Mans Unides - Butlletí 2013

Número 33 / 2013 Butlletí de les delegacions de Catalunya i Balears

www.mansunides.org

La veu del Sud

NO HI HA JUSTÍCIA SENSE IGUALTAT La campanya de Mans Unides del 2013 se centra en l’Objectiu del Mil·lenni número 3: promoure la igualtat i l’autonomia de la dona

www.mansunides.org Butlletí de les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears Pau Claris, 190. 1r 1a 08037 Barcelona Tel: 93 487 78 78 Fax: 93 487 45 74 bcn@mansunides.org Edita: Mans Unides BCN Presidenta: Rosa Pradas REDACCIÓ: Coordinació: Daniel Ortiz Disseny i maquetació: Guillem Ortiz Albertos Redactors i col·laboradors: Hugo Pérez, Elena Señor, Andrea Coll, Dolors Sabaté, Oriol Corbella Tirada: 18.000 exemplars Impressió: Jiménez Godoy S.A Dipòsit legal: B. 23180 - 1988.

Mans Unides és una ONG per al desenvolupament catòlica i de voluntaris.

Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia 2010 Delegacions de Mans Unides a Catalunya i Balears: Barcelona 93 487 78 78 Girona 972 20 05 25 Urgell 973 35 00 54 Lleida 973 26 91 04 Solsona 973 32 01 83 Tarragona 977 24 40 78 Tortosa 977 51 14 28 Vic 93 886 15 55 93 889 23 18 Eivissa 971 31 27 74 Mallorca 971 71 89 11 Menorca 971 36 99 36

sumari

4

La veu del Sud

Julio Feliu porta 45 anys lluitant contra la pobresa a Malawi. En aquesta entrevista el missioner dels Pares Blancs explica quina és la situació de la dona en aquest petit país pobre de l’Àfrica austral.

8

Projectes del 2012

10 12

L’any 2012 les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears van fer possibles 20 projectes educatius, 13 agrícoles, 13 sanitaris, 10 socials, 6 de promoció de la dona a Àfrica, Àmèrica Llatina, Àsia i Oceania.

Projectes i memoria econòmica

Gràcies al suport d’institucions públiques i privades, Mans Unides pot impulsar projectes de gran abast. Com a exemple us presentem els projectes cofinançats per la Generalitat i per l’Obra Social de la Caixa.

Activitats de les delegacions

14

Mostra gràfica d’algunes de les activitats de captació de fons i de sensibilització més destacades realitzades per les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears durant el 2012.

Concurs de clipmetratges

L’Oriol Corbella, guanyador del concurs de clipmetratges “El teu punt de vista pot canviar el món”, ens explica el viatge que ha realitzat amb el cineasta Imanol Uribe als projectes de Mans Unides a Senegal.

La vinyeta

Dóna suport als projectes de Mans Unides: Fes-te’n soci Tel: 93 487 78 78 www.mansunides.org Fes un donatiu www.mansunides.org La Caixa: 2100 3291 91 2500044484 Donar Punts Estrella Bancs i Caixes Donatius a les Delegacions de Mans Unides

2

Per Alfons López

campanya 2013

Feminització de la Andrea Coll quest any 2013, a la seva campanya 54, Mans Unides es proposa sensibilitzar i actuar sobre el tercer objectiu del mil•lenni: promoure la igualtat entre els sexes i l’autonomia de la dona.

La dona, al llarg de la història, ha estat i és víctima de violència física, sexual i psicològica. Són també les nenes i dones les grans víctimes del comerç de persones, així com de greus decisions constants com l’avortament de nenes, i l’infanticidi o abandonament de les ja nascudes. També es donen greus discriminacions de les dones en assistència sanitària i alimentació. I no menys destacable és la vulneració que pateixen de drets tan essencials com ara la seva pròpia llibertat, la capacitat de prendre les seves pròpies decisions o el dret a ser titular dels mateixos béns que els homes.

Les dones en molts casos veuen impedit el seu accés a l’educació, i les dades així ho demostren. Aquest fet impedeix que les dones puguin accedir de la mateixa manera a la feina, de manera que es troben en una situació d’especial vul-

pobresa

A

i la política. En aquest sentit, Mans Unides vol contribuir amb aquesta campanya a acabar amb les arrels de la discriminació que pateixen les dones i donar suport a projectes que reconeixen la seva dignitat per impulsar el desenvolupament integral de les persones i dels pobles. 

nerabilitat davant la pobresa i la manca de respecte a la seva integritat física, psíquica i moral.

El camí per acabar amb totes aquestes desigualtats passa llavors per acabar amb tot allò que impedeix a les dones l’accés a l’educació, el treball

La desigualtat en xifres

P

transmissió sexual que els homes.

Aquestes malalties ocupen el segon lloc en la mortalitat de les dones entre 15 i 44 anys.

rop de 960 milions de persones no saben llegir. Dues terceres parts d’aquestes persones són dones.

A

les darreres dues dècades, la proporció de dones amb treball assalariat al sector no agrari va augmentar del 34% al 40%, malgrat que a l’Àfrica Septentrional i a l’Àsia Occidental la situació laboral de les dones no ha avançat des de 1990.

D

e tot el comerç internacional d’ éssers humans, prop del 70% és de nenes i dones.

L

a pobresa i la fam causades pels desplaçaments afecten especialment a les dones, com al Sudan, on

S

egons l’Organització Mundial de la Salut OMS, 150 milions de nenes menors de 18 anys van patir, el 2002, relacions sexuals forçoses i altres formes de violència física i sexual.

el 80% de persones desplaçades són dones i nenes.

L

es dones tenen 5 vegades més possibilitats de patir malalties de

E

studis de la FAO indiquen que la dona és el pilar de la petita agricultura i de la subsistència quotidiana familiar: les dones produeixen entre el 60% i el 80% dels aliments dels països en vies de desenvolupament i més del 50% dels de tot el món. 

3

Julio Feliu porta 45 anys com a missioner dels Pares Blancs a Malawi

“A Malawi s’ha avançat molt pel que fa als drets de la dona”

El missioner Julio Feliu, soci local de Mans Unides a Malawi, ens explica en aquesta entrevista quina és la situació dels drets econòmics i socials a Malawi, un país de l’Àfrica austral on resideix des del 1967. Julio Feliu posa el focus especialment en la situació de la dona, tema en el qual es centra la campanya de Mans Unides d’enguany: “Sense igualtat, no hi ha justícia”. Feliu ha estat en aquests 45 anys de vida missionera a l’Àfrica en diferents zones rurals de Malawi.

