Un volt
a la ciutat Proposta d’Unitat Didà ctica. GRICCSO Tema: La ciutat, un ecosistema sostenible i autosuficient?
Dolors Bosch i Maria Sabiote
Analitzem la ciutat, amb una mirada sistèmica, per a respondre a la pregunta amb la voluntat de trobar solucions noves i fonamentar aquelles que intuïm per fer de les nostres ciutats els entorns que desitgem.
1. Ecosistema urbà?
Un ecosistema qualsevol del planeta, es pot descriure pels fluxos de matèria i energia que discorren per ell. La ciutat es pot considerar un ecosistema en quant està constituïda per un conjunt d'organismes i un medi físic que funcionen sobre la base d'intercanvis materials i energètics. El que passa en aquest cas és que destaca la dominància d'una espècie: la humana. Aquesta dominància ens planteja si la ciutat es pot considerar un ecosistema sostenible o autosuficient.
A la ciutat apareix un mitjà urbanitzat i una sèrie d'éssers vius, amb les seves interaccions i relacions, on l'ésser humà és part principal d'aquest. Apareix una l'activitat interna urbana , i un funcionament a base d'intercanvis de matèria, energia i informació. En aquest sentit aquestes característiques són assimilables a les d'un ecosistema natural sent l'home i les seves societats subsistemes d'aquest. No obstant això la ciutat incompleix els dos dels requisits determinants de la definició d'un ecosistema natural. Primer, no posseeix un metabolisme de cicle tancat (o circular), i en segon lloc no té una font d'energia inesgotable (com el Sol), que garanteixi indefinidament el seu funcionament. (Higueras, Ester. 2009). Si bé les primeres ciutats depenien d’aliments, aigua i materials del seu entorn proper, a mesura que la tecnologia ha anat evolucionant i s’han descobert noves fonts d’energia, el desenvolupament urbà s’ha anat accelerant. La producció industrial i agrícola ha crescut sense límit i l’explosió demogràfica ha acabat desvinculant les ciutats del seu entorn. El consum de combustibles fòssils, el desenvolupament tecnològic i el creixement d’infraestructures de la mobilitat ens han portat a uns models urbans amb forts impactes ambientals i consums energètics desproporcionats, que malmeten greument el territori i la salut de les persones. Un ecosistema que no és ni sostenible ni autosuficient, per aquesta raó, potser és millor dir-ne metabolisme urbà.
Quan apliquem el concepte d'ecosistema a la ciutat, cal fer algunes reflexions: Es tracta d'un metabolisme amb una necessitat molt elevada d'entrada de matèria i energia (aliments, benzina, electricitat, informació...) que han d'arribar de l'exterior, sovint explotant recursos ubicats en àmbits més o menys llunyans, i ho fan mitjançant el transport horitzontal (per carreteres, vies de ferrocarril...). Això aboca a la construcció de grans infraestructures sobre el territori que acaben afectant altres sistemes. Aquesta elevada despesa energètica de la ciutat, juntament amb una mínima producció primària, fa que ens trobem davant un sistema escassament productiu en termes ecològics pensem que com més energia de les que actualment estan en ús consumim, més pol·lució produïm, però altament productiu quant a informació, serveis, cultura, creativitat. Martí Boada (2016) Ecosistema urbà
Entenem com a metabolisme urbà, tot allò que intervé en el funcionament de la ciutat (l’entrada i sortida de matèries en constant moviment i transformació (des de l’aigua i l’aire, fins al transport i les mercaderies, passant òbviament per les persones i l’economia).
a urbà?
ecosistem Activitat 1. Què un
intervenció vivencial, tot fent una ta vis de nt pu l de s de pus això: pregunta, ho farem vida d’un/a mateixa. Ti la Per contestar aquesta e br so s te un eg pr rmulació de artística a partir de la fo enially-sin-titulo b8d74e/presentation-g 8b 0d 8c 22 c1 57 8e 8e https://view.genial.ly/5f cada ítem nt a la presentació en ca cli s ré sp de i ò aix b da nano un full am La idea seria donar a ca tat. tot els insums de la ciu donar idea del cicle de
2. La ciutat com a metabolisme
atge ideal?
