finestres al món

FINESTRES AL MÓN Processos de pintura I

Mercè

Grup 2B Curs 2016/17

Finestres al món “El pintor y la pintura no viven de espaldas a los fenómenos y mutaciones sociales. En nuestro yo se está produciendo un cambio drástico respecto a nuestra propia idea de quiénes somos. El yo se ve cuestionado por el nosotros. Por tanto, el individuo y el medio están en constante relación a través de un mecanismo cíclico y complejo que determina aquello que nos determina”. Juan Uslé. (1996) 1

Des de sempre m’ha interessat molt el color, les sensacions que transmet i allò que pot comunicar. El color matèric l’he descobert més tard, fa pocs anys, al començar de zero en un taller de pintura del poble. Em sembla un mitjà diferent del color-llum i per aquest motiu hi vull aprofundir, perquè crec que el seu ús per a transmetre als demés allò que vull dir és per mi molt més directe que el llenguatge escrit: comparteixo el que diu Munch “el arte surge/de la necesidad de un ser humano/de comunicarse/con otro” 2 La proposta d’un treball pictòric dual en què no només realitzem l’obra sinó que també treballem una certa capacitat interpretativa-reflexiva al llarg del procés em sembla molt interessant.

Partint d’una idea visual, com la famosa imatge, -bellíssima i alhora macabra-, del passadís en què els ascensors del hall sobtadament queden inundats per una marea de sang a la pel·lícula “The Shining” de Stanley Kubrick, commovedora al meu entendre, començo a plantejar-me què vull dir i com. intento pensar abans de fer, però veig que el meu funcionament m’obliga a fer i pensar, ara l’un, ara l’altre. La idea que em ve al cap és el procés creatiu. Aquest serà el meu Mc Guffin 3 particular. Començo amb una introspecció personal en el límit del conscient vers el subconscient del procés creatiu , tal i com diu Jean-Luc Godart: “Le cinéma, comme la peinture, montre l'invisible.” 4.

Decideixo que el procés constarà de més d’una pintura prèvia i 1 pintura final, d’una mida més gran.

Uslé, Juan. (1996). Ojo roto. Barcelona. Museu d’Art Contemporani de Barcelona Munch, E. (Ed.). (2015). El friso de la vida. Retrieved from http://www.lectulandia.com/book/elfriso-de-la-vida/ pg.12 3 Trías, E. (1982). Lo Bello Y lo Siniestro (2016th ed.). Barcelona: DeBolsillo.pg.87 4 L’EXPRESS. (2001, May 3). Accueil › FIGAROSCOPE › CITATIONS › JEAN-LUC GODARD A DIT. Retrieved December 17, 2016, from Citations, http://evene.lefigaro.fr/citation/cinema-peinture-montreinvisible-71547.php.

1 2

1

Anàlisis simbòlic i hermenèutic Començo a pensar en pintar el primer esbós. Decideixo utilitzar un suport tela amb marc de fusta d’una mida 25 figura. No el veig més petit. Aquest estudi no es res més que la mirada, a vista d’ocell, dels diferents/molts nivells existents de coneixement i experiència, com una ceba, que forma capes i capes, les unes tapen les altres o senzillament es solapen deixant veure només petits resquicis de l’interior. Serà quelcom tenebrós però il·luminat alhora, és una doble vessant de significació que va dels foscos verticals paral·lels i en taca als clars ubicats més al fons, que determinen formes més matèriques, encara que tot és fruit de “ l’atzar” o del pintar sense pensar. Tal i com deia Cuixart en una entrevista a Jordi Marrugat: ”Com diu un crític francès molt important, “pinta fins que la mà dreta pensi”, la mà, no el cap, perquè la mà també pensa i ha de pensar per si sola...” 5.

Al igual que pensava Rilke tot parlant de Rodin ”..., y esto es lo que convierte a los bocetos... en revelaciones independientes y originales de su individualidad”. 6, valoro la importància dels treballs previs en el procés pictòric. A la plana 4 es troba el primer treball preliminar, que analitzo més en profunditat donat que és la primera llavor de l’obra i em sembla important fer-ho: noto el diàleg existent ( dialògic i dialèctic) entre les diverses formes generades mitjançant el gest i el color; aquest últim tindrà la seva importància, sobretot en el diàleg que conformaran els clars i els foscos entre les tenebres i la claror, inspirat en el que diu Goethe “Nadie que sepa reconocer la medida en que son representados aquí los dolores físico y espiritual extremos dudará de que se puede llamar bella a esta obra” quan parla del l’escultura de Laoconte 7.

