Mans Unides ONG - Revista 193

193 Butlletí número

gener­f ebrer­m arç ­abril 2 014

Sumari 3

Editorial

4

Col·laboració

Centre Bonó, obra social i educativa de la Companyia de Jesús a la República Dominicana, escriu la col·laboració d’aquest número sobre la seva tasca en aquell país i el problema de la desnacionalització que estan patint milers de dominicans.

6

Presidenta de Manos Unidas: Soledad Suárez

Entrevista

El cardenal Robert Sarah, president del Pontifici Consell Cor Unum, va passar per Madrid per participar en la trobada de consiliaris de Mans Unides, i ens va concedir l’entrevista que reproduïm en aquest número.

9 12

Crònica del món Reportatge

Un any més, un grup de periodistes, acompanyats de la presidenta de Mans Unides, va viatjar al Sud per visitar-hi els nostres projectes de desenvolupament i fer-se’n ressò en els seus mitjans.

15 Informe-A fons 23 Notícies Mans Unides 27 En primera persona 28 Projectes A Malawi es pretén reduir l’impacte de la sida i enfortir la població perquè millori el seu futur.

A més, a l’Índia, s’han ampliat els graus de formació d’una escola en què participen, activament, els membres de la comunitat a la qual beneficia.

32 Els nostres amics ens diuen...

33 Col·laboradors i socis 34 Recomanacions

Consell de Redacció: Mercedes Barbeito Marisa Elosua Marta Isabel González Marco Gordillo Lola Martín José Antonio Martínez Pilar Mendo Rafael Serrano Ignacio Ussía Isabel Vogel Coordinadora de redacció: Pilar Seidel Col·laboradors fixos: Mª José Hernando Belén Garrigues Col·laboren en aquest número: Marta Carreño Ricardo Benjumea Azucena García Miriam Sánchez Juan Luis Sánchez Lourdes Terrassa Isabel Vega Isabel Vogel Beatriz Hernáez Disseny: Javier Mármol Impressió i maquetació: Advantia Comunicación Gráfica, S.A. Formación, 16 Pol. Ind. Los Olivos 28906 Getafe (Madrid) ISSN: 2174-5684 Depósito Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales Barquillo, 38 - 3º. 28004 Madrid Tel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08 www.manosunidas.org info@manosunidas.org

PORTADA: Cartell guanyador del XXV Concurs de cartells de Mans Unides. Imatge de l’organització per al 2014. Autor: Abel Rocha.

Les opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.

Editorial La civilització es construeix en l’amor Fa tres lustres, la comunitat internacional es va comprometre fermament a engegar les polítiques necessàries perquè, l’any 2015, hi hagués més per­ sones que poguessin viure d’acord amb la seva dignitat, en condicions que permetessin el desenvolupament ple de cadascuna d’elles. L’esforç dels països per arribar a les metes proposades en aquella “Declaració del Mil·lenni” ha contribuït, significativament, a la reducció de la fam, a la mi­ llora de l’accés a la salut, a l’educació, al treball i a la participació política.

Tanmateix, aquest interès no ha estat suficient. De fet, en els darrers anys, ha crescut el nombre de persones que viuen amb menys de dos dòlars al dia, i, encara avui, en ple segle XXI, hi ha moltes persones que es veuen obligades a fugir de països per causa de la guerra o la falta de treball digne, quedant a mercè del tràfic de persones. Què falta per fer?

MANS UNIDES No podem avançar cap a un desenvolupament integral solidari de la hu­ manitat si continuem pensant que el progrés és només una qüestió de mi­ llorar processos econòmics, polítics o socials. Necessitem un compromís solidari mundial basat en la veritat de la naturalesa humana, que ens reclama el reconeixement dels altres com a vertaders germans. El reconeixement de la fraternitat fonamental del gènere humà ens permet sortir a trobar els que tenim a prop i els que són lluny, ens convida a tenir cura els uns dels altres. Si estem cridats a reconèixer­nos germans, no s’entén que, avui dia, les notes que caracteritzen la nostra societat globalitzada siguin l’individualisme i la soledat, una soledat que fa les persones indiferents dels seus semblants, veient­los com a enemics, i no com a autèntics germans. És una societat en què predomina la “cultura del descart”, per la qual es deixa fora aquells subjectes més febles i indefensos a fi i efecte d’assolir un progrés material.

Necessitem edificar una civilització que permeti reconèixer els altres com a germans, en qui es pot confiar; una ci­ vilització en què, estar de cor els uns en els altres, sigui una realitat. Una civilització edificada en l’amor permetrà que el nostre món globalitzat camini cap a la seguretat, la pau i la justícia.

Però aquesta civilització no és possible només pel mer autoconvenciment. La vida de l’Església ens descobreix que reconèixer l’altre com a germà exigeix un canvi del propi cor, un canvi en què hem de treballar cadascú, i que només és possible quan aquest es rep com a regal, quan s’experimenta com a do. Aquest do ens l’ofereix l’Església en el mateix Jesucrist, que canvia el nostre cor i en Ell, ens fa germans. Mans Unides realitza la seva tasca a l’Es­ glésia, demanant a Déu que ens ajudi en aquest canvi, i també als responsables de les grans decisions d’aquest món. Demanem ser do per als altres.

Enguany treballarem intensament per donar a conèixer a la societat espanyola aquestes llampades que ja succeei­ xen als països del Sud, i que ens fan albirar que un món nou és possible. Seguirem de prop la celebració de l’Any Internacional de l’Agricultura Familiar, que juga un paper clau en el desenvolupament sostenible i en l’enfortiment de les societats; analitzarem a fons les oportunitats de les noves tecnologies, que permeten el diàleg entre cultures i religions; i atendrem les qüestions de l’ocupació juvenil, la promoció de les quals als països més pobres pot signi­ ficar l’edificació d’una societat amb perspectives de futur.

Al llarg d’aquesta campanya treballarem plegats per construir un Món Nou, projecte d’amor, projecte de germans, projecte comú.

Publicació feta en PAPER ECOLÒGIC Lliure de clor

3

Col·laboració

4

La sentència que “desnacionalitza” milers de dominicans Centre Bonó, espai d’acció i reflexió El Centre Bonó és una obra social i educativa de la Companyia de Jesús a la República Dominicana. Des d’una espiritualitat inspirada en la fe i la justícia, té com a objectius: l’enfortiment dels moviments socials, l’acompanyament a poblacions vulnerables i excloses, la construcció col·lectiva i difusió del pensament crític i intercultural, i l’enfortiment organitzacional i

ODDHH

CENTRe BONÓ

la sostenibilitat.

Dues de les accions de protesta i sensibilització que du a terme el Centre Bonó a la República Dominicana.

Al Centre Bonó, des de fa dos mesos, el seu efecte vinculant en el dret intern, hem intensificat el nostre treball d’inci­ així com en les convencions internacio­ dència sobre un tema gravíssim relacio­ nals de les quals el nostre país és part. En nat amb la desnacionalització d’entre aquell cas, es manava l’Estat a respectar 200.000 i 250.000 persones a la Repú­ el dret a la nacionalitat de les persones blica Dominicana, majoritàriament des­ nascudes sota el règim de l’ius solis (dret del lloc), tal com ha estat adoptat sobira­ cendents d’haitians.

Us exposaré els últims esdeveniments nament pel país en les seves constitu­ relacionats amb aquesta tragèdia. El pas­ cions fins al 2010. La Cort IDH va indicar sat 26 de setembre, Juliana De­ guis va demandar la Junta Cen­ En la sentència s’estableix que els fills tral Electoral perquè es va negar a expedir­li el carnet d’identitat, d’indocumentats nascuts al país no són argumentant que els seus cognoms dominicans, són persones en “trànsit” i, eren sospitosos (probable­ per tant, estrangers. ment perquè els seus pares eren haitians). En resposta a aquesta demanda, va ser publicada la que la irregularitat migratòria no es trans­ Sentència n. 168­13 del Tribunal Constitu­ met de pares a fills, i que “trànsit” no és cional de la República Dominicana sobre un concepte normatiu per definir les per­ el Dret a la Nacionalitat. S’hi estableix sones i els seus descendents que es tro­ que els fills d’indocumentats nascuts al ben en situació d’irregularitat durant país no són dominicans, són persones en anys. “trànsit” i, per tant, estrangers.

Aquesta sentència contradiu una DESNACIONALITZACIÓ MASSIVA d’anterior, dictada per la Cort Interame­ Un dels aspectes més preocupants de la ricana de Drets Humans (Cort IDH) de se­ sentència és que ordena a la Junta Cen­ tembre del 2005, dictada en el “Cas de les tral Electoral extreure del registre civil els Nenes Dilcia Yean i Violeta Bosico contra casos que, des del 1929, consideri irregu­ República Dominicana”, i no té en compte lars i inscriure’ls en un llibre d’estrange­

5

Des de fa uns mesos, el Centre Bonó ha intensificat el seu treball d’incidència per protestar per la desnacionalització massiva de descendents d’haitians residents a la República Dominicana.

ria. A més, ha de sotmetre’ls a un pla de regularització que el Ministeri de Rela­ cions Exteriors notificarà a les ambaixa­ des i els consolats corresponents, i que encara no està establert. Aquesta situa­ ció és discriminatòria, ja que crea dos llis­ tats: un dels considerats dominicans “purs” i un altre amb els estimats “es­ trangers”. Amb aquesta mesura deixa apàtrides els afectats, ja que priva arbi­ tràriament de la nacionalitat dominicana els qui la tenien, i desnacionalitza massi­ vament més de dos­cents mil dominicans d’origen haitià, que van ser registrats en el registre civil de bona fe, sense necessi­ tat que presentessin constància oficial.

La decisió del Tribunal Constitucional afecta diverses generacions de persones que van ser reconegudes com a domini­ canes i, per descomptat, la generació ac­ tual, en la qual hi ha un gran nombre de nens i nenes que no poden ser inscrits en el registre civil, ja que són considerats fills d’estrangers. Igualment afecta els actes i les relacions jurídiques del passat, in­ cloent el dret al patrimoni i a l’herència. És una situació particular de la República Dominicana, que s’està repetint de ma­ nera sistemàtica i amb característiques úniques a la regió.

CENTRE BONÓ

Sobre aquest afer, el 2011 i 2013, s’han Comissió de Veeduría de la Junta Central fet audiències temàtiques en la Comissió Electoral que s’encarregarà de revisar la Interamericana de Drets Humans. Desta­ transparència d’aquest procés. A través cats constitucionalistes nacionals, orga­ d’una carta pública ha manifestat la seva nitzacions locals i comunitats dominica­ negativa a prendre­hi part, argumentant nes de la diàspora s’hi han pronunciat en que aquestes mesures administratives contra. També s’hi han manifestat en con­ han suspès de l’exercici de molts dels tra les Nacions Unides, l’Alt Comissionat seus drets milers de germans i germanes de Drets Humans, Open Society Justice nostres, especialment dominicans i domi­ Initiative, la Comissió In­ teramericana de Drets Humans, Centre Robert Aquesta situació és discriminatòria, Kennedy. Així mateix, ja que crea dos llistats: un dels considerats s’han publicat reportat­ dominicans “purs” i un altre amb ges de rebuig de la sen­ els estimats “estrangers”. tència a la CNN, el Miami Herald, el New York Times i LeMonde. A partir d’ara, els nostres es­ nicanes d’ascendència haitiana. En la se­ forços se centraran a continuar aquest va renúncia demana a Déu que ens ajudi, procés d’incidència, tant en l’àmbit nacio­ a tots els sectors del país, a interpretar i nal com internacional. respectar la nostra Carta Magna, tant pel seu valor en si mateixa com per l’obliga­ ció de garantir els drets humans convin­ EL TESTIMONI DEL PARE SERRANO Per acabar, ens agradaria compartir el guts internacionalment pel concert de les testimoni del pare Mario Serrano Marte, nacions.

El pare Mario es mostra convençut s.j., director nacional de la Pastoral Social de la Companyia de Jesús a la República que el respecte a la Carta Magna és el que Dominicana. Des del 2007, acompanya més ens aproparà a servir Déu, a la Pàtria les persones afectades per aquest pro­ i a la Llibertat per la qual tant ha lluitat el cés. Ell acaba de rebutjar la invitació de la nostre poble oprimit i creient ●

6

MANS UNIDES/SONSOLES FERNÁNDEZ-IRIONDO

No existeix verdader progrés si no posem la persona com a centre de les nostres accions.

Cardenal Robert Sarah

“No és possible anunciar realment Crist sense acollir tambén les necesitats materials de les persones” El cardenal Robert Sarah és el president del Pontifici Consell Cor Unum, des del seu nomenament pel papa Benet XVI el 7 d’octubre del 2010. Prèviament, va ser secretari de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles. A l’octubre del 2013 va passar per Madrid per participar en la trobada de consiliaris de Mans Unides.

TEXT: PILAR SEIDEL

Cardenal Robert Sarah

Com va néixer la seva vocació?

La meva vocació està molt lligada a l’obra dels missioners. Jo sóc fill únic i, com que era escolà, anava a missa diàriament, a les 6 del matí, i ajudava el sacerdot mis­ sioner a la missa. Un dia, em va preguntar si volia ser sacerdot com ell. Vaig contes­ tar immediatament que sí. Quan vaig tor­ nar a casa, vaig dir a la meva mare que volia ser sacerdot, però ella em va dir que potser no seria possible, perquè mai s’ha­ via vist un sacerdot negre i africà al po­ blet, i que el meu desig era una bogeria.

El meu pare també va opinar el mateix, però al final, després de comprovar que la meva “bogeria” estava recolzada pel pare missioner, van donar­hi el seu con­ sentiment i em van permetre entrar al se­ minari, on vaig madurar, encara més, aquella idea inicial de respondre a la crida del Senyor i oferir­li tota la meva vida.

Quins records té del període de formació abans d’ordenar­se sacerdot, a França, el Senegal, Roma i Jerusalem?