Activitat 2. Una im
tza cada color pams. veus a la imatge. Anali e qu s m Analitzem la imatge a íte els tre en a divisió per colors a) Veuràs que hi ha un s que hi apareixen. i fes un llistat dels ítem b) c)
3. Els cicles de la ciutat Com has vist en la proposta anterior, podem veure al menys 4 cicles presents en el funcionament de la ciutat que ara ja sabem que podem anomenar metabolisme.
Què necessitem a la ciutat per sobreviure? Necessitem aire nét i és per això que parlem del cicle atmosfèric de la ciutat. Necessitem també aigua potable i això ens portarà a parlar de cicle hidrològic. Òbviament, necessitem menjar i parlarem per tant de cicle de la matèria orgànica i els residus i per a que tot funcioni, necessitem energia de tota mena i per això parlarem de cicle energètic.
3.1. El cicle atmosfèric Text sobre el cicle atmosfèric + imatge
Objectius: Millorar la qualitat de l’aire: Disminuir la contaminació atmosfèrica: Transport privat i públic no contaminant. Protagonisme dels vianants. Calefaccions no contaminants i condicionament passiu. Control emissions industrials Disminuir l’efecte d’illa de calor: Augmentar zones verdes en àrees centrals. Colors clars en paviments i façanes. Evitar les emissions de calor per equips.
r?
té dret a l’aire pu Activitat 3. Tothom
rri. les zones verdes per ba nt ala ny se as t to ap M barri: - Fer un Open b mapa de rendes per am es rd ve s ne zo de - Comparar la presència _tab.htm ntar les rimental/atlas/exp_atlas pe ex s/ e.e .in es. Amb paper ceba pi ww rd /w ve :/ s ps ne htt zo les t ta ciu a ar en un mapa de la e conclusions amb paut ur tre ex i es ap m (Versió analògica: Pint ar os rp mapa de la ciutat. Supe zones més riques en un guiada. )
3.1. Aire i mobilitat Text sobre qualitat de l’aire + imatge motivadora
ly utat: peaton friend ci la e d a iv it in ef d Projecte 1. La guia friendly” guia ciutadana “peaton
na ser projecte: creació d’u ia dr po e qu t ita tiv ac M’agrada aquesta apeople friendly” : ables i segurs per a la m lud sa t ta ciu la de o “child friendly” o “old is pa es onent). specificar quins són els tzats i la imatge corresp ali on at pe is En aquesta guia han d’e pa es els a, tipus això (en negret jor part de la població,
fia de mobilitat Activitat 4. Infogra tat
a la ciu Infografia de mobilitat
3.2. El cicle hidrològic Text sobre el cicle hidrològic + imatge
L’objectiu és: Reduir l’escolament superficial; reserva i reutilització de l’aigua de pluja reciclat de les aigües grises amb ús apropiat; reducció del consum d’aigua potable; i control del regadiu de les zones verdes. Qualitat de l’aigua.
p a l’aixeta
Juguem! El camí ca
ite.com/elcamidelaixeta
ariasabiote.wixs Gamificació: https://m
Activitat 5. De qui és
l’aigua?
tura públigament de béns de na pa el e br so Debat sobre: a lem Di ”/ t: “De qui és l’aigua? Pregunta desencadenan ca. ar Bollaín. también la lluvia”, de Ici “Y de rt pa de t na sio Vi
3.2.1. La ciutat i l’aigua, una relació històrica Les ciutats i l’aigua: una relació simbiòtica i històrica (in progress) Ciutats que veneren l’aigua: Benarés/Baranasi Ciutats i rius Ciutats i mar
/ ciutat i mar u ri i t ta u ci re b so ó ci Activitat 6. Indaga
iada sobre la relació Activitat d’indagació gu
ress) entre ciutat i riu (in prog
3.3. El cicle energètic Text sobre el cicle energètic + imatge
L’objectiu és: L’ús energies renovables i no contaminants per a totes les activitats urbanes.