Des del febrer de 2011 desenvolupa la seva tasca a Chinsapo, un slum de la capital, Lilongwe.

4

la v eu del sud Daniel Ortiz • La pobresa té rostre de dona. El 70% de les persones que viuen amb menys d’1 dólar al dia són dones. Quina és la situació de la dona en el món rural de Malawi?

• La situació d’entrada sorprèn. A Malawi l’ètnia majoritària Chewa té un sistema de matriarcat. La dona és la propietària de la terra. El graner on està el menjar, el blat de moro, pertany també a les dones. És el marit el que ha d’anar a viure al poblat de la dona. La seva principal funció és procrear i donar de menjar a la família. Si per alguna raó o per una altra no pot complir aquestes funcions li diuen que se’n vagi a casa.

”La dona és la principal víctima de la SIDA” “Si la dona no té formació no pot progressar” “La majoria dels mestres són dones” La cultura tradicional diu que el déu Chauta, el gran ser, és l’amo de la vida.

I la vida es transmet pel cap al poblat. I el cap és elegit per les dones. En aquest sentit, el poder està en mans de la dona.

Són elles les que al seu torn trien els representants de les famílies, que són una mena de membres del parlament del poblat.

Ara bé, en el fons hi ha una contradicció. La dona malgrat tot això està subjugada. La dona és qui treballa el camp. La dona és qui ha d’anar a buscar l’aigua,

Julio Feliu Julio Feliu va néixer a Tetuan (Marroc) el 30 d’abril de 1942, on va passar els primers sis mesos de vida.

De pare mallorquí i mare aragonesa, va estudiar el seu primer any de batxillerat a Saragossa, i el segon a Palma.

“En els suburbis de Saragossa - recorda Julio Feliu-, el meu pare ens va ensenyar al meu germà i a mi a estar oberts a la realitat dels pobres, dels més necessitats. Per això crec que va néixer la meva vocació cap als més pobres.”

“En la meva joventut, vaig estudiar al Seminari Interdiocesà de Comillas a la Universitat Pontifícia. Allà vaig decidir fer-me missioner.”

“Després de buscar diverses opcions, vaig ingressar a la Societat dels Missioners d’Àfrica, que té el

qui ha de tenir cura dels nens, qui ha de fer el menjar, qui ha d’anar a buscar la llenya. És a dir que és ella qui porta el pes dels treballs més durs. D’una banda en l’àmbit rural és la dona la que té l’autoritat, però per altra és qui porta el pes de la família.

• I en el món urbà quin paper té la dona?

• A les ciutats tot ha canviat molt. Des de fa molts anys s’avança en la igualtat de gènere. S’han promulgat lleis per les quals la dona té els mateixos drets que l’home.

Hi ha moltes dones que treballen en professions que abans estaven ocupades per homes com

Malawi Malawi es troba entre els països menys desenvolupats i més densament poblats d’Àfrica. L’economia està basada en l’agricultura, amb una població altament rural. El govern depèn molt del suport exterior per cobrir les seves necessitats econòmiques. El govern afronta grans reptes en el creixement de l’economia, educació, salut i protecció del medi ambient. Té un baix índex d’esperança de vida i una taxa alta de mortalitat infantil, a més de comptar amb una alta incidència de la sida. El país sembla estar millorant, amb grans avenços en els camps de l’economia, l’educació i la salut.

sobrenom de Pares Blancs, perquè anaven vestits de blanc. Vaig fer els meus estudis a Espanya, a França i a Anglaterra. I en acabar, un cop ordenat sacerdot, el 1967 em van enviar a Malawi, el país més pobre a l’Àfrica Austral, on estic treballant des de fa 45 anys, primer en zones rurals i ara a Chisansapo, un barri perifèric de la capital, Lilongwe”.

“Els inicis van ser complicats.Una cultura diferent, una llengua desconeguda, el clima... La idea de no poder adaptar-me em generava por.”

“Personalment no em crec cap persona especial. Ja he complert els 70 anys”.

la policia o l’exèrcit. De fet, Malawi està governat actualment per una presidenta: Joyce Banda. És a dir que hi ha hagut un avanç molt gran.

De tota manera, als barris pobres, la dona és encara la que porta el pes de la família. Potser no anirà al camp, però anirà al mercat a vendre els productes que ella mateixa prepara. La dona no para de treballar tot el dia.

• En quina situació està la dona pel que fa al dret a l’educació?

• El dret el tenen concedit. A aquest avanç ha contribuït l’Estat i l’ONU perquè promocionen l’educació universal i gratuïta. Ara bé si el tenen respectat és una altra cosa. Perquè el problema no ve del Govern, no ve de les institucions, sinó de la família tradicional.

Les dones que vénen dels pobles, d’una zona rural, per viure a la ciutat són majoritàriament analfabetes o amb poca formació. Si la dona no té estudis es veu abocada a la feina de la casa, sense possibilitat de progressar.

En la meva diòcesi tenim tres escoles catòliques per a noies. Hem procurat que la dona vagi endavant.

A la Universitat hi ha cada vegada més dones. La proporció és meitat i meitat.

En aquest sentit es pot dir que a Malawi s’ha avançat molt.

5

la v eu del sud • Quant a la incidència de la SIDA, són elles més vulnerables?

• Sí, malauradament la dona és la principal víctima de la SIDA a l’Àfrica. De tota manera les xifres ens poden enganyar perquè els homes no volen fer-se l’anàlisi de sang, no volen anar a l’hospital. En canvi les dones com han d’anar a la maternitat a donar a llum els hi fan les proves. Tenim més xifres de dones que d’homes. Les dones també tenen menys por a declarar-se portadores del virus. Els homes tenen més vergonya i s’amaguen.

• Quant al dret a la sanitat, en quina situació estan les dones de Malawi?

• Pel que fa a la maternitat, el Govern ofereix hospitals perquè donin a llum.

Però en les zones rurals no tenen accés a hospitals i són les llevadores tradicionals que realitzen aquesta tasca. Algunes d’elles tenen una mica de formació hospitalària però la majoria ho fa segons els mètodes tradicionals. Moltes mares moren al donar a llum.

