ERORR by Marià Codina

Marià Codina Projectes VI Juliol 2009

Marià Codina Projectes VI July 2009

ERORR

Catàleg 113 pàgs. 16 x 22 cm. 32 x 22 cm. Cuatricomia 867 exemplars

Catalog 113 pages 16 x 22 cm. 32 x 22 cm. CMYK 867 copies

Pepar S.L. Paper Offset Blanc 80g.

Pepar S.L. Offset Paper White 80g.

Tinta d’injecció Sense barnís

Injection Ink No varnish

Quadern japonès + Tapa rústica No plastificat

Japanese bind + Paperback No plastified

INTRO– DUCCTIÓN Van prendre cafè i talls de sara. Uf, va dir ell finalment (perquè abans tenia la boca plena, no solament de pastís sinó també de mandra, i no l’hauria pogut badar). Ella ni se’l va mirar (feia taaanta calor, i la finestra, com sempre, tancada). La finestra, com sempre, tancada, va dir. Ell no va contestar (pensava que, en ple estiu, era lògic que en fes, de calor). Si vols, obre-la, va suggerir, perquè li va semblar que havia de dir alguna cosa. Ella, però, no es va aixecar de la cadira ni va fer cap comentari. Era com si el temps els aixafés en silenci. Va agafar la tetera i, a poc a poc, va abocar cafè dins de la tassa (feia ja un any que s’havia trencat la cafetera i havien decidit no comprarne cap altra: com que no els agradava el te, farien servir la tetera pel cafè). Una mosca volava pel damunt del pastís. Va alçar la mà per fer-la fora, però tot seguit va pensar que era un esforç massa gran per la poca nosa que la mosca li feia, així que la va deixar estar. Durant uns segons, la mà va quedar suspesa en l’aire. Després la va abaixar lentament i la va deixar sobre la taula. Crec, va dir ell ensumant l’aire, que aquesta calda atreu les mosques. Enllà de la finestra, el sol escanyava una heura sifilítica més morta que no pas viva, que s’arrapava a l’únic pam net de mur, blanc i brut. En un no res, la taca solar arribaria al vidre i entraria a l’habitació. Sí, va convenir ella mirant la tassa, i la va començar a copejar amb la cullera (el dring era constant i càlid, mínim). ¿Podries deixar de fer soroll?, va preguntar ell, tip. Ella va llançar la cullereta sobre la taula i el cop va ser suau, tou, de color taronja. Abans, era ell qui encara parlava, no feia tanta calor 4

They took coffee and slices of sara. Phew, finally told him (prior to full mouth had, not just cake but also lazy and could not badar). She neither looked at it (did taaanta heat, and the window, as always, closed). The window, as always, closed, he said. He did not (I thought, in the summer, it was logical to make, heat). You open it, he suggested, because he felt he had something to say. She, however, was lifted from his chair and made no comment. It was as if time in the crushing silence. He took the kettle and slowly pour it into the coffee cup (it was a year that the coffee machine was broken and had decided not to buy another one: that did not like the tea, would serve kettle for coffee). A fly flew by on the cake. He raised his hand to make it out, but then he thought it was an effort too great for the little nuisance that it was the fly, so let be. For a few seconds, the hand was suspended in the air. Then slowly lower it and left on the table. I think he said ensumant the air, it attracts flies Calda. Outside the window, the sun escanyava an ivy Syphilitic more dead than alive, which s’arrapava net al’únic inch wall, and dirty white. In no time, the stain glass sun come and enter the room. Yes, she agreed to watch the cup, and began to hit with the spoon (the dring was warm and constant, at least). ¿Will you stop making noise?, Asked him, tip. She dropped the spoon on the table and was once soft, soft, orange. Previously, he was still speaking, was not so hot in summer. All changes will he finish it. There were in agreement. Remained silent while the sun hangs over the heads: those of men in the street, walking

a l’estiu. Tot es capgira, va rematar ella. Hi estaven d’acord. Van quedar en silenci mentre el sol planava sobre tots els caps: els dels homes al carrer, caminant lents, els dels nens a la platja, cecs d’aspror. Van barrejar les cartes i van escapçar-ne la pila. Ella tenia doble parella. Quan se’n van adonar el cel ja era fosc i el reflex negre. Van encendre el llum de la taula i van recollir les cartes. Amb el comandament a distància van engegar el televisor. Sobre la taula quedaven encara embotits i torrades fredes, que es van anar menjant. Acabada la programació, els himnes i les banderes, la tele es va inundar de pluja i es van adormir a les butaques. Aleshores, pels vols de mitjanit van entrar per la finestra els coloms rosats, els galls negres de canyamel, els cérvols daurats, les gavines de lapislàtzuli, les heures multicolors i les girafes d’heliotropi, tan rialleres. S’hi van estar estar fins a la matinada i se’n van anar poc a poc, a mesura que el sol despuntava, de tal manera que, quan ell i ella es van despertar (el sol feria ja el mur blanc i brut de davant de la finestra), els animals i les plantes ja no hi eren. Van prendre cafè i talls de sara. Uf, va dir ell, finalment (perquè abans tenia la boca plena i no l’hauria pogut badar).

slowly, the children on the beach, the rudeness and blind. They mix the cardscrop and its stack. She had a double couple of tens and queens. When they realized the sky was already dark and red reflex. They turn on the light table and collected letters. With the remote control power on the TV van. On the table were still cold toast and sausage, which were eating. After programming, the flags and anthems, the TV was flooded by rain and fall asleep in the seats. So by midnight flights were down pink pigeons, roosters Canyamel black, the golden deer, gulls lapis lazuli, and the multi-hours of Heliotropium giraffes, as laughter. They were to stay the night and it went slowly, as the sun appeared, so that when he and she were awakened (the sun and the fair white walls and rough front of the window), animals and plants were already there. They took coffee and slices of sara. Phew, he said, finally (because before I had the mouth full and could not badar).

“QUÈ SIGNIFICA?” WHAT DOES IT MEAN? La magnitud de la tragèdia narra la història de Ramon-Maria que a l’inici de la novel·la és víctima del crack de la borsa de Nova York el 1987. La baixada de les cotitzacions fa que en una setmna liquidi tot el seu patrimoni. Al començament de la novel·la, Ramon-Maria convida a sopar a Maria-Eugènia. Ella és la primera vedet d’El Molino i ell un músic d’orquestra que se la vol endur al llit. En el moment de sortir del restaurant, un home el saluda i li demana si s’ha refet econòmicament. Aquest hoe

The magnitude of the tragedy tells the story of Ramon Maria-who at the beginning of the novel is a victim of the crack of the New York Stock Exchange in 1987. Downloading rates makes a setmna all its liquid assets. At the beginning of the novel, Ramon-Maria invited to dinner at Maria-Eugenia. She is the first vedet El Molino a musician and his orchestra that wants to take it to bed. At the time of leaving the restaurant, a man salutes the requests and whether financial redone. This is called hoe-Gil Eudald. The

es diu Gil-Eudald. La referència a la borsa funciona com a correlat de la situació de Ramon-Maria: tendències contradictòries, inflació, globus alcistes i espectaculars caigudes. Ramon-Maria està a punt de posseir Maria-Eugènia, però no pot, ha begut massa. Aleshore spensa que li seria molt més fàcil excitar-se pensant en la Maria-Eugènia que veu cada nit dalt l’escenari, que no pas en la dona real que abraça desesperadament i sense resultat. Per tal de posseir-la pacta amb el diable com Faust. El conjur fa el seu efecte i Ramon-Maria es troba amb una erecció permanent. Fins aleshores, l’acció havia transcorregut en els escenaris de la Barcelona postindustrial: el Paral·lel, amb les seves botigues de mobles i els antics teatres substituïts per cases de pisos i discoteques, la torre ruïnosa de la zona alta amb la piscina buida. Ara la ciutat s’obre com un vast espai disponible. Ramon-Maria i Maria-Eugènia recorren Barcelona en un periple sexual que els du a copular en escales de veïns, darrera els lleons de Colom i dels tendals del mercat de Sant Antoni, a les boques de metro tancades, en una biblioteca de “la Caixa” i al funicular del Tibidabo, en una de les sales de Sancho de Avila i a les escales del camp del Barça. Quan el metge li diagnostica una malaltia incurable i li dóna set setmanes de vida, Ramon-Maria demana una hipoteca sobre la casa i comença una nova roda. Es proposa conèixer totes les dones que pugui. Cada dia s’imbueix d’una personalitat diferent. En dies successius viu com un solitari, com un delinqüent, com un desganat, per acabar abocant-se a una experiència religiosa privada de fonament, metàfora perfecta de la nostàlgia d’unes creences que ja no es tene ni es podran tenir mai. Es llança desesperadament al sexe amb una dependenta, amb una noia que li recorda la Mare de Déu de montserrat, amb la cambrera de l’hotel i amb l’actriu francesa Anne Margret. Snob caragirat televisat, Aleix Vila Vila. 2007, Gurb. Face turned broadcasted snob, Aleix Vila Vila. 2007, Gurb.

reference to the stock market functions as a correlator of the situation of Ramon-Maria: contradictory trends, inflation, balloon upward and spectacular falls. Ramon-Maria is about to have Maria-Eugenia, but may have drunk too much. Spenser Aleshore it would be much easier to excite in the mind-Maria Eugenia you see every night above the stage, rather than the real woman who desperately embraces and outcome. To possess it pacta with Faust and the devil. The spell makes its effect and Ramon-Maria is a permanent erection. Until then, the action was taken at the scenes of the post-Barcelona: the Parallel with his furniture store and replaced the old theater houses to apartments and nightclubs, from the ruinous tower near the empty swimming pool . Now the city as a vast open space. Ramon-Maria and Maria-Eugenia in Barcelona through a sexual journey that leads to copulate in neighboring scales, the last lions of Columbus and the awning on the market of San Antonio in their mouths closed tube, in a library of the Caixa “and the funicular to Tibidabo, en una de las salas de Sancho de Avila and the scales of the field the game. When the doctor diagnosed an incurable disease and given seven weeks of life, Ramon-Maria asks a mortgage on the house and start a new wheel. Will know that all women can. Every day s’imbueix a different personality. In successive days living as a solo, as a criminal, a reluctance to finish pouring to a religious experience of private foundations, the perfect metaphor for nostalgia beliefs that no longer got or ever will have. We desperately to spear a sex dependent, with a girl who reminds the Virgin of Montserrat, with the waitress at the hotel with the actress Anne Margret.

LA THE IMPORTÀNCIEA DE TOTF ALLIXÒF THIS Tot és mentida, diu Quim Monzó des de la coberta del seu últim llibre, que aplega un centenar d’articles publicats els últims anys. I ja en van set, de reculls d’articles. Set reculls d’articles, sis llibres de contes i tres novel·les. Queda clar, si més no per quantitat, que Monzó és tan articulista com contista. Tan periodista com escriptor, dirien els qui encara creuen en la separació entre periodisme i literatura. Com si el periodisme no fos, no pogués ser, literatura. “Del gran tot que és la literatura, avui els llibres en són només una part. Digníssima, però només una part. La literatura és als llibres, evidentment, però també –mal que els pesi– al teatre, a les cançons, al cine, a la ràdio, a la televisió i als diaris. Aquí mateix, malgrat tant Any Pla i tanta polla amb vinagre, encara hi ha qui es pregunta si el periodisme és literatura o no”, diu l’escriptor en un dels cent tres articles de Tot és mentida. Com ja va fer Pla amb els textos publicats a Destino, Monzó ha optat per traduir al català els articles que van aparèixer a “La Vanguardia” en castellà. L’articulisme de Quim Monzó supera amb bona nota (“progressa adequadament”, que diuen ara) el salt del diari al llibre. Cada article és una peça narrativa autònoma que funciona com a tal. I de quina manera: n’hi ha de tan rodons que al final et vénen ganes d’aixecar-te i aplaudir. Ganes de treure’t el barret que no portes, com faria ell si mai algú digués: “Shakespeare, avui, faria teatre” amb la mateixa naturalitat amb què tothom diu: “Shakespeare, avui, faria cinema”. Monzó sap que la ironia ofèn més que l’insult. Per això hi té tanta tirada. Explota al màxim aquest recurs en un article impagable, titulat A correu seguit. Un text epistolar en clau irònica on tot és mentida, perquè ¿què és la ironia sinó una figura retòrica que consisteix a dir justament el contrari d’allò que es vol dir? Si no ens enganya, Monzó troba els temes de la majoria d’articles a la premsa. I és que, 8

Everything is a lie, says Edgardo Monzó from the cover of his latest book, which includes hundreds of articles published in recent years. I already have seven collections of articles. Seven collections of articles, six books of short stories and three novels. It is clear, at least by number, which is so Monzó articles like story. As journalist and writer, who would still believe in the separation between journalism and literature. As if it was not journalism, would not be literature. “From all that great literature is now in the books are only a part. Digníssima, but only part. Literature is the book, obviously, but also the damage that al-heavy drama to the music, the cinema, on radio, on television and in newspapers. Here, despite both Year Plan and so cock with vinegar, there are still questions about whether journalism is literature or not, “says the writer in one of three percent of all items is a lie. How did you plan to texts published in Destino, Monzó has chosen to translate into English the articles that appeared in “La Vanguardia” in Spanish. The articulisme de Quim Monzó beyond good note ( “progressing well”, they say now) jump from the book daily. Each article is a narrative piece that works independently as such. And how: there are round so that the end will come a desire to lift up and applaud. Want to take us out the door that no hat, as if he would never tell someone: “Shakespeare today would Theater” with the same naturalness with what everybody says: “Shakespeare, we would film. Monzó know that irony ofèn more than the insult. There is so much spin. Fully exploits this resource invaluable in an article entitled A mailing followed. A key text in letters ironic where everything is a lie, because what’s the irony, but a rhetorical figure that is to say the opposite of what it means? If we do not cheat, Monzó themes found in most articles in the press. And, as the cliché says, the reality surpasses fiction. Now that I think, on an arti-

Revoluci贸 francesa, Aleix Vila Vila. 2007, Gurb.

