Issuu on Google+

17-20 D’ABRIL

mantenir el foc... L’esperança, viscuda des de la dimensió interior et capacita per a un coneixement de tot allò que t’envolta, per aprendre del passat i per projectar-te en el futur, per donar un sentit a allò que fas, a ser creatiu, lliure, transcendint la materialitat d’allò que t’envolta. Cuidar el teu espai interior t’ajuda a comprendre les experiències que vas vivint, a anar trobant sentit al que fas i al que vius. Si deixes ressonar les teves inquietuds i esperances, si fas silenci, si fas d’alguna paraula teva una senzilla oració… Document marc de la Pasqua de les Avellanes ‘14

Un foc que crida A la Bíblia també hi trobem aquesta contraposició simbòlica del foc. A l’Antic Testament el foc és símbol de Déu i de la seva presència en la vida dels homes. Així, Déu es manifesta com un «foc devorador» i la seva paraula, com un foc que devora quan el poble d’Israel no fa el que Déu els demana, i també es presenta a Moisès com una bardissa cremant quan sent que el poble és esclau dels egipcis i li encomana la missió de salvar-los.

Document marc de la Pasqua de les Avellanes ‘14

Et convidem a llegir el fragment de l’Antic Testament Ex 3,1-12. No facis una lectura convencional de tipus científico-històrica ni literal d’aquest fragment. La Bíblia no és un llibre històric ni periodístic, és un conjunt de llibres plens de literatura religiosa que ens parlen des de la fe i que estan impregnats d’una gran veritat. Cal que t’hi apropis des dels ulls de la fe, tenint en compte el llenguatge simbòlic i religiós.

M

oisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu. Allí se li va aparèixer l’àngel del Senyor en una flama enmig d’una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. I es va dir: «M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?» Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant: –Moisès, Moisès! Ell respongué: –Sóc aquí. Déu li digué: –No t’acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. I va afegir: –Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob. Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. El Senyor li digué: –He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen. Ara, doncs, jo t’envio al faraó; vés-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble. Moisès digué a Déu: –Qui sóc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d’Egipte? Déu li va respondre: –Jo sóc amb tu. I perquè vegis que t’envio jo mateix, et dono aquest senyal: quan hauràs fet sortir d’Egipte el poble d’Israel, m’adorareu dalt d’aquesta muntanya.

Equip de Pasqua 2014 - Germans Maristes - Evarist Arnús, 44 - 08014 BCN Tel. 93 490 81 46 - Fax 93 490 40 67 - pasquavellanes@maristes.cat - www.maristes.cat/pasqua/avellanes

1


Tot fent una lectura religiosa del text anterior (del de l’Èxode) hi podem identificar els següents símbols. Llegeix-los tot ubicant-los en el text anterior. En acabat, fes-hi una segona lectura. Mois

Déu

Bardissa cremant

ès

Un israelita, una de a id v Símbol de la presència la a r persona comuna Es fa prope Israel d’ e de Déu bl po l dispo sada a escoltar de i Moisés i ser sensible a la Terra sagrada Descalçar-se realitat. Déu Lloc bo, espai de dignitat, allà Resposta a la presència de Déu. situar-se de manera on hi ha presència de

que suposa meu respectuosa sense judici, des del jo més autèntic.

Por Moisès dubta, desconfia, té por... es cobreix davant la proposta que Alliberament ell sent de Déu per la seva vida. Déu vol el bé pe r a l’h om e, especialmen l’oprimit. És pe t el dè Crida i missió r això que inte rvé en la histò bil i mitjançant Moi ria humana Déu proposa i malgrat les pors sès perquè el poble sigui allib Moisès se sen erat. t guiat per Dé Moisès assumeix la missió de u, que el traurà situació d’opre de la guiar el poble al seu alliberament. ssió que viu el s eu poble.

De quina manera identifiques aquests elements a la teva vida?

