Marc Clemente TFG

Creació d’una sèrie de dibuixos animats

Alumne: Marc Clemente Pascual Tutor: Marc Plana Treball Final de Grau: Febrer de 2018 Projecte: Sèrie de dibuixos animats: El Bosc de Passavets

1. ÍNDEX

1. ÍNDEX ......................................................................................................................... 2 2. ABSTRACTE / ABSTRACTO/ ABSTRACT .......................................................... 4 3. PARAULES CLAU / PALABRAS CLAVE / KEY WORDS ................................. 5 4. JUSTIFICACIÓ.......................................................................................................... 6 5. OBJECTIUS................................................................................................................ 6 5.1 OBJECTIUS PRINCIPALS ................................................................................ 6 5.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS ................................................................................. 6 6. METODOLOGIA ....................................................................................................... 7 1 . FASE I ........................................................................................................................ 9 1.1 IDENTIFICAR EL TEMA .................................................................................. 9 1.1.1 INTRODUCCIÓ .............................................................................................. 9 1.1.4 PSICOLOGIA EVOLUTIVA DE L’INFANT.............................................. 13 1.1.4.1 La nova Pedagogia : Reggio Emilia ....................................................... 15 1.1.4.2 Els valors a la primera infància .............................................................. 16 1.1.5 ESCRIURE UNA SÈRIE .............................................................................. 17 1.1.5.1 Escollir el tema ....................................................................................... 17 1.1.5.2 Personatges ............................................................................................. 19 1.1.5.3 El Diàleg ................................................................................................. 23 1.1.6 LA CAPACITAT CREADORA DELS INFANTS COM A FONT D’INSPIRACIÓ...................................................................................................... 26 1.1.7 EXEMPLES DE SÈRIES INFANTILS ........................................................ 28 1.1.7.1 Caillou .................................................................................................... 28 1.1.7.2 Jelly Jamm .............................................................................................. 29 1.1.7.3 Dinosaur Train ........................................................................................ 30 1.1.7.4 Pocoyó .................................................................................................... 32 1.1.7.5 Dora l’ Exploradora ................................................................................ 33 1.1.7.6 Monstres Súper Sans .............................................................................. 34 1.1.7.7 Ask Lara ................................................................................................. 35 1.1.8 CONCLUSIÓ ................................................................................................ 36 1.2 CREAR I COMUNICAR NOVES IDEES ....................................................... 37 2. FASE II ...................................................................................................................... 39 2.1 ESTABLIMENT DELS OBJECTIUS QUE ORIENTEN L’OPERATIVA DEL TREBALL ........................................................................................................ 39 2.1.1 INTRODUCCIÓ ............................................................................................ 39 2.1.2 CALENDARI ................................................................................................ 40 2.1.2 PRESSUPOST ............................................................................................... 40 2.2 DESENVOLUPAMENT .................................................................................... 42 2.2.1 LA IL·LUSTRACIÓ I EL COLOR............................................................... 42 2.2.1.1 La Il·lustració ......................................................................................... 42 2.2.1.2 Característiques principals dels dibuixos infantils ................................. 43 2.2.1.3 El color i l’infant..................................................................................... 50 2.2.1.4 Referents ................................................................................................. 51 2.2.1.5 Realització .............................................................................................. 53 2.2.1.6 Característiques principals dels dibuixos infantils aplicades en les il·lustracions de la sèrie ...................................................................................... 58

2

2.2.1.7 Colors emprats en la sèrie ....................................................................... 63 2.2.1.8 Realització del logotip ............................................................................ 67 2.2.2 GUIÓ ............................................................................................................. 69 2.2.2.1 La realització del guió ............................................................................ 70 2.2.2.2 Realització dels personatges ................................................................... 73 2.2.3 ANIMACIÓ ................................................................................................... 75 2.2.3.1 Els dotze punts de l’animació ................................................................. 76 2.2.3.2 Realització de l’animació ....................................................................... 80 2.2.3.3 Els dotze punts de l’animació aplicats a la sèrie .................................... 85 2.2.4 REALITZACIÓ DE LA WEB ...................................................................... 91 2.2.5 REALITZACIÓ DE LA BANDA SONORA ............................................... 99 2.2.6 DOBLATGE .................................................................................................. 99 3. FASE III .................................................................................................................. 103 3.1 CONCLUSIONS I VALORACIÓ DELS OBJECTIUS ............................... 103 3.2 AVALUACIÓ DEL PROCÉS DE CREATIVITAT ..................................... 104 3.2.1 FLUÏDESA .................................................................................................. 105 3.2.2 FLEXIBILITAT .......................................................................................... 106 3.2.3 ELABORACIÓ ........................................................................................... 107 3.2.4 INNOVACIÓ............................................................................................... 107 3.3 AUTOAVALUCIÓ I MILLORA .................................................................... 108 3.4 PROSPECTIVA I DISSEMINACIÓ DEL PROJECTE .............................. 109 BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................ 111 DOCUMENTS ELECTRÒNICS .............................................................................. 112 VIDEOGRAFIA ......................................................................................................... 116 ANNEXOS ................................................................................................................... 118 Entrevista a Dani López, Director del Súper 3 (Transcripció àudio) ............... 119 Entrevista a Judith Muñoz, Directora i Guionista del Rat Rank ..................... 123 Entrevista a Xavier Santos, Psicòleg ..................................................................... 125 Entrevista a Mariana López, mestra d’Educació Infantil i mare ...................... 127 Entrevista a Alba Torras, mestra d’Educació Primària ..................................... 129 Entrevista a Montse Pascual, mestra d’Educació infantil , mare i Directora d’una Escola Bressol ............................................................................................... 132 Entrevista a Yasmina Tomás, mestra d’Educació Infantil ................................. 134 Entrevista a Montse Paituví, mare ........................................................................ 136 Dibuixos dels infants ............................................................................................... 138 Il·lustracions a llapis del Bosc de Passavets: Nicky, l’esquirol........................... 150 Il·lustracions a llapis del Bosc de Passavets: Erny, la granota ........................... 152 Il·lustracions a llapis del Bosc de Passavets: Binny, l’ós..................................... 153 Il·lustracions a llapis del Bosc de Passavets: Emi, el ratolí ................................ 154 Il·lustracions a llapis del bosc de Passavets, Abie, el mussol .............................. 155 Il·lustracions a llapis del Bosc de Passavets: Clausura ....................................... 156 Il·lustracions a llapis del Bosc de Passavets: Primeres formes .......................... 156 Il·lustracions a llapis del Bosc de Passavets: Bosc ............................................... 157 Cartells El Bosc de Passavets ................................................................................. 158

3

2. ABSTRACTE / ABSTRACTO/ ABSTRACT En aquest treball s’investiga com els creadors de les sèries infantils creen un nexe entre la seva obra i l’espectador, en aquest cas els infants. Per tal de que es generi aquest vincle, el creador de l’obra ha d’estudiar com són els infants: què els agrada, què no els agrada, quines són les seves etapes de creixement, quines són les seves pors, com es relacionen entre ells i amb els adults, etc. El creador de l’audiovisual ha de fer una immersió al món dels nens i nenes tot cercant l’assessorament de professionals relacionats amb el món infantil per tal de fer un artefacte que els sigui molt proper.

Partint de la premissa que per a crear un vincle entre l’obra i l’espectador infantil es necessita pensar com un nen, s’ha realitzat un projecte de sèrie de dibuixos animats on hi ha una pàgina web, un teaser per a cada personatge i una Bíblia descriptiva de la sèrie amb sis capítols guionitzats. Els personatges, els escenaris, els temes, els valors i tot l’ambient que l’envolta parteixen de la perspectiva dels infants.

En este trabajo se investiga como los creadores de las series infantiles crean un nexo entre su obra y el espectador, en este caso los niños. Para conseguir que se genere este vínculo, el creador de la obra ha de estudiar cómo son los niños: qué les gusta, qué no les gusta, cuales son sus etapas de crecimiento, cuales son sus miedos, cómo se relacionan entre ellos y con los adultos, etc. El creador del audiovisual ha de hacer una inmersión al mundo de los niños y las niñas buscando el asesoramiento de profesionales relacionados con el mundo infantil para crear un artefacto que les sea muy próximo.

Partiendo de la premisa que para crear un vínculo entre la obra y el espectador infantil es necesario pensar como un niño, se ha realizado un proyecto de serie de dibujos animados en la que hay una página web, un teaser para cada personaje y una Biblia descriptiva de la serie con seis capítulos guionizados. Los personajes, los escenarios, los temas, los valores y todo el ambiente que la envuelve parten de la perspectiva de los niños.

4

In this paper we will research how the makers of children's series create a link between their work and the viewer, in this case young children. In order for this link to be generated, it is vital that the creator of the work has a clear understanding of young children: the things they like and dislike, their stage of development, their fears, how they relate to each other and with adults, etc. The creator of the audiovisual has to immerse him/herself in the world of the child, seeking advice from professionals working in this field, in order to produce something which young children can relate to.

Based on the premise that to create a link between the work and the child viewer it is necessary to think like a child, a cartoon series has been produced with an associated web page, a teaser for each character and a descriptive bible of the series with six scripted chapters. The characters, the scenes, the themes, the values and all the surroundings arise from the perspective of the child.

3. PARAULES CLAU / PALABRAS CLAVE / KEY WORDS Dibuixos, Psicologia, Infant, Animació, Guió, Valors.

Dibujos, Psicología, Niño, Animación, Guión, Valores.

Drawings, Psychology, Infant, Animation, Script, Values.

5

4. JUSTIFICACIÓ Aquest treball s’ha realitzat perquè es creu que la infància és una de les etapes més importants, sinó la que més, del creixement d’una persona. A la infantesa es posaran les bases de la personalitat, els valors, les emocions, la sociabilitat, etc, que acompanyaran a la persona durant la seva vida. L’infant rebrà influències diverses, sobretot de la família i l’escola, però un dels agents importants en el seu desenvolupament també seran els mitjans audiovisuals, sobretot la televisió, que l’ajudarà en el seu creixement com a ésser social alhora que li pot servir com a mitjà educatiu complementari. És per això que es va creure oportú fer una sèrie on tot el que l’envolta parteixi de la perspectiva dels infants cercant la seva empatia envers ella tot aconseguint que a més de gaudir de les històries que s’hi expliquen, els infants poden aprendre nous conceptes i adquirir noves habilitats .

5. OBJECTIUS 5.1 OBJECTIUS PRINCIPALS

-

Construir un projecte de sèrie de dibuixos animats infantils des de la perspectiva dels infants que sigui produïble.

-

Mostrar com són els infants i com actuen a partir d’un treball d’investigació en la psicologia infantil i amb l’assessorament de professionals del món dels infants.

-

Crear una proposta audiovisual tant pels nens i nenes com també pels pares, que treballi els valors i les emocions i que alhora sigui educatiu i divertit. Concebre històries que aportin uns valors determinats, que ajudin a la maduració de l’infant i que els infonguin seguretat i estabilitat emocional.

5.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS

-

Crear uns personatges (caracterització i disseny) amb qui els infants puguin connectar i sentir-se-hi identificats.

6

-

Estudiar les possibilitats productives en el món infantil i adequar el projecte de sèrie amb el món audiovisual actual. La idea és fer una Bíblia que mostri el projecte i que pugui presentar-se a les productores un cop s’acabi el treball.

-

Crear una estructura narrativa marc i un seguit de guions d’episodi que mostri la possibilitat de continuïtat del projecte.

6. METODOLOGIA Per portar a terme aquest projecte s’ha fet una investigació per a saber com són els nens i nenes. Primerament es va buscar informació sobre els psicòlegs infantils que han tingut més influència al llarg de la història pels seus plantejaments, innovacions i estudis sobre el món infantil, així s’ha cercat informació dels treballs i tesis de Jean Piaget 1 , Loris Malaguzzi 2 o Maria Montessori 3 entre d’altres. Un cop feta la investigació es va decidir que el disseny de la sèrie seguiria el marc teòric de la psicologia evolutiva i el constructivisme.

Després de portar a terme la recerca bibliogràfica es va fer un treball d’investigació en diferents Escoles Bressol i d’Educació Infantil de Sant Celoni portant a terme diverses activitats per entendre com els infants entenen el món a través de l'art ja sigui a partir dels seus dibuixos o de com perceben els dibuixos i pintures dels demés. A més de parlar amb educadors i professionals del sector.

Un cop vist i explorat tot l’apartat de psicologia es va centrar la investigació en la creació i el guió de la sèrie de dibuixos animats, és a dir, es va buscar referències bibliogràfiques, com per exemple Syd Field4, Viky Jenson5 o Jean Ann Wright6 i es va

1 Jean Piaget(1896-1980): Psicòleg, biòleg i filòsof suïs. Va elaborar la teoria constructivista sobre el desenvolupament de la intel·ligència.

2 Loris Malaguzzi: (1920-1994): Pedagog i mestre italià, creador de la metodologia de la Reggio Emilia segons la qual els infants són els artífex del seu propi aprenentatge a través de l’experimentació, investigació i manipulació al seu ritme i en un ambient agradable on els educadors observen i ajuden a l’infant en les seves descobertes.

3 Maria Montessori (1870-1952): Pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa italiana que va crear el mètode que porta el seu nom i que posa èmfasi en el desenvolupament global de l’infant i el situa al centre de tota acció educativa, fonamentat-se en els principis de llibertat, activitat i independència personal.

4 Syd Field (1935-2013): Guionista, escriptor i professor americà, autor de diversos llibres sobre la creació de guions i també conductor de tallers i seminaris sobre com fer guions. Molts productors de Hollywood han emprat les seves idees sobre l’estructura de guions.

5 Viky Jenson (1960): Directora americana d’animació, ha dirigit projectes a DreamWorks Animation com per exemple Shrek.

7

portar a terme una sèrie d’entrevistes a professionals del sector audiovisual català; així es va entrevistar al Daniel López7, director del Súper 3 i a la Judith Muñoz8, directora, guionista i cap del programa infantil Rat Rank9 del Súper 3, entre d’altres.

Després d’entrevistar diversos professionals del sector de l’audiovisual i de tenir clar quin perfil psicològic es volia donar als personatges i a la sèrie en general, la investigació es va centrar en cercar referents de sèries de dibuixos animats actuals que utilitzen l’ajuda de professionals per crear les seves històries. Així doncs psicòlegs, pedagogs o metges, entre d’altres, es converteixen en assessors de molts projectes audiovisuals adreçats als infants. Amb la recerca d’aquests referents es pretenia entendre de quina manera aquests professionals ajuden als creadors, guionistes i animadors. Les sèries escollides van des d’una temàtica totalment preescolar, com per exemple Pocoyó, fins a una temàtica més adolescent, com la sèrie Ask Lara.

Un cop acabat el treball de recerca i d’investigació necessari, es va procedir a posar en pràctica tots els coneixements adquirits tant a nivell de guió com a nivell de psicologia infantil i la millor manera de plasmar-ho va ser crear una sèrie de dibuixos animats infantils que sigui lúdica i educativa alhora, que sigui atractiva i entenedora, que agradi tant als infants com als adults perquè tota ella està pensada perquè els infants s’hi identifiquin i puguin crear un nexe envers ella.

6 Jean Ann Wright: Consultora, guionista i animadora americana, ha treballat en Hanna-Barbera, Filmation i Dic Entertainment va desenvolupar un currículum d’animació per a Women in Animation.

7 Daniel López: Director del Súper 3.

8 Judith Muñoz: Directora i guionista del programa Rat Rank.

9 Rat Rank: Programa infantil del Súper 3 conduit per dues titelles en el que els infants voten el seu videoclip preferit.

8

1 . FASE I 1.1 IDENTIFICAR EL TEMA 1.1.1 INTRODUCCIÓ En tota creació audiovisual és important trobar el “què” i a partir d’aquí anar desenvolupant el “com”. Aquesta dicotomia tal com diu Daniel Tubau10 (2006: 271) a Les Paradoxes del Guionista, recorda a les que sempre han existit en teoria literària entre fons i forma o contingut i expressió.

Quan l’autor vol desenvolupar una idea per crear una obra audiovisual i fer-la arribar a l’espectador ha de trobar la manera idònia de donar-li forma. L’artífex ha de realitzar un treball de recerca d’informació i de documentació per aconseguir donar forma a l’idea, cercant la confluència entre fons i forma i així arribar a l’espectador i crear un nexe entre la història narrada i l’espectador.

En ficció audiovisual el creador busca una connexió entre ficció i espectador. Robert Mckee11 (2009:106-107) a El Guió exposa que per aconseguir aquesta connexió el guionista ha de cercar l’empatia del públic en vers la història i els personatges i s’hi sentirà identificat. Així doncs, l’espectador s’ha de sentir relacionat amb la història, per tant els temes tractats han de ser universals ja que d’aquesta manera l’espectador crearà nexes en vers la ficció audiovisual que se li presenta. En aquest sentit un dels grans autors de la literatura universal és Shakespeare que aconsegueix mantenir viu l’interès per les seves obres i els seus personatges des del segle XVI fins els nostres dies ja que tracta temes i situacions que interessen al públic perquè els hi són coneguts i els hi creen sentiments d’empatia, per tant s’estableix un nexe entre l’espectador i les seves obres.

El guionista de ficció audiovisual per aconseguir connectar amb el seu públic ha de seguir uns processos d’informació i de documentació sobre aquest públic al que es vol dirigir.

10 Daniel Tubau: Guionista i director espanyol de programes i sèries de televisió d’Espanya i Argentina, autor de diversos llibres de guió, novel·la històrica, ciència ficció i assaig.

11 Robert Mckee (1941): Guionista americà considerat com “l’Aristòtil del nostre temps”. Els últims 30 anys s’ha dedicat a l’ensenyament i tutoria de guionistes, novel·listes, dramaturgs, poetes, documentalistes, productors i directors a nivell internacional.

9

Aquest treball va dirigit al públic infantil, per tant s’haurà de ser molt conscient de la psicologia de l’infant i com aquesta influeix en els nexes que el nen i nena poden establir en vers la història que se’ls està narrant i a partir d’aquets nexes connectar-hi, per tant a part de la creativitat de l’autor és molt important el treball d’informació.

Abans de portar a terme la història s’ha de seguir un procés de recerca d’informació sobre el món dels nens i nenes, els seus gustos, preferències, inquietuds, etc. Aquest treball vol mostrar la importància d’informar-se abans de la creació de qualsevol audiovisual destinat als infants tot analitzant quins procediments s’han seguit i quins mitjans s’han emprat.

A partir de les premisses exposades, es pot establir que el marc teòric del present treball gira a l’entorn de la idea de que l’autor ha de crear una relació entre la ficció i l’espectador que aconsegueixi connectar aquest espectador amb la història que se li presenta de tal manera que estableixi un nexe amb ella i se li faci tant atractiva que mantingui en tot moment la seva atenció i interès. Aquesta tesi és la que Robert Mckee (2009:62) defensa en el seu llibre El Guió, segons ell per aconseguir la connexió amb l’espectador, el creador ha de fer un doble treball, per una banda ha de fer un treball d’investigació i per l’altre un treball de creativitat. Només amb aquest doble treball s’aconseguirà trobar el nexe de confluència entre l’obra i l’espectador. Segons les seves paraules: “La creació i la investigació s’alternen, plantejant-se exigències l’una a l’altra, tirant des d’un extrem, empenyent des de l’altre, fins que la història es resolgui i es posi dempeus, completa i viva”.

En aquest treball s’exposarà com fer una sèrie de dibuixos des del punt de vista del creador infantil, això significa que aquest creador ha de fer per una banda un treball previ d’investigació i d’informació sobre la psicologia dels infants a qui dirigeix la seva obra i per l’altra ha de fer un treball de creativitat amb el suport d’un equip de col·laboradors.

Per portar a terme la sèrie de dibuixos animats, el creador a més d’informar-se i documentar-se a través de la recerca sobre la psicologia i pedagogia infantil, li caldrà l’assessorament de pares, mares, educadors i altres professionals del món dels infants.

10

Així a l’entrevista mantinguda amb la guionista del Club Súper 312, Judith Muñoz el 03/02/2017 diu: “L’assessorament psicopedagògic és una eina molt útil. Qualsevol assessorament és benvingut per aportar nous punts de vista. El guió respon a l’encàrrec de la direcció, que ha de ser clar. Aquí s’ha d’establir els objectius, les prioritats i els límits. En aquest marc el guionista pot treballar i, en cas de considerar-ho necessari, comptar amb assessoraments professionals”.

A l’animació és molt habitual treballar amb coses que passen a la vida real però aplicades a personatges d’animació, ja sigui un animal antropomòrfic13 amb ganes d’aprendre del seu entorn ja sigui la representació del dia a dia d’una família de classe mitja americana. Aquí pren una cabdal importància la capacitat que té el guionista per a construir la història des del punt de vista de l’infant per a fer-la propera i amena i així despertar l’interès del nen o nena fent-li viure aquesta història en primera persona talment com si l’estigués vivint realment.

En aquest sentit Jean Ann Wright (2005:45) a Guionització i desenvolupament de l’animació diu: “Els programadors de televisió busquen dibuixos animats que són aptes per a nens amb personatges i situacions que proporcionen una immediata connexió entre aquests i els nens que els miren... els especialistes en desenvolupament infantil esperen que els mitjans de comunicació per a nens s’adeqüin a les necessitats de desenvolupament d’aquets nens. Els creadors i guionistes volen proporcionar entreteniment per a què els nens gaudeixin... s’ha de saber què agrada i què no agrada en les diferents edats”.

El guionista ha de tenir molt clar l’estructura, el tema, les trames i els personatges.

Aquests elements crearan una estructura lineal que a través d’un seguit d’accions portarà la història cap a una direcció lineal fins arribar a la resolució final. Amb la seva narració ha d’intentar expressar el màxim possible amb el menor nombre de paraules, ja que un guió no és una novel·la sinó unes instruccions per tots els membres de l’equip tècnic.

12 13

Súper 3: Canal de la Televisió de Catalunya, destinat al públic infantil i juvenil.

Animal antropomòrfic: Animal al que se li atribueix característiques i qualitats humanes.

11

Els guionistes en general, però sobretot els de sèries de dibuixos infantils, han de tenir un estil propi de narrar i d’imposar la seva visió sobre els temes que els interessen o les seves inquietuds, valors, visions del món, de la societat, etc. El guionista crearà el contingut bàsic de la narració per forjar el seu guió, però en els guions de dibuixos animats adreçats al món infantil el guionista ha de ser molt curós en els temes tractats i les maneres de tractar-los donant primordial importància als valors positius i propers als infants per aconseguir que els nens i nenes es trobin còmodes i representats en els personatges i històries narrades, fent-los propers i quotidians tot generant empatia als infants respecte a la història que s’està narrant.

Així doncs el director del Super 3, Daniel López a l’entrevista mantinguda amb ell el 30/01/2017 diu: ”Tenim gran varietat de sèries amb valors molt emocionals, amb valors de l’amistat de grups humans que estan disfressats d’animals moltes vegades.

Normalment totes les sèries infantils treballen amb valors alguns més en primera línia i d’altres més amagats”.

Des del primer moment en què es planteja fer un guió per una sèrie de dibuixos animats per infants, el guionista s’ha de posar a la pell de l’infant, és a dir, pensar com un nen o nena, sentir les mateixes pors, les mateixes inquietuds, viure els seus anhels i valorar les petites conquestes quotidianes. En aquest sentit és fonamental que es tingui un coneixement ampli i profund de la psicologia infantil, cal que el guionista s’informi de quins valors, quins sentiments i emocions tenen els infants als que dirigirà la seva història. També és molt important que es conegui què valoren els pares i com volen que es tractin els temes en una sèrie de dibuixos animats, així a l’enquesta passada a pares i mestres el que es valora majoritàriament és que els dibuixos siguin adequats a l’edat dels infants, que tinguin un valor educatiu, que siguin alegres, divertits i atractius pels infants a qui s’adrecen, amb un missatge positiu i alhora que sigui una estètica atractiva.

Els pares i educadors prioritzen que a les sèries de dibuixos animats es treballin emocions, sentiments, vivències i valors.

Cal tenir clar a quines franges d’edat va dirigida la història ja que en funció de l’edat mental la narració, el dibuix i l’animació han de ser diferents doncs els infants desenvolupen la intel·ligència de manera progressiva. Així mateix cal tenir present el

12

desenvolupament físic, mental i de personalitat de l’infant, per tant depenent de l’edat el nen o nena pren atenció i valora un tipus de missatge o un altre.

Daniel López, director del Club Súper 3 a l’entrevista mantinguda el 30/01/2017 diu: “La gràcia aquí és fer una sèrie que potencií aquests valors comuns: el respecte, la companyonia, la superació, la cultura de l’esforç. Ara fent-ho que sigui una sèrie entretinguda perquè els infants si els hi agrada aquell producte reben aquells valors i no tenen ganes de marxar a veure productes que moltes vegades no els hi pertoca per l’edat”.

Per tant és imprescindible que el creador d’una sèrie de dibuixos animats cerqui informació sobre la psicologia dels infants a qui anirà dirigida i serà en l’estudi de la psicologia evolutiva o del desenvolupament on trobarà les eines per crear una història que connecti amb els espectadors i els sigui atractiva a més de trobar-se-hi identificats.

Així doncs veurem quina importància té la psicologia evolutiva per entendre el món de l’infant, com escriure una sèrie de dibuixos animats infantil: guionització, personatges, etc i com il·lustrar la sèrie a partir de l’observació i anàlisi del dibuix infantil.

1.1.4 PSICOLOGIA EVOLUTIVA DE L’INFANT La psicologia evolutiva estudia les transformacions que afecten a les persones des del seu naixement com a conseqüència del pas del temps i per factors com l’herència i l’entorn de cadascú.