French revolution, Aleix Vila Vila. 2007, Gurb.

com diu el tòpic, la realitat supera la ficció. Ara que hi penso, en un dels articles parla del costum de deixar anar la frase “com diu el tòpic...” abans de deixar anar un tòpic. Com si, fent-lo precedir de la frase exculpatòria, el tòpic ja no ho fos tant. Però a aquestes altures la vacuna ha perdut efecte, perquè és tan tòpic el suposat antídot com el tòpic que es recita a continuació. Tot és mentida, encara que sembli veritat. O és veritat encara que sembli mentida. Fa deu mesos vam saber que dos metges nordamericans havien arribat a la conclusió que, en efecte, quan diem mentides ens creix el nas. Es veu que l’esforç de mentir fa que els vasos sanguinis s’omplin de sang i, en conseqüència, se’ns infli el nas. Això podria ser una innocentada, o sigui una mentida, però no: els tals metges tenien noms i cognoms (Alan Hirsch i Charles Wolf) i el seu era un estudi seriós, dels que troben ressò a les publicacions científiques de prestigi. La notícia permet concloure que Carlo Collodi (nom fals, ves per on, del narrador italià Carlo Lorenzini, pare literari de Pinotxo) no era un inventor d’històries sinó un visionari. Per confirmar-ho potser caldria que un altre grup d’investigadors estudiés les possibilitats reals que té un titella de fusta de convertir-se en un nen de carn i ossos, és a dir, en un nen de veritat. El penúltim número de la revista Time (amb data de 13 de març del 2000) dedica la portada i sis pàgines a parlar dels signes que delaten els mentiders. Els detectors de mentides que hi havia fins ara registraven la pressió arterial, el ritme del pols i la respiració de l’individu sospitós de no dir tota la veritat i res més que la veritat. Els nous detectors són programes informàtics que analitzen també les expressions facials o les fluctuacions de la veu i emeten un veredicte encara més afinat. Però no cal l’ajut de cap ordinador.

cle about custom to drop the phrase “as the topic says ...” before dropping a topic. As if making it before the phrase exculpatòria, the topic was not already so. But at this stage the vaccine effect is lost because it is so topical as the supposed antidote to the topic that is recited below. Everything is a lie, even though true. Or is true even though lie. Ten months ago we learned that two American doctors had come to the conclusion that, in effect, lying when we say your nose is growing. We see that the effort to lie causes the blood vessels fill with blood and, consequently, we inflate the nose. This might be a fool, that is a lie, but no: the doctors had such names (Alan Hirsch and Charles Wolf) and his was a serious study, which found echo in the prestigious scientific publications. The news is concluded that Carlo Collodi (false name, to go on, the Italian novelist Carlo Lorenzini, Pinocchio literary father) was not an inventor of stories, but a visionary. To confirm this might be another group of researchers consider that the real has a wooden puppet to become a child of flesh and blood, ie a real boy. The penultimate issue of Time magazine (dated 13 March 2000) devotes the cover and six pages to talk about the signs that betray liars. The detectors of lies that were so far recorded blood pressure, pulse rate and respiration of the individual suspected of not the whole truth and nothing but the truth. The new software detectors are also analyzing facial expressions or the fluctuations of the voice and issue a verdict even more refined. But you do not need the help of a computer.

Tothom amb una certa capacitat d’observació pot entrenar-se a caçar falsedats disfressades de veritats com cases de pagès. Els signes reveladors són molts i fàcils de detectar. Ho diu el reportatge de Time: només els bons actors i els bons polítics són capaços de controlar totes les seves expressions facials. Fins al punt que ens venen gat per llebre i nosaltres (santa innocència) tenim clar que hem comprat un mamífer d’orelles tan llargues com el nas d’en Pinotxo en plena erecció. Dels esforços per atrapar abans mentiders que coixos, Quim Monzó en sabria treure suc. De veritat.

Anyone with a capacity for observation can be trained to hunt lies disguised as truths of farm houses. The signs and many developers are easy to detect. Ho says the story of Time: the only good actors and good politicians are able to control all your facial expressions. So much so that cat will come to us and hares (holy innocence) that we have bought a mammal ears as long as the nose on Pinocchio in full erection. Efforts to catch liars before that LAME, Quim Monzó in sabria remove juice. Really. By John Tempusmaster

De John Tempusmaster

Netejant el cotxe, Aleix Vila Vila. 2008, Vic. Cleaning the car, Aleix Vila Vila. 2008, Vic.

G UEDASTS CONVI

ROSA MENKMAN ENGLITCHA–HO, IT SI US PLEASEU Ella ha demostrat el seu treball en festivals com Haip (Ljubljana), Cimatics (Brussel les), Video Vortex (Amsterdam) i Pasofest (Ankara) i col laborat en projectes d’art, juntament amb Alexander Galloway, Govcom.org, el músic i l’art col lectiu Goto80 Jodi. org. Va escriure la seva tesi de mestratge sota la supervisió de Geert Lovink. She has shown her work at festivals like Haip (Ljubljana), Cimatics (Brussels), Video Vortex (Amsterdam) and Pasofest (Ankara) and collaborated on art projects together with Alexander Galloway, Govcom. org, the musician Goto80 and art collective Jodi. org. She wrote her master thesis under supervision of Geert Lovink.

L’experiència d’una falla és uncatchable. Va contra la raó i no té forma sòlida o estatal a través del temps, és efímer. Un error és un meravellós interrupció que canvia un objecte fora de la seva forma ordinària i el discurs. Per un moment estic perdut, en el temor, demanant el que jo aquest altre enunciat és, com va ser creat, és potser ... un problema tècnic? Glitch art es mou com el clima, a vegades es mou molt lentament, mentre que en altres ocasions que pot colpejar com un llamp. Hermosamente perillós, a la vegada que pren la tensió de tots els altres possibles composicions de distància. De moment, la meva experiència d’una falla, hi ha massa variables involucrades per entendre completament com i per què és una peça creada. Una vegada que he cridat l’experiència d’un «error», em va canviar la meva comprensió d’ell, em accepto i ara pot passar a tractar d’entendre’l. L’experiència anterior de la comprensió no ha fet lloc per a una reflexió racional, en els quals pot tractar del mapa de la seva composició i rastrejar els seus orígens.

The experience of a glitch is uncatchable. It goes against reason and has no solid form or state through time; it is ephemeral. A glitch is a wonderful interruption that shifts an object away from its ordinary form and discourse. For a moment, I am lost, in awe, asking myself what this other utterance is, how was it created, is it perhaps... a glitch? Glitch art moves like the weather; sometimes it moves very slowly while at other times it can strike like lightning. Beautifully dangerous, it takes at once all the tension of other possible compositions away. At the moment I experience a glitch, there are too many variables involved to completely understand how and why a specific piece is created. Once I have named the experience a ‘glitch’, I changed my understanding of it; I now accept it and can move on to try to understand it. The earlier experience of non understanding has made place for a rational reflection, in which I can try to map its composition and trace back its origins.

COLECTIVO POL PLURAL, ONANISTA, LLIBERTÍNE Portaves dies i dies anant al mateix bar, prenent sempre el mateix te (de plàtan), i llegint els mateixos programes de la mercè. Un dia vas prendre un te de canyella i taronja i et vas adonar que el de plàtan no era l’únic te bo que et podien donar. Doors days and days going to the same bar, drinking the same tea (banana), and reading the same programs of mercy. One day you make a cinnamon tea and orange and you realize that the banana was not the only good thing now that you could give.

Quan estava malalt, l’home Llorenç menjava sopes i arrossos que li preparava, sempre de falsa mala gana, la seva dona, una senyorassa que es passava els dies xafardejant amb les veïnes i mirant per l’espiera de la porta del pis.

When I was sick, man Lorenzo ate soups and rice dishes that you prepared, always false reluctantly, his wife, who is a senyorassa going to blab on and the neighboring espiera looking for the door of the apartment.

Els veïns de sota, dos bessons que rondaven els cinquanta anys, tenien la mala costum de barrejar-se entre la multitud del mercat i fer fotografies a les faldilles de les noietes que passejaven per allà.

The neighbors below, two twins that is about fifty years, had the bad habit of mixing up the crowd between the market and take pictures in the skirts of the girl who walked by.

Al pis immediatament superior al de l’home Llorenç i la seva dona, hi vivien tres nens petits amb la seva àvia, que es divertien jugant amb trenets i corrent per la casa amb les botes de pluja posades (i posat també el soroll que això implica).

Floor immediately above the home of Lawrence and his wife lived with three young children by her grandmother, who is fun to play and train with the current home to put rain boots (and also the noise made it implies). Pol Pérez, 2008

Pol Pérez, 2008

MAYWA DENKI 明和電機 Els usuaris de l’Àsia oriental han popularitzat un estil de caretes que es poden entendre sense inclinar el cap cap a l’esquerra. Aquest estil va sorgir a ASCII NET de Japó el 1986. Similars buscant caretes van ser utilitzats per Byte Information Exchange (Bix) al voltant del mateix temps. Users from East Asia popularized a style of emoticons that can be understood without tilting one’s head to the left. This style arose on ASCII NET of Japan in 1986. Similar looking emoticons were used by Byte Information Exchange (BIX) around the same time.

El 2000, la desesperació, Inc EUA va obtenir un registre de la marca per al “frowny” caretes :-( quan s’utilitza en “targetes de felicitació, cartells i gravats d’art”. Al 2001, es va emetre un comunicat de premsa satírica, anunciant que demanar als usuaris d’Internet que han introduït la frowny; la broma el tir per la culata i l’empresa va rebre una tempesta de protestes quan es burlen de son comunicat va ser publicat al lloc web de notícies de tecnologia Slashdot. Posteriorment va emetre un altre comunicat de premsa un mes més tard, en resposta a la reacció que havia generat. Un nombre de sol licituds de patents han estat presentades a les invencions que ajuden en la comunicació amb emoticones. Alguns d’aquests han publicat als EUA les patents. Patent dels EUA 6987991, per exemple, revela un mètode desenvolupat el 2001 per enviar emoticones en un telèfon mòbil mitjançant un menú desplegable. L’avantatge més de la tècnica és que l’usuari guarda el nombre de pulsacions de tecles.

In 2000 Despair, Inc. obtained a U.S. trademark registration for the “frowny” emoticon :-( when used on “greeting cards, posters and art prints.” In 2001, they issued a satirical press release, announcing that they would sue Internet users who typed the frowny; the joke backfired and the company received a storm of protest when its mock release was posted at technology news website Slashdot. They subsequently issued another press release a month later in response to the reaction their claim had generated. A number of patent applications have been filed on inventions that assist in communicating with emoticons. A few of these have issued as US patents. US patent 6987991, for example, discloses a method developed in 2001 to send emoticons over a cell phone using a drop down menu. The advantage over the prior art was that the user saved on the number of keystrokes.

NOLO BOTANA ARTISTA + CONCEPTUAL El 1931 es redactaren diversos avantprojectes i bases per a un Estatut d’Autonomia, el text definitiu del qual s’aprovà el desembre de 1932 a l’Assamblea de Municipis de Sant Jaume de Galícia. L’Estatut fou aprovat en referèndum el 28 de juny de 1936 i per les Corts Espanyoles el 1937, però la Guerra Civil Espanyola impedí que s’apliqués. The 1931 draft was prepared and several bases for a Statute of Autonomy, the final text which was approved in December 1932 al’Assamblea Municipality of Santiago de Galicia. The Statute was adopted by referendum on 28 June 1936 and the Spanish Cortes in 1937, but the civil war prevent the implementation.

El galleguisme (en gallegoportuguès galeguismo) és una ideologia política de tipus nacionalista que té com a objectiu la defensa de Galícia mitjançant la creació d’institucions pròpies. El galleguisme aparegué a mitjans del segle XIX, quan es formulà com a provincialisme i posteriorment com a regionalisme gallec. El terme s’utilitza especialment a partir de la constitució de les Irmandades da Fala (lit. en català Germanies de Parla) el 1916 i l’aparició del moviment nacionalista, que defensa el caràcter nacional de Galícia. Les Irmandades eren una organització en la qual participava la petita burgesia i els intel·lectuals i les liderà Antón Villar Ponte. A la dècada següent es consolidaren dues corrents: la nacionalista, al voltant del Partit Galleguista de Castelao, i la republicana autonomista de l’ORGA, liderada per Casares Quiroga i Antón Villar Ponte. Aquesta última s’integrà durant la Segona República a l’Izquierda Republicana d’Azaña.

The Galician (gallegoportuguès in galeguismo) is a political type of nationalism that aims to defend Galicia by creating their own institutions. The Galician appeared in mid-nineteenth century, when formulated as provincialisme and later as Galician regionalism. The term is used especially since the establishment of the Falas da Irmandades (liters Germanies Spanish Speaking) in 1916 il’aparició nationalist movement, that the national defense of Galicia. The Irmandades were an organization that participated in the small bourgeoisie and the intellectuals and leading Antón Villar Ponte. In the decade following consolidated two currents: the nationalist party around Galleguista de Castelao, and the Republican Organization of autonomista, led by Casares Quiroga and Antón Villar Ponte. The latter joined in the Second Republic of Azana al’Izquierda Republican.

PRAL 2 A L’HOMANE DOEL F DIY Els usuaris de l’Àsia oriental han popularitzat un estil de caretes que es poden entendre sense inclinar el cap cap a l’esquerra. Aquest estil va sorgir a ASCII NET de Japó el 1986. Similars buscant caretes van ser utilitzats per Byte Information Exchange (Bix) al voltant del mateix temps. Users from East Asia popularized a style of emoticons that can be understood without tilting one’s head to the left. This style arose on ASCII NET of Japan in 1986. Similar looking emoticons were used by Byte Information Exchange (BIX) around the same time.