- formes opaques i fosques: franges planes com línies rectes amples, gairebé rectangulars, que serpentegen de dalt a baix i més amorfes. Les acompanyen/ es contraposen, -fomentant un cert grau de lirisme tal i com diu Kandinsky 8 -,amb

Marrugat, J. (2005).

Entrevista a Modest Cuixart.

Retrieved from: https://jordimarrugat.wordpress.com/tag/antoni-tapies/ 6 Rilke, R. M. (1903). RODIN. (2016th ed.) [traducido por Julio Paredes]. Retrieved from http://www.lectulandia.com/book/rodin/. Pg.37 7 Goethe (1772). Escritos de Arte (2014th ed.). http://www.lectulandia.com/book/escritos-dearte/: http://www.lectulandia.com/. Pg. 68 8 “Durante la paulatina transición de la horizontal hacia las líneas acéntricas libres, el lirismo frío se va tornando cada vez más cálido hasta adquirir finalmen-te una cierta calidad dramática. Pero de todos 5

2

- El fons del quadre, en què hi ha colors càlids com el vermell 9 i taronges sense formes preestablertes i que s’escampen al llarg i ample del treball. Els aclareixo de to, els aigualeixo. Respiren 10. Defineixen espais en blanc entre ells, també indefinits. Seguint la idea del criteri que, segons Goethe, usava Van Eyck 11 - El verd maragda surt, rebenta el tel de la foscor i s’intueix cap a l’exterior emulant l’esperança . Tal i com significa la iconografia cristiana i la religió islàmica 12 segons el Federico Revilla.

La juxtaposició de capes fa que s’integrin els colors i les formes, tal i com Kandinski ens diu “La composición puramente pictórica se plantea dos problemas concernientes a la forma: La composición general del cuadro y la creación de las diversas formas, que se interrelacionan en distintas combinaciones subordinadas a la composición general.”13 Tot plegat esdevé la petita obra/pintura preliminar/esbós que anomenaré “Introspecció” perquè crec que és important també el títol quan no em sé expressar prou bé en el llenguatge pictòric com perquè no calgui. És la mirada endins que es vol comunicar enfora.

modos el lirismo prevalece: todo el campo de las rectas es lírico, lo que se explica por la acción de una fuerza exte-rior única. Lo dramático implica, además del sonido del deslizamiento (en el caso mencionado, lo acéntrico), el estrépito del choque, por lo cual son necesarias por lo menos dos fuerzas de distinto carácter.”

Kandinsky, V. (1926). Punto y Linea Sobre El Plano (1996th ed.). Barcelona: Ediciones Paidos Iberica.pg.58 9 Continúa parlant aquí també Kandinsky : “El rojo, al que imaginamos como un color ilimitado y cálido, produce el efecto interior de un color vivo e inquieto,pero no posee la ligereza desbordante del amarillo, sino una gran potencia y tenacidad”.

Kandinsky, W. (1911). De lo espiritual en el Arte. (2013th ed.) [traducido por Elisabeth Palma]. Retrieved from http://www.lectulandia.com/book/de-lo-espiritual-en-el-arte/ pg 39.

10 “Al darle claridad, el color respira al adquirir un cierto elemento de esperanza recóndita”.

Kandinsky, W. (1911). De lo espiritual en el Arte. (2013th ed.) [traducido por Elisabeth Palma]. Retrieved from http://www.lectulandia.com/book/de-lo-espiritual-en-el-arte/. Pg 38 11 “Seleccionaba, ..., los pigmentos más claros y menos opacos para que los fondos claros o blancos lucieran a través de los colores en la medida deseada” Goethe (1772). Escritos de Arte (2014th ed.). http://www.lectulandia.com/book/escritos-de-arte/: http://www.lectulandia.com/. Pg.168 12 “VERDE. “Es por ello el color de la esperanza en la iconografia cristiana. El color esmeralda enmarca el trono divino en Apoc., 4,3,subraya nada menos que la condición misma de quién lo ocupa. ..es también notable para el Islam...el musulman ve en el color verde la promesa de la salvación y el resumen simbólico de las màximes riquezas apetecibles “ . Revilla, F. (2012). Diccionario de iconograffa y simbología (8th ed.). Madrid: Ediciones Catedra S.A. pg. 775 13 Kandinsky, Wassily. De lo espiritual en el Arte.(1911) (2013th ed.) [traducido por Elisabeth Palma]. Retrieved from http://www.lectulandia.com/book/de-lo-espiritual-en-el-arte/. Pg. 27

3

Instrospecció. Acrílic sobre tela. 81 x 65 cm.

