Page 1

TREBALL DE RECERCA

LA CONCA DEL

RIU ABELLA Quin és l’estat ecològic del riu Abella?

Alumne: Gerard Carbonell Morales Tutora: Mercè Bosch 2n. de Batxillerat 2015-2016 La Salle Congrès

1


“Conèixer el que tens a casa teva és el primer pas per estimar-ho” Xavier Martí President de l’Associació Hàbitats

2


ÍNDEX INTRODUCCIÓ.......................................................................01 1. LA CONCA DEL RIU ABELLA................................................03 1.1 GEOLOGIA DE LA CONCA.........................................06 1.1.1 Geologia...................................................06 1.1.2 Paleontologia.............................................11 1.1.3 Els estanys de Basturs................................14 1.2 FLORA DE LA CONCA...............................................15 1.3 FAUNA DE LA CONCA...............................................25 1.4 IMPACTE DE L’ACTIVITAT HUMANA............................28 2. ESTAT ECOLÒGIC DEL RIU ABELLA........................................38 2.1 ITINERARI DEL RIU ABELLA......................................38 2.2 ANÀLISI AMBIENTAL................................................53 2.2.1 Metodologia d’inspecció................................53 2.2.2 Trams d’inspecció........................................55 2.2.3 Anàlisi del riu..............................................57 A. Qualitat hidromorfològica..........................57 A.1 El cabal......................................57 A.2 L’hàbitat fluvial............................59 A.3 El bosc de ribera..........................67 A.4 Les alteracions.............................71 B. Qualitat fisicoquímica...............................74 B.1 Les propietats organolèptiques.......74 B.2 La temperatura............................75 B.3 El pH..........................................76 B.4 Els nitrats....................................78 B.5 L’oxigen......................................80 C. Qualitat biològica.....................................82 C.1 Els macroinvertebrats...................82 C.2 La biodiversitat............................85 CONCLUSIONS.......................................................................88 REFERÈNCIES DOCUMENTALS...................................................90 ANNEXOS: ANNEX A: ARBRES I ARBUSTOS ANNEX B: FAUNA ANNEX C: MACROINVERTEBRATS ANNEX D: FULL DE CAMP i MANUAL D’INSPECCIÓ (càlcul de l’IHF)

3


INTRODUCCIÓ Pedro Arrojo, en el pròleg del llibre Rius de sal, parla que en l’antiguitat els avantpassats van entendre els rius com les venes i arteries del territori i l’aigua com l’ànima de la vida. Aquesta visió de la Mare Naturalesa va fer créixer múltiples relats mitològics i ha inspirat rituals religiosos com el del baptisme cristià. Amb el renaixement, la idea de la dominació de la natura se sobreposa a la del respecte a la naturalesa. Francis Bacon, pare de l’empirisme científic afirmava que “la ciència ha de tractar la naturalesa com tractava el Tribunal de la Inquisició els seus reus, i torturar-la fins que confessi l’últim dels seus secrets. El desenvolupament de la ciència ha permès millorar les condicions de vida, però l’arrogància tecnocràtica, els interessos econòmics han considerat l’aigua com un simple recurs productiu i els rius com canals de H 2O que es perd al mar, o pitjor, com a evaquadors de residus. En poques dècades hem destruït milers de km de preciosos fluxos fluvials, hem fet de l’aigua un transmissor de la malaltia i de la mort. Entitats com Associació Hàbitats tenen com a objectiu conscienciar la ciutadania de la importància de conviure amb uns rius vius. El riu Abella i el seu entorn han estat des de la infantesa un espai de lleure i coneixement. En els darrers anys he col·laborat amb l’Associació Hàbitats aportant dades bàsiques de les aigües del riu. El meu interès sobrepassa l’anàlisi de l’aigua i s’amplia a biodiversitat de la conca del riu. La realització d’aquest treball m’ha de permetre conèixer l’estat ecològic del riu Abella i com afecta l’activitat humana i agrícola el riu al llarg del seu curs. També vull conèixer la fauna i la flora de la conca del riu, a més de la geologia de la zona.

Els objectius d’aquest treball de recerca consisteixen a conèixer les característiques del riu Abella: 1.-Conèixer en què consisteix un anàlisi d’un riu. 2.-Conèixer les característiques d’un clima mediterrani. 3.-Coneixer la composició del bosc de ribera. 4.-Coneixer la fauna de la conca del riu Abella. 5.-Saber l’estat actual de les aigües del riu Abella.

4


Per respondre a la pregunta: Quin és l’Estat ecològic del riu Abella?,

la metodologia

utilitzada serà la que segueix l’Associació Hàbitats, basada en l’observació i la comparació de les dades. Cal analitzar diversos trams del riu per veure com afecta la presència humana i l’activitat agrícola. Aquesta observació en tres trams diferents, cal fer-la en diferents ocasions al llarg de l’any. A partir de les dades obtingudes podrem valorar si el riu compleix els cànons per ser considerat un riu amb un bon estat ecològic. Per tal de conèixer la fauna i la flora del riu Abella s’ha fet el recorregut de tot el riu a peu. A més, també s’han realitzat itineraris per diverses zones de la seva conca. En definitiva, és un treball bàsicament pràctic que es presenta en dos grans apartats. En el primer es parla de la conca del riu Abella (la geologia, la flora, la fauna i l’activitat humana) i en el segon, s’exposa l’anàlisi ambiental realitzada.

5


1. LA CONCA DEL RIU ABELLA El riu Abella forma part de la conca hidrogràfica de l’Ebre. Està situat a la comarca del Pallars Jussà.

La conca del riu Abella recull les aigües que transcorren per una superfície de 106 Km2 aproximadament i que s’ajunten amb el riu Conques en el terme municipal de Gavet de la Conca i, a partir d’aquí, reben el nom de riu Gavet que desemboca a la Noguera Pallaresa. El riu Abella passa pels termes municipals d’Abella de la Conca, Sant Romà d’Abella, Basturs, Orcau, Figuerola d’Orcau, Suterranya, Fontsagrada i Gavet de la Conca

En les pàgines següents podem observar en detall (escala 1:50.000) la nostra conca. En el mapa1 s’ha delimitat en vermell el territori que aporta les seves aigües al riu Abella i amb blau els rius i afluents. S’hi ha indicat els punts on s’ha fet l’anàlisi ambiental.

1

Extret dels Mapes Comarcals de Catalunya, 25. Pallars Jussà de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i editat per El Periódico.

6


MAPA A DOBLE FULL DE LA CONCA DEL RIU ABELLA

7


1.1 LA GEOLOGIA DE LA CONCA 1.1.1 La geologia Josep Maria Nadal2 explica de manera senzilla i entenedora que durant milions d’anys, el Pallars Jussà va ser un mar habitat per tota mena d’éssers de l’era primària i secundària. Aquest paisatge marí –on hem de situar la conca del riu Abella-, però, va canviar radicalment de fesomia al final del període cretaci, moment en què el Pallars va patir l’inici de la compressió de dues plaques (ibèrica i europea) de la litosfera3, la qual va deixar aflorar a la superfície un plegament geològic que s’estén al llarg

i

ample

L’aflorament

del

de

la

subsòl

comarca. fa

del La conca del riu Abella era mar. Pallars un lloc únic al món perquè afavoreix una lectura al descobert de la composició de la Terra i alhora ha permès la descoberta de restes fòssils4. Per la seva geodiversitat, qualitat d’afloraments, facilitat d’accés i seguretat, aquest territori compta amb el reconeixement internacional de laboratori natural de geologia5. El territori presenta un relleu de grans contrastos, format per un conjunt de serres i conques d’orientació est-oest, com la conca del riu Abella, determinades per la disposició de diversos mantells de corriment que configuren el Pirineu. Al nord del Pallars Jussà es troba la zona Axial Pirinenca amb les roques més antigues de la

2

NADAL, Josep Maria: El Pallars Jussà. Un paradís geològic. Consell Comarcal del Pallars Jussà

3

Els Pirineus són una serralada de plegament alpí de més de 1500 quilòmetres de longitud. Són el resultat de la deriva continental de la Placa Ibèrica durant el Mesozoic i la seva col·lisió final amb la Placa Europea durant el Cenozoic. El Pallars Jussà se situa al flanc sud dels Pirineus. 4

Des de la década de 1960, amb els primers grups de geòlegs –holandesos i nord-americans– passen més de vuit-cents geòlegs l’any i més de mil cinc-cents universitaris, d’arreu d’Europa, que hi fan treballs de camp. El fet que al Pallars es pugui accedir a les roques que en altres llocs del món es troben a milers de metres sota terra ha despertat l’interès de les companyies petrolieres, que apliquen els coneixements adquirits, com ara la puresa, la porositat o la transmissió dels estrats de roca, a la recerca de petroli. A més, el territori pallarès permet veure la formació de jaciments en molt pocs quilòmetres, mentre que a d’altres indrets del món, com ara Egipte, l’Argentina o el Brasil, és necessari recórrer grans distàncies per poder observarho. 5

L’altra font documental per fer aquest apartat ha estat la web del Projecte del Geoparc del Palllars Jussà: http://www.projectegeoparctrempmontsec.com/

8


serralada. Al sud de la Zona Axial es troba al Prepirineu, on s’identifiquen unes

estructures

tectòniques

conegudes com “mantells superiors sudpirenaics”, els quals estan formats bàsicament per roques del Mesozoic i del Paleogen, més joves que les de la

Zona

Axial.

l’emplaçament

Simultàniament d’aquestes

a

làmines

encavalcants, es van originar conques intramuntanyoses com la de Tremp dins de la qual es troba la petita conca del riu Abella. El Quaternari es caracteritza per una gran inestabilitat climàtica que va condicionar la dinàmica i els processos de formació del relleu. Les glaceres van modelar la topografia dels sectors més elevats de la serralada i es va produir l’encaixament generalitzat de la xarxa de drenatge, (la Noguera Pallaresa, la

Noguera Ribagorçana i El Flamisell), generant espectaculars congostos que travessen les serres i les conques (Congost de Monrebei, Terradets, Collegats i el petit congost que va formar el riu Abella anomenat popularment el Foradot). Als Pirineus, la major part dels sediments quaternaris són d’origen glacial, dipòsits torrencials, al·luvials i de vessant. No pas així a la Conca de Tremp, on cal destacar les acumulacions de travertins.

Foradot d'Abella

9


Observant els mapes6 següents podem dir que els tipus de roques de la conca són conglomerats, travertins, argiles, gresos i graves:

6

Del llibre Anfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears i del mapa geològic del Projecte de Geoparc, elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (2015), on hem destacat amb una ratlla vermella la conca del riu Abella

10


11


A partir dels itineraris realitzats s’han pogut observar les formacions geològiques següents: Calcàries a Basturs:

Calcarenites de la formació Areny. Es tracta d’arenisques amb ciment calcari (el ciment manté els grans d’arena junts), a Basturs:

Graves de gra groller amb còdols i matriu argilosa, al riu Abella:

El nivell de dalt són toves. El nivell de sota són graves de ventall al·luvial, als Estanys de Basturs

12


1.1.2 Paleontologia El Pallars Jussà, explica Josep Maria Nadal, és un gran jaciment geològic que inclou vint-i-sis punts d’interès natural disseminats al llarg dels 1.209 km2 de la comarca 7. Un dels itineraris que es realitza abraça la zona sud-est del territori, part més oriental de la Conca de Tremp, és a dir, la que pertany en part a la conca del riu Abella. El seu recorregut, que es pot efectuar en cinc aturades –Aransís, els estanys de Basturs, l’ermita de la Mare de Déu de la Posa, coll de Faidella i Abella de la Conca–, permet veure el rocam més modern de la comarca i visitar l’anomenada làmina encavalcant del Montsec. A la vall trobem també les fonts naturals més antigues de la comarca, a Conques, Figuerola i Basturs, d’on l’aigua brolla des de fa cinc-cents mil anys. Aquestes aigües carregades de carbonat de calci han originat el nombrós rocam de travertí del Mont de Conques.

Al final del cretaci superior, els dinosaures es passejaven sobre els fons fangosos de la conca buscant aliment tot deixant marcades les empremtes al fang. Amb el fons una mica endurit, les petjades quedaven ben definides; si un altre sediment aconseguia

protegir-les,

les

empremtes es convertien en fòssils. En

aquesta

nombroses

Ous de dinosaure a Basturs

zona petjades

s’han

trobat

fòssils

de

dinosaures herbívors i carnívors.

L’àrea del territori del Projecte Geoparc8 inclou una representació molt àmplia de l’evolució de la vida a la Terra, que comprèn de jaciments des del Permià fins al Paleogen, gairebé 250 milions d’anys representats per fòssils de vertebrats, invertebrats i plantes.

7

A peu de carretera, els principals jaciments sorprenen els visitants en direcció a la serra de Comiols, a la serra de Montllobar, al Montsec o travessant el rocam de l’estret de Collegats, espais on la natura mostra formacions calcàries, argiles, gresos i conglomerats, d’una antiguitat diversa però en tots els casos llunyana al temps humà. La comarca distribuïa a cada banda de la Noguera Pallaresa com a eix transversal s’ha convertit en un dels principals reclams turístics de la comarca perquè posa a l’abast del gran públic els valors patrimonials del Pallars Jussà: geologia, paleontologia, castells de frontera i activitats esportives. Es realitzen tres rutes guiades per conèixer de prop la geologia pallaresa. 8 Informació treta de la web del Geoparc.

13


L’existència de restes de dinosaures a la Conca de Tremp va ser notificada per primera vegada en 19279. Des dels anys 80 del segle passat, investigadors de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) i del Museu d’Isona i Conca Dellà excaven sistemàticament a la zona, en la qual s’han anat descobrint nous jaciments i milers de restes fòssils que han permès conèixer millor el final de l’Era dels Dinosaures a Europa. El Permià i Triàsic es troben representats en el límit nord, on afloren els sediments vermellosos que han proporcionat una gran riquesa d’icnites (petjades i rastres), principalment de rèptils i amfibis, que assenyalen la gran diversitat de vertebrats en aquesta zona. A nivell de restes vegetals, nous jaciments estudiats recentment ens remeten a l’enorme exuberància i varietat dels ecosistemes del Permià. El següent període amb àmplia representació correspon al Cretaci Inferior, amb els afloraments de la Serra del Montsec, entre els quals destaquen les pedreres de Rubies i La Cabrúa, jaciments de calcària litogràfica que han proporcionat unes restes fòssils magnífics d’insectes, invertebrats marins, plantes, vertebrats com amfibis, petits rèptils i, fins i tot, aus Fóssil d'un arbre trobat als barrancs de Basturs.

amb plomes. Sovint es conserven les parts toves del cos i en alguns casos

fins i tot patrons de coloració. Cal destacar

les

primeres

restes

de

plantes

les amb

flors (Montsechia vidalii), que van aparèixer al planeta fa uns 130 milions

d’anys

i

que

van

ser

descrites a la Serra del Montsec en

Fòssil de resta de planta exposat al Museu d'Isona.

1902 per Charles René Zeiller. Potser el major actiu paleontològic prové dels sediments transicionals del Cretaci Superior gràcies a les abundants restes de dinosaures. Aquest període ha proporcionat un excel·lent registre tant dels ambients costaners (acumulacions de rudistes de la Collada de Basturs), dels ambients de transició (jaciment de marques d’alimentació de rajades de la Posa) i, especialment dels ambients més continentals (Conca de Tremp, i Vall del Riu Sallent a Coll de Nargó). Ossos, ous i petjades dels darrers dinosaures que van habitar Europa en els milions previs a l’extinció que va tenir lloc al límit Cretaci / Paleogen, es troben en gran quantitat i qualitat en la franja

9

Les primeres restes de dinosaures en aquesta zona es van donar a conèixer el 1954 pel paleontòleg alemany Walter Kühne, que va excavar juntament amb el paleontòleg espanyol Emiliano Aguirre el Barranc d’Orcau (jaciment actualment conegut com Orcau-1). Pocs anys després, el francès Albert-Félix de Lapparent va descobrir els primers ous de dinosaures al Barranc de Basturs.