I és que l’Erra té una mare formidable. En garu, una altra estrella precoç del panorama gurbetà i descendent indirecte de santiago rusiñol, amenitza l’espectacle aportant el seu particular tarannà de pastor amb la cinquena posada del tractor. Més endavant, després d’un concert del gran Pep Sala, l’Edu i l’Aleix decideixen que aquesta mena de rock català no els hi agrada gens ni mica. Sense volguer, inconscientment pensen (però no diuen): Per què a Pep Sala no li va pillar –també– una sobredosis? Però tot això és aigua passada i arriba l’Albert, un noi jove i amb il·lusió, que remena el sintetitzador igual que un cavall interpretaria hamlet. L’aleix, que agafa enveja dels sons varis i electrònics, adquireix un sampler i li diu als seus pares que s’emancipa i que a pendre pel cul. Dos dies més tard, torna a casa penedit. L’edu s’enganxa a la cola però ajuda a l’erra a sortir d’una secta. En garu i l’albert remenen una olla gegant amb un pal molt gros i diuen que a partir d’ara no votaran mai més, que s’han tornat escèptics. Tots cinc noten, d’una manera furtiva, com el Bonminyó que sempre han dut dins, se’ls hi està morint… 20

Because the mother has an Erra formidable. In Garu, another star of the early scene gurbetà and indirect descendant of Santiago Rusiñol, livened up the show, contributing his unique spirit of the fifth pastor of the tractor set. Later, after a concert by the great Bob Hall, Edu and Aleix decide that this kind of rock català not like them little or nothing. Not sure, subconsciously think (not say) Why does not Pep Sala-pillar was also an overdose?. But is all this water reaches the last and Albert, a young boy and illusion, which removed the synthesizer like a horse interpreted hamlet. Aleix, who takes envy of many and electronic sounds, a sampler acquires and told their parents that s’emancipa and that pending the ass. Two days later, returned home repentant. Edu The glue sticks to help but to Erra to leave a sect. In Garu and albert stir a giant pot with a very big stick and say they will now not vote anymore, have become skeptical. All five notice, in a stealth like Bonminyó that have always been inside, they are dying there…

REED GHAZALA BENDED GURU DOBLEGAT Qubais Reed Ghazal, un autor, fotògraf, compositor, músic i constructor d’instruments experimentals, és reconegut com el “pare del circuit de la flexió”, haver descobert la tècnica el 1966, que va ser pionera, amb el nom, i ensenyat des de llavors. Qubais Reed Ghazala, an American author, photographer, composer, musician and experimental instrument builder, is recognized as the “father of circuit bending,” having discovered the technique in 1966, pioneered it, named it, and taught it ever since.

Reed va descobrir accidentalment la tècnica de plegat de circuit en la dècada de 1960 quan va sortir d’un amplificador de joguina en el seu escriptori i va escoltar de començar a emetre sons comparables als produïts pels sintetitzadors car del dia. L’amplificador de la coberta s’han obert, exposant la seva circuiteria interna i que li permeti a curt circuit quan es posin en contra de la taula de metall. És aquest aspecte de l’oportunitat de flexió que serveix com la base de circuits de flexió. Des del descobriment del circuit de flexió, Reed ha construït un gran nombre d’instruments. Aquestes consistiran en la majoria de les joguines modificats amb el circuit de flexió tècnica i personalitzada fins que gairebé no s’assemblen a les del producte original. Reed ha produït nombroses composicions d’àudio amb aquests instruments que s’han presentat en molts àlbums. Ell també va ser l’autor d’una sèrie d’obres relatives a l’ensenyament i el circuit de procés de plegat, entre ells el seu llibre, publicat per Wiley & Sons, titulat circuit de flexió: Construeixi la seva pròpia Actes exòtiques.

Reed accidentally discovered the technique of circuit bending in the 1960s when he left a toy amplifier in his desk and heard it start to emit sounds comparable to those produced by expensive synthesizers of the day. The amplifier’s casing had been opened, exposing its inner circuitry and allowing it to short circuit when placed against the metal desk. It is this chance aspect of bending that serves as the foundation of circuit-bending. Since discovering circuit bending, Reed has built countless instruments. These mostly consist of electronic toys modified with the circuit bending technique and customized until they barely resemble the original product. Reed has produced numerous audio compositions with these instruments which have been featured on many albums. He has also authored a series of works relating to and teaching the circuit bending process, including his book, published by Wiley & Sons, entitled Circuit-Bending: Build Your Own Alien Instruments.

Ressaca, Aleix Vila Vila. 2009, Gurb. Hang Over, Aleix Vila Vila. 2009, Gurb.

XERRADESCUSSIONS I

COLECTIVO RLD POL: EL MÓRLDN SEGOFNS F GOOGLE EL THE GEGIANTHAT VEEN EL QUE BCREIEM E

L I EVE

El Laboratori Oceanogràfic Proudman avui continua una llarga tradició científica i la diversitat de la resposta a la necessitat pública que es va iniciar el 1845 quan la primera de Liverpool, es va crear l’Observatori.

The Proudman Oceanographic Laboratory today continues a long and diverse scientific tradition of response to the public need which started in 1845 when the first Liverpool Observatory was established.

L’original de l’Observatori va ser construït en resposta a la necessitat pública per a la seguretat de la navegació a través de la navegació precisa. L’observatori té tres requisits principals. La primera va ser per determinar la longitud exacta de Liverpool. Això va ser aconseguit quan la diferència de longitud entre Greenwich i Valentia, Irlanda, es va calcular, amb dues estacions intermèdies, una de les quals va ser la de Liverpool Observatori. El segon objectiu de l’Observatori és proporcionar l’hora exacta per al Port de Liverpool. Això va ser determinat per l’observació d’estrelles amb un telescopi de trànsit, des de l’hora mitjana de Greenwich, que podria ser calculat. A diari es va donar el senyal a la 1 pm per l’alliberament d’una bola en el moment observatori sostre. El tercer requisit de l’observatori era provar i taxa dels vaixells contra els cronòmetres hora exacta. Càmeres amb temperatura regulada, es van crear en el qual posar a prova cronòmetres.

The original Observatory was built in response to the public need for the safety of shipping through accurate navigation. The observatory had three main requirements. The first was to determine the exact longitude of Liverpool. This was eventually achieved when the difference in longitude between Greenwich and Valentia, Ireland, was calculated, using two intermediate stations, one of which was Liverpool Observatory. The second purpose of the observatory was to provide accurate time for the Port of Liverpool. This was determined by observing stars with a transit telescope, from which Greenwich Mean Time could be calculated. A daily signal was given at 1 p.m. by the release of a time ball on the observatory roof. The third requirement of the observatory was to test and rate ships’ chronometers against accurate time. Chambers with regulated temperatures were set up in which to test chronometers.

THEIR ERRORS SEUS, OUR ERRORS NOSTRES Observacions meteorològiques també es va començar amb la finalitat de proporcionar locals previsions per shipping.The observatori es va mudar a Bidston Hill el 1866 i va continuar servint al port de Liverpool i les seves necessitats marítim. Com es Bidston Liverpool 3 milles de la senyal al dia ha passat a ser el tret d’un canó - El punt 1 Pistola. L’Observatori va continuar la seva ciència a partir de les observacions meteorològiques el 1867 i diversos sismògrafs es van crear el 1897 en els soterranis de profunditat per als experiments en la llavors nova ciència de la sismologia.

Meteorological observations were also commenced in order to provide local forecasts for shipping.The observatory moved to Bidston Hill in 1866 and continued to serve the port of Liverpool and its maritime needs. As Bidston was 3 miles from Liverpool the daily signal was changed to firing a cannon - The 1 o’clock Gun. The observatory continued its science by starting meteorological observations in 1867 and several seismographs were set up in 1897 in the deep cellars for experiments in the then new science of seismology.

A principis del segle 20 a l’Observatori de Bidston Liverpool i el recién fundat Institut de marees a la Universitat de Liverpool abans establert una estreta col laboració que es va traduir en la fusió dels dos Instituts el 1929. La necessitat pública, una vegada més, se serveix ara en la disposició exacta de les prediccions de marees. En virtut del Professor Joseph Proudman i el Dr Arthur Doodson experiència en l’anàlisi i predicció de les marees es va convertir internacionalment reconegudes. Des de la dècada de 1920 fins a la dècada de 1950 l’Observatori de Liverpool i marees Institut (Loti) va ser la predicció de marees de dos terços del món, experiència que va ser molt útil durant la Segona Guerra Mundial en particular per al Dia D desembarcaments. 28

In the early 20th century the Liverpool Observatory at Bidston and the newly-founded Tidal Institute at the University of Liverpool quickly established a close collaboration which resulted in the amalgamation of the two Institutes in 1929. The public need was once again served now by the provision of accurate tidal predictions. Under Professor Joseph Proudman and Dr. Arthur Doodson expertise in the analysis and prediction of tides became internationally recognised. From the 1920â&#x20AC;&#x2122;s upto the 1950â&#x20AC;&#x2122;s the Liverpool Observatory and Tidal Institute (LOTI) was predicting tides for two-thirds of the world, expertise which was very useful during the Second World War particularly for the D-Day landings.

Portal dimensional, Colectivo POL. 2002, Barcelona. Dimensional portal, Colectivo POL. 2020, Barcelona.

El 1953 una desastrosa inundació de marees de tempesta a la costa est del Regne Unit va causar la mort de 300 persones. Això va posar de relleu la necessitat pública d’un sistema d’alerta d’inundacions precisa. La causa d’aquestes inundacions a causa d’una combinació de les marees altes i forts vents ja havien estat objecte d’estudi en Loti i JR Rossiter escriure l’informe sobre les seves causes. Després que l’ús inicial de l’aproximació dels mètodes de treball de desenvolupament va portar a la primera tempesta de predicció de marees esquema basat en un model numèric que es va crear el 1978 i que ha estat actualitzat des de llavors.

In 1953 a disastrous storm surge flood on the U.K East Coast caused the deaths of 300 people. This highlighted the public need for an accurate flood warning system. The cause of such floods due to a combination of high tides and strong winds had already been a subject of study at LOTI and J. R. Rossiter wrote the report detailing its causes. After the initial use of approximate statistical methods development work led to the world’s first storm-surge prediction scheme based on a numerical model being set up in 1978 and which has been upgraded ever since.

RECTIFYING CANT & CHANGVIANGT En l’últim segle 20 la tasca de l’Institut (que es va convertir en el Proudman Oceanographic Laboratory en 1987) ampliat en moltes àrees de la investigació oceanogràfica a llarg termini el canvi del nivell del mar, un subproducte de les quals va ser el reconeixement de la necessitat d’una barrera al Tàmesi. La circulació mundial dels oceans del món s’estudia per mitjà dels instruments inclosos a les zones remotes i l’Antàrtida, més a prop a la mà, la badia de Liverpool El projecte Observatori de les zones costaneres no només els avenços científics, però ofereix una visió basada en la web de servei al públic. Una ullada a les pàgines web en altres llocs en el lloc POL donarà més informació sobre les activitats del laboratori que el converteixen en el centro de fama internacional de les ciències marines i oceanografia que és avui.

In the latter 20th century the work of the Institute (which became the Proudman Oceanographic Laboratory in 1987) expanded into many areas of oceanographic research including long-term sea-level change, a by-product of which was recognition of the need for a barrier in the Thames. The global circulation of the world’s oceans is being studied by means of instruments in remote areas including Antarctica and, closer at hand, The Liverpool Bay Coastal Observatory project not only advances scientific insight but provides a web-based service to the public. A glance at the web pages elsewhere on the POL site will give further information on the activities of the Laboratory that make it the internationally renowned centre of marine science and oceanography that it is today.

Too Cool For School, Colectivo POL. 2004, Sant Just d’Esvern. Too Cool For School, Colectivo POL. 2004, Sant Just d’Esvern.

Cap a una nova arquitectura, Colectivo POL. 2004, Barcelona. To a new architecture, Colectivo POL. 2004, Barcelona.

NOLO BOTANA: CIBERCULTURAE & SOCIETYAT MISSING NÚMBERO PERDUT MissingNo. (Ketsuban), De vegades escrit com MissingNO, és el nom d’un Pokémon espècies trobades en Pokémon Vermell i Blau. La de “Nombre de Desapareguts” i descrit com un “caprici de programació”, MissingNo. s’utilitza com un joc d’errors per Freak a aparèixer en el cas que el joc que intenten accedir a les dades d’un Pokémon espècies que no existeix. Degut a la forma en què els dos esdeveniments en el joc van ser programats, els jugadors poden trobar el MissingNo. Pokémon a través d’un xut per error dels esdeveniments, una rere l’altra.

MissingNo. (Ketsuban), sometimes written as MissingNO, is the name of a Pokémon species found in Pokémon Red and Blue. Standing for “Missing Number” and described as a “programming quirk”, MissingNo. is used as an error handler by Game Freak to appear in the event of the game attempting to access data for a Pokémon species that does not exist. Due to the manner by which two in-game events were programmed, players could encounter the MissingNo. Pokémon via a glitch by triggering the events one after the other. MissingNo al Pokémon edició Blava, Nolo Botana. 1999, Ordes. MissingNo at Pokémon Blue edition, Nolo Botana. 1999, Ordes.

Va documentar per primera vegada per Nintendo en el nombre de maig de 1999 de Nintendo Power, MissingNo trobada. resultats en la seva majoria de caràcter temporal la gràfica dels errors i la duplicació de la massa del jugador en el seu sisè punt el tema del menú, aquest últim efecte resultant del jugador en guies i revistes de jocs per a l’error. MissingNo. ‘S aparició en Pokémon Vermell i Blau s’ha assenyalat com un dels problemes més coneguts en els jocs de vídeo per les fonts com IGN. Els fans de la sèrie de jocs han tractat de racionalitzar MissingNo. com a membre de ple dret en el joc Pokémon del món, un aspecte debatut en estudis sociològics sobre l’impacte dels jocs en la societat.

First documented by Nintendo in the May 1999 issue of Nintendo Power, encountering MissingNo. results in mostly temporary graphical errors and the mass duplication of the player’s sixth item in their item menu, the latter effect resulting in player’s guides and gaming magazines covering the glitch. MissingNo.’s appearance in Pokémon Red and Blue has been noted as one of the most famous glitches in video gaming by sources such as IGN. Fans of the game series have attempted to rationalize MissingNo. as a full Pokémon within the game’s world, an aspect discussed in sociological studies regarding the impact of games upon society.