“Els hospitals de les missions compleixen un servei molt apreciat per la gent” “Moltes mares moren en donar a llum” Precisament ara a Malawi s’està fent una campanya per conscienciar que una mare no ha de morir en donar a llum. És a dir que s’està mentalitzant a la població. S’estan fent progressos.

• Com són els serveis sanitaris?

• Hi ha tres nivells d’atenció al malalt. Hi ha els hospitals del Govern, que són gratuïts. El problema és que moltes vegades els pacients no poden trobar les medicines a l’hospital i hauran de comprar-les ells. L’Organització Mundial de la Salut ha presentat diversos programes que funcionen. El problema és que aquests hospitals estan col•lapsats.

Després hi ha els hospitals de les missions, és a dir de les Esglésies cristianes. Aquests funcionen subvencionats en part per l’Estat. És a dir que el personal de l’hospital està pagat pel Govern.

Però tota la resta l’han de finançar les missions. En aquest cas, per un preu

6

Rainbow Home Based Care Julio Feliu dirigeix actualmente el centre Rainbow Home Based Care, que ofereix serveis de salut i educació a la comunitat de Chinsapo des del 1999.

Aquest centre posa especial atenció en acompañar els membres de la comunitat que están infectats pel VIH/ Sida, així com en l’atenció als orfes i

nens més vulnerables. “Com una organització que treballa a nivell local, ens les arreglem per continuar amb el nostre treball a través del desenvolupament autosostenible d’activitats, així com a través de l’àrdua tasca dels nostres voluntaris increïbles i les nostres aliances contínues amb altres organitzacions, com ara Mans Unides”.

mòdic, la gent pot accedir a la sanitat en aquests hospitals. Hi ha medicines, hi ha metges i són els més visitats. Compleixen un servei molt apreciat per la gent.

I últimament s’estan expandint els hospitals privats. És un negoci. Per exemple, hi ha un hospital a Blantyre que el porten metges i personal qualificat de Sud-àfrica. Els metges especialistes vénen un cop al mes. Però només són per als que tenen diners.

• Quant al que serien altres serveis bàsics com l’accés a l’aigua, el sanejament i l’energia, quina és la situació?

• L’electricitat només arriba a les ciutats, si és que hi arriba, perquè tenim un problema enorme perquè no hi ha prou electricitat. Només hi ha una central hidroelèctrica al sud del país. Ara que les ciutats estan a vessar i que comença a haver-hi una mica d’indústria, no hi ha prou electricitat. Els barris perifèrics són els que més ho pateixen.

A les zones rurals moltes vegades es passen dies i dies sense tenir proveï-

“L’electricitat només arriba a les ciutats, si és que hi arriba” “Oblida’t del que és cuinar amb fogons o dels frigorífics” ment elèctric.

• Com afecta la manca de serveis bàsics a la vida quotidiana?

• En moltes coses importants ... De vegades, per exemple, els hospitals no tenen electricitat i els quiròfans han de parar la seva activitat. També és veritat que tenen generadors elèctrics. Però perquè funcionin cal carburant. I com tampoc hi ha carburant... És un problema molt seriós.

Les dones de les zones rurals pateixen més per la manca d’abastament d’aigua potable. Moltes d’elles han d’anar a buscar-la als rius o als pantans. Hi ha vega-

“Les dones de les zones rurals pateixen més per la manca d’abastament d’aigua potable” “Hi ha vegades que han de caminar quilòmetres des del seu poblat per anar a buscar l’aigua” des que han de caminar quilòmetres des del seu poblat per anar a buscar l’aigua.

A les ciutats és diferent. A Lilongwe, la capital, el proveïment és bastant bo.

Però a Blantyre tenen molts problemes. És una ciutat gran i l’Ajuntament ja no pot proveir d’aigua als barris perifèrics. És un gran problema perquè és el brou de cultiu de moltes infeccions intestinals.

Perquè l’aigua que consumeixen no està en condicions.

Quant al sanejament o les aigües residuals... Això sí que és un gran problema.

Fins i tot en molts barris de les ciutats no hi ha un servei de clavegueram. Únicament a Blantyre i a alguns barris de Lilongwe. Aquesta manca d’infraestructures bàsiques, provoca epidèmies de còlera. Tots els anys tenim alguna crisi de còlera. I mor molta gent perquè el còlera es transmet fàcilment per la falta d’higiene i l’aigua bruta.

Un altre problema és el de la llenya per cuinar. Com no hi ha prou energia elèctrica, oblida’t del que és cuinar amb fogons elèctrics o dels frigorífics. La majoria cuina a base de llenya. Això sí que és un problema perquè ara la llenya és molt cara. Un feix de llenya pot costar mig euro, que allà és molt. Només la poden utilitzar per cuinar. El carbó vegetal està prohibit per lluitar contra la desforestació.

• Les dones han demostrat ser valuosos agents del canvi social. D’alguna manera en l’organització comunitària elles prenen iniciatives per resoldre els problemes locals. Quin paper té la dona en els vostres projectes de desenvolupament?

• Sense la dona, per descomptat, no es pot dur a terme cap projecte de desenvolupament. Si vols portar un projecte endavant, has de guanyar-te el respecte i el suport de les dones. Per exemple, en un projecte de regadiu a Mua, recolzat per Mans Unides, el més important era gua-

Barri de Chinsapo

“La falta d’aigua i de clavagueram és el brou de cultiu de moltes infeccions intestinals.

Perquè l’aigua que consumeixen no està en condicions” “Tots els anys tenim alguna crisi de còlera.

Mor molta gent perquè el còlera es transmet fàcilment “La dona s’està despertant. Ja no és com abans que les dones estaven subjugades i sota el domini de l’home” nyar-se les dones perquè són elles les que decidiran. Com el camp pertany a la dona, en projectes de desenvolupament agrícola sense la dona no es pot fer res.

La dona pren major protagonisme no només en l’agricultura sinó també en l’educació. La majoria dels mestres de primària i fins i tot de secundària són dones. Per exemple a l’escola que tenim nosaltres al nostre barri tenim 27 professores i només 3 professors.

• Hi ha resistències davant aquests canvis?

• Aquest avanç de la situació de la dona conviu amb passos enrere i amb nombroses contradiccions. Segueix havent-hi molta violència de gènere.

