Page 1

Maig­Juny ­Juliol­Ago st 2 0 13

El microcrèdit: oportunitats i riscos

Butlletí numero

191

BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:25 Página 1


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:25 Página 2

Sumari 3

Editorial

4

Col·laboració

Vu Thi Bich Hop, directora executiva del Centre de Desenvolupament Sostenible de Vietnam, soci local de Mans Unides, ens parla en la Col·laboració de la necessitat d’establir un enfocament de desenvolupament integral per a la defensa dels drets humans.

6

Entrevista

Ana I. López de Guevara i Nuria Juvanteny van passar per Madrid, com a convidades de la Campanya 54. L’entrevista recull la conversa que vam mantenir amb elles sobre els conceptes de justícia i igualtat a Amèrica Llatina i Àfrica.

9 12

Crònica del món Reportatge

Diversos mitjans de comunicació i diverses persones de Mans Unides van viatjar a Equador per conèixer de prop els projectes als quals dóna suport l’organització. Aquest reportatge plasma tot el que hi van viure i van sentir.

14 Ressons del Sud 15 A fons-Informe 23 Notícies Mans Unides 27 En primera persona 28 Projectes A Sudan del Sud, la diòcesi de Rumbeck ha posat en marxa un projecte de desenvolupament aprofitant el potencial de les ones radiofòniques per generar la convivència pacífica. A més, al Brasil, la cadena productiva de la mandioca manté un sector de la població en una situació de subdesenvolupament.

32 La veu del lector 32 Mans Joves 33 Col·laboradors i amics 34 Recomanacions PORTADA: Benín. Mª Eugenia Díaz.

Presidenta de Mans Unides: Soledad Suárez Consell de Redacció: Mercedes Barbeito Mª Eugenia Díaz Marisa Elosua Belén Garrigues Marco Gordillo José Antonio Martínez Cristina Redonet Rafael Serrano Ignacio Ussía Coordinadora de redacció: Pilar Seidel Col·laboradors fixos: Mª José Hernando Col·laboren en aquest número: Marta Carreño Vu Thi Bich Hop Javier Fernández Enríque Domínguez Gerardo Elorriaga Cristina Sánchez Susana Deito Irene López Rosa Tristán Teresa Domingo Pilar Mendo Sofía Gortazar Álvaro Fernández Disseny: Javier Mármol Impressió i maquetació: Advantia Comunicación Gráfica, S.A. Formación, 16 Pol. Ind. Los Olivos 28906 Getafe (Madrid)

ISSN: 2174-5684 Depósito Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales Barquillo, 38 - 3º. 28004 Madrid Tel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08 www.manosunidas.org info@manosunidas.org

Les opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:25 Página 3

Editorial

3

Micromurmuris contra la pobresa Travessem una època en què la nostra societat ja no dóna importància als signes, als petits gestos; sembla que l’important ha de venir acom­ panyat de mostres de força, de cridòria i fins i tot del que ara s’ano­ mena escrache ­i que tota la vida s’ha anomenat assetjament­. Amb crits, alguns pretenen que les coses canviïn, que millorin. Ens causen sensació els grans titulars, però no ens (com)mouen les petites histò­ ries, les que succeeixen sense soroll, sense focs artificials. En aquesta època, els catòlics continuem murmurant a la societat paraules d’es­ perança i gestos senzills que, tanmateix, són capaços de restaurar les vides més danyades. En la trobada que el recent escollit pontífex va tenir el passat 22 de març amb el cos diplomàtic acreditat davant la Santa Seu, el papa Fran­ cesc convidava els països de què són representants a assegurar “el bé de tot home en aquesta terra”, per a la qual cosa és fonamental tenir en compte tres claus: “lluitar contra la pobresa, tant material com es­ piritual; edificar la pau, i construir ponts”. Unes paraules acompanya­ des de gestos senzills, que, per la seva simplicitat, resulten nous per al comú del públic, que sembla estar acostumat només a sensacions fortes. Entestar­nos a acabar amb la pobresa no és quelcom nou per a Mans Unides, però sí que ho és per al nostre món, al qual costa entendre, i que està afligit d’una pobresa més destructora: la pobresa espiritual. La nostra experiència al Sud ens confirma que no podem viure marcats per l’individualisme; si cadascú és la mesura de si mateix, i sense pre­ ocupar­se pels altres reclama sempre només el seu propi dret, no és possible la convivència humana, i per tant la pau. Acabar amb la crisi requereix acabar amb aquesta crisi de fraternitat, que és l’origen de totes les altres. Si pensem que la solidaritat és una qüestió només per a moments difícils, anem ben malament. Treballar pel bé de cada per­ sona i construir el bé comú són tasques de tots, i són per sempre; no poden estar a mercè de la circumstàncies. Però aquesta afirmació decidida es troba, gairebé sempre, davant una paradoxa: treballar pel bé, per la pau són afanys que no succeeixen en veu alta, sinó en murmuris, a través de gestos petits, que succeeixen sense titulars. I, al contrari, l’amargor és molt cridanera i les necessitats, indignants. Malauradament, ens acostumem a que­ dar­nos en la queixa, i correm el perill de no veure el bo que ja està succeint. Pensem, molt sovint, que tot en aquest món està malament, que és lleig. No! No podem pensar així. El soroll no pot acabar amb el bé, encara que no ens el deixi veure. El que ens pertoca és el treball ocult, el que succeeix en el silenci de moltes famílies i petites comunitats locals; el que s’obre camí a través dels petits passos de moltes dones pobres que no deses­ peren. Amb elles caminem, escoltant, dialogant, generant relacions que construeixen el bé, que edifiquen la pau i que satisfan les necessitats de tots els que participem en aquest procés. En aquest diàleg van naixent ini­ ciatives i eines, de tipus ben divers, que són com ponts cap al desenvolupament. Una d’aquestes és l’experiència dels microcrèdits que, adaptats a les necessitats concretes de les dones, contribueixen de manera decisiva al seu propi desenvolupament i al de les seves famílies. Aquesta eina financera és, a més, oportunitat per afavorir la participació, la inclusió i la responsabilitat de cada persona en i amb el seu entorn social i ambiental. Tot això ­i molt més­ és capaç de promocionar una eina ben emprada. Tot i que sense focs artificials, els èxits a petita es­ cala, com micromurmuris, succeeixen ● Publicació feta en PAPER ECOLÒGIC Lliure de clor

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:25 Página 4

Col·laboració

4

Sota un enfocament de desenvolupament integral

Comunitats en defensa del seus drets Vu Thi Bich Hop Directora executiva del Centre de Desenvolupament Rural Sostenible (SRD) de Vietnam, soci local de Mans Unides, des de març de 2006. Compta amb més de 10 anys d’experiència laboral en ONG internacionals, entre les quals CIDSE, aliança a què pertany Mans Unides. Llicenciada en economia per la Universitat de Hanoi, i amb un postgrau en tècniques de planificació del desenvolupament per l’Institut d’Estudis Socials de la Haia, abans d’incorporar-se al sector de les ONG va treballar a l’Institut Nacional per a la Ciència, Tecnologia Estratègica i Política d’Estudis a Hanoi, on es va especialitzar en la documentació de la informació, així com en els estudis de desenvolupament socioeconòmic i rural. Hop també ha

MANS UNIDES/MARTA CARREÑO

treballat per al PNUD, i ha impartit cursos de formació per a directors i líders d’ONG.

Vu Thi Bich Hop durant una conferència a la Universitat Menéndez Pelayo de Santander.

El Centre de Desenvolupament Rural portants de SRD, sostenint accions de Sostenible (SRD), important organització capacitació, promocionant el treball bà­ no governamental vietnamita, es va fun­ sic, i aplicant enfocaments innovadors al dar al març de 2006, formant part de la desenvolupament. Actualment, SRD i Mans Unides estan Unió Vietnamita d’Associacions de Cièn­ cia i Tecnologia. SRD treballa donant su­ impulsant tres projectes amb alta partici­ port als membres més vulnerables de la pació dels beneficiaris, i que treballen des societat, és a dir, poblacions ètniques mi­ de l’enfocament conegut com a “cadena noritàries i dones rurals. L’èxit que ha de valor”, una eina de gestió per optimit­ aconseguit aquesta organització des zar els resultats de qualsevol empresa. El del seu naixement és a causa d’un enfocament de desenvolu­ Mans Unides continua sent un dels pament integral que treballa finançadors més importants de SRD, reforçant la creació de capaci­ sostenint accions de capacitació, tats bàsiques amb suport nacio­ promocionant el treball bàsic, nal i internacional. i aplicant innovadors enfocaments En tota la història de SRD, al desenvolupament. Mans Unides ha estat una pre­ sència constant, amb el seu su­ port i els seus donants, des que SRD era primer d’aquests és un programa d’ajuda una petita ONG, que després va formar a l’Administració de Terres (PLUM), que part de la xarxa catòlica de Cooperació afavorirà 900 famílies en sis aldees. Mit­ Internacional per al Desenvolupament i jançant diferents accions, se’ls ajuda a la Solidaritat (CIDSE), i que el 2006 es comprendre els drets que els correspo­ va constituir de manera independent nen i a implementar pràctiques d’aprofi­ com a entitat local. Avui dia, Mans Unides tament de la terra; així mateix, es treballa continua sent un dels suports més im­ la mobilització de la comunitat i la millora


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:25 Página 5

5

La participació activa dels agricultors és crucial per a l’èxit del projecte, des de la planificació fins a la implementació i avaluació.

de mitjans de vida sostenibles amb l’ob­ jectiu d’alleujar la pobresa i millorar la go­ vernança local. Aquest projecte va co­ mençar el 2009 i ha beneficiat més de 4.500 persones que han desenvolupat sistemes de microcrèdit i s’han capacitat en mètodes agrícoles. CADENES DE VALOR Un altre projecte, que es va iniciar al juliol de 2011, treballa amb minories ètniques i comunitats d’organitzacions, utilitzant el Mètode d’Aprenentatge Participatiu (PLA), per millorar els mitjans de vida i propor­ cionar un fòrum de participació d’alt ni­ vell en la gestió comunitària. Les comuni­ tats i organitzacions han anat millorant la seva capacitat pel que fa a la democràcia de base, el desenvolupament de mitjans de vida, i els estudis de la cadena de valor per millorar les relacions i treballar amb les autoritats locals en el desenvolupa­ ment sostenible. Tenint en compte que la marginació i la discriminació són la causa fonamental de la pobresa de moltes co­ munitats desfavorides, especialment de les persones de les minories ètniques, l’enfocament basat en els drets també

CIDSE

s’ha utilitzat en aquest projecte per recol­ fins a la implementació i avaluació. Això zar les comunitats en la defensa dels seus garanteix que les activitats de desenvo­ lupament siguin sostenibles, arribin als drets. Mans Unides també ha estat treba­ membres més vulnerables de la socie­ llant amb SRD en un tercer projecte, que tat, tinguin impactes duradors, i aten­ utilitza també el mateix enfocament, per guin les necessitats de les comunitats i donar suport a 2.500 persones, ajudant­ els individus involucrats. Això ha per­ les a desenvolupar els mitjans de subsis­ mès que SRD arribi a les comunitats èt­ tència i d’adaptació per fer front al canvi niques minoritàries muntanyeses i ru­ climàtic i mitigar els danys causats pels rals, camperols, dones i comunitats més desastres naturals. Aquest projecte ha afectades pel canvi climàtic i els desas­ estat molt apreciat com una adaptació tres naturals. efectiva al canvi climàtic (ACC) i la reducció del La marginació i la discriminació són risc de desastres (RRD), la causa fonamental de la pobresa de moltes per proporcionar a les comunitats desfavorides, especialment llars les eines, els equips de les persones de les minories ètniques. i les capacitats necessà­ ries per respondre a les Mans Unides fa possible que les orga­ amenaces vers mitjans de vida i reduir el risc de mort, lesions i a llarg termini de nitzacions no governamentals vietnami­ tes com SRD contribueixin a acabar amb l’impacte econòmic del canvi climàtic. Des de la convicció, tant de Mans les desigualtats en la distribució de la ri­ Unides com de SRD, que els agricultors quesa a Vietnam, desenvolupant, investi­ han de ser els promotors del seu propi gant i implementant intervencions i es­ desenvolupament, considerem que la tratègies clau per al desenvolupament, i seva participació activa és crucial per a el més important, ajudant les persones l’èxit del projecte, des de la planificació que més necessiten el nostre suport ●


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:25 Página 6

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

6

L’Ana Isabel i la Nuria amb Soledad Suárez, presidenta de Mans Unides, durant la roda de premsa.

Ana I. López de Guevara i Nuria Juvanteny

Una conversa amb les convidades de Campanya Ana Isabel López de Guevara i la germana Nuria Juvanteny van ser les encarregades de viatjar a Espanya, enguany, per aportar les seves vivències i la seva experiència de treball en favor dels drets de la dona, de la justícia i de la igualtat, amb motiu de la presentació de la Campanya 54 de Mans Unides. Aquesta és part de la xerrada que vam mantenir amb elles. TEXT: PILAR SEIDEL

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

Ana Isabel López de Guevara

Nuria Juvanteny

A El Salvador, el conflicte intern viscut du­ rant 12 anys, fins al gener de 1992, és la història del retard permanent de la imple­ mentació de les polítiques públiques en favor de les dones, que han viscut sota condicions crítiques de violència i de po­ bresa, econòmica, social, familiar i de gè­ nere. El 26 de febrer de 1988, en ple con­ flicte, un grup de dones van prendre la decisió de crear el Moviment Salvado­ renc de Dones (MSM), una organització que va servir per liderar la lluita d’aque­ lles que no trobaven una sortida davant aquests problemes. “La violència estructural contra la dona és la conseqüència de la distribució injusta de la riquesa, –ens explica l’Ana Isabel–. A El Salvador, la feble estructura de l’estat, els nivells de pobresa i la cultura autoritària enfront de la població han estat el caldo de cultiu perfecte per a això. Però fa 30 anys,

les dones vam prendre consciència de llui­ tar en favor dels més desfavorits del pla­ neta, començant pel nostre país”. Va ser fàcil? “Ni de bon tros, perquè parlar d’organit­ zació era igual a anar en contra del Govern, i moltes vam anar a parar a la presó o in­ vestigades. De fet, en els primers anys de l’MSM, les dones de la perifèria havien de venir a la ciutat, perquè moltes de les que estàvem treballant per elles no podíem transitar lliurement pel país. Quan va aca­ bar la guerra, es van silenciar els canons, i es va obrir un nou espai per a la participa­ ció política de la dona, i les companyes del Moviment que seguíem vives vam canviar la nostra metodologia d’actuació, i vam co­ mençar a ser nosaltres les que vam comen­ çar a anar a les comunitats i als departa­ ments a constatar la situació vital d’altres dones per poder ajudar­les”.