FES-TE AMB TGOTTAS CATCH’EM ALL! La franquícia Pokémon, que es va introduir al Japó el 1996, gira entorn del concepte de captura i la formació de diverses espècies de criatures trucades Pokémon, i utilitzar-los per altres batalla Pokémon salvatges o les d’altres “Pokémon Formadors”, altres jugadors humans o no-jugador caràcters dins del joc. Pokémon batalla entre si a través de la utilització de les estadís-tiques, com atac i defensa, i habilitats adquirides a través d’obtenir punts ’experiència o que els va ensenyar el seu entrenador a través de la utilització de diversos temes. Aquestes habilitats poden permetre als jugadors interactuar dins del joc de manera diferent el món, com instantànies dels viatges entre dues zones. El mètode de causar MissingNo. a comparèixer es va documentar per primera vegada per Nintendo en el nombre de maig de 1999 de Nintendo Power, de la revista es detalla la sèrie d’actes necessaris per fer que l’error que es produeixi en resposta a preguntes d’un lector. Advertint que “qualsevol contacte amb ella ... podria esborrar el joc o l’arxiu corrupte de la seva gràfica”, van assenyalar que a fi de trobar que el

The Pokémon franchise, introduced in Japan in 1996, revolves around the concept of capturing and training various species of creatures called Pokémon, and using them to battle other wild Pokémon or those of other “Pokémon Trainers”, other human players or non-player characters within the game. Pokémon battle each other through the use of statistics such as Attack and Defense, and abilities learned through gaining experience points or taught to them by their trainer through the use of various items. These abilities can allow players to interact differently within the game’s world as well, such as instantaneous travel between two areas. The method of causing MissingNo. to appear was first documented by Nintendo in the May 1999 issue of Nintendo Power, with the magazine detailing the series of events necessary to cause the glitch to occur in response to a reader’s query. Cautioning that “any contact with it... could easily erase your game file or corrupt your graphics”, they stated that in order to find it the player would have to see the Old Man’s demonstration in the game’s

jugador haurà de veure el vell de la demostració en el joc de la Ciutat de Viridian i, a continuació, utilitzant un Pokémon amb el “vol” capacitat, viatges a l’Illa del Cinnibar ubicació. Des d’allà, mitjançant un Pokémon amb el “Surf” capacitat per entrar a l’aigua a l’illa del costat dret i els viatges cap amunt i cap avall eventualment iniciar una batalla contra un personatge glitches, MissingNo.

Viridian City, and then, using a Pokémon with the “Fly” ability, travel to Cinnibar Island’s location. From there, using a Pokémon with the “Surf” ability to enter the water on the island’s right side and travel up and down would eventually start a battle against a glitched character, MissingNo.

Glitch City al Pokémon edició groga, Nolo Botana. 1999, Ordes. Glitch City at Pokémon Yellow edition, Nolo Botana. 1999, Ordes.

FROM THE D’ERROR TO THE A LLEGENDA La trobada amb el MissingNo. Pokémon es produeix a causa de dos esdeveniments. Al viatjar d’una zona a una altra, el joc de Pokémon assigna els valors que el jugador es troba a un buffer de dades, llegit pel joc quan es troben amb un Pokémon salvatge. Tanmateix, en el costat dret de l’Illa Cinnibar i Seafoam llocs, no es disposa de dades s’assigna a aquest buffer, i la informació de la zona anterior es fa servir en el seu lloc. El segon esdeveniment és el Vell de la manifestació. El nom del jugador s’emmagatzemen temporalment en el buffer per a recuperar una vegada que la manifestació ha acabat, però la memòria no s’esborra després. Com a resultat, el hexadecimal dels valors assignats a cada lletra del nom 34

The encounter with the MissingNo. Pokémon occurs due to two events. When traveling from one area to another, the game assigns values for Pokémon that the player encounters to a data buffer, read by the game when they encounter a wild Pokémon. However, on the right side of the Cinnibar and Seafoam Island locations, no data is assigned to this buffer, and the information from the previous area is used instead. The second event is the Old Man’s demonstration. The player’s name is temporarily stored into the buffer to be retrieved once the demonstration is over, but the buffer is not cleared afterwards. As a result the hexadecimal values assigned to each letter of the player’s name are referenced for the

Snorlax (Kabigon), conegut com el Pokémon de dormir, és un gran Pokémon amb un cos alguna cosa en la forma d’un ós panda (encara que les orelles Snorlax suggereix que és un gat). Snorlax (Kabigon), known as the Sleeping Pokémon, is a large Pokémon with a body somewhat in the shape of a panda bear (though the ears suggests that Snorlax is a cat).

del jugador es fa referència a la naturalesa de Pokémon que el jugador pot trobar a les costes de l’illa Cinnibar i Seafoam si no es troben altres zones per endavant. Si la trobada valor seleccionat a l’atzar, no es referència un Pokémon, el joc de la subrutines de tractament d’errors s’activa, i el jugador entra en una batalla contra un Pokémon anomenat MissingNo.

wild Pokémon the player can encounter on the coasts of Cinnibar and Seafoam island if no other areas are encountered beforehand. If the encounter value selected at random does not reference an existing Pokémon, the game’s errorhandling subroutine is triggered, and the player enters a battle against a Pokémon named MissingNo.

Un cop trobats, els jugadors poden lluitar, fugir, o captura MissingNo. igual que qualsevol altre Pokémon salvatges en el joc. Independentment del resultat, després de trobar els Pokémon, el sisè punt del jugador al punt de menú s’incrementarà, passant del seu valor actual a 128, i el joc del “Saló de la Fama” es convertirà en la galeria permanent glitches. Altres gràfics també pot passar, encara que són temporals i s’eliminaran mitjançant la visió de l’altre Pokémon estadística o restablir la pantalla de Game Boy. Si es capturen, MissingNo. serà tractat com un Pokémon totalment funcional per al jugador d’usar, que apareixen en el joc de la llista índex numèric com el número “000” i utilitzables contra Pokémon salvatges o altres entrenadors Pokémon. Cada MissingNo. ha coherent capacitats, el tipus (que apareix com a “Normal / Bird”), les estadístiques, i els sons. Quan es considera, que apareixen com codificat “d” en forma de rectangle, encara que certs valors trobada donarà lloc a una MissingNo. amb l’aparició d’un dels tres 64 × 64 píxels sprites utilitzats en altres parts del joc.

Once encountered, players can fight, flee, or capture MissingNo. like any other wild Pokémon in the game. Regardless of the outcome, after encountering the Pokémon, the sixth item in the player’s item menu will be increased from its current value to 128, and the game’s “Hall of Fame” gallery will become permanently glitched. Other graphical glitches may also occur, though are temporary and will be removed by viewing another Pokémon’s statistic screen or resetting the Game Boy. If captured, MissingNo. will be treated as a fully functional Pokémon for the player to use, appearing in the game’s numerical index listing as number “000” and usable against wild Pokémon or other Pokémon Trainers. Each MissingNo. has consistent abilities, type (listed as “Normal/Bird”), statistics, and sounds. When viewed, it will commonly appear as a scrambled “d” shaped rectangle, though certain encounter values will result in a MissingNo. with the appearance of one of three 64×64 pixel sprites used elsewhere in the game.

Gengar (Gengar) sovint té una personalitat sinistra, sobretot quan a la natura. Que ha-bita en localitats muntanyenques remotes i entorns urbans per igual, sent un perillós trobada amb Pokémon en qualsevol dels casos. Afortunadament, Gengar és un Pokémon nocturn, per la qual cosa els seus atacs es limiten a les hores de foscor. Gengar (Gengar) often has a rather sinister personality, especially when in the wild. It inhabits remote mountainous locations and urban environments alike, being a dangerous Pokémon to encounter in either case. Fortunately, Gengar is a nocturnal Pokémon, so its attacks are limited to the hours of darkness.

El terme pot referir-se als vestits de vestir i de roba en general, o l’estil de vestir d’un determinat poble, classe, o el període. Vestuari també pot referirse a la disposició dels accessoris artístics a una imatge, estàtua, poema, o jugar, que siguin adequats per al moment, el lloc, o altres circumstàncies descrites o representats, o per un estil de roba fa servir per descriure a l’usuari com un personatge o el tipus de caràcter que no sigui el seu personatge ordinari en un esdeveniment social, com una mascarada, una part o disfresses en una artística teatral.

The term costume can refer to wardrobe and dress in general, or to the distinctive style of dress of a particular people, class, or period. Costume may also refer to the artistic arrangement of accessories in a picture, statue, poem, or play, appropriate to the time, place, or other circumstances represented or described, or to a particular style of clothing worn to portray the wearer as a character or type of character other than their regular persona at a social event such as a masquerade, a fancy dress party or in an artistic theatrical performance.

PRAL 2A: FES-TD’HO FO PER YTOU 1.#PROBLEMA Faci-ho vostè mateix, sovint esmentats per la sigla de bricolatge, és un terme usat per diverses comunitats que se centren en les persones (anomenat Faci-ho vostè mateix o DIYers) la creació o reparació de les coses per si mateixos sense l’ajut de “a-deure, el treball estacionats “professionals pagats. Molts DIYers pot ser en realitat fora de servei o jubilats professionals. El concepte està relacionat amb la filosofia d’Arts i Oficis de circulació de la tarda 19 i principis del 20 segles. Moltes modernes bricolatge prendre les subcultures tradicionals d’Arts i Oficis de la rebel lió del moviment contra la suposada manca d’ànima de l’estètica industrial un pas més enllà. DIY subcultura explícitament crítiques moderna cultura del consumidor, que fa èmfasi en que la solució a les nostres necessitats és per comprar coses, i en canvi encoratja a les persones a adoptar les tecnologies en les seves pròpies mans per resoldre necessitats.

Do it yourself, often referred to by the acronym DIY, is a term used by various communities that focus on people (called do-ityourselfers or DIYers) creating or repairing things for themselves without the aid of “on-duty, work-stationed” paid professionals. Many DIYers may in fact be off-duty or retired professionals. The notion is related in philosophy to the Arts and Crafts movement of the late 19th and early 20th centuries. Many modern DIY subcultures take the traditional Arts and Crafts movement’s rebellion against the perceived lack of soul of industrial aesthetics a step further. DIY subculture explicitly critiques modern consumer culture, which emphasizes that the solution to our needs is to purchase things, and instead encourages people to take technologies into their own hands to solve needs.

2.#CONCEPTUALITZACIÓN T La frase “faci-ho vostè mateix” va entrar en ús comú en la dècada de 1950 en referència als diversos llocs de treball que la gent pot fer en i al voltant de les seves cases sense l’ajuda de professionals. Una comunitat molt activa de la gent segueix fent servir el terme per referir-se a diverses fabricant o reparant coses per la casa necessitats, en el mateix lloc de la compra o el pagament de la reparació professional. En altres paraules, per a millores a la llar realitzat per l’amo de la casa sense l’ajuda de professionals pagats. 38

The phrase “do it yourself” came into common usage in the 1950s in reference to various jobs that people could do in and around their own houses without the help of professionals. A very active community of people continues to use the term DIY to refer to fabricating or repairing things for home needs, on one’s own rather than purchasing them or paying for professional repair. In other words, home improvement done by the householder without the aid of paid professionals.

En els darrers anys, el terme de bricolatge ha adquirit un significat més ampli que abasta una àmplia gamma de conjunts d’habilitats. Avui, per exemple, bricolatge està associada a l’alternativa internacional escenes hardcore i música. Membres d’aquestes subcultures tractar de desdibuixar les línies entre el creador i el consumidor mitjançant la construcció d’una xarxa social que uneix als usuaris i els encarregats de tancar junts. Hi ha diverses comunitats dels mitjans de comunicació-que es consideren a si mateixos els encarregats de bricolatge, per exemple, la xarxa indy-media, estacions de ràdio pirata, i la revista de la comunitat. Un concepte és una unitat de sentit cognitiu-se una idea abstracta o un símbol mental a vegades es defineix com una “unitat de coneixement”, construït a partir d’altres unitats que actuen com les característiques d’un concepte.

In recent years, the term DIY has taken on a broader meaning that covers a wide range of skill sets. Today, for example, DIY is associated with the international alternative and hardcore music scenes. Members of these subcultures strive to blur the lines between creator and consumer by constructing a social network that ties users and makers close together. There are various communities of media-makers that consider themselves DIY, for example the indymedia network, pirate radio stations, and the zine community. A concept is a cognitive unit of meaning— an abstract idea or a mental symbol sometimes defined as a “unit of knowledge,” built from other units which act as a concept’s characteristics.

3.#SOLUCIÓN T DIY com una subcultura probablement va començar amb el moviment punk de la dècada de 1970. [4] En lloc de bandes dels mitjans tradicionals d’arribar a les seves audiències a través de grans segells de música, bandes de gravació va començar a si mateixos, i la fabricació d’àlbums de mercaderia, la seva pròpia reserva de viatges, i la creació d’oportunitats per bandes més petites per obtenir un major reconeixement i culte a través d’guany de baix cost repetitius bricolatge viatjar. El florent moviment assumir revista de cobertura i la promoció de les escenes punk underground, i alterat de manera significativa la manera interactua amb músics aficionats. Zines ràpidament derivat de ser fetes a mà per convertir-se en revistes de música més personal. Zines es va convertir ràpidament en un dels joves la cultura de la portes d’accés a la cultura de bricolatge, que condueixen a tutorial revistes que mostren als altres com fer les seves pròpies samarretes, cartells, revistes, llibres, menjar, etc

DIY as a subculture arguably began with the punk movement of the 1970s.[4] Instead of traditional means of bands reaching their audiences through large music labels, bands began recording themselves, manufacturing albums and merchandise, booking their own tours, and creating opportunities for smaller bands to get wider recognition and gain cult status through repetitive low-cost DIY touring. The burgeoning zine movement took up coverage of and promotion of the underground punk scenes, and significantly altered the way fans interacted with musicians. Zines quickly branched off from being hand-made music magazines to become more personal. Zines quickly became one of the youth culture’s gateways to DIY culture, which lead to tutorial zines showing others how to make their own shirts, posters, zines, books, food, etc. A concept is typically associated with a corresponding representation in a language or symbology such as a word.

Un concepte és típicament associats amb la corresponent representació en una llengua o simbologia com una paraula.

