Issuu on Google+

Num. 29 / 2009

Foto: REUTERS/ Stringer

www.mansunides.org

B u t l l e t Ă­ d e l e s d e l e g a c i o n s d e C a ta l u n y a i B a l e a r s

d u S l e d u e v La

Combatre la fam, projecte de tots


I Sumari www.mansunides.org

Butlletí de les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears Rambla de Catalunya, 32 1r 1a 08007 Barcelona Tel: 93 487 78 78 Fax: 93 487 45 74 redaccio@mansunides.org Edita: Mans Unides BCN Presidenta: Rosa Pradas REDACCIÓ: Coordinació: Daniel Ortiz Redactors i col·laboradors: Elena Señor, Silvia Cobo, Alba Curós, Antoni Babra, Montse Ribes, Rosa Montalvo, María Balart, Rosa Pradas, Assumpció Oller, Ana Laura Gutiérrez, Marta Virgili, Carme Curós, Meritxell Saborit. Tirada: 30.000 exemplars Impressió: Jiménez Godoy S.A Dipòsit legal: B. 23180 - 1988. Mans Unides és una organització no governamental catòlica de voluntaris, reconeguda pel Govern espanyol com d'utilitat pública. També està reconeguda oficialment per la Unió Europea i per la Generalitat de Catalunya

DONATIUS per telèfon, a les delegacions de Mans Unides. la Caixa, Caixa Catalunya, Caixa Terrassa, Caixa Sabadell, Banc Sabadell, Banco Popular i Servicaixa

Delegacions de Catalunya i Balears: Barcelona 93 487 78 78 Girona 972 20 05 25 Urgell 972 88 05 07 Lleida 973 26 91 04 Solsona 973 32 01 83 Tarragona 977 24 40 78 Tortosa 977 51 14 28 Vic 93 886 15 55 93 889 23 18 Eivissa 971 31 27 74 Mallorca 971 71 89 11 Menorca 971 36 99 36

2

Campanya 2008 Mans Unides centra enguany la seva campanya de sensibilització anual en la lluita contra la fam i la pobresa extrema. Sota el lema “Combatre la fam, projecte de tots”, denunciarem les causes de la fam i promourem el compliment de l’ODM 1. Pàg. 6

La Veu del Sud Tres contraparts de Colòmbia, Bolívia i Guatemala expliquen de primera mà el treball que estan fent amb el suport de Mans Unides. Són testimonis d’excepció de la realitat de Colòmbia, marcada per la violència, i del nou protagonisme dels pobles indígenes. Pàg. 10

Projectes de Catalunya i Balears Els socis i donants de Mans Unides de Catalunya i Balears van fer possibles 76 projectes de desenvolupament a 29 països l’any 2008. S’han fet 28 projectes educatius, 12 sanitaris, 12 agrícoles, 19 socials i 5 de promoció de la dona. Pàg. 16

Testimonis Voluntaris de les delegacions de Tarragona, Lleida, Tortosa i Barcelona donen el seu testimoni de les visites a projectes de desenvolupament finançats per Mans Unides a Nicaragua, Moçambic i l’Índia. Són projectes que donen esperança. Pàg. 19

Noves eines de sensibilització per a joves Mans Unides vol fer més eficaç la seva feina de sensibilització dels joves amb noves eines, més lúdiques i divertides. El joc on-line www.unjocperillos.org s’enriqueix amb noves activitats. També editem un còmic que explica les causes de la pobresa. Pàg. 25

Mans Unides 2.0. Internet és una eina fonamental en el futur del treball de les ONGD. Mans Unides aposta decididament per les noves eines de la Web 2.0. Les delegacions de Catalunya i Balears presenten nova web, un blog, i canals de vídeo i galeries de fotos. Pàg. 29

LA VINYETA

Per Alfons López


I Campanya 50

Pilar Bellosillo presideix el congrés de la Unió Mundial d'Organitzacions Femenines Catòliques el 1957. El manifest contra la fam redactat per aquesta organització (dos anys abans al d'aquesta foto, el 1955), va ser el motor d'arrencada de Mans Unides

Declarem la guerra a la fam Mans Unides celebra enguany la 50 Campanya contra la Fam en el Món. Ho celebrem en el context de globalització en què està immers el nostre segle XXI, on l’espectre de la fam no deixa de fer acte de presència real. Un 14% de la població mundial pateix fam. En la conjuntura actual de crisis hom parla ja de 923 milions de persones que pateixen desnutrició actualment a tot el món, enmig d’una abundància de collites mal distribuïdes i amb el risc de crear greus desequilibris mundials.