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:25 Página 7

Entrevista

7 Gràcies a la capacitació de les seves mares, les nenes salvadorenques compten amb un futur millor.

Allà, l’Ana Isabel i les seves companyes van conèixer els nivells de violència intra­ familiar tan alarmants que vivien, la seva manca de llibertat. I davant això, el pri­ mer que van decidir fer va ser capacitar­ les, lluitar contra el seu analfabetisme. “Com capacitar­les, com treballar amb elles si moltes no sabien ni llegir ni es­ criure? Amb metodologies populars, amb ensenyaments adaptats, per formar­les i, a més, augmentar la seva autoestima. I vam lluitar plegades amb les dones per aconseguir el dret d’accés a la terra, a la que tenien dret. I vam aconseguir a poc a poc que moltes d’elles poguessin ser mes­ tresses d’un terreny propi, una parcel·la on construir les seves cases i conrear”. I els homes, què en pensaven, de tot això? “Molts cops vam haver d’anar a parlar amb ells, amb els marits, perquè no les dei­ xaven anar a la formació, o perquè les co­ pejaven a la tornada. Però, a poc a poc, els vam anar convencent, tot i que en algunes comunitats va costar més feina que en d’altres”. L’Ana Isabel sap bé que en cap lloc del món la lluita per millorar la vida de les dones i aconseguir la igualtat de drets és fàcil; per això valora tant la solidaritat del poble espanyol i el suport de Mans Uni­ des. “Aquesta organització ens ha recolzat sempre, i sabem com n’estan, de compro­ mesos, amb la causa, i que l’enfocament de gènere està present en els seus projec­ tes. I és que la lluita de les dones, en qual­ sevol lloc del món, també enforteix les nostres lluites. Tot i que ens queda molt per fer”.

MANS UNIDES/MARTA CARREÑO

I MENTRESTANT, A ÀFRICA… Després de parlar amb l’Ana Isabel, vam tenir la sort de compartir temps i xerrada amb la germana Nuria Juvanteny, vin­ guda des d’Àfrica per donar el seu testi­ moni en aquesta Campanya. Dos conti­ nents, l’americà i l’africà, separats per tot un oceà; tan lluny, i, no obstant això, tan a prop en qüestions com la lluita pels drets de la dona i la valentia de moltes d’elles per canviar aquesta situació. “Quan vinc a Espanya, generalment no m’agrada parlar d’Àfrica, perquè normal­ ment em fan alguna pregunta sobre la si­ tuació, però de seguida es canvia de tema i s’oblida el drama que s’hi viu. I és veritat que aquí es viu una crisi molt gran, però no té res a veure amb el que es viu a Àfrica”. Àfrica és el continent més desfavorit i pobre del món. La gent que el “visita” no s’adona de la gravetat del que s’hi viu, són els que hi treballen els que saben el que es pateix. Allà, així com a El Salvador, la desigualtat de gènere també és molt

Com capacitar-les, com treballar amb elles si moltes no sabien ni llegir ni escriure? Amb metodologies populars, amb ensenyaments adaptats, per formar-les i, a més, augmentar la seva autoestima”.


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:25 Página 8

8 Els homes han de caminar amb les dones per la sendera del desenvolupament, perquè la igualtat també té un ingredient important de cooperació mútua.

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

“La dona africana és la dona que lluita per la vida, és la dona que ho dóna tot per donar vida. A poc a poc, s’ha anat obrint camí, lentament, i amb molt esforç, i ha anat trencant aquestes tradicions culturals”.

greu. “La dona africana treballa al camp, i no té ni veu ni vot per a res. Mentre els homes es queden a casa jugant o resolent altres afers, és ella la que surt cada matí amb l’única companyia d’una cistella, que torna amb ella a casa carregada, on des­ prés l’espera la preparació de l’àpat prin­ cipal del dia per a tota la família, que faran plegats a última hora de la tarda. I amb el primer raig de sol de l’endemà, torna a sor­ tir al camp un altre cop per cercar l’ali­ ment, treballant de 16 a 18 hores diàries. Una imatge, impressionant, d’esforç i de cansament, i que, tanmateix, no els impe­ deix dedicar­te un somriure”. Dones fortes i valentes, oi? “Absolutament. La dona africana és la dona que lluita per la vida, és la dona que ho dóna tot per donar vida. A poc a poc, s’ha anat obrint camí, lentament, i amb molt esforç, i ha anat trencant aquestes tradicions culturals, la “desgràcia” que elles mateixes perceben per haver nascut en aquell continent”. Quins casos recorda amb més intensitat? “El meu primer dia en una escola de prees­ colar a Gabon em va impressionar. Hi van entrar 100 nens i 3 nenes. Però en lloc d’ac­ ceptar aquesta situació, ens vam posar a visitar les famílies, preguntant­los per què les nenes no anaven a escola. Són les que han de treballar, ens deien. Per a elles no hi ha escola. Gràcies a Déu, quan jo vaig deixar l’escola, el tant per cent de nens i nenes estava gairebé igualat. Van prendre consciència de la importància de l’educació.

I casos com el d’una dona que va caminar tres dies sencers per arribar a la materni­ tat on jo treballo, pensant que així podria donar a llum en millors condicions, però la nena ja va arribar morta. Va donar a llum en un quiròfan, i la família es va endur el nadó per enterrar­lo. Quan la dona es va despertar, va anar buscant la seva nena nounada, i al final vam haver de donar­li la notícia. O una altra dona que va venir amb bicicleta, un dia sencer, a punt de donar a llum, pedalejant per camins de sorra i fang. Quan va arribar a la nit, va entrar al quirò­ fan, i no es va poder fer res. Van morir mare i filla. No la vam poder salvar de la terrible hemorràgia que li havia provocat el camí”. La dona africana ha estat molt valenta, i s’ha enfrontat al sistema patriarcal que li imposava la submissió. I és que la dona africana té fam de conèixer els seus drets, té fam de justícia i d’igualtat. “He d’agrair la mirada cap enfora de les fronteres que té Mans Unides, una mirada que travessa continents”. Gràcies al seu su­ port, i al de la societat espanyola, hem aconseguit formar­les i capacitar­les, a elles i a les seves filles, mitjançant micro­ crèdits, perquè el temps dedicat a això no tingui una repercussió negativa en l’ali­ mentació de les seves famílies, de manera que generin petits ingressos per pagar l’es­ cola dels nens, portar­los a l’hospital…”. Moltes dones africanes han fet grans avanços a favor del desenvolupament i la pau; algunes sent presidentes de Govern, o guanyadores del Premi Nobel; però moltes, la majoria, des de cada aldea, cada família, sabent que cada pas en aquest camí les acosta una mica més fins al seu destí somiat ●


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:25 Página 9

Crònica del món

9

A mitjan mes de març rebíem les primeres notícies sobre la situació de violència i terror que es viu des de fa més d’un mes a la República Centreafricana. Dues cartes de monsenyor Aguirre, bisbe de la diòcesi de Bangassou, datades amb tres dies de diferència, avançaven, com en una crònica anunciada, el que, dies després, desencadenaria una nova onada de terror i violència. Monsenyor Aguirre, convertit, a desgrat seu, en corresponsal de la barbàrie, ha estat testimoni de com, des de desembre, els rebels islamistes de la Seleka, arribats en grups des del Txad amb l’única intenció de fer-se amb el poder i instaurar un govern islàmic a la RCA, van anar ocupant les principals ciutats del país en el seu avanç fins a la capital, Bangui, on Michel Djotodia, líder rebel, i les seves tropes van acabar per enderrocar el president Bozizé, després de sembrar el caos als carrers de la ciutat, apel·lant a “la misèria” en què està sumit el país per justificar les seves accions. El bisbe espanyol relata com, el 13 de març, els rebels van entrar a la seva diòcesi arrasant el que van trobar al seu pas. “La diòcesi ha estat atacada i saquejada. Tot just ahir, un destacament escindit dels rebels ha vingut fins a Bangassou, i l’ha pres després d’hores de lluita amb els militars aquí presents. (…) Sabem que ens han agafat cinc cotxes de la missió i se n’han anat per la ruta de l’est a perseguir els soldats que fugien”. I, alleujat, comentava que, almenys, no hi havia hagut danys personals ●

MANS UNIDES

Terror a la República Centreafricana: “No ens poden agenollar d’aquesta manera”

No ens n’anem Cap dels religiosos amb què mons. Aguirre ha tingut contacte té la menor intenció d’abandonar la zona. Tampoc ell. “Acabo de parlar amb la religiosa peruana que és a Zemio i m’ha dit que serà prudent però que no té por, que si volen robar que s’enduguin el que vulguin, però que elles, la missió, no l’abandonen. Els tres pares centreafricans també són allà aguantant la tempesta”. Monsenyor pensa que, en gran manera, el que succeeix està organitzat per “debilitar l’Església catòlica”. “Per islamitzar el país cal doblegar l’Església catòlica i totes les diòcesis han estat saquejades. Encara sort que la fe no ens l’han saquejada”. “El futur de ‘Centreàfrica’ és mirar a la Meca”, ens diuen. “I tant de bo que no passi com a Eritrea, que han anat fent fora tots els missioners conforme se’ls anava acabant el permís de

residència i no el renovaven. (…) A l’assemblea de religiosos han dit que hem de parlar alt i clar perquè no ens poden agenollar d’aquesta manera”. “No podem abandonar els pobres”. I, si en les primeres setmanes del conflicte es preguntava “fins quan duraria la situació”, l’esdevenir de les circumstàncies li ha donat la resposta. La Seleka continua avançant pel país davant la indiferència internacional. “Crec que la cosa va per llarg, es lamenta, perquè França continua mirant a un altre costat i ja no s’hi compta més”. “I els governs limítrofs a la República Centreafricana s’han posat a tremolar per això de la ‘barba del veí”. Mans Unides ha ofert el seu suport al religiós espanyol per pal·liar els efectes d’aquesta invasió “en la gent de la teva diòcesi”. Tot i que, per a això, caldrà esperar que es tranquil·litzin les coses ●


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 10

El papa Francesc:

Va ser una gran sorpresa. O, millor dit, dues sorpreses, que van tenir lloc amb poques setmanes de diferència. La primera va ser el dia 11 de febrer, quan Benet XVI va anun­ ciar imprevistament la seva renúncia: “Per l’edat avançada, va dir, ja no tinc forces per exercir adequadament el ministeri de Pere”. La segona va ser, potser, més gran, no sols perquè el nou summe Pontífex no figurava entre els esperats, sinó pel carisma mostrat després de la seva elecció. Jorge Mario Bergoglio, de 76 anys, cardenal arquebisbe de Buenos Aires, primer Papa lla­ tinoamericà i primer Papa jesuïta, va ser escollit el 13 de març, en la cinquena votació i segon dia del conclave. Ja des de la seva primera aparició pública, el papa Francesc va mostrar el seu estil pla i d’acord amb el nom que havia esco­ llit, en referència a Francesc d’Assís. A primera hora de l’en­ demà a la seva elecció va sortir del Vaticà en un senzill cotxe de la gendarmeria per portar unes flors a la Mare de Déu “Salus Populi Romani”; alhora, passava per la residència on s’havia allotjat abans del conclave per recollir unes pertinences i per pagar la factura. Els dies següents van ser també de sorpresa en sorpresa. Per exemple, el 19, poc abans del començament de la missa d’inici del seu pontificat, va trucar per telèfon al rec­ tor de la catedral de Buenos Aires i li va demanar que el con­ nectés amb els congregats a la Plaça de Mayo per transmetre’ls un cordialíssim missatge. Dijous Sant, el Papa va celebrar la missa en una institució penal de Roma i al tancament d’aques­ tes pàgines continuava residint a la residència de Santa Marta i no a l’apartament pontifici, on estaven acabades les reformes per acollir­lo. Aquests i altres gestos, ben coneguts, acompa­ nyats de paraules planes i comprensibles per a tots, parlen d’una personalitat sòbria, aliena a l’ostentació, pròxima a la

L’elecció del nou Papa va copar les portades d’arreu del món.

gent, evangèlica i amiga dels pobres. “Com voldria una Església pobra i per als pobres”, va dir en la seva trobada amb els pe­ riodistes del dia 16 de març. I en l’homilia del començament de pontificat va pronunciar la frase que podria ben bé caracterit­ zar el seu pontificat: “El verdader poder és el servei” ●

El llegat de Benet XVI Mans Unides va fer públiques en les últimes setmanes dues notes. La primera va estar orientada a acollir la notícia de la dimissió de Benet XVI “amb tristesa” però “des del més profund respecte”, i a agrair al Papa emèrit “el seu suport als més desfavorits i les seves constants al·lusions a la Caritat en els seus missatges”. La segona, en conèixer-se l’elecció del papa Francesc, i en aquesta la nostra associació manifestava la seva alegria per l’elecció i el desig que el nou Pontífex conti-

REUTERS/ROMEO RANOCO

“Com voldría una Església pobra i per als pobres”

REUTERS/ALESSANDRO GAROFALO

10

nuï impulsant “la defensa i promoció dels més desfavorits i el respecte dels Drets Humans; la crida a la comunitat internacional per aconseguir un verdader compromís en l’eradicació de la pobresa i la fam; la conscienciació que la injustícia que assola el nostre planeta no depèn tant de l’escassetat com de l’egoisme humà i la falta de voluntat política” i “el diàleg entre les cultures i religions, per fomentar la pau i crear una verdadera fraternitat universal”. En aquesta mateixa nota, Mans

Unides recordava amb gratitud el magisteri de Benet XVI i, de manera especial, tot el que fa relació a la caritat i al desenvolupament humà, “mostrantnos que la verdadera caritat cristiana és la via mestra de la Doctrina Social de l’Església i la que dóna verdadera substància a la relació personal amb Déu i amb el proïsme”. Com és sabut, dues de les tres encícliques del Papa emèrit -la “Deus caritas est” i la “Caritas in veritate”- es refereixen a l’exercici de la caritat a l’Església ●


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 11

Crònica del món

11

Un nou banc de desenvolupament? El grup BRICS de potències emergents va arribar a un acord, al final del passat mes de març, per establir un banc de desenvolupament que rivalitzaria amb les principals entitats bancàries occidentals. Els BRICS, que es correspon amb les inicials dels països que l’integren (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), es van reunir en una cimera a la ciutat sudafricana de Durban. Junts, representen el 25% del PIB mundial i el 40% de la població mundial. I tot i així, i sent membres d’institucions com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i el Consell de Seguretat de l’ONU, aquestes no estan canviant prou ràpid com per reflectir la seva nova influència. Tanmateix, encara hi ha diferències i aspectes a negociar, relatius als afers que el banc gestionarà, a l’adaptació de la nova institució als propis objectius de política exterior o interior de cada país, i a les garanties de remuneració justa de la inversió inicial, que es calcula entorn dels deu mil milions de dòlars. El president sud-africà, Jacob Zuma, va lloar la cimera organitzada com un mitjà per abordar els problemes crònics econòmics del país, entre els quals l’alta desocupació. “BRICS ofereix una oportunitat per al sud d’Àfrica per promoure la seva competitivitat”, va dir Zuma en un discurs en la vigília de la cimera. “És una oportunitat per avançar més en el nostre esforç per promoure el creixement econòmic i fer front al desafiament de la pobresa, la desigualtat i la desocupació que afecta el nostre país” ●

Els BRICS en xifres Amb un PIB de 2,42 bilions de dòlars el 2012, és la setena economia més gran del món. Ocupa, no obstant això, un lloc modest en l’activitat del comerç mundial. Novè lloc en la llista de les majors economies del món, va acumular un PIB de 1,95 bilions de dòlars el 2012, impulsada principalment per les seves exportacions de gas, ja que és el vuitè exportador més gran del món. Amb una població de 1.160 milions d’habitants, no és pas el jugador més petit entre les economies del món. Ocupa el desè lloc amb un PIB de 1,94 bilions de dòlars. S’ha convertit en el líder informal del grup. És la 2ª economia mundial amb un PIB de 8,25 bilions de dòlars el 2012, l’FMI estima que l’economia xinesa creixerà un 8,2 per cent el 2013. I continua sent el país més poblat del món, amb 1.340 milions d’habitants. La més petita de les economies BRICS. En el lloc 41 dels exportadors mundials, el país té un PIB de 0,39 milions de dòlars i una població de 50,5 milions de persones.