IENTREVIEWSTA ER AMB WITH GUILLEM CAMPRODON DES DEL FROM PRAL 2A

Quim Monzó (Barcelona, 1952) és, en les paraules d’una editora barcelonina,”un fenòmen, realment, un fenòmen”. Amb més de 600.000 llibres venuts en català, amb cinc títols traduïts a més de set llengües estrangeres, una pel.lícula basada en el seu penúltim recull que triomfa actualment a França, uns articles periodístics llegits setmanalment per centenars de milers de persones i amb un nou llibre Guadalajara (Quaderns Crema, 1996)- que ja ha arribat a la setena edició al cap de tan sols vuit mesos, Quim Monzó és sens dubte l’escriptor català més conegut i alhora més respectat. Malgrat pateix un horari atapeïdíssim - entre d’altres coses, està escrivintuna nova novel.la Quim Monzó ha tingut l’amabilitat de participar enaquesta entrevista electrònica. Quim Monzó (Barcelona, 1952), in the words of a publisher in Barcelona, “a phenomenon, really, a phenomenon.” With more than 600,000 books sold in English, with five more titles translated into seven foreign languages, a film based on his penultimate bandwagon now collected in France, a weekly newspaper articles read by hundreds of thousands of people with a new book Guadalajara (Cuadernos Cream, 1996) - which has already reached the seventh edition after just eight months, Quim Monzó is undoubtedly the most famous Catalan writer but also respected. Despite suffering a schedule atapeïdíssim - among other things, is escrivintuna new novel.la - Quim Monzó was kind enough to participate enaquesta mail interview.

Llum, Guillem Camprodon. 2006, Barcelona.

Light, Guillem Camprodon. 2006, Barcelona.

BR: Molt de la teva obra fins ara es presenta en relats curts, a vegades curtíssims, i en articles periodístics. Quins avantatges té aquesta forma per tu? Canviaràs de vehicle (literari) en un futur proper ?

BR: Many of your work so far is presented in short, sometimes curtíssims and newspaper articles. What advantages does this for you? Change of vehicle (literature) in the near future?

QM: Fins ara he publicat tres novel.les i cinc llibres de relats. Vaig canviant de vehicle (literari) cada quan em sembla. En qualsevol cas, el relat és ràpid, àgil ivibrant. És un gènere molt a prop del poema, i encara que hi ha qui considera que és “un gènere menor”, també n’hi ha que, per pura llei del pèndol, consideren que la novel.la és un gènere fàcil, i que el gènere autènticament meritori, diví, és el relat. Tam-bé això és mentida.

QM: So far I’ve published three novels and five collections of short stories. I changed the vehicle (literature) when each seems. Anyway, the story is quick, agile ivibrant. It is a genre very close to the poem, and although some people considered it a “minor genre”, there is also that, by sheer law of the pendulum, novel.la believe that gender is an easy and gender truly worthy, Lord, is the story. That too is a lie.

BR: La crítica internacional t’ha emparentat més d’una vegada amb Franz Kafka: estilísticament teniu certes semblances i tots dos sou observadors aguts del comportament i de les neurosis del ciutadà modern. ‘La Inestabilitat’ i ‘El Determini’ (de El perquè de tot plegat ) en són dos bons exemples. Trobes que és una comparació justa? QM:Per mi és un afalac, evidentment. Kafka és un dels déus de la literatura del segle XX.

BR: The international criticism has mingled once more with Franz Kafka: stylistically have some similarities and both of you are acute observers of behavior and neurosis of the modern citizen. ‘Instability’ and ‘determined’ (from Why all this) are two good examples. Find that a fair comparison? QM: I praise is, of course. Kafka is one of the gods of literature of the twentieth century. BR: You said that Kafka’s influence on your work. We could do it in five cents, others?

BR: -Has dit que Kafka és una influència en la teva obra. Ens en podries fer cinc cèntims, QM: When I was a teenager, was the boom d’altres? time of the year. I was deeply in markup. For Bioy Casares, Cortazar, Cabrera Infante, García QM:Quan jo era adolescent, va ser l’època del Márquez, Juan Jose Arreola ... Other? Italians boom llatinoamericà. En vaig quedar profunda- like Giorgio Manganelli, Dino Buzzatti, Italo ment marcat. Sobretot per Bioy Casares, Cortá- Calvino. French as Raymond Queneau and Boris zar, Cabrera Infante, García Márquez, Juan José Vian. Americans like Robert Coover and Donald Arreola... Altres? Italians com Giorgio Mangane- Barthelme Finally, the time between the “Amalli, Dino Buzzatti, Italo Calvino. Francesos com teurs” and “Paradise.” Raymond Queneau i Boris Vian. Americans com Robert Coover i l’últim Donald Barthelme, el de BR: Some of your work has been described as l’època entre “Amateurs” i “Paradise”. hyper. There may be hyper and the mood one without the other? BR: Una part del teu treball s’ha descrit com hiperrealista. Poden existir l’hiperrealisme i l’humor l’un sense l’altre?

QM:L’humor sense l’hiperrealisme, sí. Però l’hiperrealisme sense l’humor, no. En art, sense humor --un humor subtil i invisible-- no hi ha res digne de perdurar.

QM: The hyperrealism without humor, yes. But without the humor hyperrealism, no. In art, without humor - an invisible and subtle humor - there is nothing worthy of it alive.

BR: -Per un nadiu dels Estats Units, l’hiperrealisme em fa pensar en Raymond Carver, amb el qual no associem pas l’humor, i sí el patetisme, segurament. Del que conec de la teva obra, diria que es pot emparentar més amb la de Robert Coover, per exemple,és a dir , que hi ha una fusió del realisme,la fantasia i la sàtira, posem per cas en la juxtaposició d’unes llegendes famoses amb uns invents propis. No vull remetre’m a les etiquetes, pero possiblement per aquells que encara no han tingut l’oportunitat de llegir-te, sobretot els (fins ara) desafortunats lectors anglòfons, ens podries clarificar la teva visió de l’hiperrealisme?

BR: For a native of the United States, the hyperrealism makes me think of Raymond Carver, with whom we do not associate step the humor, the pathos and yes, certainly. From that I know of your work, you can say that with the marriage of Robert Coover, for example, is that there is a fusion of realism, fantasy and satire, for example at a juxtaposition of famous legends whose own inventions. I do not want to remetre’m labels, but for those who may have not had a chance to read now, especially the (so far) unfortunate English-speaking readers, we could clarify your vision of the hyper?

QM:-Quan penso en hiperrealisme penso més aviat en pintura. En literatura,això que feia Carver, com en deieu? Hiperrealisme? Minimalisme? A mi, de fet, el realisme tout court, el realisme i res més, doncs, francament, no m’ha emocionat mai gaire. No sé perquè, tinc una idea diferent: que la literatura no és la vida, encara que s’hi inspiri. Crec que la literatura té unes possibilitats que la vida no té (i viceversa) i em sembla empobridor, en nom d’un sacrosant realisme, limitar-se a reproduir la realitat, encara que sigui per evidenciar com és de buida, de banal. Competint amb la vida, en el terreny de la vida, la vida té sempre les de guanyar. Però és que, a més, és un error: la literatura no és la vida, ni ho serà mai. Em parles també de Robert Coover. Què puc dir-te’n? Que --aquest sí-- l’admiro profundament. BR: Com mantens la pau mental quan analitzes el caos del comportament individual i social que veus al teu entorn? Participes en aquest caos amb l’ànima alegre i despreocupada, o amb el cor fred d’un asceta que vaticina l’imminent desintegració de la seva propia societat? 42

QM: When I think of hyperrealism rather paint. In literature, it was Carver who, as deieu? Hyperrealism? Minimalism? I, indeed, the realism tout court, realism and nothing else because, frankly, I was not ever very excited. I do not know because I have a different idea: that literature is not life, it still inspires. I believe that literature has some possibilities that life is not (and vice versa) seems impoverishing and on behalf of a sacrosanct realistic, limited to reproduce reality, although as is evidenced by the empty, banal of. Competing with life in the field of life, life is always the win. But that is, it’s a mistake: the literature is not life, nor ever will be. I also talk to Robert Coover. What can I say Get? That - that yes - the deeply admire. BR: How to keep the peace of mind when analyzing the chaos of individual and social behavior you see in your environment? Involved in this chaos to the mind cheerful and casual, or with a cold heart ascetic who predicted the imminent disintegration of their own society?

QM: És que jo no crec que analitzi cap caos del comportament individual i social. Jo escric històries i prou. No em plantejo si d’una manera freda o alegre. Si m’ho plantegés potser seria tot massa mecànic i perdria les ganes d’escriure-les. BR: Em podries avançar alguns detalls dels teus imminents projectes literaris? QM: És difícil fer-ho. Encara que estiguis escrivint, fins que allò que escrius no està acabat del tot i n’estàs prou satisfet com per ensenyar-ho als altres, ni tu mateix no saps què exactament estàs escrivint. BR:Diries que la pornografia és un element indispensable en la teva obra? QM: No. A mi m’interessa, la pornografia, molt. Però no m’és indispensable. BR: Mai has escrit algun conte purament pornogràfic? QM:Sí que n’escrit. En una època en vaig escriure bastants, amb pseudònim, a una revista de rock que es deia Musical Express

QM: It’s not that I think of the chaos to analyze individual and social behavior. I write stories and enough. I wonder if not in a cold or happy. If I planteatu might be too mechanical and even lose the desire to write them. BR: I could move some details of your forthcoming literary projects? QM: It is difficult to do. While you’re typing up what you write is not finished despite the n’estàs happy enough to teach it to others, or you do not know exactly what you type. BR: I would say that the pornography is an essential element in your work? QM: None. I am, pornography, very. But though not essential. BR: Never Written a purely pornographic story? QM: It n’escrit. At a time when I wrote many, using a nickname, a rock magazine that was called Musical Express

BR: We have sold 600,000 copies of your books in English and 22 editions have been BR: S’han venut 600.000 exemplars dels teus made to date on your Why collect all this. llibres en català i s’han fet 22 edicions fins The movie of this book was submitted to ara del teu recull El perquè de tot plegat . the Festival de Cine de Montreal a few monLa pel.licula d’aquest llibre es va presenths ago and was very well received by critics. tar al Festival de Cine de Montréal fa pocs You have been translated into at least nine mesos i va ser molt ben rebuda per la crítica languages, from Finnish to Japanese. I know especialitzada. T’han traduït, en al menys, that you’ve translated into English at Truman nou idiomes, des del finès fins al japonès. Capote and James Finn Garner (aNens StoSé que tu també has traduït al català a Truries for Girls and politically correct), among man Capote i a James Finn Garner (Contes others. You also have the complete works per aNens i Nenes Politicament Correctes ), of Robert Coover in the original English, it entre d’altres. També tens l’obra complerta is clear that you are comfortable with other de Robert Coover en l’anglès original; queda languages and cultures in addition to yours. clar que et trobes a gust amb d’altres idioAre you with the translations made of your mes i cultures a més del teu. Estàs content works? Has worked in some? amb les traduccions que s’han fet de les teves obres? Has col.laborat en algunes? QM: Work for those who understand. In Spanish, of course. Both Cohen and Marcelo Javier QM: Col.laboro en aquelles que entenc. En esERCA we always checked to the last comma and panyol, evidentment. Tant amb Marcelo Cohen we rated each adjective, each building, each com amb Javier ercas hem revisat sempre fins watermark. French and Italian translators I

l’última coma i hem valorat cada adjectiu, cada construcció, cada filigrana. En francès i en italià m’he trobat amb traductors que em consulten els dubtes, cosa que és d’agrair perquè tothom que hagi traduit alguna vegada sap que sempre hi ha dubtes. De l’alemany cap a dalt, aleshores sí que no n’entenc res. BR: -Fins ara O’Clock (1986) és l’única traducció que s’ha fet en anglès d’un llibre teu. Cosa que no deixa de ser sorprenent si es té en compte la gran quantitat de traduccions de la teva obra en altres llengües estrangeres. Com explicaries la manca de traduccions dels teus llibres a l’anglès? QM: Suposo que no els deu interessar. BR: Vas participar, com comentarista sociològic en el programa Persones Humanes de Mikimoto a TV3, una revista cultural molt popular d’un humor tendre i satíric. Personalment, què vas treure d’aquella experiència televisual? QM: M’agrada la tele. Vaig passar un any fent aquell programa, un per setmana. El que en vaig treure? Potser entendre que escriure per televisió és una variant més de la literatura periodística, com la que es publica habitualment en premsa. BR: Com duus a terme la investigació necessària per escriure un article periodístic? QM: Investigació? Pensa que el tipus de columna que jo faig és més aviat un comentari personal, un punt de vista personal, no tant un reportatge d’investigació. BR: La pel.lícula de El perquè de tot plegat es presentarà aviat a Buenos Aires, oi? És possible que també s’estreni aviat als Estats Units? QM: Per altra banda s’han sentit rumors d’un projecte d’una pel.lícula basada en La magnitud de la tragèdia . Ens ho podries confirmar, això? 44

found that I consult the doubts, which is welcome to anyone who has ever translated knows that there are always doubts. The German head up, then do not n’entenc anything. BR: So far O’Clock (1986) is the only translation in English has become a book you. Which it is surprising when you consider the many translations of your work in other foreign languages. How can we explain the lack of translations of your books in English? QM: I assume that no interest due. BR: You participated as commentator in the sociological People Human Mikimoto TV3, a popular culture of a tender and satirical humor. Personally, what do you make of that televisual experience? QM: I love TV. I spent a year doing this program for a week. What I get? You may understand that writing for television is a variant of journalistic literature, as it usually is in press. BR: How duus out the research necessary to write a newspaper article? QM: Research? Does that kind of column is that I am rather a personal, a personal view, not a research report. BR: The movie Why all this will be presented soon in Buenos Aires, right? You may also soon debut in the United States? QM: On the other hand have been rumors of a draft of a film based on the magnitude of the tragedy. We could confirm this? (Why all this). I do not know. Ventura Pons is who knows exactly how all this is. I know the film was premiered in Montreal. I do not know if it was also passed to the English-speaking Canada or French only. (The magnitude of the tragedy). There is a movie, filmed it, that the title of “Primate”. It is based on the magnitude of the tragedy but

(El perquè de tot plegat ).No ho sé. Ventura Pons és qui sap, exactament, com està tot això. Sé que la pel.lícula es va estrenar a Montréal. No sé si també es va passar al Canadà anglòfon o només al francòfon. (La magnitud de la tragèdia ). Existeix una pel·lícula, ja filmada, que du per títol “Primats”. Està basada en La magnitud de la tragèdia però d’una manera tan, tan, llunyana, que no hi ha cap personatge ni cap situació del llibre, a la pel.lícula. Hi ha, només, l’assumpte de l’erecció. Hi ha un goril.la que, en un moment determinat, té una erecció, però no sé si permanent, ni sé què indueix aquesta erecció. BR: Em vindria molt de gust si poguessis fer un comentari brevíssim (tant sols vint paraules) sobre l’actualitat política a Catalunya... QM: No, pietat! Això sí que no...

so, so, far away, there is no character or situation of the book, the movie. There is only the matter of the erection. There is a goril.la that, at any given moment, has an erection, but will it be permanent, or know what induced the erection. BR: I would be happy if you could make a short comment (only twenty words) on the current policy in Catalonia ... QM: No, mercy! This does not ... BR: The Catalan is doomed to success (as a generic language on its territory), the llatinització or oblivion, after all? QM: The Spanish are in the process of irlandització or occitanització. It’s in full agony. Sometimes I think yiddisch writers like Singer, had heard something like that I feel that my feet under the country disappears.