14


sedimentària que registra els ambients del Maastrichtià. Cal destacar la presència de diverses formes

de dinosaures

sauròpodes,

hadrosaures, teròpodes o ornitòpodes, a més de la presència de restes de cocodrils, tortugues o pterosaures, entre d’altres vertebrats. La riquesa de restes d’ous, tant a la Conca de Tremp com a Coll de Nargó, situen aquesta zona com el

principal

jaciment

europeu

d’ous de dinosaure i un dels més Petjades de dinosaures al jaciment d’Orcau. importants del món. Desenes d’articles científics publicats en revistes especialitzades recolzen la importància de les troballes, que es troben dipositats per a la seva conservació i estudi al Museu d’Isona i Conca Dellà i en el seu satèl·lit museogràfic, el centre de divulgació Dinosfera, de Coll de Nargó.

Fémur autèntic de dinosaure exposat al Museu d'Isona.

El registre sedimentari amb restes fòssils es completa amb el següent període geològic, el Paleogen. En ambdues vessants del Montsec es troben espectaculars concentracions de fauna invertebrada, per exemple a les geozones de la Régola (Àger) o al estratotip de l’Ilerdià, mentre que les primeres formes mamiferianas, amb especial rellevància als primers primats europeus, s’han trobat en els jaciments eocens d’Àger i de la Pobla de Segur.

15


1.1.3 Els estanys de Basturs Ramon Costa10 explica que l’Estació Biològica del Pallars Jussà ha promogut un estudi geològic11 del complex travertíniclacustre del Mont de Conques i els Estanys de Basturs. Els Estanys de Basturs, situats al municipi d’Isona i Conca Dellà, per sobre del marge esquerre i davant del poble de Basturs, són els estanys d’origen càrstic més importants de Catalunya, juntament amb el de Banyoles i el de Montcortés. Es tracta d’un complex lacustre i de doms de toves (carbonats/travertins de surgència no termal) associat a l’aqüífer artesià de la Conca de Tremp composat d’estanys fossilitzats situats al Mont de Conques i de diversos llacs associats a surgències actives, sent els més importants l’Estany Gros, l’Estany Xic i les Bulles12. Ramon Costa explica que s’han per

dissolució

de

les

format

calcàries

que

configuren el substrat de la Conca: els mantells carbonatats anomenats arenites d'Areny. Aquests gresos estan confinats per sota dels sediments argilosos que veiem pertot, però afloren, des de Santa Engràcia, en algunes zones com els Nerets i les Costes de Suterranya. La L’estany gran de Basturs (juliol 2016)

carstificació ha fet que el interior del cos rocós estigui com un formatge: ple de

cavitats i conductes per on l'aigua circula. El conjunt constitueix un magnífic aqüífer, el més gran de la Conca, del que els estanyols de Basturs representen el sobreeixidor. En aquesta característica rau un dels punts d'interès d'aquestes basses, ja que són un indicador de les reserves d'aigua. L'estany gran mostra la seva esplèndida forma cònica, com la d'un cràter, que tindria una fondària màxima d'uns 17 metres. De fet ( temps era temps) els estanys ocupaven antigament una extensió molt gran, com ho prova la presència de pedra tosca en tot el triangle: Basturs, Figuerola i Conques; però llavors segurament plovia més Les aigües que afloren als estanys brollen en una font a prop del riu.

que ara.

10

Petita nota cultural a la pàgina web del poble de Suterranya. http://blocs.xarxanet.org/ebpallarsjussa/files/2012/02/Cinclus-3.pdf 12 L’estudi ha consistit, amb mètodes geofísics de Tomografia Elèctrica de Resistivitat (TER) i georadar (GPR), en la caracterització de l’estructura interna (canals principals) d’aquest sistema travertíniclacustre mitjançant tècniques de cartografia de camp. 11

16


1.2 LA FLORA DE LA CONCA La serra de Montsec presenta un clima mediterrani de muntanya mitjana, envoltada al nord i sud per un clima típicament mediterrani13. Les precipitacions són baixes. Al voltant dels 500mm a la Conca de Tremp, constituint un illot de sequedat dintre del Prepirineu, sens dubte a causa de la pantalla orogràfica del Montsec, que detura els vents humits. Aquesta precipitació augmenta en cotes elevades de la serra (512mm a Conques o 700 mm a Abella de la Conca14). Estacionalment, els màxims es produeixen a la tardor i a la primavera, i els mínims a l'hivern. Les nevades no solen ser gaire freqüents (3 dies a l'any a Tremp). El mapa blau il·lustra el que hem dit15:

Les

temperatures

anuals

són

extremades

i

corresponen a un clima de tipus continental, situant-se les mitjanes entre 10 i 14ºC. Els hiverns són freds amb freqüents boires 16, mentre que els estius són calorosos, especialment a les planes (Tremp arriba a màximes de 42ºC) i frescos a la serra.

La boira al riu Abella al desembre. 13

LLOBET, Salvador: Prepirineu. El Montsec. Granollers: Editorial Alpina p. 5.

14

Manuel Cortès, p. 29. Reproduïm els mapes de pluviositat i temperaturas del llibre de Xavier Rivera. 16 Cortès, p. 30. En el Pallars s’estableix un règim d’inversió tèrmica la temperatura de la part alta de la muntanya és superior a la dels fondals, llocs on es poden formar boires persistents. 15

17


El

mapa

de

vegetació

indica que a la conca del riu Abella

hi

ha

rouredes

seques submediterrànies i alzinar muntanyenc.

F. Masclans presenta, a l'inici de la seva Guia per conèixer els arbres, una mapa bàsic de la distribució els

arbres

als

Països

Catalans. El

cercle

vermell

indica

aproximadament la Conca de Tremp on observem que existeix, en general, bosc de roure martinenc i bosc secundari de pinassa. Robert Hijar, en el seu llibret Els arbres del nostre paisatge, divideix el

18


territori català en quatre estatges: Estatge alpí, estatge subalpí, estatge montà, i estatge basal o regió mediterrània.

Ens fixem en l'estatge montà que és el que trobem principalment al Pallars Jussà (marcat amb un cercle vermell i que Llobet (p.6) denomina euro-siberià submediterrani). El seu límit inferior oscil·la entre 500 i 1200 m i el superior arriba els 1600 m. El clima és força semblant al de l'Europa central, amb hiverns bastant freds i estius més aviat humits. Aquí, l'autor situa els boscos d'arbres de fulla caduca i les pinedes de

pi

roig.

Però

continuació

a

diferencia

entre les zones de clima humit i les zones de clima relativament sec. En la zona humida trobem el faig

amb

un

sotabosc

empobrit per falta de llum i les rouredes humides. Es troben, per exemple, al Pirineu, al Montseny, a Olot i als Ports de Beseit. Però centrem-nos en la zona

de

clima

relativament

sec,

d'influència

continental

propi del Pallars Jussà. Entre 1300 i 1600 m, hi trobem

pinedes

de

pi

roig, i a les fondalades humides hi ha avellaners, freixes, etc. (de fulla caduca). En una gran extensió d'aquesta zona seca, el roure martinenc (de fulla caduca) és abundant, i gairebé sempre va acompanyat del boix. També hi pot sobresortir la pinassa (Pinus negra subsp. Salz mannii), afavorida on s'ha produït la destrucció del bosc de roure valencià i a indrets més secs i temperats. El sotabosc es format per arbusts semblants al del bosc de roure martinenc, però més empobrit. En els llocs en què ha estat destruïda la roureda primitiva de roure

19


martinenc, sovint s'hi fa una pineda de pi roig, com a comunitat substitutiva. La vegetació de ribera està constituïda per verns, àlbers, pollancres, salzes, oms, freixes, etc. arbres tots ells de fullatge caduc, que requereixen un sòl amb aigua freàtica poc profunda. Robert Hijar situa la conca del riu Abella dins de l'estatge montà, però no massa lluny –fent frontera- de la regió mediterrània com es pot veure en el gràfic anterior 17. La regió mediterrània es divideix en dos subsectors: septentrional i meridional. En el seu estat natural, la vegetació mediterrània septentrional que devia estar dominada pels alzinars que cobrien la major part del territori (l'alzinar típic, l'alzinar muntanyenc i l'alzinar de carrasca, aquest últim es caracteritza per ser sec i pobre). Llobet destaca en el paisatge mediterrani un domini del carrascar, les màquies, les garrigues i les brolles18. En molt llocs on han desaparegut les alzines, s'estableix el pi blanc o bé el pi pinyer, que tenen un procés de creixement molt més ràpid que l'alzina. F. Masclans afirma (p. 27) que actualment els boscos verges, no tocats per l'home, són raríssims; potser en trobaríem alguns en certes valls pirinenques d'accés difícil. La majoria dels boscos són explotats per l'home. Una destrucció més activa per carboneig i l’ocupació activa, diuen Llobet i Masclans, mena a la desforestació; grans extensions de garrigues i erms devien haver estat en un altre temps boscatges esponerosos. Masclans, en la descripció dels diferents estatges, explica com els arbres que hi trobem són els mateixos que es troben en diferents territoris europeus. Hem triat alguns dels mapes de distribució d’arbres que es troben en el Pallars per il·lustrar-ho

17

La regió basal o mediterrània situa el nivell superior entre 500 i 1200 m. Amb l'estiu eixut i calorós i l'hivern benigne, amb precipitacions moderades. Les plantes d'aquesta regió tenen el fullatge persistent, verd tot l'any, més aviat petit i coriaci -endurit i flexible com el cuir-. Sovint tenen pèls a la cara inferior de les fulles, com adaptació al medi on l'aigua no és molt abundant.

18

El carrascar (Quercetum rotundifolia), vegetació de caràcter mediterrani continental. Es tracta d'un alzinar empobrit on algunes espècies s'hi fan rares i fins desapareixen. La carrasca (Quercus ilex subsp. Rutundifolia) és una alzina més grisenca, baixa i rabassuda, és un arbre capaç de resistir climes secs i continentals, poc favorables a l'alzina típica. Als solells abruptes s'hi estenen les màquies, bosquina densa formada per arbusts alts, amb sòls força secs, on no hi arrelen gaires plantes. Les garrigues, matollar molt dens i atapeït, punxós i força ombrívol, que prefereix els terrenys calcaris fisurats (carstificats) i sòls pedregosos secs, amb molt poca terra. També hi trobem extenses brolles calcícoles, que presenten la major part de les plantes aromàtiques típiques de la mediterrània, esteses per l'acció de l'home a dominis propi del carrascar. Masclans (arbustos, p.17) explica la diferència entre un bosc, una màquia (espessa i prou alta per amagar un home dret) i la garriga. Si la vegetació no és tan espessa tindrem una brolla o un matoll. I, per últim, si no hi ha mates (plantes llenyoses) i ja tot són herbàcies, tindrem un fenassar o un prat.

20


i hi hem afegit un cercle vermell que indica el Pallars JussĂ :

21


En el seu llibre sobre els arbustos, Masclans explica que el nostre territori està dividit en dos grups de paisatge: paisatges mediterranis i paisatges europeus19. Podem distingir entre comunitats on la vegetació és natural i comunitats on és cultivada. Per exemple, les pollancredes i les platanedes de la Selva. A més, podem parlar de vegetacions estables i vegetacions inestables. En el cas d'una actuació humana

destructora,

els tipus de

vegetació transitòria o inestable seran cada vegada més empobrits, i en canvi, en circumstàncies favorables, s'enriquiran a poc a poc. L’abandonament

d’alguns

espais

antigament dedicats a l’agricultura a la nostra conca va permeten recuperar

Terrasses de cultiu abandonades a sota del bosc d'Abella. No

la vegetació estable primitiva a un s’hi pot accedir amb les grans màquines d’avui dia. ritme molt lent.

Els pagesos parlen de terrenys abandonats on cultivaven hortalisses amb l’aigua de petites fonts avui dia exhaurides20. A la part d'obaga, en anys plujosos raja aigua en aquestes estalactites. Ara ja no hi cauen gotes aigua. A la sota, la font que rajava fa 20 anys al seu costat als terrenys de Llinàs.

Al seu costat, la font seca del terreny de Llinàs. 19

En el mediterrani, les plantes tenen un període de vegetació activa molt llarg de tot l'any. Els paisatges europeus ocupen la muntanya mitjana i l'alta muntanya. Aquí les plantes tenen un període de vegetació activa mitjanament breu, interromput a l'hivern. 20

Cortès, p.31 Explica que les fotografies de fa mig segle mostraven el Carreu sense vegetació i ara mostren una densa boscúria.

22


D’aquest conjunt de vegetació destaquem per la seva presència abundant les següents: La roureda de roure martinenc s'acomoda (Masclans 2, p.28) a un clima mitjanament plujós i tolera condicions clarament menys bones, en llocs on el terreny ja és bastant eixut; es troba des del Pallars Jussà fins a l'Alt Empordà, fins a Prades.

Bosc de roure martinenc.

Les

boixeres

(2,

p30)

es

troben

principalment en sòls calcaris, relativament secs. Ocupen grans extensions del Pallars Jussà. L'expansió de la boixeda té relació, sobretot, amb la ruïna de les rouredes originada per l'home. El sotabosc està format per boixos.

Si observem la fotografía aèria de la página 6, podem observar que la major part del territorio esta ocupat per cultius. Es pot veure com la part dreta del riu és més planera i permet els camps de conreu de secà a la part de solana. La part de l’esquerra, d’obaga, és molt més abrupta, amb penyasegats i presenta molta més extensió de boscos. A la part més propera a la desembocadura el terreny s’aixampla a les dues bandes. En aquests anys de seguera, es pot observar el creixement de boixos i de pins.

Un boix i un pi joves a la zona del molí de Basturs.

A partir dels itineraris realitzats podem posar exemples dels diferents tipus de

23


vegetació. S’indica en el mapa de la conca del riu Abella on es troben aquestes zones que es comenten seguidament.

A Brolles

B Bosc d’Abella

D Estanys de Basturs

C Bosc de pi i alzina

24


A Brolles És una formació vegetal que pot recobrir la major part del sòl però deixa passar molta claror. Està constituïda per arbusts, mates i herbes amb una alçada aproximada de 0,5 a 2 metres.

La

brolla

és

típica

de

la

regió

mediterrània, i és un tipus de vegetació altament

inflamable.

S'ha

estès

molt

darrerament, perquè forma una etapa de successió vegetal un cop s'han destruït els boscos. Es pot formar sobre terres calcàries (bruc d'hivern, romaní, carrasca).

B Bosc d’Abella

És un bosc de pi roig (pinus silvestris), situat a la serra de Carrànima, a la zona d'obaga, bastant humida, amb algunes fonts

que

desaigüen

al

riu

Abella. En la part baixa del vessant, hem situat el tram 1 d'anàlisi. El bosc d'Abella.

C Bosc de pi i alzina El bosc d'alzina i pi, en un règim molt fred a l'hivern i calorós i sec a l'estiu, té un sotabosc de boix molt estès que no depassa la forma arbustiva i conviu amb altres arbustos

com

l’esbarzer

(Artostaphylos uva-ursi).