Segons Jean Piaget, considerat el pare de la psicologia evolutiva, primer apareix la intel·ligència i després el pensament. Al llarg de la vida de l’infant el pensament s’anirà desenvolupant i madurant seguint unes etapes evolutives que Piaget les engloba en les quatre etapes del desenvolupament cognitiu següents: -

Etapa Sensoriomotriu: Considerada la primera fase del desenvolupament cognitiu que té lloc entre el naixement i l’aparició del llenguatge articulat en oracions simples, aproximadament cap els dos anys de vida. Els infants mostren un comportament egocèntric. El desenvolupament cognitiu s’articula mitjançant jocs

13

d’experimentació, sovint involuntaris i interaccions amb objectes, persones i animals propers.

-

Etapa Preoperacional: Que es desenvolupa entre els dos i els set anys. L’infant comença a mostrar la capacitat de posar-se en el lloc dels demés, actuar i jugar seguint rols ficticis i utilitzar objectes de caràcter simbòlic. L’egocentrisme continua present en aquesta fase. En aquesta etapa encara no apareix el pensament lògic, en canvi és l’etapa del pensament màgic basat en associacions simples i arbitràries, que influirà en la manera d’interioritzar la informació sobre el món que l’envolta.

-

Etapa de les Operacions Concretes: Que es desenvolupa entre els sis i els dotze anys. L’infant comença a utilitzar la lògica i el pensament deixa de ser tant egocèntric. El nen adquireix la capacitat de fer operacions mentals que són concretes i opera amb objectes que puguin ser percebuts i manipulats. L’infant es converteix en cooperatiu ja que és capaç de posar-se en el punt de vista dels altres superant l’egocentrisme anterior.

-

Etapa de les Operacions Formals: Que es desenvolupa a partir dels dotze anys.

L’infant guanya capacitat per utilitzar la lògica per arribar a conclusions abstractes.

A partir d’aquesta etapa el pensament penetra en el camp de la reflexió, les teories i les hipòtesis.

Paral·lelament a la teoria del desenvolupament cognitiu de Jean Piaget, es va desenvolupar la teoria constructivista14 de Lev Vygotsky15. Tant Piaget com Vygotsky consideren a l’infant com un subjecte actiu que construeix el seu coneixement cercant respostes a noves idees tot organitzant la informació que li va arribant. Ambdós comparteixen la idea de la importància del joc en l’aspecte psicològic, pedagògic i social de l’esser humà i la importància del llenguatge en el desenvolupament cognitiu però des de diferents perspectives ja que Piaget prioritza ‘lo individual’ i Vygotsky ‘lo social’. Així doncs Vygotsky matisa les etapes de Piaget donant importància a la interacció social i a la cultura.

Teoria Constructivista: Corrent pedagògic que considera que el coneixement de les coses és un procés mental de l’individu que es desenvolupa a mesura que obté informació i interacciona amb l’entorn.

15 Lev Vygotsky (1896 – 1934): Psicòleg del desenvolupament que considera que l’infant desenvolupa el seu intel·lecte més en funció del grup humà que l’envolta que no individualment.

14

14

A part de l’estudi de la psicologia dels infants a qui es destinarà l’obra, també cal posar en valor que aquesta obra ha de tenir una vessant pedagògica. Així doncs cal tenir molt present la personalitat d’aquests infants a qui es destina la història. En aquest sentit G. Dobbelaere16 (1965:15-19) en el seu llibre Pedagogia de l’expressió considera que l’infant vol prendre possessió del món i destaca el que ell anomena edats. En l’etapa infantil a qui es vol adreçar el guió cal destacar: L’edat del per què, l’edat del no, la contra-espontaneïtat entesa com la rebel·lió acompanyada d’un desig d’alliberament, la imaginació, el joc, la creació, el jardí tancat entès com un cercle imaginari que li dóna seguretat però que alhora li resta llibertat, per damunt del mur entès com el creixement físic i intel·lectual de l’infant que el porta a sortir del cercle imaginari i el portarà progressivament a saltar cap a l’adolescència.

1.1.4.1 La nova Pedagogia : Reggio Emilia Maria Montessori situant l’infant en el centre de tota acció educativa iniciarà una nova visió de la pedagogia infantil basant el seu mètode en la interdependència entre la neurologia, les ciències, les arts i la pedagogia.

Basant-se en gran mesura en el mètode Montessori, Loris Malaguzzi s’inspirarà per crear la pedagogia de la Reggio Emilia17. És important destacar la innovació que representa en el món de la pedagogia i la manera com es veu el desenvolupament integral de l’infant seguida per molts mestres i pedagogs actuals, segons la qual l’infant és l’artífex principal del seu aprenentatge que l’aconseguirà a través de l’experimentació, el joc i la investigació des de les més tendres edats.

En aquest sentit és interessant que les sèries de dibuixos animats infantils tinguin present aquest concepte de desenvolupament psicològic i social ja que és un retrat molt exacte del que ha de ser un infant feliç: poder descobrir el món per sí mateix i al seu ritme segons els seus interessos.

G. Dobbelaere: Pedagog francès, que estudia com els infants i els adolescents a través de la creativitat expressen el seus sentiments.

17 Reggio Emilia: Ciutat del nord d’Itàlia on l’any 1945 neix la filosofia que porta el seu nom reconeguda mundialment com una de les millors propostes educatives adreçades a la primera infància.

16

15

Així doncs, Carlina Rinaldi18 proposa la idea d’infant biològicament predisposat a comunicar, a ser i a viure en relació, que té una disponibilitat natural i innata per a l’exploració i per tant és un investigador que cerca maneres per construir un món personal i original. Aquesta idea parteix de què tots els infants són intel·ligents. Aquesta visió de l’infant es basa en l’obra de Loris Malaguzzi, principalment en el seu llibre Els cent llenguatges dels infants (Malaguzzi,1995) en el sentit de què tots els infants són creatius.

A més de tenir present la capacitat creadora de l’infant, el llenguatge i la seva capacitat de comunicació per crear una història que sigui atractiva al públic infantil, cal donar molta importància a l’escala de valors d’aquest infant.

1.1.4.2 Els valors a la primera infància La vida afectiva a la primera infància es veu influenciada per les transformacions que li provocaran els inicis de la socialització. Segons Jean Piaget (1971:49) a Sis estudis de psicologia “ En el nivell de desenvolupament que estem considerant, les tres novetats afectives essencials són el desenvolupament dels sentiments interindividuals (afectes, simpaties i antipaties) relacionats amb la socialització de les accions, l’aparició dels sentiments morals intuïtius provinents de les relacions entre adults i nens i les regulacions d’interessos i valors, relacionades amb les del pensament intuïtiu en general”.

Aquest interessos i valors són els que es volen treballar i als que se’ls vol donar primordial importància a la sèrie de dibuixos animats, valors com l’autoestima, els sentiments, l’amistat, l’empatia, la companyonia, la responsabilitat, l’acceptació de la diferència, la resolució de conflictes, la importància de l’esforç, aprendre a compartir, la superació personal, el respecte a la natura i als animals. Valors als que l’infant donarà importància, però que alhora també l’adult vol transmetre als seus fills i filles, no en va els infants tenen com a referent els pares i aquests són en gran mesura els responsables de l’escala de valors que tindran els seus fills.

18 Carlina Rinaldi: Pedagoga italiana i assessora pedagògica de Reggio Children, col.laboradora de Loris Malaguzzi a les escoles de la Reggio Emilia on va ser Directora Pedagògica. Professora i assessora a diverses universitats europees i americanes.

16

Per tant en el moment de plantejar una història i uns personatges destinats al públic infantil cal fer un curós treball de recerca d’informació sobre el pensament, la psicologia de l’infant i la seva escala de valors.

Cal tenir present quins personatges es volen crear, quines pors es desenvolupen a les franges d’edat a les que va dirigida la sèrie de dibuixos, alhora que també s’ha de tenir present què agrada i quins anhels tenen aquests nens i nenes. Així doncs a la primera infància les principals pors que es donen són: la foscor, els desconeguts, els sons i sorolls estridents, els animals perillosos, la mort, la separació dels pares, els canvis que alteren la seva quotidianitat, els malsons, el no sentir-se acceptats, ésser diferent i la solitud.

Per altra banda el que més agrada als infants és: el moviment (córrer, saltar, enfilar-se, caminar, ballar...), manipular (pintar, modelar...), la música, els dibuixos animats, els animals que no consideren perillosos, la companyia dels avis, sentir-se estimats i valorats, descobrir i experimentar, escoltar contes, disfressar-se, el joc (joc simbòlic, joc col·lectiu, joc lliure...). En aquest sentit els personatges de la sèrie de dibuixos animats que es planteja parteixen del joc per a portar a terme la descoberta de l’entorn, i l’aprenentatge.

Un cop fet el treball de recerca d’informació sobre la psicologia, l’escala de valors, els gustos, les pors, etc, del públic infantil a qui es dirigirà l’obra, caldrà trobar el tema, els personatges, els diàlegs i les il·lustracions que conformaran la sèrie de dibuixos animats cercant sempre la connexió de l’espectador envers aquesta sèrie.

1.1.5 ESCRIURE UNA SÈRIE

1.1.5.1 Escollir el tema Per aconseguir generar una emoció a l’espectador i que se’n senti part de la història cal que el tema en sigui part fonamental a l’entorn del qual ha de girar aquesta història. A l’animació infantil el tema ha de tenir un missatge positiu que englobi els valors que es volen transmetre amb la història. També és important que el missatge agradi als pares ja que són els que portaran l’infant al cinema o posaran el canal de televisió. En aquest

17

sentit és interessant destacar el que diu John Lasseter 19 Ladybluemadrid (2007) a Ratatouille Entrevista con J.Lasseter "Ratatouille és la vuitena pel·lícula de Pixar. Si veus totes les nostres pel·lícules, cada una és diferent de l’altra. Cada pel·lícula té un tema i cada un dels temes és diferent. El tema de Ratatouille és intentar aconseguir el que més ens apassiona en contra de totes les barreres. Tractar de que s’acompleixin els teus somnis creatius. Crec que és una idea diferent de les anteriors. Pixar en té una en totes les seves pel·lícules, una història amb molt de cor, amb contingut emocional i que és divertida tant pels adults como per els nens. Amb personatges memorables, realment atractius, que viuen dins de mons creïbles i bells".

L’edat dels infants a qui va destinada la història tindrà molt a veure en la tria del tema que es voldrà tractar ja que segons sigui l’etapa cognitiva en la que es troben aquests infants el desenvolupament emocional, artístic, musical i motor no serà el mateix ni tampoc tindran les mateixes habilitats del llenguatge ja que en funció de l’edat la facilitat de comunicació i d’aprenentatge és diferent.

Els nens i nenes són molt creatius, fantasiosos, imaginatius, curiosos, agosarats, aventurers i espontanis. Els temes que els agraden giren a l’entorn d’aquests trets que els identifiquen i en trobem innombrables exemples en les diferents sèries de dibuixos animats, així el tema principal de Caillou gira a l’entorn de la fantasia i la imaginació, a Peppa Pig i Pocoyó el tema és la descoberta del món proper i com els protagonistes hi interactuen, a Dora l’Exploradora i Dinosaur Train el tema tracta de la descoberta de la natura i de l’entorn a través de l’aventura, a Jelly Jam es basa en la capacitat creadora dels infants, a la Patrulla Canina el tema principal és el treball en equip i el civisme, a els Barrufets el tema gira al voltant de la convivència i els valors.

Podem concloure que el tema que s’escull ofereix uns valors a l’entorn dels que girarà la història que es vol explicar, trobem molts exemples a les diferents sèries o pel·lícules d’animació, talment com diuen Viky Jenson20 i Mike Myers21 referint-se a Shrek al web cinema.com: “És una gran història sobre l’acceptació d’un mateix pel que ets. Vivim en una societat amb un sentit distorsionat del que és bonic i del que no ho és. El missatge

John Lasseter (1957): Director, productor, guionista i animador americà, format als estudis Disney i actualment director creatiu de Pixar.

Vicky Jenson (1960): Directora de cinema d’animació, ha dirigit projectes per a DreamWorks Animation com per exemple Shrek.

21 Mike Myers (1963): Actor, guionista, productor i comediant britànic-canadenc, va posar la veu al personatge d’Shrek.

19 20

18

d’aquesta pel·lícula és que tothom és bonic. La història aconsegueix un argument convincent i fresc”.

A l’entorn del tema es crearan els personatges de la història: el seu aspecte físic, la psicologia, la personalitat, les habilitats, les carències, els valors, les preferències, les pors, etc.

1.1.5.2 Personatges Els personatges adreçats al món infantil seran imaginatius, creatius, es plantejaran perquès, seran tossuts, aventurers i sobretot el seu aprenentatge estarà lligat directament al joc, talment com fan els nens i nenes a qui representen i a qui s’adrecen les seves aventures.

Els infants s’interessaran en una narració quan en ella hi trobin un personatge amb el que es puguin identificar o que el puguin identificar amb alguna persona coneguda. En aquest sentit s’ha de tenir en compte de no utilitzar estereotips negatius, sobretot quan es treballen continguts destinats al públic infantil. Els canals de televisió estan molt sensibilitzats en aquest sentit i no compren series de dibuixos destinades a nens i nenes on apareguin insults, faltes de respecte o violència. El guionistes han d’anar en compte a l’hora de crear els seus personatges ja que tenen una gran responsabilitat i han d’actuar amb gran respecte i no pressuposar actituds. Abans d’emetre qualsevol programa destinat al públic infantil es fa una revisió molt acurada del llenguatge, les expressions, les imatges i els missatges que s’envien als infants a través de la programació. N’és un exemple els programes del Súper 3: Rat Rank, El Mic i La Família dels Súpers.

Quan el guionista crea els seus personatges ha d’utilitzar característiques comunes a totes les persones i després combinar-les amb característiques individuals i úniques per cada personatge, així s’aconsegueix un personatge únic amb una personalitat pròpia, és el que es coneix com perfil del personatge.

El guionista ha de descriure la biografia completa del seu personatge tant pel què fa al seu aspecte físic com pel què fa a la seva psicologia i manera de comportar-se a nivell individual i col·lectiu. S’ha de posar dins el personatge que vol crear i sentir les

19

emocions, sentiments, frustracions, necessitats i desitjos que el seu personatge sent. Per a fer un bon guió és clau descriure les emocions, els pensaments i els sentiments dels personatges. Per aconseguir-ho la informació més important a utilitzar és la que hi fa referència. Cal fer una costant immersió en el pensament, la psicologia i l’escala de valors dels infants, tenir present què els agrada, què els preocupa, què els fa por, etc.

També és molt important treballar l’aspecte físic dels personatges així com les seves habilitats motrius i d’expressió tant oral com artística. En aquest sentit no parlarà d’igual manera un personatge de cinc anys que un de deu, ni tampoc dibuixarà igual ni el sentit que es dóna al dibuix serà el mateix a una edat que a una altra. Per tant el guionista, el director i l’animador han d’estar en constant comunicació ja que el guionista és qui ho pensa i l’animador qui ho acabarà realitzant amb el vist i plau del director.

Els personatges han de tenir una coherència física, de pensament i de les accions que realitzen ja que si el personatge que es descriu no és coherent, l’espectador es sorprèn i es provoca un allunyament respecte la narració i la credibilitat del personatge i del relat.

El guionista d’una sèrie de dibuixos animats per a ser capaç de crear els seus personatges ha de ser un bon observador del seu entorn, alhora que ha de recórrer a la seva pròpia experiència. Els personatges han de ser creïbles, i per aconseguir-ho res millor que inspirar-se en persones reals que l’envolten, en aquest sentit en els infants de les franges d’edat que es vol representar.

Quan es pensa en un personatge per exemple molt extravertit i intel·ligent segur que hi ha alguna persona de l’entorn proper del guionista que té unes característiques semblants i en qui poder-se inspirar. Així doncs el guionista copia del que troba al seu voltant i tot imitant la realitat la transforma per adaptar-la al què necessita per crear el seu personatge. Quan es planteja donar forma a un personatge infantil s’inspirarà en algun infant conegut amb les característiques físiques i psicològiques que l’interessin per crear-lo.

A l’animació a partir de l’adaptació de característiques de persones humanes amb les que el públic es pot identificar, es creen personatges inexistents. El guionista ha

20

d’aconseguir que aquests personatges siguin vistos pels espectadors com si fossin persones reals, tot i que sempre seran personatges irreals que poden actuar com les persones. En són exemples els personatges de Pingu, Pepa Pig, El Xai Shaun o els titelles de Rat Rank.

Quan es fa animació és molt important crear personatges molt diferents entre ells, cadascú ha de tenir una manera de pensar i d’actuar, han de ser molt originals i interessants. Aquestes diferències generaran conflictes que els permetran relacionar-se entre ells d’una manera divertida. En són exemples l’Shrek i l’ase, ambdós tenen caràcters molt diferents però un complementa a l’altre, també en Riff i en Flat del Rat Rank ja que una és una rata de laboratori intel·ligent i assenyada i l’altra és una rata de carrer impulsiva i divertida.

En crear els personatges i les seves personalitats s’ha de tenir molt en compte que aquestes han d’expressar de manera inequívoca un conflicte dels seus valors, en el sentit de què els valors ens indiquen el tema ja que el tema es centra precisament en els valors fonamentals que s’expressen a la història. Els personatges tindran una escala de valors pròpia que utilitzarà el guionista per fer arribar el missatge del personatge a l’espectador. Ara bé, per crear la relació entre els personatges s’haurà de trobar una escala comú de valors que els faci empàtics entre ells alhora que es crearà conflictes entre personatges amb una escala de valors diferents.

Els personatges han d’explicar alguna cosa sobre el tema i no necessàriament ha de ser de manera verbal, es pot explicar a través d’una acció, una expressió facial, un gest etc.

Per aconseguir que els personatges siguin rodons se’ls haurà de concedir valors, actituds i emocions que marcaran el rol del personatge dins la història i que li atorgaran la consideració de protagonista, antagonista o secundari.

El protagonista Els espectadors han d’identificar fàcilment qui és el protagonista. Aquest és el nucli de la història, és a qui li passen les coses, qui resolt el conflicte. El protagonista pot ser un sol personatge, en són exemples en Massagran, en Tintin, o en Caillou, o un grup de personatges com les Tortugues Ninja, la Patrulla Canina, o Astèrix i Obèlix. En les

21

històries adreçades als infants els protagonistes han de representar els valors que els infants tenen interioritzats com a positius. D’aquesta manera prenen empatia envers aquest personatge i s’hi troben identificats pels valors, actituds i accions que empra per tal d’aconseguir els seus objectius.

L’antagonista Aquest personatge representa els valors oposats als del protagonista. És qui provoca que el protagonista no pugui assolir el seu objectiu i entri en conflicte. Els infants prenen una postura contraria a l’antagonista perquè en ell veuen tots els valors que tenen interioritzats com a negatius. El protagonista i l’antagonista de les sèries de dibuixos adreçades als infants, sovint busquen assolir els mateixos objectius però amb una escala de valors diferent, per això entren en conflicte entre ells. S’exagerarà les seves personalitats per aconseguir que els nens i nenes els identifiquin clarament. Exemples clars els trobem als Tres Porquets que seran els protagonistes i el llop l’antagonista, a l’Astèrix i l’Obèlix ells són els protagonistes i Juli César l’antagonista, a Tintin ell és el protagonista i a cada episodi o historieta hi ha un antagonista diferent, a les Tortugues Ninja ells són protagonistes i en Trinxant l’antagonista, Bugs Bunny és el protagonista i el caçador l’antagonista, Piolin és el protagonista i Silvestre l’antagonista, els Barrufets són els protagonistes i en Gargamel l’antagonista, les Tres Bessones són les protagonistes i la Bruixa Avorrida l’antagonista, Dora l’Exploradora és la protagonista i Swiper l’antagonista....

Els secundaris A partir de les necessitats dels personatges protagonistes i antagonistes van apareixent els personatges secundaris. Aquests personatges segons la seva escala de valors es decantaran cap el personatge protagonista o cap l’antagonista. Des del moment en què els infants es poden comunicar entre ells i l’ambient que els envolta es va desenvolupant un subtil joc de simpaties i antipaties, com diu Jean Piaget (Piaget,1971) a Sis estudis de psicologia, que els portarà a formular una escala de valors que els farà adquirir sentiments de simpatia amb qui comparteixen valors i antipatia amb qui no. Això ho podem reconèixer en observar l’infant en l’elecció dels primers companys que seran altres infants amb qui comparteix aquesta escala de valors. A les històries destinades als

22

infants trobem molts exemples d’aquests personatges secundaris tals com l’ase de Shrek, en Panoràmix i la resta dels Gals a Astèrix i Obèlix, a la Família dels Súpers en Rick és el secundari de l’antagonista el Senyor Pla, l’ànec Lucas a Bugs Bunny, l’Abú i el Geni a Aladdin, els nans a Blancaneus, Patricio a Bob Esponja, Sebastian a la Sireneta, els pares i el germà a Pepa Pig, la Dori a Nemo, els amics de Goku a Bola de Drac, Willie a l’Abella Maya..

Podem concloure que els personatges que crearà el guionista tindran una personalitat i una manera de fer i d’expressar-se en la que l’espectador s’hi troba reflectit i identificat doncs pensen, s’expressen, es mouen, senten i perceben el món de manera molt similar a ell o a les persones que l’envolten, talment com diu Jean Ann Wright22 (2005:72) a Guionització i desenvolupament de l’animació: “ Els estudis semblen demostrar que als nens els agraden els personatges amb els que es poden identificar, personatges que s’assemblen a ells d’alguna manera o altra. Als nens més petits els agraden personatges que són inofensius i protectors o que poden protegir. Els agraden personatges que poden imitar: herois i heroïnes...”

Un cop exposat el tema i els personatges, s’ha d’entrar en una altra part important del guió: el diàleg, que ajudarà a definir la personalitat dels personatges així com reforçar els valors que es volen transmetre a través d’aquest guió.

1.1.5.3 El Diàleg Tal com s’ha exposat anteriorment, la personalitat que es donarà a cada personatge i els valors que se’ls atorgarà es veuran definits principalment a través del diàleg que s’establirà entre ells. Per aconseguir un bon guió serà fonamental crear un bon diàleg. El diàleg no només mostrarà el que el guionista vol revelar, sinó que també ens donarà pinzellades de la història personal del personatge. És una bona manera d’exposar el punt de vista del personatge i que entri en conflicte amb la resta. El diàleg ha de transmetre el conflicte, les actituds i les intencions.

22

Jean Ann Wright: Animadora, guionista i consultora d’animació americana. Ha treballat com a guionista i animadora per a Hanna-Barbera i com a guionista per Filmation i Dic Entertainment. També ha estat membre de l’Acadèmia d’Animació de Burbank.

23

El guionista ha d’atorgar a cada personatge una manera de parlar, un ritme i unes expressions diferents. En els dibuixos animats per infants és necessari que el guionista pensi com l’infant, parli, es mogui i senti com ell. Per aconseguir-ho ha de fer un treball d’immersió a la psicologia infantil, pensant en la franja d’edat a la que dirigeix la seva història. S’ha d’intentar que el diàleg sigui real, però sempre tenint cura amb el vocabulari emprat. Així doncs en el diàleg entre infants petits cal tenir present l’edat dels personatges, han de ser directes i subtils. S’ha de partir de la idea de que l’infant encara és molt egocèntric, el seu univers es centre en ell mateix, és l’etapa del jo en la que els és difícil escoltar els demés. Les intervencions dels personatges han de ser curtes s’ha d’emprar paraules senzilles i entenedores, però també és important anar introduint paraules i conceptes nous per anar ampliant els seus coneixements de manera lúdica i divertida tot contemplant uns personatges que se’ls fan atractius i empàtics.

Ara bé, no sempre és necessari emprar el llenguatge oral per establir la comunicació entre els personatges ja que un silenci, una mirada o un moviment pot transmetre més sobre l’estat d’ànim i els sentiments del personatge que no pas les paraules. En aquest sentit Sebastià Serrano23 (2003:107) a El regal de la comunicació diu: “La comunicació no verbal ens informa de l’estat de les nostres emocions, sobre l’estat general del nostre cos i sobre les nostres actituds, i val a dir que seria molt difícil de fer arribar tota aquest informació a través del llenguatge”.

El diàleg adreçat al guió destinat al públic infantil ha d’emprar un llenguatge verbal planer, senzill i entenedor alhora que s’haurà d’acompanyar amb fragments on s’utilitzi el llenguatge no verbal, principalment gestual, doncs els infants són molt receptius als gestos com per exemple els somriures, els plors, les carícies, les abraçades, les mirades... un exemple el trobem a Pingu, on els personatges utilitzen principalment el llenguatge no verbal.

Per tant el diàleg s’ha d’adaptar al públic a qui va dirigida la història i és feina del guionista adaptar el seu contingut per a fer-lo entenedor doncs el públic infantil si no entén el que se li presenta s’avorreix i canvia de canal o simplement no escolta i per tant el que es pretén mostrar o aportar amb aquesta història no s’aconsegueix.

Sebastià Serrano (1944): Lingüista i comunicòleg català, Creu de Sant Jordi el 2003. Ha publicat estudis sobre semiòtica, lingüística, poètica, filosofia, teoria de la ciència i teoria de la comunicació.

23

24

Es pot concloure que el diàleg serveix per completar la història tot ajudant a definir els personatges i el tema, però no sempre serà necessari utilitzar-lo. Així Jean Ann Wright (2005:195) a Guionització i desenvolupament de l’animació diu: “Teniu que mostrar la vostra història, no explicar-la!. En el millor dels casos, l’animació tracta tota ella sobre acció i moviment, no sobre les paraules... A vegades només el diàleg pot deixar al descobert en tota la seva complexitat les motivacions reals i els secrets d’un personatge... El diàleg reflexa sentiments i actituds“. En aquest sentit cal trobar un diàleg que s’adeqüi al públic a qui es dirigeix la història, tal com explica Phil Davies24 a l’entrevista que Rosie Millard25 li va fer al Financial Times el juliol de 2010 sobre Peppa Pig: “La clau és que involucra a tota l’audiència. I tot el look és fresc i net. Mai veus les cordes, si hi fossin. I el llenguatge és molt simple i ens porta molt d’esforç aconseguir un punt entremig: Que sigui fàcil pels infants però no estúpid pels adults”.