FILLS DEL SOL- Gossos

http://www.youtube.com/watch?v=l6WgcWh8QHw

Escolta la següent cançó. Quins punts en comú hi trobes amb la reflexió anterior?

2

Som els fills del sol desperts quan tothom dorm disposats a obrir camí quan ningú té res a dir. Creiem en l’amistat i en la força de la veritat abraçant totes les formes fins i tot quan tanquen portes. No ens han educat encara no estem programats escoltem el nostre cor ens agradem tal i com som. No ens fa res parlar acceptem la nostra identitat no coneixem la por perquè no ens sentim mai sols.

Som els fills del mar que units fem un sol far anem directes a la llum fins i tot quan és tot fum. Hem après junts a activar cadascú la seva part un dia vàrem descobrir que el que hi ha fora surt de dins. Massa temps desconnectats de la pròpia autenticitat hem vençut a la foscor hem descobert el nostre to. Tu també pots començar pots caminar al nostre costat segur que tu hi tens molt a dir però potser has de fer-te sentir.

Som fills de la vella Babilònia... Som fills de la vella Babilònia... I obrirem les portes d’un món nou tot fent camí a la prosperitat Vaig néixer per poder cridar la sort des de la sinceritat i escriure les regles del meu propi joc per aquests que encara no canto per ser molt a prop de tu s’han trobat. sóc home, dona, nens i sóc com tu.

Des de la humilitat fent camí cap allà a on tot és veritat des de la sinceritat per seguir fent passes sempre endavant. Som fills de la vella Babilònia... I obrirem les portes d’un món nou tot fent camí a la prosperitat setint respecte pels que no s’han trobat.


paraules d’esperanca... En els temps que vivim i essent conscients de la realitat més propera, viure des de l’esperança és una resposta a la realitat que viu el nostre entorn més proper, condicionat per la crisi i les injustícies que se’n deriven. També és una resposta a la necessitat i a la recerca de sentit de la vida de les persones en tots els seus projectes, conviccions, decisions, creences, a la capacitat que tenim per poder aconseguir els somnis que ens proposem malgrat les dificultats. Document marc de la Pasqua de les Avellanes ‘14

El següent poema és de Mario Benedetti. L’autor, com a resistència davant d’un procés de desesperança creixent en la realitat que vivim, es dirigeix d’aquesta manera als joves: ¿Qué les queda por probar a los jóvenes en este mundo de paciencia y asco? ¿Sólo grafitti? ¿Rock? ¿Escepticismo? • Creus que és un reflex del que avui vivim? Quina frase et crida més l’atenció? También les queda no decir amén no dejar que les maten el amor recuperar el habla y la utopía ser jóvenes sin prisa y con memoria situarse en una historia que es la suya no convertirse en viejos prematuros. ¿Qué les queda por probar a los jóvenes • I a tu? Què et queda per provar? Com completaries aquest en este mundo de rutina y ruina? ¿Cocaína? ¿Cerveza? ¿Barras bravas? poema amb les teves esperançes i anhels? Comparteix amb el Les queda respirar abrir los ojos teu grup les teves reflexions. descubrir las raíces del horror inventar paz así sea a ponchazos entenderse con la naturaleza y con la lluvia y los relámpagos y con el sentimiento y con la muerte esa loca de atar y desatar. ¿Qué les queda por probar a los jóvenes en este mundo de consumo y humo? ¿Vértigo? ¿Asaltos? ¿Discotecas? También les queda discutir con dios tanto si existe como si no existe tender manos que ayudan a abrir puertas entre el corazón propio y el ajeno sobre todo les queda hacer futuro a pesar de los ruines de pasado y los sabios granujas del presente.