3.4. El cicle dels residus Text sobre el cicle dels residus + imatge
L’objectiu és: El reciclatge i la separació dels residus i el reciclatge del residu orgànic per al seu tractament i gestió (compostatge, biogàs)
s? Activitat. I nosaltre
l·locant un bidó nt una setmana, tot co ra du e ss cla a m co m re la setmana: de residus gene art). Fet això, al cap de ap 1- Obsevar la quantitat dó bi un en , ca ni gà tot (si és or transparent on llencem . kg dels residus. dem reciclar i els que no po - Fem un recompte en e qu els em ns pe si genei per categoria l o no la pena reciclar, va si r ra lo va - Destriem els residus de l ta r pe operativa (ex. el llapis) - Fem una dinàmica co rem massa residus, etc. ir al nivell pte és deixar de consum re el al, qu el ns go se es a te DECREIXEMENT, cartell que seran norm de a rm fo en ió uc tit Introducció del concep bs de su dem fer una dinàmica capitalista. Per tant, po l’aula: s tel·la ex. paper de plata versu versus fruita ex. esmorzar industrial
3.4.1. És possible el canvi en nosaltres?
pia Activitat. La newto Formes de resistència
a la ciutat
4. La ciutat, un centre en constant demanda d’energia...i en constant expulsió d’energia Text sobre tot l’energia que demana la ciutat i l’energia que genera en forma de calor i contaminació.
L’illa de calor a Barcelona:
més de 6 ºC de diferència entre el centre i la perifèria
L’illa de calor és un fenomen característic del clima de casa nostra: temperatura més elevada al centre que a la perifèria sobretot en hores nocturnes i especialment durant els mesos hivernals, quan la variació es pot acostar o superar la marca dels 10 ºC. Aquest dimarts, la diferència entre centre i perifèria ha superat els 6 ºC. Una gran densitat d’habitatges, gent, trànsit i l’acumulació de ciment, vidre i asfalt fan que la temperatura quedi molt més amunt com més al centre de la ciutat que a la perifèria. A més a més, als carrerons estrets encara costa més de fer baixar la temperatura, i és que, en aquests casos, la calor emmagatzemada durant el dia té poc marge d’escapatòria en uns carrers que amb prou feines tenen via d’escapament cap al cel.
nem Activitat 2. Reflexio
ia associada. Mira la imatge i la notíc eguntes: aquest esquema de pr Reflexiona tot seguint -
5. La ciutat i la Justícia Ambiental La Justícia Ambiental és la cerca de l’equitat en l’accés als recursos naturals de naturalesa pública (ex. Aigua neta, aire pur, terra sana). Veiem que a la ciutat hi ha una forta injustícia ambiental: hi ha una clara correlació entre la incidència de malalties associades a la contaminació amb la distribució de la renda a la ciutat. Alhora, hi ha correlació entre renda i espais verds.
utat
ci Projecte. Judici a la
identificant: un mapa interactiu tot r ra bo ela en eix ist biental ns Co e generin un impacte am qu t ta ciu la de ns cio ental espais o ac tat regeneradora ambi lun vo b am t ta ciu la espais o accions de explipais/accions en positiu, es i tiu ga ne Pasos: en ns cio nes aquests espais/ac s) Indicar amb diferents ico l (amb Open Street Map ta en bi am e ct pa im u citant el se tal de la in és l’impacte ambien qu ir cid de r pe ra tu lec a interactiu, fer una Un cop elaborat el map ciutat. alternativa és -los allà on toqui. Una ar nx ga en i t ta ciu la r a ruta guiada pe Elaborar QRs per fer un tríptic/guia de la ciutat. al Rs Q els ir eg af i t ta fer un tríptic de la ciu late=es rg/country/spain?trans .o las jat /e :/ ps htt : ex : Inspiració
6. Cerca de solucions La ciutat està immersa en un ecosistema també natural que sovint oblidem. El repte és la integració dels elements urbans i dels elements naturals en l’ecosistema, defugint de models existents fins ara: La ciutat d’esquenes al seu ecosistema natural (ex. Barcelona i el mar fins als 90) La ciutat com a explotadora i expoliadora d’aquest ecosistema natural. (ex. Barcelona i el mar a partir dels 90).