Antoni Babra El 2008, molts productes bàsics es van incrementar de preu provocant una colossal crisi alimentària (l’arròs va patir un increment de preu de més del 200% en un any, entre el 2007 i el 2008). La sobirania alimentària podria ser un remei als abusos dels més poderosos, però està amenaçada. Encara avui, la lluita contra la fam és més urgent que mai perquè la complicitat de la malícia especulativa d’aliments, de llavors i de corrupció és més gran, i perquè falta decisió política com a factor determinant per eradicar la pobresa immerescuda. “No podem tractar la crisi financera i oblidar-nos de la fam al món”, deia recentment Kofi Annan, ex secretari general de l’ONU. La Campanya contra la Fam al Món va ser promoguda inicialment per la UMOF (Unión Mundial de Mujeres de Acción Católica) sota la consigna de Pius XII “Sentir amb els febles”. El dia 2 de juliol

I La campanya contra la fam al món va ser promoguda a Espanya per les dones d'Acció Catòlica l'any 1959, sota la presidència de Pilar Belosillo de 1955 la UMOF llançà el seu Manifest Contra la Fam al Món, denunciant públicament el fet que la major part dels habitants de la terra viuen en estat de desnutrició permanent; concloïa taxativament amb aquestes paraules: “Declarem la guerra a la Fam”. Aquest manifest tingué un gran impacte en l’opinió pública i en els organismes oficials dependents de l’ONU, com la FAO, es va traduir al francès, anglès, alemany i espanyol, fou enviat a 37 agències de premsa i ràdio de 21 països. Aquella iniciativa de les dones de l’Acció Catòlica es posà en marxa enfront la greu indigència de la triple fam: la fam material o física, la fam

La primera Campanya contra la Fam La primera campanya, el 1959, va ser la resposta a la iniciativa de l'organització mundial d'organitzacions femenines catòliques (UMOFC) a través d'un Manifest fet públic el 2 de juny de 1955. La UMOFC reunia més de cent organitzacions dels cinc continents. La ressonància del Manifest va ser enorme. Es va traduir a l'espanyol, francès, anglès, alemany i italià. Va ser enviat a 37 agències de premsa i ràdio de 21 països. En el Manifest la UMOFC declarava la guerra al fam (a les tres fams de pa, de cultura i de Déu) i demanava un dia de dejuni voluntari com a símbol de solidaritat amb què dejunen a la força per falta d'aliments. Anunciava: Un sol obstacle en la lluita contra la fam seria insuperable: creure en la victòria impossible. La primera Campanya va recaptar mig milió de pessetes. El dia del dejuni voluntari va quedar fixat en el primer divendres de febrer. L'any 1978 el Comitè catòlic de la campanya contra la fam s'erigeix amb el nom de Mans Unides en persona jurídica.

3


I Campanya 50

cultural o intel·lectual i la fam espiritual o de Déu. Encara avui, aquell Manifest no ha perdut vigència i, a més expressa un genuí profetisme femení (al final d’aquest article podeu llegir el Manifest). L’any 1960 les Dones d’Acció Catòlica varen dur a terme la primera Campanya contra la Fam amb la col·laboració de Càritas, fins que l’any 1978 es va anar configurant com una organització denominada “Mans Unides”, actualment constituïda de dret canònic com a Associació Pública de Fidels en l’àmbit espanyol i definida com Organització no Governamental de Desenvolupament (ONGD) de voluntaris, catòlica, seglar, sense ànim de lucre i de caràcter benèfic que vol ajudar a la promoció i el desenvolupament del Tercer Món, els països del Sud (art. 2on dels Estatuts). Els reptes continuen vigents L’any 1967 la Terra tenia 3.000 milions d’habitants. Ara en té 6.500 milions que han d’afanyar-se diàriament per menjar almenys dos cops cada dia. No tots ho aconsegueixen i 850 milions de perso-