Llegeix i comenta amb el teu grup el següent text:

Esperança humana, esperança cristiana

L’esperança en la SALVACIÓ i en la PLENITUD DE LA VIDA I DE LA HISTÒRIA constitueix una dimensió essencial de l’experiència religiosa, que és característica del cristianisme. En moments històrics de pessimisme o desànim, aquesta experiència religiosa basada en l’esperança hauria de constituir un agulló interessant per a la mateixa societat. I en el pla eclesial, comunitàriament no podem viure la fe deslligant-la de l’esperança i convertint-la en un simple instrument per assegurar ideològicament l’estabilitat de la institució. Convé deixar que la fe es nodreixi de l’esperança en què descansa, perquè la pràctica de l’amor i la recerca de justícia tinguin la seva font en el Déu que a través de Jesucrist ha obert la història a un futur insospitat de plenitud. Al cap i a la fi, l’Església és la comunitat dels qui creuen que Déu és més gran que la història i que els càlculs interessats de les institucions. Malgrat tots els determinismes i poders que dominen la història i van imposant la seva tirania sobre les persones i els pobles, tenir fe és confiar i treballar per la victòria de Déu sobre el mal, les limitacions deshumanitzadores i la mort. Hi està en joc la possibilitat de l’extensió del Regne de Déu en aquest món, a través de l’Església i més enllà de les seves fronteres institucionals, ja que la voluntat salvífica de Déu és universal. Joan Ordi i Fernández («Revista Catalana de Teologia»)

3


imatges d’esperanca?

Et proposem que triïs una d’aquestes imatges. Dedica uns minuts a ferne contemplació. Et proposem unes pautes de pensament per facilitar la interioritat: 1. Què hi veus? Fes nomes una visió objectiva de la imatge amb els seus components. 2. Què et fa pensar? Com la interpretes, quins pensaments et vénen al cap, què et provoca? 3. Quina pegunta et suscita? Formula una pregunta que resumeixi la teva reflexió.

Qué Bonita la Vida Dani Mar tín

www.youtube.com/watch?v=XBuYmneAQ28

Regala’t una estona de música! Escolta la següent cançó de Dani Martín que parla sobre la VIDA. Si també ho vols, t’animem a veure el vídeo que està penjat a YouTube i a deixar-te interpel·lar per les imatges que el componen.

4

Qué bonita la vida que da todo de golpe y luego te lo quita, te hace sentir culpable, a veces cuenta contigo, a veces ni te mira, qué bonita la vida. Qué bonita la vida cuando baila su baile, que se vuelve maldito cuando cambia de planes, ahora juega contigo, otras tantas comparte, qué bonita la vida. Y tan bonita es que a veces se despista y yo me dejo ser y tan bonita es... ES VIDA LO QUE ME DAS, VIDA TU CAMINAR, VIDA QUE ARRAMPLA COBARDE, QUE LUCHA, QUE SUEÑA QUE PERDERÁS. VIDA QUE VUELVE A DAR, VIDA QUÉ SOLA ESTÁS, VIDA REPLETA DE GENTE QUE NACE, QUE VIVE, QUE VIENE Y VA.

Qué bonita la vida, tantas veces enorme, te acaricia y te mima, te hace sentir tan grande, a veces eres su niño, a veces enemiga, qué bonita la vida. Qué bonita la vida, qué regalo tan grande que luego te lo quita, te hace no ser de nadie, a veces sin sentido, otras tantas gigante, qué bonita la vida Y tan bonita es… Qué bonita la vida, que te mece con arte, que te trata de usted, para luego arroparte, te hace sentir valiente, otras tantas don nadie, qué bonita la vida.