BR: El català està condemnat a l’èxit (com a llengua genèrica al seu territori), a la llatinització o bé a l’oblit, al capdavall? QM: El català està en ple procés d’irlandització o d’occitanització. Està en plena agonia. De vegades penso que els escriptors yiddisch, com Singer, devien sentir una cosa semblant a la que sento jo: que sota els meus peus els país desapareix.

Snob caragirat televisat, Aleix Vila Vila. 2007, Gurb. Face turned broadcasted snob, Aleix Vila Vila. 2007, Gurb.

TALWLEORKSHOPS

MÀQUCHINES* NONSENSE (SENTIT)* AMB WITH MAYWA DENKI Mecatrònica (o Enginyeria Mecànica i Electrònica) és la combinació sinèrgica d’enginyeria mecànica, enginyeria electrònica, enginyeria de control, sistemes d’enginyeria de disseny, enginyeria i informàtica per a crear productes útils. El propòsit d’aquest camp d’enginyeria interdisciplinària és l’estudi dels autòmats des d’una perspectiva de l’enginyeria i serveix als propòsits de control de sistemes híbrids avançats. La paraula en si és una combinació de “Mecànica” i “Electrònica”. Mecatrònica es centra en la mecànica, electrònica, enginyeria de control, la informàtica, l’enginyeria molecular (de la NANOQUIM i la biologia) que, combinats, fan possible la generació de més senzill, més econòmic, fiable i versàtil de sistemes. El portmanteau “Mecatrònica” va ser encunyat pel Sr Tetsuro Mori (Toets) i Er. Jiveshwar Sharma (Jove), els enginyers de Japó i els Estats Units companyia Yaskawa, el 1969. Mecatrònica podrà alternativament a què es refereix com “sistemes electromecànics” o menys sovint com “el control i l’automatització de l’enginyeria”. Un robot industrial és un bon exemple d’un sistema de mecatrònica, que inclou aspectes de l’electrònica, mecànica i informàtica, per la qual cosa pot portar a terme el seu dia a dia l’ocupació. Mechatronics (or Mechanical and Electronics Engineering) is the synergistic combination of mechanical engineering, electronic engineering, control engineering, systems design engineering, and computer engineering to create useful products. The purpose of this interdisciplinary engineering field is the study of automata from an engineering perspective and serves the purposes of controlling advanced hybrid systems. The word itself is a combination of ‘Mechanics’ and ‘Electronics’. Mechatronics is centred on mechanics, electronics, control engineering, computing, molecular engineering (from nanochemistry and biology) which, combined, make possible the generation of simpler, more economical, reliable and versatile systems. The portmanteau “Mechatronics” was coined by Mr. Tetsuro Mori (Toets) and Er. Jiveshwar Sharma (Jove), the senior engineers of the Japan and United States company Yaskawa, in 1969. Mechatronics may alternatively be referred to as “electromechanical systems” or less often as “control and automation engineering”. An industrial robot is a prime example of a mechatronics system; it includes aspects of electronics, mechanics and computing, so it can carry out its day to day jobs.

Màquines sense sentit, Maywa Denki. 2005, Tokyo. Nonsense Machines, Maywa Denki. 2005, Tokyo.

Enginyeria cibernètica es refereix a la qüestió del control d’enginyeria de sistemes mecatrònics. S’utilitza per controlar o reglamentar un sistema d’aquest tipus (vegeu la teoria de control). A través de la col laboració mòduls mecatrònics realitzar les metes de producció flexibles i heretar propietats i fabricació àgil en el sistema de producció. Moderns equips de producció es compon de mòduls mecatrònics que estan integrats d’acord amb una arquitectura de control. La participació de les arquitectures més conegudes jerarquia, poliarquía, heterarchy, i híbrids. Els mètodes per aconseguir un efecte tècnic es descriuen els algoritmes de control, que pot o no utilitzar els mètodes formals en el seu disseny. Sistemes híbrids Mecatrònica important incloure els sistemes de producció, unitats de sinèrgia, Rovers d’exploració planetària, subsistemes 52

Engineering cybernetics deals with the question of control engineering of mechatronic systems. It is used to control or regulate such a system (see control theory). Through collaboration the mechatronic modules perform the production goals and inherit flexible and agile manufacturing properties in the production scheme. Modern production equipment consists of mechatronic modules that are integrated according to a control architecture. The most known architectures involve hierarchy, polyarchy, heterarchy, and hybrid. The methods for achieving a technical effect are described by control algorithms, which may or may not utilize formal methods in their design. Hybrid-systems important to Mechatronics include production systems, synergy drives, planetary exploration rovers, automotive subsystems such as anti-lock braking systems, spin-assist

d’automoció, com a sistemes antibloqueig de frens, spin-i cada dia ajudar els equips com càmeres de autofocus, vídeo, discs durs, CD-jugadors.

and every day equipment such as autofocus cameras, video, hard disks, CD-players.

A typical mechatronic engineering degree would involve classes in engineering maUn típic enginyer mecatrónico implicaria thematics, mechanics, machine component classes d’enginyeria en les matemàtiques, design, mechanical design, thermodynamics, la mecànica, la màquina de disseny de com- circuits and systems, electronics and components, disseny mecànic, termodinàmica, munications, control theory, programming, circuits i sistemes, l’electrònica i les comuni- digital signal processing, power engineering, cacions, la teoria de control, programació, robotics and usually a final year thesis. processament digital de senyals, l’enginyeria elèctrica, la robòtica i, en general un últim An emerging variant of this field is biomeany de tesi. chatronics, whose purpose is to integrate mechanical parts with a human being, usuaUna nova variant d’aquest camp es biomelly in the form of removable gadgets such as chatronics, el propòsit és integrar a les parts exoskeleton. This is the “real-life” version mecàniques amb un ésser humà, generalof cyberware. ment en forma d’aparells extraïbles com exoesquelet. Aquesta és la “vida real” de la versió cyberware.

Esquerra: Denki donant instruccions al seu grup de treball. Dreta: Posem fil a l’agulla! Left: Denki giving instructions to his working group. Right: Let’s do it!

Denki avaluant una de les creacions dâ&#x20AC;&#x2122;un dels participants del taller. Denki avaluating a piece created by one of the participants of the workshop.

Els deixebles creant un roboto intĂ¨rpret. The puppils creating a shell roboto.

Maywa Denki testejant

French revolution, Aleix Vila Vila. 2007, Gurb.

Tot està apunt per començar l’espectacle. Mentrestant, Denki i els seus deixebles van anar a prendre una mica de sake i a fer tai-chi. Everything is ready to begin the show. Meanwhile, Denki and his disciples went to take a bit of sake and do tai-chi.

CIRCUIT— BENDING AMB WITH REED GHAZALA Circuit de flexió és el creatiu curtcircuit dels dispositius electrònics, com la baixa tensió, piles efectes de guitarra, les joguines dels nens i els petits sintetitzadors digitals per crear nous instruments musicals o visuals i de so generadors. Fent èmfasi en l’espontaneïtat i l’atzar, les tècniques de circuit flexió han estat comunament associats amb el soroll de música, encara que molts músics contemporanis més convencionals i grups musicals s’han conegut per experimentar amb el “doblat” instruments. Circuit de flexió en general implica el desmantellament de la màquina i l’addició de components tals com interruptors i potenciòmetres que alteren el circuit.

Peça clau, Reed Ghazala. 1973, New York. Important piece, Reed Ghazala. 2005, New York.

Si bé sovint simplement com un mètode de creació de sons no per als fabricants, alguns veuen com un circuit de flexió més espiritual procés. En el popular vídeo “Què és el Circuit de flexió?” artistes descriure el circuit de flexió com “mons paral lels dins d’un circuit que no es suposa que existeixen, però que són allà”, “és un major control sobre el nostre caos. Què és el que es tracta de”, “un explosiu psicodèlia surrealista món del so. “ Aquestes reflexions suggereixen que els sons estan ocults dins d’un circuit, el potencial ocult, i el propòsit de circuit de la flexió és explorar aquest món invisible i desbloquejar el potencial d’un producte mitjançant l’experimentació. Circuit bending is the creative short-circuiting of electronic devices such as low voltage, battery-powered guitar effects, children’s toys and small digital synthesizers to create new musical or visual instruments and sound generators. Emphasizing spontaneity and randomness, the techniques of circuit bending have been commonly associated with noise music, though many more conventional contemporary musicians and musical groups have been known to experiment with “bent” instruments. Circuit bending usually involves dismantling the machine and adding components such as switches and potentiometers that alter the circuit. While often viewed as simply a method of creating sounds not intended by the manufacturers, some see circuit bending as a more spiritual process. In the popular video “What is Circuit Bending?” artists describe circuit bending as “parallel worlds within a circuit that aren’t supposed to exist, but they’re there,” “it’s more control over our chaos. Which is what it’s about,” “an explosive psychedelic surreal world of sound.” These insights suggest that there are hidden sounds within a circuit, hidden potential, and the purpose of circuit bending is to explore this unseen world and unlock the potential of a device by experimentation.

Un Chiptune, o xip de la música, és música escrita en tots els formats de so, on es sintetitzen els sons en temps real per un equip de vídeo o consola de jocs de xips de so, en lloc d’utilitzar la mostra basada en la síntesi. La “edat d’or” de chiptunes va ser a mitjans del decenni de 1980 a principis de 1990, quan aquests xips de so van ser el mètode més comú per a la creació de música en ordinadors. Chiptunes estan estretament relacionades amb la música de videojocs, que sovint figuren chiptunes per necessitat. El terme també s’ha aplicat recentment a composicions més recents que tracten de recrear el so de les Chiptune raons purament estètiques, encara que amb la tecnologia més complexa.

A chiptune, or chip music, is music written in sound formats where all the sounds are synthesized in realtime by a computer or video game console sound chip, instead of using sample-based synthesis. The “golden age” of chiptunes was the mid 1980s to early 1990s, when such sound chips were the most common method for creating music on computers. Chiptunes are closely related to video game music, which often featured chiptunes out of necessity. The term has also been recently applied to more recent compositions that attempt to recreate the chiptune sound for purely aesthetic reasons, albeit with more complex technology.

En Francesco arreglant el seu ordinador després que en Reed intentés “doblar-lo” sense èxit. En Francesco va perdre les seves fotos de quan va fer la comunió. In Francesco fixing their computer after Reed tryed to bend it without success. Francesco lost his photos when he made the communion.

Principis dels xips de so de l’ordinador només simples generadors de to i soroll amb alguns canals, la imposició de limitacions sobre la complexitat dels sons que pot produir i la quantitat de notes que poden tenir a la vegada. En el seu desig de crear un mecanisme més complex que el que hauria permès el medi, compositors desenvolupat enfocaments creatius en el desenvolupament dels seus propis resultats i sons electrònics, que utilitzen una diversitat de mètodes de síntesi de so, com ara la modulació per amplada de pols i Wavetable síntesi, i de composició tècnics, tals com l’ús liberal de arpeggiation. El resultat a vegades semblen chiptunes dures o chirriante acostumats a l’escolta.

Early computer sound chips had only simple tone and noise generators with few channels, imposing limitations on both the complexity of the sounds they could produce and the number of notes that could be played at once. In their desire to create a more complex arrangement than what the medium apparently allowed, composers developed creative approaches when developing their own electronic sounds and scores, employing a diversity of both methods of sound synthesis, such as pulse width modulation and wavetable synthesis, and compositional techniques, such as a liberal use of arpeggiation. The resultant chiptunes sometimes seem harsh or squeaky to the unaccustomed listener.

Roland TR-707 mentre Ghazala el “doblava” per tal de fer que el bombo sonés com la música dels camions dels gelats. Aquella setmana en va menjar una mitjana de 7 per dia.

Roland TR-707 while Ghazala was bending it to make the drum as the music of the ice cream truck. That week was eat an average of 7 per day.

Encara que semblants mètodes anteriorment utilitzats per altres músics i enginyers, aquest mètode de creació musical que es creu que és pioner per Reed ghazal en la dècada de 1960. Ghazal circuit amb l’experiència de flexió-es va iniciar el 1966, quan una joguina transistor amplificador, per casualitat, a curt-en contra d’un objecte de metall al calaix de l’escriptori, cosa que resulta en un flux de sons inusuals. Encara que no fa ghazal explícitament les afirmacions que es el primer circuit de Bender, que va encunyar el terme de flexió Circuit i de tot cor promou la proliferació del concepte i la pràctica a través dels seus escrits i el seu lloc d’Internet, el que guanyen el títol de “Pare de Circuit de flexió”.

Although similar methods were previously used by other musicians and engineers, this method of music creation is believed to be pioneered by Reed Ghazala in the 1960s. Ghazala’s experience with circuitbending began in 1966 when a toy transistor amplifier, by chance, shortedout against a metal object in his desk drawer, resulting in a stream of unusual sounds. While Ghazala explicitly makes no claims as to be the first circuit bender, he coined the term Circuit Bending and whole-heartedly promoted the proliferation of the concept and practice through his writings and internet site, earning him the title “Father of Circuit Bending”.

Moment abans que en Roderic s’enrampés. No es va fer res, però va fer un bon salt. The moment before Roderic gets shocked. He wasn’t injured, but he made a big jump.

El taller vuit després d’una pausa per anar a berenar. The empty workshop for a pause to go to eat.