Per aconseguir uns personatges creïbles, el guionista a més d’informar-se sobre els aspectes psicològics i de personalitat dels nens i nenes a qui destinarà el seu guió, és molt important que faci un viatge al món de l’expressió artística dels infants ja que a través del seu art (dibuix, pintura, modelatge...) es pot entendre les emocions, els sentiments i inquietuds. L’art és potser la forma més important que té l’infant per a comunicar-se. Viktor Lowenfe26 i W. Lambert Brittai27 (1947:1) a El desenvolupament de la capacitat creadora ens diuen que “el nen ens dóna alguna cosa més que un dibuix o una escultura, ens proporciona una part de sí mateix: com pensa, com sent i com hi veu. Per a ell l’art és una activitat dinàmica i unificadora”.

24 Phil Davies: Productor anglès, va crear la seva companyia als anys 80 i ha produït moltes pel·lícules d’animació, curts i sèries de dibuixos com Peppa Pig. 25 Rosie Millard (1965): Periodista i locutora britànica, té una columna regular a diaris com el The Sunday Times, The Times, The Independent, The Daily Mail i Financial Times.

26 Viktor Lowenfeld (1903-1960): Psicòleg i professor d’art austríac, fou professor d’educació artística a la Universitat estatal de Pensilvania, les seves idees van contribuir a què la producció artística del nen i l’adolescent els servissin per fomentar en ells l’equilibri psicològic i la maduresa.

27 W. Lambert Brittain (1922-1987): Professor d’art a la Cornell University de Nova York, va completar l’obra de Viktor Lowenfeld amb noves investigacions i teories sobre la creativitat del nen i l’adolescent que l’ajudaran en la pròpia maduració intel·lectual i emocional.

25

1.1.6

LA

CAPACITAT

CREADORA

DELS

INFANTS

COM

A

FONT

D’INSPIRACIÓ En el procés creatiu dels infants cal distingir l’etapa preesquemàtica en la que l’infant passa del gargot a la creació conscient de la forma, en la que no es dóna importància al color i no es té present l’espai de l’etapa esquemàtica en la que l’infant va formant-se un concepte definit de la figura humana i de l’ambient que l’envolta.

En l’etapa preesquemàtica les motivacions artístiques es concentren a l’entorn de les pròpies experiències, és l’etapa del jo i aquest jo apareix en tots els temes. Per exemple: Jo vaig al metge, la meva mare i jo, la meva joguina i jo, el meu aniversari, jo em rento les dents, etc. Aquests temes que interessen als infants d’aquesta edat poden ser utilitzats pel guionista per a crear una història que els sigui atractiva i que els desperti interès.

A l’etapa esquemàtica l’infant després de molta experimentació va adquirint el concepte d’esquema humà, el nen o nena dibuixarà les diferents parts del cos segons el coneixement que en tingui. També canviarà el concepte de l’espai, va adquirint consciència de formar part de l’ambient i això ho expressa per mitjà del que s’anomena la línia de base sobre la que col·locarà tot el que dibuix. Com a contrapartida a la línia de base apareixerà la línia de cel. En ocasions i degut a estats emocionals subjectius la línia de base es substitueix pel que s’anomena desdoblat que consisteix en invertir el dibuix. També en aquesta etapa l’infant va prenent consciència de la representació de l’espai-temps i és capaç de representar diferents moments en un mateix dibuix. Una altra manera de representar un dibuix és a través del que es coneix com dibuixos de raigs X en els que l’infant representa l’interior i l’exterior dels seus dibuixos.

Observant les desviacions que es produeixen en l’esquema d’un dibuix es pot arribar a interpretar l’estat d’ànim de l’infant. Segons Viktor Lowenfeld i W. Lambert Brittain (Lowenfeld i Brittain, 1947) existeixen tres formes de desviació: exageració de parts importants, supressió de parts no importants, canvi de símbols per parts afectivament significatives.

26

Els dibuixos dels nens i nenes estan íntimament lligats a les seves experiències per tant retraten el món de manera subjectiva. En aquest sentit també utilitzaran el color per mostrar el seu estat emocional, tot i que també empren el color segons les seves preferències visuals.

A través de l’estudi del dibuix el guionista pot apropar-se al món interior dels infants i crear un tipus de personatges, atmosfera i univers en general molt proper a la manera de pensar i concebre el món d’aquest infants. Així doncs si a l’etapa presesquemàtica els temes que interessen al nen són els que giren a l’entorn del jo, a l’etapa esquemàtica aquest infant ja ha deixat de pensar en sí mateix com a centre de l’ambient i els temes giraran a l’entorn de nosaltres, l’acció i on. En són exemples: Jugo amb els meus companys al pati de l’escola, aprenc a nedar amb els meus companys, visitem la granja, anem a l’hotel amb els pares, ens agrada jugar sota la pluja, una vegada vaig tenir por, fabrico objectes amb caixes i troncs....

El guionista per crear tota la història, és a dir el tema, els personatges, l’ambientació, etc ha de conèixer al seu públic i en aquest sentit és molt important que arribi a entendre com pensen i com s’expressen els infants. Per aconseguir-ho analitzant com dibuixen aquests infants arribarà a entendre els seus sentiments, la capacitat intel·lectual i perceptiva, el desenvolupament físic, la capacitat creadora, el gust estètic, el desenvolupament social, emocional i afectiu dels nens i nenes.

També és important que el guionista imagini com vol que siguin físicament els seus personatges, quines habilitats motrius i cognitives tinguin, per a poder traslladar aquesta idea al dibuixant o director d’art de la sèrie. No només ha de pensar els personatges, sinó tota l’ambientació, ha de tenir present a quines edats s’adreça i fer un dibuix adequat a aquestes edats, així doncs es pot emprar la línia de base, el dibuix en raigs X, etc. En trobem exemples a Peppa Pig o la Vaca Connie. És molt important tenir present com dibuixen els infants per fer atractius i propers els personatges, els espais i ambients que els envolten, així ho expressa Mark Baker28 a l’entrevista que Rosie Millard li va fer al Financial Times el juliol de 2010 sobre Peppa

28

Mark Baker (1959): Animador anglès, ha fet diversos treballs en series de dibuixos animats, curts i pel·lícules, el seu treball més popular va ser en la sèrie Peppa Pig.

27

Pig: “Cada escena està feta des de la perspectiva dels nens, per això la casa de la Peppa Pig està en un turó”.

1.1.7 EXEMPLES DE SÈRIES INFANTILS Les millors sèries de dibuixos infantils s’han ajudat de l’assessorament de professionals del món dels infants: psicòlegs, educadors, sociòlegs, metges etc. En són alguns exemples Caillou, Jelly Jamm, Dinosaur Train, Pocoyó, Dora l’Exploradora, Monstres Súper Sans, Ask Lara, entre d’altres.

1.1.7.1 Caillou Caillou és una sèrie de dibuixos animats produïda al Canadà. La sèrie tracta d’un nen de quatre anys que es diverteix amb totes les coses que envolten el seu peculiar món utilitzant la seva imaginació. El protagonista aconsegueix, mitjançant la fantasia i la imaginació pròpia de la edat, viure situacions quotidianes com si fossin verdaderes aventures.

Els nens aprenen amb Caillou a desmitificar situacions pròpies de l’edat que a priori poden semblar aterradores com per exemple: anar al metge, el primer dia a l’escola o tenir un germanet.

Caillou està basat en els llibres Les Editions Chouette29. Els llibres i la sèrie estan basats en els treballs de la psicoanalista infantil François Dolto30. Aquesta sèrie utilitza la psicologia evolutiva o del desenvolupament per caracteritzar el protagonista. Aquesta psicologia es basa en els canvis psicològics que es produeixen en les diferents etapes de la vida; a mesura que es van assolint aquestes etapes els infants van desenvolupant-se de forma cognitiva tot utilitzant el joc, manipulant i observant l’entorn.

Caillou està pensat per a què els infants es vegin representats en el personatge protagonista. Podran projectar els seus sentiments i pensaments cada vegada més

29

Les Editions Chouette: Editorial canadenca que, amb el desig d’introduir als nens petits el gust per la lectura de qualitat, van crear el personatge de Caillou.

30 François Dolto (1908-1988): Metgessa pediàtrica i psicoanalista francesa, seguidora de S.Freud, considera que abans que el llenguatge verbal existeix el llenguatge corporal amb el que s’expressaran els infants més petits.

28

complexos tot utilitzant els personatges de la sèrie per resoldre preguntes que sorgeixen a mesura que es van fent grans. Cada episodi està creat per a què il·lustri un nou pas en el desenvolupament cognitiu i afectiu dels nens, en cada episodi s’hi pot trobar el creixement, les relacions familiars, el descobriment del cos, el coneixement del medi natural...

En aquesta sèrie hi apareix un conjunt de factors que la fan molt positiva pels nens d’edat preescolar tot ensenyant com afrontar esdeveniments propis de l’edat, com per exemple tenir un germanet petit. A la sèrie també s’hi troben diversos valors com la constància o l’esforç per aconseguir un objectiu. Tanmateix la sèrie dóna una forta importància a la cohesió familiar tenint present que hi ha diferents tipus de família, així doncs una de les amigues del Caillou és adoptada. L’objectiu és que l’infant vegi aquesta diversitat com a normalitat. Tots els problemes que es presenten a la sèrie, s’arreglen utilitzant el diàleg, allunyant-se de les series violentes, així el nen davant de problemes que se li puguin presentar en la seva vida, prioritzarà el diàleg a la violència.

Els personatges no tots són de la mateixa raça, el protagonista té amics d’altres races fomentant així la tolerància, l’acceptació de la diversitat i la no discriminació per ser diferents. També la sèrie incentiva l’amor pels animals ja que la família del protagonista té un gat al que mimen i en tenen cura.

1.1.7.2 Jelly Jamm Jelly Jamm és una sèrie de dibuixos animats produïda als Estats Units. La sèrie tracta d’un grup d’amics extraterrestres: Bello, Mina, Rita, Goomo i Ongo que viuen al país Jammbo, Jammbo que és el planeta on té origen la música de tot l’univers.

Jelly Jamm treballa sota el lema: Encenent la creativitat dels nens. Es vol despertar la creativitat a partir d’elements visuals, la música i el moviment. Jelly Jamm és una sèrie de dibuixos animats amb un alt component educatiu en la que es treballa la intel·ligència emocional, les habilitats socials i la creativitat. Per aconseguir els objectius que es proposa i crear el món i els personatges de la sèrie, s’han utilitzat experts en educació infantil i musical.

29

La sèrie succeeix en un planeta musical en el que hi ha la fàbrica que envia la música a tot l’univers. Aquest espai és un univers sonor d’elements, animals i plantes musicals.

Aquesta sèrie va dirigida a la primera infància on els nens d’entre quatre i sis anys comencen a desenvolupar la seva intel·ligència emocional essent capaços de mantenir un cert control de les seves emocions i alhora identificar emocions en altres persones.

Els personatges de la sèrie estan pensats per a què els infants s’hi puguin identificar i sentin empatia en vers ells. A través dels personatges, amb el seu caràcter o pensament, s’intenta donar resposta als per què propis de l’edat tot servint de model pel creixement i la socialització dels espectadors infantils.

Els protagonistes de la sèrie viuen emocions, sentiments i estats d’ànim. A través de l’empatia en vers els protagonistes el públic podrà analitzar situacions, educar-se emocionalment i resoldre conflictes.

Els protagonistes de Jelly Jamm aprenen a coordinar el cos i la ment a través dels jocs i les aventures que viuen. També aprenen junts a tolerar els contratemps i dificultats i a ser capaços d’acceptar l’ajuda dels demés. La sèrie també aporta valors educatius i tot emprant la fantasia ajuda al creixement de l’infant com a persona i al seu adequat desenvolupament psicològic.

Els valors de la sèrie, que trobem reflectits en el seu document educatiu, es divideixen en tres grups diferents: construcció del subjecte i la formació del jo, la relació del jo amb l’altre i el grup i el jo i l’entorn.

1.1.7.3 Dinosaur Train És una sèrie de dibuixos animats en 3D produïda als Estats Units. Dinosaur Train narra les aventures d’un Tiranosaure Rex31 petit que es diu Buddy, qui juntament amb la seva família adoptiva de Pteranòdons32 exploren el món prehistòric viatjant pel Cretaci33,

Tiranosaure Rex: Dinosaure carnívor, bípeda amb el cos, el cap i la cua molt grans i les extremitat superiors desproporcionadament petites que va viure a finals del Cretaci.

32 Pteranòdons: Rèptil volador prehistòric que va viure al Cretaci. Tenia una gran cresta al cap, no tenia ni plomes ni dents.

S’alimentava de peixos.

33 Cretaci: Període de temps geològic que va des de finals del Juràssic, fa aproximadament 145 milions d’anys, fins als inicis del Paleocè, fa 66 milions d’anys.

31

30

Juràssic34 i Triàsic35 amb el Dinotren coneixent diferents tipus de dinosaures. Dinosaur Train barreja dos elements que agraden molt als nens i nenes, com són els dinosaures i els trens. A la sèrie fomenten les habilitats bàsiques del pensament científic, les ciències de la vida, la història natural, la paleontologia i la creativitat tot animant als infants a sortir a explorar la natura tot vivint grans aventures amb les persones que més estimen.

La sèrie va enfocada a la primera infància, després de consultar amb experts en educació infantil es va adoptar la filosofia de que els infants poden aprendre a pensar com científics i fer avaluacions critiques de les idees alternatives. Dinosaur Train anima els nens i nenes a pensar com científics, fent observacions, generant noves idees i fins i tot provant aquestes idees.

Per crear tot el contingut han utilitzat professionals del món educatiu i també la intervenció en algun episodi de la Dra. Stephanie Meyer36, psicòloga infantil amb més de vint anys d’experiència. En la revisió de guions i la temàtica han comptat amb l’assessorament del famós paleontòleg el Dr. Scott Sampson37 qui al final de cada episodi fa una petita explicació dels dinosaures que els infants han vist i també fa diferents connexions amb els animals que hi ha a l’actualitat; el paleontòleg sempre acaba dient: “ surt al carrer, entra a la natura i fes els teus propis descobriments”.

Dinosaur Train desperta l’interès dels infants per les ciències naturals. Es pretén que actuïn com a paleontòlegs tot descobrint una varietat d’animals en cada capítol. Es plantegen els següents reptes: -

Despertar l’interès dels infants per les ciències naturals, la biologia i la paleontologia.

-

Dotar als infants d’habilitats d’investigació per a ajudar-los a pensar com els científics: preguntant, observant, predient, formulant hipòtesis, investigant, explorant el món natural, fent connexions, traient conclusions i compartint els resultats amb els demés.

34 Juràssic: Període de temps geològic que va des de finals del Triàsic, fa aproximadament 201 milions d’anys, fins als inicis del Cretaci, fa aproximadament 145 milions d’anys.

35 Triàsic: Període geològic del Mesozoic. El seu inici es situa fa aproximadament 252 milions d’anys i el seu final a 201 milions d’anys.

36 Dra. Stephanie Meyer: Psicòloga infantil nord-americana, en els seus estudis col·loca l’infant com a centre d’atenció tot respectant les diferències i cercant els seus potencials.

37 Dr Scott Sampson (1961): Paleontòleg canadenc, destacat pel seus treballs sobre els Teròpodes carnívors Majungasaurus i Masiakasaurus i la seva àmplia investigació del Cretaci.

31

-

Proporcionar als infants coneixements bàsics per a poder explorar el món de les ciències naturals, biològiques i paleontològiques.

-

Despertar als infants l’interès pels museus i per la recerca de fòssils així com animar-los a explorar i investigar el món natural proper.

1.1.7.4 Pocoyó És una sèrie de dibuixos animats en 3D, produïda a Anglaterra i Espanya. Pocoyó narra les aventures d’un infant de quatre anys que viu en un món totalment blanc en el que anirà fent descobertes amb les que interactuarà. La sèrie de dibuixos va dirigida a infants d’entre un i quatre anys d’edat. Per aconseguir que els nens i nenes mantinguin l’atenció a la sèrie en general i al capítol en concret, d’una banda cada personatge va vestit de diferent color; per exemple el Pocoyó va de color blau, el Pato de color groc i porta un barret verd, l’Elly és rosa i porta una maleta blava i per l’altra banda s’utilitza un disseny molt trencador però molt estimulant per als nens, ja que el món de Pocoyó és tot de color blanc, això fa que els nens no rebin tants estímuls per la pantalla i així sigui més fàcil seguir la sèrie. Tanmateix cada capítol dura aproximadament uns set minuts ja que als nens de seguida se’ls esgota la paciència i es cansen fàcilment.

Les situacions que viu el protagonista són situacions quotidianes, pròpies de l’edat, però que els nens les viuen com una gran aventura. Dos factors importants a la sèrie són, per una banda les preguntes que fa el narrador José María del Río38 als espectadors, fent-los partícips de l’aventura tot fomentant que els nenes sentin empatia en vers el personatge i per l’altra banda, l’univers musical compost per Daniel Heredero39, que acompanya la sèrie fent-la molt amena. Tots els guions són revistats per psicòlegs infantils i educadors per fer-los atractius, educatius i adients pels infants que miren la sèrie i buscant que els temes siguin adequats per el target al que van dirigits.

Amb l’assessorament dels educadors i psicòlegs infantils es pretén que la sèrie a més de distreure i divertir als infants, els eduqui. Així doncs els ajudarà a desenvolupar la imaginació i la creativitat tot interactuant amb els personatges a través del joc, els infants aprendran a través de cançons o balls, colors, paraules amb anglès, números, etc,

José María del Río (1942): Actor de doblatge i locutor radiofònic espanyol, veterà doblador de pel·lícules i documentals.

Daniel Heredero: Compositor, productor i assessor musical espanyol creador de la música i els FX de Pocoyó, ha sonoritzat i creat per altres sèries de dibuixos animats, curts, etc.

38 39

32

els ensenya a valorar i gaudir de la música, els ensenya a adquirir hàbits saludables com per exemple rentar-se les dents i també a valorar l’esport i l’activitat física, els ensenya també a ser tolerants i a acceptar la diversitat així com fomenta valors com l’esforç, el treball en equip i la solidaritat. En tots els capítols trobem exemples de treball en equip, de suport dels uns als altres i fins i tot de consells del narrador a Pocoyó, tot entrant al món de les emocions com alegria, enuig, tristesa, por, etc i aconseguint que els infants s’hi familiaritzin. Pocoyó és un infant feliç que s’enfronta a diverses situacions en cada capítol i que seran viscudes pels infants que les veuen com a grans aventures.

1.1.7.5 Dora l’ Exploradora Dora l’Exploradora és una sèrie de dibuixos animats produïda als Estats Units. Narra les aventures d’una exploradora aficionada, li agrada corre aventures amb el seu mico Botes; plegats troben i resolen misteris amb l’ajuda dels espectadors. La sèrie va dirigida als infants que es veuran reflectits en la protagonista. La Dora és una noia molt positiva, curiosa i que demostra, amb un somriure, la voluntat de descobrir el món i d’aprendre del seu entorn, tal i com passa als infants que cada dia és una descoberta nova que els brinda innombrables possibilitats d’aventura.

Una de les característiques més importants de Dora l’exploradora és que aconsegueix que els nens participin activament en la resolució dels misteris, això provoca que els infants estiguin actius i que amb la manera de formular les preguntes i com les responen es fomenta l’adquisició de vocabulari, com per exemple trobar el nom d’un arbre o d’un animal. Una altra característica que la fa diferent a les altres sèries és que els personatges diuen paraules en angles, inclús existeixen personatges que no parlen castellà i només parlen anglès. La Dora utilitza expressions i paraules amb anglès que s’entenen perfectament i mitjançant la interacció amb els espectadors es busca que els infants arribin a comprendre el que diuen els personatges i que ho incorporin al seu vocabulari amb total normalitat.

L’equip de producció de Dora l’Exploradora és de més de tres-centes persones, dins d’aquest equip hi ha sociòlegs, professors i historiadors que col·laboren amb l’elaboració dels episodis. Amb la seva aportació a la sèrie es treballa diferents àmbits, per exemple normes socials com donar les gràcies o aprendre a no robar; en trobem un

33

exemple quan la Dora diu a la guineu Swiper que no robi. També es fomenta la mobilitat i la motricitat, així en molts episodis la Dora convida als seus espectadors a què s’aixequin i saltin amb la voluntat d’evitar el sedentarisme infantil. Es vol fomentar la capacitat de resoldre conflictes tot promovent la participació activa dels nens en la resolució dels que es plantegen a la sèrie. S’intenta trencar amb estereotips, com per exemple que les noies no són aventures tot plantejant que poden ser igual de valentes que els nois, en aquest sentit segons psicòlegs i educadors Dora és un model de conducta feminista positiva.

A la sèrie tots els problemes es resolen mitjançant el diàleg; els pares i professors destaquen que Dora és un personatge que no és rancuniosa i que sap perdonar, fomentant així la no violència davant dels problemes.

A la sèrie es destaquen valors com per exemple: el treball en equip, la generositat, l’amistat i l’amor per la naturalesa i els animals.

1.1.7.6 Monstres Súper Sans Monstres Súper Sans és una sèrie de Muppets, produïda als Estats Units. Narra les aventures dels protagonistes del Barri Sèsam: Epi, Blas, El Monstre de les Galetes, Rosita amb la nova incorporació del Dr. Ruster. Plegats ensenyen hàbits de vida sana i de menjar saludable. La sèrie va dirigida a nens i nenes d’entre tres i sis anys. Els infants per naturalesa són molt curiosos i sempre tenen ganes d’aprendre coses noves, els nens aprenen conceptes i hàbits nous utilitzant el seu cos i interactuant amb els altres, la sèrie els anima a desenvolupar la confiança per aconseguir hàbits saludables.

Els Monstres Súper Sans ajudaran als infants a entendre que si practiquen els hàbits saludables que els van descobrint, en el futur podran evitar l’obesitat o malalties cardiovasculars que són la primera causa de mort al món.

En Monstres Súper Sans han col·laborat de forma activa antropòlegs, educadors infantils, nutricionistes, educadors físics i metges, essent el pal de paller el Doctor Valentí Fuster40, president de la fundació SHE41. La sèrie ve motivada per l’interès del

40 Doctor Valentí Fuster (1943): Cardiòleg català, director de l’Institut de Cardiologia de l’Hospital Mount Sinaí de Nova York, investigador de malalties coronàries i l’arteriosclerosi.

34

Dr. Fuster en evitar l’obesitat infantil i les malalties cardiovasculars tot fomentant la vida sana. A la sèrie el Dr. Fuster surt representat com el personatge Dr. Ruster.

La sèrie intenta inculcar valors educatius i hàbits saludables. Els protagonistes animen als infants a ser proactius en la vida sana, a comprendre el cos, com funciona el cor, com treballa i com tenir-ne cura per no tenir problemes en el futur, convertint-se en persones actives ajudant a eliminar el sedentarisme infantil i fomentant la cultura de l’esport. També, els protagonistes de la sèrie animen als infants a entendre els sentiments, saber-los identificar, classificar i expressar, ja sigui ira, amor, felicitat, tristesa, emoció, odi etc, també ensenyen a respectar-se, a treballar plegats, a resoldre problemes, a acceptar la diversitat i els punts de vista contraris als d’un mateix i a fer amics.

1.1.7.7 Ask Lara Lara què fem? És una sèrie de dibuixos animats produïda per la BBC i TV3. A diferència de les sèries exposades fins ara, aquesta s’adreça a un públic més gran, però per la temàtica treballada i la manera com es fa és un bon exemple a tenir en compte.

Lara què fem? narra les aventures d’un grup d’estudiats de dotze anys que viatgen a l’estranger a estudiar idiomes. Cadascun del grup d’amics va a una família d’acollida diferent i estudien junts a una escola d’idiomes on hi ha nois i noies de diferents llocs del món, amb una característica comuna en tots, són pre-adolescents. Es tracten temes de la pubertat de manera delicada i adequada a l’edat, els joves es donaran suport entre ells per solucionar els problemes que se’ls hi plantegen en cada capítol, hauran d’afrontar una nova etapa en la vida en la que se’ls hi presentaran situacions personals delicades, com ara la menstruació, l’acné, els pels al cos, l’olor corporal, el primer amor, etc.

Aquesta sèrie va dirigida a nens i nenes d’entre nou i tretze anys que veuen reflectits en els protagonistes les seves noves experiències, els canvis emocionals i els canvis corporals, de forma humorística, educativa i totalment blanca, d’aquesta manera la sèrie pot parlar de la primera erecció, la regla o el primer xicot. Són temes que els

Fundació SHE: Dedica els seus esforços a la promoció d’hàbits saludables de la infància incidint en els factors de risc que incideixen en les malalties cardiovasculars.

41

35

espectadors del target viuen dia a dia i que es tracten des del punt de vista del nen o nena. En cada capítol la protagonista de la sèrie interactua amb els espectadors fent preguntes i intentant que cap espectador es senti fora o exclòs, que hi hagi resposta per a tothom; d’aquesta manera es busca generar als nens i nenes interès per buscar informació sobre temes que els preocupen i en cada capítol es tractarà un tema diferent.

La sèrie està assessorada per psicòlegs especialitzats en la pubertat, professors, experts i professionals de l’hospital de Sant Joan de Déu. Per altre banda la BBC ha adaptat algun guió perquè s’adapti al sistema educatiu britànic. La BBC va fer qüestionaris a famílies, professors, escoles etc, per adaptar el guió el màxim possible al particular món dels nens i nenes d’aquesta edat. Els resultats han estat tant positius que la sèrie de televisió a Anglaterra es vol implementar com a material educatiu per tractar aquests temes amb els alumnes d’aquesta edat a les escoles.