4

Simultàniament, enceto una segona tela 25F , reflexiono sobre la continuació de la narrativa en aquest nou espai pictòric: Punt d’inflexió que indicarà un altre fase del camí en què la convergència de línies de pensament que s’agrupen de manera preconscient i imparable cap a la realització de la obra final m’empeny a pintar de nou. Tal i com diu Pablo Palazuelo “ la acción de pintar es consciente e inconsciente y se desarrolla a lo largo de una sucesión de momentos que pueden ser lentos o rápidos, sin que el artista pueda controlar totalment el flujo de la corriente psíquica...lo consciente va haciendo suyos estratos cada vez más profundos de lo inconsciente sin fondo (sub y supraconsciente), y yo deseo ser lo más consciente possible para seguir paso a paso y como en una meditación la gènesis del acontecimiento global” 14.

En encetar aquest segon espai pictòric em ve al cap de nou Palazuelo quan ens diu “El espacio de un solo cuadro no es suficiente para dejar testimonio de un determinada sucesión, lineaje o linaje de formas... ocurre a veces que a lo largo de una determinada sucesión, se insinúe, y más tarde se produzca, una verdadera mutación o cambio de fase, que siempre sorprende...así se inicia una nueva línea o família de formas.” 15 Aquí juguen bàsicament dos colors, el groc i el blau. Tenint en compte la importància de el moviment oposat i casi perceptible visualment que generen aquests 2 colors, segons ens comenta Kandisnky 16.

El groc no només com a motor energètic sinó que al ser groc clar és pot potenciar el seu efecte. Idènticament, fent servir el blau fosc (barreja d’ultramar i prusia) o com diu Kandinsky fent servir el negre trobem que el primer s’apropa al espectador i el segon s’allunya 17 Palazuelo, P. (1998). Escritos. Conversaciones. Murcia: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Tecnicos. Pp 48,49 15 Palazuelo, P. (1998). Escritos. Conversaciones. Murcia: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Tecnicos. Pp. 94,95 16 El segundo movimiento del amarillo y del azul, dentro de la primera gran antinomia, es excéntrico o concéntrico[33]. Si describimos dos círculos iguales y rellenamos uno de amarillo y otro de azul, podremos percibir que el amarillo irradia fuerza, adquiere un movimiento desde su centro que lo aproxima casi perceptiblemente al espectador. El azul, por el contrario, desarrolla un movimiento concéntrico (como un caracol que se introduce en su concha) que lo aleja del espectador. El primer círculo incide sobre la vista, el segundo la absorbe.” Kandinsky, W. (1911). De lo espiritual en el Arte. (2013th ed.) [traducido por Elisabeth Palma]. Retrieved from http://www.lectulandia.com/book/de-lo-espiritualen-el-arte/ pg 34,35 17 “El efecto descrito se hace más intenso al incluir la diferencia de claro y oscuro: el efecto del amarillo aumenta cuanto más claro sea (es decir, cuando se le añade blanco) y el efecto del azul se 14

5

Intento crear

un vincle entre l’espectador, el groc, el blau, en un moviment

d’enfora/endins o endins/enfora però moviment a la fi que genera l’esclat, el naixement de la idea, els primers passos del resultat del procés intuïtiu i aquest és expressat en forma línies grogues de llum que afloren de la substància groga i ascendeixen, expandint-se, cap a les profunditats del blau...desapareixent a la fi. L’anomeno, irònicament, “Il.luminació”

18

en al·lusió a Gadamer quan ens diu que “Toda ejecución

es interpretación. En toda ejecución hay excesos de iluminación”.

Finalitzo aquí la fase preliminar i reflexiono sobre el que podrà ser l’obra final de la trilogia. Com a conclusió em sembla interessant reflexionar sobre la unitat copulativa/disjuntiva que existeix entre el jo i l’altre, lo intern i lo extern, lo amagat/mostrat i el que mira i alhora també és observat. La necessitat d’un pont/s, d’un camí/ns que puguin connectar el meu espai mental (quadre) amb el d’aquell que se’l mira.