Serge Tcherepnin, dissenyador dels sintetitzadors modulars Serge, que s’examina, els seus primers experiments en la dècada de 1950 amb la ràdio de transistors, en què es troben els punts sensibles en el circuit dels dispositius electrònics simples i els va portar a “òrgan de contactes” en el xassís de plàstic. Abans que Marcos i Reed altres experiments pioners també va explorar la idea de contacte amb el cos, un dels primers que es Thaddeus Cahill (1897) la telharmonium, s’ha informat, també tàctil. Des del decenni de 1970, el duet suís de veu crac creat música mitjançant la mani-pulació de dispositius electrònics en comú una pràctica que va qualificar de “craque diària electrònica”.

Serge Tcherepnin, designer of the Serge modular synthesizers, discussed his early experiments in the 1950s with the transistor radio, in which he found sensitive circuit points in those simple electronic devices and brought them out to “body contacts” on the plastic chassis. Prior to Mark’s and Reed’s experiments other pioneers also explored the body-contact idea, one of the earliest being Thaddeus Cahill (1897) whose telharmonium, it is reported, was also touch-sensitive. From the 1970s, Swiss duo Voice Crack created music by manipulating common electronic devices in a practice they termed “cracked everyday electronics”.

L’espai on treballava Ghazala. Molts pelegrins vénen fins aquí des de molt lluny només per poder seure a aquesta cadira i veure l’estudi tal com el va deixar. L’entrada val uns 6€ amb dret a tocar.

The Employer Ghazala. Many pilgrims come here from far away just to sit in this chair and see the study as the left. Admission € 6 ticket with the right to touch.

Mans i circuits, Reed Ghazala. 2009, Barlceona Hands and circuits, Reed Ghazala. 2009, Barcelona

La Dessiré i l’Antonio Carlos absorts entre cables i plaques verdes. Dessiré and Antonio Carlos out between cables and green metal plaques.

GLITCHING AMB WITH ROSA MENKMAN Problemes són la majoria resultat d’un malentès o error de traducció al transferir dades d’un medi a un altre. Que es produeixin en els equips degut a errors en el programari o maquinari. A la dissertació d’Iman Moradi, Glitch Estètica, que divideix l’error en dues categories. El primer és la pura falla que és el resultat d’un mal funcionament o d’error, no premeditada un artefacte digital, que pot o no tenir el seu propi valor estètic. El segon és l’error-igual que és el resultat d’una decisió intencional del costat de l’usuari. Glitch artistes sintetitzar problemes, ja sigui en mitjans no digitals, o de produir i crear l’ambient que es requereix per invocar una falla i anticipar-se a una. Un error de llavors és una col lecció d’artefactes digitals que s’assemblen als aspectes visuals dels problemes reals trobats en el seu hàbitat original. En la seva dissertació Moradi s’enumeren algunes característiques comunes d’error: la fragmentació (desplaçat parts o elements de la imatge, així com canvis de tonalitat), la reproducció / repetició (la repetició o clonació visuals de qualsevol part d’una imatge), linealitat (com a resultat digital i el entrellaçat de les estructures de píxel), la complexitat, (manifestació de la immensa sèrie de codi sota de qualsevol peça dels mitjans digitals). Glitches are mostly a result of miscommunication or mistranslation when transferring data from one environment to another. They occur in computers due to bugs in software or hardware. In Iman Moradi’s dissertation, Glitch Aesthetics, he divides the glitch into two categories. The first is the pure glitch which is the result of a Malfunction or Error, an unpremeditated digital artifact, which may or may not have its own aesthetic merits. The second is the glitch-alike which is the result of an intentional decision on the user side. Glitch artists either synthesize glitches in nondigital mediums, or produce and create the environment that is required to invoke a glitch and anticipate one. A glitch-alike then is a collection of digital artifacts that resemble visual aspects of real glitches found in their original habitat. In his dissertation Moradi lists some common glitch characteristics: fragmentation (shifted parts or elements of the original image as well as tonal changes), replication/repetition (the visual cloning or repetition of any given part of an image), linearity (as a result of digital’s interlacing and pixel structures), complexity, (manifestation of the immense series of code beneath any piece of digital media).

Glitch informàtic, Rosa Menkman. 2008, Viena. Computer glitch, Rosa Menkman. 2008, Viena.

En proves de programari una anomalia és una cosa que difereix de les expectatives. Aquesta expectativa pot ser el resultat de moltes coses, com d’un document (per exemple, el comportament no sempre és explícitament per escrit, per la qual cosa el desenvolupador pot aplicar de manera diferent), o de l’opinió d’una persona (per exemple, la persona té diferent opinió sobre la utilitat) o experiències (per exemple, l’especificació no és clara en una cosa i la persona que també sap competidor productes, quan aquesta funció s’executa, o quan el programari de prova es comporta diferent a aquests). Una anomalia també pot apuntar a una nova funció o un problema d’usabilitat, ja que el programari es pot corregir amb respecte a l’especificació, però té marge de millora.

El principi de l’explicació audiovisual de Menkman.

In software testing an anomaly is anything that differs from expectation. This expectation can result from many things like from a document (e.g. the expected behaviour is not always written down explicitly, so the developer may implement it differently) or from a person’s view (e.g. the person has different opinion regarding usability) or experiences (e.g. the specification is not clear on one thing and the person also knows com-petitor products, where such a feature is implemented or where the tested software behaves different than these). An anomaly also can point to a new feature or an usability problem, because the software may be correct with respect to the specification, but has room for improvement.

The beggining of Menkman’s audiovisual explication.

La Irina distreta amb el codi d’una imatge JPEG.

Distracted Irina with the code of a JPEG image.

Una altra possibilitat que una anomalia és que un cas d’execució incorrecta de la prova i el resultat esperat, per tant, també és incorrecte (Garbage In Garbage Out). Alguns termes comuns per a altres anomalies del programari són: error, falta, falta, error, defecte, problema, la desviació, glitch, incident, accident. D’acord amb IEEE, la paraula ha de ser a favor d’anomalia, ja que té un sentit més neutral.

Another possibility for an anomaly is that a tester executed the test case incorrectly and therefore the expected result is also incorrect (Garbage In, Garbage Out). Some other common terms for software anomalies are: bug, fault, failure, error, defect, problem, deviation, glitch, incident, crash. According to IEEE, the word anomaly should be favored because it has a more neutral meaning.

‘Software’ en aquest article és quelcom més que el codi font. També es refereix a: programes, procediments i documentació, i la relativa a les dades per al processament en un sistema informàtic. Proves de programari ( “testware”) és també considerat com el programari en aquest context.

‘Software’ in this article is more than just source code. It also refers to: programs, procedures and documentation, and data for the concerning processing on a computer system. Testing software (“testware”) is also regarded as software in this context.

Encara que Glitching implica sovint un complicat procés sistematitzat de la corrupció o la manipulació de maquinari també hi ha molt simple i conegut per Glitching mètodes com la “paraula coixinet glitch.” Això és tan senzill com obrir un fitxer d’imatge sense comprimir (bmp, tif) en Microsoft WordPad i feu clic a desar. En obrir l’arxiu com una imatge de nou després d’haver guardat en WordPad el resultat és una versió Glitch de l’original (un tutorial complet es pot trobar a) Una forma de Glitching que recentment ha arribat a ser molt popular es diu “datamoshing”. Datamoshing es produeix quan el I-frames o marcs clau d’un vídeo comprimit el temps es treuen, provocant quadres de diferents seqüències de vídeo al costat de sagnar.

Though glitching may often involve a complicated systemized process of file corruption or hardware manipulation there are also very simple and commonly known methods for glitching such as the “word pad glitch.” This is as simple as opening an uncompressed image file (bmp, tif) in Microsoft wordpad and clicking save. When you open the file as an image again after having saved it on wordpad the result is a glitched version of the original (a complete tutorial can be found at) One form of glitching which has recently become very popular is called “datamoshing.” Datamoshing occurs when the I-frames or key-frames of a temporally compressed video are removed, causing frames from different video sequences to bleed together.

Demostració de Menkman. Glitcheig del tvtext de Tele 5. Menkman’s glitching demonstration with Tele 5’s teletext.

La popularitat de datamoshing es pot atribuir al creador d’un telecadira de vídeos musicals i els seus tutorials online en el seu mètode particular. Aquest tipus de tutorials interactius, així com obres com la decisió del navegador (per Lima, Moradi i Scott) i corruptes (per Recyclism), a més de en línia, grups i comunitats com Flickr Glitch el grup d’Art han estat tots factors que contribueixen a la democratització de la falla com una forma d’art digital. També hi ha dispositius (maquinari) que se sap que tenen problemes comuns. El iphone per exemple, té un error molt particular que es produeix sovint quan la presa de fotografies. Hi ha en línia flickr grups dedicats a aquest particular, un error i aquest altre.

The popularity of datamoshing can be attributed to the creator of a Chairlift music video and his on-line tutorials on his particular method.These kinds of tutorials as well as interactive works like the glitch browser (by Lima, Moradi and Scott) and Corrupt (by Recyclism) in addition to online groups/communities like the Flickr Glitch Art group have all been contributing factors to the democratization of glitch as a digital art form. There are also devices (hardware) that have been known to have common glitches. The iphone for example has a very particular glitch that occurs often when taking pictures. There are on-line flickr groups devoted to this one particular glitch and this other one.

Un fan fotografiant amb el seu mòbil una de les projeccions de Menkman. An amused fan taking a shoot to Menkman’s projections with his mobile.

Paletes borratxos, Aleix Vila Vila. 2001, Gurb. Drunken mason, Aleix Vila Vila. 2001, Gurb.

Ganyotes, Ota Quílez. 2009, Olot.

Mad faces, Ota Quílez. 2009, Olot.

Kawaii Poru-kun, Xavier Sorribas. 2007, Tokyo.

PortĂ til al terra, Aleix Vila Vila. 2005, Vic. Laptop on the floor, Aleix Vila Vila. 2005, Vic.

TELHE FESTIVAL

TELHE PRI B ENCGIPING G N OF N D DEL THE EFINAL L’original de fàbrica a què es refereix sovint pels qui freqüenten la Plata com la fàbrica. Cobert amb làmina d’estany i la plata de pintura, la fàbrica va ser decorat per Warhol, l’amic de Billy Name, que va ser també el fotògraf a la casa a la fàbrica. Warhol que sovint comporten plata globus a la deriva en tot el sostre.

The original Factory was often referred to by those who frequented it as the Silver Factory. Covered with tin foil and silver paint, the Factory was decorated by Warhol’s friend Billy Name, who was also the in-house photographer at the Factory. Warhol would often bring in silver balloons to drift around the ceiling.

Després de visitar l’apartament de Billy Name, que havia estat decorada de manera similar, Warhol es va enamorar de la idea i li va demanar que faci el mateix amb el seu recién llogat loft. La plata representa la decadència de l’escena, així com de la protoglamour de principis dels anys seixanta. Plata, la fractura de miralls, alumini i estany eren els materials bàsics de la decoració volgut pels primers usuaris d’amfetamines dels anys seixanta. Billy Name és la persona perfecta per tenir aquest estil i cobrir tota la fàbrica, fins i tot l’ascensor. Mitjançant la combinació de l’estructura industrial de l’estudi sense mobles amb la brillantor de la plata i el que representa, Warhol va ser comentar els valors americans, com ho va fer tantes vegades en el seu art. Els anys passats a la fàbrica es coneix com l’Era de plata, no només pel seu disseny, però degut a la decadent i despreocupat estil de vida ple de diners, festes, drogues i fama.

Upon visiting Billy Name’s apartment, vwhich had been decorated in a similar manner, Warhol fell in love with the idea and asked him to do the same for his recently leased loft. The silver represented the decadence of the scene, as well as the proto-glam of the early sixties. Silver, fractured mirrors, and tin foil were the basic decorating materials loved by the early amphetamine users of the sixties. Billy Name was the perfect person to take this style and cover the whole factory, even the elevator. By combining the industrial structure of the unfurnished studio with the glitter of silver and what it represented, Warhol was commenting on American values, as he did so often in his art. The years spent at the Factory were known as the Silver Era, not solely because of the design, but because of the decadent and carefree lifestyle full of money, parties, drugs and fame.

A banda de les seves dues dimensions de l’art, Andy també va utilitzar la fàbrica com a base per fer sabates, pel lícules, comissions, escultures i gairebé tot el que el nom de Warhol se li pugui atribuir a la venda. El seu primer comissions va consistir en un únic retrat serigrafia per $ 25.000, amb altres colors en altres llenços de 5.000 dòlars cadascun. Després que 20.000 dòlars. Warhol utilitza una gran part dels seus ingressos per finançar l’estil de vida de la seva fàbrica d’amics, pràcticament la dutxa amb els recursos. 78

Aside from his two-dimensional art, Andy also used the Factory as a base to make shoes, films, commissions, sculptures and just about everything else that the Warhol name could be attached to and sold. His first commissions consisted of a single silkscreen portrait for $25,000, with additional canvases in other colors for $5,000 each. He later made that $20,000. Warhol used a large portion of his income to finance the lifestyle of his Factory friends, practically showering them with resources.

La fàbrica es va convertir en un lloc de trobada d’artistes i músics com Lou Reed, Bob Dylan, Truman Capote, Mick Jagger i altres. Altres, menys freqüents visitants inclosos Salvador Dalí i Allen Ginsberg. Warhol va col laborar amb Reed Nova York influent grup de rock The Velvet Underground el 1965, i dissenyada per cobrir el famós The Velvet Underground i Nico, el disc debut de la banda. La portada de l’àlbum consistia en un plàtan de plàstic groc que l’oient podria desprendre per revelar una carn-Huedo versió del plàtan. Warhol també va dissenyar la portada de l’àlbum de The Rolling Stones “Sticky Fingers àlbum.

Sussanna No-Em-Facis-Fotos ajudant a dur unes caixes.

The Factory became a meeting place of artists and musicians such as Lou Reed, Bob Dylan, Truman Capote and Mick Jagger. Other, less frequent visitors included Salvador Dalí and Allen Ginsberg. Warhol collaborated with Reed’s influential New York rock band The Velvet Underground in 1965, and designed the famous cover for The Velvet Underground & Nico, the band’s debut album. The album cover consisted of a plastic yellow banana that the listener could actually peel off to reveal a flesh-hued version of the banana. Warhol also designed the album cover for the The Rolling Stones’ album Sticky Fingers.