esperanca i vida

Aquest autor anònim ens ofereix 31 coses que ha après al llarg de la vida. Llegeix-les i puntua-les de l’1 al 10 segons creguis que tu mateix/a has descobert. 1. He après que no puc fer que algú m'estimi, només convertir-me en algú a qui es pugui estimar; la resta ja depèn dels altres. 2. He après que calen anys per a construir la confiança i únicament un segon per a destruir-la. 3. He après que el que veritablement compta en la vida no són les coses que tinc al voltant, sinó les persones que tinc al voltant. 4. He après que no he de comparar-me amb el millor que fan els altres, sinó amb el millor que puc fer jo. 5. He après que hi ha coses que puc fer en un instant, i que poden ocasionar dolor durant tota una vida. 6. He après que és important practicar per a convertir-me en la persona que jo vull ser. 7. He après que sempre he d'acomiadar-me de les persones que estimo amb paraules amoroses; podria ser l'última vegada que les veig. 8. He après que puc arribar molt més lluny del que vaig pensar que era possible. 9. He après que els herois són les persones que fan allò del que estan convençuts, malgrat les conseqüències. 10. He après que els diners són un pèssim indicador del valor d'alguna cosa o d’algú. 11. He après que amb els amics podem fer qualsevol cosa o no fer res i tenir el millor dels moments. 12. He après que de vegades les persones que crec que em trepitjaran quan estic decaigut són aquelles que m'ajuden a aixecar-me. 13. He après que en molts moments tinc el dret d'estar enutjat o enutjada, però no el dret de ser cruel. 14. He après que la veritable amistat i el veritable amor continuen creixent a pesar de les distàncies. 15. He après que simplement perquè algú no m'estima de la manera que jo voldria, no significa que no m'estima a la seva manera. 16. He après que la maduresa té més a veure amb les experiències que s'han tingut i amb allò que se n’ha après que amb el nombre d'anys complerts. 17. He après que simplement perquè dues persones discuteixin, no significa que no s'estimin l’una a l'altra; i simplement perquè dues persones no discuteixin, no significa que s'estimin. 18. He après que hi ha moltes maneres d'enamorar-se i romandre enamorat. 19. He après que sense importar les conseqüències, quan sóc honest/a amb mi mateix/a, arribo més lluny en la vida. 20. He après que tant escriure com parlar poden alleujar els dolors emocionals. 21. He après que els títols sobre la paret no ens converteixen en bons éssers humans. 22. He après que les persones es moren massa aviat. 23. He après que és molt difícil determinar on fixar el límit entre no ferir els sentiments dels altres i defensar el que crec. 24. He après que només quan em conegui i m'accepti a mi mateix/a podré conèixer i acceptar els altres. 25. He après que la felicitat està dintre de mi i no en els altres. 26. He après que la felicitat arriba quan assumeixo la plena responsabilitat de qui sóc i què sóc. 27. He après que no necessito l'aprovació de tots ni de ningú, que només jo necessito aprovar-me. 28. He après que comunicació significa poder expressar amb claredat el que sento, i poder escoltar l'altra persona. 29. He après que una relació sana i duradora ha de basar-se en l’honestedat i la veracitat. 30. He après que dir la veritat no és fàcil però és l'única forma de conservar l'amor. 31. He après que avui és el primer dia de la resta de la meva vida i que és la meva decisió gaudir plenament de l'únic tresor a les meves mans: l'ARA.

Autor desconegut

Quines són les frases que més has puntuat? Escriu-les, comparteix-les amb el teu grup, i si vols, afegeix-ne alguna que creguis que no és a la llista.

5


una trobada que allibera Llegeix tranquil·lament aquest text de l’evangeli (Lc 19,1-10). Recorda de fer-ne una lectura profunda, que no sigui literal. Impregna’t de la veritat que hi ha entre línies. Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d’estatura. Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: --Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva. Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: --Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador! Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: --Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més. Jesús li digué: --Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham. El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.