2014:Any Internacional de l’Agricultura Familiar L’Organització de l’ONU per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha anunciat que el 2014 serà l’Any Internacional de l’Agricultura Familiar. Amb aquesta iniciativa es vol sensibilitzar els governs i l’opinió pública sobre la importància i la contribució de l’agricultura familiar a la seguretat alimentària. Salomón Salcedo, oficial principal de polítiques de l’Organització de l’ONU per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), ha indicat: “El 80% de les explotacions agrícoles d’Amèrica Llatina i el Carib són part de l’agricultura familiar, que a més genera el 70% de l’ocupació agrícola de la regió”. Segons la FAO, només als països del MERCOSUR el sector involucra 20 milions de persones als predis i dóna ocupació directa a 10 milions de treballadors. A més, des de la FAO s’ha destacat que hi ha hagut una forta contracció de la despesa pública en l’agricultura en els països en desenvolupament, sobretot en els llatinoamericans, caient de gairebé un 7% el 1980 a menys d’un 2% el 2007 ●

BREUS

* *

-Una vintena de països del món mostren nivells de fam «alarmants» o «extremadament alarmants», segons l’últim informe elaborat per l’Índex Global de la Fam (GHI). La llista està composta per Burundi, Eritrea, Haití, Etiòpia, Txad, Timor Oriental, República Centreafricana, Comores, Sierra Leone, República del Iemen, Angola, Bangla Desh, Zàmbia, Moçambic, Índia, Madagascar, Níger, Djibouti, Sudan i Nepal. Segons l’informe, l’escassetat d’aigua es veu agreujada pel canvi climàtic, especialment en zones amb greus problemes hídrics, on viuen més de 2.000 milions de persones. Les inundacions, les sequeres i la degradació mediambiental amenacen l’agricultura en gran part del món ● -El Programa Mundial d’Aliments (PMA) ha aconseguit lliurar aliments als habitants de la província sudanesa de Nil Blau, per primera vegada des de 2011, “un gran avanç” en la seva assistència humanitària. Amb això, s’espera atendre 12.000 persones a Geissan i uns altres 39.000 a Kumuk. El PMA no podia entrar a Nil Blau des de l’esclat dels combats entre les forces de seguretat i el Moviment d’Alliberament del Poble de Sudan-nord (SPLM-N). Des d’aleshores, desenes de milers de persones estan aïllades ●


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 12

Reportatge

12 Viatge amb mitjans de comunicació

Equador o la realitat més ignorada Com cada any, un grup de periodistes va viatjar amb la presidenta de l’organització per visitar els projectes de desenvolupament als quals dóna suport Mans Unides en un lloc determinat del planeta. En aquest cas, el país escollit va ser Equador. Aquestes sis històries recullen algunes de les seves experiències.

1

Equador amb Mans Unides

2

Per què ho anomenen progrés?

MANS UNIDES/Mª EUGENIA DÍAZ

A Equador resulta evident que la bellesa dels llocs extrems és també la llar de gent abnegada que lluita contra les dificultats del seu entorn. Les poblacions indígenes i els colons, comptant amb el suport econòmic que presta Mans Unides, estan millo­ rant la seva vida de manera significativa. He pogut comprovar el molt que es pot fer amb pocs diners quan s’empren bé, els reservoris d’aigua per a reg als Andes, els di­ pòsits d’aigua pura en terres amazòniques contaminades pel petroli, i les ajudes als conreadors de cacau a la costa del Pacífic. Les dones gestionen molts dels projectes, i estenen els beneficis a les famílies. Em va semblar especialment interessant Ma­ quita Tours, una iniciativa de turisme comunitari que ajuda a descobrir la bellesa del país, coneixent de prop la gent d’Equador. Enrique Domínguez Uceta, Gente viajera, Onda Cero

Equador té l’atractiu de compartir paisatges molt diversos en un país relativament petit. Es tracta d’un territori de paisatges tan diferents com els discursos que sug­ gereix. Qui recorri les seves vies es trobarà amb una revolució ben publicitada que parla de desenvolupament, del final de la marginació secular, de riquesa, igualtat i justícia, en un poble que aspira a altres estàndards de vida sense acudir a la immi­ gració. Però aquell que, a més de travessar la flamant xarxa d’autopistes, s’apropi fins a les seves parròquies i la seva gent, descobrirà una altra realitat, menys ampul·losa, comuna a bona part del Sud del planeta. Mans Unides és amb ells, amb els individus aliens a les xifres macroeconòmiques que pateixen la marginació dels petits projectes i la devastació i contaminació que generen els grans. L’ONG espa­ nyola ha apostat pels drets humans en un lloc on els polítics s’omplen la boca amb ells i els violen contínuament. Per què ho anomenen progrés? Potser perquè resulta més vendible que nomenar­ho rapinya. Gerardo Elorriaga, El Correo Bilbao

MANS UNIDES/Mª EUGENIA DÍAZ

3

Quan l’aigua dóna vida i no mata

La Diana només té vuit anys. Viu amb la Brenda, la seva mare, i amb les seves ger­ manes, l’Anabel, la Cintia i la Marisol, en una casa humil en ple Amazones. La Diana té càncer, com a conseqüència de beure i rentar­se entre aigua contaminada per les petrolieres, instal·lades a escassos metres del seu habitatge. Fa uns mesos, gràcies a Mans Unides, i en col·laboració amb altres entitats locals, una cisterna potabilitza­ dora d’aigua corona el pati de casa seva. La Brenda, somrient, posa al costat de l’ai­ xeta, mentre recull aigua per fer el menjar. Un petit projecte molt gran per a la vida d’aquestes cinc lluitadores, que ja poden respirar tranquil·les, perquè l’aigua ha dei­ xat de ser la paradoxa que dóna vida i mata alhora. Estan fora de perill. Aquesta és l’essència de Mans Unides: estendre una mà als qui ningú coneix. Viatjar quilòmetres i quilòmetres per carreteres inenarrables per arribar fins on ningú més arriba. Salvar vides amb un petit gran gest. Cristina Sánchez Aguilar, Alfa y Omega, COPE


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 13

13

Les dones equatorianes gestionen molts dels projectes que van visitar els periodistes, i estenen els beneficis a les famílies.

4

Una reflexiona i aprèn

Era el meu primer viatge. Sabia que no havia de portar en el meu equipatge idees preconcebudes, però no es pot evi­ tar. No m’havia imaginat què em troba­ ria, només volia gaudir d’una experiència que sabia que m’enriquiria per dins, i així va ser. Les comunitats indígenes equato­ rianes són pobres, però felices. Impres­ siona veure els nens amb els seus grans ulls negres i els seus somriures. Aquelles mirades tendres i innocents et commo­ uen i et toquen l’ànima. Viure en primera persona aquestes si­ tuacions alarmants per a nosaltres i quo­ tidianes per a ells afecta. Un reflexiona, s’adona de les coses que són realment importants i aprèn a viure la seva pròpia realitat amb optimisme. Mans Unides és un exemple del que es pot fer pels altres. Aquesta ONG de l’Església ajuda, col·la­ bora i l’únic que espera a canvi és millorar la vida dels qui menys tenen. Això ho sap fer molt bé, té cinquanta anys d’expe­ riència. Jo encara he d’aprendre a ser més generosa i, sobretot, a mirar amb els ulls que vaig començar a obrir a Equador. Susana Deito Castillo, Diario del Alto Aragón, Osca

MANS UNIDES/Mª EUGENIA DÍAZ

5

Els rostres ignorats

A l’erm pobre, al qual vam arribar per ca­ mins polsegosos on les muntanyes s’ana­ ven desprenent, els periodistes fèiem fotos. Potser el petit Leny no n’entenia el motiu, com no comprenia tampoc la pre­ ciosa Diana, que s’amagava rere la seva mare enmig de l’Amazònia, per què tants estrangers li preguntaven el seu nom. Però era l’únic que podíem fer. “El perio­ disme és la revenja dels rostres”, va dir B. H. Lévy. Dels rostres ignorats per la història i els canals oficials de comunicació. Per això, a la selva travessada per l’oleoducte com un malalt terminal a qui una via li anés extraient a poc a poc la seva última sang, els periodistes anotàvem els noms de Jennifer i Estuard, i retratàvem els ros­ tres de la Cynthia i l’Anabel. Perquè a les terres altes de l’Equador, o en l’Amazònia infestada d’insectes, allà on només arriba Mans Unides, “anome­ nar és ja un acte de resistència”. La nos­ tra única possible venjança contra el seu oblit. Irene López, www.religiondigital.com

6

Sobirania a la natura

Un viatge al cor dels Andes, a la frontera entre la “civilització” i la selva verge, a la vora de l’immens Pacífic. I com a denomi­ nador comú, la lluita de pobles ben dife­ rents, tots equatorians, per mantenir la propietat de les seves terres i, per tant, la sobirania necessària per sobreviure sense ser devorats per les grans corpora­ cions. Aquest és el concís resum d’un viatge, fet amb Mans Unides, en què vaig comprovar com es millora la forma de vida de moltes persones tractant els re­ cursos de manera adequada. A l’altiplà andí, els camperols em van mostrar el seu triomf sobre els hisendats del bestiar i com estan recuperant la producció agrí­ cola eludint els voraços intermediaris. A la costa, la batalla és contra les empreses que transformen les plantacions de cacau per unes altres per als biocombus­ tibles. I a l’Amazones, vaig comprovar com el petroli deixa un rastre fúnebre, la guerra del qual es dirimeix als tribunals. Gràcies a Mans Unides tots continuen conservant la Pachamama que els ali­ menta. Bona feina! Rosa Tristán, freelance, MIA, Magisteri, Radio 5 ●


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 14

14

Ressons del Sud

Dones agricultores a l’Amazònia boliviana CESA

Teresa Domingo Villegas Psicòloga social, especialitzada en psicologia comunitària i psicologia cultural. Des de 1991, treballa en les àrees rurals de Bolívia amb els Pobles Indígenes de l’altiplà i l’Amazònia. Com a membre del Centre de Serveis Agropecuaris i Socicomunitaris “CESA”, des de 1992 ha format part de diverses investigacions sobre el Moviment Indígena Camperol. Actualment és directora executiva del “CESA”, i integra el Consell d’Investigació d’aquesta ONG.

CESA

A l’Amazònia boliviana, departament dones, enfortint les iniciatives de produc­ de Pando, el Centre de Serveis Agropecua­ ció d’hortes familiars, juntament amb la ris i sociocomunitaris (CESA) desenvolupa, criança d’animals menors, perquè, efecti­ des de l’any 2011, un programa de produc­ vament, es proveeixin d’aliments bàsics i ció sostenible en cinc comunitats de la Re­ suficients, aconseguint així una nutrició serva Nacional de Vida Silvestre Manuripi­ adequada per a la família. L’enfocament Heath, que compta amb el suport de Mans d’aquest treball, a més, com un altre factor central, pretén atendre la població vulne­ Unides. Les comunitats de la regió es van con­ rable de nens i dones amb una millor distri­ formar originàriament quan el sistema es­ bució d’aliments, ja que generalment són clavista d’extracció de la goma i altres recursos naturals va ar­ L’enfocament d’aquest treball, ribar al seu fi. Avui dia, la pobla­ a més, com un altre factor central, ció, composta per oriünds del lloc i migrants andins, es dedica pretén atendre la població vulnerable de quatre a cinc mesos a l’any de nens i dones. a la recol·lecció i venda de la castanya com a forma exclu­ siva de subsistència. Aquesta dependència les nenes i les dones qui els reben en econòmica provoca l’abandó temporal de menor quantitat en relació amb els homes les parcel·les familiars per part dels homes i els nens. Alhora, s’incideix a aconseguir deixant les seves dones a càrrec de la famí­ una menor càrrega del treball de les dones lia. Es tracta, llavors, de condicions d’alta i els nens, que augmenta durant el període vulnerabilitat, no sols al camp de l’econo­ de migració temporal dels homes. L’experiència s’està desenvolupant ini­ mia en general sinó, primer que res, en l’obtenció d’aliments. Davant la prolon­ cialment amb 40 dones d’aquestes comu­ gada absència dels esposos en les par­ nitats, les quals han emprès per primera cel·les familiars, la responsabilitat d’ali­ vegada formes de producció agroecològica mentar la família recau en les dones. Són encaminades al millorament dels sòls ama­ elles les que hauran de resoldre la subsis­ zònics, que són precaris per a l’agricultura. tència dels seus fills en condicions de no­ D’aquesta manera, es busca que les hortes tòria disminució de la capacitat familiar per familiars es tornin sostenibles en el temps, a l’obtenció d’aliments, amb la desnutrició i així aconseguir augmentar el rendiment i consegüent que afecta directament nens i la diversificació dels productes agrícoles, dones. Aquesta desprotecció es veu agreu­ garantint la nutrició estable de les famílies jada per l’obligat augment de treball d’a­ i l’increment de la seva qualitat de vida. A més, a través del diàleg entre dones, quest sector tan vulnerable. Representa un verdader desafiament, tant per a les de l’intercanvi d’experiències, la valoració dones com per a CESA, trobar maneres dels aliments i dels processos alimentaris, sostenibles de producció d’aliments en un es crearan espais per enfortir la relació entre mares i fills, a fi de superar la inequi­ territori d’alta vulnerabilitat camperola. En aquest context, l’any 2012 CESA va tat a l’accés a la suficiència alimentària d’a­ emfatitzar el treball específic amb les quest sector ●


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 15

Mans Unides · Informe a fons/191

15

INFORME A FONS

El microcrèdit: oportunitats i riscos

Les dones acostumen a fer servir els microcrèdits per comprar màquines de cosir o telers, com el de la imatge.