El temps del seminari va ser molt impor­ tant per a la meva vida, encara que no sempre gaire fàcil. Físicament era una mica fràgil i propens a emmalaltir, però malgrat això vaig seguir. En aquella èpo­ ca es necessitaven les tres “S” per conti­ nuar al seminari: salut, ciència (scienza) i santedat. I a mi em faltaven les tres! Al se­ minari major de Nancy (França) vaig po­ der conèixer moltes persones que em van ajudar a estrènyer la meva relació d’amistat amb Déu. Em van ordenar sa­ cerdot el 20 de juliol del 1969, el mateix dia en què els astronautes americans van trepitjar la lluna. Després, de seguida, el bisbe em va enviar a Roma i a Jerusalem per a la llicenciatura en Teologia i Sagrada Escriptura. A través de l’estudi, però també

Entrevista

7

de la meditació de la Paraula de Déu i del suport de tantes persones, la meva vida espiritual va créixer molt. A Roma vaig poder estrènyer llaços d’amistat amb un home sant, el cardenal Gantin, qui, com un pare, sempre em va recolzar i va ajudar en el camí de la fe. També vaig tenir la gràcia de poder conèixer i viure en els llocs on Jesús va viure, i tot això va resultar ser molt fructífer per al meu sacerdoci.

Quan va rebre l’ordenació episcopal, es va convertir en el bisbe més jove del món, amb 34 anys d’edat. A quines “pors” es va enfrontar?

No puc negar que, quan vaig rebre la no­ tícia que havia estat escollit pel Sant Pare per ser bisbe, vaig pensar que no estaria a l’altura, perquè era molt jove i, a més, Guinea estava vivint un període molt difí­ cil. De fet, al meu país hi havia un règim comunista i dictatorial que va perseguir l’Església. Tot i que em va nomenar bisbe el papa Pau VI a l’abril del 1978, el meu nomenament episcopal no va ser del grat del Govern, i només després d’alguns mesos de diàleg amb la Santa Seu, van donar el consentiment a la meva ordena­ ció episcopal. Va ser Joan Pau II qui va confirmar el meu nomenament el 1979.

En aquest clima de persecució, la meva relació amb el Senyor va créixer molt, i veritablement vaig experimentar que sense el Senyor no podem fer res. És Ell el bisbe que hi ha dins nosaltres.

A l’octubre del 2001, Joan Pau II el va no­ menar secretari de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles. Parli’ns de la tasca que hi va desenvolupar.

En la Congregació vaig poder constatar l’enorme creixement de l’Església als països de les missions, i comprendre mi­ llor la inseparable relació que hi ha entre l’evangelització i la caritat. No és possible anunciar realment Crist sense acollir també les necessitats materials de les

El conflicte sirià està provocant un gran nombre de refugiats als països limítrofs.

persones. Però, d’altra banda, no es pot ajudar l’home només des del punt de vista material, perquè cada home també té una necessitat espiritual i, per tant, s’a­ juda realment una persona quan li donem Jesús, que és la verdadera riquesa i la ver­ dadera salvació del món.

Al febrer d’enguany va viatjar a Jordània per visitar els refugiats sirians al país.

Com veu la situació que s’hi està vivint?

Quina creu que és la solució?

La guerra sempre produeix destrucció i mort. En aquells territoris he notat un am­ bient turmentat pels conflictes bèl·lics, i també que els rostres de les persones mostren un gran patiment, a més de mol­ tes cicatrius. Els refugiats viuen en condi­ cions humanament deplorables. La tasca que els diferents organismes caritatius, catòlics i no catòlics, hi estan duent a terme és extraordinària. Estic convençut que l’única manera de superar les dificul­ tats és treballar perquè la guerra acabi.

La comunitat internacional ha d’intentar afavorir un diàleg que, poc a poc, pugui

REUTERS/ALI JAREK

“Els refugiats viuen en condicions humanament deplorables. La tasca que els diferents organismes caritatius, catòlics i no catòlics, hi estan duent a terme és extraordinària.”

▲

MANS UNIDES/PEPA LOPEZ DE ARENOSA

8

Els consiliaris de Mans Unides amb el cardenal Sarah.

▲

ajudar a posar fi al conflicte, encara que això no és fàcilment abastable perquè aquesta guerra, com totes les guerres, està causada pels interessos i el poder.

“Hem de portar a aquestes institucions internacionals la veu de l’Església i l’antropologia que l’Església defensa, la seva visió cristiana de l’home i de la dona.”

Llegueix l’entrevista completa a la nostra pàgina web

En una de les dues ponències que va ofe­ rir en la trobada de consiliaris, va parlar del Motu Proprio de Benet XVI sobre la caritat. Com ha de ser la tasca de les ins­ titucions caritatives de l’Església i dels que hi treballen?

Estic molt agraït a Benet XVI per presen­ tar­nos en l’encíclica Deus Caritas Est, de manera detallada, quin ha de ser el perfil de l’activitat caritativa de l’Església. Se­ gons la invitació del Papa, i que també he comprovat amb la meva experiència, és important que l’Església tingui present el model ofert per la paràbola del Bon Sa­ marità, perquè la caritat cristiana és sim­ plement la resposta a allò que, en una de­ terminada situació, constitueix la neces­ sitat immediata: els famolencs han de ser sadollats, els nus han de ser vestits, els malalts, curats, etc. Els que treballen al servei de la caritat han de ser formats perquè facin el just en la manera justa, te­ nint en compte que estan prestant ajuda a éssers humans que necessiten sempre una mica més que una atenció només tècnicament correcta. Necessiten huma­ nitat. Necessiten l’atenció del cor. A més, per oferir un servei de caritat, ha de pre­ dominar la gratuïtat. Els que treballen al servei de la caritat no han de ser guiats per un segon fi, sinó per l’exemple de

Crist d’abraçar gratuïtament la necessitat de l’altre, per fer­li present el regne de Déu.

El 2014, a Mans Unides tanquem un cicle de treball al voltant dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Què n’opina?

Sense cap dubte, l’esforç que les Nacions Unides estan fent per aconseguir un món més just i solidari mereix el nostre suport, però he de dir que l’agenda de l’Església no és, ni pot ser, l’agenda de les Nacions Unides. Hem de portar a aquestes insti­ tucions internacionals la veu de l’Església i l’antropologia que l’Església defensa, la seva visió cristiana de l’home i de la dona.

Espero, d’altra banda, que les reflexions que es faran al final del projecte sobre els resultats d’aquesta iniciativa, tinguin en compte el verdader desenvolupament in­ tegral de la persona, que ja patrocinava el papa Pau VI en la seva encíclica Popu­ lorum Progressio. L’Església pensa que el verdader desenvolupament dels pobles no es pot reduir a un benestar material.

I el 2014, en concret, treballarem sota el lema “Un món nou, projecte comú” i el prisma de l’esperança, la fraternitat, la lògica del do i la necessitat de tornar a posar la persona com el centre del desen­ volupament. Quin consell ens pot donar?

No hi ha verdader progrés, com deia abans, si no posem la persona al centre de les nostres accions. Però insisteixo en el con­ cepte de desenvolupament integral de la persona, que em sembla una gran contri­ bució de l’Església en aquest camp. El verdader desenvolupament consisteix a donar a l’home la possibilitat de créixer en tots els àmbits de la seva existència.

En aquests tasca hi ha l’Església i Mans Unides, com a expressió de l’Església es­ panyola, que ajuda les esglésies germanes més necessitades, en el treball de promo­ ció humana integral i d’evangelització ●

Crònica del món

La desolació es va fer present a les Filipines.

9

REUTERS/ERIK DE CASTRO

Amb les Filipines ahir, avui i sempre Divendres 8 de novembre: l’impacte del tifó Haiyan a les Filipines és brutal. Les víctimes mortals es compten per milers, mentre que els danys materials són incalculables i els afectats podrien superar els deu milions. Des de mitjans de la setmana, a l’arxipèlag asiàtic s’esperava amb temor el pas d’una tempestat que es preveia resultaria extremadament danyosa. Una altra més. La tercera en pocs dies. El país, que intenta recuperar-se dels danys causats per les tempestats anteriors, és testimoni de com els vents huracanats de més de 300 km/h i les onades de més de sis metres d’altura arrasen tot allò que troben per on passen.

En qüestió d’hores, la província de Leyte, al centre del país, queda irrecognoscible. I prop del 80 per cent de Tacloban, la capital de la província, resulta destruït. Escombrat, literalment, de la superfície de la terra. I, com sempre, els més vulnerables són els més afectats.

Immediatament, des de Mans Unides entrem en contacte

amb els nostres socis locals a les Filipines: el consorci BCDI (Bicol Consortium for Development Initiatives), que té gran experiència en la realització de projectes de prevenció davant desastres naturals i gaudeix de la més absoluta confiança per la nostra part.

Des del primer moment, decidim que el nostre treball ha d’estar integrat en l’operació de rescat i auxili a les víctimes que duen a terme l’Arxidiòcesi de Manila i el Secretariat Nacional d’Acció Social de la Conferència Episcopal de les Filipines (CBCP-NASSA).

D’aquesta manera, s’està aprofitant la xarxa de parròquies, que estan servint com una excel·lent base d’operacions per arribar on no arriba ningú, per distribuir l’assistència més urgent i valorar els danys per a la reconstrucció. Perquè, quan hagin passat els primers impactes de l’emergència, continuarem amb el poble filipí en la fase de reconstrucció, essencial perquè els damnificats puguin continuar amb les seves vides ●

Compte d’emergència i donatius Mans Unides treballa a les Filipines des del 1987. En aquests anys hem donat suport a més de 275 projectes, per un import superior als 26 milions d’euros, dedicats a potenciar el desenvolupament al país.

Mans Unides ha acompanyat el poble filipí moltes vegades; en la prosperitat i en l’adversitat. I ara, quan aquest poble germà intenta tancar les ferides obertes pel tifó Haiyan, hem d’estar amb ells, més que mai. Així com estarem, després, en l’etapa de reconstrucció, perquè el país recuperi la seva normalitat.

La vostra col·laboració és fonamental per fer possible que les Filipines torni a la normalitat.

Podeu fer les vostres aportacions en el compte 0049-1892-63-2210525246 Al web (www.mansunides.org) i al telèfon 902 40 07 07 Enviant un SMS amb les paraules MANSUNIDES FILIPINES al 28014

10

La tasca que desenvolupa monsenyor Aguirre salva la vida de molts nens de la República Centreafricana.

JUAN JOSÉ AGUIRRE

1,1 millons de persones en risc de malnutrició a la República Centreafricana Font: Europa Press Social Al voltant d’1,1 milions de persones de la República Centrea­ fricana corren risc de malnutrició a conseqüència de les escas­ ses collites i del deteriorament econòmic causat per la violència dels últims mesos, segons un estudi conjunt del Govern d’a­ quell país, diverses ONG i Nacions Unides.

L’estudi sobre la seguretat alimentària del país africà xifra en 1,1 milions el nombre de persones que podrien començar a passar fam, de les quals un 30 per cent viuen fora de la capital, Bangui. Aquestes persones no poden cobrir diàriament les seves necessitats alimentàries o requereixen ajuda per menjar el que necessiten.

La situació s’ha complicat especialment per als desplaçats interns, uns 395.000 centreafricans. Almenys la meitat d’ells no tenen els nutrients necessaris per mantenir una vida sana i ac­ tiva, segons un comunicat del Programa Mundial d’Aliments (PMA).

Des que la violència va esclatar al desembre del 2012, arran d’un alçament rebel, molts agricultors i ramaders han hagut de deixar desateses les seves propietats. D’altres van vendre el poc que conservaven per sobreviure o per por als saquejos.

El representant del PMA a la República Centreafricana, Hou­ sainou Taal, ha reclamat una “acció immediata” per estabilitzar el país i que “centenars de milers” de desplaçats puguin tornar a les seves cases. En aquest sentit, ha demanat als diferents grups armats que respectin els drets de la població civil i facili­ tin l’arribada de l’ajuda humanitària. Les zones del nord­oest són les zones on la seguretat alimentària ha empitjorat més.

Tanmateix, l’informe alerta d’àrees en risc en pràcticament tot el país, i el Programa ha mostrat la seva preocupació pel que pugui passar el 2014, ja que tem que el període d’escassetat, que sol començar al maig, quan s’exhaureixen els recursos de les collites, comenci al gener o febrer ●

MANS UNIDES

La veu de Juan José Aguirre Mans Unides ha finançat deu projectes de cooperació a la República Centreafricana, dels quals tres s’estan desenvolupant actualment: ● Construcció d’aules per a escola de secundària a la zona

de selva (localitat de Bema). ● Construcció

i equipament d’una maternitat rural (Bangassou).

● Reconstrucció

d’Unitat de Pediatria (Bangassou).

A finals del passat mes de juliol, monsenyor Juan José Agui-rre, missioner combonià espanyol i bisbe de Bangassou, va visitar Espanya. Va oferir una trobada informativa als Serveis Centrals de Mans Unides amb l’objectiu d’informar de la greu situació que travessa el país africà, i com aquesta afecta la població.

Monsenyor Aguirre no desisteix de l’interès a denunciar un conflicte que, si ningú ho remeia, té aspecte de convertir-se en una nova guerra al centre d’Àfrica.

Entra en aquest enllaç per conèixer tot el que monsenyor Aguirre ens va voler transmetre: http://www.manosunidas.org/noticia/ republica-centroafricana-por-otra-vez-nosotros

Crònica del món

11

Una de cada vuit persones al món pateix desnutrició crònica En el seu últim informe sobre la inseguretat alimentària, tres agències de l’ONU -l’Organització de l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el Programa Mundial d’Aliments (PMA) i el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA)- estimen que 842 milions de persones pateixen fam crònica, el 12% de la població mundial.

Tot i que la nova xifra és més baixa que l’anterior estimació, l’informe reflecteix grans desigualtats en el progrés del compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de reduir a la meitat la fam al món el 2015.

“Els països en conflicte durant les dues últimes dècades són més propensos a patir retrocessos significatius en la reducció de la fam”, diu l’informe. “Els països sense litoral s’enfronten a reptes persistents sobre l’accés als mercats mundials, mentre que els països amb poca infraestructura i institucions febles s’enfronten a restriccions addicionals”.

Les polítiques destinades a augmentar la productivitat agrícola i la disponibilitat d’aliments són fonamentals en la reducció de la fam, fins i tot quan la pobresa és generalitzada, sostenen les agències. Les remeses, que representen unes ajudes tres vegades superiors a l’ajuda oficial al desenvolupament, han tingut un impacte significatiu en la seguretat alimentària, que condueix a una millor alimentació.