1.1.8 CONCLUSIÓ Després d’haver estudiat i analitzat tota la informació cercada, es pot constatar que en totes les sèries de dibuixos infantils es treballa de manera exhaustiva els sentiments, les emocions i els valors. Tots els temes que s’hi tracten es preparen amb molt de rigor, buscant l’assessorament de professionals especialistes o relacionats amb el món infantil com ara psicòlegs, educadors, mestres, metges, sociòlegs, antropòlegs, etc. Sempre es procura que la història narrada sigui vista pels infants des del seu punt de vista, buscant l’empatia de l’espectador per captar el seu interès i la seva curiositat davant el missatge que se li vol fer arribar, tant si és de l’àmbit educatiu, de salut, familiar, de relació amb els demés, etc.

Per crear els personatges i el seu entorn és imprescindible un estudi a fons del públic al que es dirigeix la sèrie, com pensen, com es relacionen amb els demés i el seu entorn, quines són les seves prioritats, els seus neguits i necessitats. El guionista és el màxim responsable d’aquest estudi, ell s’ha de posar a la pell de l’infant al que adreça la història, ha d’entendre com és el seu món i com pensa. El guió ha de ser atractiu i ha de captar l’atenció dels nens i nenes tot creant empatia en vers els personatges perquè els infants s’hi trobin reflectits i puguin veure com aquests personatges resolen conflictes,

36

entomen aventures, es relacionen amb l’entorn, superen frustracions i reptes, creen llaços afectius, etc, tal i com els passa a ells en la seva quotidianitat.

A partir d’un acurat treball de recerca d’informació psicopedagògica del públic a qui es dirigirà l’obra i amb l’assessorament d’experts en el món de l’infant, l’autor crearà la seva obra comptant amb tots els actors que hi intervenen: guionistes, il·lustradors, animadors, sonidistes, etc per aconseguir que la sèrie de dibuixos animats connecti en tot moment amb el públic, creant un nexe a través del qual els infants s’hi trobin reflectits i identificats i a partir de la que es pugui fer un treball educatiu que els ajudi a créixer com a persones i que els doni eines per a afrontar els reptes que els depara el futur immediat.

1.2 CREAR I COMUNICAR NOVES IDEES

En la investigació que s’ha portat a terme, s’ha explicat com el creador d’una obra audiovisual busca la connexió amb l’espectador utilitzant, en el cas de les sèries de dibuixos animats per a nens i nenes, la psicologia infantil.

En el procés d’ideació es va cercar informació del que seria interessant que es treballés a partir de la sèrie de dibuixos animats que es plantejava, és a dir valors, emocions i sentiments que els professionals relacionats amb el món infantil (educadors, psicòlegs, pedagogs), pares i mares i guionistes de programes infantils consideraven fonamentals que es tractessin en una sèrie de dibuixos animats. Per aconseguir aquesta informació es va fer un seguit d’entrevistes i converses amb tota mena de persones relacionades amb el món dels infants.

També s’ha portat a terme un treball de recerca de referents, no només s’ha cercat referents visuals o de temàtica, sinó que també s’han cercat referents de com es coordinen professionals de diferents àmbits com la medicina, la psicologia, la paleontologia, etc, amb els guionistes i creadors de diferents sèries infantils per aportar una base científica al contingut de l’obra.

Es volia crear uns personatges en els que els infants s’hi reconeguessin, que pensessin i es comportessin com ells amb uns valors adequats a l’edat que es representava. En el

37

procés d’ideació dels personatges és on més idees es van descartar, ja que es volia fer uns personatges propers en els que els nens i nenes s’hi identifiquessin. Després d’una pluja d’idees en les que van sorgir diferents aparences com éssers inanimats, nens i nenes, personatges fantàstics, etc, es va decidir que els personatges escollits per la sèrie serien animals antropomòrfics.

Després de recollir tota la informació aportada per pares i mares, psicòlegs, pedagogs, guionistes, etc, relacionats amb el món dels infants, així com després de fer un treball de recerca i observació de com dibuixen els nens i nenes, em proposo portar a terme la creació d’una sèrie de dibuixos animats feta a partir de la perspectiva dels infants.

En aquest projecte hi haurà una Bíblia de la sèrie, sis capítols guionitzats, cinc teasers i una web.

38

2. FASE II 2.1 ESTABLIMENT DELS OBJECTIUS QUE ORIENTEN L’OPERATIVA DEL TREBALL 2.1.1 INTRODUCCIÓ L’actual projecte tracta sobre la creació d’una sèrie de dibuixos animats a partir de la perspectiva dels infants. És per això que s’ha dut a terme una investigació sobre la manera de ser dels nens i nenes i quins són els seus criteris estètics basada en la psicologia evolutiva i l’estudi de la capacitat creadora dels infants en les diferents etapes del desenvolupament cognitiu i psicològic.

Es creu oportú fer una sèrie sota el punt de vista dels nens i nenes ja que sembla ser la millor manera de crear un nexe entre l’espectador, en aquest cas l’infant, i l’audiovisual, que en aquest projecte és una sèrie de dibuixos animats. Tots els processos creatius fins arribar a l’artefacte final han sigut assessorats per professionals del món de l’educació i la psicologia infantil així com també professional relacionats amb el món de l’audiovisual. D’aquesta manera s’ha intentat aconseguir un contingut el més acurat possible en relació a l’edat a qui es vol dirigir la sèrie de dibuixos animats.

Per portar a terme l’obra audiovisual es va decidir que les parts més importants per mostrar el desenvolupament i la seva creació fossin tant les il·lustracions dels escenaris, personatges i logotip com la guionització dels capítols, teasers i la creació dels personatges així com l’animació de la sèrie. En gran part, l’artefacte final és la suma de decisions que s’han pres durant el procés de creació de l’obra; en aquest document es mostra quines han sigut les decisions que s’han pres, el perquè s’han decidit i quins han sigut els referents per tal de tenir un mirall on basar-se.

S’ha pres la decisió d’escriure una petita part teòrica en cada apartat que servirà com a referent a partir del qual es portarà a terme el procés de creació de cada contingut. Així a l’apartat d’il·lustració s’ha portat a terme un treball d’investigació sobre com dibuixen els infants i a partir dels dibuixos dels nens i nenes s’han dibuixat els personatges, els escenaris i el logotip. A l’apartat de guió s’ha entrevistat a professionals del món de

39

l’educació i de l’audiovisual per a tenir una informació directa i de primera mà de quin tipus de personatges i situacions eren més adequats per les edats a qui es dirigeix la sèrie. A l’apartat de l’animació s’ha emprat els dotze punts de l’animació que va crear la Factoria Disney per animar la sèrie.

2.1.2 CALENDARI

FASE 2

DES 16

GEN 17

FEB 17

MAR 17

ABR 17

MAI 17

JUN 17

JUL 17

AGO 17

SET 17

OCT 17

NOV 17

DES 18

GUIÓ: REFERENTS GUIÓ: CREACIÓ PERSONATGES GUIÓ: SINÒPSIS GUIÓ: TEASERS GUIÓ: CAPÍTOLS IL·LUSTRACIÓ: REFERENTS IL·LUSTRACIÓ: DISSENY PERSONATGES IL·LUSTRACIÓ: DISSENY AMBIENTS CREACIÓ DE LA BÍBLIA DE LA SÈRIE CREACIÓ DE LA WEB ANIMACIÓ: REFERENTS ANIMACIÓ: DISSENY ANIMACIONS ÀUDIO: REFERENTS ÀUDIO: MÚSICA ÀUDIO: DOBLAR ÀUDIO: EQUALITZACIÓ Fig. 01. Calendari

2.1.2 PRESSUPOST

Es va realitzar un pressupost sobre tretze episodis. Normalment, per mitjana, les sèries de dibuixos animats són de tretze capítols per temporada per aquest motiu es va fer el pressupost sobre aquest número d’episodis. Aquest pressupost està pensat per un equip molt ampli i professional.

40

Fig. 02. Pressupost

També es va realitzar un pressupost per els teasers.

Fig. 03. Pressupost

Es va realitzar un altre pressupost sobre tretze episodis, però utilitzant un equip més auster i sense ser tant professional com l’esmentat anteriorment.

Fig. 04. Pressupost

!

41

També es va realitzar un pressupost per els teasers.

Fig. 05. Pressupost

!

2.2 DESENVOLUPAMENT 2.2.1 LA IL!LUSTRACIÓ I EL COLOR 2.2.1.1 La Il!lustració !

Una part fonamental del projecte per a portar a terme la sèrie de dibuixos animats és la realització de les il!lustracions, tant dels personatges com també dels escenaris, tenint en compte la perspectiva dels nens, és a dir, es farà un estudi detallat de com dibuixen els infants. En aquest sentit es demanà la col!laboració de diverses escoles d’educació infantil i primària i d’alguna escola bressol de la població de San Celoni. Els infants van dibuixar lliurement per tal de poder copsar quins temes els interessen i com ho plasmen en el dibuix.

A partir dels dibuixos aportats pels infants dels centres educatius i de la consulta del treball de recerca i investigació que Viktor Lowenfeld i W. Lambert Brittain aporten al seu llibre Desenvolupament de la capacitat creadora, es va decidir de fer les il!lustracions de la sèrie tenint en compte com dibuixen els nens i nenes. D’aquesta manera es pretén que a partir d’un dibuix que els sigui proper, aconseguir que s’interessin per la sèrie i que s’hi vegin reflectits tant a nivell de guió com també a nivell creatiu i artístic.

!

42

El dibuix serveix als infants com a mitjà per explicar i mostrar els seus sentiments i com a manera d’expressar la seva percepció del món. Els infants comencen a mostrar la seva capacitat creadora des de molt petits. Els dibuixos sovint els serveixen per comunicar-se amb la resta de gent i en nombroses ocasions a través d’aquests dibuixos expressen preocupacions i neguits que amb paraules no saben expressar. És per això que els dibuixos animats interessen i agraden al públic infantil perquè els hi són propers i en certa manera familiars, això és el que s’ha buscat en la sèrie de dibuixos animats: quotidianitat, proximitat i empatia en vers el món infantil.

2.2.1.2 Característiques principals dels dibuixos infantils Per mostrar les principals característiques dels dibuixos que fan els infants s’ha demanat la col·laboració d’algunes escoles que han aportat diferents dibuixos fets per nens i nenes dels centres.

Abatiment El principi d’abatiment es caracteritza perquè elements que són verticals, com per exemple les persones o les cases, es dibuixen de manera frontal i elements que són horitzontals, com per exemple els llacs o els camps es dibuixen a vista d’ocell, presentant a l’espectador la superfície més extensa de l’objecte.

Fig. 06. Parc amb gronxadors i pares mirant els nens

Fig. 07. El camp de futbol està dibuixat a vista d’ocell, mentre que els futbolistes i la porteria estan frontals

43

Aïllament de les parts El principi d’aïllament de les parts consisteix en representar elements que són conjunts, com per exemple una mà, de forma independent; és a dir, el nen dibuixarà per separat cada dit de la mà .

Fig. 08. Els dits de la mà del nen dibuixat

Fig. 09. Cada part està aïllada de la resta

Fig. 10. Les pestanyes i els dits estan dibuixats separadament

Antropomorfisme o animisme El principi d’antropomorfisme o animisme es caracteritza per atorgar qualitats humanes tant físiques com psicològiques a elements o objectes inanimats, així com també a animals. Un exemple seria en Doraemon que és un gat que parla, es mou i es comporta com una persona.

Fig. 11. Animals antropomòrfics

44

Estereotípia El principi d’estereotípia és la representació d’un objecte en forma de clixé. Consisteix en la repetició sistemàtica del mateix model de representació que anirà evolucionant segons l’edat i acabarà desapareixent en el temps.

Fig. 12. Repetició de la cara dels animals de forma sistemàtica

Dibuixos de Rajos X El principi de dibuixos de rajos x es caracteritza perquè l’infant descriu en el seu dibuix tot el que sap d’aquell objecte, d’aquesta manera dibuixa tant l’exterior com també l’interior de l’objecte representat, com si fos transparent. Les edats més proclius per aquest principi les trobem entre els sis i els vuit anys.

Fig. 13. El Tió i l’arbre de Nadal estan dins la casa però es veuen com si la casa fos transparent

!

45

Forma exemplar o exemplaritat El principi de forma exemplar o exemplaritat es caracteritza per dibuixar els objectes de la forma i la posició que millor descrigui les seves principals característiques. Cada objecte estarà dibuixat de la manera i en la posició que més informació atorgui. Així veurem com la figura humana tindrà els peus de costat, els dits de la mà oberts i rectes o que es vegi tota la superfície de les teulades de les cases.

Fig. 14. La casa està feta de forma més representativa, ensenya la teulada

Imperatiu territorial o juxtaposició El principi d’imperatiu territorial o juxtaposició es caracteritza perquè cada element del dibuix realitzat pel nen ocupa un espai propi i inviolable, és per això que és molt difícil que hi hagi dos o varis objectes solapats entre ells. Un exemple seria quan es vol representar que un personatge agafa un objecte amb la mà, aquest objecte es dibuixa de manera tangent als dits d’aquesta mà.

46

Fig. 15. El gat agafa les flors amb la pota, les flors estan tangents als dits de la pota

La línia de base El principi de la línia de base consisteix en què els personatges i els objectes que dibuixen els infants necessiten un punt de recolzament, és per això que els nens dibuixen una línia base en el terra sobre la que es recolzaran els dibuixos i que té la seva contrapartida amb una línia en el cel. Molts dibuixos animats utilitzen aquesta tècnica, com per exemple Peppa Pig, El Petit Regne de Ben i Holly o Dora l’Exploradora.

Fig. 16. Els dos animals estan sobre la línia de base

Perpendicularitat El principi de perpendicularitat és la relació entre els objectes i personatges i la línia de base on es recolzen. La posició dels objectes respecte la línia base sempre ha d’estar de forma perpendicular, independentment de l’orientació de la base, encara que els

47

personatges sembla que estiguin inclinats o torts. Un exemple el trobem a Peppa Pig quan la protagonista puja i baixa de la muntanya per anar a casa seva.

Fig. 17. La casa està en perpendicularitat del terra

Rigidesa El principi de rigidesa es caracteritza perquè els infants estan més pendents de que els seus dibuixos siguin reals i tinguin un alt contingut d’informació que no pas del moviment, és per això que els dibuixos dels nens desprenen una certa rigidesa.

Fig. 18. Aquest sol té molts detalls, però en tenir aquestes línies al voltant del sol genera certa rigidesa

Simultaneïtat en els punts de vista El principi de simultaneïtat en els punts de vista es caracteritza perquè els infants quan dibuixen objectes ho fan de la manera que més s’aproximi a la forma exemplar, és a dir

48

de la forma més característica, és per això que en les il·lustracions de persones les seves cares (ulls, nas, boca i orelles) sempre estan de forma frontal encara que el cos estigui de costat, mentre que els peus sempre són dibuixats de costat.

Fig. 19. El gat està de costat però la cara esta de forma frontal

Fig. 20. El personatge està de forma frontal però els peus estan dibuixats de costat

Mida El principi de mida és caracteritza perquè els infants dibuixen les coses que consideren més importants sota el seu punt de vista emocional, funcional i semàntic amb una mesura més gran, mentre que els objectes que tinguin menys importància o que siguin secundaris la seva mesura serà més petita. Per exemple si un infant dibuixa un conill, les parts més grans dibuixades seran les orelles i les dents ja que són les parts més importants de l’animal, o si un infant es mostra gelós del seu germà, ell es dibuixarà molt gran i el germà molt petit.

Fig. 21. El gos és molt més gran que l’edifici

49

Utilitat i finalitat El principi d’utilitat i finalitat es caracteritza perquè el nen quan dibuixa objectes o persones elimina les parts i detalls que considera sense importància, com per exemple les fulles d’un arbre i destaca les parts que per ell són més significatives com per exemple el tronc i les branques. Un exemple el trobem als dibuixos de la sèrie El Petit Regne de Ben i Holly on es diferencien els nens de les nenes per la forma geomètrica dels vestits, així a les nenes se les vesteix amb un triangle a manera de vestit i als nenes amb un rectangle a manera de samarreta i dos rectangles més petits a manera de pantalons.

Fig. 22. Els triangles que apareixen en el dibuix representen la roba i les sabates

2.2.1.3 El color i l’infant La fase pre esquemàtica (4 a 7 anys) Els dibuixos i pintures en aquesta edat tenen poca relació entre els objectes dibuixats i el color aplicat. Ens podem trobar una persona pintada de color vermell o un bosc pintat de color blau.

Lawler i Lawler 42 (1965) van descobrir que els infants d’aquesta edat quan volen pintar algun objecte o paisatge alegre utilitzen colors càlids com per exemple el color groc, mentre que quan volen representar alguna escena que mostra tristesa el color usat era el

42

Lawler i Lawler: Segons ell es poden buscar raons psicològiques en l’ús del color.

50

marró. A partir d’aquest estudi es conclou que els infants d’aquesta edat utilitzen els colors com a eina per mostrar els seu sentiments i el seu estat emocional i psicològic.

La fase esquemàtica (7 a 9 anys) Els dibuixos i pintures en aquesta edat comencen a tenir una certa relació entre els objectes i els colors utilitzats. Que l’objecte real i el que ha dibuixat tingui un color igual, representa un gran descobriment per l’infant.

El nen comença a establir un color definit per a cada objecte i a desenvolupar la capacitat de categoritzar els elements del seu entorn, així com d’agrupar les coses en classes i fer generalitzacions. És per això que el nen utilitza el mateix color verd tant per les plantes com per l’herba ja que encara no utilitza les tonalitats diferents.

L’edat de la colla (9 a 12 anys) Els dibuixos i pintures en aquesta edat comencen a distingir tonalitats. Els nens comencen a observar el seu entorn i identifiquen que, per exemple, en el cel hi ha varies tonalitats de blaus, d’aquesta manera el nen començarà a distingir els objectes per els colors i les tonalitats. En aquesta edat ja utilitzarà una tonalitat de color verd per l’herba i una altre tonalitat de verd pels arbres. Els nens ara gaudeixen amb els colors i són capaços de mostrar una major sensibilitat cap a les diferències i semblances.

2.2.1.4 Referents Primerament es va portar a terme una recerca de les sèries de dibuixos animats infantils que estan funcionant a l’actualitat i en un passat més proper per a veure quin estil utilitzen a l’hora de dibuixar els personatges i els paisatges de la sèrie. Després de fer la recerca es va trobar que els referents més adients a nivell d’il·lustració eren La Peppa Pig i El Petit Regne de Ben i Holly.

Els personatges tant del Petit Regne de Ben i Holly com Peppa Pig estan il·lustrats de forma minimalista. En veure els dibuixos ens recorda com dibuixen els nens petits, és per això que són un bon referent; amb mínims detalls aconsegueixen fer els personatges.

51

Fig. 23. Personatges principals de la sèrie El Petit Regne de Ben i Holly

Fig. 24. Personatges principals de la sèrie Peppa Pig

Utilitzant els mínims detalls les dues sèries aconseguiexen fer molts personatges emprant el mateix estil per tots, d’aquesta manera tots els personatges guarden una certa relació entre ells.

Fig. 25. Amics dels protagonistes de la sèrie El Petit Regne de Ben i Holly

Fig. 26. Amics dels protagonistes de la sèrie Peppa Pig

Els protagonistes de les dues sèries viuen en diferens tipologies de casa i utilitzen dibuixos emprant les tres dimensions.

Fig. 27. Casa dels protagonistes de la sèrie El Petit Regne de Ben i Holly

Fig. 28. Casa de la família Pig de la sèrie Peppa Pig

Les dues sèries per a fer els diferent medis utilitzen mínims detalls, és per això que les he pres com a referent ja que aconsegueixen emprar el mateix estil tant per els personatges com per els ambients. Per exemple a Peppa Pig utilitzen cercles de color verd per a fer les fulles dels arbres, minimitzant els detalls.

!

52

Fig. 29. Camí de bosc de la sèrie El Petit Regne de Ben i Holly

Fig. 30. Camí de bosc de la sèrie Peppa Pig

En les dues sèries molta de l’acció passa en el bosc, és per això que he pres aquests referents perquè en la sèrie d’El Bosc de Passavets la gran majoria d’episodis passen en aquest medi. Les dues series, tal i com s’ha dit abans, utilitzen un estil minimalista, així si s’observa els arbres es veuen formes simple com rectangles i rodones.

Fig. 31. Bosc frondós de la sèrie El Petit Regne de Ben i Holly

Fig. 32. Bosc de pins de la sèrie Peppa Pig

2.2.1.5 Realització Un cop trobat un estil semblant al que es volia per la sèrie i sempre tenint en compte la perspectiva i la manera de dibuixar dels infants, es va fer una pluja d’idees de possibles personatges que fossin adequats. D’aquesta manera s’arribà a la decisió final de fer que els protagonistes de la sèrie fossin animals, ja que per a regle general als nens i nenes els encanten aquests personatges i així a través d’aquests animalets es pretenia captar l’atenció i l’interès dels infants en vers la sèrie de dibuixos animats tot aconseguint divertir-los.

Ja decidit que els protagonistes de la sèrie fossin animals, s’havia d’escollir quins serien aquests animals i quin seria el seu entorn. Després de fer una altra recerca, es va arribar a la conclusió que havien de ser animals de bosc, concretament un esquirol, un ratolí, un mussol, una granota i un ós.

!

53

El bosc on es desenvolupen les escenes està inspirat en els boscos que es troben al Massís del Montseny, boscos de faigs, roures, castanyers, pins i avets, rics en arbres, arbustos, matolls i fauna diversa.

Fig. 33. Ós Bru

Fig. 34. Mussol

Fig. 36. Esquirol

Fig. 37. Ratolí de bosc

Fig. 39. Roures

Fig. 35. Granota

Fig. 38. Fageda

Fig. 40. Avets

Un cop es va tenir clar quins havien de ser els personatges i quin havia de ser el seu hàbitat, es van començar a elaborar els primers esbossos. Inicialment es va fer una recerca de referents d’imatges de cada animal per saber quines són les seves característiques principals i quins elements físics s’havien de destacar, quins aporten més informació i quins no tant; per exemple en el cas del ratolí es decidí de fer les orelles, les dents i la cua més grans.

!

54

Fig. 41. Esbós de l’esquirol

Fig. 42. Esbós del ratolí

Ja dibuixats els personatges en llapis i paper es van escanejar per tal de poder-los vectoritzar de la millor manera. Per vectoritzar-ho s’han utilitzat formes simples com els cercles per tal de fer-ho més minimalista i homogeni. També s’ha utilitzat tant l’eina de l’el!lipse com l’eina per afegir el punt d’àncora per tal de modificar la circumferència.

La il!lustració s’ha anat modificant fins a obtenir el resultat desitjat.

Fig. 43. Eines de Illustrator

Fig. 44. Eines de Illustrator

Fig. 45. Primeres il!lustracions d’en Nicky

Fig. 46. Primeres il!lustracions d’en Nicky

!

Fig. 47. Il!lustració final d’en Nicky

55

Un cop ja vectoritzat l’animal, s’ha de decidir quin color posar-hi. Tots els animals excepte el mussol guarden relació amb l’objecte real; per exemple l’esquirol és de colors ataronjats i marrons, igual o semblant a l’esquirol real. Tots els colors utilitzats tenen un punt de blanc, d’aquesta manera els colors són més suaus ja que la sèrie de dibuixos va destinada a infants.

R: 248 G: 184 B: 113

R: 244 G: 154 B: 62

R:196 G:127 B: 51

R: 29 G: 30 B: 28

R: 255 G: 255 B: 255

Fig. 48. Colors esquirol

R: 213 G: 24 B: 29 Fig. 49. Colors esquirol

Tots els personatges han de ser diferents, ja que cada un d’ells té una personalitat diferent i sovint els espectadors associen la forma del personatge amb el seu caràcter.

Un cop realitzada la il!lustració de cada personatge és farà la seva silueta, d’aquesta manera es podrà diferenciar clarament l’un de l’altre.

Fig. 50. Siluetes dels personatges de la sèrie

!

56

Cada personatge té una mida diferent. És necessari que l’il!lustrador faci una escala amb els personatges segons la seva mida, d’aquesta manera l’animador tindrà clar quines són les seves proporcions.

Fig. 51. Escala dels personatges de la sèrie

Per altre banda els escenaris havien de mostrar un entorn boscós, havien de ser homogenis i amb formes semblants a les que s’havien utilitzat per a fer els personatges, és a dir, formes arrodonides. El procés per realitzar-ho és el mateix que el dels personatges.

Fig. 52. Primeres il!lustracions del bosc

Fig. 53. Primeres il!lustracions del bosc

Fig. 54. Primeres il!lustracions del bosc

Fig. 55. Il!lustració final del bosc

!

57

2.2.1.6 Característiques principals dels dibuixos infantils aplicades en les il!lustracions de la sèrie !

Abatiment A la sèrie de dibuixos el principi d’abatiment es va aplicar en els escenaris i també en els personatges. En aquestes dues imatges es pot veure com els arbres, que són figures verticals es presenten de manera frontal, mentre que el camp d’hortalisses d’un dels personatges és horitzontal i es presenta a vista d’ocell.

Fig. 56. Paisatge del Bosc de Passavets

Fig. 57. L’hort del Bosc de Passavets

Aïllament de les parts En aquesta sèrie de dibuixos el principi d’aïllament de les parts es va aplicar als personatges, com per exemple l’ós i el mussol. En el cas de l’ós els cabells del cap es tracten per separat tot i que formen un conjunt i en el cas del mussol les ales es tracten a part i les plomes també, tot i que també formen un conjunt.

Fig. 58. Cabells d’en Binny

!

Fig. 59. Les ales i les plomes de l’Abie

58

Antropomorfisme o animisme El principi d’antropomorfisme o animisme a la sèrie es va aplicar en tots els personatges. Són animals però tots caminen com si fossin persones i tenen característiques físiques i psicològiques humanes .

Fig. 60. Els personatges principals de la sèrie

Aplicació múltiple d’una mateixa forma A la sèrie el principi d’aplicació múltiple d’una mateixa forma es va aplicar en tots els elements que hi ha. Tots els personatges parteixen d’una figura simple com el cercle i tots els paisatges que hi apareixen també parteixen de la mateixa forma, d’aquesta manera s’aconsegueix homogeneïtat.