PEDRO ARRAMBIDE

Els microcrèdits són un instrument financer al servei del desenvolupament. La potenciació de l’accés de les dones als recursos i al crèdit és una de les línies de treball més importants per eradicar la pobresa. En aquest informe ens apropem a aquesta eina de progrés per a milers d’éssers humans dels països més empobrits del planeta, i veiem la tasca que Mans Unides ha recolzat en aquest camp, en un cas concret a Filipines. Les dones, als països en desenvolupament, són mal­ auradament les més afectades per la pobresa, la fam, la malaltia, l’analfabetisme, la violència i l’explotació se­ xual, la desocupació i el treball esclau, la discriminació i l’exclusió de la vida pública. Hi ha un clar desavantatge per a la dona en relació a l’home en l’accés a la igualtat d’oportunitats de desenvolupament personal i comunitari. D’acord amb la definició de l’Objectiu de Desenvo­ lupament del Mil·lenni 3, treballar a favor de l’apodera­ ment de la dona comporta generar oportunitats i mit­ jans perquè les dones participin activament en les deci­ sions en l’àmbit familiar i social, desenvolupin la seva pròpia autoestima i assegurin els canvis aconseguits, en un procés en què vagin sent cada cop més conscients de la seva pròpia dignitat i drets. La potenciació de l’accés de les dones als recursos i al crèdit, per generar ocupació i progrés econòmic, és

una de les línies de treball més importants per aconse­ guir eradicar la pobresa. Avui dia, segons l’informe dels ODM de 2010, les dones reben menys del 10% de tot el crèdit desembossat. Els pobres, i el cas que tractem, les dones pobres no poden accedir a un crèdit formal, ja que no tenen garanties amb què abonar­lo. No obstant això, quan les dones disposen de recur­ sos, aquests repercuteixen més directament en el ben­ estar de les seves famílies i de les comunitats on viuen. Per tant, cal donar un clar impuls a mesures que elevin la seva capacitat com a emprenedores. En aquest informe, tractarem de respondre un dels àmbits d’autonomia de la dona, l’enfortiment de les seves capacitats econòmiques, que representaria l’accés als recursos materials, humans i socials necessa­ ris, mitjançant la seva capacitació per a la gestió de microcrèdits. ▲


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 16

INFORME A FONS 16 ▲

ELS MICROCRÈDITS COM A EINA CONTRA LA POBRESA Els microcrèdits són un instrument financer al servei del desenvolupament: petits préstecs fets a prestataris po­ bres que no poden accedir al crèdit que atorga la banca tradicional, per no tenir propietats i/o avals. Com a antecedents al microcrèdit, ens podem re­ muntar al segle XVII, a allò que els africans francòfons van anomenar “tontines”: un sistema d’estalvi inventat pel banquer italià Lorenzo Tonti. Era un fons comú en què, quan un dels participants del fons mor, els super­ vivents se’n reparteixen els dividends, fins que no en queda més que un, que es queda amb tot el capital. Va ser perfeccionat a Àfrica, de manera que no cal que cap inversor mori per anar repartint­se interessos i fins i tot el capital segons unes normes establertes. El microcrè­ dit modern comença en els anys 70 amb quatre entitats: el 1970, Bank Dagang, a Bali (Indonèsia); el 1971, Oppor­ tunity International, a Colòmbia; el 1973, ACCION Inter­ national, al Brasil, i el 1976, Grameen Bank, a Bangla Desh. Potser aquesta última sigui una de les entitats de mi­ crocrèdit més conegudes al món. Va ser creada pel Dr. Muhammad Yunus, guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia el 1998, el Premi Internacio­ nal Simón Bolívar el 1996, i amb el Premi Nobel de la Pau el 2006. La seva iniciativa va començar el 1974 quan Bangla Desh va patir una forta fam. Yunus va prestar un dòlar i mig a una dona que venia objectes de bambú i que no podia comprar el material per no disposar d’aquesta quantitat. Així, fins a prestar 27 dòlars a un grup de 42 camperols que eren víctimes de l’explotació per part d’usurers. “Vaig aconseguir que una captaire acceptés, perquè s’hi negava al principi, amb prou feines mig dòlar. La vaig obligar a prendre’n un i mig i va comprar quincalla per vendre per les cases. Me la vaig trobar mesos després i li vaig preguntar pel negoci. No em va parlar de diners. Em va explicar que havia trucat a la porta d’una de les cases on solia pidolar. Li van respondre “torna un altre dia”. Ella hi va insistir. Tenia coses per vendre. La van obrir. “Senyor Yunus ­em va dir­, jo els vaig mostrar les meves quincalles i per primera vegada en la meva vida em van convidar a seure en una casa”. A partir d’aquell primer préstec, es va anar desen­ volupant el “banc dels pobres”, el Grameen Bank. El seu objectiu principal és oferir crèdits a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat, sense sol·licitar garanties físiques. Gràcies a aquests préstecs, el bene­ ficiari pot començar un negoci i, amb els ingressos que li reporti, tornar el préstec i sortir gradualment de la pobresa. Aquesta eina es fonamenta en la ferma convicció que l’accés al crèdit és un mètode efectiu en la lluita contra la pobresa i que permet el desenvolupament so­ cioeconòmic de les zones més desfavorides. El sistema s’assenta en uns grups de persones que sol·liciten el

El 64% de les famílies dels prestataris del Grameen han superat el llindar de la pobresa.

MANS UNIDES/Mª EUGENIA DÍAZ

préstec i que recolzen cada membre en la seva empre­ nedoria. No exerceix cap tipus d’imposició legal per ob­ ligar a la devolució, però la mateixa pressió del grup compleix aquesta funció.

Els microcrèdits són un instrument financer al servei del desenvolupament: petits préstecs fets a prestataris pobres que no poden accedir al crèdit que atorga la banca tradicional, per no tenir propietats i/o avals. Tant aquesta com altres experiències de microcrè­ dits, en els anys 70, se sostenien mitjançant donacions privades i la coordinació era a través d’ONG. Posterior­ ment, en els 80, el model va canviar: les ONG van crear aliances estratègiques amb bancs locals perquè propor­ cionessin el finançament, mentre que ells garantien i co­ ordinaven els recursos. A partir dels 90, aquest últim model també va evolucionar. Els bancs involucrats es van adonar que era un negoci rendible, i van començar a desenvolupar­se per cobrir aquesta demanda.


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 17

SERVEIX EL MICROCRÈDIT PER LLUITAR CONTRA LA POBRESA? Els programes de finançament que es desenvolupen des de fa anys en diversos països d’Iberoamèrica, Àsia i Àfrica han demostrat que la concessió de petits prés­ tecs (d’entre 10 US$ i 1.000 US$), per períodes d’un a dotze mesos, units a una capacitació i a una assessoria adequades, pot produir un canvi significatiu en les peti­ tes empreses i, per tant, en la vida d’aquells que al seu dia, davant la impossibilitat d’accedir a un lloc de treball, es van veure obligats a generar la seva pròpia ocupació. Aquesta afirmació demostra la intuïció de Yunus: “Després d’observar aquestes experiències i el camí re­ corregut per les idees del Grameen a Àfrica, Àsia, Eu­

ropa i Amèrica del Nord, vaig arribar a la conclusió que les condicions culturals, geogràfiques i climàtiques poden variar, però els pobres tenen els mateixos pro­ blemes en tots els racons del planeta. M’he convençut que el crèdit és una eina universal que desbloqueja les capacitats humanes. La nostra experiència, des de l’Àr­ tic fins als Andes, des de Chicago a la Xina, demostra que l’èxit del model Grameen no se sustenta exclusiva­ ment en la cultura de Bangla Desh” (Yunus 1998: 224).

Més de 190 milions de persones havien percebut microcrèdits fins a finals de 2009. D’ells, més de 140 milions eren dones i 128 milions formaven part dels sectors de població considerats més pobres. Tanmateix, Ingrid Munro, fundadora de Jamii Bora (institució microfinancera de Kenya) va dir: “El que jo crec que és molt important entendre és que les micro­ finances per si soles no són suficients, però les microfi­ nances amb un altre suport, amb accés a altres tipus de serveis, com les assegurances de salut, habitatge, etcè­ tera, això és el que treu les persones de la pobresa”. ▲

DEL MICROCRÈDIT A LES MICROFINANCES. ESTAT ACTUAL D’AQUEST INSTRUMENT FINANCER Començant per préstecs senzills de diners, es va anar ampliant el terme microcrèdit, encunyant­se el de mi­ crofinances, que es refereix a serveis financers disponi­ bles per a persones en situació de pobresa i que com­ prèn, a més de crèdits, transferències de fons, assegu­ rances i estalvis. Amb tot, la forma més comuna de les microfinances continua sent el microcrèdit. L’any 1997, 137 països van fundar la Cimera del Mi­ crocrèdit, en reconeixement al valor d’aquest instru­ ment financer en la lluita contra la pobresa. Al novem­ bre de 2002, més de 2000 delegats de 100 països es van congregar a la Cimera del Microcrèdit a Nova York, on es van marcar l’objectiu d’arribar, l’any 2005, a 100 mi­ lions de prestataris, entre els més pobres del món, amb crèdits per a l’autoocupació i altres serveis financers i de negocis. Aquest objectiu va obtenir el suport d’institucions financeres de gran envergadura i d’importants líders internacionals. El Consell Econòmic i Social de les Na­ cions Unides va proclamar el 2005 Any Internacional del Microcrèdit. A partir d’aquell any, la Campanya de la Cimera del Microcrèdit es va plantejar dues metes per al 2015: ● Aconseguir que 175 milions de les famílies més pobres al món obtinguessin crèdit per a autoocupació i altres serveis financers i empresarials. ● Assegurar que els ingressos de 100 milions de famílies ascendissin a més d’1,25 US$ diaris. Segons l’Informe 2011 sobre l’Estat de la Campanya de la Cimera del Microcrèdit, més de 190 milions de per­ sones havien percebut microcrèdits fins a finals de 2009. D’ells, més de 140 milions eren dones i 128 milions formaven part dels sectors de població considerats més pobres. Una dècada abans, el nombre de beneficiaris era de 25,5 milions, la qual cosa dóna idea de l’enorme expansió d’aquesta eina. Àsia i Amèrica Llatina són els llocs on més s’han desenvolupat, tot i que els microcrè­ dits ja estan presents en tots els continents. Respecte a la segona meta, el mateix informe reconeix que no es pot aconseguir amb el microcrèdit només.

INFORME A FONS

17

Els microcrèdits converteixen els pobres en responsables del seu propi desenvolupament.

MANS UNIDES


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 18

INFORME A FONS 18 ▲

En una anàlisi més profunda, Carlos Gil, autor de l’estudi “Deu tesis sobre microcrèdits” (2005), qüestiona el que ell anomena com les deu tesis acceptades per l’opinió pública sobre els microcrèdits:

El que pensa l’opinió pública

El que no es diu dels microcrèdits

Els microcrèdits són un dels millors instruments per combatre la pobresa.

Sempre que no s’utilitzin fons necessaris per a sanitat, proveïment d’aigua o educació.

Els microcrèdits són capaços de garantir a les capes més desfavorides invertir en el seu propi desenvolupament.

Creure que els pobres poden gastar indefinidament més que no pas tenen falseja les verdaderes causes dels desequilibris.

Els microcrèdits treuen de l’extrema pobresa.

Els seus principals beneficiaris no són els més pobres, vulnerables i exclosos als països en desenvolupament.

Els microcrèdits són molt positius perquè els seus beneficiaris són fonamentalment dones.

Aquests crèdits augmenten la situació de submissió, perquè les dones han de fer un esforç més gran i treballar encara més del que és habitual per tirar endavant les seves famílies.

Els microcrèdits són tan bons que la seva morositat és baixíssima, demostrant amb això que els pobres sempre paguen.

Quan el crèdit és l’única sortida, la pressió sobre el prestatari és molt més forta, generant més angoixa.

Els microcrèdits converteixen els pobres en responsables del seu propi desenvolupament.

Pot convertir-los al seu torn en culpables de la seva supervivència, anul·lant el paper dels estats, governs i comunitat internacional.

Els microcrèdits eleven automàticament la dignitat dels qui els sol·liciten.

L’endeutament fa molt més vulnerables els qui menys tenen.

L’accés als microcrèdits ha de ser un dret humà fonamental.

Desmantellen el compromís polític i ètic que s’havia generat en la lluita contra la pobresa.

Els microcrèdits constitueixen el millor instrument de la cooperació internacional i són una eina que ha revolucionat l’ajuda al desenvolupament.

Serveixen per transformar les polítiques de cooperació internacional en polítiques de bancarització, convertint la pobresa en deute etern.

L’accés al microcrèdit ha de ser una de les prioritats per aconseguir l’èxit dels ODM.

La societat ha cedit la responsabilitat d’eradicar la pobresa a un sistema financer que sembla imposar l’endeutament com a única sortida..

En tot cas, el món empobrit s’ha beneficiat d’aquesta eina i pot seguir beneficiant­se’n, encara que es necessitin mesures que la millorin i adeqüin a les necessitats dels pobres. “Les microfinances han creat canals, marques recognoscibles i confiança en segments del mercat que altres negocis no havien previst abans. Amb base en allò que hem fet podem portar d’altres perquè proveeixin els altres serveis que les nostres comunitats necessiten. Necessitem enfocar­nos en el que fem millor.” Carlos Danel, Banco Compartamos


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 19

Les dones pobres són les administradores més eficients quan es tracta de recursos escassos; i elles són les que més dificultats troben a l’hora d’accedir als sistemes habituals de crèdit.

Les microfinances brinden capital a dones que, d’una altra manera, no tindrien accés als crèdits.

MANS UNIDES/MARTA CARREÑO

EVOLUCIÓ DEL CREIXEMENT DELS CLIENTS MÉS POBRES, 2005-2015 Clients més pobres servits (en milions)

EINA PER A LES DONES POBRES Al marge de les seves llums i ombres, les microfinances han estat considerades una solució òptima per brindar capital a dones pobres que d’una altra manera no po­ drien accedir als crèdits. Les dones pobres són les administradores més efi­ cients quan es tracta de recursos escassos; i elles són les que més dificultats troben a l’hora d’accedir als sis­ temes habituals de crèdit. El problema és que, general­ ment, no disposen de terres o altres béns per garantir el reembossament. Les institucions de microfinances no exigeixen les mateixes condicions que els bancs comercials. En molts casos, tot el que se’ls demana és que les dones formin grups d’autogestió les integrants dels quals es constitueixin en garantia per a les altres. L’èxit del sis­ tema es basa en la constatació que les persones pobres poques vegades deixen de fer els pagaments i que, si alguna no paga, les seves sòcies del grup d’autogestió aconseguiran els diners per a ella. Les dones en general fan servir els microcrèdits per comprar màquines de cosir, muntar parades de venda de menjar o adquirir animals els productes dels quals puguin vendre’s amb beneficis; moltes també els han utilitzat per cobrir necessitats econòmiques immediates com ara les quotes escolars.