Zaqueu és un ric ben conegut a Jericó, “petit d’estatura”, però poderós “cap de publicans”, que controlen el pas de les mercaderies en una important cruïlla de camins. No és un home estimat. La gent el considera un “pecador”, exclòs del poble creient. Viu explotant els altres. “No és fill d’Abraham”. Però aquest home vol veure “qui és Jesús”. Ha sentit parlar d’ell, però no el coneix. No li importa fer el ridícul actuant d’una manera impròpia de la seva dignitat: com un nen més, “corre” per arribar el primer i “s’enfila a la figuera”. Solament busca “veure” Jesús. Probablement ni ell mateix sap que està buscant pau, veritat, un sentit diferent per a la seva vida. En arribar Jesús a aquell lloc, “aixeca els ulls” i veu Zaqueu. El relat suggereix un intercanvi de mirades entre el profeta defensor dels pobres i aquell ric explotador. Jesús el crida pel seu nom: “Zaqueu, baixa de seguida”. No s’ha de perdre més temps. “Avui m’haig d’hostatjar a casa teva”. Jesús vol entrar en el món d’aquest ric. Zaqueu li obre la porta de casa seva amb alegria. El deixa entrar en el seu món dels diners i del poder mentre a Jericó tots critiquen Jesús per haver entrat “a casa d’un pecador”. En contactar amb Jesús, Zaqueu canvia. Comença a pensar en els “pobres”: compartirà amb ells els seus béns. Recorda els qui són víctimes dels seus negocis: els retornarà amb escreix els seus diners. Deixa que Jesús introdueixi en la seva vida veritat, justícia i compassió. Zaqueu se sent un altre. Amb Jesús tot és possible. Jesús se n’alegra perquè “la salvació” ha arribat també a aquesta casa poderosa i rica. Per això ha vingut ell: “a buscar i salvar allò que s’havia perdut”. Jesús és sincer: la vida dels qui són esclaus dels diners són vides perdudes, vides sense veritat, sense justícia i sense compassió vers els qui sofreixen. Però Jesús estima tothom. No vol que ningú “perdi la vida”. La persona que el deixi entrar en el seu món experimentarà la seva força alliberadora.

Quines trobades et resulten dificultoses?

Posa’t en la pell de Jesús. Quan creus que amb la teva trobada pots alliberar els altres? Posa’t en la pell de Zaqueu. En quines trobades t’has sentit alliberat?

Fes-ne una pregària espontània amb el teu grup...

6


Tota trobada autèntica t’ajuda a coneixer-te i a créixer. Et proposem una activitat per fer amb el teu grup i fins i tot amb els amics i la família. Et proposem que facis una analogia personal, és a dir, que t’identifiquis amb coses: no amb aquelles coses que t’agraden, sinó amb aquelles amb les quals t’identifiques. Amb quins elements et sents representat? Contesta les següents preguntes. En acabat, demana a un amic/ga a algú del teu grup que et faci el mateix. I per acabar, demana a un membre de la teva família que et faci el mateix.

Analogia personal

Jo

familiar

amic/ga

Si fossis un animal, quin animal series? I si fossis un color? Una part del cos... Una estació de l’any... Un moment del dia... Un signe... Un símbol... Un instrument musical... Un vegetal... Un aparell electrodomèstic... Un número... Un aliment... Un element del cosmos... Un mitj de locomoció...