Fa poc hi va haver un conat de masclisme al barri on visc quan uns homes van començar a insultar les dones que portaven pantalons. Fixa’t que amb la nova Constitució, portem ja 18 anys que la gent pot vestir com vulgui. No obstant això, les van insultar i fins i tot van arribar fins a despullar-les. Arran d’aquests fets, hi va haver una reacció de les dones. Es van manifestar denunciant el masclisme i exigint els seus drets. La dona s’està despertant. Ja no és com abans que les dones estaven subjugades i sota el domini de l’home.

Això sí, no s’avança igual a tot arreu. A les zones rurals, la dona s’asseu a terra i l’home s’asseu a la cadira. Moltes vegades els hi dic: “però per què us asseieu a terra?” I em responen: “és que així estem més còmodes”. No sé, estan acostumades a seure a terra... però això també denota que els homes es creuen que són superiors a les dones.

Crec que la dona malawiana és molt diplomàtica perquè moltes vegades es queda a l’ombra. Deixa que els homes portin la veu cantant, però en realitat la idea i la iniciativa ve de la dona, qui decidirà serà la dona. Quan hi ha una reunió el que parla és l’home. Però si elles no estan d’acord li faran el boicot, li faran el buit i ells no podran fer res. La dona té molta força.

Estem en camí. La gent s’està mentalitzant. Però encara queda molt camí per recórrer. Pots col·laborar per fer realitat els projectes de promoció de la dona de Mans Unides a l’Àfrica fent-te soci o amb un donatiu: www.mansunides.org |Tel: 93 487 78 78

7

20

pr ojectes

projectes educatius

Projectes 13 2 1 20 i Balears Catalunya

projectes , agricoles

Les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears han donat suport a 62 projectes de desenvolupament durant l’any 2012. Per continents, Catalunya i Balears han finançat 31 projectes a l’Àfrica, 16 a Amèrica Llatina, 14 a Àsia i 1 a Oceania. Aquests projectes han millorat les condicions de vida de milers de persones desfavorides. 20 d’aquest projectes s’han centrat en l’educació, 13 en la salut i 13 en l’agricultura. També hem fet posibles 10 projectes de promoció social i 6 projectes especifics de promoció de la dona. En aquesta página es llisten tots aquests projectes de desenvolupament del 2012 per continents i per delegació.

Dóna suport al nous projectes de VIC ♥ AMÈRICA LLATINA desenvolupament de Mans Unides en el 2013.

Perú ♥ Vic. Seguretat alimentària i Tu pots fer que es converteixin en realitat amb nutrició de poblats indígenes el teu donatiu. Ajuda’ns a fer realitat el somni de contribuir a fer un món millor.

BARCELONA ♥ AMÈRICA LLATINA Bolívia ♥ Barcelona. Millora de la qualitat de vida de les comunitats indígenes guaranís a través de l’enfortiment de les capacitats organitzatives i productives.

Sabadell. Ajuntament de Sabadell Colòmbia ♥ Barcelona. Enfortiment i millora de la sobirania alimentària i les condicions de vida de 48 comunitats rurals del riu Medio Atrato. Obra Social de La Caixa Guatemala ♥ Barcelona. Introducció de mètodes sostenibles de producció agropecuària per garantir la seguretat alimentària.Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca del Penedès Haití ♥ Barcelona. Afavorir l’accés a l’aigua per a consum humà i rec mitjançant la construcció de cisternes, i sensibilització sobre un ús adequat.Vilafranca del Penedès. Comissió de Joves Cristians de Vilafranca del Penedès Haití ♥ Barcelona. Construcció i equipament d’una escola primària a les afores de la capital. Fundació Jesús Serra, Bon Preu, RACC, Bourgeois Hondures ♥ Barcelona. Construcció de centre de capacitació per a joves d’alt risc social. Bon Preu Hondures ♥ Barcelona. Promoció de la sobirania alimentària en una zona rural.

Sabadell.

Perú ♥ Barcelona. Aigua potable i sanejament en comunitat rural. Zurich Perú ♥ Barcelona. Finalització i equipament d’una planta de processament de marisc.Sabadell.

Perú ♥ Barcelona. Programa de desenvolupament agrícola sostenible i seguretat alimentària en comunitats rurals.Terrassa.

TARRAGONA ♥ ÀFRICA Costa d’Ivori ♥ Tarragona.

Finalització d’un centre de nutrició i adquisició d’un vehicle.

Senegal ♥ Tarragona. Ampliació, equipament i formació de monitores de centres de promoció femenina.

URGELL ♥ ÀFRICA Kenya - Urgell. Seguretat alimentària per a desplaçats.

8

MALLORCA ♥ ÀFRICA Costa d’Ivori ♥ Mallorca. Creació d’un centre educatiu de menors en situació de conflicte.

MENORCA ♥ ÀFRICA Costa d’Ivori ♥ Menorca. Construcció de 6 aules de primària.

GIRONA ♥ AMÈRICA LLATINA Guatemala ♥ Girona. Foment de la sobirania alimentària, organització i salud comunitària amb participació de dones. Diputació de Girona Haití ♥ Girona. Afavorir l’accés a l’aigua per a consum humà i rec mitjançant la construcció de cisternes, i sensibilització sobre un ús adequat.

Aj. Palamós

13

projectes sanitaris

10

projectes socials

6

projectes dona

TORTOSA ♥ AMÈRICA LLATINA Guatemala ♥ Tortosa. Producció i diversificació de la producció agrícola en comunitats indígenes. Aj. Benicarló, Aj. La Sénia, Aj. L’Ampolla, Aj. Roquetes, Aj. Sant Carles de la Ràpita, Aj. Tortosa Perú ♥ Tortosa. Equipament d’una biblioteca. Bisbat Tortosa

TARRAGONA ♥ AMÈRICA LLATINA Perú ♥ Tarragona. Increment de la producció i productivitat a les comunitats rurals.

Centro de apoyo e investigación para el desarrollo campesino

GIRONA ♥ ÀFRICA Egipte ♥ Girona. Rehabilitació d’un centre de formació i ajuda a joves i famíles sense mitjans.

Etiòpia ♥ Girona. Abastiment d’aigua i serveis sanitaris per a 12 poblats. Aj. Palol de Revardit, Aj. Camós, Consell Comarcal Pla de l’Estany Etiòpia ♥ Girona. Compra de llet i papilla nutritiva.