Àfrica continua sent la regió amb més prevalença de la subnutrició, amb més d’una cinquena part de la seva població desnodrida, mentre que, en xifres totals, la majoria de les persones desnodrides són al sud d’Àsia ●

VICTORDASS

2.100 milions de dòlars, cost del manteniment dels refugiats sirians a Jordània Font: Europa Press Social El Govern jordà ha estimat que el manteniment dels 600.000 refugiats sirians acollits al país genera unes despeses anuals d’aproximadament 2.100 milions de dòlars (uns 1.500 milions d’euros) i podria augmentar, encara més, el 2014 per l’arribada de més refugiats fugint del conflicte.

“La crisi síria és un dels reptes més importants que afronta Jordània a tots els àmbits, especialment l’econòmic”, va explicar el ministre de Planificació i Cooperació Internacional jordà, Ibrahim Seif, qui va demanar, a més, un increment de l’ajuda internacional a Jordània per atendre les necessitats dels refugiats sirians. Així mateix, va recordar que la presència dels refugiats té conseqüències per a les infraestructures i els sistemes com el sanitari o educatiu.

Només 91.200 refugiats sirians han tornat al seu país voluntàriament des que va esclatar la crisi política a Síria, al març del 2011 ●

BREUS

* *

Violació sistemàtica dels Drets Humans a Eritrea L’Organització de les Nacions Unides ha mostrat la seva preocupació per la falta de respecte a les garanties bàsiques que s’està vivint a Eritrea. La relatora de l’organització, Sheila B. Keetharuth, ha assegurat que aquesta situació obliga més de 3.000 persones a fugir del país cada mes, moltes d’elles menors d’edat i sense cap tipus d’acompanyament ● Cimera del Clima 2013 La Conferència de les Parts de la Convenció Marc de Canvi Climàtic de l’ONU (COP19) que es va dur a terme a Varsòvia (Polònia) va tornar a resultar una decepció per la manca de voluntat política d’alguns dels països participants. Un dels principals debats va ser el capítol de Danys i Pèrdues, és a dir, l’ajuda als països assotats pels efectes del canvi climàtic, mitjançant l’anomenat “Fons Verd per al Clima”. A alguns països en desenvolupament els preocupa que l’ajuda financera del Nord industrial acabi traduint-se en no gaire més que inversions privades, en lloc d’assistència pública i donacions ●

Reportatge

12 Viatge amb mitjans de comunicació

El grup que va viatjar a l’Índia a l’octubre del 2013.

SISTER MANJU

Pobresa i esperança al Nord de l’Índia Per primera vegada, un grup de periodistes va visitar, gràcies a Mans Unides, l’estat d’Uttar Praddesh, al nord de l’Índia, un dels més pobres del país i una de les zones més poblades del planeta. Ho van fer amb la nostra presidenta, Soledad Suárez, la responsable de mitjans, Marta Isabel González, i la responsable de projectes a la zona, Ana Cárcamo. La repercussió d’aquest viatge en els mitjans de comunicació ja ha començat, però aquí us deixem les seves impressions personals d’un viatge inoblidable.

Així es construeix el Regne

L’Índia impacta

Tots els grans aeroports s’assemblen. El de Delhi no és gaire diferent del de Munic: els mateixos perfums i licors, les matei­ xes revistes…Els aeroports s’assemblen, els hotels s’assem­ blen, però un slum de Varanasi no té res a veure amb una fa­ vela de Rio o un poblat barraquista de Madrid. La brutícia que els recobreix és la mateixa, però sota la brutícia és única i in­ transferible cada història personal de qui dorm entre els esca­ rabats. I només des d’aquesta història concreta es pot comen­ çar a construir. Viatjar amb Mans Unides és passar en un tan­ car i obrir d’ulls de l’aeroport de Delhi a un poblat de seminò­ mades anomenats –no cal explicar per què– “els menjarates”.

El projecte acaba de començar; queda molta feina pendent.

Però en un poblet pròxim, la Societat Índia Missionera i unes quantes religioses han aconseguit en només uns anys fer un miracle. Les dones, abans els pàries entre els pàries, són el cor d’un cercle virtuós que ha portat un desenvolupament econò­ mic incipient al poble, ha donat una empenta a l’escolarització dels nens i ha creat una nova consciència comunitària i ciuta­ dana on abans només hi havia exclusió. Els missioners també fan miracles a l’slum, tot i que allà costi més veure’ls: enmig d’aquest oceà de misèria, què són unes desenes de vides de nens rescatades? El miracle és el somriure de sister Manju. La seva tendresa és el primer contacte amb l’Evangeli d’aquests nens del carrer i d’aquestes famílies sense llar. El primer i el més fidedigne.

Ricardo Benjumea, redactor en cap del setmanari Alfa & Omega

Per a qui mai abans ha estat en aquest país, la sorpresa és con­ tínua. Tot crida l’atenció. Els llocs, les persones, les olors, els sabors, les cases a mig construir o derruïdes, la facilitat per passar del sol a la pluja en un tres i no res sense que ningú al­ teri el seu pas, els tocs de botzina constants, les carreteres empedrades que allarguen les distàncies de manera exage­ rada... Trenca l’esquema convencional de qualsevol altra ciu­ tat visitada abans.

Viatjar a Varanasi i a Gorakhpur ha estat una gran expe­ riència professional, però sobretot personal. M’ha donat l’o­ portunitat de conèixer de primera mà allò pel qual treballo i en allò que crec. No hi ha una única imatge que associï a aquest viatge, sinó una infinitat d’instantànies que no sols s’han que­ dat a la càmera, sinó en el disc dur del meu cervell. De vegades ha estat difícil no emocionar­me i d’altres, impossible.

Ara, ja de tornada, penso en els nens i les nenes que nei­ xen i sobreviuen cada dia en un entorn a anys llum del nostre; en les mares que no poden prometre’ls un futur millor, ni tan sols un futur; en les nenes que no volen ser esposes adoles­ cents; en els homes, que comencen a acceptar la participació de les dones en la vida local; i, per descomptat, en les perso­ nes i en organitzacions com Mans Unides que fan que el canvi sigui possible. Moltes gràcies per aquesta experiència.

Azucena García, freelance i coordinadora de Solidaridad en Consumer.es.

13

Les dones comencen a pensar per si mateixes, i a formar part activa de la vida de les seves comunitats.

FATHER MATHEW VELLAMACKAL-PGSS

Dones i nens disposats a canviar el seu món

Explicar i, fins i tot, molestar

El rellotge s’atura en posar peu a terra el matí del 7 d’octubre a l’aeroport de Varanasi…Mans Unides ens porta “al seu ter­ reny” i intueixo que l’experiència deixarà empremta. El primer senyal que m’ho confirma és la mirada de Father Abhi i Sister Manju en rebre’ns entre el caos de la ciutat sagrada; els seus rostres són la porta d’entrada a un generós projecte de “res­ cat” per a nens del carrer.

Aquests missioners ens guien amb naturalitat pels slums, els barris de la misèria. Coneixen cada nom dels “nens de som­ riure etern”. Nens que somriuen malgrat patir tot tipus d’abu­ sos, tot i que deambulin jugant­se la vida a l’estació més prò­ xima, encara que sàpiguen que fora hi ha quelcom millor que mai és per a ells…De sobte, un dia arriba una mà amiga i els dóna l’oportunitat que el destí de la seva classe social els nega, sobretot si són nenes. Que difícil és ser dona a l’Índia! Impres­ siona veure com aquests missioners vinguts del Sud han obert els seus ulls i les seves ments a la realitat que les oprimeix. Es­ coltar les veus d’aquestes dones dempeus, enmig de la seva comunitat, és la manera més gràfica de comprovar que alguna cosa està passant.

Em quedo amb el testimoni de dues adolescents: la Sasi i la Pinky, negant­se a casar­se als 18, o abans, i en un matrimoni concertat. Han après a pensar per si mateixes i estan disposa­ des a canviar el seu món si algú els ajuda…

Miriam Sánchez, periodista i presentadora a Aragón TV

Els periodistes tenim una sort sobre la qual pensem poc: la gent ens explica la seva vida. Així, sense més ni més. Persones com nosaltres decideixen explicar­nos detalls del seu dia a dia que potser no comparteixen ni amb els seus amics, ni amb la seva família; ens deixen veure la seva ànima, els seus traumes, les seves esperances, les seves frustracions, com potser no permetrien a ningú; podem accedir a la seva intimitat per posar­la en constel·lació amb d’altres i intentar explicar una història que representi allò tan impossible anomenat realitat.

El periodisme és viatjar molt profund en una espeleologia per la vida d’altres, que són tan com tu sense ser­ho. Fer­ho amb respecte per l’entorn, sense tocar res que pugui condi­ cionar­ho, sense extreure cap tros d’ells que pugui deixar una ferida, per molt valor que tingui per a tu.

I després, tornar. Tornar és el més difícil. Tornar és accep­ tar la derrota que, per a la resta del món, allò no és tan impor­ tant com per a tu. Però també és guanyar, explicar i, fins i tot, molestar.

Gràcies a la invitació de Mans Unides per poder treballar a l’Índia, els lectors d’eldiario.es han comprovat que mai hi haurà una vida veritablement plena aquí sense que hi hagi també justícia allà.

▲

Juan Luís Sánchez, sotsdirector d’eldiario.es

14 ▲

Dones visibles

FATHER MATHEW VELLAMACKAL-PGSS

La dona està jugant un paper fonamental en el desenvolupa­ ment de les comunitats més desfavorides de l’Índia en la me­ sura que adquireix consciència dels seus drets, descobreix el significat de l’autoestima i aprèn a unir el seu treball al d’altres dones amb qui, associada, aconsegueix abandonar la seva in­ visibilitat perquè la seva veu sigui escoltada, la seva opinió, tinguda en compte, i el seu vot, acceptat.

Mans Unides ha visitat Varanasi i Gorkahpur, al nord­est del país, per comprovar els avenços de programes amb què col·labora en l’àmbit de la dona, de la salut, de l’educació i l’agricultura, i he tingut el privilegi de formar part d’aquesta delegació.

Durant els cinc dies en què vam visitar slums i poblets vaig poder constatar que allà on la dona ha aconseguit trencar els convencionalismes arcaics que la redueixen a ser una esclava del marit i de la seva sogra i ha après a valorar­se i a respec­ tar­se a si mateixa, ha iniciat un camí que ja no té marxa enrere i en què, a cada pas que fa, es fa més forta. Aquesta classe de programes de desenvolupament evidencien la gran capacitat de la dona com a gestora de recursos i impulsora del desen­ volupament als països del Tercer Món.

Lourdes Terrassa, redactora en cap de la revista Brisas

Lliçons d’humanitat MANS UNIDES/MARTA ISABEL GONZÁLEZ

FATHER MATHEW VELLAMACKAL-PGSS Diversos moments del viatge a l’Índia amb els periodistes.

L’olor de l’insecticida ho embolcalla tot, però no dissimula la intensitat del químic que mulla els draps dels nens a Charbujha Shahid, un clot en el món on la germana Manju em va ense­ nyar el poder d’un somriure. Va ser la primera lliçó, el meu pri­ mer record de Benarés, la clau del cel a la vora del Ganges, l’in­ fern dels qui són menys que vaques, menys que rates per als altres.

Acluco els ulls i la ciutat se’m tira damunt a ritme de rick shaw, mentre el pare Abhi bromeja sobre la longevitat que ne­ cessita per treure unes altres 15 nenes de l’Índia enfangada, apocalíptica; de l’Índia descastada. Va deixar un verger per viatjar al nord i tacar­se els peus de misèria. La segona lliçó, la seva entrega.

Després va venir Gorakphur, l’hospital relluent, les infer­ meres que canten i les dones que sembren, literalment, l’edu­ cació dels seus fills en soledat. Amb ajuda, construeixen un camí a la terra que els permet tenir, si no l’última, almenys la primera de les paraules. M’ho va explicar la Narbdha, de 32 anys, amb un somriure que apuntava al cel. Tercera lliçó, la seva dignitat. No oblidaré la mirada d’Ana Cárcamo, emocio­ nada, en aquella altra Índia de canya de sucre i arrossars. “Aquí és on comença tot –em va dir–, per a això treballem”.

Encara queda gent amb esperança, persones que tenen cura de persones per pura humanitat. Aquesta va ser per a mi la gran lliçó. Sempre agrairé a Mans Unides que em donés l’opor­ tunitat d’aprendre­la, que m’hi dugués per poder explicar­ho.

Isabel Vega, redactora de l’agència Europa Press ●

Mans Unides · Informe a fons/193

15

L’esperança cristiana és un do poderós al servei del desenvolupament humà integral.

La història de Mans Unides és una història de soli­ daritat amb totes aquelles persones que pateixen en el nostre món, que tenen fam i que viuen en condicions in­ humanes. De la mà dels nostres col·laboradors al Sud, enguany iniciem la Campanya LV, en què volem conti­ nuar insistint en el fet que l’única manera de canviar aquest món injust és posar, tots i cadascun de nosaltres, fil a l’agulla.

El lema “Un món nou, projecte comú” ens situa en el camí de la fraternitat universal, com a condició neces­ sària per a un desenvolupament en plenitud, un desen­ volupament que s’ha de fundar en la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat. A més, aquesta campanya s’integra en el cicle sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), en els quals incidim des de fa vuit anys, centrant­nos en l’ODM número 8: “Fomentar una aliança mundial per al desenvolupament”. El compli­ ment d’aquest objectiu depèn directament de la nostra capacitat per establir relacions amb els altres, unes re­ lacions obertes, dialogants i col·laboradores, de manera que es faci veritat la fraternitat a la qual totes les per­ sones estem cridades.

INFORME A FONS

Un món nou, projecte comú

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

En aquest propòsit ens orienta i anima l’esperança cristiana com un do poderós al servei del desenvolupa­ ment humà integral; és, per tant, esperança per als al­ tres. Per aquesta esperança, mantenim el món obert a Déu, i treballem per “un món nou”, com a responsabili­ tat i tasca de tots.

D’altra banda, a l’escenari mundial, la nostra Cam­ panya “Un món nou, projecte comú” és una baula més en els debats globals sobre com seguir amb la tasca del desenvolupament després del 2015, i pot ser una apor­ tació a la Plataforma “El Món que volem més enllà del 2015”, llançada per Nacions Unides per mobilitzar els ciutadans d’arreu del món.