Vista del bosc dels del camí del molí de Basturs.

25

i

la

farigola


D Estanys de Basturs Finalment, volem comentar un espai peculiar. Ramon Costa 21 parlant

de

protegit

l’espai

dels

natural

estanys

de

Basturs explica que el gran contingut de calç de les seves aigües fa que el conjunt sigui d’una singularitat sorprenent, i que hi visquin espècies que no es troben en

altres espais

aquàtics del nostre país. A més,

L'estany gran.

Jordi

Roy

Gabarra 22

explica que l’estany major està envoltat d’una plantació aspecte de vegetació esplendorosa que el fan destacar de la plana agrícola en què s’emmarca. És en aquest sotabosc que hi podem trobar una gran quantitat d’espècies botàniques, que si bé no tenen la importància de les aquàtiques pel que fa a la seva raresa, si que sorprèn per la seva diversitat. Una mostra molt vistosa la tenim en les espècies d’orquídies que hi podem trobar. En els darrers anys se n’ha identificat vuit espècies, però és possible que en puguem trobar alguna més. A l’estany les podem observar entre els mesos de maig fins a principis de juliol.

21

A la web del poble de Suterranya) trobem un article de Ramon Costa amb aquestes observacions sobre els estanys de Basturs

(http://suterranya.net/index.php?option=com_frontpage&Itemid=1 L’estudi més detallat que hem trobat a internet és Josep A. Conesa i Joan Pedrol: Plantes vasculars del quadrat UTM 31T CG36 Isona (Estanys de Basturs) I.E.C., Barcelona 2008 on fan un llistat exhaustiu de les plantes trobades. 22

En la revista “Cinclus” de l’Estació biológica del Pallars , en l’article Orquídies als estanys de Basturs en el web:

(http://blocs.xarxanet.org/ebpallarsjussa/files/2012/02/Cinclus-3.pdf Orquídies trobades: Curraià groc (Cephalantera damasonium) - Curraià vermell (Cephalantera rubra) - Curraià blanc (Cephalantera longifolia) - Flor caputxina (Anacamptis pyramidalis) - Lístera ovada (Listera ovata) - Plantatera bifòlia (Platanthera bifolia) - Caputxina olorosa (Gymnadenia conopsea) - Mosquera (Ophrys insectifera).

26


1.3 FAUNA DE LA CONCA DEL RIU ABELLA El Pallars Jussà és una de les comarques del país amb més varietat de fauna. Això és degut a la gran diversitat de paisatges que hi ha i a les característiques d’aquests. Però el que fa més especial la nostra comarca, és que segurament és on s’observa millor la fauna en estat salvatge. En qualsevol paratge de la comarca és molt fàcil observar les aus carronyaires i rapinyaires més representatives com poden ser el voltor, l’aufrany, l’àguila daurada, l’àguila cuabarrada o el trencalòs. Els mamífers més destacats, que amb una mica de sort es poden observar, són: la guineu, la fagina, el teixó, el cérvol, l’isard, el cabirol, la daina o el porc senglar. D’animals aquàtics, hi trobem quasi en tota la comarca, a causa a la gran quantitat de rius, estanys i embassaments, on hi podem trobar el tritó pirinenc, la granota roja, la truita o la llúdriga. Durant els itineraris realitzats, s’ha observat una gran quantitat de fauna. Les observacions pròpies, s’han posat al annex B dividida en mamífers, aus, amfibis i rèptils. La zona on analitzarem la fauna (conca del riu Abella) destaca per combinar zones muntanyoses amb planes i zones de conreu. Generalment ens trobem en un espai de característiques mediterrànies però en algun punt de la conca del riu Abella apareixen petites raconades amb pinedes de pi negre (Pinus uncinata) que confereixen un elements singular a aquests espais. Aquestes localitats constitueixen el límit meridional al Pre-pirineu central d'alguns elements bòreo-alpins i centreuropeus propis de l'alta muntanya pirinenca. Pel que fa als mamífers, són el grup de fauna més difícil de veure i fotografiar. Tot i així, durant el temps de la realització del treball, hem avistat una gran diversitat d’aquests. Els mamífers que hem vist més cops són el porc senglar (Sus scrofa), el cabirol

(Capreolus

capreolus),

la

llebre comuna (Lepus europaeus) i l’esquirol (Sciurus vulgaris). També hem observat mamífers que, malgrat

Fagina (Martes foina) observada pels voltants del Molí de Basturs

la seva abundància, pels seus hàbits, estrictament nocturns, són més difícils d’observar, com és el cas del el teixó (Meles meles) o la fagina (Martes foina).

27


Les aus són probablement els de vertebrats més fàcils d’observar a la conca del riu Abella. Entre les aus que hem observat més cops destaca el voltor comú (Gyps fulvus), el milà negre (Milvus migrans), El xoriguer comú

(Falco

tinnunculus), l’aligot

comú (Buteo buteo) i l’àliga calçada (Hieraaetus pennatus). Altres aus rapinyaires

observades

són

el

trencalòs (Gypaetus barbatus), el

Grup de voltors (Gyps fulvus)

voltor negre (Aegypius monachus), l’aufrany (Neophron percnopterus), l’arpella vulgar (Circus aeruginosus), l’arpella pàl·lida (Circus cyaneus) i l’àguila daurada (Aquila chrysaetos).

Els rèptils i amfibis són molt presents a la conca del riu Abella. Hem observat 12 espècies de rèptils i 6 espècies d’amfibis totes elles fotografiades durant els itineraris realitzats. Destaca la població de tritó pirinenc (Calotriton asper) al naixement del riu Abella. També destaquen dues observacions de granoteta de punts (Pelodytes punctatus), que en tota la conca del riu, només les hem trobat Estanys de Basturs.

Tritó pirinenc (Calotriton asper) al naixement del riu Abella

Pel que fa als peixos, hem trobat tres espècies, la més abundant és el barb cua-roig (Barbus haasi), present en grans quantitats, al curs mitja i alt del riu. A la zona de la desembocadura, hem trobat exemplar de llop de riu (Barbatula quignardi). L’única espècie de peix al·loctona al riu Abella és el barb roig o veró (Phoxinus sp.).

Grup de barbs cua-roig (Barbus haasi) remuntant el riu Abella a la zona del Molí de Basturs

28


Les tres espècies de peixos observades al riu Abella són bastant exigents amb la qualitat de l’aigua, la qual cosa ens indica la bona qualitat de l’aigua del riu.

Fent l’anàlisi de la vegetació de ribera, vam observar una flor de safrà bord (Crocus nudiflorus), a la foto vam veure que en els seus pètals hi havia una aranya cranc (Thomisus onustus) depredant un sírfid (Episyrphus balteatus). El camuflatge de l’aranya és impressionant.

Aranya cranc (Thomisus onustus) depredant un sírfid (Episyrphus balteatus).

En les zones més seques de la conca del riu Abella

habita

hispanica).

l’aranya

Habita

en

llop

(Lycosa

unes

cavitats

excavades per ella mateixa. Per fer-la sortir la vam temptar amb una palleta, simulant alguna presa que camina pels voltants del seu cau. Quan va sortir a veure que hi havia a fora del cau ens vam adonar que

portava

les

seves

cries

al

seu

abdomen.

29

Aranya llop (Lycosa hispanica) amb críes al seu abdomen.


1.4 IMPACTE DE L'ACTIVITAT HUMANA

Com la major part de Catalunya23, les terres al voltant del Montsec apareixen habitades ja en temps prehistòrics, com ho demostren els jaciments localitzats a Ós de Balaguer, la vall d'Àger o Camarasa, al sud del Montsec. En la nostra conca s’han trobat restes a sota d’Abella de la Conca, en coves i en balmes que ens remeten a un poblament molt llunyà, del paleolític (entre 250.000 i 150.000 anys enrere) 24. Són de destacar les Esplugues del Congost, quasi un quilòmetre al nord-oest de la vila d’Abella, on es van trobar restes humanes i ceràmica feta a mà. Més avall s’han trobat destrals de pedra polida a Basturs i altres restes a la cova d'en Guerra a Gavet de la Conca, a la zona de la desembocadura del riu Abella. L'estada dels romans queda reflectida especialment a Àger, on queden restes de la calçada romana que comunicava Ilerda amb Àger per la collada del mateix nom i altres restes com un sarcòfag de marbre, capitells, etc. I al nord del Montsec,

cal

destacar

la

població

d'Isona amb una muralla imponent de grans carreus. El poblament pre-romà d’Abella de la Conca va ser en època romana que es va traslladar de les coves a l’indret actual on es situat el poble. Al presbiteri de l'església i davant la porta de l'antiga rectoria25es

Muralla romana d'Isona

troben dues làpides romanes, però ens

van informar al museu que possiblement no eren del poble d’Abella, sinó d’Isona. La colonització de la conca sembla que no fou gaire intensa, possiblement per la llunyania del territori respecte de les grans vies de comunicació, de manera que caldria parlar més de comunitats indígenes que es van anar romanitzant a poc a poc. Segons Joan Coromines, els Pallars visqueren la pervivència de les llengües autòctones prellatines fins ben entrada l'edat mitjana.

Llobet, p. 8 https://ca.wikipedia.org/wiki/Abella_de_la_Conca A Abella de la Conca, el poblament, troglodític, s'hi degué mantenir fins a l'eneolític, a l'Edat del bronze o potser fins i tot fins a l'Edat del ferro. Aquest antic poblament en coves i balmes podria donar segons Joan Coromines el nom del poble per la semblança a un rusc d’abelles. 25 Igualment, a la zona de ponent del poble, als peus de les Roques de Magaró hi ha restes de ruïnes possiblement romanes (l'antiga ciutat de Pil·la) i també van ser descoberts a Abella uns forns de ceràmica sigillata (els primers de ser trobats a la península Ibèrica). Encara, al cementiri de la població i a la partida dels Ferginals hi ha jaciments amb restes d'època romana. Dades que trobem en Carta arqueològica d'Abella de la Conca. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. P. 23 24

30


L'abundància d'aigua i el caràcter que té el Montsec de muralla interposada a la plana, amb passos fàcilment controlables, van fer d'aquestes

terres

un

lloc

d'interès

fonamental, especialment a l'Alta Edat Mitjana, on aquesta muntanya va fer el paper

de

frontera

entre

el

Califat

de

Còrdova, amb Balaguer com a ciutat àrab més septentrional, i les terres cristianes. Els

Castell d'Orcau

castells de Castelló de Farfanya, Algerri i Ós de Balaguer al sud del Montsec eren les fortificacions extremes, junt amb les torres de guaita, encarregades de controlar els cristians de més enllà del massís. L’establiment dels àrabs per les terres del Pallars Jussà va ser breu 26. L'expansió cap al sud dels pobladors d'origen got o visigot, que poblaven intensament la zona pirinenca com Orgellia (origen de l’actual Seu d’Urgell), va fer possible que comencessin per conquerir les terres poc poblades que els àrabs havien deixat entre les zones que dominaven més bé de la Noguera i les pertanyents als cristians als Pirineus. Així, el Comtat d'Urgell s'expandí cap al sud-oest entrant per Bóixols (a prop del naixement del riu Abella) ja al segle IX, i aviat Bóixols, la Rua, Abella i Llordà van constituir llocs avançats controlats des de la Seu d'Urgell. En un segon avançament, al segle X, es van construir castells d'una segona línia: Biscarri, Toló, Conques, Llordà i Abella. Arnau Mir de Tost fou el noble que va destacar en la seva lluita per dominar aquestes terres i poblar-les amb els excedents humans de les valls del Pirineu, donant al segle XI una de les majors densitats de Catalunya27. Arcada del portal d’Abella de la Conca

Cortès (p.49) explica que els musulmans (arribats a la Península a començament del segle VIII) van arribar a Llívia passant pels cursos de la Noguera Pallaresa i el Segre; Abd-al-Rahman fou aturat a la batalla de Poitiers (732). Els sarraïns es van retirar cap al sud i Carlemany va crear la Marca Hispànica i va atorgar a Borrell I el comtat d’Urgell. Tant el comtat del Pallars com el d’Urgell van sofrir incursions dels musulmans. 27 Cortès (p.50) ens parla, a més d’Arnau Mir de Tost, dels comtes de Vilamur que posseïen la Pobla de Segur, Orcau, Basturs i Herba-savina en el segle XII fins que van passar a la casa de Cardona al finals del segle XIV. 26

31


Els pobles dels nostre riu van assolir notorietat destacable28. Pel que fa a la vila d'Abella de la Conca, per exemple, el 973 són ja citats el castell (Castro Abiliense) i el Collum de Abilia (coll d'Abella), probablement el lloc on actualment hi ha la plaça del poble, amb la font. Les crisis de la Baixa Edat Mitjana van colpejar els nostres pobladors de la mateixa manera que afectaren la resta del país. La fam, les males collites i la pesta negra, la carestia d'aliments van Arcada medieval d'Abella de la Conca empobrir el país, i van provocar greus crisis socials i polítiques. S'observa arreu un descens important de la població, que sens dubte va afectar profundament tota la conca. En el fogatge general de Catalunya del 1378, Abella de la Conca té 31 focs, el 1359 Basturs té 12 focs (uns 60 habitants). Al cap de cent anys, en el fogatge de 1497, Abella continuava tenint 32 focs, que segurament incloïen els de Bóixols. El descens de població és important. Cal tenir en compte que, a més, el Pallars també va rebre els efectes de les pugnes polítiques dels segles XIII, XIV i XV que van empobrir el territori.

Als segles XIV, XV i XVI, es produirà un estancament que es perllongarà fins avançat el segle XVIII, en què es va produir un creixement a tota Catalunya acompanyat d'una gran expansió agrícola. En el segle XVI es van repetir els estralls causats per fams, noves pestilències, males collites, etc. Malgrat tot, sembla que s'inicia una tímida recuperació dels pobles pallaresos. En el segle XVIII, concretament el 1708, Abella tenia 47 cases. En la Guerra de Successió tota la Conca es decantava per l'Arxiduc Carles d'Àustria. Tanmateix, hi va haver partides de paisans armats filipistes, coordinats pel sotsveguer botifler del Pallars. Acabada la guerra, en el cens del 1716 consten a Abella 76 cases. En el cens de Floridablanca, del 1787, Abella té 193 habitants. La recuperació demogràfica, malgrat tants d'episodis d'agitació, és evident.

28

D'aquesta època és el Castell d'Abella, situat damunt de la roca que corona el poble pel nord, així com les mostres constructives més antigues trobades a la vila, com les de la Balma dels Safaretjos, d'època medieval, però d'origen possiblement fins i tot prehistòric. Com ho devien ser els castells de Basturs i d’Orcau. Els poble d'Abella, Orcau, Figuerola d’Orcau o Suterranya eren emmurallats i conserven alguns portals. Els documents parlen de diverses esglésies avui dia desaparegudes.

32


L’enquesta realitzada per Francisco de Zamora (1790) informa que les cases són fetes sota el penya-segat, de manera que sovint aprofiten les baumes i algunes cases tenen com a teulada la mateixa roca. Les cases eren fetes de cal y canto, descriu els carrers estrets i una placeta també estreta. Pel que fa a les condicions de vida, Zamora explica que el aseo puede decirse el más ínfimo que pueda pensarse. L'aliment, a base de farinetes fetes amb mescla de sègol i blat de

Construcció d'Abella de la Conca sota la roca.

moro, condimentat amb oli. Només a les festes tastaven carn, de porc, per la qual cosa, la gent era de poca fuerza. Zamora diu que Abella roman tancada per tal de protegir-se de bandolers i de llops. També parla de la perillositat de la proximitat del cementiri a les cases, però, per fortuna, el lloc era molt ventilat (el cementiri encara avui dia és al mateix lloc).