INFORME A FONS

19

Real Requerit Proposat

Any

DIVISIÓ DE L’ACCÉS A LES MICROFINANCES PER REGIÓ*

Nombre de familíes més pobres (en milions)

L’EFICÀCIA DEL MICROCRÈDIT Les microfinances seran de debò una eina útil per a l’a­ poderament de les dones si són capaces de provocar uns canvis positius en les seves vides. Hauran de tenir un impacte positiu en l’àmbit de les decisions, no sols en les que tinguin a veure amb l’economia personal o familiar, sinó, a més a més, en les relacionades amb el seu paper en la comunitat. Hauran d’afavorir un estatus diferent, millorant les relacions en la seva pròpia llar, tornant­les el seu prota­ gonisme i ajudant­les a superar possibles situacions de vulnerabilitat o violència; i, en aquesta mesura, obrin es­ pais de diàleg i col·laboració entre homes i dones; pro­ movent l’ajuda mútua. Quant al seu estatus comunitari, l’accés a recursos econòmics haurà de servir perquè les dones facin valer la seva opinió i el reconeixement dels seus drets. Hi ha exemples en aquest sentit sobre el que ha representat per a moltes dones incorporar­se a ins­ titucions de microfinances a l’hora de millorar la seva presència en l’àmbit polític dels seus pobles. Per exem­ ple, a Colòmbia es va donar un augment de la incorpo­ ració de dones a manifestacions o a processos reivindi­ catius des del moment en què van començar a partici­ par en institucions de microcrèdit.

de famílies més pobres Abast de les IMF

Àsia i el Pacific

Àfrica i Orient Mitjà

Amèrica Llatina i el Carib

Europa Oriental i Àsia Central

*La Figura compara l’abast regional del microcrèdit amb les dades de les persones que viuen amb menys de $1,25 al dia, extretes del 2011 World Development Indicators del Banc Mundial (http://data.worldbank.org/data-catalog/world-development-indicators/wdi-2011) i posteriorment verificats amb PovcalNet.


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 20

El millor és que el crèdit es destini a activitats per a les quals ja tenen habilitats adquirides, per potenciar-les i tenir èxit.

Juntament amb aquests avantatges, també hi ha al­ guns problemes: sovint, les dones reben préstecs petits per una sola vegada, que alleugen alguna necessitat ini­ cial, però no les ajuden a créixer més enllà d’un negoci a petita escala. Això significa que les beneficiàries no veuen necessàriament millorada la seva condició finan­ cera a llarg termini. Les dones disposen de menys temps per a si matei­ xes i per a les seves famílies per estar més compromeses en les tasques externes i en les reunions dels grups de crèdit, per la qual cosa pateixen més pressió i esgota­ ment personal. D’altra banda, moltes vegades les rela­ cions socials es veuen danyades per la imposició de pressions per tornar els crèdits. A més, en general, sembla que es continuen promovent papers tradicionals de les dones, atesa la feina per a la qual se’ls concedeix el crèdit, que es correspon amb tasques de la llar, costura, etc. Tot i que, sens dubte, les microfinances han benefi­ ciat nombroses dones, moltes altres s’hi han vist afec­ tades de manera negativa. Segons explicava la BBC, al gener de 2011, en una comunitat rural de l’estat d’An­ dhra Pradesh, a l’Índia, va haver­hi una onada de suïcidis vinculats al fet que les persones receptores de micro­ crèdits no van poder pagar aquests deutes. ELEMENTS QUE REFORCEN ELS BENEFICIS DEL MICROCRÈDIT La força dels microcrèdits resideix en la seva accessibi­ litat. Per tant, un reforç important consisteix en la pro­ moció de l’anomenada “democratització del crèdit”, en­ tenent per això l’accés de les poblacions més desfavo­ rides a fonts de finançament oportunes i justes. Opor­ tunes, en la mesura que el crèdit s’adapti a les seves cir­ cumstàncies, quant a suma, termini de desembossa­

ment, termini d’amortització o garanties exigides. Jus­ tes, quant al seu cost, de manera que sigui tal que per­ meti el desenvolupament de la unitat productiva i de les persones que hi treballen i garanteixi la pervivència de la institució perquè pugui continuar complint el fi social per al qual va ser creada. És important també treballar a favor de l’apodera­ ment de les comunitats alhora que el de les dones. En aquest sentit, moltes institucions inclouen elements dissenyats a elevar la dona i les comu­ En general, es requeriria: que el crèdit nitats col·lectiva­ ment i no sols com es lliuri als més pobres i que es destini a individu. a activitats per a les quals ja tenen Per assegurar que les microfinan­ habilitats adquirides. ces contribueixen a la lluita contra la pobresa s’haurà d’incidir a més a promoure una millora qualitativa dels recursos crediticis, que comporti el fi­ nançament de formació tecnològica, de gestió del crè­ dit i d’accés a nous mercats. Això contribuirà a trencar el cercle de la pobresa. En general, es requerirà: que el crèdit es lliuri als més pobres, i que es destini a activitats per a les quals ja tenen habilitats adquirides; que es donin quantitats pe­ tites i amb terminis curts de devolució; que no es carre­ gui els prestataris amb més deute del que poden supor­ tar; i que prevegi tipus d’interès suficientment alts per cobrir tots els costos i fer que el projecte sigui sosteni­ ble a llarg termini, però suficientment baixos com per­ què puguin ser tornats amb seguretat. Finalment, cal que el mercat de les microfinances sigui regulat en un marc legal adequat.

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

INFORME A FONS 20


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 21

CONCLUSIONS Cal encara un treball molt més gran en la posada en marxa de fórmules solidàries, avançades i capaces real­ ment de donar suport a sectors allunyats de l’accés al finançament, sense l’onerosa càrrega del deute que aquests grups socials no poden assumir com una nova i pesada llosa en la seva ja esforçada vida. Sens dubte, caldria explorar noves fórmules d’eco­ nomia social, sistemes millorats de cooperatives i socie­ tats productives, mesures per fomentar l’ocupació pú­ blica des de les administracions descentralitzades, les aldees i els nuclis rurals, fonamentats en la col·laboració entre homes i dones. En definitiva, fan falta fórmules noves per generar riquesa i desenvolupament que no passin necessàriament per l’endeutament generalitzat. LES MICROFINANCES EN LA TASCA DE MANS UNIDES Mans Unides desenvolupa des de fa uns anys una nova eina de cooperació, els convenis de cofinançament. Un conveni és un acord entre una organització no governa­ mental de desenvolupament (ONGD) amb l’Administra­ ció, per exemple amb l’Agència Estatal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), d’una durada entre tres i quatre anys i que inclou més d’un àmbit d’actuació, i es dirigeix a una població i una zona d’aplicació molt grans. En aquest cas, parlarem del con­ veni que Mans Unides ha desenvolupat a Filipines entre els anys 2007 i 2011. A Filipines, es partia d’una situació de gran vulnera­ bilitat. Es tracta d’un país amb alta desigualtat, i que manté grans bosses de població que queden fora del sistema. A fi i efecte de trencar aquesta situació, se’ns va demanar ajuda, per tractar que els més empobrits poguessin millorar les seves oportunitats. L’experiència mostrava que les persones que no tenen cobertes les seves necessitats bàsiques tendeixen a emprar tot el que aconsegueixen en aquestes necessitats, per la qual cosa mai aconsegueixen sortir del cercle de la pobresa. A més a més, la seva economia depèn generalment de préstecs locals o de favors dels seus familiars o amics. Per això, l’objectiu general del Conveni es va descriure com el de “millorar la qualitat de vida de les comunitats més vulnerables, en sis províncies de les regions de Bicol i una província a la regió de Mindanao, a través de l’ac­ tuació en diversos sectors estratègics”. Entre aquests sectors hi havia la generació d’ingres­ sos, que es va preveure com un objectiu específic, amb dues vies de consecució: l’increment del nivell d’ingrés familiar, a través d’iniciatives productives, i l’assessora­ ment especialitzat a la micro i la petita empresa. En aquest sentit, i a fi de millorar les possibilitats de sortir de la pobresa, un dels aspectes en què es va insis­ tir va ser el de facilitar petits préstecs a les persones be­ neficiàries, perquè poguessin emprendre un negoci. S’havia observat que, ben sovint,el destí dels microcrè­ dits es desviava cap a la satisfacció de necessitats bàsi­ ques (una emergència de salut) o al sosteniment de la

21

INFORME A FONS

Les microfinances seran de debò una eina útil per a l’apoderament de les dones si són capaces de provocar uns canvis positius en les seves vides.

MANS UNIDES/JAVIER FERNÁNDEZ


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 22

INFORME A FONS 22

La col·laboració AECID-Mans Unides a Filipines ha estat totalment satisfactòria.

xarxa esmentada (el pagament d’un deute, el suport a un familiar). Per això, es van oferir préstecs petits, amb períodes curts de devolució, i es va aconseguir que els beneficiaris poguessin anar estalviant, no sols per pagar el préstec, sinó, després, per anar aconseguint aquests recursos necessaris per a la vida digna. Així, es va insistir a aconseguir que les famílies enviessin els seus fills i fi­ lles a l’escola, o que les mateixes dones poguessin par­ ticipar en activitats formatives o de sensibilització. D’a­ questa manera es va arribar més enllà de cobrir només les necessitats vitals. Abans de començar a treballar, es van analitzar els factors causants que les coses estiguessin com estaven. Per a això, es va introduir l’enfocament transversal, és a dir, es va intentar distingir aquells aspectes que es con­ dicionaven entre si i permetien millorar el que s’aconse­ guia, perquè influïen en el resultat final. Aquesta va ser la raó per la qual el plantejament general d’intervenció en els diferents sectors o programes es va recolzar en l’enfortiment de les comunitats, sobretot en tot el que tenia a veure amb la seva organització, el repartiment de tasques, la distribució i el maneig de responsabilitats. I es va tractar també d’implicar els poders públics i totes les administracions. Així, es va aconseguir garantir que el projecte es pogués portar endavant, resolgués els problemes per als quals s’estava portant a la pràctica, que realment fos important per a les persones que hi participaven i es mantingués en el temps sense causar dany a l’entorn natural, a més de millorar la governabi­ litat. Quan la comunitat que s’ocupa en la pràctica de dur a terme el projecte compta amb el suport de les au­ toritats competents, és més fàcil aconseguir que els re­ sultats siguin realment importants i es mantinguin en el temps, un cop que Mans Unides se n’hagi anat. El pas següent va ser plantejar uns objectius clars i adaptats a les necessitats i característiques de les per­ sones que prendrien part en el projecte. En aquest sen­ tit, es va vetllar perquè aquests objectius responguessin

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

als interessos i les necessitats específiques de les dones. Per exemple, disposar d’un sanejament bàsic (un dels àmbits d’actuació) va permetre a les dones estalviar gran quantitat de temps, que van poder utilitzar per de­ dicar­se a tasques que els facilitaven guanyar diners; o el programa de protecció de recursos pesquers, que era una altra de les accions i que va representar un impuls positiu en la situació de les dones que, amb feines de piscicultura, van aconseguir augmentar els seus ingres­ sos. Els programes d’enfortiment organitzatiu van tenir, a més a més, un gran impacte en el paper de les dones, que es van sentir més capaces de denunciar possibles situacions de violència, i d’assumir responsabilitats i llocs de lideratge en la seva comunitat.

Quan la comunitat que s’ocupa en la pràctica del projecte compta amb el suport de les autoritats, és més fàcil aconseguir que els resultats es mantinguin en el temps. En avaluar el projecte, es va poder observar com s’havia aconseguit l’objectiu d’augmentar les capacitats econòmiques. La població es va beneficiar de formació, capacitació específica i sensibilització en temes relacio­ nats amb l’agricultura orgànica. També es va poder comprovar que la salut havia millorat, i que els partici­ pants havien adquirit uns hàbits d’alimentació i de tre­ ball més saludables. Els productors van tenir un millor accés al mercat, amb productes de valor agregat, i es va poder observar una millora en els ingressos familiars, en què es van atendre, sobretot, les necessitats priori­ tàries (educació dels fills i les filles, salut, habitatge, ali­ ments suficients) ● Departament d’Estudis i Documentació dels Serveis Centrals de Mans Unides.


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 23

Notícies Mans Unides

23 Moment de la presentació de la Campanya.

Un any més, a l’Auditori de la Mutua Madrileña

Presentació de la Campanya 54 “Per què no ser nosaltres la veu dels silenciats per les injus­ tícies?” Soledad Suárez apel·lava així els centenars d’amics i col·laboradors de Mans Unides que es van congregar la tarda de dijous 7 de febrer en l’acte de presentació de la campanya “No hi ha justícia sense igualtat”, que va tenir lloc a l’auditori de la Mutua Madrileña. La immensa qualitat humana de Javi Nieves, la seva calidesa i la seva grandíssima professionalitat van aconseguir omplir de caliu la freda tarda d’hivern. Durant prop de dues hores, el pe­ riodista de la COPE i Cadena 100 va exercir d’amfitrió d’un acte en què la dona va mantenir un protagonisme molt especial. El vídeo El mundo en femenino, que fa un recorregut per les moltes desigualtats a què s’enfronten les dones al món i també per les solucions que poden aportar projectes com els que re­ colza Mans Unides, va servir d’aperitiu per a una tarda de molts testimonis i alguna sorpresa. DONAR VEU ALS SILENCIATS PER LES INJUSTÍCIES Després del vídeo, hi va intervenir Soledad Suárez, presidenta de Mans Unides, qui, a més d’explicar els objectius de la Cam­ panya i referir­se a les dades econòmiques de l’organització, no va voler deixar de demanar col·laboració perquè tots actuem i denunciem les injustícies i els abusos que pateixen milions de dones i nenes al món. TESTIMONIS DEL SUD Rere seu, hi va intervenir Isabel López de Guevara, directora executiva del Moviment Salvadorenc de Dones, MSM. La Isabel va fer un recorregut per la història del’MSM, un moviment que ella va ajudar a fundar el 1988, quan El Salvador estava immers en una cruenta guerra civil en què les dones van jugar un im­ portant paper. Ara, 25 anys després, l’MSM continua funcionant a ple ren­ diment, amb més de 10.000 sòcies, en un país on encara és molt el que cal solucionar per aconseguir la igualtat i la justícia. Després hi va intervenir la germana Nuria Juvanteny, gran coneixedora d’Àfrica. Poques persones hi ha tan capaces de re­ tratar la dona africana com aquesta religiosa vedruna. Pinze­ llada rere pinzellada, la germana Nuria va pintar un quadre ple d’emocions i sentiments, ple de vida a vessar. Durant els seus anys a Gabon, Togo i Benín, i ara a la República Democràtica del Congo, la Nuria ha estat testimoni de moltes d’aquelles injustí­ cies, d’aquella violència i d’aquells abusos. Una crueltat incom­ prensible que l’empeny a treballar amb més afany a la recerca de la solució. I en el seu camí ha anat sembrant, també, l’espe­ rança. Com els centres Arc­en­ciel de Gabon o el Kekeli de Togo, on acullen nenes víctimes d’una de les més terribles violacions dels drets que es coneixen: l’esclavitud.