RECONÈIXER LA FRATERNITAT HUMANA, INICI DEL DESENVOLUPAMENT. Trobem el fonament de la nostra feina en l’Evangeli i en la Doctrina Social de l’Església. En concret, durant l’any 2014, posarem la nostra atenció en l’encíclica Caritas in Veritate de Benet XVI, que ens convida a fer un esforç comú per aconseguir la implicació de tots en el desen­ volupament integral, de cada home i de tots els homes, ▲

INFORME A FONS 16 ▲

com una manifestació de la fraternitat a què està cri­ dada tota la humanitat: “El desenvolupament dels po­ bles depèn, sobretot, que es reconeguin com a part d’una sola família, que col·labora amb verdadera comu­ nió i està integrada per éssers que no viuen simplement un al costat de l’altre”. Per tant, reforçar una relació d’u­ nió comuna entre totes les persones està en la base d’un desenvolupament que respongui a les exigències de la dignitat humana.

La missió principal de Mans Unides en aquests temps és la de contribuir, amb la seva experiència, a crear un nou paradigma de desenvolupament, en el qual es faci cada cop més evident la fraternitat a què estem cridats tots els homes i dones. D’aquesta frater­ nitat som ferment gràcies a l’amor de Crist que ens envia, i a l’amor amb què creem les nostres relacions; amb què desenvolupem els nostres projectes al sud i amb què fomentem l’educació per al desenvolupament.

Apostem per quelcom que en la política, l’economia, la vida social i cultural sembla que no compta: la lògica del do, l’amor que mira la persona concreta i li dóna la pos­ sibilitat de viure una existència plena. A través de la nos­ tra capacitat de diàleg, la nostra obertura als altres, la nostra generositat, l’acollida dels malalts i febles, i la promoció dels més oblidats, intentem tornar el seu lloc

Hi ha milions de persones que no tenen accés a recursos bàsics per al seu desenvolupament.

MANS UNIDES/Mª EUGENIA DÍAZ

als exclosos que ocupen les perifèries del nostre món.

Així, mostrem que només en la dinàmica de l’amor podem construir un món en què es donen les condi­ cions que facin possible, a les comunitats i a cadascun dels seus membres, “l’èxit més ple i més fàcil de la per­ fecció mateixa”, en paraules de Pau VI en la Constitució Pastoral Gaudium et Spes.

Treballar per la fraternitat universal és necessari des del punt de vista de les relacions entre els països. La fra­ ternitat es pot realitzar de manera pràctica en iniciatives polítiques i econòmiques que fan efectiu l’èxit de millors condicions de vida per a tots. Una d’aquestes iniciatives és la dels Objectius de Desenvolupament de Mil·lenni, que entre les seves metes busca fomentar una Associa­ ció Mundial per al Desenvolupament.

La fraternitat es pot realitzar de manera pràctica en iniciatives polítiques i econòmiques que fan efectiu l’èxit de millors condicions de vida per a tots.

Els ODM responen a necessitats urgents, cròniques, provocades per situacions de violació dels drets hu­ mans, i a les metes dels quals caldria arribar, totalment o parcialment, l’any 2015. Aquestes metes estan basa­ des en una aliança solidària mundial que exigeix la res­ ponsabilitat i el compromís de tots: dels països en de­ senvolupament per millorar la governabilitat i el res­ pecte dels drets humans, augmentar la seva inversió en infraestructures i en serveis bàsics com la salut o l’edu­ cació, ajudar els petits agricultors, a fi de garantir la se­ guretat alimentària, i fomentar un medi ambient més sostenible. I dels països desenvolupats de recolzar aquests esforços, augmentar l’ajuda oficial al desenvo­ lupament, alleujar el deute extern, millorar les regles de comerç internacional i l’accés a medicaments essencials i tecnologia.

Cal provocar canvis al Nord perquè es puguin pro­ duir canvis al Sud, i és necessari que permetem i col·la­ borem perquè al Sud puguin fer­se càrrec de les seves responsabilitats, donant resposta a les seves pròpies ne­ cessitats. Per això busquem fomentar actituds que res­ pectin la vida i el desenvolupament digne, l’accés al tre­ ball i als mitjans per a la vida i la promoció de la família, l’accés a la cultura.

Tanmateix, i malgrat alguns avanços reals en la lluita contra la pobresa, ja està acceptat en la comunitat in­ ternacional que alguns dels ODM no es compliran en la data prevista; fins i tot, en algunes regions alguns ob­ jectius o estan estroncats o han retrocedit. Per què? Per­ què entre tots no hem creat un verdader teixit associa­ tiu local, nacional, regional i mundial, perquè els ciuta­

dans i el poder polític els facin seus, i que ens obligui, al Nord i al Sud, a posar voluntat real per aconseguir­los.

No hi ha hagut ni la cooperació ni la responsabilitat com­ partida des del paper que a cadascú ens toca jugar; totes dues necessàries per crear una verdadera aliança dels pobles que tenen esperança en un món nou.

LA REALITAT DEL NOSTRE MÓN GLOBALITZAT. Els Objectius de Desenvolupament van ser formulats en un context històric d’optimisme generalitzat (any 2000): dominava l’eufòria que provocava la globalitza­ ció, la creença en la possibilitat que tot estaria en la vida de tots, tothom tindria accés als béns de manera més fàcil i més ràpida. No obstant això, els fruits reals de la globalització són uns altres: alguns de positius, d’altres clarament negatius i d’altres, ambivalents. La globalit­ zació ha creat oportunitats per acabar amb les injustí­ cies, però el que ha passat realment és que les injustícies i desigualtats s’han reconfigurat, i han donat lloc a un món caracteritzat per la interdependència i en el qual podem identificar quatre maneres d’estar que definei­ xen aquesta realitat: ● La d’aquells que no tenen accés als recursos bà­ sics com els aliments, l’aigua, l’habitatge digne, l’ocupa­ ció, la salut, l’educació. Pateixen condicions d’esclavitud o explotació. ● La dels que tenen a les seves mans les empreses, les finances, la informació, la política, la cultura… Però no s’ocupen del bé comú: només pensen en si mateixos i en la satisfacció de les seves pròpies necessitats i de­ sitjos, i redueixen les seves relacions a mers intercanvis interessats. ● La dels que porten al món el terrorisme, les dicta­ dures militars i polítiques, les bandes organitzades al servei d’interessos foscos, la tracta de persones, l’ex­ plotació sexual, l’esclavitud laboral o els fonamentalis­ mes religiosos, econòmics i polítics. ● La de les persones que romanen atentes i són ca­ paces de descobrir gestos i signes d’esperança. I la de milions de voluntaris, en milers d’institucions exem­ plars, en moviments i xarxes socials, persones compro­ meses pel bé comú, al Nord i al Sud. Per prendre part en aquest món global caracteritzat per la interrelació i la interdependència cal tenir en compte que el començament del segle XXI s’està carac­ teritzant per quatre grans dinàmiques de canvi que re­ percuteixen en els processos de desenvolupament: ● El fi de l’era del petroli i la cursa cap a l’autonomia energètica de les grans potències. Les conseqüències econòmiques, industrials, tecnològiques, militars, am­ bientals, polítiques, etc., d’aquesta dinàmica estan ge­ nerant efectes brutals per als pobres. ● El fi de la política tradicional de blocs formats per les grans potències, i l’emergència d’altres poders re­ gionals i mundials i, sobretot, de forces difuses difícils d’identificar i controlar. Avui el poder no té un centre recognoscible, es troba dispers. Aquí la dinàmica més

El verdader desenvolupament ha de ser viable per a les persones d’avui i demà, per conservar els béns comuns per a les generacions futures.

MANS UNIDES/IRENE H-SANJUÁN

profunda és la crisi del “subjecte” social, polític, econò­ mic i financer. Crisi del “subjecte” és crisi de persones, que deriva en una crisi de participació, per tant, de ciu­ tadania: hi ha una societat civil sense teixit associatiu, que no s’uneix per treballar en comú per la justícia, el desenvolupament o la pau. Urgeix recuperar el ciutadà com a “subjecte”, que se senti membre d’una comuni­ tat en què creix la seva identitat i en la qual adquireix responsabilitats amb els altres. Si volem un món global, cal promoure una ciutadania global que el pugui gestio­ nar i conduir.

La globalització ha creat oportunitats per acabar amb les injustícies, però el que ha passat realment és que les injustícies i desigualtats s’han reconfigurat.

● La devaluació i “liquació” (Z. Bauman) dels valors humans i les institucions. Segons aquest autor, la socie­ tat sòlida i predictible, construïda sobre bases estables com la família, l’ocupació, el règim de producció indus­ trial o les institucions polítiques, s’ha esvaït. Els compro­ misos són més tènues i menys duradors, les conviccions són més eclèctiques i, per tant, flexibles i intermèdies.

En aquest ambient, prevalen la subjectivitat i l’individua­ lisme, que generen un desinterès preocupant pel bé

INFORME A FONS

17

▲

INFORME A FONS 18 ▲

comú. Davant aquesta globalització de la indiferència, urgeix un compromís solidari militant que impliqui la pròpia vida, el canvi d’actituds i comportaments, la im­ prescindible coherència personal. ● La impossibilitat de preveure i, per tant, de plani­ ficar el futur en un horitzó a mitjà i llarg termini és una de les pitjors conseqüències de la crisi de valors. Les pors i els temors, reals i imaginaris, dominen els escena­ ris de la vida quotidiana. Hi ha massa signes que asse­ nyalen a l’home i la dona d’avui que no es pot viure amb esperança; però hi ha, alhora, molts símptomes que busquem seguretat, un horitzó clar per a la vida, i conèi­ xer i ser persones autèntiques, capaces de generar es­ perança en un futur obert a coses noves.

UN MODEL DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ, INTEGRAL I SOSTENIBLE. Els desafiaments que ha d’afrontar la comunitat inter­ nacional com l’accés als aliments, la tinença de les ter­ res, l’educació, la salut, el deteriorament mediambien­ tal, l’emigració, la desocupació, la crisi financera, la manca de coherència entre polítiques nacionals i inter­ nacionals són alguns dels problemes amb unes solu­ cions que requereixen el compromís de tots els països, rics i pobres, dels organismes internacionals, de les or­ ganitzacions civils i empresarials, així com la implicació activa de cadascuna de les persones.

La Cimera de Nacions Unides sobre el Desenvolupa­ ment Sostenible, Rio + 20, de juny del 2012, no va arribar a aportar les mesures concretes que s’esperaven per fer front a les crisis urgents (climàtica, alimentària, econò­ mica i financera), tot i que va situar amb força a l’agenda política internacional la necessitat d’aconseguir un món més sostenible. Malgrat la seva imprecisió, va permetre iniciar un procés de diàleg per identificar uns objectius que aportarien sostenibilitat al desenvolupament (Ob­ jectius de Desenvolupament Sostenible), la qual cosa, juntament amb altres processos de Nacions Unides, representa una gran oportunitat per engegar alguns dels canvis necessaris per aconseguir un món més just i equitatiu.

Si realment volem un altre món, no podem seguir com fins ara, perquè la realitat que hem creat ens ai­ xafa, ens agredeix, ens exigeix més i més; és el resultat d’un model de desenvolupament basat en un sistema econòmic mundial que, en lloc de situar al centre dels seus interessos i actuació la persona, posa, com el més important, el màxim benefici amb el mínim esforç.

Per tant, cal establir de manera clara, i incorporar de manera explícita, el punt de partida comú expressat en la Declaració del Mil·lenni, de la qual sorgeixen els ODM, i que dóna resposta a la pregunta sobre el món que volem. El paradigma existeix; un model de desenvolu­ pament integral i sostenible, que: a) es concep com un procés (a curt, mitjà i llarg ter­ mini…); primer que res, de cada persona (“el desen­

volupament és vocació”), que va creixent en la seva consciència de la pròpia dignitat, llibertat, igualtat, responsabilitat en l’assumpció de compromisos, en la gestió de la pròpia vida (autonomia) i en la cura de la vida dels altres (prosocialitat); un procés que il·lumina la vida social amb els valors de la veritat, la llibertat, la justícia, la pau i l’amor.

La Cimera de Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible, Rio + 20, de juny del 2012, no va arribar a aportar les mesures concretes que s’esperaven per fer front a les crisis urgents. b) es realitza en totes les seves dimensions; un model de desenvolupament que inclou no sols l’obtenció de recursos per respondre a necessitats tangibles, que es poden quantificar i mesurar en serveis bàsics d’ali­ mentació, aigua, hospitals…, sinó també el creixement personal que té com a fruit la solidaritat i la donació generosa i gratuïta dels individus i les comunitats. c) beneficia a tots i cadascú, donant preferència als més pobres, als que no gaudeixen de nivells mínims de desenvolupament; la prova de la validesa del nostre model de desenvolupament és la seva capacitat d’im­ pactar o no en la vida dels pobres; això es fa patent quan els més febles, els últims poden ocupar el seu

Les comunitats més vulnerables tenen dret a ser felices i gaudir d’una vida plena.

JAVIER CUADRADO

INFORME A FONS

19

La sensibilitat davant el patiment és independent de la raça o de la religió de les persones.

lloc, són reconeguts, si gaudeixen dels seus drets i de la igualtat d’oportunitats, si poden caminar per si mateixos, segons els seus propis criteris, capacitats i vocació. d) i és viable per a les persones d’avui i de demà; és un desenvolupament que salvaguarda els “recursos o béns comuns” i els administra amb responsabilitat; el planeta és el nostre únic patrimoni comú, la casa co­ muna i cal tenir­ne cura per a nosaltres i conservar­se per a les generacions futures.

MANS UNIDES, ALIANÇA QUE CONSTRUEIX DESENVO­ LUPAMENT. Pau VI, en l’encíclica Populorum progressio, fa una clara petició: que cada poble de la Terra sigui “artífex del seu propi desenvolupament, del qual cada poble és el pri­ mer responsable. Però no podran realitzar­ho, aïllats els uns d’altres”. Així “el desenvolupament integral de l’home no pot realitzar­se sense el desenvolupament solidari de la humanitat, mitjançant un esforç mutu i comú”.

Mans Unides, des de fa més de 50 anys, està entes­ tada que aquest desenvolupament sigui així i col·labora associada amb els que volen que el món sigui més just i fratern. Quan, fa set anys, vam decidir treballar en el marc dels ODM, reconeixent­ne les fortaleses i debili­ tats, volíem mostrar que compartim la proposta de pro­ moure una agenda mundial de la cooperació al desen­ volupament, i prendre­hi part com a part de la societat civil.