Fig. 61. Els personatges principals de la sèrie

!

Fig. 62. Paisatge del Bosc de Passavets

59

Estereotípia En el cas de la sèrie de dibuixos el principi d’estereotípia es va aplicar en els personatges ja que la seva aparença física segueix uns estereotips molt marcats, és a dir, el ratolí té les orelles grans, l’esquirol té una cua molt grossa, l’ós és molt alt i amb les orelles rodones, la granota té les cames llargues i el mussol té les ales molt curtes i un bec petit.

Fig. 63. Nicky

Fig. 64. Erny

Forma exemplar o exemplaritat El principi de forma exemplar o exemplaritat es va aplicar en els objectes principals amb els que interactuen els personatges de la sèrie. Un exemple seria el balancí del que l’Erny (granota) surt volant.

Fig. 65. Balancí de l’Erny

!

60

La línia de base El principi de la línia de base es va aplicar en tots els escenaris de la sèrie. Els personatges es recolzen en ella; a la sèrie la línia de base és l’herba del bosc.

Fig. 66. Línia de terra del paisatge del Bosc de Passavets

Simultaneïtat en el punts de vista En la sèrie de dibuixos el principi de simultaneïtat en els punts de vista es va aplicar en els personatges. Encara que els personatges caminin de costat la cara es veurà de forma frontal mentre que els peus es veuran de costat ja que és la manera que més informació aporten.

Fig. 67. El cap i els peus d’en Binny

!

61

Mida A la sèrie de dibuixos el principi de mida es va aplicar als personatges ressaltant les seves parts més importants i característiques. Per exemple en el cas de l’esquirol es va fer la cua més alta i grossa que el cos, o en el cas del ratolí les orelles i les dents són molt més grans en proporció al cos.

Fig. 68. La cua, les orelles i les dents de l’Emi

Fig. 69. La cua i les dents d’en Nicky

Utilitat i finalitat El principi d’utilitat i finalitat es va aplicar tant als escenaris com també als personatges de la sèrie. Als escenaris s’ha evitat de fer molts detalls, com per exemple les fulles dels arbres. Pel què fa a l’aparença dels personatges, mentre que la gran majoria de personatges en realitat són peluts i tenen dits a les mans i als peus, a la sèrie es dibuixen sense remarcar el pèl i sense dits a fi de prioritzar els elements essencials i relegar els que es consideren de menys rellevància.

Fig. 70. En Nicky

!

Fig. 71. Taula del laboratori de l’Emi

62

2.2.1.7 Colors emprats en la sèrie Els colors utilitzats tenen relació amb l’objecte creat, excepte el mussol que és l’únic element de la sèrie que té uns colors diferents als d’un mussol real.

Tots els colors utilitzats són molt lluminosos ja que en la infantesa els colors que generen més calma són el que contenen una mica de blanc; són colors que generen tendresa i sensibilitat. Els colors utilitzats pels escenaris són colors més tènues que no pas els dels personatges, d’aquesta manera s’aconsegueix que els personatges ressaltin dins de l’escena.

Bosc Pel què fa al bosc s’ha utilitzat una gama de colors verds. A mesura que les plantes guanyen profunditat el color verd guanya saturació d’aquesta manera es generarà la falsa il·lusió de profunditat.

R: 160 G: 204 B: 141

R: 149 G: 190 B: 131

R: 128 G: 163 B: 113

R: 118 G: 150 B: 104

R: 141 G: 182 B: 151

Fig. 72. Colors bosc

R: 75 G: 96 B: 64 Fig. 73. Colors bosc

Arbres Pel què fa als arbres s’ha utilitzat una gama de colors grocs. Igual que en el cas del bosc, a mesura que els arbres estan més lluny s’utilitza una saturació més fosca de color creant una falsa profunditat.

63

R: 247 G: 223 B: 129

R: 201 G: 200 B: 129

R: 180 G: 180 B: 117

R: 151 G: 152 B: 99

R: 122 G: 124 B: 80

Fig. 74. Colors arbres

R: 186 G: 186 B: 120 Fig. 75. Colors arbres

Mussol Pel què fa al mussol s’ha utilitzat una gama de colors rosats i una gama de colors blavosos, essent l’únic personatge que els colors no tenen relació amb l’objecte real. En ser un personatge caracteritzat com a molt tendre s’han utilitzat colors predominantment rosats.

R: 193 G: 96 B: 127

R: 241 G: 143 B: 170

R: 232 G: 78 B: 27

R: 107 G: 157 B: 211

R: 255 G: 255 B:255

R: 209 G: 115 B: 23

R: 211 G: 24 B: 24

Fig. 76. Colors mussol

R: 45 G: 46 B: 131 Fig. 77. Colors mussol

64

Ratolí Pel què fa al ratolí s’ha utilitzat una gama de colors blancs, roses i marrons. Aquest personatge sí que guarda relació respecte l’aspecte de l’objecte real; s’ha utilitzat un blanc pel cos amb un punt de groc per a no fer un personatge literalment blanc.

R: 220 G: 152 B: 149

R: 239 G: 166 B: 173

R: 249 G: 220 B: 212

R: 225 G: 190 B: 167

R: 221 G: 179 B: 157

R: 229 G: 229 B: 229

R: 134 G: 134 B: 134

R: 63 G: 51 B: 46

Fig. 78. Colors ratolí

R: 255 G: 252 B: 248

R: 255 G: 255 B: 255

Fig. 79. Colors ratolí

R: 213 G: 24 B: 29 Fig. 80. Colors ratolí

Esquirol Pel què fa a l’esquirol s’ha utilitzat una gama de colors taronges. Aquest personatge guarda relació amb l’objecte real. S’ha utilitzat el color una miqueta més saturat perquè pogués ressaltar entre el arbres.

65

R: 248 G: 184 B: 113

R: 244 G: 154 B: 62

R:196 G:127 B: 51

R: 29 G: 30 B: 28

R: 255 G: 255 B: 255

Fig. 81. Colors esquirol

R: 213 G: 24 B: 29

R: 236 G: 236 B: 236

Fig. 82. Colors esquirol

Granota Pel què fa a la granota s’ha utilitza una gama de colors verds, però aquests són més saturats i brillants que no pas els utilitzats en l’escenari, ja que d’aquesta manera s’aconsegueix desenganxar la figura del fons

R: 147 G: 192 B: 31

R: 121 G: 157 B: 26

R: 90 G: 120 B: 19

R: 65 G: 88 B: 29

R: 0 G: 46 B: 16

Fig. 83. Colors granota

R: 211 G: 24 B: 24

R: 255 G: 255 B: 255

Fig. 84. Colors granota

66

Ós Pel què fa a l’ós s’ha utilitzat una gama de colors marrons; però en aquest cas s’han utilitzat colors poc lluminosos en el cos, d’aquesta manera es crea la falsa sensació de que aquest animal és més agressiu, tot i que està caracteritzat com si fos un animal afable.

R: 228 G: 220 B: 217

R: 199 G: 144 B: 118

R: 154 G: 128 B: 109

R: 136 G: 115 B: 95

R: 60 G:60 B: 59

Fig. 85. Colors ós

R: 199 G: 33 B: 29

R: 255 G: 255 B: 255

R: 220 G: 207 B: 201

R: 86 G: 78 B: 69

Fig. 86. Colors ós

2.2.1.8 Realització del logotip Primerament abans de comença a fer el títol es va fer una petita recerca de logotips que existeixen en l’actualitat de sèries de dibuixos on els seus protagonistes fossin animals, com per exemple: Megaminimals, Raa Raa the noisy lion, Poppy Cat, Nature Cat entre d’altres.

Un cop feta la recerca es va fer una pluja d’idees del què es volia que l’espectador pensés en veure el logotip i es va arribar a la conclusió de que en veure el logotip l’espectador havia de pensar que es tractava d’una sèrie infantil i que estava relacionada amb el bosc i els animals.

67

Ja clar quines eren les característiques que es volia que es reflectissin en el logotip, es va fer una recerca de tipografies de fantasia ja que són les que més caracteritzen el món imaginatiu i creatiu dels infants.

Es van seleccionar aquestes tres tipografies:

Fig. 87. Logo amb la tipografia Timoteo

Fig. 88. Logo amb la tipografia dk_pardesi

Fig. 89. Logo amb la tipografia rabbit_on_the_moon

Després es va posar color a les tres tipografies i un motiu de fons que tingués a veure amb la sèrie.

Fig. 90. Logotip amb la tipografia Timoteo

Fig. 91. Logotip amb la tipografia dk_pardesi

Fig. 92. Logotip amb la tipografia rabbit_on_the_moon

Un cop fetes les primeres proves es va arribar a la conclusió que la millor tipografia per utilitzar a la sèrie era la dk_pardesi ja que era la que més volum tenia i la més desigual.

Per acabar de fer les lletres més divertides es va tractar cada tipografia de forma diferent provocant que el logotip fos més compacte i funcionés com una sola unitat. Un cop ja seleccionada la tipografia es va treballar en fer un motiu expressament per aquesta.

Fig. 93. Logotip

Fig. 94. Logotip

Fig. 95. Logotip

Es va seleccionar la primera opció però només amb una herba a l’última S, el logotip no disposa de símbol i es va decidir caricaturitzar utilitzant l’herba abans esmentada. Un cop ja escollit el motiu s’havien d’escollir els colors. Com que en la sèrie l’escenari !

68

principal és el bosc es va creure oportú utilitzar un color verd quan el fons sigui blanc i un color blanc quan el fons sigui verd. Totes les lletres tindran un petit relleu creant profunditat.

Fig. 96. Logotip amb lletres verdes i fons blanc

R: 47 G: 71 B: 38

Fig. 97. Logotip amb lletres blanques i fons verd fosc

R: 149 G: 198 B: 134

R: 255 G: 255 B: 255

Fig. 98. Logotip amb lletres blanques i fons verd clar

R: 7 G: 7 B: 6

Fig. 99. Colors logotip

2.2.2 GUIÓ El guió és una de les parts fonamentals, si no la que més, a l’hora de buscar el nexe de connexió entre l’espectador i la creació audiovisual que se li presenta. Per aconseguir un bon guió cal tenir clar a quin tipus d’espectador va dirigit i fer un treball d’investigació i recerca sobre referents i continguts que serveixin de punt de partida per anar confegint el guió sobre el que girarà l’obra audiovisual.

La sèrie de dibuixos animats que s’ha portat a terme va dirigida al públic infantil d’entre tres a cinc anys d’edat. Per poder arribar a aquest públic i poder oferir-los una sèrie adient a l’edat, que els interessi tant a ell com els seus pares i que s’adeqüi a la seva manera de ser i d’interpretar el món, s’ha fet un treball previ d’investigació i recerca partint del camp de la psicologia, concretament la psicologia evolutiva i les etapes de Jean Piaget, passant per Maria Montessori i la Reggio Emilia, així com a través d’entrevistes i col!loquis amb professionals de diferents branques que tenen a veure amb el món dels infants i amb l’audiovisual, així s’ha entrevistat a psicòlegs infantils, educadors, pares i mares, guionistes de programes infantils i al director del Club Súper 3 de Televisió de Catalunya.

!

69

Totes les persones amb qui s’ha parlat han coincidit en donar molta importància als valors i que els temes que es presentin s’adeqüin a l’edat a qui va dirigida la sèrie, tal com diu Daniel López, Director del Club Súper 3:... La gràcia aquí és fer una sèrie que potencií aquets valors comuns: el respecte, la companyonia, la superació, la cultura de l’esforç. Ara fent-ho que sigui una sèrie entretinguda perquè si als infants els hi agrada aquell producte reben aquells valors i no tenen aquelles ganes de marxar a veure productes que moltes vegades no els hi pertoca per edats.

En cada capítol de la sèrie es treballa un valor determinat entorn del qual girarà el guió del capítol donant molta rellevància a les emocions i els sentiments, sempre tenint molt present l’edat del públic a qui va dirigida. S’han treballat valors com l’amistat, el treball en equip, no jutjar per les aparences, el respecte, etc...

2.2.2.1 La realització del guió

Primerament es va portar a terme una recerca de les principals sèries de dibuixos animats que tenen un target semblant al que es desitjava per la sèrie, és a dir entre tres i cinc anys, com per exemple El Petit Regne de Ben i Holly, Peppa Pig, Dora l’Exploradora, Caillou, La Patrulla Canina, Jelly Jamm i Pocoyó entre d’altres. Un cop cercats el referents es va fer un petit llistat dels punts forts i dèbils que tenien, d’aquesta manera es va adquirir una certa pauta per potenciar els punts forts i minimitzar el punts dèbils a la sèrie.

De cada sèrie de dibuixos animats cercada es va dur a terme una anàlisi dels episodis per veure com es construïen els capítols, quina era la seva estructura narrativa, quines eren les caracteritzacions de cada personatge, quins temes es tractaven i quin minutatge per episodi tenien.

Un cop analitzats tots els episodis es va arribar a la decisió de què en la sèrie de dibuixos animats que s’estava construint, cada episodi havia de durar entre sis i set minuts d’aquesta manera els infants no s’avorreixen davant del televisor, ja que una de les principals característiques dels infants és la immediatesa, si un episodi dura més del compte o es fa monòton l’espectador desconnecta i deixa de mirar la sèrie.

70

Cada capítol està construït per a què l’espectador rebi uns valors positius, com la companyonia, l’amistat, la solidaritat etc... i a mesura que va avançant l’episodi s’incorporin noves paraules, com per exemple el nom d’algunes verdures, o que descobreixi alguna cosa de tipus cultural com per exemple que en el Montseny hi ha un animal autòcton en perill d’extinció com és el Tritó del Montseny43.

Després de fer la recerca dels referents i un cop analitzada es va arribar a la conclusió de que s’utilitzaria una estructura narrativa de tres actes, seria una estructura molt senzilla on als protagonistes se’ls posa al davant un objectiu i l’han de resoldre mentre que els hi van apareixent certes dificultats, però sempre acaben assolint l’objectiu del principi.

Totes les sèries de dibuixos animats destinades a infants, utilitzen temes que els hi generin una certa empatia, com per exemple l’amistat, la imaginació, la fantasia o tenir un germanet petit. Per tant a la sèrie de dibuixos animats s’ha d’utilitzar temes en els quals s’hi trobin reflectits, d’aquesta manera s’aconseguirà tenir un nexe de connexió entre l’espectador i la sèrie, ja que els nens i nenes estaran veient per la televisió una situació que en la seva vida real han hagut d’afrontar Un cop ja es tenia clar quines havien de ser les principals característiques de la sèrie de dibuixos animats que s’estava creant, es van començar a desenvolupar els guions i la Bíblia de la sèrie. Per fer-ho, primerament s’havia de decidir de què aniria la sèrie.

Després de fer una pluja d’idees es va decidir que es narressin les aventures d’un grup d’animals on es tractessin temes en els que els infants es veiessin reflectits, però explicats de tal manera que temes quotidians es convertissin en una gran aventura.

Es va començar a treballar en fer petites sinopsis de cada episodi sota dues normes claus, que en cada episodi es tractés un valor determinat i que es respectessin les etapes de creixement del nen, tal i com aconsella el director del Súper 3. La sèrie de dibuixos animats que es planteja va destinada a infants que es troben a cavall entre la etapa Preoperacional i l’etapa d’Operacions Concretes de Piaget. Seran nens i nenes que van desenvolupant de manera considerable les seves destreses motores, tot prenent importància el desenvolupament emocional, la imaginació i el desenvolupament artístic

Tritó del Montseny: Espècie d’anfibi descrita a finals de 2005. Única espècie vertebrada endèmica de Catalunya i únic urodel endèmic de la península ibèrica que es troba en perill d’extinció. Observat per primera vegada al massís del Montseny al 1979.

43

71

i musical. Els infants aniran adquirint habilitats de llenguatge que els facilitaran la comunicació i l’aprenentatge, alhora que el desenvolupament de certes estructures cerebrals els permetran anar-se coneixent a sí mateixos.

Exemples: Conèixer un nou amic Els animals del Bosc de Passavets mentre juguen al bosc escolten uns plors d’un animalet salvatge. El grup d’amics s’aventura a descobrir d’on provenen aquests sorolls i descobreixen que es tracta d’un ós salvatge petit.

Títols d’episodis (tretze per a la primera temporada, tretze per a la segona i tres per si hi ha continuïtat): -

1. Conèixer un nou amic

-

16. El concert

-

2. El meu aniversari

-

17. Un somni

-

3. L’hort

-

18. Estic malalt

-

4. El germanet

-

19. D’acampada

-

5. La bicicleta

-

20. Els insectes

-

6. El regal

-

21. L’Arc de Sant Martí

-

7. Coneixem el Tió

-

22. Viatge a la lluna

-

8. Dormir fora de casa

-

23. La cabana

-

9. Un dia al dentista

-

24. Les golfes

-

10. Anem d’excursió

-

25. Comença l’escola

-

11. Juguem amb la neu

-

26. Les vacances

-

12. Què seré de gran

-

27. Som cuiners

-

13. El niu

-

28. El bosc de nit

-

14. El peluix

-

29. Som artistes

-

15. El Nadal

D’aquest llistat es va decidir fer els sis episodis guionitzats següents: “Conèixer un nou amic”, “L’hort”, “La bicicleta”, “El regal”, “Coneixem el Tió” i “El niu”. Però per a fer l’animació i que formés part de la mostra audiovisual de la Bíblia es va decidir que s’elaborarien cinc teasers, un per cada personatge.

72

El que es busca amb aquests teasers és que l’espectador en veure’ls tingui una idea clara de com és cada personatge i sàpiga trobar l’adjectiu adient que el descrigui. Per exemple l’Erny, la granota, és un animal molt entremaliat i no pensa les coses dues vegades, per tant decideix que vol ser la primera granota en viatjar al sol i per aconseguir-ho fa caure una pedra sobre un balancí amb la intenció de què l’impuls que provoca la pedra el faci sortir volant, però amb tanta mala sort que acaba caient en el fang. En veure el teaser l’espectador té una idea clara de com és l’Erny: un trapella impulsiu i eixelebrat 2.2.2.2 Realització dels personatges

Es va creure oportú que els personatges havien de ser animals antropomòrfics ja que aquests personatges generen simpatia als infants. En la gran majoria de sèries que parlen de valors, hi trobem aquests personatges que són animals amb característiques i valors humans, sobretot quan es tracta de grups d’amics. A la sèrie els protagonistes són un grup d’amics que viuen al bosc. Després de fer una pluja d’idees de quin tipus de personatges es volia representar, es va decidir de que aquests amics fossin un grup d’animals que conviuen en un bosc del Massís del Montseny: un mussol, una granota, un ós, un esquirol i un ratolí.

Es va escollir aquests personatges perquè tots viuen al mateix arbre o a prop d’ell, prescindint dels possibles estereotips que es pressuposen a aquests animals, així per exemple el mussol de la sèrie fa vida diürna o l’ós és un animal dòcil i tranquil.

Els personatges han de ser molt caracteritzats. Com que és una sèrie destinada al públic infantil es va creure oportú que les caracteritzacions dels personatges havien de fer referència a la manera de ser dels nens i nenes: curiosos, llestos, afables, afectuosos, entremaliats i molt aventurers. D’aquesta manera es va decidir que la granota fos un personatge entremaliat i que no es pensés les coses dues vegades abans d’actuar, que l’esquirol fos un personatge aventurer i amb ganes de descobrir el seu entorn, que el ratolí fos un personatge molt intel·ligent, que l’ós fos un personatge afable encara que la seva aparença doni a entendre el contrari i per últim que el mussol fos un personatge molt afectuós.

Un cop decidides les caracteritzacions dels personatges s’havia de crear el seu perfil,

73

per tal de què el personatge tingués un background. Per fer-ho es va decidir posar tretze ímputs que després es poguessin fer servir per desenvolupar el guió, des del nom del personatge fins a quines són les seves principals pors, sempre partint de com són, com pensen i com actuen els infants, per exemple en les pors.

Exemple: Nom: Nicky. Sexe: Mascle. Edat: 5 anys.

Aparença: És un esquirol de cinc anys de color taronja.

Moviment: És un esquirol molt despert i inquiet, es mou de manera nerviosa, quan parla amb els altres gesticula molt.

Veu: Té molt poder de convicció a l’hora de parlar, utilitza missatges curts però molt dirigits a les persones.

Aptituds i dots: S’orienta molt bé, és bon rastrejador, li agrada imaginar, manar, té dots de lideratge i de seducció.

Personalitat: En Nicky és un animal molt aventurer, molt segur de si mateix, extravertit, curiós i amb moltes ganes de conèixer el seu entorn i totes les coses que l’envolten. És el típic personatge que atrau a la resta pel seu poder de seducció i de lideratge. Per contra és molt tossut i insistent i sovint s’enfada si se li porta la contraria.

Les seves aspiracions: En Nicky de gran vol ser com el seu pare, en Lui, que és el principal recol·lector d’aglans del bosc i per en Nicky és el seu heroi.

Les seves pors:

-

Que el seu pare vagi a la recerca d’aglans i mai torni a casa.

-

Que els seus pares estimin més el seu germà petit que a ell

-

En ser baixet que no pugui arribar a ser un rastrejador d’aglans.

-

No li agrada la solitud

74

El seu passat : Sempre li ha agradat tant la fantasia com també les aventures, ja de ben petit s’inventava petites històries on ell era el protagonista i havia de córrer una gran aventura. En tenir aquestes dots de lideratge sempre s’ha envoltat de gent, és el típic personatge que sempre té amics i coses a fer, sempre té plans. Quan l’Emi va arribar al bosc en Nicky va convèncer al seu grup d’amics perquè l’acceptessin i pogués formarne part. Quan era petit en Nicky va caure per un barranc i va estar molt de temps sol i espantat, per això ara li fa por la solitud i que el seu pare no torni a casa. Des d’aquell moment es va dir a sí mateix que havia de ser valent intrèpid i aventurer d’aquesta manera es va anar forjant el caràcter de líder i de campió d’en Nicky.

Família: Amb la seva mare tenen una bona relació, la Sese és la professora del bosc i és la que sempre l’ajudat a fer la feina i aprendre les coses del seu entorn. El seu pare, en Lui en el temps lliure li ensenya a rastrejar aglans i així quan sigui gran podrà córrer una gran aventura a la seva recerca. Amb en Pity, el seu germà petit, té una molt bona relació, el seu germà el té com a referent i intenta fer tot el que en Nicky fa.

Relació amb els amics: Té un cert sentit paternal amb l’Emi ja que va ser ell qui la va incorporar al grup d’amics. Té una molt bona relació amb en Binny ja que en l’episodi “Coneixem un nou amic” en Nicky convenç a la resta d’amics per a incorporar-lo a la colla. Li agrada molt estar amb l’Erny perquè sempre el fa riure i també té molta imaginació igual que ell. Es sent identificat amb l’Abie doncs com ell lluita per acomplir un somni: en Nicky ser el millor recol·lector del bosc igual que el seu pare i l’Abie vol ser actriu i cantant.

Aficions: Li encanta fer volar estels, jugar a cuca amagar, descobrir coses del seu entorn, li agrada jugar a aventures.

2.2.3 ANIMACIÓ L’animació és una part important a l’hora de crear una sèrie de dibuixos animats. Quan els professionals inicien el procés d’animació no ho solen fer pels guions, sinó que ho fan a partir d’una sèrie de dibuixos: story board, creant una mena d’animació semblant a una tira còmica. Els animadors actuen com si fossin actors per la resta de l’equip

75

creatiu, així es fan una idea de com ha de ser aquesta animació. El primer ingredient perquè l’animació sigui un èxit ha de ser que la història funcioni.

Els animadors són considerats actors de llapis ja que fan que els personatges actuïn en escenes igual que els actors de carn i ossos. Els animadors han de donar personalitat als personatges, per això han de tenir una relació estreta amb els guionistes i els creadors de la sèrie.

Igual que els guionistes, els animadors han de ser uns curosos observadors del seu entorn per poder donar personalitat als seus personatges, no solament a nivell de caràcter i manera d’actuar, sinó també a nivell físic: com es mouen, s’expressen, gesticulen i es desplacen aquests personatge. Un exemple el podem trobar a nivell professional en la pel·lícula de Peter Pan on els animadors d’efectes van capturar el moviment d’una gota d’aigua caient en un riu per a què quan fessin l’animació fos el més acurat possible.

2.2.3.1 Els dotze punts de l’animació

Els dotze punts de l’animació van ser creats per dos dels millors animadors de la factoria Disney, Frank Thomas44 i Ollie Johnston45. Aquestes dotze regles han servit com a pauta per orientar les creacions i produccions dels estudis Disney i també per preparar millor els joves creatius en el món de l’animació. Aquestes regles es van fer quan no existia l’animació per ordinador, tot i així els actuals animadors les utilitzen per crear personatges, situacions més creïbles i generar un major impacte a l’espectador.

Estirar i encongir El principi d’estirar i encongir consisteix en exagerar les deformacions dels cossos flexibles, d’aquesta manera s’aconsegueix un efecte més dramàtic i còmic. Utilitzant aquesta tècnica es provoca en l’espectador la sensació de Motion Blur, és a dir, veure el rastre que deixen els objectes quan estan en moviment. Aquest principi també serveix a l’espectador per predir el moviment abans de que passi o la direcció dels objectes abans

44 Frank Thomas (1912-2004): Guionista i animador de Walt Disney Studios. Forma part del grup d’animadors conegut com els Nou Ancians.

45 Ollie Johnston (1912-2008): Guionista i animador de Walt Disney Studios. Forma part del grup d’animadors conegut com els Nou Ancians. Al 2005 se li va concedir la National Medal of Arts.

76

de que es moguin. Una de les parts on es pot aplicar aquest principi és en el rostre dels personatges, ja que ens ajuda a representar els estats d’ànim i els sentiments. Però si s’utilitza moltes vegades es podria restar credibilitat a les animacions.