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

Per finalitzar un acte carregat d’emoció, Javi Nieves va donar pas al vídeo de la nostra amiga i col·laboradora Rosa López. La Rosa no va poder ser amb nosaltres, però la seva mú­ sica i les seves paraules sí que ens van acompanyar en una tarda tan important. MISSA DE LA JORNADA NACIONAL El cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio Maria Rouco Varela, va celebrar el dia 10 de febrer l’eucaristia de la Campanya de Mans Unides al Col·legi Cristo Rey de Madrid. En la seva homilia va recordar la importància de reconèixer la igual dignitat de l’home i la dona com una aspiració ineludible de tots: “Cal con­ tinuar treballant perquè la igualtat entre home i dona, que té el seu fonament en l’amorosa creació de Déu, no resulti una quimera” i va assenyalar que “no és menys cert que els esfor­ ços a favor de la justícia estan abocats al fracàs si no es reconeix on és l’origen de l’autèntica igualtat”. UN GEST SIMBÒLIC CARREGAT DE SENTIT Des de l’any 1963, cada segon divendres de febrer, Mans Uni­ des proposa a la societat espanyola la celebració del dia del De­ juni Voluntari. Un gest simbòlic, però carregat de sentit: un cafè menys pot transformar­se en material escolar; un àpat menys, en llavors per a un hort de dones… La suma de totes aquestes col·laboracions es materialitzen en centenars de projectes de desenvolupament en desenes de països. Un canvi d’actituds i costums que Mans Unides vol fer extensible a tots els dies de l’any ● Entra a: www.manosunidas.org per llegir­ne els discursos complets i veure’n un vídeo resum

Resultats econòmics de 2012 (provisionals) L’any 2012, Mans Unides va recaptar un total de 48.284.292 euros, segons dades provisionals pendents de l’auditoria i de la seva aprovació per part de l’Assemblea General de Mans Unides, que tindrà lloc a final de maig. D’aquests, 41.055.546 corresponen al sector privat i 6.887.929, al sector públic. A més, el 2012, el nombre de socis es va situar en 85.250 persones ●


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 24

24 La Campanya 2013 a les delegacions Com cada any, les delegacions de Mans Unides de cap a cap del territori espanyol es van bolcar en les activitats de presentació de la Campanya 2013, “No hi ha justícia sense igualtat”. A www.manosunidas.org/delegacionesmanosunidas, tindràs accés a les pàgines web de les delegacions de l’organització, on podràs veure tot el que han fet. Nosaltres te n’expliquem alguns exemples.

MANS UNIDES

Fotos de l’exposició de Saragossa.

La delegació de Mans Unides a Burgos va celebrar la XIV Edició de l’Operació Bocata, amb més de 9.000 entrepans de solidaritat repartits per gairebé 50 col·legis de la ciutat i província. Més de 150 voluntaris es van aplegar per atendre la demanda: voluntaris de Mans Unides, professors i directors de col·legis, religioses de diverses congregacions, universitaris, pares, adolescents… tots units per un mateix objectiu. Un altre cop, els nens burgalesos van ser matrícula d’honor en solidaritat ●

L’Operació Bocata de la delegació de Salamanca va tornar a batre els seus propis rècords, amb la venda de prop de 18.000 entrepans solidaris, molt per sobre de les previsions estimades, gràcies a l’excepcional resposta, generosa i solidària, de la gent de Salamanca, de col·legis, instituts, empreses, de la caserna d’Enginyers i de particulars. Tal va ser el volum de treball a contrarellotge del centenar de voluntaris que van col·laborar amb Mans Unides en la preparació i repartiment dels entrepans, així com l’increment de peticions per sobre de les previsions inicials, que no van arribar a temps a subministrar el dinar en diversos llocs previstos ●

Durant el mes de febrer la delegació de Saragossa va organitzar el cicle “Entorn d’un món solidari”, a les instal·lacions Ibercaja Actur, coincidint amb la presentació de la Campanya 54. El cicle va comptar amb l’exposició “Jharkhand: la necessitat lluny dels slums. Instantànies d’una vida tribal”, que recull les instantànies fetes durant el viatge de formació a Índia. A més, es va emetre un documental amb el mateix títol, elaborat per Rosa Toullis, responsable de Comunicació a la delegació. I finalment, Marco Gordillo, responsable de Campanyes de Mans Unides, va impartir la Conferència “El problema de la fam: impacte del canvi climàtic en la seguretat alimentària” ●

La delegació comarcal de Bembibre va commemorar, el passat 2 de març, el 25 aniversari de la “Marxa Mans Unides”. Una iniciativa que es va gestar al col·legi Virgen de la Peña, i que ha trobat resposta en la societat de Bembibre, arribant a consolidar-se any rere any. Vint-i-cinc anys de treball desinteressat contribuint perquè els projectes assignats a la Diòcesi d’Astorga tirin endavant ●

BEMBIBRE DIGITAL

MANS UNIDES

La Fundació Doña María de Las Mercedes premia Mans Unides Mans Unides ha estat premiada per la Fundació Doña María de las Mercedes, que ha decidit concedir per unanimitat el seu premi d’Acció Humanitària a Iberoamèrica al projecte “Reactivació Productiva Agrícola” a Equador, presentat a la II edició d’un guardó que es concedeix sota el mecenatge de la Corporació Andina de Foment (CAF). El projecte es localitza a Equador, en cinc de les províncies afectades per les inundacions que van tenir lloc al març de 2012. La Fundació Maquita Cushunchic (FMCCH), soci local de Mans Unides a Equador en les últimes dècades, ens va plantejar la necessitat de reconstruir el teixit productiu destruït

per les inundacions en deu comunitats. Mans Unides es va fer càrrec de l’adquisició de les plantes, eines i equips de treball per a l’activitat agrícola i de l’assistència tècnica que hi dóna suport i seguiment. El premi, dotat amb 40.000 dòlars (30.693 euros), serà lliurat en una cerimònia que es durà a terme a Sevilla el pròxim mes de maig. La Fundació Doña María de las Mercedes va decidir, l’any 2010, la creació dels Premis d’Acció Humanitària Doña María de las Mercedes. Amb aquests premis, la Fundació pretén donar suport a la tasca duta a terme per organitzacions sense ànim de lucre en l’àmbit nacional i internacional a Iberoamèrica ●


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 25

Notícies Mans Unides

25

“Si has de compartir el teu àpat, comparteix-lo de debò” Mans Unides va llançar el passat mes d’abril #FoodShareFilter, el primer filtre fotogràfic per a Instagram amb fins solidaris. #FoodShareFilter és una nova eina per combatre la fam des de les xarxes socials. Aquest filtre solidari permetrà a milers d’usuaris convertir un gest, ja habitual a Instagram, en una ajuda per a les persones que passen fam, 870 milions de persones avui dia. La iniciativa, desenvolupada per DDB Espanya, va dirigida als usuaris de les tecnologies digitals. Descarregar-la representa un cost de 0,89 €. La recaptació obtinguda es destinarà als projectes de desenvolupament que Mans Unides recolza als països del Sud. #FoodShareFilter és la primera d’una sèrie d’accions que s’emmarquen dins una estratègia més global de Mans Unides per conscienciar i implicar el públic més jove en les causes de compromís social ●

Com funciona?

1º 2º 3º

Descarrega’t a Apple Store o a GooglePlay l’aplicació foodsharefilter o entra a www.foodsharefilter.com Fes una foto del teu àpat o tria-la de la teva biblioteca i aplica-hi el filtre. Comparteix el teu àpat a Instagram i ajuda’ns a difondre’l.

El “click solidari” de Paymet Mans Unides ha estat una de les primeres ONG a sumar-se al “Click solidari” de PayMet, la plataforma de compra mitjançant el telèfon mòbil en comerços físics i en línia, que possibilita als usuaris fer donacions a través del mòbil. Mans Unides aprofita així l’auge de les noves tecnologies per donar a conèixer la seva feina, per mitjà d’aquestes plataformes. Aquest nou servei és molt intuïtiu i senzill d’utilitzar per als usuaris que, després de registrar-se en l’aplicació i tenir el seu perfil creat, només hauran d’accedir al menú i seleccionar l’opció “clic solidari”. Tot seguit, el particular triarà l’entitat social a la qual vol enviar el donatiu, i n’introduirà l’import. Finalment, l’usuari visualitza a la pantalla del seu dispositiu mòbil la quantitat que vol donar, introdueix el seu PassCodePayMet i selecciona la targeta prèviament vinculada amb què vol fer el donatiu ● Si en vols més informació, pots entrar a: www.manosunidas.org

Mira on pot arribar el teu llegat Si vius a Barcelona o visites la Ciutat Comtal del 14 al 28 de maig, no deixis de passar pel Moll de la Barceloneta on, en una exposició fotogràfica, podràs comprovar com els Llegats Solidaris cobren vida en forma de projectes concrets. Mans Unides, que es va adherir a la campanya del Llegat Solidari (www.legadosolidario.org) a final de 2012, participa en aquesta exposició amb un bonic testimoni, el d’en Josep, soci de Mans Unides que va voler perpetuar així una relació de molts anys. “En Josep volia que el seu llegat a Mans Unides obrís les portes a un futur una mica millor... Gràcies a la seva ajuda, aquestes portes s’obren cada dia per a centenars de nens en una escola d’Angola. El desig d’en Josep ja és una realitat”.

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

Des de Mans Unides us animem a sumar-vos a aquesta forma de col·laboració. Les herències i els llegats per als més necessitats representen per a Mans Unides una mitjana anual d’ingressos d’uns 3 milions d’euros. Aquestes donacions, a més, no estan subjectes a cap tipus de retenció, per la qual cosa el 100% d’allò que s’ha donat es destinarà íntegrament als fins de Mans Unides ●


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 26

26

CIDSE, l’aliança d’ONG catòliques de desenvolupament d’Europa i Amèrica del Nord, a la qual pertany Mans Unides, té un nou membre: el moviment catòlic de desenvolupament eslovac eRko, que es converteix en l’integrant número 17 de l’aliança. La incorporació es va produir durant l’última reunió dels directors de les organitzacions membre, que va organitzar FEC a Cascais, Portugal. El president de CIDSE, ChrisBain, va dir: “Amb l’entrada d’eRko, CIDSE reforça els seus llaços amb Europa Central i Oriental, que és alhora una regió cada cop més important en la presa de decisions de la UE i un actor emergent en el desenvolupament internacional. Donem la benvinguda a eRko i estem segurs que faran una contribució a la tasca de la xarxa per a la justícia global”. Durant el règim comunista, eRko va estar operant gairebé vint anys, com una xarxa informal de joves, que formava part de l’Església submergida. El 1990, eRko es va fundar oficialment com a associació cívica. eRko va fer la seva primera Campanya de Nadal ‘Dobra Novina’ (bones notícies) el 1995, per recaptar diners per donar suport a les seves organitzacions associades a Àfrica.

El president de CIDSE donant la benvinguda al director d’eRko.

Marián Čaučík, director del Programa de Cooperació per al Desenvolupament d’eRko, “Dobra Novina”, va dir: “Estem disposats a treballar juntament amb les organitzacions membre de CIDSE en la recerca de societats més justes i equitatives arreu del món i esperem aportar la nostra perspectiva particular en la definició de veu comuna de CIDSE” ●

La Noche de Cadena 100 se supera cada any Ni la pluja ni el fred de la nit de dissabte 23 de març van fer efecte en els milers de persones congregades al Palau d’Esports de la Comunitat de Madrid amb motiu del concert “La noche de Cadena 100”, que va aplegar les figures més destacades del panorama musical i que, un any més, va tenir un toc solidari a favor de Mans Unides. Des d’aquí, volem agrair a Cadena 100 el suport que sempre ens mostra. Sis anys ja. Sis projectes als llocs més remots. Desenes d’artistes solidaris i un munt de música. Com sempre, a totes aquelles persones que s’han implicat a omplir de màgia i estrelles una nit tan especial: Gràcies! Perquè amb la vostra col·laboració podrà fer-se realitat el projecte de reconstrucció d’una escola per a nens tribals al nord d’Índia, a l’estat indi de Jharkhand, on la pobresa i les limitacions que aquesta comporta són la causa que a vegades la matriculació escolar no superi el 50 per cent. Una dada alarmantment baixa, a la qual vol posar solució el projecte de reconstrucció d’una escola de primària per a nens tribals que es recolzarà gràcies a la Noche de Cadena 100 ●

El logo de l’emissora recreat amb llums durant un moment del concert.

CIDSE

Nova organització membre de CIDSE

CADENA 100

Enllaça’t per la justícia

JAUME CALVERA

El passat 10 d’abril es va celebrar a la parròquia de Nuestra Señora de Guadalupe de Madrid una vetlla d’oració en què Mans Unides va participar amb unes altres quatre organitzacions: Càritas, REDES, Justícia i Pau i CONFER. Un gest d’unió, fruit de la trobada i la reflexió compartida sobre els seus objectius, identitat i missió com a Església i organitzacions catòliques de cooperació al desenvolupament, que, sota el lema “Enllaça’t per la justícia”, va servir per celebrar plegats el compromís de totes elles pels més necessitats, i per sumar recursos i capacitats a favor d’una concepció de la cooperació internacional basada en la reciprocitat i la compassió amb les víctimes de l’exclusió i la desigualtat, posant al centre les persones més pobres a través de l’acompanyament i la fraternitat amb les comunitats locals ●


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 27

Notícies Mans Unides

27 INFORMACIÓ

Canvi de periodicitat del butlletí de Mans Unides A Mans Unides hem apostat, decididament, per una política d’austeritat, que volem que sigui testimoni de la nostra manera de fer les coses. D’acord amb això, i recollint el munt de suggeriments rebuts en aquest sentit, el butlletí que teniu a les mans canvia la seva periodicitat. Fins ara, aquest s’elaborava trimestralment. D’ara en endavant, passarà a ser quadrimestral.