Per

posar

el Diccionario Madoz, ens

un

altre

exemple,

geográfico, descriu

en

Pascual

Bastus com

un

poble molt ventilat i de clima sa. Tenia 25 cases d'un sol pis, mal distribuïdes, formant alguns carrers costeruts i mal empedrats. El terme era muntanyós, trencat, àrid i fluix, en part pla, i de qualitat mitjana. No tenia boscos, però sí alguns roures i alzines en domini

Basturs als peus de la serra de Sant Corneli

particular. A l'inici del segle XIX, es produeix un nou estancament, fins i tot amb retrocés per causa de les guerres del Francès i les Guerres carlines29. La Serra de Carreu i la vall del terme d'Abella de la Conca, van ser sempre refugi de bandositats, carlins, i més

29

L'únic moment en què Abella de la Conca pren una mica de protagonisme és a la Primera Guerra Carlina, quan el veí de Sant Romà Anton Llorens, anomenat Senterat, es presentà voluntàriament l'estiu del 1840 davant del comandant de la Seu d'Urgell perquè l'indultessin, com havia promès el governador de Talarn. Fou executat a garrot vil acusat de diversos crims, que ell mai no va admetre. Així mateix, a la Segona Guerra Carlina, o dels Matiners, destacà una altra persona vinculada amb Abella: Francesc Xavier Iglésies, baró d'Abella, era carlí moderat, i s'oferí de mitjancer pacificador en les converses entre liberals i carlins. En ser davant del capitost carlí Rafael Tristany, aquest se'n malfià i el va lliurar al general Cabrera, qui el jutjà i l'executà el febrer del 1849, acusat d'intent de suborn i d'estar al servei de la reina.

33


modernament maquis i contrabandistes. A diferència dels pobles de la vall, els dos primers terços del segle XIX van ser esplendorosos per a Abella de la Conca. El 1830 hi consten 369 habitants. Les causes d'aquesta creixença del poble d’Abella són diverses, però sens dubte la més efectiva i significativa va ser la mesura empresa pel baró d'Abella per tal d'incrementar la població del seu senyoriu, fent créixer així el nombre de terres conreades i, per tant, les rendes que en treia: va permetre, i facilitar, que els fills de qualsevol poble del terme, o els casats amb fills d'aquests llocs, prenguessin lliurement tota la terra que volguessin, amb la condició que la llauressin en el termini d'un any. Alhora, emprenia obres per a millorar el treball de la terra: féu un projecte per fer una resclosa al Forat d'Abella (que no va tirar endavant), i tot de canalitzacions -que sí que van ser fetes- per a regar la ribera del riu d'Abella i el pla de Sant Romà. Marques de la presa que es volia construir al

Però no va durar gaires anys, ja que Foradot d'Abella. el 1884 una epidèmia de còlera feia baixar

en picat el nombre d'habitants del terme, sobretot d'Abella. També, les diverses esglésies30 de Basturs demostren aquest moment esplendorós. La principal ocupació, gairebé única, dels pobles de la nostra conca era el camp (blat, oli i fruites, que segons Madoz cal ampliar a sègol, ordi, civada, hortalisses, patates, llegum i vi). I pastures per les ovelles amb les quals es produïa llana. La ramaderia ocupava un segon pla. Segons Madoz, Abella disposava d'ovelles, cabres, 40 ases (i mules) per a la feina agrícola, i 50 parelles de bous per a la mateixa tasca. Completaven les característiques del lloc el fet que hi havia abundant cacera de conills, llebres i perdius. Quan descriu les produccions del poble de Basturs, Madoz parla dels dos estanys, que tenen truites, anguiles i moltes sangoneres. El bosc comunal, sobretot el bosc d’Abella i l’ anomenat Bosc del Baró a Sant Romà, era també molt important. Els mercats més habituals per als nostres pobles eren, sobretot, Isona i Tremp.

30

Diverses esglésies, algunes conservades només en uns quants vestigis. Al nord del poble, cap a la Costa Gran, hi ha la Mare de Déu de la Vilavella de Basturs, ja esmentada. A prop del riu d'Abella la capella de la Mare de Déu de l'Arnec. Als Estanys de Basturs, encara, fins als anys 80 del segle XX hi hagué restes de la capella romànica de Sant Roc dels Estanys. Foren acabades d'enderrocar per tal d'evitar que servissin d'aixopluc i dormitori de passavolants.

34


La indústria no es va desenvolupar mai en el moment que pertocava, i la zona va romandre, fins avui dia, sense indústria. La minsa indústria que havia existit es reduïa a molins de farina i d'oli, des de gairebé el naixement del riu fins a la desembocadura. Al segle XIX hi havia a Sant Romà d'Abella un molí fariner (el Molí de la Bastida), un trull (el Molí d'Antoni), una fàbrica d'aiguardent (la Fassina del Març) i una teuleria (la Teuleria del Tossal). A mitjans del segle XIX va crear-se l'escola: el 1872 ja consten partides per a pagar dotació i sou del mestre i de la mestra, tot i que l'escola de noies no tenia assignada cap partida per a material escolar. Un cens del 1877 ens en mostra el grau d'analfabetisme: de 1.057 habitants, només 30 homes i 2 dones sabien llegir i escriure. Així doncs, els analfabets eren el 96,97% de la població.

Sant Romà d'Abella

Als anys 20 del segle XX, s'inicia la construcció de les obres hidràuliques de la Noguera Pallaresa, obres que atrauran una primera immigració. Finalitzades aquestes obres, l’èxode cap a les ciutats serà constant fins als nostres dies. Abella va viure el progressiu

despoblament

amb

fortes

oscil·lacions. Així, dels 136 edificis i 294 habitants de l'any 1900 als quals caldria afegir els 16 edificis i 65 habitants dels caserius del camí ral (el sector pla del terme, camí d'Isona), es va anar baixant a 215, 172 i 98 abans de la guerra,

per

remuntar

una

mica

el 1940 (211) i 1950 (269), i tornar a davallar El molí de Basturs va funcionar fins ala dècada

ja fins als nostres dies: 211, 168, 118 i 111. dels seixanta. El 2000 consten 179 habitants a tot el terme31,

incloent-hi Bóixols i la Rua, i el 2007, 188, cosa que fa que tot el municipi tingui una densitat de població de 2,4 h./km². Els primers anys del segle XX visqueren males collites i plagues del camp, com la fil·loxera, així com secades i episodis de grans pedregades que malmeteren fortament les collites. Aquests fets es va unir a l'emigració que s'anava produint cap a les zones que s'estaven industrialitzant i

Les dades d’Abella de la Conca serveixen d’exemple. El mateix descens de la población trobem en les altres poblacions. Així, a Gavet de la Conca tenia el 1900, 1269 habitants, i el 1991, 369. Segons la Geografia general de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi, a principis del segle XX Basturs tenia 76 edificis i 132 ànimes. El 1980, hi constaven 55 habitants, i el 2006, 38. 31

35


oferien llocs de treball (de primer Isona i Tremp, més endavant Manresa i Lleida i fins i tot Amèrica, entre d'altres, i, finalment, el Vallès, Barcelona i la seva perifèria. Algunes famílies han abandonat les cases velles dels nucli i s’han desplaçat a una nova casa del pla. Per sort, algunes cases velles s’han mantingut com a segones residències. Aquests mateixos anys veieren la construcció de les primeres carreteres d'accés a la comarca i entre els seus pobles, i el 1916 s'enllaçà Abella de la Conca amb la carretera d'Isona a Coll de Nargó, la qual passa per Bóixols. Malgrat tot, el 1926 Abella encara tenia una certa vida comercial, que avui ha perdut del tot. Hi havia un molí d'oli, paletes, una taverna, un estanc, tres molins de farina i dos hostals. El

7

de

març

del 1938 les

tropes

franquistes del Cuerpo de Ejército de Navarra ocuparen Tremp, i van avançar fins

a Suterranya, Figuerola

d'Orcau, Aransís i Sant Serni el dia 9, per ocupar

l'endemà Orcau, Basturs i Sant

Salvador muntanyes

de de

Toló, la

a

més

de

Campaneta,

les Sant

Corneli i el Mont de Conques. Allí van aturar l'avenç, i el front va ser durant 10 Orcau. mesos a la Conca Dellà. Els republicans de l'XI Cos d'Exèrcit, molt delmat, van establir el centre d'operacions a Abella, controlant Isona, Siall, Llordà, Biscarri, Benavent i Covet. En el decurs d'aquests deu mesos, la major part de poblacions foren bombardejades pels dos bàndols. Tot i això, Abella de la Conca és el terme que va patir menys desperfectes, potser perquè la majoria de combats se'n mantingueren lluny. Els pobles del terme d'Abella de la Conca serviren en molts casos de refugi per a les persones que havien fugit del pla, com Isona, que romanien pràcticament deserts, només habitats pels soldats de l'exèrcit republicà. Un bon nombre de ciutadans van morir en el front de combat o afusellats, per un i altre bàndol, durant o després de la guerra. Bóixols fou un dels pobles que més van patir del desconcert posterior al final de la guerra, amb persones amagades, maquis, guàrdies civils perseguint-los voltant per tot el terme, especialment la part muntanyosa, tradicional refugi des de temps antics per als qui vivien en situació problemàtica o obertament al marge de la societat. Queden diversos búnquers, construïts la major part per l'exèrcit franquista un cop aconseguida la retirada de l'exèrcit constitucional republicà per tal de prevenir un contraatac. Per això a la Serra, la serreta de la qual forma part el poble de Basturs, té algunes de les fortificacions

36


dels franquistes: búnquers, nius de metralladores, trinxeres 32...

En l'actualitat, entre el despoblament i la proximitat d'Isona i de Tremp, els nostres pobles ha anat perdent tota mena de serveis: botigues, hostals, centres culturals, etcètera. L'escola d'Abella i la de Bóixols són tancades per manca d'alumnes.

La població actual dels pobles de la nostra conca és la següent33: Abella de la Conca: 183, Sant Romà d’Abella: 62, Basturs: 32, Orcau:

23,

Suterranya:

61,

Figuerola

d’Orcau, 181. Fontsagrada: 61 i Gavet de la Conca:

306.

Aquestes

dades

són

aproximades i, en realitat, la població que viu Ametllers en el terme d'Abella de la Conca. Alguns dins de la conca és molt menor, perquè el

d’aquests camps estan regats amb gota a gota.

terme municipal s’entén a d’altres conques hidrogràfiques. Els habitants de la conca deuen ser poc més d’un centenar. Simplement observant un mapa de google del segle XXI, podem observar –com diu Alsina- que els habitants actuals de la nostra conca continuen mantenint avui dia l'agricultura de secà, amb cereals, oliveres i ametllers. També s’hi cultiva l’alfals, el blat de moro, el gira-sol.

Imatge aèria de google del novembre 2016

32

Cortès (p.56) explica van fer una curta incursió per intentar recuperar Tremp. Van ocupar els pobles de Sant Romà d’Abella i Basturs. En els acarnissats enfrontaments a Sant Corneli, de 700 republicans, solament van subsistir 42 que van ser afusellats. 33 http://www.isona.cat/ (6-7-16):

37


Augmenten

els

camps

dedicats a la vinya i s’hi ha instal·lat diversos camps de plaques solars.

Plaques solars a Figuerola d'Orcau.

La ramaderia ocupa també un paper important. S’hi troben granges de porcs, pollastres, vedells i ramats de cabres

(com

la

dels

Formatges

Vilavella de Basturs) i d’ovelles.

Granja de porcs a la carretera de Figuerola a Basturs.

L'activitat

manufacturera

menestral,

antigament complement obligat dels sistema agrari, com les fibres tèxtils derivades

de

l'activitat

agrícola

i

ramadera -el cànem i la llana per al vestir,

les

desaparegut.

espardenyes-, Però,

en

ha

l’actualitat,

podem parlar de petites empreses: formatgeria, cellers, taller de disseny de taules de soca d’olivera...

Cellers de Xic's de Cal Borrech.

38


El sector terciari és encara força incipient a la zona, però el turisme a poc a poc va representant una font important

de

riquesa,

amb

els

atractius de la natura –geologia, paleontologia,

ornitologia-,

els

embasaments i cursos fluvials, els esports d'aventura i el patrimoni arquitectònic. En

Casa rural a Figuerola d'Orcau.

diverses

pàgines

d’internet

destinades a la promoció de les

empreses turístiques34, podem veure el llistat d’empreses com cellers, restaurants, cases de turisme rural, empreses de lleure (amb activitats d’aventures i activitats culturals al voltant de les rutes de dinosaures, memòria històrica de la Guerra Civil, geologia i ornitologia).

34

Per exemple: http://viujussa.cat/

39


2. L’ESTAT ECOLÒGIC DEL RIU ABELLA 2.1 ITINERARI DEL RIU ABELLA

Per accedir a la capçalera del riu vam entrar des de Bòixols. Des d’aquest punt s’observa la vall formada pel riu Abella amb el foradot i la Serra del Montsec al fons

Comencem l’itinerari als peus de la serra de Carreu, en una capçalera de tres barrancs situats a la Solana del Jonquer i de la Costa del Batista, a 1300 msnm.

Als peus de la Serra de Carreu es formen torrents estacionals, que alimenten el riu.

En aquesta zona trobem diverses masies deshabitades35 i, alguna, que encara és habitada. És una zona muntanyosa i s’hi accedeix per camins rurals. Trobem algun camp conreat.

35

https://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_d'Abella A la wikipedia hi ha una descripció detallada dels barrancs i masies de tot el llarg del riu. Diu que hi ha dues desenes de masies deshabitades, però saben que actualment alguna és habitada tot l’any.

40


Per la banda esquerre del riu Abella, ens endinsem per camins forestals al Bosc d’Abella, situat a l’obaga de la Serra de Carrànima. Es tracta d’un bosc mixt, format per boix (Buxus sempervirens), pinassa (Pinus nigra) i pi roig (Pinus silvestris).

En el camí que seguim pel Bosc d’Abella, trobem diverses fonts que baixen fins a la capçalera del riu Abella que s’ajunten amb les aigües que baixen de la serra de Carreu i formen el riu Abella.

Com que es tracta d’un bosc de coníferes, a la primavera es trobava molt afectat per la plaga de l’eruga de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), i durant tot el camí del bosc trobàvem llargues fileres d’erugues tòxiques.

Ja arribant al naixement del riu, des del Bosc d’Abella es veu la Torre d’Eroles.

Un cop hem baixat pel Bosc d’Abella, arribem a la capçalera del riu Abella, on farem la primera inspecció.

41


En les zones d’aigües tranquil·les de la capçalera del riu vam trobar un exemplar de tritó pirinenc (Calotriton asper), un endemisme pirinenc que només viu en rius i torrents d’aigües clares i oxigenades.

Pocs metres després, trobem un afluent remarcable del riu Abella, es tracta de la font de Fontanet, per alguns habitants de la zona, és considerat el naixement del riu.

A partir d’aquest punt, el riu passa per zones amb desnivell, formant ràpids i petites cascades.

Les nombroses basses que es formen són l’hàbitat perfecte perquè es desenvolupi la vida larvària de molts amfibis, com el tòtil (Alytes obstetricans), que resulta ser una espècie molt abundant.

42


Durant aquest tram es veuen a la dreta diverses cases, entre elles destaca el molí d’Abella, que conserva algunes peces de la mola. I un dipòsit circular que deu abastir el poble d’Abella de la Conca.

