrcit constitucional republicà per tal de prevenir un contraatac. Per això a la Serra, la serreta de la qual forma part el poble de Basturs, té algunes de les fortificacions
36