Sussanna Don’t-Shot-Me helping with some boxes.

Warhol va incloure la Velvet Underground en l’explosió inevitable de plàstic, un espectacle que combina l’art, el rock, les pel lícules de Warhol i ballarins de tot tipus, així com viure de S & H lleis i les imatges. The Velvet Underground i el EPI utilitza la fàbrica com un lloc per assajar, encara que la definició de “assaig” només hauria de prendre poc.

Warhol included the Velvet Underground in the Exploding Plastic Inevitable, a spectacle that combined art, rock, Warhol films and dancers of all kinds, as well as live S&M enactments and imagery. The Velvet Underground and EPI used the Factory as a place to rehearse, though the definition of “rehearsal” should only be taken loosely.

“Caminar pel costat salvatge”, de Lou Reed més coneguda cançó de la seva carrera en solitari, va ser llançat en el seu primer àlbum en solitari amb èxit comercial de transformadors. La cançó és sobre les superestrella que pengen a terme amb la fàbrica. Esmenta Holly Woodlawn,

“Walk on the Wild Side”, Lou Reed’s best known song from his solo career, was released on his first commercially successful solo album Transformer. The song is about the superstars he hung out with at the Factory. He mentions Holly Woodlawn, Candy Darling, Joe Dallesan-

Instal·lant el projector.

Installing the projector.

Candy Darling, Joe Dallesandro, Jackie Curtis i Joe Campbell (esmentat en la cançó pel seu sobrenom de Factoria Ciruela Hada de Sucre).

dro, Jackie Curtis and Joe Campbell (referred to in the song by his Factory nickname Sugar Plum Fairy).

Andy Warhol informes sobre els principals d’Amèrica a través del seu art sense tenir en compte els seus punts de vista estrictament social. Nus, la sexualitat gràfic, el consum de drogues, les relacions del mateix sexe i transsexuals caràcters apareixen en alguna manera en gairebé tots els del seu treball filmat a la fàbrica de plata. Considera socialment inacceptable, fins i tot en el moment terrible, teatres mostrant pel lícules seu metro a vegades s’aplana i el personal detingut per obscenitat.

Andy Warhol commented on mainstream America through his art while disregarding its strict social views. Nudity, graphic sexuality, drug use, same-sex relations and transgender characters appear in some form in almost all of his work filmed at the Silver Factory. Considered socially unacceptable, even appalling at the time, theaters showing his underground films were sometimes raided and the staff arrested for obscenity.

Tanmateix, en fer les pel lícules, Warhol va crear un ambient indulgent sexual a la fàbrica dels esdeveniments que es van organitzar, com fals arrossegament casaments, lloguer de cinema porno, juga i vulgar. Una gran quantitat d’amor va tenir lloc a l’escena, com la sexualitat en la dècada de 1960 era cada vegada més oberta. Sexe era pràcticament una necessitat per a qualsevol persona que pengen al voltant, i es va sentir encoratjat per Warhol, que va utilitzar imatges d’actes sexuals entre els seus amics en el seu treball. També forma part de “l’escena” a la fàbrica eren famoses drag queens, com Holly Woodlawn i Jackie Curtis, i el transsexual Candy Darling. Com a artista, Andy Warhol utilitza amb freqüència aquestes dones i altres abusos sexuals no conformistes en les seves pel lícules, obres de teatre, i de tornada.

However, by making the films, Warhol created a sexually lenient environment at the Factory for the happenings that they staged, such as fake drag weddings, porn theater rentals, and vulgar plays. A large amount of free love took place in the scene, as sexuality in the 1960s was becoming more open. Sex was practically a must for anyone hanging around, and was encouraged by Warhol, who used footage of sexual acts between his friends in his work. Also part of ‘the scene’ at the factory were famous drag queens such as Holly Woodlawn and Jackie Curtis, and the transgendered Candy Darling. As an artist, Andy Warhol frequently used these women and other sexual non-conformists in his films, plays, and on-goings. Because of the constant drug use and the presence of sexually liberal artists and radicals, drugged orgies were a frequent happening at the Factory. Andy met friend Ondine at an orgy in 1962.

Degut a la constant de drogues i la presència d’artistes i sexualment liberals radicals, van ser drogats orgies amb freqüència ocorre en la fàbrica. Ondine amic Andy es va reunir a una orgia el 1962.

L’Albert i la Patrícia provant el projector sobre una taula improvitzada feta per Guillem Camprodon de Pral 2a.

L’espai central just abans de convertir-se en melic del festival. Mariaambaccent, 2009. The central space a moment before to become de focus of the festival. Mariaambaccent, 2009.

Albert and Patrícia testing the projector on a improvised table made by Guillem Camprodon from Pral 2a.

L’estudi de l’Isabel on es van amuntegar tots els trastos que estaven escampats per la resta de les instal·lacions. Va seguir així durant les seguents dues setmanes. Avui encara està recordant-nos-ho.

Isabel’s studio where all the things spread all around the instalations where saved. It continued in that state two weeks after. Today she stills remembering this to us.

En Pere, lâ&#x20AC;&#x2122;encarregat de netejar els lavabos, va estar-se fent-se fotos al mirall com a bon flogger que ĂŠs.

Pere, the WC cleaner, was shooting photos to himself as the good flogger who is.

Maywa Denki meditant abans de començar el seu memorable concert d’instruments que funcionen amb interrupors de 100V. Ens vam gastar una fortuna en adaptadors. Maywa Denki meditating after starting his memorable concert of 100V. working instruments. We spend a lot of money in aadapters.

Presentat-se en societat. Presenting themself to the public.

Maywa Denki tocant el seu Saw–To–Bow. Maywa Denki playing his Saw–To–Bow.

En acabada l’actuació, alguns dels fans del músic inventor japonès es van tirar a sobre seu tot bombardejant-lo amb preguntes i felicitacions. Denki ràpidament va haver de col·locar una taula per tal de posar una mica d’ordre. D’aquesta manera, l’artista ens va regalar una interessant i amigable conferència improvitzada on ens va dir des de quin era el seu còmic preferit a quin gelat preferia, no diríeu mai quin és…

In finished the performance, some of the fans of the Japanese inventor musician were thrown above him while they bombed him with questions and congratulations. Denki in a fast way had to place a table in order to put a little order. In this way, the artist gave us an interesting and amicable improvised lecture where he told us from which was his preferred comic to which ice cream he like, you would never say what it is…

Presentant el nou Horn–O–Phono. Presenting the new Horn–O–Phono.

Les pantalles dels tres projectors un cop reiniciats després de que es penjéssin per culpa d’un bucle mal tancat al programa de videoprojeccions. Tot i l’espera el públic ho va saber portar molt bé i junts van cantar un repertori de cançons de Kraftwerk.

The projector’s screens once rebooted after the bug caused by a non closed while loop in the videoprojections program. The public reacted to this with good humor and they started to sing a recopilation of songs by Kraftwerk.

Un moment de descans, és hora de fer un mos. Oferim hot dogs de porc, pollastre o vegetals, amb l’opció de poder triar els condiments que desitgem: cogombrets, ceba crua, ceba fregida, ketxup, mostassa, maionesa o allioli. La salsa barbacoa no ens va agradar.

It’s the moment to rest a bit and to make a bite. We offer pork, chicken or veggie hot dogs, with the option to choose some adds: pickles, onion, fried onion, ketchup, moustarde, maionaise or allioli. We didn’t like BBQ sauce.

Demostracions de circuit– bending fetes a última hora, els integrants van haver de sopar allà mateix. Xips amb xips. Late circuit–bending demonstrations, the members had to have dinner at the place. Chips with chips.

Problemes d’última hora. Problems at the last time.

Participants dels tallers demostrant les seves invencions. En Yussuff, en Bo i en Pierre van formar un grup anomenat Flying Camembert Under The Dragon, amb el que ens van deleitar amb sons que ara viatgen arreu del món gràcies a les xarxes p2p.

L’ambient. The ambient.

Participants of the workshops demonstrating their inventions. Yussuff, Bo and Pierre formed a group named Flying Camembert Under The Dragon, they were giving us sounds that now travel all over the world thanks to the p2p networks.

Negre Emblanquit pel Blanc Ennegrit fent-nos una demostració dels seus sons que fusionen afrobeat i animisme amb flaviols i tamborins, tot això passat per una inimaginable quantitat de filtres i efectes d’àudio amb els que tot acaba sonant com música country tocada per un esquimal d’ascendència gitana i que treballa d’oficinista a Grècia. A la gent no li va acabar d’entrar.

Negre Emblanquit pel Blanc Ennegrit by allowing us to demonstrate that their sound and animism fused with afrobeat and Tamborini flaviols all gone through unimaginable a number of filters and audio effects with everything sounding just as country music played by an Eskimo gypsy ancestry and the clerk who works in Greece. The people did not finish entering.

Explosió de Sant Martí, Yann de Couëssin.

100

Saint Martin’s explosion, Yann de Couëssin.

Barriada àcida, Pol Pérez.

Acid hood, Pol Pérez.

101

El gos del veí, Ota Quílez.

102

Next door dog, Ota Quílez.

Cirerers florits, Xavier Sorribas.

Cherry flower, Xavier Sorribas.

103

El que no mâ&#x20AC;&#x2122;agrada, Ginebra Codina.

104

What I donâ&#x20AC;&#x2122;t like, Ginebra Codina.

El meu dentista és un psicotròpic, Albert Hoffman.

My dentist is a psychotropic, Albert Hoffman.

105

106

Revoluci贸 francesa, Aleix Vila Vila. 2007, Gurb.

French revolution, Aleix Vila Vila. 2007, Gurb.

107

CONCLUSIONS ERRARE HUMANUM EST

La paraula d’error té diferents significats i usos en relació amb la forma en que s’aplica conceptualment. El significat concret de la paraula llatina d’error és “errant” o “pèrdua”. Al contrari d’una il lusió, un error o un error a vegades pot ser dissipat a través del coneixement (sabent que s’està buscant un miratge i no en reals d’aigua no fa desaparèixer el miratge). Tanmateix, alguns errors poden passar fins i tot quan les persones tenen els coneixements necessaris per realitzar una tasca correctament. Els exemples inclouen l’oblit de recollir el canvi després de comprar la xocolata d’una màquina expenedora, oblidant el document original després de fer les fotocòpies, i oblidar al seu torn, el gas de cuina després d’un àpat. Aquests errors de lliscament pot ocórrer quan una persona és distreta per alguna cosa més.

The word error has different meanings and usages relative to how it is conceptually applied. The concrete meaning of the Latin word error is “wandering” or “straying”. To the contrary of an illusion, an error or a mistake can sometimes be dispelled through knowledge (knowing that one is looking at a mirage and not at real water doesn’t make the mirage disappear). However, some errors can occur even when individuals have the required knowledge to perform a task correctly. Examples include forgetting to collect your change after buying chocolate from a vending machine, forgetting the original document after making photocopies, and forgetting to turn the gas off after cooking a meal. These slip errors can occur when an individual is distracted by something else.

Un «error» és una desviació de l’exactitud o correcció. Un «error» és un error causat per un defecte: la culpa de ser misjudgment, el descuit o l’oblit. Ara, dir que executar un stop, perquè jo estava en una pressa, i no concentrar-se, i la policia em per, que és un error. Si, però, tracte de parc en una zona amb signes en conflicte, i obtenir un bitllet perquè estava incorrecta en la meva interpretació del que significa els signes, que seria un error. La primera vegada que seria un error. El segon temps seria un error ja que hauria d’haver sabut millor.

An ‘error’ is a deviation from accuracy or correctness. A ‘mistake’ is an error caused by a fault: the fault being misjudgment, carelessness, or forgetfulness. Now, say that I run a stop sign because I was in a hurry, and wasn’t concentrating, and the police stop me, that is a mistake. If, however, I try to park in an area with conflicting signs, and I get a ticket because I was incorrect on my interpretation of what the signs meant, that would be an error. The first time it would be an error. The second time it would be a mistake since I should have known better.

Comportament humà a les normes o les expectatives de comportament o de les seves conseqüències es poden derivar de la intenció de l’actor o de les expectatives d’altres persones o d’un grup social o de les normes socials. (Vegeu la desviació). Gaffar i pot ser falsa pas etiquetes per a certs casos d’aquest tipus d’error. Més greus desviacions de les normes socials porten etiquetes tals com la mala conducta i les etiquetes del sistema jurídic, com a delicte menor i el delicte. Sortides de normes relacionades a la religió pot tenir altres etiquetes, com el pecat.

In human behavior the norms or expectations for behavior or its consequences can be derived from the intention of the actor or from the expectations of other individuals or of a social grouping or from social norms. (See deviance.) Gaffes and faux pas can be labels for certain instances of this kind of error. More serious departures from social norms carry labels such as misbehavior and labels from the legal system, such as misdemeanor and crime. Departures from norms connected to religion can have other labels, such as sin.

108

Un comunament es distingeix entre l’error relatiu i l’error absolut. L’error absolut és la magnitud de la diferència entre el valor exacte i l’aproximació. L’error relatiu és l’error absolut dividit per la magnitud del valor exacte. El percentatge d’error és l’error relatiu expressat en termes de per 100. Per exemple, si el valor exacte és de 50 i 49,9 és l’aproximació, l’error absolut és de 0,1 i l’error relatiu és 0.1/50 = 0,002. L’error relatiu s’utilitza sovint per comparar les aproximacions dels números de les grans diferències de mida, per exemple, l’aproximació de la número 1000 amb un error absolut de 3 a la majoria de les aplicacions és molt pitjor que l’aproximació de la número 1000000, amb un error absolut de 3; en el primer cas que l’error relatiu és ,003 i en el segon només es ,000003.

One commonly distinguishes between the relative error and the absolute error. The absolute error is the magnitude of the difference between the exact value and the approximation. The relative error is the absolute error divided by the magnitude of the exact value. The percent error is the relative error expressed in terms of per 100. As an example, if the exact value is 50 and the approximation is 49.9, then the absolute error is 0.1 and the relative error is 0.1/50 = 0.002. The relative error is often used to compare approximations of numbers of widely differing size; for example, approximating the number 1,000 with an absolute error of 3 is in most applications much worse than approximating the number 1,000,000 with an absolute error of 3; in the first case the relative error is .003 and in the second it is only .000003.

109

110

111