Entenc que aquesta tela necessita d’unes dimensions més grans (80 figura mínim) i penso que podria prendre idees del primer esbós, que per mi te més interès, i transformar l’espai en un discurs més lineal o de franges en les que de tant en tant trobem fragments que sonen amb altres ritmes, més suaus (verds), més estridents (vermell que degoteja gairebé fora del propi espai de creació. Tots els colors en franges serien el fons que vibra entre sí a base de capes he aconseguit que es puguin sobreposar les unes vers les altres i que en alguns trossos de la tela s’intueixi les formes del color de sota.

Totes aquestes vibracions internes tenen com a resultat la voluntat de mostrar-se o no.

La intenció es que l’espectador des de fora trobi a través dels diferents marcs/finestres/miralls/ ponts blancs, que subratllen diferents mirades singulars dins

potencia al oscurecerlo (mezcla con negro). Todo ello es aún más importante si observamos que el amarillo tiende de tal modo a la claridad (al blanco) que prácticamente no existe un amarillo oscuro. Existe pues un profundo parentesco físico entre el amarillo y el blanco, así como entre el azul y el negro, ya que el azul puede ser tan profundo que no se distinga del negro. Además de este parentesco físico, existe un parentesco moral, que separa profundamente por su valor interno a las dos parejas de colores (amarillo y blanco por un lado, azul y negro por el otro) mientras une estrechamente a los miembros de cada pareja.” Kandinsky, W. (1911). De lo espiritual en el Arte. (2013th ed.) [traducido por Elisabeth Palma].

Retrieved from http://www.lectulandia.com/book/de-lo-espiritual-en-el-arte/ pp 35 18 Gadamer, H.-G. G. (1993). Verdad y método: (Quinta edición .). Salamanca: SIGUEME. pp. 247

6

Il·luminació. Acrílic sobre tela. 81 x 65

7

del propi quadre, el significat que vibra dins seu en sintonia amb allò que identifica com a propi.

El color blanc dels marcs/finestres/miralls que mira cap l’espectador l’he triat pensant en la relació pura que s’hauria d’establir entre l’exterior i l’interior.

Encara que entenc que em falta molt per establir un diàleg entre el jo i la alteritat, veig el meu interès en aquest tema i la necessitat d’aprofundir-hi més endavant.

Com a conclusió diré que en veure com anava gestants els treballs del curs , he arribat a la conclusió que les meves tendències a nivell pictòric són d’abstracció expressionista, al menys, en aquest moment.

El Masnou, desembre de 2016

8

Finestres al mĂłn. AcrĂ­lic sobre tela.146 x 114 cm.

9

10

BIBLIOGRAFÍA -Goethe (1772). Escritos de Arte (2014th ed.).

Http://www.lectulandia.com/book/escritos-de-arte/: http://www.lectulandia.com/.

-Gadamer, H.-G. G. (1993). Verdad y método: II (Quinta edición ed.). Salamanca: SIGUEME. -Kandinsky, W. (1911). De lo espiritual en el Arte (2013th ed.) [traducido por Elisabeth Palma]. Retrieved from http://www.lectulandia.com/book/de-lo-espiritual-en-el-arte/ -Kandinsky, V. (1926). Punto y Linea Sobre El Plano (1996th ed.). Barcelona: Ediciones Paidos Iberica.

-LE FIGARO. (2001, May 3). Accueil › FIGAROSCOPE › CITATIONS › JEAN-LUC GODARD A DIT. Retrieved December 17, 2016, from Citations, http://evene.lefigaro.fr/citation/cinema-peinture-montre-invisible-71547.php -Marrugat, J. (2005). Jordi Marrugat Retrieved from https://jordimarrugat.wordpress.com/tag/antoni-tapies/ -Munch, E. (Ed.). (2015). El friso de la vida. Retrieved from http://www.lectulandia.com/book/el-friso-de-la-vida/ -Palazuelo, P. (1998). Escritos. Conversaciones. Murcia: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Tecnicos.

-Revilla, F. (2012). Diccionario de iconograffa y simbologfa / dictionary of iconography and symbology (8th ed.). Madrid: Ediciones Catedra S.A. -Rilke, R. M. (1903). RODIN. (2016th ed.) [traducido por Julio Paredes]. Retrieved from http://www.lectulandia.com/book/rodin/ -Trías, E. (1982). Lo Bello Y lo Siniestro (2016th ed.). Barcelona: DeBolsillo.

- Uslé, Juan. (1996). Ojo roto. Barcelona. Museu d’Art Contemporani de Barcelona

11

12