Etiòpia ♥ Girona. Millora de les condicions sociosanitàries de la població rural del districte d’Abobo, municipi de Gambella. Malawi ♥ Girona. Construcció de 3 cases per a personal sanitari.

Malawi ♥ Girona. Construcció i equipació d’un laboratori per una escola secundària rural.

Malawi ♥ Girona. Construcció de tres cases per a personal sanitari.

Ruanda ♥ Girona. Conducció d’aigua potable a una població rural.

BARCELONA ♥ ÀSIA Índia ♥ Barcelona. Accions de desenvolupament comunitari a 20 pobles rurals. Mataró. Índia ♥ Barcelona. Ampliació d’una escola de secundària per a noies, construcció d’un edifici de 7 aules i serveis diversos. Cerdanyola del Vallès, Ripollet. Índia ♥ Barcelona. Construcció d’una escola de primària. Índia ♥ Barcelona. Creació d’un sistema d’abastiment d’aigua gestionat per dones transformadores de l’escosistema. Índia ♥ Barcelona. Formació professional per a joves. La Caixa Índia ♥ Barcelona. Programes comunitaris per al desenvolupament integral de dones i infants indígenes.Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Sant Sadurní d’Anoia.

TARRAGONA ♥ ÀSIA Índia ♥ Tarragona. Construcció d’un internat de nenes i centre d’animació. Parroquians de St. Alphonsa Church

EIVISSA ♥ ÀSIA Índia ♥ Eivissa. Construcció d’una escola de secundària i una sala sanitària.

GIRONA ♥ ÀSIA Bangladesh ♥ Girona. Internat per a nens estudiants de primària i secundària.

Cambodja ♥ Girona. Programa d’educació i ajuda a la infància. Índia ♥ Girona. Construcció d’una escola.

MAPA DE PETERS. És un mapa que presenta una distribució espaial més justa dels continents en el globus terraqui. La proposta del cartògraf alemany va ser la de representar el mapa de tal manera que les àrees fossin proporcionals a les àrees reals. Els mapes que estem acostumats a veure distorsionen les proporcions en favor del Nord.

TORTOSA ♥ ÀSIA Índia ♥ Tortosa. Residència femenina per a estudiants de primària.

Bisbat Tortosa

EIVISSA ♥ ÀFRICA RD Congo ♥ Eivissa. Abastiment d’aigua potable per conductes apropiats.

RD Congo ♥ Eivissa. Aules i despatxos per una escola diocesana.

LLEIDA ♥ ÀFRICA Camerun ♥ Lleida. Subministrament d’aigua potable, mitançant canalitzacions en zona rural.

Togo ♥ Lleida. Millora de les estructures del centre de nutrició i pediatria.

BARCELONA ♥ ÀFRICA Burkina Faso ♥ Barcelona. Construcció d’un pavelló educatiu.Sabadell.

Camerun ♥ Barcelona. Acondicionament d’una font pública. Hidroaltaux, Agua Salud Camerun ♥ Barcelona. Subministrament d’aigua potable, mitançant canalitzacions en zona rural.

RACC Etiòpia ♥ Barcelona. Construcció de 10 sales per educació sanitària i d’un espai per tractar els pacients amb malalties contagioses.Sabadell.

Etiòpia ♥ Barcelona. Programa de salut rural i ampliació d’una clínica.Sabadell.

Sierra Leone ♥ Barcelona. Construcció d’una escola de secundària.Vallès Oriental.

Sudan del Sud ♥ Barcelona. Construcció de 6 aules i equipament per a una escola de primària.

Metro7 Sudan del Sud ♥ Barcelona. Suport a una ràdio comunitària: formació de tècnics locals i producció de 52 programes dirigits a dones en situació de marginació.

Togo ♥ Barcelona. Millora de les estructures del centre de nutrició i pediatria. GMV Eurolift, Òptim, Bansabadell Vida Uganda ♥ Barcelona. Construcció de 3 aules i administració a una escola en zona rural. Unnim

VIC ♥ ÀSIA Índia ♥ Vic. Construcció d’una escola de primària. Índia ♥ Vic. Programa integral de desenvolupament agrari.

GIRONA ♥ OCEANIA Papua Nova Guinea ♥ Girona. Compra d’un tractor i construcció d’un centre de formació professional rural.

TORTOSA ♥ ÀFRICA Etiòpia ♥ Tortosa. Millora de les condicions sociosanitàries de la població rural del districte d’Abodo, municipi de Gambella. Aj. Amposta Kenya ♥ Tortosa. Construcció de 6 aules d’educació infantil en una escola urbana.Benicarló.

Tanzània ♥ Tortosa. Ampliació de ràdio per a camp de refugiats.

Bisbat Tortosa

SOLSONA ♥ ÀFRICA Ghana ♥ Solsona. Construcció i equipament de dues escoles de primària.

Tanzània ♥ Solsona. Construcció d’un dispensari.

9

pr ojectes PROJECTES COFINANÇATS. Les administracions públiques i les empreses col·laboren amb Mans Unides en fer possible projectes agrícoles, edu-

Agraïment catius, sanitaris, socials i de promoció de la dona. Com a exemple, aquests estan cofinançats per la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social de la Caixa.

Hondures: ajudant a la capacitació de les dones de zones marginades

E

l projecte, recolzat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament amb 100.000 euros, pretén contribuir a la inserció econòmica i la competitivitat de dones amb alts nivells de pobresa, originàries de 19 comunitats camperoles i de zones urbanes marginals, buscant assegurar i incrementar els ingressos familiars de manera sostenible (social, econòmica i ambientalment).

Així mateix, s’espera propiciar major suport

per a la inserció econòmica i productiva de la dona, per part d’empresaris, autoritats municipals i representants d’organitzacions de la societat civil en els termes municipals.

La feina que fem en favor dels països més pobres seria impossible sense els amics i col· laboradors de Mans Unides. Una llarga llista de voluntaris, contractats, socis, donants individuals i col·lectius, empreses, bancs, associacions i fundacions donen suport a aquesta tasca mitjançant donacions, cofinançant projectes de desenvolupament, patrocinant iniciatives o prestant serveis molt diversos. És especialment rellevant l’aportació de col·legis i parròquies. A tots ells, moltes gràcies.