I Cal que ens preguntem què és la fam per poder combatrela: un fenòmen natural, una voluntat política? Un mal físic o un mal moral?

financers que han oblidat que l’home no és feliç produint més, sinó realitzant en veritat la seva pròpia vida... començant per l’imperatiu elemental del menjar per a tothom. Lluita contra la fam Cada una d’aquestes preguntes remet a les causes, a les conseqüències i al temps d’actuar, ja ara! La paraula “lluita contra la fam” és un fil conductor que crida l’atenció del lector avesat d’aquestes planes. Quasi totes les Cartes pastorals o les dissertacions dels experts sobre el problema de la fam, així com les consignes publicitàries de les Campanyes sempre s’argumenten a partir del concepte “lluita”. “En la lluita contra la fam no pot haver-hi neutrals”, clamava el lema de la Campanya de l’any 1972. “Lluita” sembla ser el concepte que defineix els fins de Mans Unides. Està definit a l’article 5è. dels Estatuts: “El fin de ‘Manos Unidas’ es la lucha contra el hambre, la deficiente nutrición, la miseria, la enfermedad, el subdesarrollo y la falta de instrucción...” (Populorum Progressio, 34). Plantejada la lluita d’aquesta manera, llavors, l’única lluita justa serà la lluita contra la fam. En aquesta noble lluita trobem la missió pastoral de l’Església que hi coopera eficaçment. El contrari, no lluitar, fora un greu pecat d’omissió.

El manifest del 55 nes pateixen malnutrició crònica a tot el món i d’aquests 9 milions moren cada any per manca d’aliments. Una mena de plaga recorre la Terra, sobretot a l’hemisferi Sud, que sotmet a una àmplia població a un tràgic cercle infernal de la fam: la malnutrició impedeix el desenvolupament i la manca de desenvolupament mena a la malnutrició, les malalties, la baixa productivitat, el fre en el creixement econòmic i la fam. La fam és un fenomen natural? Un problema social? Una concreta voluntat política? Un mal físic o un mal moral? Un càstig diví? Un pecat estructural? Una conseqüència del misteri de la iniquitat en el món?... Per contra, la lluita contra la fam correspon a un específic bé moral basat en una alta estima del valor de la vida humana, d’exigència universal. La lluita contra la fam esdevé un imperatiu moral, com assenyala el teòleg llatinoamericà Enrique Dussel a Ética de la liberación. Avui, el fenomen de la fam al món té a veure amb els sistemes de producció, de venda d’aliments i de sistemes

4

Nosaltres, dones del món sencer, cridades per la natura a donar la vida, protegir-la i alimentar-la, no podem acceptar per més temps que les fronteres de la fam s'inscriguin en el nostre globus amb traços de mort. Dones catòliques, cridades per Jesucrist per donar testimoni d'un amor universal i efectiu per la família humana, no podem resignar-nos al fet que la meitat de la humanitat pateixi fam. No volem que es donin solucions mandroses i criminals a aquest tràgic problema: la guerra, la limitació de la natalitat, són solucions falses, solucions ineficaces, solucions de mort. Sabem, i volem que se sàpiga, que hi ha solucions de vida, i que si la consciència mundial reacciona, dins algunes generacions les fronteres de la fam hauran desaparegut. És una certesa recolzada en estudis científics i consolidada pel fet que les Institucions internacionals, oficials i


Exposició “50 anys de Mans Unides”

Les delegacions catalanes de Mans Unides celebrarem la campanya 50 a Montserrat El proper dia 28 de març farem una trobada a Montserrat per celebrar el nostre 50 aniversari. Tots els socis, donants, col·laboradors, voluntaris i simpatitzants esteu convidats a participar i gaudir de les activitats que estem preparant: Celebració Eucarística amb cant coral de la Escolania, Esbart Dansaire, Conferència de la Germana Beneta Teresa Forcades i Vila, Dinar de germanor, etc. Si voleu assistir-hi, només us heu de posar en contacte amb la vostra delegació més propera. Sereu tots molt benvinguts! No hi falteu! Participeu en la celebració! Us hi esperem! +info: Delegacions catalanes de Mans Unides