Avui, la necessitat de teixir “xarxes socials” reals, al Nord i al Sud, a l’entorn del compliment dels Objectius de Desenvolupament, implica una modalitat de noves aliances; és la dinàmica de l’expansió del bé: “Les forces que s’associen per al bé no se sumen, es multipliquen”

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

(Concepción Arenal). Nosaltres volem aliar­nos amb tots aquells que busquen el bé i, sobretot, amb els més empobrits que mantenen la seva esperança en un món més just i solidari.

La nostra aliança amb els pobres té el seu fonament: ● En la consciència del Déu Amor revelat en Jesucrist: Ell ens regala la tendresa i la compassió del Pare; ens il·lumina el què fer i com fer­ho, sobretot quan acull i acompanya els més dèbils i pobres, participant en les alegries i les penes de tots. Ell il·lumina i aclareix el ver­ dader misteri de la dignitat (Cfr. G.S. 22) i igualtat de

Avui, la necessitat de teixir “xarxes socials” reals, al Nord i al Sud, a l’entorn del compliment dels Objectius de Desenvolupament, implica una modalitat de noves aliances. tots els que formem la família humana, i habitem i tenim cura de la creació que ens ha regalat. Aquesta és una crida per a tots els homes de bona voluntat. “... la vocació de custodiar no sols ens afecta a nosal­ tres, els cristians, sinó que té una dimensió que ante­ cedeix i que és simplement humana, correspon a tots. És custodiar tota la creació, la bellesa de la creació, com se’ns diu en el llibre de la Gènesi i com ens mostra Sant Francesc d’Assís: és tenir respecte per totes les criatures de Déu i per l’entorn en què vivim. És custo­ diar la gent, preocupar­se per tots, per cadascú, amb amor, especialment pels nens, els ancians, els qui són més fràgils i que sovint es queden a la perifèria del nostre cor.” (Sant Pare Francesc, homilia a la Santa Missa en l’inici solemne del pontificat). ▲

INFORME A FONS 20

Promovent la cura de l’altre desterrarem la lògica de l’interès.

ció a les persones i comunitats més vulnerables i la creació d’espais de diàleg entre les diverses cultures i religions.

En focalitzar sobre aquests tres àmbits, ens unim a la comunitat internacional, que també pretén insistir­hi.

TREBALLAR EN UN PROJECTE COMÚ, EL NOSTRE DESIG D’UN MÓN NOU. Com dèiem a l’inici, l’esperança és un principi vital que ens convida a treballar per quelcom nou, tant en la vida personal com en el conjunt de la societat. En quina di­ recció hem de treballar per construir el món que volem?

MANS UNIDES/Mª EUGENIA DÍAZ

▲ ● En les inspiracions originals de la nostra organització:

Atenent als nostres orígens, volem continuar tenint cura de l’obertura a “l’altre”, a qui té fam, set, està opri­ mit, li falta instrucció, està malalt o marginat; l’interès per les persones amb independència del lloc de naixe­ ment, sexe, raça, cultura i religió…; la sensibilitat davant el patiment de les persones, sobretot dels pobres (“He vist, he sentit…”, Ex 3,7); l’acollida de les seves neces­ sitats i capacitats; i el do gratuït d’un mateix com a opció i estil de vida. Amb Jesús aprenem a mirar a “l’altre” de manera nova, com ens mira Déu, confiant en nosaltres, amb esperança. En l’origen de la nostra organització hi ha la mirada de la mare que es preocupa per tots els seus fills, especialment pels mes desvalguts, i que vol que tots ells es desenvolupin plenament i siguin feliços. ● En la missió de Mans Unides de cooperar al desenvolupament: Intentem atreure l’atenció i la preocupació de la socie­ tat espanyola sobre el problema de la pobresa i la fam des de l’interès pel bé comú; ens entestem a provocar el compromís actiu de totes aquestes persones. Això ho fem creant espais de solidaritat, de diàleg i acompanya­ ment, impulsant processos de desenvolupament inte­ gral, del qual cada persona i comunitat va sent cada cop més protagonista. La nostra pertinença a l’Església ens fa germans en Crist, formant una família, basada en l’a­ mor i la reconciliació, que il·lumina i impulsa el desenvo­ lupament fratern de tota la humanitat.

Per a nosaltres, potenciar aquesta aliança significa, en la tasca concreta de la cooperació al desenvolupa­ ment, posar l’atenció en tres àmbits que neixen de la re­ cerca del bé comú: la defensa dels drets humans, l’aten­

A) En l’àmbit personal podem humanitzar les relacions.

Desterrant la “lògica de l’interès” i conreant la “lògica del do”. Promovent la cultura de la “cura de l’altre”, en­ front de la rutina i la insensibilitat davant el patiment dels altres. Recolzant el consum auster i solidari, i fre­ nant la cultura del consum compulsiu i superflu. Trans­ formant l’excusa “no puc canviar el món…” en la deci­ sió “puc fer el que està al meu abast”, en la família, a l’escola, al barri, a l’empresa, a la parròquia. Promovent actituds d’acollida, cooperació, diàleg i respecte, en­ front de la tendència a la competitivitat i el conflicte. Fo­ mentant la “cultura de la vida” i la de la família, com a xarxa social bàsica de l’amor i el do, enfront de la frac­ tura social i l’individualisme. Salvaguardant el caràcter transcendent de la persona humana, que li permet sor­ tir a la trobada dels altres en tots els àmbits de la seva vida, i li permet el seu desenvolupament material i espi­ ritual. Anteposant la lògica dels drets humans fonamen­ tals, els deures i la responsabilitat, a la lògica de l’indivi­ dualisme, els drets particulars i les apetències.

L’esperança és un principi vital que ens convida a treballar per quelcom nou, tant en la vida personal com en el conjunt de la societat.

B) En l’àmbit social i polític.

Es requereix enfortir l’Estat de Dret i la democràcia, mi­ llorar la cooperació internacional i afavorir una política comercial d’inversions coherent amb les prioritats hu­ manes. Cal promoure ordenaments jurídics que facilitin i potenciïn la participació i l’aportació al desenvolupa­ ment del sector privat i de la societat civil. Els països po­ bres han de millorar la seva governabilitat per mobilitzar i gestionar els recursos de manera més efectiva i equi­ tativa, i els països rics han d’augmentar l’ajuda, l’alleu­ jament del deute, l’accés al mercat i la transferència de tecnologia. Totes aquestes iniciatives poden concretar­ se en tres principis que, segons Nacions Unides, han d’o­ rientar la promoció d’una Associació Mundial pel Des­ envolupament (ODM 8): (1) Els països receptors d’ajuda han de liderar la gestió de l’ajuda a través d’una asso­ ciació estreta amb els donants i amb la societat civil. (2)

21

INFORME A FONS

Cal fer la valoració de l’eficàcia de les polítiques de des­ envolupament tenint en compte el seu impacte sobre les persones i les seves necessitats. (3) La coherència de polítiques, d’una banda, dels països pobres, perquè aconsegueixen un desenvolupament sostenible mitjan­ çant propostes que incorporin a llarg termini claus eco­ nòmiques, polítiques, socials i ambientals, per una altra, dels països rics en els seus plans de desenvolupament i la resta de polítiques públiques.

Tenim un repte gran per davant, però no és impossible. En la mesura que la nostra vida es vagi semblant més a allò que volem per a tots els altres, anirem fent passos cap a aquesta fraternitat universal que ens permetria viure millor.

Departament d’Estudis i Documentació dels Serveis Centrals de Mans Unides.

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

CONCLUSIÓ Tenim un repte gran per davant, però no és impossible.

En la mesura que la nostra vida es vagi semblant més a allò que volem per a tots els altres, anirem fent passos cap aquesta fraternitat universal que ens permetria viure millor. Un món en què les relacions entre les cul­ tures i les religions estiguin regides pel diàleg fecund només serà possible si practiquem cadascú, dia a dia, el diàleg fratern amb tots. Si busquem honestament ser coherents en la nostra vida amb els valors que diem voler, i, des d’aquesta coherència, participem en la vida social, tindrem més autoritat per demanar honestedat i coherència política. Podrem impulsar unes normes de mercat més justes quan nosaltres siguem capaços d’in­ corporar els valors de la generositat i la solidaritat en les nostres relacions econòmiques, superant l’egoisme i la recerca absoluta del benefici propi. En la mesura que cadascun de nosaltres ens anem fent més responsables dels altres, comprometent­nos en la recerca del bé comú, ens sentirem legitimats per demanar als països més pobres que es vagin fent més responsables del seu propi desenvolupament. Només en aquest camí obert als altres la família humana podrà afrontar el desafia­ ment d’acabar amb la pobresa i la fam impulsant un des­ envolupament integral autèntic.

Però no n’hi ha prou amb qualsevol mena d’acord, associació o tractat internacional. Com deia Benet XVI a Caritas in Veritate: “Cal un nou impuls del pensament per comprendre millor el que implica ser una família; la in­ teracció entre els pobles del planeta ens urgeix a donar aquest impuls, perquè la integració es desenvolupi sota el signe de la solidaritat”. Podrà ser Mans Unides, il·lu­ minada per la fe de l’Església, generadora d’aquest nou impuls? Creiem que sí, i per a això treballem ●

En l’origen de la nostra organització hi ha la mirada cap als més desvalguts.

INFORME A FONS 22

El cartell de la Campanya 2014. Abel Rocha (autor del cartell) UN MÓN NOU, PROJECTE COMÚ En un primer cop d’ull es percep la idea de món, tant pel color blau com per la forma rodona. A mesura que em vaig centrant més en el cartell, vaig prenent consciència d’un món resolt a base de siluetes solidàries relacionades amb els àmbits de l’educació, la sanitat, el treball, la igualtat, el comerç just, la pau, el voluntariat social, la justícia, etc., imprescindibles per al desenvolupament.

En definitiva, es tracta d’enaltir l’eslògan a través d’una imatge, que intenta evocar un nou projecte de món fet per nosaltres mateixos i ens involucra en el seu funcionament. La imatge condueix finalment la mirada del receptor cap al centre del cartell, on ressalta metafòricament una flor creixent en un món pròsper i fèrtil ●

Notícies Mans Unides

23

LOURDES TERRASA

Acción #24hManosUnidas

I la llum va recorrer el món

Dijous 21 de novembre, Mans Unides va organitzar, per primera vegada, les “24 hores que mouen el món”. Aquesta acció, cofi­ nançada per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament (AECID), ha servit com a espai d’intercanvi d’idees solidàries, ha facilitat la reflexió i el judici crític sobre molts dels problemes que afronten els països més desfavorits i ha impulsat la participació d’homes i dones dels cinc continents ●

Amb les “24 hores que mouen el món”, vint-i-quatre ciutats espanyoles van acollir més de 40 esdeveniments diferents, per a tots els públics, agrupats en 4 modalitats generals: Xarxes, Coneixement, Art i Solidaritat. ● Exposicions, com la de “Súper Pepo” a Albacete, i les de fotografia “El

mundo en femenino” a Ciudad Real i Ceuta, “24 hores en la vida de una mujer en India” a Madrid, “Àfrica, tierra desconocida” a Sevilla i “Moçambic en l’objectiu” a València. ●

Concerts de música clàssica i coral, a Alacant, Àvila, Granada, Lleó, Logronyo, Madrid, Mallorca, Pontevedra, Santiago de Compostel·la i Tarragona.

●

Teatre, Cine fòrum i Contacontes, a Alcalá de Henares, Ciudad Real, Conca, Guadix, Osca, Logronyo i Madrid.

● Curses ● Una

Encén la flama Per aportar llum a un món enfosquit per tantes realitats que ofeguen el desenvolupament, les “24 hores que mouen el món” va escollir aquesta acti­ vitat com a fil conductor de l’acció. Amb el gest sen­ zill d’encendre una espelma, com a compromís so­ lidari pel desenvolupament, centenars de persones i més de 29 països es van unir arreu del món i van formar part del camí de llum que va recórrer les franges horàries del planeta ● CIDSE

Activitats a Espanya

i esdeveniments esportius, a Màlaga, Mallorca i Palència.

subhasta benèfica d’art, decoració i antiguitats a Barcelona.

● Una

connexió radiofònica especial amb una emissora de ràdio formativa a Gurué (Moçambic), a Santiago de Compostel·la.

● Conferències i taules rodones com les de Las Palmas de Gran Canària,

● Activitats en xarxes socials, a Twitter, Facebook i Youtube, algunes de

les quals en forma de concursos de fotografia, vídeo o dibuixos per als més petits de casa, amb importants premis ●

HOMELAND CAMBODIA

Plasència i Madrid, on a la taula debat “Microfinances, enforteixen el paper de les dones en el desenvolupament?” es va poder escoltar Rem Balucio, directora d’Operacions del Programa de Desenvolupament Socioeconòmic (SEDPS-Socio Economic Development Program) de Legazpi, FILIPINES, membre del consorci BCDI (Bicol Consortium for Development Initiatives), amb qui Mans Unides farà els projectes d’ajuda als damnificats i de reconstrucció després del tifó Haiyan. Rem Balucio va rebre, a més, el Guardó Mans Unides, que es va lliurar, per primera vegada, a una de les contraparts que treballen en l’apoderament de la dona, desenvolupant projectes en comunitats del Sud, i afavorint els àmbits educatiu, sanitari, productiu i comunitari.

TOT ALLÒ OCURREGUT A: www.manosunidas.org/24horas www.facebook.com/24horasmanosunidas

24

UN MÓN NOU, PROJECTE COMÚ

Amb l’objectiu de “Fomentar una aliança mundial per al desenvolupament” (ODM núm.8)

Campanya 55: “Un món nou, projecte comú” El 2014, i arrelat en l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni número 8, “Fomentar una Aliança Mundial per al Desenvolupament”, a Mans Unides situem la nostra tasca amb el lema “Un món nou, projecte comú”. I quatre paraules clau defineixen la nostra acció: ● Esperança:

és el motor de la nostra activitat. L’experiència cristiana, que subjeu en el fons de la nostra missió, mira en dues dimensions, cap al nostre interior i cap a l’exterior, “operant al món”. Unides ambdues, podem treballar sabent que Déu posarà el que falti a les nostres forces.

● Món: tot i que ens dediquem als que més ho necessiten, no hem d’oblidar

que cada home i dona es veuen afectats per la nostra feina, la qual no és excloent, sinó que, buscant els últims, inclou a tots.

DADES ECONÒMIQUES DE 2012 L’any 2012 s’han recaptat 48.284.292 € i aprovat 550 projectes de desenvolupament en 56 països.