Quant a la població de dones camperoles a beneficiar, aquestes es caracteritzen per viure en comunitats rurals on existeixen condicions de pobresa, existint limitacions en termes socials per la falta d’accés a serveis bàsics de salut i de sanejament bàsic.

A través d’aquest projecte es busca:  Enfortir i desenvolupar les capacitats de gestió organitzatives empresarials per a la producció i comercialització de productes per part de grups de

dones organitzats.  Impulsar la diversificació i la promoció d’iniciatives microempresarials per l’autosuport i la inserció de les dones beneficiàries en el mercat laboral. 

afrocolombians del Medio Atrato Colombiano.  Capacitar a les empreses comunitàries de gestió.  Introduir llavors i bestiar menor per millorar la nutrició de les famílies i el

sosteniment en cas de crisi alimentària.  Enfortir i millorar la sobirania alimentària i les condicions de vida de 48 comunitats rurals del riu Medio Atrato. 

Afrocolombians: lluitant contra l’oblit governamental i l’extrema pobresa

P

er entendre el valor afegit d’aquest projecte, cofinançat per l’Obra Social de la Caixa, cal destacar que les comunitats descendents d’Àfrica (afrocolombians) pateixen un greu abandonament de part del Govern.

A això s’hi suma que l’explotació irracional dels recursos per part de les indústries ha deixat els nuclis afrocolombians en l’extrema pobresa.

El programa s’integra i respecta les formes tradicionals

d’apropiació, d’ús i de control que exerceixen aquests pobladors afrocolombians sobre el territori, la propietat col•lectiva.

L’Obra Social de la Caixa ha aportat gairebé mig milió d’euros a aquest projecte, que beneficiarà directament a 4.793 persones, i a 19.017 de manera indirecta.

Les claus del projecte:  Contribuir al desenvolupament econòmic social sostenible dels nuclis rurals

Dóna suport als projectes de Mans Unides per millorar les condicions de vida dels més pobres

10

pr ojectes Visita a projectes del Marroc

“He tornat amb moltes més ganes de seguir amb la meva petita aportació de voluntariat ” Dolors Sabaté, voluntària a Cambrils l viatge al Marroc organitzat per Mans Unides ha estat una experiència molt positiva i summament enriquidora, a la vegada que inquietant.

En els llocs que hem visitat, on Mans Unides porta a terme els seus projectes de desenvolupament, he pogut veure i viure in situ la situació molt precària en què es troben moltes zones amb pobresa extrema i la gran tasca dels socis locals que, amb una entrega total, van aconseguint pas a pas, tirar endavant els projectes proposats d’atenció sanitària, educació, dignitat per la dona i moltes altres fites que aquí ens semblen d’allò tan normal.

En l’àmbit de l’educació, vaig poder

E

comprovar que hi ha moltes dones que també volen aprendre. La satisfacció que vaig veure en les dones que han aprés a llegir i escriure és una mostra dels resultats que a poc a poc anem aconseguint.

Tot i això, m’ha sorprès l’alegria, la generositat i l’hospitalitat de la gent marroquina que hem visitat. Ens han rebut amb els braços oberts i puc dir que, sense donar-nos res, ens ho han donat tot.

He vist en les seves cares somriures sincers, m’he sentit acollida i acceptada. No tinc paraules per descriure els meus sentiments i, la veritat, he tornat amb moltes

Memòria econòmica 2011

S

egons les últimes xifres auditades, corresponents a l’exercici 2011, Mans Unides va recaptar a tota Espanya 51,86 milions d’euros i va finançar 605 projectes a 58 països. Dels 51,86 milions d’euros recaptats, es va destinar el 85’1% a Projectes de desenvolupament

Promoció i captació de recursos 1,8 Administració 7,6 %

Fons privats

Fes-te’n soci 93 487 78 78

s s de Mans Un litat ide

els ingr e ss os

82%

Ap l

d io

18%

Fons publics

5,5 %

%

ac ic

Sensibilització

85,1 %

projectes de desenvolupament

na Fi

so gres s In

i el 5’5% a Projectes de Sensibilització.

D’aquests projectes de desenvolupament es van beneficiar 3.017.110 persones de manera directa. Per continents, d’aquests projectes es van realitzar 240 a Àfrica, 148 a Amèrica Llatina i 217 a Àsia i Oceania.

més ganes de seguir amb la meva petita aportació de voluntariat col•laborant amb Mans Unides.

De cap manera puc acceptar que m’agraixin res, tot el contrari, el meu agraïment a totes les persones que he conegut i que m’han fet veure, encara més, que queda molt camí per recórrer i m’han animat a seguir endavant. Junts ho podem fer.

Dono gràcies també a Mans Unides per donar-me aquesta oportunitat. 

Dades financeres auditades del 2011 Catalunya i Balears Delegació Barcelona Girona Eivissa Lleida Menorca Mallorca Urgell Solsona Tarragona Tortosa Vic Total

Recaptació 2.122.473,50 447.243,84 209.569,31 180.287,75 135.163,87 320.030,90 83.603,89 210.000,02 355.414,19 244.166,16 195.739,12 4.503.692,55

A la tabla superior es detallen el ingressos de les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears.

Fes un donatiu

www.mansunides.org 11

delegacions

Hugo Pérez

Rock català: res Quatre Baran imar

Sabadell. Va Sal’Auditori Unnim nco badell amb un s, rre Ba re cert Quat là ta ca ck ro de grup de s que fa version Els grups mítics com pca re La u.

Sa Pets o da na sti de r se va tació salut a un projecte de na d’u ió ac pli rural i am ia iòp Et a a clínic

24 anys de tòmbola

Tortosa. Va celebrar, per 24è any consecutiu, la Tómbola a benefici de Mans Unides. En ella s’hi van rifar més de 8.000 objectes i manualitats donats per diferents establiments i particulars .

Mercat d’Art

Mallorca. Va crear un mercat d’art amb obres donades per particulars, pintors i artesanes.

L’assistència va ser molt bona i la recaptació molt important. Un equip de patinadors, amb samarretes de Mans Unides, va promocionar l’activitat.