Anticipació El principi d’anticipació consisteix en què els personatges de la sèrie de dibuixos animats fan moviments que anticipen la seva acció tot generant una expectació fins el moment en què es produeix l’acció. El que es busca és guiar la mirada del públic.

Aquest mètode genera a l’espectador una certa expectació, inquietud i suspens. Un exemple podria ser un personatge que vol fer un salt i inclina el cos cap avall, d’aquesta manera l’espectador sap que acte seguit el personatge saltarà.

Posada en escena El principi de posada en escena consisteix en què l’animador col·loqui els personatges i els elements de l’escena de tal manera que defineixin la naturalesa de l’acció. Així l’animador situarà un personatge que es desplaçarà de forma diagonal per la pantalla a l’altre extrem de la diagonal. La posició dels personatges explicarà l’animació que es produirà.

Acció directe i de posició a posició Aquests dos principis estan relacionats amb el moviment dels personatges perquè sigui més fluid. Existeixen dues maneres diferents de crear moviment: el principi d’acció directa que consisteix en fer el moviment fotograma a fotograma tenint al cap quina seria la posició final i el principi de posició a posició que consisteix en crear primer els fotogrames clau, que són els més importants i després fer la resta; un exemple el trobem quan es dibuixa un personatge caminant, els fotogrames clau serien: quan comença a fer el pas, quan està a l’aire i quan el peu toca a terra. El mètode posició a posició et permet controlar millor el temps d’animació i simplificar-la molt, però les animacions són més rígides que no pas el d’acció directa.

77

Acció continuada i superposada Aquest dos principis estan relacionats amb el moviment dels personatges per donar continuïtat a l’acció d’aquesta manera el moviment sembla més realista i que segueixi les lleis de la física. L’acció continuada consisteix en fer que el personatge que està en moviment i para, no para tot de cop; és a dir, les parts motrius que tiren de la resta acaben abans el moviment, així els braços, les mans i el cap acabaran una miqueta després que les cames, els malucs i el centre de gravetat. El principi d’acció superposada consisteix en fer els moviments a diferents velocitats, d’aquesta manera s’evita que els moviments semblin robòtics. Així un personatge no es queda quiet mai del tot quan fa una acció; per exemple, si un personatge va caminant i obra una porta mourà el braç per obrir la porta abans de que es quedi quiet davant d’ella. Aquests mètodes també tenen en compte la roba dels personatges i el cabell.

Entrades lentes i sortides lentes Aquest principi consisteix en l’exageració de l’acceleració de la gravetat i l’acceleració del cos quan el personatge s’ha de moure. Tot personatge necessita un temps d’acceleració quan comença a moure’s i un altre de desacceleració quan el personatge para. El principi només es veu alterat quan els objectes i personatges xoquen entre ells.

Arcs El principi d’arcs consisteix en l’ús de moviments circulars ja que aquests moviments expressen molt més que no pas el moviments rectes, que donen la sensació de moviments robotitzats. També a l’hora d’animar un moviment circular s’ha de respectar l’arc natural ja que si el moviment queda fora del seu arc natural el personatge es mourà de forma erràtica.

Acció secundaria El principi d’acció secundaria consisteix en animar elements secundaris per complementar l’animació principal, aquesta animació secundaria serveix per complementar la informació dels personatges. Els animadors primer animen els objectes

78

i personatges principals per tal d’aconseguir la màxima expressivitat i després animen els objectes complementaris.

Temporització El principi de temporització consisteix en la quantitat de fotogrames que s’utilitzen per fer una acció determinada, és important ja que determina el pes, la velocitat, la intenció i l’actuació dels objectes. Si augmentem el temps que un personatge aixeca un objecte i després quan el deixa anar va més ràpid, l’espectador es pensarà que l’objecte pesa molt. Si un personatge estira un objecte de forma ràpida i torna a la seva posició també de forma ràpida, l’espectador es pensarà que l’objecte és elàstic. Aquest principi també passa amb les expressions, així les expressions d’alegria són moviments molt ràpids i les expressions de tristesa seran moviments més lents.

Exageració El principi d’exageració consisteix en exagerar l’animació tant del disseny del personatge com també de l’escena. Els moviments dels personatges influeixen en la resta, ha d’haver-hi un equilibri en la forma entre els elements que estan exagerats respecte els que no, perquè sinó pot confondre a l’espectador.

Dibuixos sòlids El principi de dibuix sòlid consisteix en la construcció de personatges que tinguin un volum coherent i que en l’animació aquest volum es respecti en tot moment. S’ha d’aconseguir un efecte plàstic de l’animació, en tota animació s’ha de conservar la coherència en la forma.

Personalitat El principi de personalitat consisteix en donar una personalitat a cada personatge de l’animació, d’aquesta manera serà més fàcil crear una connexió entre el personatge i l’espectador. Els aspectes a tenir en compte són: la forma física, la manera de vestir, la

79

manera de moure’s i les accions que es realitzen. Si es decideix crear un personatge que és un avi, anirà vestit de persona gran, li costarà caminar i es desplaçarà lentament.

2.2.3.2 Realització de l’animació !

Primerament s’havia de decidir en quina resolució es farien les animacions per

aconseguir homogeneïtat, així doncs totes les il!lustracions, tant d’escenaris i personatges com d’objectes que apareixen a les escenes, s’han de fer amb la mateixa resolució Es va decidir que s’utilitzaria 1920 x 1080 ja que és la resolució d’alta definició.

Fig. 100. Resolució de l’animació

Un cop fetes les il!lustracions i el guió es va començar a fer l’animació. Per tenir una pauta prèviament s’havia de fer un story board il!lustrat i un cop fet es va decidir quins eren els plans i quines eren les posicions dels personatges per a cada pla.

Després de fer l’story board amb dibuixos fets a mà, es va decidir fer l’story board amb imatges de les il!lustracions vectoritzades i definitives. Seguidament es va decidir posar quin tipus de pla s’empraria, quin seria el fragment de guió per cada pla, quins personatges sortirien, l’àudio i diàleg i per últim quin seria el minutatge per a cada pla, ja que en ser una animació i els personatges no són reals és més costós saber el temps de diàleg. !

80

Fig. 101. Story board de l’Erny

Ja fet els story boards es van agafar les diferents il!lustracions vectoritzades i cada part dels personatges es van separar amb capes diferents, d’aquesta manera a l’hora d’animar seria més fàcil perquè es tractaria cada part del personatge de forma individual, així si es mou un braç només es mourà el braç i res més del personatge.

Fig. 102. En Nicky

Fig. 103. Capes Illustrator

Un cop ja separades les il!lustracions per capes, es va crear el document amb After Effects , amb la resolució 1920 x 1080 tal i com es van fer les il!lustracions.

!

81

Fig. 104. Composició After Effects

Per a fer el document amb after effects a part de posar la resolució, s’havia de decidir quants fotogrames per segon havia de tenir l’animació. Es va optar per fer les animacions a 24 fotogrames per segon per a fer-les coincidir amb la temporització de la música de la sèrie ja que es va decidir que aquesta es composaria en 24 bits i 48 kHz. Ja creat el document es va procedir a fer les importacions de les il!lustracions, tant d’escenaris com de personatges. Per tal de que el programa agafi les il!lustracions amb la mesura, proporcions i la separació correcte de les capes, s’ha de seleccionar a l’hora de la importació l’opció conservar mesures de les capes.

Fig. 105. Importar arxius a After Effects

!

82

Si importéssim arxius jpg o png s’han de convertir els arxius en formes vectorials, per fer-ho hem d’activar l’opció de creació de formes a partir de la capa vectorial, d’aquesta manera serà més senzill fer els moviments dels personatges i els escenaris.

Fig. 106. Opcions d’After Effects

Cada personatge i escenari es tractarà de forma individual, és a dir, per modificar els moviments s’haurà de fer doble clic dins i es modificaran les diferents capes fent moviments segons recomani el guió.

Fig. 107. Procés d’animació d’en Binny

Fig. 108. Procés d’animació de l’Abie

Per fer que els personatges puguin parlar i la boca es mogui segons el que diu el personatge s’ha de crear una sèrie d’il!lustracions de diferents posicions de la boca segons l’alfabet fonètic.

!

83

Fig. 109. Boques dels personatges

Un cop creades les boques, s’utilitzarà l’Adobe Animation. Aquest programa permetrà que segons l’àudio del diàleg prèviament gravat, es puguin fer els moviments de les boques dels personatges de forma automàtica. Un cop realitzades s’importaran a l’After Effects.

Fig. 110. Gravació moviment de les boques

Un cop exportades les boques dels personatges juntament amb l’àudio i importades a l’After Effects, l’animació ja està llesta per fer l’exportació, la sonorització i la músicalització del teaser.

!

84

Fig. 111. Teaser de l’Erny

2.2.3.3 Els dotze punts de l’animació aplicats a la sèrie Estirar i encongir A la sèrie de dibuixos el principi d’estirar i encongir es veu reflectit en la deformació dels personatges quan salten, un exemple és la granota quan salta amb la caixa o quan busca les ulleres, ja que la caixa es deforma .

Fig. 112. Teaser Erny

Fig. 113. Teaser Erny

Anticipació A la sèrie de dibuixos el principi d’anticipació es veu reflectit en els ulls dels personatges que dirigeixen la mirada de l’espectador cap on hi ha el personatge principal del teaser i també passa en la granota ja que quan salta fa primer un moviment amb les cames i després salta.

!

85

Fig. 114. Teaser Erny

Fig. 115. Teaser Erny

Fig. 116. Teaser Emi

Fig. 117. Teaser Emi

Posada en escena A la sèrie de dibuixos el principi de posada en escena es veu reflectit en tots els teasers, ja que els personatges estan sempre col!locats de tal manera que si han d’anar d’esquerra a dreta estan situats en la posició contraria. Tots els objectes estan col!locats a les escenes, com per exemple el balancí del teaser de la granota o l’arbre on es recolza l’ós. Per la naturalesa de l’acció, en el cas de l’ós l’arbre està situat a la dreta i l’ós s’ha d’aixecar i caminar cap a l’esquerra.

Fig. 118. Teaser Erny

Fig. 119. Teaser Erny

Acció directe i de posició a posició A la sèrie de dibuixos el principi de posició a posició es veu reflectit quan el ratolí cull flors per a fer un ram. Els moviments principals seran: quan estén la mà, quan s’ajup per collir la flor i quan s’aixeca amb la flor a la mà.

!

86

Fig. 120. Teaser Emi

Fig. 121. Teaser Emi

Fig. 122. Teaser Emi

Fig. 123. Teaser Emi

Acció continuada i superposada A la sèrie de dibuixos el principi d’acció continuada es veu reflectit quan el mussol es posa a ballar i mou tot el seu cos, quan para primer deixarà de moure les potes, els malucs i el centre de gravetat i posteriorment el cap i les ales.

Fig. 124. Teaser Abie

Fig. 125. Teaser Abie

Entrades lentes i sortides lentes A la sèrie de dibuixos el principi d’entrades lentes i sortides lentes es veurà reflectit quan la granota surt disparada en caure la pedra sobre el balancí, ja que la velocitat en què vola està alterada.

!

87

Fig. 126. Teaser Erny

Acció secundaria A la sèrie de dibuixos el principi d’acció secundaria apareix en tots els teasers, ja que quan passa alguna cosa al protagonista del teaser, la resta de personatges no estan quiets, és a dir interactuen entre ells.

Fig. 127. Teaser Emi

Fig. 128. Teaser Abie

Temporització A la sèrie de dibuixos el principi es veu reflectit en alguns teasers com per exemple el de la granota, quan la pedra cau sobre el balancí el personatge surt volant de forma ràpida això dona a entendre a l’espectador de que la pedra pesa molt.

!

88

Fig. 129. Teaser Erny

Fig. 130. Teaser Erny

Exageració A la sèrie de dibuixos el principi d’exageració es veu reflectit en com caminen els animals, per exemple l’ós camina poc a poc mentre que la granota no para de saltar de forma ràpida, si tots els personatges fossin molt actius no hi hauria un equilibri.

Fig. 131. Teaser Erny

Fig. 132. Teaser Binny

Dibuixos sòlids A la sèrie de dibuixos el principi de dibuixos sòlids es veu reflectit en tots els personatges. Durant totes les animacions dels teasers, els personatges i els objectes que apareixen en les escenes respecten els volums i tenen una coherència plàstica.

Fig. 133. Teaser Nicky

!

Fig. 134. Clausura dels teasers

89

Personalitat A la sèrie de dibuixos el principi de personalitat es veu reflectit en tots els personatges, cada personatge de la sèrie té una personalitat diferents i es veu reflectit en els seus moviments i els seus dissenys; per exemple el mussol és de color rosa per accentuar la tendresa i en el seu teaser fa moviments simpàtics i agradables, la granota és un animal nerviós per tant està dissenyada petita i animada amb moviments molt ràpids.

Fig. 135. Teaser Abie

Fig. 137. Teaser Nicky

Fig. 136. Teaser Erny

Fig. 138. Teaser Emi

Fig. 139. Teaser Binny

!

90

2.2.4 REALITZACIÓ DE LA WEB !

Primerament es va pensar quins eren els apartats més importants que havien d’aparèixer a la pàgina web i es va decidir que havien de ser els següents: Sinopsis on hi haurà una sinopsis i una imatge representativa de la sèrie, personatges on hi haurà una descripció i el teaser de cada un dels personatges, episodis on apareixerà un llistat de tots els episodis de la sèrie i un botó que permetrà a l’usuari descarregar-se totes les sinopsis de cada capítol, valors on hi hauran els principals elements educatius que ofereix la sèrie i també ens permetrà descarregar un document on s’explica el contingut educatiu de forma més detallada i contacte on l’usuari podrà enviar correus a la productora.

Fig. 140. Menú de la pàgina web

Abans de dissenyar la web primerament s’ha de fer un Sitemap, on es mostra de forma esquemàtica com serà la navegació de la pàgina web; d’aquesta manera es sabrà si la web està ben ideada o no.

Fig. 141. Sitemap

!

91

Un cop fet el Sitemap es va realitzar el wireframe que serveix per veure com s’estructuraria la pàgina web just abans de fer el disseny. Servirà de guia per saber on col·locar els objectes dissenyats.

Fig. 142. Wireframe

92

Fig. 143. Wireframe

93

Fig. 144. Wireframe

Un cop sabent com serà la navegació de la pàgina web i com serà la seva estructura es va fer el disseny de la pàgina. Per fer-la es va utilitzar l’Adobe Illustrator; es va creure convenient utilitzar la mateixa paleta de colors que l’emprada per els escenaris de la sèrie.

R:215 G:255 B:246

R:149 G:188 B:131

R:75 G:96 B:64

R:201 G:200 B:129

R:255 G:255 B:255

Fig. 145. Colors web

Per seguir un estil semblant al de la sèrie de dibuixos, es va decidir que cada botó fos com una de les plantes que apareixen en els teasers.

Fig. 146. Botó de la web

Un cop dissenyada la pagina web el seu aspecte va ser el següent:

!

94

Fig. 147. PÃ gina web

95

Fig. 148. PÃ gina web

96

Fig. 149. Pàgina web

Un cop dissenyada la web, es va utilitzar el programa Sublime Text per crear el document html, css i js. Primerament es va fer l’estructura de la web amb HTML.

Fig. 150. Html de la web

ja creada l’estructura en html es va crear l’arxiu css que servirà per posar estils a la web.

Fig. 151. Css de la web

Fig. 152. Css de la web

Es va creure oportú fer diferents animacions utilitzant el javascript per cada botó, així quan el cursor estigui a sobre de cada botó aquest farà una animació diferent.

!

97

Fig. 153. Javascript de la web

Fig. 154. Javascript de la web

El següent pas és fer que la pàgina web funcioni per totes les pantalles, és a dir que sigui responsive.

Fig. 155. Responsive de la web

Fig. 156. Responsive de la web

Ja feta per a totes les pantalles l’últim pas serà comprar un domini on penjar la pàgina web d’aquesta manera ja estarà a internet.

Fig. 157. Web per mòbil

!

Fig. 158. Web per ordinador

98

2.2.5 REALITZACIÓ DE LA BANDA SONORA Pel què fa a la banda sonora es va contactar amb dos ex alumnes de l’Eumes que ja havien col·laborat en el curt Antítesis, l’Aniol Campasol i en Jordi Vas. Es va creure oportú que per a cada teaser s’utilitzés diferents composicions musicals per situar l’acció que es desenvolupa en cada moment.

Un cop feta la llista de referents els compositors ja van poder treballar amb les bandes sonores. Per tenir un feedback de com anava l’evolució de les bandes sonores es feien reunions setmanals per saber com avançaven i d’aquesta manera es tenia una guia del timeing.

Per fer el doblatge de la sèrie es va contactar amb tres alumnes d’Arts Escèniques que serien les que posarien les veus als personatges. Primerament es va buscar un tipus de veu que fos l’adient per a cada personatge segons la seva personalitat; per exemple l’Erny, que és el personatge més hiperactiu de la sèrie es va pensar que havia de tenir una veu divertida i nerviosa. Un cop cercats tots els referents de veus, se’ls hi va enviar un vídeo amb talls de veu de diferents personatges de dibuixos animats perquè els servís de punt de partida per a treballar cada personatge.

Quan es feia l’animació dels teasers es va gravar una veu de guia, d’aquesta manera les dobladores només havien de seguir la veu i els labials dels personatges. Es va decidir així, ja que en molts programes del Súper 3 és la tècnica que utilitzen, primerament es graven els àudios per tenir de referència i després es graven el bons en una sala d’àudio.

Es va consensuar tant amb les actrius de doblatge com amb els compositors que només ens trobaríem un dia per fer el doblatge del teaser, ja que són diàlegs molt curts.

2.2.6 DOBLATGE

Per a fer el doblatge es va contactar amb tres actrius que serien les encarregades de fer les cinc veus dels personatges. Durant la gravació es va veure que per a fer el personatge de l’ós era millor emprar una veu més greu i la vaig fer jo mateix. Per dur a

99

terme la gravació es va utilitzar el programa Logic Pro X. En haver fet les pràctiques a TV3, en un programa de Muppets, vaig veure quins eren els processos necessaris per gravar les veus en off; a TV3 la de les dues titelles i en la sèrie de dibuixos animats del Bosc de Passavets, els personatges vectoritzats de la sèrie.

Durant el procés d’animació de cada teaser es gravaven unes veus en off de referència per fer que els labials dels personatges es moguessin de forma fonètica seguint el que sonava de la veu en off. Aquestes gravacions servien d’una banda per quadrar els labials i de l’altra, de guia per les actrius de doblatge ja que durant la gravació tindrien de referència tant la veu en off com el moviment dels llavis dels personatges.

Tal i com s’ha dit abans, per portar a terme la gravació de les veus en off, es va utilitzar el programa d’edició professional Logic Pro X.

Fig. 159. Inici programa Logic Pro X

Hi ha dues coses molt importants a l’hora de gravar un àudio, una és la profunditat de bits i l’altre la freqüència de mostreig.

La profunditat de bits ens marca la qualitat d’àudio que tindrem, ja que disposarem de més bits per emmagatzemar l’àudio. Per tant el primer que s’havia de fer per gravar l’àudio era determinar quin seria el valor idoni i es va escollir 24 bits a fi d’aconseguir una bona qualitat d’àudio.

Fig. 160. Logic Pro X opció 24 Bits

!

100

La freqüència de mostreig és el número de mostres d’àudio que hi ha en un segon, és a dir, ens indica les oscil!lacions completes de l’ona sonora per unitat de temps. Es va escollir 48 kHz ja que són els Kilohertz que s’utilitzen en la gravació de cinema.

Fig. 161. Logic Pro X opció 48kHz

Un cop escollits els valors de la gravació es va importar el vídeo del teaser i es va col!locar en una pantalla paral!lela per tal que les actrius de doblatge poguessin veure en gran com els personatges de la sèrie movien els llavis quan parlaven.

Fig. 162. Pantalla paral!lela Logic Pro X

Per executar la gravació només feia falta posar en mute la pista on hi havien els àudios de referència i crear una altra pista on es gravarien els àudios de les actrius.

!

101

Fig. 163. Logic Pro X duran la gravació de les veus en off

Un cop gravades les veus, es va comprovar que estiguessin correctes i es van exportar.

Un cop exportades es van enviar als compositors que feien la banda sonora de la sèrie que van equalitzar-les de forma correcta per tal que quedessin totalment integrades dins de l’univers sonor que s’havia creat.

Amb l’equalització dels àudios es va donar per acabada la Fase II donant per finalitzada la part pràctica del projecte.

!

102

3. FASE III 3.1 CONCLUSIONS I VALORACIÓ DELS OBJECTIUS Abans de començar a realitzar el projecte final de carrera es van plantejar varis objectius a complir durant el desenvolupament del l’artefacte. Un dels objectius que es va creure oportú que s’hauria de complir era crear una sèrie de dibuixos animats infantils des de la perspectiva dels infants. Aquest objectiu s’ha complert, ja que tots els elements (el guió, els colors, les il·lustracions, els personatges i les animacions) que composen la sèrie de dibuixos animats han partit de la perspectiva dels infants.

Un altre dels objectius a assolir a l’hora de crear la sèrie de dibuixos animats va ser, aconseguir de saber com són i com actuen els nens i nenes a partir d’un treball d’investigació i recerca, basat en la psicologia infantil i amb l’assessorament de professionals del món dels infants. Aquest objectiu s’ha complert tot duent-se a terme vàries activitats amb escoles i entrevistes amb professionals del sector per tal de conèixer més en profunditat el pensament infantil.

Un altre dels objectius que es va creure necessari plantejar va ser el de crear un audiovisual atractiu tant pels nens i nenes com pels pares, que treballi els valors i les emocions i que alhora sigui educatiu i divertit. Concebre històries que aportin uns valors determinats, que ajudin a la maduració de l’infant i que els infonguin seguretat i estabilitat emocional. En ser un projecte que encara no ha sortit a la llum no se sap del cert si als infants i als pares els agradarà. Per altra banda en cada capítol de la sèrie s’ha plantejat que es treballin els valors com per exemple l’amistat i la companyonia, entre d’altres, i les emocions com per exemple la soledat o afrontar un canvi molt gran en l’univers de la infantesa com podria ser l’arribada d’un germanet. Sempre s’ha intentat fer amb un punt divertit ja que ha de ser atractiu per els infants que el cap i a la fi són els nostres consumidors habituals.

Pel què fa als objectius específics es va creure oportú crear uns personatges amb qui els infants puguin connectar i sentir-se-hi identificats. Aquest objectiu s’ha complert ja que a partir de la investigació que es va dur a terme a la Fase I i amb les activitats fetes a les escoles es va descobrir com són els nens i quins són els personatges amb qui més es

103

senten identificats i que els agraden més. Als infants els agrada que els personatges tinguin problemes, sentin emocions i pensin de manera similar a ells, així la sensació de proximitat respecte el personatge és molt més gran. També s’ha fet palès que als infants els agraden molt els animals com a protagonistes de les seves sèries preferides com podria ser Peppa Pig o Paw Patrol.

Un altre dels objectius importants a l’hora de realitzar el projecte era estudiar les possibilitats productives en el món infantil i adequar el projecte de sèrie amb el món audiovisual actual. La idea és fer una Bíblia que mostri el projecte i que pugui presentar-se a les productores un cop s’acabi el treball. Aquest objectiu s’ha complert ja que després de l’estudi de les possibilitats productives actuals en el món infantil, s’ha creat una Bíblia que permet poder presentar a les productores la sèrie de dibuixos infantils que s’ha creat i mostrar el to, l’estil, els personatges i l’univers de la sèrie en general a possibles productores interessades.

Un dels objectius que es creia necessari a l’hora de començar a crear la sèrie era aconseguir crear una estructura narrativa marc i un seguit de guions d’episodi que mostri la possibilitat de continuïtat del projecte. Aquest objectiu s’ha complert ja que s’han elaborat sis guions utilitzant la mateixa estructura narrativa. A partir d’aquests guions s’obre la possibilitat de seguir creant més guions que donin continuïtat al projecte i que a partir d’aquí s’obrin perspectives de futur.

3.2 AVALUACIÓ DEL PROCÉS DE CREATIVITAT A continuació s’explica i es presenta el procés creatiu entorn de la idea. En aquest apartat es mostraran els processos realitzats, des de les primeres propostes i idees inicials fins a les parts del projecte més avançades. Per tal de mostrar aquets processos, es diferencien quatre grans apartats dins del procés creatiu: fluïdesa, flexibilitat, elaboració i innovació.

104

3.2.1 FLUÏDESA Un dels primers problemes abans d’elaborar el TFG és escollir una premissa interessant i poder-la plasmar de la millor manera; en el meu cas, en ser dislèxic, la dificultat era doble ja que també en tardar molt en fer les tasques havia d’escollir un treball que es pogués desenvolupar amb un marge de temps llarg.

Al llarg del procés de creació han anat sorgint idees. Algunes s’han descartat i d’altres han anat prenent cos fins arribar al projecte final.

Una de les primeres idees fou la creació d’un fals documental, el mitjà utilitzat seria un univers sonor semblant a l’utilitzat per Orson Wells46 a La Guerra dels Mons47 l’any 1938, la idea va ser descartada perquè el més adient era fer un curtmetratge i jo no volia rodar. Una altra de les propostes era la realització d’un esdeveniment esportiu amb criteris narratius clàssics, es va descartar per manca de coneixements i de mitjans.

Un cop descartades dues idees de TFG vaig fer una pluja d’idees de les coses que m’agradaven, en el meu cas era: el guió, el món infantil i l’animació, d’aquesta manera va sorgir la idea de desenvolupar aquest treball: la creació d’una sèrie de dibuixos animats per a infants.

Durant el procés de creació de la sèrie es va haver de decidir quins serien i quina aparença tindrien els personatges: bebès, éssers fantàstics, objectes animats. Després de fer la recerca i investigació de la Fase I es decidí que els personatges serien animalets del bosc amb aparença antropomòrfica ja que els infants estableixen relacions d’empatia en vers els animals alhora que s’hi troben identificats.