Uns metres abans del molí d’Abella, el riu rep un afluent important anomenat Barranc de la Vall, que arriba des de la serra de Carreu.

A l’alçada del molí d’Abella trobem petites terrasses a les dues bandes del riu ja abandonades.

En els espadats de la Serra de Carreu i Carrànima observem les aus rapinyaires típiques de la zona, com el voltor comú (Gyps fulvus), una espècie molt abundant i fàcil d’observar.

43


El riu passa per un impressionant congost, anomenat el Foradot d’Abella; les seves parets formen una cinglera d'entre 50 i 75 metres de desnivell. L'alçària del riu en aquest lloc és de 835 msnm.

A banda i banda del riu, a les parets del congost, encara són visibles les marques de la presa que es volia construir en el segle XIX.

En sortir del Foradot, trobem un salt d’aigua, que acaba formant unes basses de difícil accés però que a l’estiu sempre tenen algun visitant per refrescar-se.

44


No massa lluny, un altre salt d’aigua dificulta l’itinerari pel riu. Aquest és l’últim salt d’aigua de certa alçada.

A partir d’aquest punt, el riu ja no presenta grans desnivell, però discorre encara per un espai encaixonat i avança formant nombrosos revolts per sortejar els relleus muntanyosos.

A les dues bandes del riu trobem un ambient de ribera, poc alterat per l’activitat humana. Al marge dret hi ha camps d’oliveres formant terrasses. des de les quals, l’accés al riu és molt difícil a causa del fort desnivell.

Al llarg d’aquesta zona trobem grans formacions rocalloses, que alteren el curs del riu i, alhora, serveixen d’amagatall per la gran quantitat de barbs cua-roig (Barbus haasi) que trobem.

45


A la dreta del riu, trobem una masia enrunada que podria ser un dels molins de la zona, 0n només es pot arribar per un camí de difícil accés36.

Seguint el curs del riu, a la nostra dreta trobem una casa habitada, visible des del riu malgrat el gran desnivell de la riba.

En aquesta zona del riu, trobem diverses mànegues per la captació d’aigua en el riu, possiblement, algunes ja estan en desús i queden al riu simplement com a deixalla.

Encara en la zona on hem trobat les mànegues, a la nostra esquerra, hi ha una paret argilosa que recull l’aigua de la pluja i la porta directament al riu.

36

Segons Wiquipedia, el riu deixa a la dreta el Molí Vell d'Abella, Cal Miquelet i el Molí d'oli d'Abella.

46


Seguint el curs del riu, al cap d’uns pocs minuts trobem el pont de la carretera d’Isona a Abella de la Conca, a la cruïlla de Ca l’Isidre.

Abans d’arribar a l’alçada de Sant Romà d’Abella troben un gual que permet passar a les granges de la banda dreta del riu.

Arribem al molí del Baró, que encara conserva part de la façana i la mola. Es troba a l’alçada de Sant Romà d’Abella.

En aquest mateix punt, hi ha el pont que va cap a sant Romà d’Abella

47


Arribem al pont de Basturs, per on passa la carretera que va cap al poble.

A la nostra esquerra, molt per sobre del riu hi ha els Estanys de Basturs, d’on es filtra molta aigua que va a parar al riu en forma de nombroses fonts.

En aquesta mateixa zona, hi ha un dipòsit de captació d’aigua, que bomba aigua al poble de Basturs.

48


Arribem a la zona del Molí de Basturs, on farem la inspecció del tram 2. En aquesta zona hi ha un gual per accedir al molí que forma una petita cascada artificial.

Aquest molí es conserva en bon estat i té dues moles de farina i una d’oli.

Al cap d’una estona trobem el Barranc de la Costa Gran. En aquesta zona, el curs del riu s’eixampla i té molt poca profunditat, tot i així, és una zona on hem trobat una gran biodiversitat.

A pocs metres, a la nostra esquerra, hi ha el molí d’Orcau. La part de l’obrador és en ruïna a causa dels esllavissaments. La resta de la casa servei de magatzem al propietari.

49


A partir d’aquí, el riu passa per un espai més obert, el bosc de ribera és menys present i l’activitat humana és cada cop més propera al riu.

Trobem desviacions de l’aigua del riu per a l’ús agrícola.

Les deixalles són poc freqüents però en aquesta zona vam trobar una mànega. Segurament va arribar fins a aquest punt a causa d’alguna riuada.

50


Tot i que el riu discorre per terres planes, es pot observar que el riu passa encaixonat. En ocasions, la riba té bastants metres d’altura.

Les riuades són un element molt present al riu Abella i sovint modifiquen la llera del riu. Deixa les arrels dels arbres exposades i serveixen d’amagatall a molts animals.

Al fang de la riba del riu és fàcil veure rastres de diversos animals, en aquest cas es mostra una petjada, possiblement de porc senglar.

51


Arribem al pont d’Orcau, per on passa la carretera que arriba al poble.

El pont més important que creua el riu és el de la carretera comarcal que porta a Tremp, la capital de la comarca.

Ens apropem a la desembocadura. En aquest darrer tram també hi ha un bosc de ribera ben format.

Trobem una captació d’aigua que desemboca en una bassa que serveix per regar per aspersió un camp d’alfals.

52


En aquesta zona, hi ha moltes granotes verdes (Pelophylax perezi).

Les aigües en aquest tram final tenen una tonalitat més verdosa a l’estiu.

Això és causat per la presència d’unes algues filamentoses.

53


L’aigua ha arrossegat algunes deixalles cap al la zona final del riu.

Arribem a la desembocadura del riu, on conflueix amb les aigĂźes del riu Conques, formant el riu Gavet.

54


2.2 ANÀLISI AMBIENTAL Per fer aquest apartat s’ha partit de l’Informe RiusCat 2014 i 2015 i del Manual d’inspecció de rius de l’Associació Hàbitats i a partir de la informació extreta d’aquests documents s’ha analitzat les dades de la inspecció realitzada al riu Abella.

2.2.1 Metodologia d’inspecció S’ha seguit la metodologia d’inspecció de l’Associació hàbitats que proposa en el seu Projecte rius. Aquesta metodologia és una adaptació dels protocols utilitzats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Universitat de Barcelona (UB) per tal que puguin ser aplicats per qualsevol grup de voluntaris amb una formació prèvia i l’assessorament continuat d’Associació Hàbitats.37 Projecte Rius proporciona als voluntaris i voluntàries un Manual d’Inspecció i una carpeta de camp que conté els principals materials per mesurar paràmetres físics, químics i biòtics al riu (làmines de flora i fauna, termòmetre, lupa, reactius químics, etcètera).

37

L’autor d’aquest treball, soci de l’Associació Hàbitats, ha realitzat anteriorment dues sessions d’aprenentatge en els rius Congost i la Tordera.

55


L’Associació ofereix un Full de camp (veure annex D) on es recullen els resultats que després s’envien a l’Associació a la primavera i a la tardor a partir de les quals redacta l’informe sobre l’estat dels rius i rieres de Catalunya, amb què ens hem basat per fer aquest anàlisi del riu.

Els paràmetres analitzats són:

56


2.2.2 Els trams d’inspecció i taula d’anàlisi En aquest mapa dels rius de Catalunya l’Informe Rius Cat indica on s’han fet l’any 2015 les inspeccions i s’hi ha indicat amb una fletxa la inspecció del riu Abella.

S’ha analitzat tres trams dels riu Abella situats al naixement, al curs mig i a la desembocadura per poder observar si s’han produït canvis significatius al llarg del recorregut. Les coordenades dels tres trams són les següents: TRAM 1: Zona del naixement 42º 10’ 43” N, 1º 8’ 47” E E(X): 343876m-N(Y)4670154m

TRAM 2: Zona intermèdia 42°08'48.7"N 1°00'23.2"E E(X): 335281m-N(Y): 4668004m

TRAM 3: Zona de la desembocadura 42°07'25.4"N 0°55'44.8"E E(X): 328810m-N(Y): 4665579m

57


TRAM 1

Molí d’Abella

1 (dia de fontanet) 13h

2 (19-7-16) 18h

NO2 (mg/L)

5

PH

7

O2 (mg/L) SATURACIÓ TEMPERATURA (ºC) TRANSPARÈNCIA

FONDÀRIA(m)

-

CABAL (m3/s)

-

1 (19-7-16)

0

2 (25-8-16) 11h

3 (1-1016)

1 (20-716)

2 (25-8-16) 8:30 h

3 (1-1016)

5

0-5

0-5

0-5

0-5

0-5

7-6

7

7/8

7

8

7

6

4

4

4

4-8

4

4

0-4

4

4

8

35

43

35

38-77

38

0-36

43

45

70

23

13

17

17

14

23

25

13

4

4

4

4

4

4

4

1.50

2.80

6.50

5.50

3.10

3.50

3.60

0.095

0.084

0.0575

0.0224

0.136

0.04

0.046

0.143

0.235

1.14

0.374

0.123

0.422

0.140

0.166

0.555

0.397

-

0.233

0.200

0.535

0.206

0.263

0.079

0.090

-

0.087

0.024

0.226

0.029

0.044

4

1.80

1.45

0.152

VELOCITAT(m/s)

3 (1-1016)

TRAM 3 Gavet de la Conca

7

4

0.274

2 (25-816) Zona dipòsit 8h 0

TRAM 2 Molí de Basturs

7

13

AMPLADA (m)

SECCIÓ (m2)

0

TRAM 2

0.098 0.142 0.540 0.077

41 20 4 7.30 0.156

58


2.2.3 Anàlisi del riu

A. Qualitat hidromorfològica La qualitat hidromorfològica estudia les característiques de l’hàbitat fluvial, el bosc de ribera i el cabal del riu o riera. Amb aquesta anàlisi es descriu l’espai i es determina el resultat de l’anàlisi biològica.

A.1 El cabal El cabal, la quantitat d’aigua que passa per la secció d’un riu durant un període de temps determinat, és un aspecte molt influent a l’hora de determinar l’estat de salut dels rius. El cabal depèn de factors naturals, com el clima, i de factors antròpics, com els embassaments. Catalunya es caracteritza per períodes cíclics de sequera i molts dels rius i rieres presenten cabals estacionals amb forts estiatges, és a dir, disminucions del cabal en una època de l’any, generalment a finals d’estiu i a principis de tardor, i fins i tot poden quedar secs algunes temporades de manera natural. El cabal ecològic és la quantitat d’aigua necessària per preservar les funcions ecològiques del riu. Aquest cabal mínim permet la dilució dels contaminants, redueix l’impacte de condicions meteorològiques extremes i ajuda a preservar els paisatges fluvials, tot garantint la vida de la flora i la fauna. Cal observar el nivell de les aigües, que es compara amb el nivell que sol presentar el tram en la mateixa època altres anys. Es fa una mesura aproximada del cabal calculant la secció del riu, a través de la mesura de la profunditat i l’amplada, i multiplicant-la per la velocitat de l’aigua, calculada amb un element que suri. Aquesta mesura ajuda a confirmar l’observació subjectiva del cabal.

El riu Abella: El cabal El cabal del riu Abella, segons l’opinió dels habitants de la zona ha disminuït en les darreres dècades. Tot i així, l’aigua flueix durant tot l’any. Hem pogut observar diverses fonts i basses d’aigua seques. Hem pogut observar estalactites que avui dia ja no degoten.

59


Els pagesos parlen de la sequera continuada en els darrers anys i de la utilització de les aigües freàtiques amb l’obertura de pous a les granges. Alguns pagesos es veuen obligats a regar els cultius d’ametllers per evitar que morin. A causa de les inclemències del temps l’anàlisi té dues mancances: falten algunes dades a la taula i no es va poder fer les anàlisis dels tres trams en un mateix dia. Això ha complicat la comparació de les dades.

TRAM 1 1

TRAM 2

T

2 (25-816) 8h 1.50

3 (1-10-16)

1 (19-716)

2 (25-8-16) 11h

3

1 (20-7-16)

2 (25-8-16) 8:30 h

3

1.80

2 (197-16) 18h 1.45

2.80

7.30

6.50

5.50

3.10

3.50

3.60

FONDÀRIA(m)

0.152

0.098

0.095

0.084

0.156

0.0575

0.0224

0.136

0.04

0.046

SECCIÓ (m2)

0.274

0.142

0.143

0.235

1.14

0.374

0.123

0.422

0.140

0.166

VELOCITAT(m/s)

-

0.540

0.555

0.397

-

0.233

0.200

0.535

0.206

0.263

CABAL (m3/s)

-

0.077

0.079

0.090

-

0.087

0.024

0.226

0.029

0.044

13h AMPLADA (m)

Amb les dades que tenim, no podem comparar fàcilment l’estiu amb la tardor. Les dades no són clares com per treure conclusions segures. Si bé en el segon tram, el cabal baixa, tant en el primer tram com en el tercer augmenta. El cabal del riu si el comparem per trams no és constant. Destaca la baixada de cabal que pateix el riu a la desembocadura, que hauria de ser el tram on el cabal fos el més elevat, a causa de la gran quantitat de barrancs i fonts que van a parar al riu. Les fluctuacions en el cabal del riu podrien ser degudes a la gran quantitat d’aigua que es capta per a l’activitat humana (ramaderia, agricultura).

Canal de rec.

El cabal del riu, en general, disminueix. Exceptuant augmenta

el

mes

de

juliol

considerablement.

És

on de

0.226 quan al naixement era de 0.077 m3/s. Aquesta disminució de cabal pot provocar que no hi hagi suficient cabal ecològic.

Font que alimenta el riu Abella al bosc d’Abella.

60


A.2 L’hàbitat fluvial L’hàbitat fluvial és el medi o suport físic que acull la flora i la fauna de l’ecosistema i per on flueix l’aigua del riu o riera. Com més heterogeni és aquest medi, més fonts d’alimentació i refugis tenen disponibles la vegetació i els animals aquàtics. Per determinar l’estat de conservació de l’hàbitat fluvial cal avaluar un seguit d’indicadors relacionats amb tres factors principals: la varietat de substrats, els diferents règims de velocitat del corrent i la cobertura de vegetació aquàtica. Cada element que s’observa té una puntuació associada amb la qual es determina un Índex d’Hàbitat. El Projecte Rius ha elaborat aquest índex basant-se en l’Índex d’Hàbitat Fluvial (IHF) desenvolupat per Isabel Pardo, de la Universitat de Vigo, i àmpliament utilitzat a Catalunya. L’Índex d’Hàbitat atorga un valor de 0 a 100 d’acord amb 3 rangs de qualitat:

Un Índex d’Hàbitat baix alerta que un tram pot no reunir les condicions adients per al desenvolupament d’una comunitat biòtica aquàtica (flora i fauna) diversa, però no indica les causes que provoquen una heterogeneïtat baixa. Aquestes causes poden ser naturals intrínseques (com un riu de llit sorrenc), pertorbacions hidrològiques naturals (com una riuada), o bé alteracions antròpiques (com una canalització).

61


Els resultat d’aquest paràmetre no representa de forma directa la qualitat de l’estat de conservació d’un hàbitat, però sí que dóna les pautes per poder avaluar altres indicadors ecològics com els elements de qualitat biològica basats en els macroinvertebrats.

Un

resultat major d’aquest índex indica una major diversitat

d’hàbitats

disponibles per a la flora i fauna aquàtiques. El 52% dels rius tenen un hàbitat ben constituït.

El riu Abella: Hàbitat fluvial A continuació, analitzarem l’Índex d’Habitat Fluvial, tenint en compte els següents apartats. En l’Annex D, s’adjunta el manual utilitzat per fer aquesta part de l’anàlisi.