Teatre solidari

Vilanova. Va omplir l’Orfeó Vilanoví amb l’obra de teatre “No hay ladrón que por bien no venga”. Dolors Tenor, membre de COMPEX, va ser l’encarregada de dirigir l’actuació. Tots els diners aconseguits es van destinar a Mans Unides.

a”, a la Ua PmCés de ic fr À l’ a ía g r gregar t amb ene iPC, va con

“Salu

ia a l’Àfr t amb l’U . Juntamen t amb energ lu a “S ar a ci n Barcelona ferè van particip es a la con ans Unides M e d 100 person rt a p riana”. Per dad Suárez. ca subsaha Feliu i Sole lio Ju , lín to n Cristina A

Recital de guitarres

de guitarres clàsTerrassa. Va promoure un concert assa. L’auditori es siques al Centre Cultural de Terr dels guitarristes. va omplir per gaudir de la música s. ecte proj a r La recaptació es va destina

Concert benèfic

Lleida. Va organitzar un concert al Auditori Municipal Enric Granados per tal de recaptar fons. La Band a Big Band de Lleida va posar el ritm e a un acte que va com ptar amb la col·laboració de l’Ajun tament de la ciutat.

12

Testimoni projectes al Brasil

Urgell. Es va reunir a l’Església del Fener d’Andorra la Vella per assistir a la conferència de Paquita Sánchez, voluntària de la comarcal de Balaguer que al 2011 va participar en un viatge de formació al Brasil.

Sopar solidari

Solsona. Un grup jov e de Golmés va organ itzar un sopar solidari, que va ser tot un èxit de participa ció. S’hi van aplegar més de 50 0 persones. L’objectiu era recaptar fons per finançar unes escoles a Ghana.

Super Pepo

Tarragona. Va convocar un acte infantil a la biblioteca Terra Baixa del Vendrell . La sala escollida era plena de gom a gom per escoltar les històries de Súper Pepo, qui explica quins són els drets dels infants..

Trobada de Cors Parroquials -

Eivissa. Va posar mú sica a la parròquia de la Santa Creu, en el mes de juny, amb una trobada de cors parroquials vinguts de tota l’illa.

Tots els diners aconseguits es van destinar a Mans Unides.

Caminad

a noc Vallès O riental. V turna a arreple sones pe ga r celebra r la ja tra r unes 150 perNocturna dicional C Solidària amin . H sortejos i un fi de fe i va haver un re ada s sta a càrr cal “The Benzers”. ec del gru sopó, p musiLa recap Sierra Le tació va a one. nar per a

Maó + flors

Menorca. Es va apuntar a l’edició 2012 de “Maó+Flors”, organitzada per l’Ajuntament de Maó. Va col·laborar en la decoració del Carreró de Ses Monges, on està Mans Unides.

Xerrada d’un missioner

Vic. Van comptar amb en Julio Feliu, missioner a Malawi, per donar una interessant xerrada a Sallent. Les voluntàries d’aquesta localitat es van encarregar d’organitzar l’acte, que va tenir lloc a la sala Vilà i Valentí.

Caminada solidàrsia . Va recaptar fon per Girona · pro jecte d’emergència

a un per Etiòpia mitjançant una reCaminada Solidària. El o peu a fer ia pod es ut reg cor t San era l en bici i el destí fina va i s’h Allà r. me Climent d’A ri celebrar un esmorzar solida . per cloure la jornada

13

concur s de clipmetratges El guanyador explica el viatge amb l’Imanol Uribe El guanyador del Premi del Jurat i del Premi a la Millor Trilogía de la categoría general en la tercera edició del concurs de clipmetratges de Mans Unides, l’Oriol Corbella, ens explica les seves impressions sobre el viatge que va fer a Senegal el passat mes de desembre amb el cineasta Imanol Uribe. El primer premi consistia precisament en aquest viatge per visitar proj ectes de desenvolupament de Mans Unides al Senegal.

“Senegal és un país curiós”

Oriol Corbella uan vaig acabar de gravar el clipmetratge “Una llàgrima d’Esperança”, l’Assane (el protagonista del vídeo) ens va estar explicant com era la vida i les costums d’on ell havia nascut: el barri de Guédiawaye de Dakar, al Senegal.

Uns mesos després, poc m’esperava jo de tenir el privilegi de visitar aquell país i veure els carrers de l’Assane. Però sobretot vam visitar la zona de de la Baixa Cassamance al sud del Senegal, on Mans Unides hi està desenvolupant una gran quantitat de projectes: escoles, dispensaris, cases, pous, maternitats, etc.

Senegal és un país curiós, la pobresa (per sort, no extrema) i els carrers no asfaltats amb cabres i gallines passejant-hi, conviuen perfectament amb la modernitat dels smartphones o els MP3. De la mateixa manera que les tres religions (l’animista, la musulmana i la cristiana) conviuen amb una naturalesa exemplar.

Dóna gust veure que hi hagi gent que es dediqui a canviar les condicions de vida en aquests països devastats per la corrupció i el passotisme. De la mateixa manera que dóna gust fer el viatge acompanyat d’una experta del país, Isa-

Q

14

“Poder disfrutar dels paisatges i la gent del Senegal, càmera en mà i acompanyat d’un director de cine, és un somni per a un estudiant d’audiovisuals com jo” bel Vogel, la responsable de Senegal de Mans Unides i com no d’Imanol Uribe, el director de cinema president del jurat del concurs.

Poder disfrutar dels paisatges i la gent del Senegal, càmera en mà i acompanyat d’un director de cine que t’expliqui les seves anècdotes, la seva experiència i la seva història és, si més no, un somni per a un estudiant d’audiovisuals com jo. Un somni real gràcies al Concurs de Clipmetratges de Mans Unides. Us ensenyaré el resultat del documental que hem gravat durant el viatge a l’acte d’entrega de premis d’aquesta quarta edició del concurs de clipmetratges “El teu punt de vista pot canviar el món. 

NO a la pobresa Daniel Ortiz a quarta edició del concurs de clipmetratges “El teu punt de vista pot canviar el món” vol expressar un gran NO a la pobresa, en el marc de la campanya Pobresa Zero. Les temàtiques dels vídeos es centren enguany en la fam, els drets humans i la feminització de la pobresa. Es pot participar fins el 17 de març del 2013.

Hi ha dues categories. La categoría General està oberta a tothom. La categoría Escoles es dirigeix a l’alumnat de Secundària, Batxillerat i Formació professional. Cal destacar que tant professors com alumnes avaluen molt positivament aquesta activitat d’educació en valors, doncs combina l’aprenentatge de l’audivosual, el treball en grup, i l’aprofundiment en les temàtiques de la pobresa i la solidaritat. El que més destaquen els joves concursants és que és una activitat divertida, que s’ho passen molt bé. També els motiva que sigui una activitat 2.0, amb molta visibilitat i trascendència a les xarxes socials.