En un principi la sèrie havia de tenir un capítol pilot, però es va descartar ja que es va considerar més adient fer un teaser per a cada personatge tot destacant la seva personalitat i així presentar-lo als futurs espectadors.

46 Orson Wells (1915-1985): Actor, director i guionista americà. Considerat com un dels més excèntrics i genials directors de Hollywood.

47 La Guerra dels Mons: Novel.la de ciència-ficció de H.G. Wells publicada el 1898 que descriu una invasió marciana a la Terra.

Basant-se en aquesta novel.la Orson Wells en va fer un simulacre de noticiari.

105

Pel què fa a la web es decidí fer-la dirigida a les productores, tot i que es van desenvolupar continguts per a infants com per exemple jocs interactius que s’han reservat per si en un futur el projecte es desenvolupa es puguin incloure a la web.

3.2.2 FLEXIBILITAT

Al llarg del procés creatiu la flexibilitat apareix constantment tot condicionant o impossibilitant el desenvolupament de certs aspectes del projecte i obligant al creador a una avaluació contínua del treball que es va portant a terme.

El projecte s’adreça a infants molt petits per tant els guions han de ser molt senzills i adequats al públic al que s’adrecen. El mateix passa amb les animacions. Això ha condicionat tot el projecte ja que sovint determinades idees que sorgeixen a l’escriure un guió són molt difícils d’animar: moviments, expressions, etc. Per tant ha sigut essencial treballar el guió i l’animació en paral·lel per anar resolent a traves del guió problemes que apareixien en fer les animacions.

Els personatges per a ser creïbles i propers al públic havien de ser molt senzills i caracteritzats física i psicològicament a semblança dels infants a qui es dirigeix la sèrie, per tant es va donar una característica pròpia i que diferenciés clarament cada personatge, així doncs es van fer diverses probes fins a trobar l’animalet que més s’adeqüés a les característiques físiques i psicològiques que es buscaven, per això en cercar un animal gros i d’aspecte ferotge, però molt bondadós, es va escollir l’ós.

També el procés per escollir la paleta de colors ha estat obert a diferents canvis en funció del target a qui es dirigeix la sèrie.

Durant tot el procés creatiu s’ha anat modificant idees, aspectes, guions, animacions, etc, a fi d’aconseguir un resultat final adequat i atractiu pels infants a qui es dirigeix la sèrie de dibuixos animats.

106

3.2.3 ELABORACIÓ Per fer la sèrie de dibuixos animats, primerament es va dur a terme una investigació de com dibuixen els nens i a partir dels seus dibuixos elaborar els escenaris i personatges ja que seguint els criteris dels infants l’ambientació se’ls hi fa més propera.

Cada episodi escrit està pensat perquè els nens i nenes rebin un missatge positiu, com per exemple “la comprensió”.

Cada personatge està caracteritzat amb una tipologia d’infant diferent, “l’intel·ligent, el divertit, el líder, l’afable i el bondadós”.

Per aconseguir unes il·lustracions que s’adeqüessin a la idea que es tenia de com havien de ser els personatges i els escenaris, es va fer diferents probes fins arribar a l’aparença dels personatges i els escenaris definitius.

Pel què fa als guions es va portar a terme un munt de redaccions per arribar als sis guions finals i als cinc teasers.

De la mateixa manera que els guions i les il·lustracions van anar agafant forma després de descartar un munt de probes inicials, les animacions també han anat patint canvis en funció de com anava avançant el projecte.

També per a fer la web es van fer varies versions, utilitzant tant píxels com mesures en tant per cent, fins arribar a determinar quina és la correcta.

Al llarg del procés de creació, el factor d’elaboració ajuda a què tot prengui cos i el projecte comenci a prendre la forma que es desitja.

3.2.4 INNOVACIÓ El projecte tot i no ser molt innovador, ja que existeix avui en dia gran varietat de contingut destinat als infants, sí que hi ha quelcom que el fa diferent a la majoria de sèries de dibuixos animats i és que n’hi ha poques que es basin en contingut, ambientació i personatges en com els nens i nenes perceben el seu entorn, quines són les seves inquietuds i angoixes, què els alegra i què els entristeix, com entenen l’amistat, els

107

sentiments i la companyonia, com veuen els altres infants i els adults, en definitiva tota la sèrie s’elaborarà a partir de la perspectiva dels nens i nenes.

Per poder portar a terme el projecte s’ha fet entrevistes a professionals relacionats tant amb el món infantil com amb l’audiovisual, així s’ha entrevistat al director del Súper 3, guionistes, mestres, educadors i psicòlegs infantils, i a pares i mares per tal d’acorar el màxim possible el contingut que anirà destinat als nens i nenes.

3.3 AUTOAVALUCIÓ I MILLORA Quan es va plantejar quin projecte portar a terme com a treball de final de carrera tenia molt clar que volia que l’eix vertebrador a l’entorn del que girés tot aquest projecte fos el guió i a partir d’aquí anar abastant tots els àmbits treballats en el Grau de l’Audiovisual i Multimèdia (web, disseny gràfic, il·lustració, guió, animació i so).

Aquest objectiu s’ha aconseguit tot partint de la creació d’una sèrie de dibuixos animats adreçada als infants en la que s’ha prioritzat el guió i a partir d’aquest s’ha anat desenvolupant la creació dels personatges i el seu entorn, l’animació, la banda sonora i la pàgina web.

En abastar tantes disciplines s’ha fet necessari l’assessorament de diversos professionals entesos en les diferents matèries que s’han tractat, principalment animadors, il·lustradors i músics. Aquest fet ha representat un handicap a l’hora de quadrar el temps ja que alguna vegada ha rellentit el procés creatiu.

El projecte que en un principi semblava abastable per l’espai de temps que es tenia per fer el treball ha anat prenent cada vegada més volum i s’ha fet molt gran ja que en anar avançant en el procés creatiu s’han anat incorporant molts elements que l’han sobre dimensionat. Aquest és el principal problema que s’ha tingut en anar avançant i el temps que es preveia per acabar el projecte ha quedat curt i s’ha fet necessari ampliar-lo.

En general el projecte portat a terme és molt satisfactori ja que s’ha aconseguit el plantejament inicial, és a dir, a partir d’una idea fer una sèrie de dibuixos animats adequada per a les edats a les que es destina tant per l’ambientació, els personatges i la

108

temàtica basada en els valors vistos des de la perspectiva dels infants a partir d’un treball de recerca que ha buscat en els estudis de la psicologia infantil la base per crear l’univers de la sèrie que s’ha realitzat.

Personalment m’he sentit molt còmode portant a terme aquest projecte. Ha sigut enriquidor i engrescador, m’ha servit per plantejar-me nous reptes i per descobrir el món dels infants des de la perspectiva de professionals que hi treballen dia a dia, que amb els seus coneixements i aportacions m’han ajudat a entendre com pensen, com es diverteixen, quines inquietuds i quins anhels tenen.

En haver fet les pràctiques a TV3, concretament al Rat Rank que és un programa del Club Súper 3, ara conec els processos que es segueixen a partir d’una idea de guió fins a què el programa s’emet per la televisió. Gràcies a aquesta experiència sé quins passos s’han de realitzar per a portar a terme la sèrie de dibuixos animats.

Sóc una persona molt exigent i això em comporta que sovint alenteixo el procés ja que quan tinc una feina feta la torno a repetir varies vegades perquè sempre em sembla que no està prou bé. Sovint aquest nivell d’autoexigència em porta a angoixar-me i a enfadar-me amb mi mateix. És quelcom que sóc conscient que he de corregir i controlar ja que tot plegat el que comporta és rellentir la feina creadora i si en un futur he de treballar en equip penso que aquesta exigència em comportarà problemes amb els companys i amb mi mateix.

3.4 PROSPECTIVA I DISSEMINACIÓ DEL PROJECTE La intenció que tinc és tirar endavant el projecte i que es pugui convertir en una realitat tot podent veure la sèrie de dibuixos animats que s’ha creat per les xarxes socials o per televisió.

Per a poder fer realitat aquest projecte s’han de portar a terme algunes millores. Així doncs pel treball final s’han fet cinc teasers, però pensant en l’àmbit professional quan una productora vol comprar una sèrie de dibuixos animats no només és necessari

109

presentar-li la Bíblia i teasers de la sèrie, sinó que també cal presentar-li un capítol pilot per valorar si es decideixen a adquirir la sèrie o no.

També caldria professionalitzar més la web i no només dirigir-la a les productores, sinó també adreçar-la als nens i nenes que seran el principal target a qui va dirigida.

En haver fet les pràctiques al Club Súper 3 i després d’haver treballat al costat de professionals del món de l’audiovisual infantil i d’haver pogut viure el dia a dia d’un programa adreçat als nenes i nenes, i sobretot després d’una llarga conversa amb el director del Club Súper 3 he pogut saber quins són els criteris que TV3 utilitza per a donar llum verda a les sèries de dibuixos animats. Això m’ha servit per saber què s’ha de potenciar en la sèrie i en què donar més o menys importància per poder presentar-la en un futur a la Televisió de Catalunya o a qualsevol altra productora.

Després de l’experiència viscuda a TV3 em sento encoratjat a tirar endavant aquest projecte. He pogut conviure, treballar i escoltar els consells que m’han donat els guionistes, productors, realitzadors, directors de programes i sobretot el director del Club Súper 3, en Daniel López, que m’ha animat a tirar endavant el projecte tot fent-me veure que hi ha una petita industria catalana molt potent de dibuixos animats que si bé tota sola no pot aspirar a massa difusió ni recursos, si aconsegueix coproduir amb altres països, les sèries que crea es tiren endavant. En aquest sentit penso que caldria traduir a d’altres idiomes, principalment l’anglès, la sèrie per a poder fer-ne una bona difusió i aconseguir coproduir-la.

110

BIBLIOGRAFIA Tubau, D. (2007). Las Paradojas del Guionista: Reglas y excepciones en la práctica del guión (1a ed.). Barcelona: Alba Editorial.

Wright, J. A. (2005). Guionización y desarrollo de la animación: Desarrollar el guión para su venta (1a ed). San Diego: Elsevier.

Balló, J., Pérez, X. (2012). La llavor immortal: Els arguments universals en el cinema (6ª ed). Barcelona: Editorial Anagrama.

Mckee, R. (2013). El Guión: Sustancia, estructura, estilo y principios de la escritura de guiones (8a ed). Barcelona: Alba Editorial.

Field, S. (2002). El Libro del Guión: Fundamentos de la escritura de guiones (7a ed).

Madrid: Plot Ediciones Bordwell, D. (1996). La narración en el cine de ficción (1a ed). Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica Malaguzzi, L. (1995). Els cent llenguatges de l’infant (1a ed). Barcelona: Associó de Mestres Rosa Sensat Piaget, J. (1980). Seis Estudios de Psicología (9a ed). Barcelona: Barral Editores Piaget, J. (1977). Psicología y Pedagogía (6a ed). Esplugues de Llobregat: Editorial Ariel Briggs, D. (1992). El Niño Feliz: Su Clave Psicológica (12a ed). Barcelona: Editorial Gedisa Fermoso, P. (1980). Sociología de la educación (2a ed). Madrid: Ediciones Agulló

111

Dobbelaere, G. (1972). Pedagogía de la expresión (3a ed). Barcelona: Editorial Nova Terra Serrano, S. (2004). El regal de la comunicació (10a ed). Barcelona: Ara Llibres Lowenfeld, V., Lambert Brittain,W. (1970). Desarrollo de la capacidad creadora (5a ed). Buenos Aires: Editorial Kapelusz Papalia, D., Wendkos, S. (1978). Sociología del Desarrollo (1a ed). Bogotá: McGrawHill Latinoamericana .

DOCUMENTS ELECTRÒNICS

Millard, R. (30 de juliol del 2010). How Peppa Pig brought home the bacon. Financial Times. Recuperat de https://www.ft.com/content/b7bcd9b6-9ab1-11df-87e600144feab49a?mhq5j=e1 Rafael, M. (30 de setembre de 2007). Pocoyó, el milagro animado, rumbo al cine. El País. Recuperat de https://elpais.com/diario/2007/09/30/radiotv/1191103201_850215.html Cabezas, D. (16 d’abril de 2008). Pocoyó, la serie infantil hecha en España que arrasa en medio mundo. 20 Minutos. Recuperat de http://www.20minutos.es/noticia/262281/0/pocoyo/fenomeno/tele/ Ruth.(2009). Pocoyó, el ejemplo a seguir de un éxito. Recuperat de http://www.vayatele.com/la-2/pocoyo-el-ejemplo-a-seguir-de-un-exito Isabel García. (2010). Las claves del éxito de la productora Pocoyó. Recuperat de http://www.emprendedores.es/casos-de-exito/zinkia

112

Anònim. (15 de febrer de 2015). Pocoyó y sus ventajas. Ok Diario. Recuperat de http://okdiario.com/bebes/2015/02/15/pocoyo-ventajas-1210 Anònim. (5 de setembre de 2010). La serie Pocoyó, galardonada con el premio Kineo en el Festival de Venecia. La Vanguardia. Recuperat de http://www.lavanguardia.com/cultura/20100905/53995750138/la-serie-pocoyogalardonada-con-el-premio-kineo-en-el-festival-de-venecia.html Anònim. (2009). Pocoyó. Recuperat de http://www.zinkia.com/es/pocoyo/musica/fiesta Waleska. (2007). El mundo de Pocoyó . Recuperat de http://www.mamisybebes.com/2007/08/pocoyo/ Sara Menéndez. (2013). Pocoyó: valores para preescolares. Recuperat de http://www.bekiapadres.com/articulos/pocoyo-valores-preescolares/ Alan Queipo. (2011). Conocemos el universo genial y la humildad brillante de Guillermo García Carsí, creador de Pocoyó y Doomed. Recuperat de http://www.notodo.com/cine/animacion/2170_guillermo_garca_cars_no_debo_nada_ a_la_realidad.html María Masdeu. (2010). Mundo Pocoyó: escaparate de productos. Recuperat de http://www.mibebeyyo.com/ninos/educacion-infantil/mundo-pocoyo Flooxer. (2016). El divertido mundo de Pocoyó llega a Flooxer. Recuperat de http://info.flooxer.com/index.php/2016/06/01/el-divertido-mundo-de-pocoyo-llegaflooxer/ Anònim. (2017). Sobre la serie . Recuperat de http://www.pawpatrol.com/videos.php Merino, M. (31 de agost de 2016). Patrulla Canina y las claves de su éxito. Ok Diario.

Recuperat de http://okdiario.com/bebes/2016/08/31/patrulla-canina-claves-exito-20162

113

Iván Pico. (2016). Psychological and eductional values of the Paw Patrol. Recuperat de http://psicopico.com/la-patrulla-canina-iii-psicologia-educacion-la-patrulla-canina/ Irmina Merino. (2016). ¿Por qué tiene tanto éxito la Patrulla Canina y qué enseña a los niños?. Recuperat de http://www.bekiapadres.com/articulos/por-que-exito-patrullacanina-ensena-ninos/ Anònim. (12 de agost de 2010). Dora la exploradora, la niña latina más popular cumple años. El Mundo. Recuperat de http://www.elmundo.es/america/2010/08/12/gentes/1281639052.html Anònim (desconeguda). Dora la exploradora. Recuperat de http://lainfanciaylatelevision.es.tl/Dora-la-exploradora.htm Ancatopa. (2012). Analisi de Dora la Exoloradora. Recuperat de https://www.clubensayos.com/Psicolog%C3%ADa/Analisis-De-Dora-LaExploradora/124465.html José Diaz. (2013). La tele que educa: Dora la Exploradora. Recuperat de http://www.bebesymas.com/infancia/la-tele-que-educa-dora-la-exploradora Nick Jr. (2017). Dora la Exploradora. Recuperat de http://www.nickelodeon.es/programas/dora-la-exploradora/characters/mochila/ibrpl1 Diego, J. (18 de desembre de 2010). Aprendiendo con Caillou. El País. Recuperat de. http://elpais.com/diario/2010/12/18/cultura/1292626807_850215.html Anònim. (22 de febrer de 2015). Caillou y sus ventajas. Ok Diario. Recuperat de https://okdiario.com/bebes/2015/02/22/caillou-ventajas-1389 DHX Media. (2016) Caillou. Recuperat de https://en.caillou.com/about

114

M.Mar. (2008) Dibujos animados Caillou: ¿ por qué me gusta que guste a mi hijo?. Recuperat de http://www.bebesymas.com/juegos-y-juguetes/dibujos-animadoscaillou-por-que-me-gusta-que-gusten-a-mi-hijo Anònim. (Desconegut) Jelly Jamm. Recuperat de https://www.jellyjamm.com/bello#inicio PBS Learning Media. (2017). Dinosaur Train. Recuperat de http://www.pbslearningmedia.org/collection/dinosaur-train/ PBS Parents. (2017). Dinosaur Train. Recuperat de http://www.pbs.org/parents/dinosaurtrain/about/ Jim Henson. (2012). Dinosaur Train Geocaching. Recuperat de https://www.geocaching.com/dinosaurtrain/ Scott Sampson. (2010). Riding the Dinosaur Train. Recuperat de http://scottsampson.blogspot.com.es/2010/02/riding-dinosaur-train.html Anònim. (2016). PBS’s Dinosaur Train to present special episodi as Part of Autism Awareness Month. Recuperat de http://www.broadwayworld.com/bwwtv/article/PBSsDINOSAUR-TRAIN-to-Present-Special-Episode-as-Part-of-Autism-Awareness-Month20160330 PBS KIDS LAB. (2017). Meet the Advisers. Recuperat de http://pbskids.org/lab/about/meet-advisors/ Fernández, A. (28 de setembre de 2010). TV3 y BBC coproducen por primera vez una serie de animación. El Mundo. Recuperat de http://www.elmundo.es/elmundo/2010/09/22/television/1285147517.html

115

Anònim. (10 de gener de 2014). Cardiòleg Valentí Fuster es converteix en muppet per promoure els hàbits saludables. Ara. Recuperat de http://www.ara.cat/media/cardiolegValenti-Fuster-converteix-saludables_0_1063693792.html De Dios, M. (19 de gener de 2014). Valentí Fuster es cola al món de Barri Sèsam. El Periódico. Recuperat de http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/tele/valenti-fuster-colamon-barri-sesam-3029210 Anònim. (Anònim) Barrio Sésamo: Monstruos Supersanos. Recuperat de http://www.sesameworkshop.org/press-room/barrio-sesamo-monstruos-supersanos/ Anònim. ( 2017) El dibujo infantil. Recuperat de http://www.psicodiagnosis.es/areaespecializada/instrumentosdeevaluacion/eldibujoin fantilysusignificadopsicologico/index.php Jennifer Delgado. (2016) ¿ Qué significado tiene el dibujo infantil?. Recuperat de https://www.etapainfantil.com/significado-dibujo-infantil Penélope Coronado. (anònim) El dibujo infantil. La importància y fases de los garabatos. Recuperat de http://www.naturarla.es/el-dibujo-infantil-la-importancia-yfases-de-los-garabatos Els matins. (2015). Les pors infantils. Recuperat de http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/les-pors-infantils/video/5056111/ VIDEOGRAFIA

Mrbrown. (8 d’agost de 2007). See What Show: Ratatouille Special Report 1 [Vídeo].

Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=y5EU9n4DHqM ladybluemadrid. (6 d’agost de 2007) Ratatoiulle entrevista con K.Lasseter [vídeo].

Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=g10Xali8myo&t=18s

116

Canal de Terra Noticias. (22 de març de 2010). Así se hace Pocoyó [Vídeo]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=09_1rmb1LQI Pocoyo Series. (16 de juliol de 2010). Pocoyó.- Cómo se hizo (1-3) [Vídeo]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=17LmytXNqQo

117

ANNEXOS

118

Entrevista a Dani López, Director del Súper 3 (Transcripció àudio) 1. Què opines sobre els dibuixos en l’actualitat ?

Hi ha un ventall molt ampli; hi ha dibuixos animats amb valors i n’hi ha d’altres que no es veuen tant directament el valors però a darrera i són. Avui en dia hi ha molta oferta de dibuixos animats, com que hi ha cada vegada més canals temàtics focalitzats a la infància per tant hi ha una gran varietat de produccions, llavors tenim des de sèries de dibuixos animats on la descoberta són temes claus, les aventures, l’humor.... després els personatges tot i que no hi ha moltes sèries on la paritat femení masculí estiguin equilibrats afortunadament cada vegada més els productors són més sensibles a l’hora de buscar aquesta paritat, crec que és el que hauria de ser. Llavors tenim gran varietat de sèries amb valors molt emocionals, amb valors de l’amistat de grups humans que estan disfressats d’animals moltes vegades. Normalment totes les sèries infantils treballen amb valors alguns com et deia abans més en primera línia i d’altres més amagats, podríem parlar d’una sèrie molt famosa com Bola de Drac; a priori quan la veus dius “uau” quins valors té aquesta sèrie.... doncs aquesta sèrie des d’un punt de vista conceptual té coses a criticar i té altres coses a posar en valor com el valor de l’amistat o de la superació, però com que sempre té unes imatges molt agressives i molt bèl·liques moltes vegades aquest tipus d’imatges moltes vegades el que fa és emmascarar doncs els valors que pugui tenir aquesta sèrie. Tom i Jerry és una altra sèrie molt famosa, té moltes coses bones però també en té moltes de dolentes, és una sèrie molt agressiva però també té coses bones com per exemple la superació i la companyonia en moments donats.

2. Creus que s’haurien de treballar emocions i valors en les sèries ?

Si, jo crec que és clau i més ara perquè hi ha tanta oferta en el món digital; en el món de la televisió que hi ha deu mil canals i moltes vegades els nens tenen pressa per poder veure coses que no els hi pertoca a les seves edats. Llavors la gràcia aquí és fer una sèrie que potencií aquests valors comuns: el respecte, el companyonia, la superació, la cultura de l’esforç. Ara fent-ho que sigui una sèrie entretinguda perquè els infants si els hi agrada aquell producte reben aquells valors i no tenen aquelles ganes de marxar a veure productes que moltes vegades no els hi pertoca per l’edat.

119

3. Els dibuixos animats s’adeqüen a les franges d’edats a les que van dirigides ?

Els dibuixos animats haurien d’anar a les franges d’edats adequades, el problema és que cada vegada més hi ha dibuixos que volen agafar molta edat i a vegades són dibuixos que estan programats a llocs o estan en el món digital i a lo millor no és un producte apte per nens de tres, quatre o cinc anys sinó un producte apte per a vuit, nou, deu o onze anys. Com es resolt això? que és una mica el que fem nosaltres, amb els codis ètics; és aquest símbol que surt a dalt a la dreta de la pantalla, són uns símbols que venen estipulats pel CAC que serveixen per saber si aquest producte el pot veure un nen o una nena de quatre, cinc o sis anys o de deu, onze o dotze anys. Normalment els codis ètics van de set anys, producte recomanat a tot els públics, a partir de deu anys a partir de dotze anys i llavors tenim els de tots els públics i llavors també tenim productes que són aptes per infància. És important crec, les televisions o tothom que ofertem producte per a nens respectar allò que diem les etapes de creixement dels nens, no voler oferir-li a un nen que té tres, quatre o cinc anys doncs sèries de vuit a dotze anys, això és molt important.

4. Per realitzar una sèrie de dibuixos animats s’hauria de portar a terme un assessorament psicopedagògic ?

Home i tant! sempre ajuda. Jo crec que tot això sempre ajuda, primer crec que és important saber quan fas o produeixes una sèrie de dibuixos animats o un programa de televisió infantil saber quins valors vols aportar, primer òbviament saber de què vols que vagi la sèrie o el programa, per exemple vull fer un programa de ciència, doncs has de saber quins valors vols, o vull fer una sèrie de dibuixos animats d’aventures primer has de veure quins valors vols aportar i després veure una mica que és molt important els personatges quins perfils els hi dónes, perquè al final tu necessites a un personatge donar-li un perfil, una personalitat, llavors veure com interactuen i a partir d’aquí poder fer una trama i resoldre-la al final de cada capítol. Home tot el que sigui aportar ajuda benvinguda serà!.

120

5. Per escollir o rebutjar una sèrie quins criteris feu servir ?

Molts, primer de tot els valors, volem veure la paritat dels personatges, és a dir, una sèrie que no sigui massa masculina o massa femenina si pot ser un producte que pugui arribar tant a nens com a nenes doncs molt millor, a quina edat va adreçada, quan hi ha un conflicte en un capítol com es resol, quan es resolgui que sigui correctament aportant els valors i aportant que el nen i la nena puguin arribar a aprendre, doncs si hi ha hagut un conflicte quines conseqüències poden haver-hi quan es resol. Després ja són altres coses més d’estratègia de programació com volums de capítols, que els capítols siguin auto conclusius, produccions europees, espanyoles, catalanes, internacionals; vull dir: hi ha molt molt molts criteris.

6. Per tenir èxit com a creador d’una sèrie de dibuixos animats has d’emigrar ? És cert, hem de tenir la premissa i això és important, la indústria catalana d’animació és una indústria amb molt de talent, però hem de tenir clar que per fer una sèrie per exemple de vint-i-sis mitges hores estem parlant d’un pressupost de quatre milions i mig, cinc milions i mig o sis milions d’euros; avui en dia esta avocat a lo que diem nosaltres coproduir, és a dir, un productor ve a la televisió li ofereix el producte, la televisió posa una part de la inversió però mai pot posar cinc milions i mig o sis.