APARTAT 1. INCLUSIÓ DE RAPIDS-SEDIMENTACIÓ EN BASSES

Tram 1: En el curs alt del riu es pot observar com als ràpids hi ha formació de precipitats de carbonat càlcic que mantenen fixats les pedres, els còdols i les graves.

En les basses d’aquesta mateixa zona observem que hi ha poca sedimentació. Sedimentació 0-30%: 10 punts.

62


Tram 2:

En el curs mitjà del riu observem que, als ràpids, els còdols, pedres i graves estan poc adherits per sediments fins. Inclusió 0 - 60%: 5 punts

A les basses d’aquesta mateixa zona observem que hi ha una moderada sedimentació.

Tram 3: En el curs baix del riu observem que, als ràpids, els còdols, pedres i graves estan poc adherits per sediments fins. Inclusió 0 - 60%: 5 punts

A les basses d’aquesta mateixa zona observem que hi ha una moderada sedimentació.

63


APARTAT 2. FREQÜÈNCIA DE RÀPIDS

Tram 1: En el curs alt del riu hi ha una alta freqüència de ràpids. Relació distància entre ràpids/amplada del riu<7: 10 punts

Tram 2: En el curs mitjà del riu hi ha una alta presència de ràpids. Relació distància entre ràpids/amplada del riu<7: 10 punts

Tram 3: En el curs baix del riu hi ha una escassa freqüència de ràpids. Relació distància entre ràpids/amplada del riu 7–15: 8 punts.

64


APARTAT 3. COMPOSICIÓ DEL SUBSTRAT

Tram 1 : Al curs alt del riu observem que els blocs i les pedres són el substrat més abundant, seguit dels còdols i graves. La sorra, els llims i les argiles són menys freqüents en aquest tram. Tot i que hi ha substrats més abundants que altres, tots els tipus de substrats estan presents en més d’un 10% Blocs i pedres: >10% ; 5 punts Còdols i graves: >10% ; 5 punts Sorra: >10% ; 5 punts Llims i argila: 1-10% ; 2 punts

Tram 2: Al curs mitjà del riu observem que els blocs i les pedres, juntament amb els còdols i les graves són el substrat més abundant. La sorra i els llims i argiles és troben en quantitats similars. Tots els tipus de substrats estan presents en més d’un 10%. Blocs i pedres: >10% ; 5 punts Còdols i graves: >10% ; 5 punts Sorra: >10% ; 5 punts Llims i argila: >10 ; 5 punts

Tram 3: En el curs baix del riu observem que el substrat més abundant són els còdols i graves, ja no observem els grans blocs que presents els altres dos trams. La sorra, els llims i les argiles són bastant comuns en aquest tram. Blocs i pedres: 1-10% ; 2 punts Còdols i graves: >10% ; 5 punts Sorra: >10% ; 5 punts Llims i argila: >10% ; 5 punts

65


APARTAT 4. Règims de velocitat i profunditat Tram 1: El riu, en el curs alt, presenta les 4 categories: Lent-profund, lent-somer, ràpidprofund, ràpid-somer. Per tant té una puntuació de 10 punts. Tram 2: El riu, en el curs mitjà, presenta les 4 categories: Lent-profund, lent-somer, ràpidprofund, ràpid-somer. Per tant té una puntuació de 10 punts. Tram 3: El riu, en el curs baix, només presenta 3 de les 4 categories: Ràpid-somer, lentsomer, lent-profund. Per tant té una puntuació de 8 punts.

APARTAT 5. PERCENTATGE D’OMBRA SOBRE LA LLERA Tram 1: En el curs alt observem que, majoritàriament, el riu està ombrejat amb finestres. Hi ha alguna petita zona on hi ha clarianes més grans i alguna zona on el riu està totalment ombrejat al passar per un congost (Foradot d’Abella). Ombrejat amb finestres: 10 punts.

Tram 2: En el curs mitja del riu observem que, majoritàriament, en el riu hi ha grans clarianes. També hi ha zones on el riu és ombrejat amb finestres. Grans clarianes: 5 punts.

66


Tram 3: En el curs baix del riu observem que, majoritàriament, el riu està exposat. En alguna zona, en el riu hi ha ombra i es formen grans clarianes. Exposat: 3 punts.

APARTAT 6. ELEMENTS D’HETEROGENEITAT Tram 1: En el curs alt no observem gaire fullaraca. Observem una gran presència de troncs i branques, arrels exposades i dics naturals. Fullaraca<10%: 2 punts Presència de troncs i branques: 2 punts Presència de arrels exposades: 2 punts Presència de dics naturals: 2 punts

Tram 2: En el curs mitja observem una major quantitat de fullaraca. També observem la presència de troncs i branques, arrels exposades i dics naturals. Fullaraca>10%: 4 punts Presència de troncs i branques: 2 punts Presència de arrels exposades: 2 punts Presència de dics naturals: 2 punts

67


Tram 3: En el curs baix observem una quantitat de fullaraca semblant al curs mitjà. També observem la presència de troncs i branques, arrels exposades i dics naturals. Fullaraca>10%: 4 punts Presència de troncs i branques: 2 punts Presència de arrels exposades: 2 punts Presència de dics naturals: 2 punts

APARTAT 7. COBERTURA DE VEGETACIÓ AQUÀTICA

Tram 1: En el curs alt del riu observem, sobretot, pècton i briòfits (molses fixades a zones de corrent). També observem les fanerògames i charals. briòfits 10-50%: 10 punts Pècton 10-50%: 10 punts Fanerògames + charals 10-50%: 10 punts

Tram 2: En el curs mitjà del riu observem, pècton, plòcton, fanerògames i charals. Plòcton 10-50%: 10 punts Pècton 10-50%: 10 punts Fanerògames + charals 10-50%: 10 punts

68


Tram 3: En el curs baix del riu observem, pècton, plòcton i charals. Plòcton 10-50%: 10 punts Pècton 10-50%: 10 punts Charals 10-50%: 10 punts

PUNTUACIÓ TOTAL PER TRAMS. Tram 1: 95 punts: L’habitat fluvial en el curs alt del riu està ben constituït, és molt heterogeni. Tram 2: 90 punts: L’habitat fluvial en el curs alt del riu està ben constituït, és molt heterogeni. Tram 3: 81 punts: L’habitat fluvial en el curs alt del riu està ben constituït, és molt heterogeni. Conclusió: L’habitat fluvial del riu Abella està ben constituït en els tres trams. Això ens indica que és excel·lent per al desenvolupament d’una comunitat biològica diversa. Tot i així, hi ha una petita degradació. Cal mantenir aquests valors en el riu Abella i evitar fer modificacions que alterin l’habitat fluvial.

A.3 El bosc de ribera El bosc de ribera és aquell que creix a banda i banda dels cursos fluvials, contenint una vegetació lligada a la disponibilitat d’aigua freàtica i a factors geomorfològics d’incidència fluvial. Com a espai de transició entre el riu i els ecosistemes contigus afavoreix l’heterogeneïtat de l’hàbitat, ofereix ombra i minimitza l’impacte de crescudes sobtades del cabal, entre d’altres funcions.

69


Per avaluar l’estat del bosc de ribera, s’aplica l’Índex de Qualitat de Ribera Simpliflicat (QRISI), una adaptació de l’Índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR) desenvolupat per Antoni Munné, Carolina Solà, Maria Rieradevall i Narcís Prat. L’índex valora l’estructura de l’hàbitat, la connectivitat amb altres ecosistemes, vegetals o no, i la continuïtat de la vegetació al llarg de tot el tram. El QRISI atorga un valor de 0 a 12 que determina tres rangs de puntuació: Qualitat bona: la ribera està ben conservada i pot fer les funcions que li pertoquen. Qualitat mediocre: l’alteració de la zona de ribera és important, però es poden realitzar actuacions per tal de recuperar la ribera i les funcions associades. Qualitat dolenta: gran dificultat per a la recuperació de la ribera i les funcions associades.

L’anàlisi del bosc de ribera es fa de forma independent pel marge

dret

i

pel

marge

esquerre, ja que en moltes ocasions hi ha diferències en l’estat de conservació de cada vora. El resultat final del tram el determina el marge que obté un pitjor rang de qualitat.En general els trams amb una bona qualitat del bosc de ribera se

situen

fora

dels

nuclis

urbans i de les zones amb més pressió antròpica. Els resultats obtinguts són gairebé idèntics als dels anys anteriors. Per tant, la qualitat del bosc de ribera és estable any rere any. Cal tenir en compte que la successió natural dels boscos és un procés lent. En aquest sentit, és complex que un bosc experimenti una millora espontània sense una actuació o estratègia de restauració.

70


El riu Abella: El bosc de ribera

En el primer tram del riu, la qualitat del bosc de ribera és bona, trobem un bosc de ribera continu i ben constituït, sobretot al marge esquerra, on hi ha el Bosc d’Abella, un gran bosc de pinassa (pinus nigra) i pi roig(pinus silvestri) que allotgen animals com el gall fer (tetrao urugallo). El bosc de ribera del marge dret també és constant però està una mica alterat ja que hi ha erms. En aquest primer tram, hi ha zones on el riu passa entre penya-segats, on no és visible el bosc de ribera, però és l’hàbitat de la fauna i la flora rupícola. En el segon i tercer tram, el bosc de ribera es troba frenat pels camps de conreu, tot i així, hi ha zones on el bosc de ribera està molt ben constituït com, per exemple, a l’alçada dels estanys de Basturs, on al marge esquerra del riu hi ha boscos molt densos. És

relativament

freqüent

trobar marges on enlloc de bosc de ribera trobem petits penya-segats .

Fotografia aèria del riu Abella on s'observa la manca de bosc de ribera al marge esquerra causada per la presència de petits penya-segats.

A partir del Foradot d’Abella el riu entra en terres més planes però, tot hi així, el curs

del

riu

discorre

encaixonat entre barrancs de certa alçada.

Fotografia feta des de la Serra de Carrànima on s'observa com el riu passa entre barrancs.

71


En la zona del Molí de Basturs L’Índex de la qualitat de la zona de ribera (QRISI) és el següent: Tindrem en compte el marge dret ja que és marge de menys qualitat. Estructura de la riba i la ribera: Es tracta d’un bosc esclarissat, la cobertura és superior al 50%. La puntuació és de 4 punts. Connectivitat: La connectivitat és parcial, trobem un camp abandonat com a ecosistema adjacent. La puntuació és de 3 punts. Continuïtat:

Imatge aèria de la zona del Molí de Basturs.

La continuïtat és total, les formacions vegetals de la zona de ribera es mantenen com un cinturó verd a tot el tram. La puntuació és de 2 punts. La puntuació total de l’estructura de la riba i la ribera de la zona del Molí de Basturs és de 9 punts, per tant, es considera que té una qualitat de la ribera bona. Conclusió: El bosc de ribera del riu Abella es troba majoritàriament frenat pels camps de conreu, tot i així, sempre hi ha una primera línia de bosc o vegetació de ribera abans dels camps. Trobem zones on hi ha un bosc de ribera ben constituït. La continuïtat general del riu mai es perd, hi ha zones on no hi ha arbres però no trobem cap zona on seguidament del riu hi hagi un camp, sempre hi ha una zona de ribera formada per un canyar o vegetació de ribera.

72


A.4 Alteracions Les alteracions són aquelles modificacions que afecten de forma negativa l’ecosistema fluvial. Poden ser resultat de l’activitat humana, com la construcció d’un embassament, o bé d’algun episodi natural, com una riuada. La metodologia del Projecte Rius analitza les alteracions no naturals i les classifica en 5 categories: regulació de cabals (embassaments, assuts/rescloses, centrals hidroelèctriques), consum d’aigua (canals d’irrigació), ocupació de la zona de ribera (usos del sòl agraris i urbans), presència de deixalles i emissió de substàncies (col·lectors, olis i escumes). L’ocupació de ribera i la presència de deixalles habituals

són i

les

alteracions

s’analitzen

de

més forma

específica a continuació.

L’impacte paisatgístic i ecològic generat per l’abocament de deixalles, materials rebutjats en considerar-se inservibles o inaprofitables, és un dels més habituals. La reducció de les deixalles, tant en l’ús domèstic de l’aigua (evitant llençar elements d’higiene o altres pel WC), com andròmines o altres residus, és fonamental per a la millora de la salut dels cursos fluvials i facilitaria el pretractament de les aigües a les depuradores, fase en què s’eliminen les substàncies sòlides. Les deixalles més habituals corresponen a materials d’ús domèstic (residus sòlids urbans). Les deixalles no domèstiques (restes d’obres i runes) o de grans dimensions, tot i que són menys habituals, encara es troben en alguns trams.

73


Ocupació de la zona de ribera El grau de naturalitat de la zona de ribera es determina a través de l’anàlisi dels usos del sòl, que es classifiquen en tres categories: usos naturals: bosc de ribera, arbrat, matollars, platges, prats i herbassars, reforestacions, aiguamolls, àrees cremades o talades, roquissar. usos agrícoles: conreus, platanedes, pollancredes, camps abandonats, àrees ruderals. usos urbans: zones urbanitzades, zones d’esport/lleure, vies de comunicació, mineria.

Els usos del sòl són estables al llarg del temps i excepcionalment varien entre campanyes.

Només el 9% dels trams analitzats gaudeixen d’usos naturals a ambdues riberes. Cal tenir en compte que la majoria dels grups de voluntaris escullen trams de fàcil accés i propers a poblacions, és per això que s’explica que l’ús del sòl més registrat és l’ús mixt acollint els 3 usos (natural, agrari i urbà).

74


El riu Abella: Alteracions Les alteracions del riu per causes naturals, és a dir, per riuades, són habituals. A l’estiu, a la tardor o a la primavera es pot veure baixar riuades importants a causa de les pluges que modifiquen la llera del riu. La força de l’aigua mou grans pedres i canvien, dins dels marges, la zona per on passa l’aigua, omplen o buiden de residus les petites gorgs, erosiona els marges i provoca esllavissades –com la que ha fet caure amb el pas del temps part del molí d’Orcau-. Les alteracions no naturals són de poca importància. Ja no existeixen les antigues rescloses dels molins hidràulics. S’han trobat poques rescloses, per exemple, hi h una petita resclosa feta amb el mateix material del riu a la part final que alimenta una bassa l’aigua de la qual s’usa per regar uns camps d’alfals. S’ha trobat abans del Foradot una resclosa feta amb troncs i pedres que formen una petita bassa per banyar-se a l’estiu.

Bassa per a regar un camp d'alfals.

S’ha trobat algun canal d’irrigació de camp de conreu. I alguna captació d’aigua mitjançant una mànega subjectada lleument sota l’aigua. S’ha observat també captacions d’aigua més importants: la de la font de Fontanet i la que porta l’aigua al poble de Basturs, ambdues amb bombes elèctriques, però que capten l’aigua no del propi riu sinó de fonts que l’alimenten. En canvi si que podem parlar d’una gran ocupació de la zona de ribera per a usos del sòl agraris sobretot a la banda dreta més plana i assolellada. Altres zones agràries han estat abandonades i altres estan ocupades per boscos. La presència de deixalles no és excessiva. S’hi ha trobat envasos i objectes de plàstic aïllats –més a la desembocadura- i, sobretot, algunes mànegues per agafar aigua que algunes estan en desús i abandonades. No s’hi ha trobat acumulacions de deixalles de plàstics o de material d’obra al llarg del riu. Finalment no s’ha observat cap emissió de Ampolla de plàstic a la riba del riu, substàncies com olis o productes químics, ni cap claveguera que anés directament al riu. En algun salt es pot veure una mica d’escuma.