No et rendeixis, que ho aconseguirem Benvolguts amics de Mans Unides, em vaig sentir molt afalagada quan em van de­ manar que escrivís aquest article. Espero que la meva experiència a Mans Unides animi d’altres a apropar­s’hi, si és que s’ho estan plantejant i tenen algun dubte respecte d’ai­ xò. Una gran amiga meva sempre diu que les coses dites i explicades des del cor són les que veritablement arriben. Per això intentaré posar en aquest article tot cor i només cor. Per als que no coneixeu res de mi, només unes pinzellades: sóc i em sento avilesa, ciutat castellana preciosa, bressol de Santa Teresa de Jesús. Sóc economista, i durant molts anys m’he dedicat a la gestió i la direcció d’empre­ ses, feina que sempre m’ha apassionat. Com tantes altres persones que treba­ llem de voluntaris en aquesta Organització, em vaig apropar a Mans Unides perquè en un moment de la meva vida vaig disposar de temps lliure. I de la mateixa manera que els ocorre a la majoria de les persones que s’hi apropen, vaig acabar comprovant que això enganxa i t’absorbeix el temps lliure, i l’altre. El 2004, em vaig fer càrrec del departa­ ment d’Empreses de la delegació de Madrid. El 2006, de l’àrea de Planificació dels Serveis Centrals; fins que fa només uns mesos, Sole­ dad Suárez, la nostra presidenta actual, em va nomenar vicepresidenta i responsable de l’àrea de Delegacions. L’experiència com a responsable del de­ partament d’Empreses va ser extraordinària; la satisfacció que representa aconseguir que una empresa privada doni diners per finançar projectes als països del Sud. Explicar als executius com es treballa a Mans Unides, arribar­los al cor i també al compte del banc

era molt gratificant. Recordo els primers 12.000 euros que vam aconseguir. Què repre­ senta per a una empresa aquest import? En canvi, per a Burkina van ser dos pous, i el que això comporta. No oblidaré mai el meu pas per la delegació i sobretot les persones amb qui vaig compartir els meus primers passos a Mans Unides. I què puc explicar, en tan poques línies, d’allò viscut en l’àrea de Planificació, avui de­ nominada d’Administració de Recursos i Per­ sones? En aquest tipus d’àrees, les que no són tan a prop dels projectes, de vegades se’ns oblida per i per a qui estem treballant. Quan tens un mal dia, les coses no surten Pilar Mendo com han de sortir, no arribes on vols arribar, Nova vicepresidenta nacional t’empipes amb tot i tots. Se’t passa pel cap i responsable de l’àrea de “tirar la tovallola”. Però, de sobte, t’adones Delegacions de Mans Unides, que el teu esforç i l’esforç dels qui treballen aquesta avilesa porta més de amb tu serveix per al que serveix, i reprens el 8 anys dedicant la seva vida vol. Et dius a tu mateixa i als que treballen a la missió encomanada a amb tu: “apa, no et rendeixis, que ho aconse­ aquesta organització, sense guiràs”. A ells, als que han treballat amb mi en perdre’n les ganes fins i tot aquesta àrea, també vull dedicar­los un record en moments de dificultat. entranyable. Us porto al meu cor, sempre. Ara, des del meu nou càrrec T’adones que el teu esforç i com a vicepresi­ denta i responsa­ l’esforç dels qui treballen amb ble de l’àrea de tu serveix per al que serveix, Delegacions, in­ tentaré continuar i reprens el vol. fent les coses el millor que pugui i el millor que sé. I amb l’ajuda de Déu, i de tots els que formem aquesta Organització, se­ guirem dia a dia dient “apa, no et rendeixis, que ho aconseguirem” ●

MANS UNIDES

EN PRIMERA PERSONA

Aquesta decisió va acompanyada del compromís de reforçar les altres vies de comunicació amb vosaltres de les quals dispo­ sem actualment. Volem aprofitar al màxim les noves tecnologies i tot el que ens poden oferir, tant en abaratiment de costos com en facilitat de comunicació i proximitat, la qual cosa ens permetrà mantenir un contacte viu i actiu amb la societat, sense deixar de prestar el nostre servei a les persones que són l’objectiu dels nostres esforços: els més pobres i necessitats en tots els racons del món. En aquesta línia, us animem que tots aquells que encara no ho hàgiu fet ens faciliteu la vostra adreça de correu electrònic per rebre tota la informació de Mans Unides. Gràcies ●


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 28

28 A Sudan del Sud

Ones que transmeten esperança i igualtat Un dels beneficiaris del projecte, treballant a la emissora de ràdio “Good News” de Rumbeck.

MANS UNIDES/SOFÍA GORTAZAR

Amb la formació de professionals de ràdio locals i amb la producció de programes dirigits específicament a la població femenina de Sudan del Sud s’ha aconseguit que aquest projecte, que recolza Mans Unides al país més jove del continent africà, promogui el desenvolupament de la seva població i serveixi d’altaveu per als problemes que pateixen, impulsant els valors cristians i la convivència pacífica. La ciutat de Rumbek, a Sudan del Sud, és la capital del Lakes State i seu de la diòcesi catòlica de Rumbek, que com­ prèn a més part dels estats de Warrap, WesternEquatoria i Jonglei. Com tot Sudan del Sud, continua intentant recu­ perar­se de les profundes ferides produ­ ïdes per dues guerres civils, que han dei­ xat com a conseqüència un país total­ ment devastat. En aquests últims anys, i

a l’espera de la independència total del govern musulmà del Nord, el govern re­ gional del Sud, els habitants del qual són majoritàriament cristians i animistes, amb ajuda internacional de nombroses ONG i de l’Església, està intentant la re­ construcció de les principals ciutats i la re­ cuperació econòmica i social. La dona, a Sudan del Sud, es troba entre els grups de població més desfavo­

rits, pobres i marginals, en part a causa de la prolongada guerra civil però, sobre­ tot, a causa del sistema econòmic, social i cultural del país, que la discrimina en tots els aspectes de la vida. El poder de la ràdio En aquest context, la Xarxa Catòlica de Ràdio de Sudan (SCRN), amb suport go­ vernamental, vol ser un instrument d’in­


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 29

Projectes

formació, formació i entreteniment, im­ pulsant els valors cristians i de convivèn­ cia pacífica. Aquesta xarxa d’emissores es coordina des de Juba, la capital, per re­ ligiosos combonians. La SCRN compta amb fons procedents de diverses orga­ nitzacions benèfiques, a més dels fons que els proporcionen les diòcesis on es troben cadascuna de les emissores, i dels que obté amb anuncis publicitaris. L’emissora de ràdio GoodNews per­ tany a la SCRN i porta emetent progra­ mes des de gener de 2010, i té les seves instal·lacions i l’antena de difusió a la ciu­ tat de Rumbek. Té una cobertura d’uns 150 km2, i arriba a una àmplia comunitat de persones, no sols a la capital sinó tam­ bé en nombroses aldees, a les quals pro­ porciona informació local i general, pro­ grames culturals i educatius i, a més, ofe­ reix a la gent l’oportunitat que expressin lliurement les seves queixes o les seves opinions.

29

Txad

Sudan del Nord

Sudan

República del Centreafricana

Etiòpia

Sud Somàlia

Uganda Kenya República Democràtica del Congo

SUDAN DEL SUD: Dades d’interès CAPITAL: Yuba. POBLACIÓ: 10.334.000 habitants. MONEDA: Lliura sud-sudanesa. SUPERFÍCIE: 644.000 km2 CIUTATS MÉS POBLADES: Yuba, Rumbek,

formació, d’entre els diversos pobles de la diòcesi. A més, i dins la preocupació per la situació de la dona descrita abans, volen fer un esforç especial per arribar a les milers de dones de la regió, que viuen incomunicades no sols per la pobresa sinó, sobretot, per no saber llegir ni es­ criure, i es finançarà la creació i l’emissió de 52 programes setmanals, durant un any, dirigits a aquest sector de població tan marginat, en els quals elles puguin ex­ plicar els seus problemes i inquietuds. Amb aquestes activitats de formació de professionals locals i d’emissió de pro­ grames dirigits a les dones s’haurà acon­

Formació per al futur El problema de la manca de sudanesos amb formació adequada per treballar a l’emissora fins ara s’havia solucionat con­ tractant tècnics procedents d’Uganda i Kenya. Tanmateix, una millor solució de futur s’està fent realitat gràcies al suport de Mans Unides, amb el finançament ne­ cessari per a la formació de tècnics que coneguin i sentin els problemes de la co­ munitat, i sàpiguen parlar els diversos idiomes locals, so­ bretot el dinka, que Malgrat els avanços al país, es constata és el majoritari a la una feminització de la pobresa i índexs zona. Per a això, el di­ més alts de violència sobre les dones. rector de l’emissora i responsable de la coordinació del pro­ jecte ha emprès aquest projecte, que seguit que aquesta emissora de ràdio compta amb la contractació de tres pro­ continuï pertanyent a la comunitat a la fessionals que formin, durant un any, qual es dirigeix, sense abandonar les se­ dotze persones seleccionades localment. ves arrels culturals ni la seva independèn­ Les persones que rebran formació pro­ cia, i haurà fet possible que milers de do­ fessional seran seleccionades basant­se nes facin sentir les seves veus, arribant a en la seva capacitat per seguir el curs de una població total d’un milió de persones ●

Wau, Malakal, Yei y Yambio. IDIOMES: Anglès i llengües indígenes. RELIGIÓ: 70% cristianisme; 20% animista; 5% islam; 5% altres. FORMA DE GOVERN: República presidencialista. PRESIDENT: Salva Kiir Mayardit. IDH: 184 – baix. PIB per capita: 1.546 dòlars.


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 30

30

MANS UNIDES/SOFÍA GORTAZAR

FITXA TÈCNICA ÀREA GEOGRÀFICA: Ciutat de Rumbek, Lakes State, Sudan del Sud. MANS UNIDES/MARTA MARÍ

TÍTOL: Formació de professionals de la ràdio i la producció de 52 programes dedicats a la dona. OBJECTIU: Contribuir a la formació de professionals de la ràdio i la difusió de programes per a dones marginades a través d’un mitjà de comunicació accessible per a tots. BENEFICIARIS: 412 directes. SECTOR: Social i drets humans. COST TOTAL: 97. 752 euros. RESPONSABLE: Don Bosco Ochieng Onyalla. INSTITUCIÓ: Sudan Catholic Radio Network. PROJECTE: SSU/64764.

Detall de l’antena de l’emissora de ràdio Good News, que a través de les seves ones reparteix les bones notícies del desenvolupament per als habitants de la diòcesi.

MANS UNIDES/SOFÍA GORTAZAR

EL QUE EXPLIQUEN LES DONES SOFÍA GORTAZAR, coordinadora de projectes de Mans Unides per a Sudan del Sud. La majoria dels programes es fan en la llengua dinka, ja que els benefi­ ciaris i participants en aquests programes són dones marginades i, gai­ rebé totes, analfabetes. L’única excepció han estat els discursos pro­ nunciats durant la celebració del Dia Internacional de la Dona. Les dones parlen sobre els temes que volen donar a conèixer a la comunitat. Han tingut moltes experiències difícils i estan contentes de poder parlar. Entre altres coses, diuen que senten que se les veu, però no se les sent. Que són el sexe feble, sense dignitat, com si fossin menys éssers hu­ mans que els homes. Parlen del desig que es produeixi un canvi, comen­ çant a les llars, en les seves pròpies famílies i després, en tota la comu­ nitat. Diuen també que han trobat un gran suport en la seva relació amb Déu, com a membres de l’Església. També parlen de la capacitat que poden arribar a tenir les dones per transformar la societat i de l’espe­ rança que la independència de Sudan del Sud comporti progrés en in­ fraestructures, com la construcció d’escoles i centres de salut, la pro­ moció de l’educació de les nenes, l’agricultura i el poder de Déu per transformar la societat ●

MANS UNIDES/MARTA MARÍ


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 31

Projectes

31

Al Brasil

El pes d’una herència històrica

En una reunió, una de les beneficiàries va fer aquest comentari: “Abans de conèixer el centre, jo no existia. Ara existeixo”.

En la cadena productiva de la mandioca (un tubercle semblant a la iuca), base prin­ cipal de la indústria als municipis de Vitória de Santo Antão e Gloria do Goitá, al nord­ est de Brasil, juga un paper fonamental la feina de les “raspadeiras”. Així són anomenades les dones encar­ regades del raspament dels tubercles, que després passaran a les fases següents de la producció. Per raons històriques, el 77% d’a­ questes dones són negres o mulates, una situació que perdura des de fa segles, sense transformació ni cap millora, per estar ar­ relada en la cultura de l’explotació, on a les treballadores se’ls neguen els drets més elementals. La manca d’escolarització, d’oportuni­ tats de treball digne, la baixa autoestima i el desconeixement dels seus drets ajuden a perpetuar un sistema de producció “es­ clavista”, en què les dones es veuen obliga­ des a treballar per sobreviure per salaris de misèria, sense assistència mèdica i sense cap dret com a treballadores, a més de fer­ ho en fàbriques amb condicions molt pre­ càries. A causa de la prolongada exposició a un ambient de treball insalubre, que en massa ocasions comença durant la infància o l’adolescència, les dones raspadores de mandioca pateixen nombrosos problemes de salut, que fins i tot els impedeix conti­ nuar amb la seva activitat quedant, llavors, totalment desprotegides i sense cap font de renda. A més, com que la inserció en aquest mercat de treball es fa a una edat­

MANS UNIDES/SERGIO SERRANO

molt primerenca, el nivell d’escolarització del col·lectiu és mínim, la qual cosa al seu torn impossibilita que aquestes dones pu­ guin aspirar a altres llocs de treball. El Centre de Dones de Vitória de Santo Antão va ser creat el 1988, amb l’objectiu d’enfrontar la violència, la discriminació i la falta d’oportunitats de les dones, de ma­ nera especial de les afrodescendents. El centre acompanya els grups de dones des de fa temps, i han fet amb elles nombroses activitats formatives i iniciatives de millora de la qualitat de vida. El diagnòstic basat en aquesta experiència els va fer veure la ne­ cessitat de treballar en qüestions referents a la conquesta de la ciutadania i de l’autoes­ tima, i a la necessitat de participar en l’ela­ boració de polítiques públiques transfor­ madores. Per aquesta raó, es posa en mar­ xa aquest projecte, amb el suport de Mans Unides, per capacitar professionalment aquestes dones i crear alternatives d’ocu­ pació dignes, que els permetin sortir de l’explotació a què es veuen sotmeses. Amb el projecte se’ls proporcionarà alternatives de supervivència i de generació de renda, per mitjà de la formació de dues unitats productives d’economia solidària, promo­ vent la seva autonomia econòmica i finan­ cera. I donarà formació a les dones sobre qüestions com la igualtat entre homes i dones, la raça i la classe. Un projecte que té com a beneficiari el col·lectiu més prioritzat en la nostra tasca al Brasil: la dona rural, pobra i afrodescendent ●

FITXA TÈCNICA ÀREA GEOGRÀFICA: Microregió de la Bacia do Goitá, estat de Pernambuco, Brasil. TÍTOL: Generació de renda per a dones rurals afrodescendents. OBJECTIU: Millora de les condicions de vida de les “raspadeiras” de mandioca de la regió de la Bacia do Goitá, construint alternatives d’enfrontament a la pobresa. BENEFICIARIS: 120 directes. SECTOR: Social, generació d’ingressos. COST TOTAL: 40.665 euros. RESPONSABLE: María José de Santana. INSTITUCIÓ: Centro das Mulheres de Vitória de Santo Antão. PROJECTE: BRA/65605.