Llavors es busca diferents televisions, diferents productors que puguin participar en aquesta producció, a més a més també hi han els ajuts públics com ICEC, ICA, MEDIA EUROPA, són ajuts que ajuden a desenvolupar el projecte o a invertir en el projecte i al final la suma de tots aquests coproductors fan que treu el producte. Però això no només li passa a Catalunya, per exemple França també busca coproductors, Estats Units també busca coproductors, el tema és que possiblement la capacitat financera és més àmplia que la que podem tenir aquí, però nosaltres per a ser Catalunya proporcionalment les inversions de coproductors i la indústria coproductora és molt potent en el món. França és molt potent juntament amb Canadà i Anglaterra en la industria d’animació, però té a veure amb la quantitat d’ajuts públics que reben; França té uns ajuts públics molt importants i això ajuda de sortida molt al productor a tenir un pla de finançament més segur del que podrien tenir altres països

121

7. Consideres que els dibuixos animats a part de tenir una vessant lúdica haurien de tenir una vessant pedagògica ?

Si, jo crec que no hem d’oblidar mai que la televisió o el món digital moltes vegades l’objectiu és entretenir però, a poder ser i aquesta és la nostra línia filosòfica, és poder aportar aquests valors per ajudar a madurar en totes aquestes etapes entenent que els pares tenen una funció, que l’escola té una funció i que el món audiovisual té una funció, ara, el que no tenia cap mena de sentit és que aquests agents que t’he comentat fessin coses contradictòries perquè llavors tots aquests valors que estem ajudant tant des de pares, mares, l’àmbit educatiu i la plataforma audiovisual entre tots aportar aquests valors per ajudar que els nens vagin madurant en funció de les seves etapes de creixement.

8. Quina franja horària consideres que és millor per els nens a l’hora de consumir dibuixos animats ?

La nostra filosofia és que hi ha temps per tot, és a dir, nosaltres no volem que els nens estiguin tot el dia mirant la televisió això punt 1, per això tenim un club. Tenim un club que el que fa és amb un carnet fer activitats o participar a concursos amb la família, tenim una cançó que diu apaga la tele. Per tant jo crec que els nens han de tenir temps per tot, per jugar, per anar a l’escola, per activitats extra escolars i també per mirar la televisió. Nosaltres procurem ofertar per a diferents franges d’edats; la primera hora de la tarda seria més preescolar per a nosaltres i a mesura que anem avançant anem pujant una mica l’edat, ara procurem que siguin sèries que puguin veure-les tothom excepte l’última hora del canal que aquí és on entenem que estan els més grans perquè els més menuts moltes vegades ja marxen a dormir i aquí sobre tot amb els codis ètics són les pautes perquè els adults es puguin guiar, per exemple estem emetent els Germans Kratt que és una sèrie molt àmplia per tothom amb valors que la puguin estar veient els més menuts, per després arribar el Detectiu Conan que és un target més alt; per llavors treiem un codi ètic que diem ”escolteu si hi ha menors d’aquesta edat recomanem que no ho vegin” però després la decisió final sempre és del pare i la mare. La televisió sempre diem que no ha de ser una guarderia, sempre els pares i les mares han de vetllar perquè els nens estiguin veient un producte adequat.

122

9. Quan una productora li presenta el producte li ensenya una mostra audiovisual com un capítol pilot o un teaser ?

Nosaltres treballem amb tres línies, una és allò que produïm nosaltres, per tant tenim Bíblia, llistes de capítols pilot i fins que no trobem que el pilot ens agrada cap a on va no continuem la producció. Després les sèries que compres internacionalment com diem nosaltres “compra aliena”, això són sèries que ja estan tots els capítols produïts i llavors tu dius, mira m’agradaria aquella sèrie i per què t’agradaria aquesta sèrie? doncs perquè abans l’has estudiat, has fet una recerca de valors. La coproducció sí que és quan reps una Bíblia i se’t diu: escolta els personatges aniran així, així i així. Hi ha algunes vegades que si el productor ha pogut desenvolupar un pilot et presenta un pilot i hi ha vegades que no. Les vegades que no el que fem és reforçar molt el guió, fixar-nos molt en el guió i veure que tots els conceptes que nosaltres considerem que s’han de millorar doncs incidim. Però això és com tot, moltes vegades no controles el cent per cent del producte final perquè al final quan coprodueixes també hi ha una part doncs que els Canadencs o els Francesos prefereixen anar més cap a una altra banda, al final és un tema d’equilibris afortunadament anem a un públic infantil i a tots o gairebé a tots ens primen els valors. Però com dic el valors són una gran varietat, per exemple tenim sèries de valors un pèl més alt, com la descoberta sexual a Ask Lara, aquesta és un tipus de sèrie, n’hi ha d’altres que hem primat abans la descoberta, com ara la Dora l’Exploradora, hi ha altres com la descoberta dels animals, com els Germans Kratt.

Entrevista a Judith Muñoz, Directora i Guionista del Rat Rank 1. Què opina sobre els dibuixos infantils actuals ?

Crec que són molt interessants a nivell visual perquè actualment es mostren propostes gràfiques molt diferents, trencant una hegemonia estètica que es va viure al segle passat.

Les noves tècniques d’animació permeten aventurar-se en nous camins estètics.

2. Creu que els dibuixos infantils haurien de treballar emocions i valors ?

Per descomptat. Crec que com en totes les narracions visuals, l’espectador empatitza a

123

través de les emocions. I a través de les emocions és on es pot treballar els valors.

3. Els dibuixos animats s’adeqüen a les franges d’edat a les que es dirigeixen ? És diferent la “franja oficial” a la que es dirigeix una sèrie, de l’audiència real que rep.

La franja oficial té paràmetres clars (el Consell de l’Audiovisual de Catalunya estipula les edats recomanades segons el contingut de cada sèrie) però el consum real no es pot controlar i sovint difereix.

4. Considera que abans de portar a terme un sèrie de dibuixos animats s’hauria de portar a terme un assessorament psicopedagògic ? És una eina molt útil. Qualsevol assessorament és benvingut per aportar nous punts de vista.

5. Com s’assessora el guionista a l’hora de fer els guions ?

El guió respon a l’encàrrec de la direcció, que ha de ser clar. Aquí s’han de establir els objectius, les prioritats i els límits. En aquest marc el guionista pot treballar i, en cas de considerar-ho necessari, comptar amb assessoraments professionals.

6. Què es busca quan es fa un guió per a nens i nenes ?

Principalment entretenir i fer servir aquest entreteniment com a canal distribuïdor d’altres ímputs (valors, coneixements, reflexió...)

7. Les sèries infantils s’adeqüen als interessos dels nens (entreteniments, expectatives, pors, coses que els agrada..) ?

Segons l’edat del nen, el seu sexe, el seu entorn sociocultural... Parlar de “nens i nenes” és un univers molt ampli i diversificat que es pot compartimentar en segments més petits (ja que entre ells poden ser contradictoris). Opino que l’encert d’una sèrie és entendre quin és el seu públic dins d’aquesta gran etiqueta que és “nens i nenes”. Una nena de deu anys no té els mateixos interessos que un nen de set.

124

8. En les sèries infantils considera que a part d’una vessant lúdica hi hauria d’haver una vessant pedagògica ?

Sí, sense restar capacitat d’entreteniment. És el “poso” indeleble que deixa una aventura de “ràpid consum”. A més a més és un valor positiu que cohesiona la família, ja que la sèrie agradaria tant als nens i nenes com als pares “implicats” que supervisen el consum audiovisual del seus fills.

Entrevista a Xavier Santos, Psicòleg 1. Creus que els dibuixos animats aporten quelcom de positiu als infants ?

Els dibuixos animats poden aportar quelcom positiu. No oblidem que alguns d’ells treballen valors tant importants com la tolerància, la diversitat, el respecte i l’amistat. És important el missatge que poden transmetre ja que els infants es troben en un moment de màxima absorció d’informació i coneixement.

2. Els dibuixos actuals tenen un valor educatiu ?

Continuant amb l’anterior comentari, hi han hagut diversos referents en dibuixos animats que han treballat valors educatius. No oblidem que existeix la possibilitat de veure i escoltar els dibuixos animats en altres idiomes i aquesta és una bona oportunitat perquè els assimilin i/o els vagin coneixent.

3. Creus, com a pare, que els dibuixos estan fets des de la perspectiva d’un infant?

Segurament falta una major implicació dels pares a l’hora d’analitzar els continguts i missatges que presenten determinats dibuixos animats. Hi ha una àmplia diversitat de possibilitats, i més ara amb els diferents Canals infantils que podem disposar. Per aquest motiu els pares i els seus fills haurien de consensuar quins són els arguments i programes més convenients per a l’edat dels nens/es.

125

4. Creus, com a psicòleg, que els dibuixos estan fets des de la perspectiva d’un infant ?

Hi han diversos factors que influeixen en la capacitat d’atenció d’un/a nen/a davant un estímul determinat. Hi han condicionats intrínsecs i extrínsecs de la persona que condicionen l’atenció. Les característiques del mateix estímul també poden estimular l’atenció: intensitat de l’estímul, durada i presencia de l’estímul, si és novedós, la seva dimensió, entre d’altres.

5. Els nens i nenes són molt inquiets, quan de temps poden estar atents davant d’algun estímul?

Els valors són la base del comportament humà. Aquests valors són creences, experiències, informació i coneixement que la persona adquireix al llarg de la seva vida, provocant que tingui una determinada actitud davant el seu entorn.

6. Els nens i nenes es posicionen cap un adult o un altre depenent de l’escala de valors d’aquest adult ?

L’edat del nen/a determinarà la seva capacitat per establir una sintonia amb un adult tenint en compte els valors d’aquest últim. No és un exercici fàcil i primer el/la nen/a hauria d’identificar quins són els valors que regeixen la conducta de l’adult, però insisteixo, aquesta acció no és fàcil i requereix d’entrenament, capacitats comunicatives i de persuasió.

7. Es veuen representades les etapes evolutives dels infants en el dibuixos animats actuals, com per exemple l’etapa de l’egocentrisme ?

L'etapa de l’egocentrisme és molt present no només en una àmplia varietat de dibuixos animats sinó també en molts altres programes televisius.

126

8. Els infants són capaços de veure els animals de forma antropomòrfica ?

Per què ?

Hi ha unes etapes en la infància en que la imaginació participa molt activament en la realitat de l’infant, facilitant així aquesta visió antropomòrfica dels dibuixos animats.

L’infant està construint la seva realitat i la imaginació és un recurs que l’acompanya en aquest procés.

9. Creus que és convenient a l’hora de crear una sèrie de dibuixos animats adreçada als infants comptar amb assessorament de psicòlegs i pedagogs ?

Per què ?

Hi han hagut series i programes per a nens que han estat supervisats per psicòlegs i pedagogs, fins i tot en algun de forma molt activa. Un clar exemple de la participació d’aquests professionals en programes infantils va ser “Barrio Sésamo”, aquest és un programa referent dels anys 80 amb una clara participació dels anteriors professionals.

Aquest programa ha servit de referencia i exemple en el mon acadèmic educatiu.

Entrevista a Mariana López, mestra d’Educació Infantil i mare 1. Què opina sobre els dibuixos infantils actuals ?

Veig que cada cop mostren més aspectes nocius que no pas els dibuixos d’abans.

La majoria mostra burles, violència… aspectes força negatius de la nostra societat actual.

2. Creu que els dibuixos infantils haurien de treballar emocions i valors ?

Si. Actualment els nens i nenes, igual que la societat en general, ens fixem molt en els programes de televisió i s’imiten els comportaments; per això crec que ens ajuda en la tasca educativa quan els dibuixos mostren emocions i valors.

127

3. Què prioritza a l’hora d’escollir una sèrie de dibuixos animats per els seus fills o alumnes ?

Que sigui divertida, que el missatge que transmet sigui positiu. Uns dibuixos estèticament macos.

4. Els dibuixos infantils s’adeqüen a la tipologia familiar actual ?

No gaire. Encara mostren la típica família formada pel pare, la mare, un fill i una filla.

Actualment existeixen molts models familiars, no només l’estereotipat.

Els dibuixos i les sèries haurien de contribuir a normalitzar aquests models.

5. Els dibuixos animats s’adeqüen a les franges d’edat a les que es dirigeixen ?

No sempre. Però també és cert que és complicat encertar amb la franja d’edat. Crec que una bona solució seria separar els dibuixos per cadenes i que fos el públic l’encarregat de triar quina cadena s’adequa més al seu fill.

D’aquesta manera els progenitors podrien estar més tranquils, ja que aquella cadena que han escollit només emetria programes dirigits a una franja d’edat molt limitada.

6. Considera que abans de portar a terme un sèrie de dibuixos animats s’hauria de portar a terme un assessorament psicopedagògic ?

Si. Crec que els dibuixos a banda d’entretenir els infants i deixar-los bocabadats davant la televisió també els hauria d’ensenyar a pensar, a resoldre conflictes, etc.

7. Les sèries infantils s’adeqüen als interessos dels nens i nenes (entreteniments, expectatives, pors, coses que els agrada..) ?

Potser si. Estem en un moment en el qual la societat es regeix per la Llei del mínim esforç i molts dels dibuixos actuals, al meu parer, ho fomenten.

Moltes de les sèries actuals els ensenya a com lliurar-se de les seves responsabilitats, l’enveja envers els altres…

128

8. En les sèries infantils considera que a part d’una vessant lúdica hi hauria d’haver una vessant pedagògica Totalment d’acord. Com ja he dit abans, els dibuixos a més a més d’entretenir també han d’ensenyar.

Entrevista a Alba Torras, mestra d’Educació Primària

1. Què opina sobre els dibuixos infantils actuals ?

Crec que hi ha una gran quantitat de sèries animades infantils, segurament més que fa uns anys, i una multitud de canals de televisió exclusivament de dibuixos animats. Tot i així, crec que moltes d’elles tenen un estil molt clàssic i semblant a sèries infantils de fa vint o més anys. Les temàtiques i les històries no han variat gaire però la societat sí. Per tant, penso que molts dibuixos animats que veuen actualment els infants, estan fora de context. Les sèries infantils poden influir molt en la perspectiva que tenen els nens i nenes del món. Així doncs, podrien ser molt útils per posar en dubte mentalitats més antiquades i ser un exemple de la diversitat que hi ha en la nostra societat, tant d’opinions, com de personalitats, com de cultures, etc.

2. Creu que els dibuixos infantils haurien de treballar emocions i valors ?

Sí, crec que els dibuixos animats són una bona eina per treballar emocions i valors amb els nens i nenes. És una eina atractiva i de fàcil accés, per tant, és molt interessant per treballar aquest tema. Personalment, penso que totes les sèries infantils tracten emocions i valors, però no totes ho fan de manera explícita.

3. Què prioritza a l’hora d’escollir una sèrie de dibuixos animats per els seus fills o alumnes ?

Primerament, em fixo en l’estètica, ja que depèn de com sigui atraurà més o menys els infants segons l’edat d’aquests. En segon lloc, trio una sèrie infantil que es pugui comentar un cop vista, que els nens i nenes puguin parlar sobre el que han vist, és a dir, que un cop l’hagin vist no se n’oblidin.

129

També, a partir dels dibuixos animats que esculli, m’agrada que es puguin introduir idees abstractes, valors o actituds que són difícils de visualitzar pels nens i nenes a la vida real, que es pugui potenciar la reflexió. Que els permeti reflexionar críticament sobre el que han visionat i prendre posició sobre els problemes socials.

4. Els dibuixos infantils s’adeqüen a la tipologia familiar actual ?

No. Crec que les sèries infantils reflecteixen poc, per no dir gens, els diferents tipus de família que hi ha actualment. Aquests tipus de famílies són; famílies de pares separats, famílies compostes per dues famílies com a conseqüència d’una ruptura amb la parella anterior i famílies homoparentals, en les quals els progenitors són del mateix sexe. Cap d’aquest tipus de família actual apareix en els dibuixos infantils.

5. Els dibuixos animats s’adeqüen a les franges d’edat a les que es dirigeixen ?

La majoria de sèries infantils no s’adeqüen a les franges d’edat a les que es dirigeixen, ja que en moltes d’aquestes apareixen episodis de violència, masclisme, llenguatge groller... Però aquests aspectes queden disfressats i per tant, camuflats per una bonica estètica, uns personatges simpàtics que cauen en gràcia, per una història divertida i entretinguda, etc. Així doncs, és difícil dir que aquest tipus de material no és adient per als nens i nenes. També penso que utilitzen aquestes estratègies per tal de captar al públic infantil de la manera més fàcil, sense gaires esforços, ja que a tots els nens i nenes els fa gràcia veure com dos personatges animats lluiten o es barallen.

6. Considera que abans de portar a terme un sèrie de dibuixos animats s’hauria de portar a terme un assessorament psicopedagògic ?

Depèn del target al qual es dirigeix i la finalitat o objectius que es volen aconseguir. Si els dibuixos estan dissenyats per a un públic adult, no trobo necessari un assessorament psicopedagògic. En el cas que els dibuixos fossin per a un públic infantil i que l’objectiu d’aquests fos únicament entretenir els infants, tampoc caldria un assessorament d’aquest tipus. En canvi, si el propòsit d’una sèrie de dibuixos animats fos treballar valors, emocions, aspectes educatius, sí que trobaria molt oportú tenir un suport o assessorament psicopedagògic. En aquest cas, l’assessorament hauria d’influir en molts

130

aspectes, com per exemple; l’estètica, els colors, els diferents personatges, els escenaris, la música, etc.

Per tant, crec que cada creador és lliure a l’hora de decidir quina direcció vol que prengui el seu projecte, però les decisions que prengui sobre com ha de desenvolupar aquest, han d’estar relacionades amb els objectius que s’hagi proposat. Així doncs, responent a la pregunta, depèn del tipus de sèrie de dibuixos animats.

7. Les sèries infantils s’adeqüen als interessos dels nens i nenes (entreteniments, expectatives, pors, coses que els agrada..) ?

En la meva opinió, en general sí, ja que la temàtica i/o argument de la majoria de sèries de dibuixos animats, adreçades a nens i nenes, és dissenyat mitjançant els seus interessos. Les inquietuds o pors que tenen els personatges, són semblants a les que poden tenir aquests (per exemple; por als monstres, a quedar-se sol o perdre’s, por de ser renyat pels pares...). Els gustos o hobbies també són els típics que tenen els infants (per exemple; viure aventures amb els amics, jugar a diferents coses...). Els problemes o conflictes que tenen els personatges de les sèries infantils també s’adeqüen als que poden patir els nens i nenes a la vida real (per exemple; barallar-se amb un amic, no ser acceptat pels companys...). D’aquesta manera capten l’atenció del públic infantil, ja que si les trames de les sèries infantils tractessin temes llunyans als nens i nenes, no aconseguirien cridar la seva atenció i potser anirien dirigides a un altre tipus de públic.

8. En les sèries infantils considera que a part d’una vessant lúdica hi hauria d’haver una vessant pedagògica

Crec que hi ha d’haver de tot. Seria perfecte que les sèries infantils incloguessin aquests dos vessants i d’altres, però que alhora estiguessin ben dissenyades i treballades. Perquè la majoria de vegades, els dibuixos animats que entrenen més als nens i nenes, són els menys educatius, i a l’inrevés, els més educatius són els menys divertits i entretinguts pels infants. Per tant, crec que s’ha de trobar l’equilibri entre aquests dos vessants, ja que els dibuixos animats tindrien una doble utilitat; els nens s’ho passen bé i s’entretenen i al mateix temps aprenen coses.

131

Entrevista a Montse Pascual, mestra d’Educació infantil , mare i Directora d’una Escola Bressol 1. Què opina sobre els dibuixos infantils actuals ?

Actualment hi ha gran diversitat d’opcions per escollir quins dibuixos oferir als infants, està a la mà dels adults quin tipus de temàtica es vol que el nen o la nena visualitzi. Dit això crec que si per una banda es treballen valors i emocions en la majoria de sèries, per l’altra no es treballa prou la diferent tipologia de famílies que avui en dia existeixen.

2. Creu que els dibuixos infantils haurien de treballar emocions i valors ?

Si, per descomptat. Penso que els dibuixos infantils són una eina molt útil com a complement educatiu al què es treballa des de casa i des de l’escola. Com a eina educativa crec indispensable que les temàtiques que s’hi tractin tinguin com a punt de partida el treball de les emocions i dels valors que s’adeqüin a les edats de a qui es dirigeix la sèrie.

3. Què prioritza a l’hora d’escollir una sèrie de dibuixos animats per els seus fills o alumnes ?

Que s’adeqüi a l’edat a qui es dirigeix, que els diverteixi alhora que els ajudi a vèncer pors i temences, que els serveixi com a complement educatiu, que sentin empatia en vers els personatges ja que en ells s’hi trobin reflectits doncs les emocions i valors que en la sèrie s’hi treballin siguin els que els infants a la que va dirigida pugin entendre i entomar.

4. Els dibuixos infantils s’adeqüen a la tipologia familiar actual ?

No del tot, trobo que en moltes sèries es contempla una unitat familiar tradicional deixant de banda o tractant molt per sobre les altres tipologies de famílies.

5. Els dibuixos animats s’adeqüen a les franges d’edat a les que es dirigeixen ?

Penso que sí. És responsabilitat dels adults controlar quins dibuixos animats veuen els

132

infants i si el que estan veient en un moment determinat no s’adequa a l’edat s’ha de tancar l’aparell de televisió.

6. Considera que abans de portar a terme un sèrie de dibuixos animats s’hauria de portar a terme un assessorament psicopedagògic ?

Si, sempre és important cercar assessorament dels professionals que tracten dia a dia els infants per a saber quines temàtiques són les més adequades per les edats a qui es vol dirigir la sèrie de dibuixos animats.

7. Les sèries infantils s’adeqüen als interessos dels nens i nenes (entreteniments, expectatives, pors, coses que els agrada..) ?

No totes, però actualment trobem força oferta per a poder escollir quin tipus de dibuixos oferim als nostres nens i nenes. És important conèixer com són els nostres infants per a oferir-los un tipus de sèrie o una altra.

8. En les sèries infantils considera que a part d’una vessant lúdica hi hauria d’haver una vessant pedagògica Si. Tot i considerar les sèries infantils com un divertiment pels nens i nenes, sempre és interessant que vagi acompanyat amb un transfons de tipus pedagògic ja que els infants són molt receptius a tot el que se’ls ofereix i els dibuixos animats poden ser una eina molt important per a complementar el que es treballa tant a l’escola com a casa.

133

Entrevista a Yasmina Tomás, mestra d’Educació Infantil

Fig. 164. Entrevista Yasmina Tomás

134

Fig. 165. Entrevista Yasmina Tomรกs

135

Entrevista a Montse PaituvĂ­, mare

Fig. 166. Entrevista Montse PaituvĂ­

136

Fig. 167. Entrevista Montse PaituvĂ­

137

Dibuixos dels infants

Fig. 168. Dibuix fet per un infant de Parvulari

Fig. 169. Dibuix fet per un infant de Parvulari

138

Fig. 170. Dibuix fet per un infant de Parvulari

Fig. 171. Dibuix fet per un infant de Parvulari

139

Fig. 172. Dibuix fet per un infant de Parvulari

Fig. 173. Dibuix fet per un infant de Parvulari

140

Fig. 174. Dibuix fet per un infant de Parvulari

Fig. 175. Dibuix fet per un infant de Parvulari

141

Fig. 176. Dibuix fet per un infant de Parvulari

Fig. 177. Dibuix fet per un infant de Parvulari

Fig. 178. Dibuix fet per un infant de Parvulari

Fig. 179. Dibuix fet per un infant de Parvulari

142

Fig. 180. Dibuix fet per un infant de Primària

Fig. 181. Dibuix fet per un infant de Primària

143

Fig. 182. Dibuix fet per un infant de Primària

Fig. 183. Dibuix fet per un infant de Primària

144

Fig. 184. Dibuix fet per un infant de Primària

Fig. 185. Dibuix fet per un infant de Primària

145

Fig. 186. Dibuix fet per un infant de Primària

Fig. 187. Dibuix fet per un infant de Primària

146

Fig. 188. Dibuix fet per un infant de Primària

Fig. 189. Dibuix fet per un infant de Primària

147

Fig. 190. Dibuix fet per un infant de Primària

Fig. 191. Dibuix fet per un infant de Primària

148

Fig. 192. Dibuix fet per un infant de Primària

Fig. 193. Dibuix fet per un infant de Primària

149

Il·lustracions a llapis del Bosc de Passavets: Nicky, l’esquirol

Fig. 194. Il·lustracions Nicky

Fig. 195. Il·lustracions Nicky

Fig. 196. Il·lustració Nicky

Fig. 197. Il·lustracions Nicky

150

Fig. 198. Il路lustraci贸 Nicky

Fig. 199. Il路lustraci贸 Nicky

151

Il·lustracions a llapis del Bosc de Passavets: Erny, la granota

Fig. 200. Il·lustracions Erny

Fig. 201. Il·lustracions Erny

Fig. 202. Il·lustració Erny

152

Il·lustracions a llapis del Bosc de Passavets: Binny, l’ós

Fig. 203. Il·lustracions Binny

Fig. 204. Il·lustracions Binny

Fig. 205. Il·lustracions Binny

153

Il·lustracions a llapis del Bosc de Passavets: Emi, el ratolí

Fig. 206. Il·lustració Emi

Fig. 207. Il·lustracions Emi

Fig. 208. Il·lustració Emi

154

Il¡lustracions a llapis del bosc de Passavets, Abie, el mussol

Fig. 209. Il¡lustracions Abie

155

Il·lustracions a llapis del Bosc de Passavets: Clausura

Fig. 210. Il·lustracions clausura

Fig. 211. Il·lustracions clausura

Il·lustracions a llapis del Bosc de Passavets: Primeres formes

Fig. 212. Il·lustracions primeres formes

Fig. 213. Il·lustracions primeres formes

156

Il·lustracions a llapis del Bosc de Passavets: Bosc

Fig. 214. Il·lustracions bosc

Fig. 215. Il·lustracions bosc

157

Cartells El Bosc de Passavets

Fig. 216. Cartell Nicky

Fig. 217. Cartell Erny

Fig. 218. Cartell Abie

Fig. 219. Cartell Binny

158

Fig. 220. Cartell Emi

Fig. 221. Cartell Binny

Fig. 222. Cartell Erny

Fig. 223. Cartell Abie

159

Fig. 224. Cartell Emi

Fig. 225. Cartell Nicky

160