75


B. Qualitat fisicoquímica B.1 Les propietats organolèptiques Les propietats organolèptiques de l’aigua són el conjunt de característiques perceptibles pels sentits humans. La metodologia del Projecte Rius analitza tres propietats: la transparència, l’aspecte i l’olor. L’estudi de la transparència fa referència a la presència o absència de substàncies dissoltes i en suspensió a l’aigua. Com més substàncies hi hagi a l’aigua, menys transparent és i, per tant, menys llum arriba a les parts més profundes del riu. El grau de transparència es determina amb un disc de Secchi que permet determinar 5 graus de transparència de l’aigua del riu, on 0 és gens transparent i 4 és totalment transparent.

S’observa que la gran majoria de trams (2014) presenten una transparència total de 4. Destaca però el 23% de transparència 0 de la tardor, aquest fet és degut a la terbolesa de l’aigua degut a les pluges de tardor. La detecció d’algun tipus d’olor de les aigües dels rius alerta, en alguns casos, de la presència d’aigües contaminades. La pudor de claveguera sol indicar contaminació per abocaments d’aigües residuals.2015

76


El riu Abella: Propietats organolèptiques

La transparència s’ha mantingut constant a totes les anàlisis realitzades. El valor constant de 4 ens indica que les aigües del riu Abella són molt clares. No s’ha detectat cap olor estranya durant les inspeccions realitzades.

B.2 La temperatura La temperatura de l’aigua presenta, de forma natural, petites variacions degudes a la incidència de la llum solar, per la qual cosa hi observaríem oscil·lacions al llarg del dia i, també, al llarg de l’any. Com la mesurem?

Per tal de mesurar la temperatura de l’aigua submergim la part inferior del termòmetre (mai de mercuri) en aigua del riu. La temperatura és un factor important perquè els diferents organismes estan adaptats a viure en un rang concret de temperatures. Per exemple, el cranc de riu americà és termòfil, prefereix aigües tèbies. En canvi hi ha altres macroinvertebrats que necessiten temperatures baixes per viure, de manera que l’abocament d’aigües calentes provinents de la refrigeració d’algunes indústries o centrals elèctriques és perjudicial per aquestes espècies. A més, la temperatura té un efecte directe en altres factors, com la saturació d’oxigen de l’aigua. L’Índex Simplificat de la Qualitat de l’Aigua (ISQA) considera òptimes temperatures iguals o inferiors a 20 ºC. A la primavera la temperatura mitjana se situa en 15,9ºC. Trobem 12 valors per sobre del límit dels 20ºC. A la tardor les aigües són lleugerament més fredes, amb una temperatura mitjana de 14,7ºC i 5 valors per sobre dels 20ºC. En total, el 7% dels trams han presentat una temperatura anòmalament alta durant l’any 2015.

77


El riu Abella: Temperatura

TRAM 1 1 13h TEMPERATURA (ºC)

13

TRAM 2 2 (197-16) 18h 23

2 (25-816) 8h 13

T

3 (1-10-16)

1 (19-716)

2 (25-8-16) 11h

3

1 (20-7-16)

2 (25-8-16) 8:30 h

3

17

20

17

14

23

25

13

La temperatura al riu Abella varia molt depenent de l’època i el moment del dia. A l’estiu el riu assoleix temperatures elevades. La temperatura màxima de l’aigua del riu és de 25ºC a causa de la poca profunditat.

B.3 El pH Indica el grau d’acidesa o alcalinitat de l’aigua del riu. Els valors de pH es mesuren en una escala que va de 0 a 14, i el valor neutre correspon al 7. Valors per sota de 7 ens indiquen que l’aigua és àcida, mentre que valors superiors a 7 indiquen que es tracta d’aigua alcalina (o bàsica). Com el mesurem? Omplim la proveta de 10 ml amb aigua (fins dalt de tot) i hi fiquem la pastilla per a mesurar el pH. Tanquem el recipient i l’agitem-lo fins a la dissolució total de la pastilla. Comparem amb l’escala colorimètrica corresponent. El pH de les aigües dels rius de Catalunya sol situar-se entre 6 i 9. Les aigües que discorren per terrenys silícics acostumen a ser una mica àcides, amb un pH 6, mentre que les que ho fan per terrenys calcaris prenen valors una mica alcalins, 8-9. Valors inferiors a 6 o superiors a 9 indiquen algun tipus de pertorbació i afecten de forma negativa l’ecosistema fluvial

78


El riu Abella: pH TRAM 1 1 13h PH

7

TRAM 2 2 (197-16) 18h 7

2 (25-816) 8h 7

T

3 (1-10-16)

1 (19-716)

2 (25-8-16) 11h

3

1 (20-7-16)

2 (25-8-16) 8:30 h

3

7-6

7

7/8

7

8

7 (pastilla dolenta)

6

A la primavera tots els trams presenten

analitzats un

pH

normal. A la majoria de les anàlisis del riu, en els tres trams, el pH s’ha mantingut en

Valor de pH 6 a la zona de la desembocadura.

el valor 7. En un parell d’ocasions, en el tram 2 i 3 el valor era Valor de pH 7 al curs alt. lleugerament mes alt (verd més fosc), entre 7 i 8: El fet que el valor es mantingui neutre indica que n’hi ha alteracions químiques al llarg del curs del riu.

79


En l’anàlisi de la tardor, en el primer i el tercer tram han sortit valors més àcids, entre 7 i 6. Com que només ha sortit 6 en una ocasió, podem dir que pel que fa al pH, el riu no presenta alteracions importants.

B.4 Els nitrats Els nitrats són bàsics per assegurar el creixement de les algues i les plantes aquàtiques que, en ser productors primaris, condicionen la resta de la xarxa tròfica. La concentració de nitrats depèn de la matèria orgànica que, de manera natural, es descompon al riu. En funció del grau de productivitat es desenvoluparan unes comunitats o unes altres. Ara bé, concentracions elevades de nitrats són perjudicials. Per això és molt important controlar aquest paràmetre. Un excés de nitrats pot provocar un creixement desmesurat d’algues i vegetació aquàtica i aquest fenomen pot afavorir la disminució de l’oxigen a l’aigua durant la nit, necessari per la vida de la fauna aquàtica. Com els mesurem? Omplim la proveta de 10 ml amb aigua fins la meitat (5 ml) i fiquem la pastilla 1 de nitrats. Tanquem el recipient i agitem fins a la dissolució total de la pastilla. Tot seguit, hi afegim la pastilla 2 de nitrats i tornen a agitar. Un cop s’hagi dissolt, esperem 5 minuts. La documentació de la Comissió Europea referida a la presència de nitrats en aigües superficials sol situar el llindar entre el bon estat i l’estat inferior a bo en els 25 mg/l. Cal destacar que la UE, tot i establir el límit en 50 mg/l, recomana una concentració màxima de 25 mg/l de nitrats en aigües potables. Aquesta recomanació fa referència a la qualitat ecològica del riu, que no és el mateix que la potabilitat de l’aigua. Amb les dades de l’any 2015 podem observar com el 72% dels trams a la primavera i el 71% a la tardor presenten unes concentracions d’entre 0 i 5 mg/l de nitrats. Prop del 25% dels trams en les dues campanyes estan prop del llindar dels 25 mg/l (concentració de 20 mg/l). Finalment, el 3,4 % dels trams a la primavera i el 5,6% a la tardor presenten una concentració de nitrats de més de 40 mg/l. Concentracions elevades de nitrats normalment procedeixen d’aigües residuals i d’escolaments d’origen ramader (purins) i agrícola (adobs químics).

80


El riu Abella: Els nitrats TRAM 1 1 13h NO2 (mg/L)

5

TRAM 2 2 (197-16) 18h 0

2 (25-816) 8h 0

T

3 (1-10-16)

1 (19-716)

2 (25-8-16) 11h

3

1 (20-7-16)

2 (25-8-16) 8:30 h

3

0

5

0-5

0-5

0-5

0-5

0-5

En els tres trams del riu, la presència de nitrats ha estat inferior a 20 mg/L, entre 0 i 5, la qual cosa ens indica un bon estat de l’aigua del riu. Malgrat la gran quantitat de camps de conreu no s’han detectat alteracions dels nitrats per l’abocament de purins o pesticides. Mai s’han obtingut valors superiors a 5, i en moltes ocasions, els nitrats del riu eren 0 mg/L, la qual cosa ens indica que són aigües molt netes i, per tant, en bon estat.

No s'observa la presència de nitrats. S'observa una mínima presència de nitrats.

81


B.5 L’oxigen L’oxigen dissolt En aquest apartat parlem de la mesura de la quantitat d’oxigen gasós que es troba dissolt a l’aigua, un element fonamental per la vida aquàtica. L’oxigen dissolt varia de forma inversament proporcional a la temperatura: més temperatura implica menys concentració d’oxigen dissolt. Aquest fet explica alguns casos de mortalitat de peixos a l’estiu, quan queden basses desconnectades on augmenta la temperatura i disminueix l’oxigen dissolt. A nivells inferiors a 4 mg/l les poblacions de peixos, efímeres i tricòpters començaran a veure’s afectades pel dèficit d’aquest element, disminuint-ne la densitat. Per contra, observarem un augment d’espècies adaptades a taxes baixes d’oxigen, com ara les sangoneres o els cucs. Com el mesurem? Omplim el tub petit de l’equip d’inspecció amb una mostra d’aigua i hi fiquem les dues pastilles que mesuren l’oxigen. Tanquem el recipient i agitem fins a la dissolució total de les pastilla. Esperem 5 minuts i comparem amb l’escala colorimètrica.

L’oxigen gasós que es troba dissolt a l’aigua permet respirar als éssers vius i que la matèria orgànica es descompongui quan mor. Si bé hi ha organismes adaptats a viure en aigües amb poc oxigen, com les sangoneres o els escorpins d’aigua, els macroinvertebrats més exigents amb l’estat de salut del riu viuen en aigües ben oxigenades. La concentració d’oxigen dissolt depèn de l’intercanvi d’oxigen amb l’atmosfera i del consum d’oxigen produït per la descomposició de la matèria orgànica, per la fotosíntesi de les algues i per la respiració dels organismes vegetals a la nit. L’oxigen varia amb la temperatura i la salinitat. Com més alta és la temperatura o més salada és l’aigua, menys oxigen reté l’aigua. A les aigües ràpides i turbulentes s’hi observa més oxigen que a les aigües estancades, degut a l’augment d’intercanvi gasós amb l’atmosfera. Podem observar com a la primavera trobem una millor oxigenació de les aigües fluvials. Tan sols l’1,7% dels trams no presenten concentració d’oxigen dissolt en l’aigua, mentre que el 55,9% té 4mg/l i el 42,4% restant té una concentració de 8 mg/l. A la tardor, la concentració d’oxigen dissolt disminueix: trobem que el 10,4% dels trams no presenten oxigen dissolt i que només el 24% dels trams inspeccionats durant la tardor tenen una concentració de 8 mg/l.

82


El riu Abella: Oxigen dissolt

TRAM 1 1 13h O2 (mg/L)

4

TRAM 2 2 (197-16) 18h 4

2 (25-816) 8h 4

T

3 (1-10-16)

1 (19-716)

2 (25-8-16) 11h

3

1 (20-7-16)

2 (25-8-16) 8:30 h

3

4-8

4

4

0-4

4

4

8

L’oxigen dissolt en el riu Abella és manté constant amb valors entre 4-8, sobretot 4. El riu Abella té uns bons valors de l’oxigen dissolt perquè es desenvolupi la vida dels éssers vius.

El valor obtingut d'oxigen dissolt al tram 2 és de 4 mg/L.

El valor obtingut d'oxigen dissolt al tram 1 és de 8 mg/L.

La saturació d’oxigen és la relació entre la quantitat d’oxigen dissolt que té l’aigua i la quantitat màxima d’oxigen que pot admetre, a una determinada temperatura. Un riu amb un bon estat de salut ha de tenir una saturació d’oxigen entre el 40% i el 100%. Una saturació inferior al 40% indica que el riu no conté prou oxigen per al desenvolupament d’una fauna i flora aquàtica variada en relació amb la temperatura de l’aigua. Si a l’estudi de l’oxigen dissolt s’ha obtingut un valor de 8mg/l és molt improbable que hi hagi problemes de saturació, però si s’ha obtingut un valor de 4mg/l, la saturació d’oxigen podria ser inferior al 40%. A la primavera trobem un 41% dels trams per sota del llindar de bona saturació d’oxigen a l’aigua, mentre que a la tardor aquest percentatge augmenta fins al 62%. Coincidint amb la mesura de la concentració d’oxigen dissolt en l’aigua, veiem com a la tardor els problemes d’oxigenació de l’aigua són notables.

83


El riu Abella: Saturació d’0xigen

TRAM 1 1

TRAM 2

T

O2 (mg/L)

4

2 (197-16) 18h 4

SATURACIÓ

35

43

35

38-77

41

38

0-36

43

45

70

TEMPERATURA (ºC)

13

23

13

17

20

17

14

23

25

13

13h

2 (25-816) 8h 4

3 (1-10-16)

1 (19-716)

2 (25-8-16) 11h

3

1 (20-7-16)

2 (25-8-16) 8:30 h

3

4-8

4

4

0-4

4

4

8

La saturació d’oxigen al riu Abella es troba en el llindar entre ser una saturació òptima per al desenvolupament de la vida. El valor mínim és de 35, per sota del llindar, mentre que el valor màxim és 70. Tot i la baixa saturació que hem obtingut en alguna anàlisi, destaca la gran quantitat de barbs cua-roig (Barbus haasi) que trobem al riu. Al primer tram, on hem obtingut valors relativament baixos de saturació, hem pogut observar un exemplar de tritó pirinenc (Calotriron asper), una endemisme pirinenc que només es troba en aigües fredes i oxigenades.

C. Qualitat biològica A diferència de l’anàlisi fisicoquímic, la qualitat biològica ens dóna una idea de l’estat de salut del riu en un període de temps més llarg. Les conseqüències d’una pertorbació es notaran més temps a la comunitat biològica, per exemple, després d’un abocament, tardarà més temps en restablir els valors habituals. En canvi els valors fisicoquímics, sortirien normals un cop hagués canviat la làmina d’aigua.

C.1 Els macroinvertebrats La presència d’organismes al riu pot donar una idea del seu estat de salut. De manera general, els ambients degradats presenten una menor quantitat i varietat d’organismes. A partir d’aquesta relació dels organismes amb el medi on viuen, els estudiosos de la matèria han pogut trobar una equivalència entre la presència de determinats organismes i l’estat de salut de l’ecosistema fluvial.

84


Aquests organismes, que ens mostren l’estat del medi, es denominen bioindicadors i poden ser de diferents tipus (macroinvertebrats, algues, peixos, etcètera). L’índex de macroinvertebrats de la metodologia del Projecte Rius es basa en els índexs IBMWP i FBILL. Un cop identificades les famílies o ordres trobades, busquen el codi de color associat a cada família en una làmina d’identificació. Aquest codi és com un semàfor, que va del blau al vermell, en funció de la qualitat. Els individus blaus tenen uns requeriments de qualitat molt concrets: es troben només en aigües amb una qualitat molt bona i són molt sensibles a les pertorbacions. Els individus marcats amb els colors taronja o vermell tenen uns requeriments més laxos i, per tant, es troben tant en aigües amb bona qualitat com en aigües contaminades. Ara bé, si només se’n troben d’aquests, la qualitat de l’aigua és baixa. El resultat final de l’índex es determina segons la categoria de qualitat més elevada de la qual s’han trobat, com a mínim, dues famílies de macroinvertebrats. L’índex atorga un valor de qualitat dins de 5 categories: molt bo, bo, mediocre, deficient i dolent.