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:26 Página 32

32

A LES NOSTRES XARXES SOCIALS

MANS J

VES

AMB MOTIU DEL CONCERT LA NOCHE DE CADENA 100

AERENE3

@Aerene3: Gràcies a les noies de @ManosUnidasONGD per donar-nos la xapa ahir i per la seva feina!!!! #moltasort @molo_cebrian: Gràcies a tots els assistents a #LaNocheDeCadena100 per ajudar @ManosUnidasONGD@CADENA100 :-) @NVictorN: @ManosUnidasONGDun plaer haver ajudat les vostres compis de premsa que eren maquíssimes a #lanochedecadena100 I a més... @nosurnamenoname: Gran anunci el de @ManosUnidasONGD“No hi ha justícia sense igualtat”.

la veu del lector En nom dels beneficiaris i tècnics del projecte, de l’àrea administrativa, del P. Fernando i en el meu propi, vull expressar-los els meus més sincers agraïments pel reconeixement que fa de la nostra feina, i els èxits aconseguits amb el projecte. Amb molt de gust compartiré aquest gran al·licient i l’ànim que ens transmeten tant amb els tècnics com amb les famílies que s’han beneficiat de la iniciativa. Tots els èxits no haurien estat possibles sense el seu suport solidari, i sense el de totes les persones que amb el seu granet de sorra fan possible que la nostra feina es converteixi en un somriure d’esperança en el rostre de la gent humil i laboriosa amb la qual treballem. Amb el mateix compromís de continuar treballant en benefici dels més febles i desposseïts d’aquest món, m’acomiado de vostès amb tota consideració. Félix Muruchi Director Regional ACLO (Acción Cultural Loyola) Potosí. Bolívia

Margarita Martín Blanco: NO tinc POSSIBLES per REMEIAR tanta INJUSTÍCIA però si que tinc VEU per UNIR-ME a MOURE les CONSCIÈNCIES dels qui SÍ tenen POSSIBILITAT de frenar la DESIGUALTAT. Valeria Méndez De Vigo: una vida intensa i amb sentit!! Quina meravella!! I quina sort haver viscut a l’Índia i haver creat CreativeHandicrafts que ha donat autoestima, ensenyament i feina a tanta gent!! (referent a Isabel Martín). Jesús Bonillo Rodríguez: La tasca que fa l’Església Catòlica i els diners que estalvia a l’Estat, cal valorar-ho, tota aquesta feina la fa a través de delegacions i organitzacions del mateix àmbit. Cordialment. José Ángel López: gràcies per la inclusió! Com a home admiro i valoro de manera immensa tots els dies, cada minut, com són i com valen les dones, amb molt agraïment. Segueix-nos a:

@EP_Social: @ManosUnidasONGDespera que el Papa porti “nous avanços” en la lluita contra la pobresa i la fam. @mozambiquesur: @ManosUnidasONGDdenuncia les enormes desigualtats que pateixen les dones al món. @PostigoElena: “No hi ha justícia sense igualtat”, enhorabona a @ManosUnidasONGDper la seva última campanya.

Álvaro Fernández té 25 anys. És enginyer tècnic aeronàutic i voluntari del departament d’Estudis i Documentació des de novembre de 2012.

Què fa un jove com jo en un lloc com aquest? Jo no volia que la crisi econòmica que s’està vivint al món fos una crisi dels meus valors. Així que vaig decidir treure el meu costat més humà i donar sentit a les paraules solidaritat, cooperació i ajuda d’una manera contínua, no sols en moments puntuals, ajudant de debò aquell que ho necessita. Davant aquesta decisió, les preguntes que em vaig plantejar van ser: On puc fer­ho? Quins requisits ha de complir l’ONG perquè jo vulgui ser­ hi voluntari? M’inspira confiança? Com treballen en aquesta ONG? A Mans Unides vaig trobar el que buscava: una organització seriosa, amb prestigi i bona reputació i, primer que res, la certesa que el fruit del meu treball anava destinat als pobres entre els pobres i no es quedava pel camí. A més, em vaig emportar una agradable sorpresa en conèixer la filosofia del treball de l’organització, que consisteix a donar els mitjans necessaris i educar els implicats per a la seva subsistència, posant en pràctica el proverbi xinès: “Regala un peix a un home i li donaràs aliment per a un dia, ensenya’l a pescar i l’alimentaràs per a la resta de la seva vida”. Mans Unides sempre dóna la canya, els educa i els ensenya a utilitzar­la.

MANS UNIDES/PILAR SEIDEL

Ara, les paraules cooperació, desenvolupament i voluntariat tenen un altre significat per a mi, un significat vertader. Des de la meva grata experiència com a voluntari, vull animar els joves i no tan joves a col·la­ borar de la manera que bonament puguin, qualsevol petita ajuda s’a­ graeix. Una bona manera de conèixer com treballa una organització tan gran com Mans Unides és fer­se’n voluntari. A més, encara que pensis que tu hi aportes més que no pas reps, en realitat és tot al contrari. Ser voluntari t’ajuda a créixer com a persona, a tenir consciència sobre certs temes, a valorar realitats que abans desconeixies i poder aportar el teu petit granet de sorra per fer un món més cooperatiu, igualitari i humà ●


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:27 Página 33

Col·laboradors i amics

33

g g

g

Totes les notícies relacionades amb el Dia Somos 2013 al nostre web i a les xarxes socials de Mans Unides.

Estigues atent! VULL COL·LABORAR AMB MANS UNIDES

006

Emplenant aquest cupó, trucant al 902 40 07 07, o a www.manosunidas.org ENTITATS BANCÀRIES PER A INGRESSOS O TRANSFERÈNCIES Nom ...............................................................................................................................................................

Cognoms .........................................................................................................................................................

NIF ............................................................... Data naixement .........................................................................

Bankia: 2038.0603.28.6001036580 Ibercaja: 2085.9252.03.0330430677 Sabadell: 0081.5240.07.0001941401 BBVA: 0182.2325.08.0011344904

La Caixa: 2100.2261.59.0200139842 Santander: 0049.0001.54.2210040002 Popular: 0075.0001.85.0606400006

(Si us plau, envia’ns el comprovant que et donarà l’entitat bancària) Domicili complet .............................................................................................................................................

DOMICILIACIÓ BANCARIA ............................................................................................. Codi postal ....................................................... Titular compte ................................................................................................................................................ Població .................................................................. Província .......................................................................

Codi Compte Client Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades totalment.

Correu electrònic ............................................................................................................................................

Telèfon mòbil ........................................................ Un altre telèfon.................................................................

IMPORT

PERIODICITAT

ACTUALIZACIÓ QUOTA

❑ 6€ ❏ 20 € ❏ ............... €

❏ Mensual ❏ Un sol cop ❏ ........................

❏ l’IPC anual ❏ un 5% ❏ ..............%

Codi entitat

Codi oficina

D.C.

Número de compte

TARGETA DE CRÈDIT

❏ VISA

❏ 4B

❏ MASTER CARD

❏ AMERICAN EXPRESS

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’impost sobre societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

Caduca fi de: D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, les teves dades formen part d’un fitxer titularitat de Mans Unides, declarat en el Registre General de Protecció de Dades, creat amb la finalitat de gestionar els donatius rebuts per l’organització. Així mateix, Mans Unides utilitzarà les teves dades per mantenir-te informat sobre altres activitats de la nostra organització. Pots exercitar els drets d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació mitjançant comunicació escrita a Mans Unides – Dep. de Protecció de Dades, carrer Barquillo, núm. 38 - 28004 Madrid.

................ / ................

Signatura del titular:

Data: .................. de ............................................ de 201.......

No vull rebre informació de Mans Unides

Per a qualsevol consulta pots dirigir·te a: socios@manosunidas.org o al 91 308 20 20


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:27 Página 34

34 Recomanacions LAS MUJERES Y EL DESARROLLO HUMANO MARTHA C. NUSSBAUM Herder editorial 2012 L’autora defensa un feminisme universalista capaç de superar els límits del relativisme cultural. La seva proposta arrenca del convenciment que gent que té diverses maneres d’entendre el bé poden aconseguir un acord sobre alguns principis ètics universals, que siguin aplicables sigui on sigui que es doni una situació de desigualtat i d’injustícia. FRANCISCO, NUEVO PAPA JAVIER FERNÁNDEZ Edibesa 2013 De la renúncia al papat de Benet XVI a l’elecció de Jorge María Bergoglio com a nou Papa, aquest llibre és la crònica d’unes setmanes intenses, plenes de novetats, que han sorprès l’Església i el món.

EN EL PÚLPITO DE LA MISERIA JOANA SOCÍAS La esfera de los libros 2013 Explica la batalla del pare Christopher Hartley contra la indústria de la canya de sucre a la Rep. Dominicana, que utilitza mètodes esclavistes en ple segle XXI. Un llibre increïble i estremidor, que ens deixarà sorpresos, consternats i indignats.

MÚSICA

EL SECRETO PARA NIÑOS ANA ROSÓN Círculo Rojo 2012 Aquest llibre revela com mantenir una ment infantil creativa i fèrtil, quin hauria de ser el nostre objectiu com a pares i educadors, i mostra com ensenyar-los a atreure a les seves vides el més important: la seva pròpia felicitat. Juntament amb la delegació de Mans Unides a Bilbao, cada llibre venut contribueix amb un donatiu a la construcció d’escoles a través de Mans Unides.

A Pablo Alborán, Malú, Melendi, Miguel Bosé, Manuel Carrasco, Macaco, Efecto Pasillo, Chyla Linn, Georgina, Loreen, Melocos, Guevara, Lagarto Amarillo, Jesse & Joy, Vanesa Martín, Robert Ramírez i Álex Ubago…

gràcies!

F. D .

ESPAÑA

Unides

FES-TE’N VOLUNTARI, FES-TE’N SOCI

DOBLEGAR AQUÍ

Mans

Apartat n.º 55007 F.D. 08080 BARCELONA (SUC. 1)

FRANQUEO EN DESTINO

Amb motiu de la novena edició de La Noche de Cadena 100 a benefici de Mans Unides, volem recomanar, des d’aquesta secció, els últims discos dels artistes que hi van participar, a manera de reconeixement pel seu treballexcel·lent, i d’agraïment per prestar les seves veus a aquesta causa solidària.


CONCURSOS 2013 Concurs de cartells Concurs de cartells per a centres escolars Concurs de premsa Concurs de relats per a nens i joves Concurs de televisió

CONVOQUEM ELS NOSTRES CONCURSOS ANUALS PER A DISSENYADORS, JOVES ARTISTES, ESCRIPTORS EN POTÈNCIA, PERIODISTES, REPORTERS...

ENTRA A:

www.manosunidas.org INFORMA­TE’N DE LES BASES I PARTICIPA­HI.

T’HI ESPEREM! s tiu e ’ l a Per

D’aquí a no res començarà la calor i en moltes ciutats veurem centenars de ventalls que intentaran pal·liar els rigors de l’estiu. Per què no fer servir enguany el nou ventall de Mans Unides? Un ventall ple de colorit i, sobretot, de solidaritat. El pots adquirir en qualsevol de les nostres 70 delegacions.

Gràcies!

DELEGACIONS DE MANS UNIDES (adreces)

BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:27 Página 35

02002 ALBACETE Teodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 15 28802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid) Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 44 03003 ALACANT Arquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º H / Tel. 96 592 22 98 04001 ALMERIA Ricardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 80 24700 ASTORGA (Lleó) Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 36 05001 ÀVILA Plaza del Rastro, 2 - bajo / Tel. 920 25 39 93 06005 BADAJOZ Avda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 51 22300 BARBASTRE (Osca) Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 14 08037 BARCELONA Pau Claris, 190, 1r 1ª / Tel. 93 487 78 78 48005 BILBAO Pza. Nueva, 4, 3.º / Tel. 94 479 58 86 09005 BURGOS Clunia, s/n. / Tel. 947 22 06 87 10003 CÀCERES General Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 14 11001 CADIS Hospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 72 12001 CASTELLÓ Sant Lluis, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 58 51001 CEUTA Pza. de África, s/n. / Tel. 956 51 12 53 13001 CIUDAD REAL Caballeros, 7 - 2ª planta / Tel. 926 25 54 67 37500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca) Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 35 16002 CONCA Avda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 22 14008 CÒRDOVA Concepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 78 07800 EIVISSA Pere Francès, 12, 2n / Tel. 971 31 27 74 15402 EL FERROL (La Corunya) Magdalena, 153, 1.º dcha. / Tel. 981 30 03 18 28901 GETAFE (Madrid) Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 85 17002 GIRONA S. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 25 18009 GRANADA Pza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20 19005 GUADALAJARA Avd. Venezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez Tel. 949 21 82 20 18500 GUADIX (Granada) Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajo / Tel. 958 66 35 92 21003 HUELVA Cardenal Cisneros, 11 / Tel. 959 25 33 88 22700 JACA (Osca) Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 51 23007 JAÉN Maestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 14 11402 JEREZ DE LA FRONTERA (Cadis) Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 56 15001 LA CORUNYA Marqués de Cerralbo, 11 bajo / Tel. 981 20 56 59 35003 LAS PALMAS DE GRAN CANARIA Angel Guerra, 26 - bajo / Tel. 928 37 13 07 25002 LLEIDA Blondel, 11, 2n / Tel. 973 26 91 04 24003 LLEÓ Sierra Pambley, 6 - 3º C / Tel. 987 24 84 08 26004 LOGRONYO Obispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 88

27001 LUGO Cruz, 1B, 1.º / Tel. 982 25 55 67 28013 MADRID Gran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 83 29015 MÀLAGA Strachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 47 07701 MAÓ (Menorca) Carreró des Mirador de ses Monges, 1 / Tel. 971 36 99 36 30001 MÚRCIA Pza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda. / Tel. 968 21 40 29 22002 OSCA Pza. de la Catedral, 8 / Tel. 974 22 65 56 32005 OURENSE Pza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 82 33003 OVIEDO San Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 61 34001 PALÈNCIA Gil de Fuentes, 12 - 2º Izq. / Tel. 979 75 21 21 07001 PALMA DE MALLORCA Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 11 31006 PAMPLONA Avda. Baja Navarra, 64, 1.º / Tel. 948 21 03 18 10600 PLASÈNCIA (Cáceres) Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 07 36003 PONTEVEDRA Peregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 12 37002 SALAMANCA Rector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 47 20005 SANT SEBASTIÀ Loyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 10 38002 SANTA CRUZ DE TENERIFE Pérez Galdós, 26, 3º Dcha. / Tel. 922 24 34 42 39001 SANTANDER Rualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 07 15705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Rúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 66 50001 SARAGOSSA Plaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 79 40001 SEGÒVIA Seminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 71 41004 SEVILLA Pza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 68 25250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida) Avd. Preixana, 16 / Tel. 973 32 01 83 42002 SÒRIA San Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 90 50500 TARAZONA (Saragossa) San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 47 81 43001 TARRAGONA Rambla Nova, 119. esc A, 2n 2a / Tel. 977 24 40 78 44001 TEROL Yagüe de Salas, 18 - bajo / Tel. 978 61 18 45 45002 TOLEDO Trinidad, 12 / Tel. 925 22 99 11 43500 TORTOSA (Tarragona) Mercaders, 2 - baixos / Tel. 977 51 14 28 25700 URGELL, La Seu (Lleida) Pati de Palau, 1-5 / Tel. 973 35 00 54 46003 VALÈNCIA Pça. Comunió de S. Esteve, 1 - baix / Tel. 96 391 91 29 47002 VALLADOLID Simón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 65 08500 VIC (Barcelona) Ronda Camprodon, 2 / Tel. 902 702 032 - Ext. 3140 36204 VIGO (Pontevedra) Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 96 01004 VITÒRIA Fueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 79 49003 ZAMORA Plaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91


BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:27 Página 36

Mans Unides és l’associació de l’Església Catòlica a Espanya per a l’ajuda, la promoció i el desenvolupament del Tercer Món. És, una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD), de voluntaris, catòlica i seglar. Mans Unides centra tota la seva tasca en dues activitats complementàries: sensibilització de la població espanyola, perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament, i suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.

HONDURES.MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

Servicios Centrales: Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid. Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org

Mans Unides ONG - Revista 191  

Mans Unides ONG - Revista 191

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you