El jurat del concurs està format per directors de cinema de prestigi. El president del jurat de Catalunya és en Pau Freixas, director de la sèrie “Polseres vermelles”. A nivell estatal, el jurat està encapçalat per cineastas com ara Chus Gutiérrez (“Retorno a Hansala”), Fernando González Molina (“Tengo ganas de ti”, “El Barco”), Imanol Uribe (Días contados”, “La carta esférica”) y Santiago Zannou (“El truco del manco”). El fet que directors de cinema avaluin els clipmetratges és sense dubte un valor afegit per als participants en aquest concurs que permet expresar als joves realitzadors el seu punt de vista sobre temes socials claus per fer un món millor.

L’acte final del concurs a Catalunya es celebrarà el 16 d’abril a l’auditori del CaixaForum. Participarà en Pau Freixas, director de “Polseres Vermelles” i l’Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau. No t’ho perdis.

Mira’t i comenta els vídeos al web, participa al concurs i/o vine a aquesta festa dels clipmetratges. Més informació al web: clipmetrajesmanosunidas.org 

L

concurs

joc perillós

www.facebook.com/mansunidescat

www.unjocperillos.org

mansunides.org/delegaciones

youtube

Blogs

www.clipmetratgesmansunides.org

www.youtube.com/mansunides

twitter www.twitter.com/mansunides

Joc Àfrica

www.mansunides.org

www.africa.unjocperillos.org

dailymotion

web

facebook

segueix-nos a Internet

www.dailymotion.com/mansunides

delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears BARCELONA. 934 877 878 bcn@mansunides.org www.mansunidesbcn.org Anoia. 938 913 160 Cerdanyola. 936 910 339 Gelida. 937 791 182 Mataró. 937 901 119 Ripollet. 936 921 579 Sabadell. 937 459 430 www.mansunidessabadell.org Terrassa. 937 836 520 Vallès Oriental. 938 706 249 www.mansunidesvor.org Vilafranca del Penedès. 938 902 317 Vilanova i la Geltrú. 938 155 044 fmansunides.entitatsvilanova.cat

Borges Blanques. 973 142 158 Juncosa. 973 128 108 Juneda. 973 150 113 Montoliu. 973 720 289 Rosselló. 973 730 138 Torres de Segre. 973 796 069

GIRONA. 972 200 525 girona@mansunides.org www.mansunidesgirona.org Banyoles. 972 575 656 Calella de la Costa. 937 623 508 / 678 726 466 Figueres. 972 674 343 Malgrat de Mar. 937 653 169 Olot. 620 919 121 Palamós. 972 317 800 Santa Coloma de Farners. 972 840 503

TORTOSA. 977 511 428 tortosa@manosunidas.org www.mansunidestortosa.org Alcalà de Xivert. 964 410 563 Amposta. 686 464 079 www.mansunidesamposta. blogspot.com Alcanar. 615 341 189 Ascó. 977 405 107 Benicarló. 964 471 482 www.benicarlo.org.es Camarles. 659 474 218 Deltebre. 977 489 003 El Perelló. 977 490 022 Flix. 977 411 151 L’Ampolla. 977 460 116 La Sénia. 977 570 119 Móra La Nova. 977 402 524 Morella. 964 160 054 Roquetes. 977 501 020 Sant Carles de la Ràpita. 977 740 845

LLEIDA. 973 269 104 lleida@mansunides.org www.mansunideslleida.org Albatarrec. 973 720 051 Alguaire. 973 756 631 Almacellas. 974 339 003 Alpicat. 973 736 602 Artesa de Lleida. 973 167 605 Bell-Lloc. 973 560 220

TARRAGONA. 977 244 078 tarragona@mansunides.org www.mansunidestarragona.org Alt Camp. 977 612 480 Baix Camp. 977 312 023 Baix Penedès. 977 661 240 Cambrils. 977 793 622 El Vendrell. 977 661 240 Urgell-Garrigues. 973 330 172

Sant Jordi. 977 721 097 Santa Bàrbara. 977 718 117 Tivissa. 977 418 092 Ulldecona. 977 720 145 SOLSONA. 973 320 183 solsona@mansunides.org www.mansunidessolsona. org Anglesola. 973 308 202 Baga. 938 244 365 Balsareny. 938 396 695 Bellpuig. 973 320 183 Berga. 938 213 714 Cardona. 938 691 161 Casserres. 938 234 056 Cervera. 973 530 044 El Palau d’Anglesola. 973 601 890 Gironella. 938 251 549 Golmés. 973 603 023 Mollerussa. 973 602 608 Navàs. 938 223 098 Ogern. 973 462 763 Puig-Reig. 938 290 369 Sant Ramon. 973 524 359 Solsona. 973 480 208 Súria. 938 695 833 Tàrrega. 973 312 226 Torà. 973 473 080 Verdú. 973 348 101 Vilanova de Bellpuig. 973 324 366 Vila-Sana. 973 601 997 URGELL. 00 376 325 883 / 973 351 266 urgell@mansunides.org www.mansunidesurgell.org Balaguer. 973 445 966

La Seu d’Urgell. 973 351 923 Puigcerdà. 972 880 507 VIC. 902 702 032, ext. 3140 vic@mansunides.org www.mansunidesvic.org Artés. 699 184 917 Centelles. 938 811 152 Igualada. 938 033 120 Manlleu. 938 515 798 Manresa. 938 742 316 Moià. 938 208 365 Prats de Lluçanès. 938 560 448 Ripoll. 670 346 195 Sallent. 938 370 462 Sant Boi de Lluçanès. 661 922 549 Santa Eulàlia de Riuprimer. 938

830 110 Sant Feliu de Codines. 938 662 056 Sant Julià de Vilatorta. 938 122 386 BALEARS EIVISSA. 971 312 774 eivissa@manosunidas.org www.mansunideseivissa.org MALLORCA. 971 718 911 mallorca@manosunidas.org www.mansunidesmallorca.org MENORCA. 971 36 99 36 bcn@manosunidas.org www.mansunidesmenorca.org

15

Fes-te’n soci. Col·labora.

www.mansunides.org - 902 40 07 07

R