Làmines utilitzades per comprovar observacions de macroinvertebrats.

Els trams amb una qualitat mediocre són els que guanyen terreny, cosa que ens allunya dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua. Observem també com la qualitat de la campanya de tardor és més baixa que la registrada durant la primavera. Això és un fet habitual, ja que a la primavera es produeix el màxim de biodiversitat d’aquests organismes. A la tardor moltes larves han emergit i ja no les trobem al riu. Seguint la tendència de l’any 2014, enguany ha disminuït el percentatge de trams de qualitat bona o molt bona. D’altra banda també podem comparar-ho amb la saturació d’oxigen analitzada anteriorment. Hem vist com a la tardor la saturació d’oxigen de les aigües fluvials és més baixa que a la primavera. Això ens pot fer pensar que la comunitat biòtica serà més pobra. I així és: la relació entre aquests dos índex és directa. Un fet a destacar

85


és que només s’han trobat 4 i 2 trams (primavera i tardor respectivament) amb una qualitat dolenta, a la conca del Llobregat i al riu Segre

El riu Abella: Macroinvertebrats

En els tres trams del riu hem observat una gran presència

de

macroinvertebrats

macroinvertebrats. fotografiats

durant

Els l’anàlisi

ambiental del riu els podeu veure a l’Annex C: Macroinvertebrats. S’ha observat la presència de macroinvertebrats que no necessiten aigües molt netes i oxigenades, com els nèptids, però també hem observat, en grans quantitats, èsnids, gòmfids i libel·lúlids, els

Nèptid o escorpí d'aigua.

quals necessiten aigües més netes i oxigenades. La família clau però, ha estat la dels heptagènids, trobats contínuament als tres trams del riu, i viuen en aigües molt netes i oxigenades, la qual cosa ens indica la bona qualitat de l’aigua del riu Abella.

Heptagènid trobat al curs baix.

86


C.2 La biodiversitat Els rius són font de biodiversitat. Sota les aigües permanents, els cicles de vida se succeeixen de forma continuada i sota les temporals reviscolen organismes que hibernen. Milers d’espècies colonitzen els sistemes aquàtics, teixint sòlides xarxes tròfiques i possibilitant que molts altres éssers terrestres sobrevisquin. A l’apartat de biodiversitat, s’hi anoten les espècies animals i vegetals que tinguem al nostre tram. L’anàlisi de la biodiversitat dels rius, amb els grups de flora i fauna presents a l’ecosistema fluvial, complementa l’índex de macroinvertebrats.

Els ecosistemes fluvials són espais amb una rica fauna ornitològica. Els voluntaris del Projecte Rius han fet 799 citacions de diferents espècies d’aus. Les més citades són: l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) amb 76 citacions, el pardal comú (Passer domesticus) amb 63 citacions i el pit-roig (Erithacus rubecula) amb 56 citacions. D’altra banda, hi ha hagut 9 citacions d’espècies al·lòctones: 7 de bec de corall senegalès (Estrilda astrild), una de cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) i una de rossinyol japonès (Leiothrix lutea).

El riu Abella: Biodiversitat: fauna ornitològica

S’ha observat en diverses ocasions ocells relacionats amb el riu com el martinet blanc (Egretta garzetta) i el blauet (Alcedo atthis).

Enguany s’han citat 46 mamífers. L’espècie més citada ha estat la rata comuna (Rattus norvegicus) amb 15 avistaments. Destaquen les 3 citacions de llúdriga (Lutra lutra) al Pont de Suert i a La Pobla de Segur. La llúdriga gaudeix de la figura de protecció A, i es considera una espècie bioindicadora de bona qualitat. Com a espècie al·lòctona s’ha detectat el visó americà (Mustela vison), citat en 11 ocasions.

87


El riu Abella: Biodiversitat: mamífers

Durant les anàlisis realitzaes al riu Abella s’ha observat la guineu (Vulpes vulpes), el teixó (Meles meles), el cabirol (Capreolus capreolus), la fagina (Martes foina), l’esquirol (Sciurus vulgaris), el porc senglar (Sus scrofa),el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus), la llebre comuna (Lepus europaeus). Els rastres que han deixat al fang de la llera del riu també ens aporta molta informació. Al Annex B: Fauna podeu veure algunes espècies fotografiades i rastres d’altres espècies que no hem tingut la sort de fotografiar directament.

La major part de l’herpetofauna de Catalunya gaudeix d’algun tipus de protecció. La disminució d’aquestes espècies rau en la desaparició, fragmentació i contaminació dels hàbitats o l’aparició de noves espècies depredadores, com el cranc americà. Els grups de voluntaris han fet 149 citacions, dels quals 47 corresponen a rèptils i 102 a amfibis. Els rèptils més citats són: la serp d’aigua (Natrix maura) i la tortuga de rierol (Muremys leprosa). Mentre que els amfibis més citats són: la granota verda (Pelophylax perezi) i el gripau comú (Bufo bufo). La tortuga de tempes roges (Trachemys scripta) és l’espècie invasora principal d’aquest grup faunístic. Enguany s’ha citat en 9 ocasions.

El riu Abella: Biodiversitat; herpetofauna

Pel que fa als rèptils, s’han observat les dues espècies de serp aquàtiques: la serp d’aigua (Natrix maura) i la serp de collaret (Natrix astreptophora), essent aquesta última molt més difícil d’observar. Destaca una cita de tortuga de tempes roges (Trachemys scripta), una espècie invasora, morta a la riba del riu, possiblement a causa d’alguna riuada. És possible que la tortuga procedís dels Estanys de Basturs. A prop del riu s’han observat moltes més espècies de rèptils que no són típicament aquàtiques, però el riu els hi proporciona una font d’alimentació i frescor en els mesos més càlids; tots ells esmentats a l’Annex B: Fauna.

88


Pel que fa als amfibis, l’espècie que més abunda és la granota verda (Pelophylax perezi), seguida del tòtil (Alytes obstetricans) i del gripau comú (Bufo bufo). El gripau corredor (Bufo calamita) és un amfibi molt abundant però mai s’ha trobat al riu. Destaca la població de tritó pirinenc (Calotriton asper) al naixement del riu. Es tracta d’un endemisme pirinenc que només selecciona les aigües més oxigenades dels rius pirinenc i prepirinencs. També s’ha citat dues vegades la granoteta de punts (Pelodytes punctatus) als Estanys de Basturs.

En l’Informe rius del 2015, s’han citat 72 visualitzacions de peixos autòctons. Destaquen les 24 citacions de barb comú (Barbus graellsi) i les 15 de barb de muntanya (Barbus meridionalis). D’altra banda, també s’ha divisat en 37 ocasions espècies al·lòctones de peixos. Principalment de carpa (Cyprinus carpio) i de gambússia (Gambusia holbrooki).

El riu Abella: Peixos

L`’espècie més abundant al riu Abella és el barb cua-roig (Barbus haasi), ocupant la major part del curs mitja i alt del riu. Es tracta d’un endemisme del NE de la península ibèrica i actualment està catalogat com a vulnerable a nivell mundial segons la UICN. A la desembocadura hem trobat un exemplar de llop de riu (Barbatula quignardi). L’única espècie al·lòctona trobada al riu abella és el barb roig o veró (Phoxinus sp.) trobat únicament a la desembocadura del riu.

El riu Abella: Peixos

89


CONCLUSIÓ He enfocat el meu treball de recerca, per una banda, des d’un punt de vista naturalista, posant l’interès en diverses disciplines de la història natural com la geologia, la flora i la fauna, i, per l’altra, des de l’experimentació, l’anàlisi científica de les aigües del riu Abella. Cal remarcar que tot el treball s’ha fet directament al camp i s’ha respectat el màxim possible els organismes observats.

La comarca del Pallars i més concretament la conca del riu Abella és una zona molt interessant per la seva varietat de vegetació, la geologia, la paleontologia i la flora i la fauna. Els Pallars té diverses zones de protecció, el propi riu es troba entre dos EIN: Serres de Carreu-Sant Corneli i Estanys de Basturs. Es tracta d’una zona de clima submediterrani, corresponent a l’estatge montà, amb característiques semblants a les d’un clima mediterrani, però amb temperatures més extremes. Activitat humana –des de la prehistòria- és present a la conca del nostre riu, però en ser una activitat agrària tradicional respecta l’hàbitat fluvial. Des del segle passat ha estat una comarca d’emigrants, pobra pel que fa a la demografia i a l’economia. La industrialització és absent i el medi no ha estat massa modificat per la mà de l’home.

Respecte a l’anàlisi ambiental, la segona part del treball, he obtingut els següents resultats: L’habitat fluvial i el bosc de ribera del riu Abella està ben constituït en els tres trams analitzats. Això ens indica que és excel·lent per al desenvolupament d’una comunitat biològica diversa. Tot i així, hi ha una petita degradació. Cal mantenir aquests valors en el riu Abella i evitar fer modificacions que l’alterin. El cabal ecològic a l’estiu es troba en el llindar de perill a la desembocadura. Si el cabal disminuís més, el riu deixaria de fer les funcions ecològiques que li pertoquen. Per aquest motiu cal controlar l’aigua que es capta del riu. En general, els paràmetres fisicoquímics no presenten alteracions que indiquin l’abocament de substàncies nocives. Com que és un riu tan poc cabalós, la temperatura de l’aigua és força alta, i per tant, la saturació d’oxigen és baixa. Això podria afectar negativament molt organismes, però tot i així s’han trobat diferents espècies que viuen en aigües ben oxigenades i netes.

90


Pel que fa als paràmetres biològics, en el riu Abella s’han trobat espècies que necessiten aigües molt netes i oxigenades com, per exemple, els heptagènids trobats al llarg del riu, el tritó pirinenc o el barb cua-roig. Solament s’han trobat dues espècies al·lòctones; cal evitar la seva proliferació. En definitiva, el riu Abella gaudeix d’un bon estat ecològic. És una artèria de vida, en una conca seca i calorosa a l’estiu, que dóna vida a una gran comunitat biològica que es desenvolupa dins i fora de l’aigua formant un complex ecosistema.

La metodologia emprada ha estat la que proposa l’Associació hàbitats (Projecte rius), la qual està dissenyada perquè voluntaris com jo la puguem utilitzar. No solament he posat en pràctica aquest mètode científic, sinó que m’ha permès donar resposta als objectius del treball.

Per fer la part de l’anàlisi ambiental del riu Abella partia de zero, ja que mai s’havia estudiat el riu Abella anteriorment. A més, el meu desconeixement de la geologia, la paleontologia, la flora... ha estat una dificultat constant que he intentat superar observant sobre el terreny tot allò de què es parla en el treball. Com queda demostrat pel fet que totes les fotografies són d’autoria pròpia.

M’he adonat que tinc molt per aprendre, de geologia, de flora, de fauna... Això m’encoratja a continuar els meus estudis i seguir analitzant la conca del riu Abella. Aquest treball m’ha permès posar-me en contacte amb diversos professionals per informar-me sobre les troballes que anava realitzant.

Proposo que aprofitant l’interès per protegir alguns espais naturals o per crear el Geoparc del Montsec, es vetlli pels petits rius de la comarca, com el riu Abella, que semblen passar desapercebuts.

Finalment, vull agrair l’ajuda que he rebut de la meva tutora Mercè Bosch, de l’equip tècnic de l’Associació Hàbitats, dels pagesos i ramaders de la conca, dels senyors Xavier Mir (geòleg), Rafael Rocaspana (expert en peixos) i membres de la Societat Catalana d’Herpetologia, que sense ells no hauria pogut desenvolupar el meu treball.

91


REFERÈNCIES DOCUMENTALS BIBLIOGRAFIA 

ANGELIER, Eugène: Ecología de las aguas corrientes. Zaragoza: Editorial Acribia, 2002BANG, Preben: Huellas y señales de los animales de Europa. Barcelona: Ediciones Omega, 1999.

CANCER, Luís Antonio: La degradación y la protección del paisaje. Madrid: Ediciones Cátedra, 1999.

CORTÉS RIBELLES, MANUEL: La serra del Boumort i muntanyes veïnes. Valls: Cossetània edicions, Col·lecció Azimut, 2005.

ELPHICK, Jonathan i WOODWARD, John: Guías de bolsillo: AVES. Barcelona: Ediciones Omega, 2011.

HIJAR PONS, Robert: Els arbres del nostre paisatge. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984 (cinquena edició).

GOROSTIZA, Santiago; HONEY-ROSÉS, Jordi; LLORET, Roger : Rius de Sal. Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i cardener durant el segle XX. Sant Feliu de Llobregat; Edicions del Llobregat, 2015.

LA ENCICLOPEDIA DEL ESTUDIANTE: Ciéncias de la Tierra i del Universo. Madrid: Santillana, 2005.

LLOBET, Salvador: Prepirineu. El Montsec. Granollers: Editorial Alpina, 1993.MARGALEF, Ramón: Ecología. Barcelona: Editorial Planeta, 1996NOVA ENCICLOPÈDIA CATALANA DEL ESTUDIANT: Ciències ideològiques 3. Barcelona: Carroggio, 1999.

MASCLANS, Ferran: Guia per conèixer els arbres. Barcelona: Editorial Montblanc-CEC. 1990 (9a).

MASCLANS, Francesc: Guia per conèixer els arbustos i les lianes. Barcelona Editorial Montblanc-Martin i Centre Excursionista de Catalunya, 1990 (8ª).

NADAL, Josep Maria: El Pallars Jussà. Un paradís geològic. Consell Comarcal del Pallars Jussà

RIVERA, Xavier i altres: Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears. Barcelona: Lynx Edicions, 2011.

THE NATIONAL GEOGRAPHIC SOCIETY: La enciclopèdia de los animales. Barcelona: RBA Libros, 2008.

VÀZQUEZ MENDIETA, Joan i altres.: Guia pràctica per conèixer la natura a Catalunya. Lleida: Ipcena, 2014.

92


WEBGRAFIA            

https://custodiafluvial.wordpress.com/ http://www.projectegeoparctrempmontsec.com/ https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Torre_d%27Eroles https://suterranya.net/index.php?option=com_frontpage&Itemid=1 https://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_d%27Abella http://www.pallarsjussa.net/ca/viu-la-natura/fauna http://biodiver.bio.ub.es/biocat/#pas0 http://www.projectegeoparctrempmontsec.com/ http://ornitho.cat/ http://blocs.xarxanet.org/ebpallarsjussa/files/2012/02/Cinclus-3.pdf https://www.iucn.org/es/node/89 http://www.sioc.cat/

Associació Hàbitats. Manual d’inspecció de rius. Guia d’inspecció Fluvial. 2015 http://www.projecterius.cat/pdf/Projecte-Rius-manual-inspeccio-2015.pdf Hàbitats. Informe anual de l’Estat dels rius i rieres de Catalunya. Edició 2014. https://custodiafluvial.files.wordpress.com/2015/07/informe-riuscat-2014.pdf

(A les pàgines web no hi consta el dia de la consulta perquè s’han consultat moltes vegades durant la realització d’aquest treball)

93

La conca del riu Abella. Estat ecològic del riu Abella  

Treball de recerca de Gerard Carbonell Morales sobre l'estat ecològic del riu Abella. Curs 2016-17.

La conca del riu Abella. Estat ecològic del riu Abella  

Treball de recerca de Gerard Carbonell Morales sobre l'estat ecològic del riu Abella. Curs 2016-17.

Advertisement