ORIGEN DELS INGRESSOS (de recaptació) 14,4% 24,3% Herències i llegats

●

Comú: es tracta d’una tasca que afecta a tots, particularment i col·lectivament. Totes les esferes de la vida social han d’estar presents en aquest projecte, perquè no és tasca d’éssers aïllats, és tasca comuna.

10,7% Altres*

15,3% 35,3%

● Nou:

volem donar al món un nou impuls, donant valor verdader a allò bo que ja hi ha.

Parròquies i entitats religioses

SECTOR PÚBLIC

Socis i donants * Col·legis, emergències, activitats de sensibilització, subvencions privades, ingressos financers i altres ingressos privats.

DISTRIBUCIÓ DE LES DESPESES Projectes de desenvolupament

La cinquena paraula, que fa possible les 4 anteriors, és FRATERNITAT.

Promoció i captació de recursos

84,8%

■ Fraternitat de tots els homes que compartim una mateixa naturalesa, pres-

2,0% 7,5%

cindint de la seva religió, raça, sexe...

■ Fraternitat

Administració i estructura

basada en la llei de la solidaritat humana i de la caritat.

5,7%

■ Fraternitat que comporta una missió i la necessitat de donar resposta ur-

Sensibilització

gent a les exigències del nostre temps.

■ Fraternitat

humana que cal viure en la caritat i des de la veritat.

Per a Mans Unides, la caritat que il·lumina i nodreix la fraternitat i la solidaritat neix de la trobada amb Crist, i té com a resultat un compromís concret. Compromís per un món nou, responsabilitat de tots, dels països en desenvolupament i dels països desenvolupats. Compromís que prengui la forma pràctica d’iniciatives polítiques i econòmiques que facin efectives unes millors condicions de vida per a tots els éssers humans. Compromís que, en aliança amb totes les associacions i persones unides en un projecte comú, faci d’aquest món un lloc més humà i fratern ●

Qui som?

Mans Unides és l’associació de l’Església Catòlica a Espanya per a l’ajuda, la promoció i el desenvolupament dels països en via de desenvolupament. És una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD), de voluntaris, catòlica i seglar.

Mans Unides centra tota la seva tasca en dues activitats complementàries: sensibilització de la població espanyola, perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament, i suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud ●

PROJECTES PER PRIORITATS

94

Agrícoles

185 83

99

Socials

Educatius

Promoció de la dona

89

Sanitaris

PROJECTES PER CONTINENTS

128 Amèrica

241 Àfrica

181 Àsia

Notícies Mans Unides V edició dels nostres Clipmetratges La cinquena edició del Festival de Clipmetratges va arrencar el 17 d’octubre, Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, i durarà fins al 28 de febrer del 2014. A l’abril se’n donaran a conèixer els guanyadors.

El lema i tema principal escollit per a aquesta edició és “El desafiament de la fam al món”. El repte, en aquesta ocasió, és aconseguir reflectir en un minut les causes per les quals gairebé 842 milions de persones al món (aproximadament el 12% de la població mundial) pateixen subnutrició crònica, malgrat que, segons la FAO, avui dia es produeixen més aliments que mai. Mans Unides va publicar el passat mes d’abril el document “El desafío del hambre. La seguridad alimentaria en nuestro mundo globalizado”, que els participants podran utilitzar com a guia per a la preparació dels seus guions.

El concurs compta amb 2 categories: Categoria General i Categoria Escoles. Una de les novetats principals d’aquesta edició és que, per primera vegada, les 17 comunitats autònomes espanyoles desenvoluparan el concurs de Clipmetratges en la Categoria Escoles.

El jurat d’aquesta cinquena edició està format per: Santiago Zannou (president del jurat), Imanol Uribe, Chus Gutiérrez, Fernando González Molina, Gonzalo Fanjul, Mari Luz Ortega, Carlos Ballesteros, Manuel Llamas i un representant de l’AECID, entre d’altres.

GALA DE PRESENTACIÓ El 16 d’octubre, a les 12h, a la seu de l’Acadèmia de Cinema va tenir lloc l’acte de presentació del concurs. Hi van intervenir Enrique González Macho, president de l’Acadèmia de Cinema, juntament amb els directors Imanol Uribe i Santiago Zannou, membres del jurat del concurs i cineastes compromesos amb Mans Unides en aquest projecte d’Educació per al Desenvolupament, el principal objectiu del qual és promoure la solidaritat i els seus valors a través de la creació i el llenguatge audiovisual.

UN PREMI DE CINEMA El premi al millor clipmetratge és un viatge únic, en què es visiten els projectes de Mans Unides als països empobrits amb el president del Jurat de cada edició. Així, Imanol Uribe va viatjar al Senegal amb el guanyador de la tercera edició, on van enregistrar el documental Viaje al Senegal (amb Imanol Uribe), i les guanyadores de la quarta edició van viatjar a Equador amb la directora Chus Gutiérrez. El guanyador d’aquesta nova edició viatjarà, per tant, amb el director Santiago Zannou, president del jurat en aquesta convocatòria ●

#FoodShareFilter nominat en dues categories dels Premis Eficacia 2013

MANS UNIDES/MARISA ELOSUA

El 25 d’octubre, diversos representants de Mans Unides van assistir a la gala del lliurament dels Premis Eficacia 2013. El nostre #FoodShareFilter, el primer filtre solidari per a Instagram, estava nominat en dues categories: “Eficàcia en comunicació comercial amb un pressupost inferior a 250.000 €” i en “Responsabilitat Social”.

Aquesta festa de la publicitat, que convoca anualment l’Associació Espanyola d’Anunciants (AEA), es va organitzar al Palau Municipal de Congressos de Madrid.

Mans Unides va presentar el passat mes d’abril el #FoodShareFilter, el primer filtre fotogràfic per a Instagram amb fins solidaris; una nova eina per combatre la fam des de les xarxes socials.

“Si has de compartir el teu àpat, comparteix-lo de debò” és l’eix de comunicació que et convida a col·laborar amb nosaltres. D’aquesta manera, #FoodShareFilter permetrà a milers d’usuaris convertir un gest, ja habitual en Instagram, en una ajuda per a les persones que passen fam.

No és aquesta la primera vegada que el #FoodShareFilter rep el reconeixement del món de la publicitat i el màrqueting. El passat de mes de juny li van donar un premi SOL al Festival Iberoamericà de la Comunicació publicitària i ha optat a més guardons ●

25

26 Els dies 25, 26 i 27 d’octubre van tenir lloc les Jornades de Formació de Mans Unides a la localitat d’El Escorial.

En paral·lel es va dur a terme l’Assemblea de delegades, en la qual es van tractar diversos punts relatius al govern de l’organització.

Les salutacions institucionals de benvinguda van anar a càrrec de monsenyor Omella, bisbe consiliari de Mans Unides, i de Soledad Suárez, presidenta de l’organització. Al matí de divendres els assistents van participar als tallers de formació que, sobre diverses matèries, s’imparteixen cada any, a fi de millorar les capacitats de les persones que treballen a Mans Unides, i adaptar-se als nous temps i les noves exigències del món de la cooperació. Enguany, com a novetat, en paral·lel a les exposicions amb el treball d’Educació i de Tecnologies Apropiades, es va engegar un “Espai Digital”, per on tots els assistents van anar passant per resoldre dubtes sobre les noves tecnologies de la informació, les xarxes socials i com s’implementen en quatre àrees de treball de Mans Unides: les pàgines específiques de xarxes i formació en línia, la web institucional i la web de les “24 hores que mouen el món”.

Al vespre es va fer una activitat amb les delegacions, definint els valors que caracteritzen l’organització. Després es va projec-

Tots els assistents a les Jornades 2013

tar el vídeo “Viaje al Senegal”, d’Oriol Corbella, guanyador del concurs de Clipmetratges 2012, i Francesc Torralba va impartir la conferència inaugural de les Jornades, sota el títol “La lógica del don como alternativa de futuro”.

Dissabte al matí va estar dedicat a l’intercanvi d’experiències entre les delegacions. A la tarda, Raphael Be, de Costa d’Ivori, va compartir amb els assistents la seva experiència vital i la situació del seu país. Després, tots junts, vam treballar el document base de la campanya 2014, fonament teòric de la pròxima campanya.

Les conclusions es van presentar diumenge al matí, aprofitant la resta del temps per analitzar altres temes d’interès de l’organització, com l’acció “24 hores que mouen el món” o la importància de la figura dels membres en l’associació pública de fidels.

Van clausurar les jornades Pilar Mendo, vicepresidenta, Jesús Vidal, viceconsiliari de Mans Unides, i Rafael Serrano, secretari general de l’organització ●

En el Comitè de Seguretat Alimentària de Roma Membres de Mans Unides van participar en la 40 sessió del Comitè de Seguretat Alimentària (CSA) de la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, que es va desenvolupar a Roma del 7 a l’11 d’octubre. Representants de tots els Estats Membres, juntament amb les organitzacions de la societat civil, van debatre i van decidir sobre alguns temes rellevants per a la seguretat alimentària i nutricional.

Marco Gordillo i Livia Álvarez, coordinadors dels departaments de Campanyes i Relacions Internacionals respectivament, van anar informant des de la ciutat eterna, explicant-nos el que hi estava ocorrent.

Al final de la trobada van tenir l’oportunitat de lliurar un exemplar de l’informe “El desafío del hambre. La seguridad alimentaria en nuestro mundo globalizado” a Olivier De Schutter, relator rspecial de Nacions Unides per al Dret a l’Alimentació.

Més informació al nostre web: http://www.manosunidas.org/noticia/manosunidas-el-comite-seguridad-alimentaria-la-fao ●

Moment del lliurament de l’informe “El desafío del hambre”.

MANS UNIDES/MARCO GORDILLO

Setmana de mobilització contra la pobresa El debilitament progressiu de les polítiques socials -educació, igualtat, cooperació, dependència, cultura…- està desmantellant l’Estat de benestar i expulsant a la pobresa extrema i l’exclusió a milions de persones.

El 17 d’octubre es va celebrar el Dia Mundial per a l’Eradicació de la Pobresa, i a Espanya, prop de 40 ciutats es van sumar a les mobilitzacions promogudes des de l’Aliança Espanyola contra la Pobresa i la Cimera Social.

A Mans Unides, com a membre de la Coordinadora d’ONG de Desenvolupament, que al seu torn és membre de l’Aliança Espanyola contra la Pobresa, vam participar en aquestes mobilitzacions un any més. A més, dins les diverses activitats que es van organitzar per tot el territori nacional i en el marc comú de la lluita contra la pobresa, Cáritas, Confer, Justícia i Pau, Mans Unides i Redes, les cinc ONGD catòliques que treballen juntes en un procés de reflexió sobre la presència de les institucions d’inspiració cristiana al món de la cooperació, es van unir a la Setmana de Mobilització contra la Pobresa del passat mes d’octubre amb un gest simbòlic: una invitació a les parròquies d’Espanya a penjar una banda blanca -que és el símbol de Pobresa Zero arreu del món- i al toc de campanes com crida a favor de la solidaritat amb les persones excloses ●

MANS UNIDES

Jornades de Formació

Notícies Mans Unides

27

AECID: 25 anys de cooperació espanyola

El canvi és possible si tots hi col·laborem M’han demanat que en aquest butlletí us es­ crigui unes ratlles, i tot i que és difícil expres­ sar en un article el que ha representat per a mi treballar aquests gairebé 9 anys a Mans Unides, ho intentaré.

Sóc advocada, i durant 10 anys em vaig dedicar a treballar a l’assessoria jurídica d’un banc. Per circumstàncies de la vida ho vaig deixar, i després d’uns anys més dedicats a la meva família, el destí em va portar a apropar­ me a Mans Unides de la mà de persones molt pròximes a mi, que col·laboraven amb aques­ ta organització feia anys, i que em van trans­ metre el seu entusiasme per la feina que feien. La primera tasca que em van assignar va ser assumir la responsabilitat dels projec­ tes que duem a terme al Senegal. Aquesta experiència, que ha durat 8 anys, fins al pas­ sat mes de gener, va implicar per a mi el des­ cobriment de la meva verdadera vocació: tenir l’oportunitat de poder contribuir a mi­ llorar una mica la vida de les persones més necessitades, conèixer­les, recolzar­les, acom­ panyar­les en el temps a través dels projec­ tes, i compartir amb elles moments difícils d’oblidar; ha estat un regal.

He tingut l’oportunitat de participar en projectes de tota mena, des dels més petits, habituals de Mans Unides, fins en un gran Conveni amb l’Agència Espanyola de Coope­ ració Internacional per al Desenvolupament (AECID). Al llarg dels nombrosos viatges que he fet al Senegal, he pogut comprovar sobre el terreny, amb els beneficiaris, com gràcies a aquests projectes es veuen millorades les vides de moltíssimes persones. Tot això t’ani­

ma a continuar treballant, encara que de ve­ gades pensem que la nostra tasca és només una gota en l’immens oceà de nombroses ne­ cessitats que hi ha. Crec que, tot i que a poc a poc, les coses van canviant, gràcies l’esforç de tots. A més, la filosofia de la nostra orga­ nització ens permet, d’una banda, portar el canvi a zones i a persones que d’una altra ma­ nera difícilment podrien veure millorades les seves condicions de vida i, per una altra, acompanyar els nostres socis locals, i els be­ neficiaris al llarg del temps, la qual cosa és es­ sencial.

Gràcies a la generositat, dedicació, es­ forç, il·lusió i professionalitat de tots els que treballen en aquesta organització, i malgrat el difícil entorn econòmic actual, continuem aportant el nostre granet de sorra per acon­ seguir un món cada dia més just per a tots.