à

Una forma geomètrica... Quan ho tinguis tot, dedica’t temps i fes la teva escriptura mandàlica de tot el que t’identifica. Posa al centre el més rellevant i més cap a l’exterior tot el que ho sigui menys. T’animem a expressar-te i dibuixar amb els materials que vulguis. En acabat, comparteix el teu mandala amb el teu grup. Llegeix el següent text i comparteix les teves reflexions amb el teu grup. La trobada amb els altres canvia les persones, i la vertadera proximitat que sorgeix d’aquí els proporciona una major amplitud. També canvia el món, el fa més lluminós. Però no puc diluir-me en els altres ni fondre’m amb ells. En la trobada amb els altres, quan surt bé, m’experimento millor a mi mateix, de manera més intensa. Si només obro el cor a l’altre amb la intenció de ser obsequiat, al final marxo sense res. Si obro el meu cor perquè l’altre m’interessa, perquè intueixo la seva necessitat, perquè comparteixo els seus sentiments, perquè desitjo ajudar-lo, llavors sóc agraciat en abundància. Si dono perquè jo mateix necessito estima o confirmació, de seguida em sento esgotat. Per si dono perquè he rebut i continuo rebent sense parar suficient amor de Déu, també jo m’enriqueixo en la mateixa mesura que dono. Quan l’altre se sent comprés per mi i marxa alleujat després de la trobada amb mi, jo també em sento agraciat. A través de mi, algú cobra més vida. Això suscita en mi un sentiment de gratitud i alegria. La trobada succeeix sempre en la frontera. Només experimento l’altre en la seva alteritat si respecto els seus límits. Al mateix temps, en la trobada autèntica sempre se sobrepassen els límits. D’aquesta manera, alguna cosa flueix entre l’altre i jo. En transcendir els límits, té lloc un intercanvi. Però l’intercanvi pressuposa l’existència de límits. Haig de ser conscient dels meus. Només llavors puc superar-los una vegada i una altra, per apropar-me a l’altre i trobar-me en ell, per a commoure’l en la trobada i experimentar possiblement en ell un instant de fusió. Tot aquell qui prova de mirar agraït les persones amb qui es troba al llarg de la seva vida experimentarà com de bé li fa això i cobrarà consciència de tot el que li ha estat regalat en la vida. Agraeix la trobada amb una persona a qui t’has dirigit amb el cor obert. Aquesta gratitud és bona. I et fa bé a tu mateix. Resta obert a les múltiples trobades que et permeten experimentar cada dia. Deixa’t transformar per cada trobada. Identifica’t de manera creixent amb la teva pròpia i singular figura a través de cada persona amb qui et trobes en el teu camí. Però segueix sempre el teu propi camí. Tingues la mirada posada en la teva pròpia estrella. Para atenció a tu mateix.

Anselm Grün

7


El rebost de la pregaria Alguns estris per a un bon racó de pregària: Alguna cosa per veure (una imatge bonica) Alguna cosa per recordar que Déu és present a tot arreu Alguna cosa per llegir (la Biblia) Alguna cosa per ser feliç (una flor)

https://www.youtube.com/watch?v=JxZBCAOp_Hg

ALGUNS INGREDIENTS PER AJUDAR A PREGAR...

EL CALOR DE LA PALABRA

Brotes de Olivo

Cerca del hogar que calienta mi alma quiero yo saber lo que en comunidad tú quieres de mi. Sintiendo el calor que me da tu Palabra quiero responder a lo que me pides sin que nada yo pueda temer. A nada, a nada, nunca he de temer, yendo junto a ti, con tus ojos de fe, nunca he de temer (2). Sólo he de beber de tu fuente de agua sé que solo ella será la que sacie mi hambre y mi sed. Tú eres el Señor que alimenta mi alma y si hago mi opción por seguirte a Ti nunca jamás yo temeré. Llegan hasta mi momentos sin calma que me hacen dudar de si mi camino se orienta hacia Ti. Comienza a faltar la paz en mi alma y sin esperarlo apareces Tú haciéndome ver que nada he de temer. Cançoner de la Pasqua de les Avellanes, versió 2009. Número 82

8

Sal de la terra i llum del món

Mt 5,13-16 Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d’una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.

Calar foc “He vingut a calar foc”: a encendre les consciències adormides, a airejar els caps saturats, a aixecar els ànims dels caiguts, a donar força als desanimats. Per això he vingut i per això us envio: a alenar, a estimular, a animar els trepitjats, a reconfortar els esforçats, a enfortir el ble que fumeja, a calar foc, diu el Senyor. “He vingut a calar foc”: el meu foc, foc que crema sense consumir-se, foc que il·lumina tota persona, foc que crema els cors, foc que és llum en la foscor, foc que brilla en la tenebra. Per això he vingut, i per això us envio: a cremar, a incendiar, a ser llum, a brillar, a il·luminar, a calar foc, diu el Senyor.


Tramesa 2 Pasqua 2014