Després d’aquesta experiència intensa, al gener del 2013 em van proposar assumir la coordinació de l’àrea de Projectes. Aquest repte, que tot just acaba de començar, com­ porta una gran responsabilitat i dedicació que procuraré exercir amb il·lusió i sentit del deure ●

MANS UNIDES/FERNANDA CASTILLO

EN PRIMERA PERSONA

La Cooperació Espanyola està d’aniversari. AECID (Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament) celebra el seu primer quart de segle de lluita contra la pobresa en països en via de desenvolupament. 25 anys, assenyala a la seva pàgina web, “canalitzant la solidaritat del poble espanyol, un senyal d’identitat indiscutible del nostre país”. Amb aquest motiu, la reina Sofia, ambaixadora de la Cooperació Espanyola durant aquests 25 anys, ha inaugurat al Centre Cultural Conde Duque de Madrid l’exposició “CooperaciónESdesarrollo”, que mostra, amb exemples concrets, com la cooperació transforma les vides de les persones. L’exposició té caràcter divulgatiu i no està dirigida exclusivament a un públic especialitzat sinó al públic general. És “una oportunitat que permetrà a la ciutadania explorar i descobrir les xarxes de connexions que articulen el nostre món i la necessitat de solidaritat”. Fins al 6 de gener del 2014 s’organitzaran seminaris especialitzats, concerts, cicles de cinema i programació infantil per apropar a la societat la tasca que Espanya du a terme a favor del desenvolupament humà sostenible. La col·laboració entre Mans Unides i AECID ha estat molt estreta al llarg d’aquests anys. I aquesta relació s’ha ma­ terialitzat en 126 projectes de desenvolupament, 6 convenis de desenvolupament, un conveni d’educació per al desenvolu­ pament i dos programes a El Salvador ●

Isabel Vogel És responsable de l’àrea de Projectes de Mans Unides.

D’ella depenen els departaments que estudien els projectes que l’organització recolza a Àfrica, Amèrica i Àsia.

Continuem aportant el nostre granet de sorra per aconseguir un món cada dia més just per a tots.

28 A Malawi

Enfortiment comunitari per als més vulnerables

MANS UNIDES/BEATRIZ HERNÁEZ

La majoria de la població de Chinsapo no té feina.

Amb aquest projecte es pretén reduir l’impacte del VIH-sida a l’àrea de Chinsapo, als afores de la capital de Malawi, mitjançant activitats de sensibilització, prevenció i atenció de malalts afectats per la pandèmia.

El projecte va néixer l’any 2000, però les necessitats creixents de la població a qui atén han fet que Mans Unides en recolzi econòmicament l’ampliació.

Chinsapo és una àrea semiurbana lo­ calitzada als afores de Lilongwe, capital de Malawi. L’àrea està creixent i s’ha estès cap a comunitats veïnes, i comprèn 18 comunitats amb una població total de 90.000 persones. La majoria de la pobla­ ció no té feina i no té educació formal.

Són, en general, emigrants assentats re­ centment a la zona i a la recerca de feina a la capital. Fins que troben alguna cosa

més estable, es dediquen al petit comerç.

Els índexs de criminalitat de Chinsapo són els més alts de l’àrea de Lilongwe, es­ pecialment els relacionats amb la violèn­ cia domèstica i l’abús infantil. El nivell de corrupció és també preocupant, i la taxa de prevalença de sida és de les més altes del país, amb un 20% de dones embaras­ sades amb VIH. La incidència del virus entre la població determina, a més, que

molts adults en edat de treballar morin, i que hi hagi molts orfes que viuen en con­ dicions molt precàries.

Atès que una gran part de la població és desplaçada, hi ha menys cohesió co­ munitària que en altres zones del país.

Allà, la tradicional, extensa i normalment acollidora família africana és molt feble.

Pocs familiars viuen a la zona, per la qual cosa a l’hora d’una malaltia o una mort,

Projectes

29

Congo

es troba poc suport en la comunitat.

Aquesta situació provoca més vulnerabi­ litat dels nens afectats per la sida o la po­ bresa, i determina un percentatge més alt de fracàs escolar, de nens del carrer i de prostitució infantil.

Kenya

Camerun

Rep. Dem. del Congo Tanzània

Angola L’arribada de l’“Arc de Sant Martí” L’any 2008, Chinsapo es va convertir en una nova parròquia de la diòcesi de Li­ longwe, i al capdavant seu es va situar un pare Blanc espanyol, Julio Feliú. La comu­ nitat i la parròquia van decidir gestionar directament el programa “Home Based Care” per a l’atenció als infectats de sida, i així va néixer el “Centre Comunitari Rainbow” creat per a aquests fins. El Cen­ tre ha anat creixent a poc a poc, fins a coordinar, a més, l’educació de preesco­ lar, fins a 5 anys, per a nens orfes, una es­ cola bressol, unes classes de tutoria per a nens de secundària, teràpia de grup per a malalts de sida, cursos de reciclatge per als voluntaris, un sistema de beques per a orfes, sessions de sensibilització per a la població i un ampli espectre d’activi­ tats enfocades a ajudar els més vulnera­ bles de la parròquia. La comunitat ma­ teixa va rehabilitar unes instal·lacions molt senzilles i han anat aconseguint di­ ferents ajudes per al seu sosteniment.

Actualment, atenen 220 nens a pre­ escolar, 73 a l’escola bressol, 133 alumnes de secundària, 455 infectats de sida, 86 infectats que fan teràpia de grup, 33 orfes becats en escoles tècniques i 35 voluntaris.

En aquest

MALAWI: Dades d’interès

Malawi

CAPITAL: Lilongwe.

Zàmbia

POBLACIÓ: 15,91 milions d’habitants.

Namíbia

MONEDA: Kwacha.

Moçambic Zimbabue Botsuana

SUPERFÍCIE: 118.484 km2

Madagascar

CIUTATS MÉS POBLADES: Blantyre, Mzuzu, Zomba.

IDIOMES: Anglès.

RELIGIÓ: Protestants 55%, catòlics 20%, musulmans 20%,

Sud-àfrica

creences aborígens tradicionals.

FORMA DE GOVERN: República Presidencialista.

PRESIDENT: Joyce Banda. veure la necessitat de construir un nou Centre que pogués donar resposta a la realitat a què s’estaven enfrontant. Per a això, han sol·licitat la col·laboració de Mans Unides.

En aquest nou Centre s’atendran més de 1.000 persones, entre orfes, viudes i malalts, tots ells població vulnerable afectada per la sida. A més, es preveu que, en el termini de dos anys, els bene­ ficiaris s’incrementin en un 70%. La impli­ cació de la comunitat és total i el projecte és viable gràcies a la feina dels voluntaris,

IDH: Mitjà, lloc 145 (2012).

PIB per capita: 312 $ (2010).

nou centre s’atendran més de 1.000 persones, entre orfes, viudes i malalts, tots ells població vulnerable afectada per la sida. i a petites activitats productives com la cria de pollastres, un hort, classes d’infor­ màtica o una petita empresa de costura.

I tot i que els beneficiaris directes del projecte són els principals usuaris del centre, aquest beneficiarà indirectament tots els habitants de Chinsapo i de les co­ munitats limítrofes.

▲

Noves necessitats Des de l’inici del pro­ jecte, la població a la zona s’ha multiplicat per tres i les necessitats socials, sanitàries i educatives a les quals dóna resposta el Centre s’han vist incrementades expo­ nencialment. Ara les instal·lacions ja resul­ ten inapropiades, tant per les seves dimen­ sions com per la falta d’independència.

Per això, la comunitat, la parròquia i els responsables del projecte hi van

30

Diverses instantànies de la tasca que desenvolupa el Centre Comunitari Rainbow.

▲

FITXA TÈCNICA ÀREA GEOGRÀFICA: Chinsapo, àrea semiurbana als afores de Lilongwe (Malawi).

TÍTOL: Construcció de Centre Social per a afectats per l’HIV/sida.

OBJECTIU: Reduir l’impacte de l’HIV/sida a l’àrea de Chinsapo mitjançant activitats de sensibilització, prevenció i atenció als malalts i afectats per la pandèmia.

BENEFICIARIS: 1.037 directes i 90.000 indirectes.

SECTOR: Social.

COST TOTAL: 82.198 euros.

RESPONSABLE: Pare Julio Feliú.

INSTITUCIÓ: Pares Blancs.

Fotos MANS UNIDES/BEATRIZ HERNÁEZ

PROJECTE: MAL/66235.

UN PETIT MIRACLE BEATRIZ HERNÁEZ, coordinadora de projectes de Mans Unides a Malawi.

Juliol de 2013. Arribem a Chinsapo per a la inauguració oficial del nou Centre Rain­ bow. Les cases i barraques del barri s’amunteguen de qualsevol manera, per la qual cosa el camí fins al centre és complicat. Nombrosos voluntaris amb armilles reflectores ens van indicant el camí. Quan hi arribem ens col·loquen un llaç vermell de la sida a la solapa i seiem en un escenari improvisat a l’aire lliure.

Hi ha moltes autoritats, molta població i dos cors: un, el de la parròquia, i l’altre, el de l’església musulmana. Comencen amb una oració ecumènica, i representants de di­ verses esglésies fan els seus discursos. Després de tots ells, és el nostre torn. Pugem a l’escenari i parlem en chichewa, la llengua local. La comunitat ens ho agraeix moltís­ sim i ens aplaudeixen amb força. Després veurem el Centre, primer tallem la cinta d’i­ nauguració amb altres autoritats i passem a l’interior. Les instal·lacions estan molt bé i es veu que li han dedicat temps i afecte. Hi ha molts dibuixos a les parets de les sales dedicades als nens. Passegem sala per sala, repassant totes les activitats que hi faran: la sala d’atenció als malalts, l’aula de seguiment per als estudiants de secundària, l’aula d’informàtica, la sala de reunió i teràpia dels infectats, la sala de costura i fabri­ cació de bosses de mà i jerseis, l’escola bressol, etc. Veiem els galliners i un petit co­ bert per als porcs, activitats generadores d’ingressos.

El projecte ja és autosuficient en un 50%, i preveuen que, ben aviat, ho sigui en un 75%. La simbiosi del pare Julio amb la població local és total. Es tracta d’un projecte de, per i per a la comunitat. L’enfortiment comunitari que està comportant el pro­ jecte és evident. S’ha produït un petit miracle: un lloc on uns ajuden els altres, on se senten com a casa i on en el suport entre ells troben la força per seguir endavant ●

MANS UNIDES/BEATRIZ HERNÁEZ

Projectes

31

A l’Índia

Una comunitat implicada en el seu futur

A l’escola, 866 estudiants reben formació.

Fa uns 250 anys van arribar els primers catòlics a Singamparai, una zona rural, a uns 25 quilòmetres a l’oest de la ciutat de Tirunelveli (a l’estat indi de TamilNadu) i, ac­ tualment, ja són unes 950 famílies.

Tot i que Singamparai és accessible per carretera durant tot l’any, els 3 últims qui­ lòmetres són gairebé intransitables durant l’època de pluges. Es tracta d’una zona eco­ nòmicament subdesenvolupada, on l’ocu­ pació predominant fins ara ha estat el con­ reu de la palmera i l’obtenció dels seus de­ rivats. No obstant això, aquest mitjà de vida s’ha vist afectat negativament per l’en­ trada en el mercat de productes sintètics i plàstics, que són molt més barats, i ha obli­ gat la seva població a buscar altres fonts de generació d’ingressos. Les dones de Sin­ gamparai també col·laboren en l’economia familiar, i el cargolament de tabac és la seva principal ocupació, tot i que en una set­ mana guanyen com un peó, o coolie, en un dia (350 rupies, uns 4 euros).

L’analfabetisme elevat, que es dóna es­ pecialment entre les nenes, va ser la raó per construir la primera escola de primària de la zona el 1928. Avui dia, l’escola rep

FOTOS: MANS UNIDES/Mª EUGENIA DÍAZ

ajuda del Govern fins a vuitè curs, i del novè al dotzè són finançats pel Comitè Local per a l’Educació, que paga els professors i co­ breix les necessitats bàsiques. A l’escola reben formació 866 estudiants, beneficiaris directes d’un projecte que ha aconseguit implicar tota la comunitat i conscienciar­la de la importància de l’educació per al futur dels seus fills. Cada família aporta l’equiva­ lent a un salari mensual, dividit en 10 men­ sualitats, perquè no resulti costós, amb la qual cosa es financen part de les despeses, i a més, se senten partícips del progrés de la comunitat.

Ara, i davant la necessitat d’ampliar els graus de formació, han sol·licitat el suport de Mans Unides per construir un edifici on allotjar el batxillerat, amb 15 noves aules, incloent laboratori i sala de professors.

L’objectiu és atendre la necessitat cada cop més gran d’espai per al creixent alumnat, ja que aquesta escola s’ha convertit en un re­ ferent per a la zona. L’educació superior que s’impartirà en el nou edifici permetrà als alumnes accedir a treballs qualificats o formació universitària, i així millorar les perspectives de futur de la comunitat ●

FITXA TÈCNICA ÀREA GEOGRÀFICA: Singamparai.

Estat de Tamil Nadu. Índia.

TÍTOL: Ampliació d’una escola secundària.

OBJECTIU: Ampliar i millorar les instal·lacions de l’escola de secundària per millorar les condicions d’estudi dels alumnes.

BENEFICIARIS: 866 directes, 3.800 indirectes.

SECTOR: Educatiu.

COST TOTAL: 56.250 euros.

RESPONSABLE: Pare Francis.

INSTITUCIÓ: Tirunel Veli Social Service Society.

PROJECTE: IND/67630.

32

els nostres amics ens diuen...

LES “24 HORES QUE MOUEN EL MÓN” VAN COMPTAR AMB UN EQUIP EXTRAORDINARI DE VOLUNTARIS JOVES EN ELS SERVEIS CENTRALS. AQUESTS TESTIMONIS REFLECTEIXEN EL QUE AQUEST REPTE VA REPRESENTAR PER A ELLS:

cartes, correus, xarses socials, joves...

Amics de @manosunidas Instagram Són diversos amics igramers els que han compartit amb nosaltres les seves fotos.

Entre ells @juanxo7vlc, autor d’aquesta fantàstica foto, que plasma l’esportivitat, equip, somnis, lluita, esforç.

No sols ell ha compartit la seva foto, també ho han fet @esther_domingo amb una foto testimonial del Sopar Solidari que es va fer a València el passat setembre, o @djensen31, que estava preparant-se per a la II Cursa Popular de Múrcia, ni més ni menys que 10 km per l’Índia. @marisamp35 i les seves moltes fotos d’àpat compartides de manera solidària fent servir #FoodShareFilter.

Ens encanten les vostres fotos i la vostra participació en les nostres activitats, ens veiem a Instagram!

Belén #Esoll UNEIX LES TEVES MANS A @ManosUnidasONGD ENS NECESSITEN JA AMPA JESNA És una sort poder col·laborar amb @ManosUnidasONGD. La implicació de la comunitat és fonamental per canviar el món. #24hManosUnidas ElEspejoCopeMalaga El nostre #FF d’avui a @ManosUnidasONGD i a @_CARITAS per la seva ràpida resposta a l’emergència a les Filipines i per ajudar a canalitzar l’ajuda.

EMERGÈNCIA A LES FILIPINES Marichu Sopeña Sánchez: Una es queda sense paraules. Aquelles mares, aquelles criatures. Quina indefensió i impotència. Està ocorrent massa sovint en aquella zona. Problemes perquè hi arribin les ajudes... Que Déu s’apiadi d’ells.

Maribel Olivera Asensio: és desolador, però tots hem d’aportar-hi alguna cosa dins les nostres possibilitats.

LA COMISSIÓ PERMANENT DE MANS UNIDES “ENCÉN LA FLAMA” DE LES 24 HORES José Valverde Sánchez: La meva dona i jo vam ser delegats a Martos, des del 1992 fins al 2011, i treballem en molts projectes amb la delegació de Jaén. La nostra enhorabona per la vostra feina constant cap als mes pobres del món!

Segueix-nos a:

Javier Dominguez Treballar en les ‘‘24 hores que mouen el món’’ ha representat, per a mi, veure la importància del treball en equip, del suport mutu i de la solidaritat. En haver-ho fet com un voluntari, també significa la realització del que implica donar més que no pas s’espera rebre. Resumint, l’experiència ha estat fenomenal.

Almudena Guido La meva participació a “24 hores” va arribar per casualitat quan Álvaro Queizán, component de l’equip i realitzador de l’espot 24h, necessitava la veu d’una noia per fer unes proves de locució. Les proves van resultar millor del que s’esperava i vaig acabar fent la locució final. Una experiència d’equip i en equip, en la qual ens hem divertit, gaudit i quin honor més gran posar veu a les paraules d’una campanya en què expliquem (perquè ho sabem) que un canvi al món és possible i convidem a unir-s’hi a totes les persones.

Pepa López de Arenosa Ha estat com viatjar amb cotxe amb amics. Hem tingut alguns clots, però en bona companyia, amb una meta bonica i molts somriures. Hem menjat més xocolata del què m’agradaria confessar i finalment, hem arribat. I ara passa com en tots els viatges de carretera, o almenys, en els millors: que hem arribat al destí, però trobo a faltar el viatge. Ha estat un plaer, i espero repetirlo ben, ben aviat.

Jorge Juan Niebla Ja s’acaben les 24 hores que mouen el món! Dic això amb alegria per la feina feta, però d’altra banda amb tristesa perquè la feina ha estat sostinguda per moltes mans. Les mans pacients i conciliadores del Toño, que han anat modelant aquest esdeveniment. Les mans de la Pilar, rere les quals les “24 hores” han anat creixent amb la seva cura i dedicació infatigable. No podré oblidar les mans d’altres voluntaris que van deixar el seu esforç en el despertar de les “24 hores”, així com dels voluntaris i contractats que m’acompanyen en el capvespre d’aquest acte. I finalment, no per això menys important, les mans de pastor de Jesús Vidal, que va ser qui em va conduir aquí dient-me -I per què no Mans Unides-, i d’altra banda, recordant-nos que només això té sentit si és Déu, utilitzant les nostres mans unides, el protagonista d’aquesta aventura, ja que només així els fruits arribaran a aquells que ho necessiten. Per tot això, moltes gràcies.

Elena Palacios És un privilegi veure i aprendre des de dins una ONG tan important i compromesa com Mans Unides. La implicació de les persones és enorme.Sembla mentida que més del 80% dels treballadors siguin voluntaris.

M’agradaria donar les gràcies per aquesta experiència tan enriquidora en l’aspecte professional i en el personal! Álvaro Queizán Gràcies a les “24 hores” he tingut l’oportunitat de conèixer un gran equip i col·laborar en un projecte en què realment sents que el que estàs fent té una finalitat. Una finalitat que t’afecta no sols a tu, de manera individual, sinó a totes les persones que volen canviar les coses, i per tant, canviar el món.

Col·laboradors i socis

33

Totes les aportacions compten 1 euro ☞ Finança el tractament contra la malària d’un nen

3 euros ☞ Costa una prova de detecció del VIH a l’Índia

12 euros ☞ Aporten el complement nutricional que necessita un nen durant un mes

30 euros ☞ Es necessiten per escolaritzar un nen un any sencer 67 euros ☞ Compren una màquina de cosir a l’Índia

500 euros ☞ Representen la construcció d’una cisterna al Brasil

2.500 euros ☞ Equipen una aula de primària per a 50 nens en molts països d’Àfrica

3.800 euros ☞ Construeixen un molí de blat de moro per a una cooperativa de 20 dones africanes

MANS UNIDES/CASILDA DE ZULUETA

Més dígits en els comptess bancaris Quan emplenis aquest cupó, fixa’t que els comptes bancaris han canviat i que ara tenen quatre dígits més Part nova que cal emplenar amb dues lletres i dos números

Els comptes IBAN seran obligatoris per a qualsevol transacció bancària a partir de l’1 de febrer.

Si ja ets soci de Mans Unides, no has de fer res, nosaltres calcularem el teu IBAN.

VULL COL·LABORAR AMB MANS UNIDES

006

Emplenant aquest cupó, truncant al 902 40 07 07, o a www.manosunidas.org ENTITATS BANCÀRIES PER A INGRESSOS O TRANSFERÈNCIES Nom ...............................................................................................................................................................

Cognoms .........................................................................................................................................................

NIF ............................................................... Data naixement .........................................................................

Bankia: ES06 2038 0603 2860 0103 6580 Ibercaja: ES33 2085 9252 0303 3043 0677 Sabadell: ES67 0081 4146 2500 0114 9217 BBVA: ES68 0182 2325 0800 1134 4904

CaixaBank: ES18 2100 2261 5902 0013 9842 Santander: ES03 0049 0001 5422 1004 0002 Popular: ES02 0075 0001 8506 0640 0006

(Si us plau, envia’ns el comprovant que et donarà l’entitat bancària) Domicili complet .............................................................................................................................................

ORDRE DE DOMICILIACIÓ DE CÀRREC DIRECTE SEPA ............................................................................................. Codi postal .......................................................

Població .................................................................. Província .......................................................................

Titular Compte ................................................................................................................................................

Número de compte IBAN Correu electrònic ............................................................................................................................................

Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades totalment.

Telèfon mòbil ........................................................ Un altre telèfon.................................................................

IMPORT

PERIODICITAT

ACTUALITZACIÓ QUOTA

❑ 6€ ❏ 20 € ❏ ............... €

❏ Mensual ❏ Un sol cop ❏ ........................

❏ l’IPC anual ❏ un 5% ❏ ..............%

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’impost sobre societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, les teves dades formen part d’un fitxer titularitat de Mans Unides, declarat en el Registre General de Protecció de Dades, creat amb la finalitat de gestionar els donatius rebuts per l’orga­ nització. Així mateix, Mans Unides utilitzarà les teves dades per mantenir­te informat sobre altres activitats de la nostra organització.

Pots exercitar els drets d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació mitjançant comunicació escrita a Mans Unides – Dep. de Protecció de Dades, carrer Barquillo, núm. 38 ­ 28004 Madrid.

❏

TARGETA DE CRÈDIT Caduca fi de: ................ / ................

Signatura del titular:

Data: ........................ de .................................................. de 201.......

Mitjançant la signatura d’aquesta ordre de domiciliació, el deutor autoritza (A) Mans Unides a enviar instruccions a l’entitat del deutor per carregar en el seu compte i (B) l’entitat per fer els càrrecs en el seu compte seguint les instruccions de Mans Unides.

No vull rebre informació de Mans Unides Per a qualsevol consulta pots dirigir·te a: socios@manosunidas.org o al 91 308 20 20

34 Recomanacions QUADERN PER PINTAR I ESTOIG DE LLAPIS DE COLORS Perquè els més petits de casa comencin a tenir en compte altres realitats.

CALENDARIS I AGENDA 2014 Perquè dia a dia, mes a mes, tinguis present els més desfavorits, t’acompanyis de fotos i frases inspiradores, i coneguis la tasca de Mans Unides.

VISERA I GORRA DE PLUJA TASSA DE CAFÈ Dóna a les teves begudes un caràcter solidari.

SAMARRETES 2014. Per a dona, home i nen, en diferents talles i models, amb DISPONIBLES EN CATALÀ el lema i la imatge del 2014.

BOSSA PER ANAR A COMPRAR Perquè et recordis dels més desfavorits en les teves compres diàries.

Més informació a la teva delegació més pròxima o a: info@manosunidas.org

F. D .

ESPAÑA

Unides

Fes­te’n soci.

Col·labora.

DOBLEGAR AQUÍ

Mans

Apartat n.º 55007 F.D. 08080 BARCELONA (SUC. 1)

FRANQUEO EN DESTINO

DELEGACIONS DE MANS UNIDES (adreces)

CARTELL GUANYADOR XI CONCURS DE CARTELLS PER A CENTRES EDUCATIUS MANS UNIDES

AUTORS: Elsa López, Cristina López, Isabel Álvarez, Rocío de Ledesma i Alejandro Martínez.

Gràcies!

Un any més, Mans Unides vol donar les gràcies a tots els mitjans de comunicació que creuen en la nostra tasca i ajuden a difondre el nostre missatge, per aconseguir, tots plegats, un món nou, un món millor, que és projecte comú.

MANS UNIDES/JAVIER FERNÁNDEZ

Col·legi San Gabriel Passionistes d’Alcalá de Henares

02002 ALBACETE Teodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 15 28802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid) Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 44 03003 ALACANT Arquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º H / Tel. 96 592 22 98 04001 ALMERIA Ricardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 80 24700 ASTORGA (Lleó) Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 36 05001 ÀVILA Plaza del Rastro, 2 - bajo / Tel. 920 25 39 93 06005 BADAJOZ Avda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 51 22300 BARBASTRE (Osca) Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 14 08037 BARCELONA Pau Claris, 190, 1r 1ª / Tel. 93 487 78 78 48005 BILBAO Pza. Nueva, 4, 3.º / Tel. 94 479 58 86 09005 BURGOS Clunia, s/n. / Tel. 947 22 06 87 10003 CÀCERES General Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 14 11001 CADIS Hospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 72 12001 CASTELLÓ Sant Lluis, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 58 51001 CEUTA Pza. de África, s/n. / Tel. 956 51 12 53 13001 CIUDAD REAL Caballeros, 7 - 2ª planta / Tel. 926 25 54 67 37500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca) Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 35 16002 CONCA Avda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 22 14008 CÒRDOVA Concepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 78 07800 EIVISSA Pere Francès, 12, 2n / Tel. 971 31 27 74 15402 EL FERROL (La Corunya) Magdalena, 153, 1.º dcha. / Tel. 981 30 03 18 28901 GETAFE (Madrid) Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 85 17002 GIRONA S. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 25 18009 GRANADA Pza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20 19005 GUADALAJARA Avd. Venezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez Tel. 949 21 82 20 18500 GUADIX (Granada) Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajo / Tel. 958 66 35 92 21003 HUELVA Cardenal Cisneros, 11 / Tel. 959 25 33 88 22700 JACA (Osca) Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 51 23007 JAÉN Maestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 14 11402 JEREZ DE LA FRONTERA (Cadis) Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 56 15001 LA CORUNYA Marqués de Cerralbo, 11 bajo / Tel. 981 20 56 59 35003 LAS PALMAS DE GRAN CANARIA Angel Guerra, 26 - bajo / Tel. 928 37 13 07 25002 LLEIDA Blondel, 11, 2n / Tel. 973 26 91 04 24003 LLEÓ Sierra Pambley, 6 - 3º C / Tel. 987 24 84 08 26004 LOGRONYO Obispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 88

27001 LUGO Cruz, 1B, 1.º / Tel. 982 25 55 67 28013 MADRID Gran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 83 29015 MÀLAGA Strachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 47 07701 MAÓ (Menorca) Carreró des Mirador de ses Monges, 1 / Tel. 971 36 99 36 30001 MÚRCIA Pza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda. / Tel. 968 21 40 29 22002 OSCA Pza. de la Catedral, 8 / Tel. 974 22 65 56 32005 OURENSE Pza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 82 33003 OVIEDO San Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 61 34001 PALÈNCIA Gil de Fuentes, 12 - 2º Izq. / Tel. 979 75 21 21 07001 PALMA DE MALLORCA Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 11 31006 PAMPLONA Avda. Baja Navarra, 64, 1.º / Tel. 948 21 03 18 10600 PLASÈNCIA (Cáceres) Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 07 36003 PONTEVEDRA Peregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 12 37002 SALAMANCA Rector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 47 20005 SANT SEBASTIÀ Loyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 10 38002 SANTA CRUZ DE TENERIFE Pérez Galdós, 26, 3º Dcha. / Tel. 922 24 34 42 39001 SANTANDER Rualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 07 15705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Rúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 66 50001 SARAGOSSA Plaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 79 40001 SEGÒVIA Seminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 71 41004 SEVILLA Pza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 68 25250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida) Avd. Preixana, 16 / Tel. 973 32 01 83 42002 SÒRIA San Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 90 50500 TARAZONA (Saragossa) San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 47 81 43001 TARRAGONA Rambla Nova, 119. esc A, 2n 2a / Tel. 977 24 40 78 44001 TEROL Yagüe de Salas, 18 - bajo / Tel. 978 61 18 45 45002 TOLEDO Trinidad, 12 / Tel. 925 22 99 11 43500 TORTOSA (Tarragona) Mercaders, 2 - baixos / Tel. 977 51 14 28 25700 URGELL, La Seu (Lleida) Pati de Palau, 1-5 / Tel. 973 35 00 54 46003 VALÈNCIA Pça. Comunió de S. Esteve, 1 - baix / Tel. 96 391 91 29 47002 VALLADOLID Simón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 65 08500 VIC (Barcelona) Ronda Camprodon, 2 / Tel. 93 886 15 55 36204 VIGO (Pontevedra) Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 96 01004 VITÒRIA Fueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 79 49003 ZAMORA Plaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

Mans Unides és l’associació de l’Església Catòlica a Espanya per a l’ajuda, la promoció i el desenvolupament dels països en via de desenvolupament. És una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD), de voluntaris, catòlica i seglar.

Mans Unides centra tota la seva tasca en dues activitats complementàries: sensibilització de la població espanyola, perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament, i suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.

BENÍN. CASILDA DE ZULUETA

Servicios Centrales: Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid. Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org