Xerrada de Teresa Forcades La Germana Beneta Teresa Forcades i Vila, de 42 anys, farà una conferència amb el títol “Tot és relatiu menys Déu i els pobres” (frase de Pere Casaldàliga). Teresa Forcades, Doctora en salut pública (Universitat de Barcelona) especialista en medicina interna (Universitat de Nova York), llicenciada en teologia (Universitat de Harvard i Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat), investigadora i escriptora, va agafar els ordes al monestir de Sant Benet, a mitja ascensió de Montserrat, i ha escrit tres llibres: Els crims de les grans companyies farmacèutiques, La Trinitat avui i La teologia feminista en la història.

privades, tals com l'Assistència Tècnica de les Nacions Unides, l'Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura, així com diversos organismes per a migracions, estan en peu d'obra. Certament que la tasca és gegantina, però les possibilitats tècniques de la nostra època estan a la seva alçada. Certament que requereix els poderosos mitjans d'acció que posseeixen els Governs i la coordinació d'aquests mitjans d'acció en l’àmbit internacional. Però, l'acció, per ser eficaç, ha de ser àmplia i ràpida, i no pot ser-ho sense l'extrem suport de l'opinió mundial: aquesta la tenim a les nostres mans en bona part. Dones de seixanta països, agrupades en nombre de trenta-sis milions a l'Unió Mundial d'Organitzacions Femenines Catòliques, nosaltres disposem, amb els milions d'exemplars dels nostres Butlletins Nacionals, d'un instrument únic de penetració en les innumerables llars del món sencer. Portarem també el problema a la gran premsa, capaç de presentar els seus lectors les tasques

Amb motiu del nostre 50 aniversari hem editat una exposició de 25 plafons amb informació i fotografies de la història i trajectòria de Mans Unides així com amb referències d’alguns dels projectes de desenvolupament duts a terme per Mans Unides als 3 continents (Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania). L’exposició circularà per sales d’exposició de ciutats de tota Catalunya.

Cartell de l’exposició

Llibres commemoratius del 50 aniversari Per commemorar el 50 aniversari de Mans Unides s’ha editat un llibre en castellà, des de les oficines centrals de Madrid, que contempla la història de la nostra ONGD i dóna una àmplia visió dels fonaments i la raó de ser de Mans Unides tant en els seus inicis com en l’actualitat. A més a més explica com és Mans Unides avui en dia : quines són les delegacions, com és la seva feina i la força del

I“Si la consciència mundial reacciona, en algunes generacions la fam haurà desaparegut. S’ha d’obrir el camí cap a una economia de les necessitats i no dels guanys” essencials del nostre temps. Ens dirigim, amb el mateix objecte, als responsables del cinema, de la ràdio i de la televisió. A tots aquests grans mitjans d'informació demanarem que obrin en l'esperit dels homes el camí cap a una economia de les necessitats, en comptes de la regnant economia del pur guany. Recolzarem els esforços de les institucions privades i oficials que insisteixin a resoldre el problema de manera positiva i conforme als postulats de la consciència humana i cristiana. Donarem a conèixer els progressos de la ciència, que, utilitzada amb finalitats pacífiques segons els fins del Creador, poden elevar ràpidament el nivell de vida humana. Intensificarem la nostra ajuda

voluntariat en la nostra organització. A part d’aquest llibre, Antoni Babra, consiliari diocesà de Mans Unides de Barcelona, ha escrit un volum en català amb el títol “Les campanyes de Mans Unides contra la fam en el món en la missió pastoral. Consciència, Resposta i Missió Pastoral de l’Església Diocesana a Barcelona”. Estaran disponibles a les delegacions de Catalunya i Balears

als serveis de migració. A través dels nostres Organismes i Associacions, en major escala encara, donarem impuls a l'ensenyament casolà i a l'economia domèstica, sabent que una de les claus del problema es troba en la utilització más racional de tots els recursos alimentaris de què disposa la dona en totes les llars del món. Recordem als pobles més afavorits el deure que tenen de viure més sòbriament. En fi, amb altres sostindrem les “Empreses pilot” la realització de les quals està ja en estudi. El nostre Congrés Mundial de Roma, a l'abril de 1956, serà el punt de partida d'una acció a gran escala. Des d'ara realitzarem els estudis preparatoris. Un sol obstacle en la lluita contra la fam seria insuperable: creure en la victòria impossible. Ara bé, totes unides i en connexió amb tots aquells que es consagren a la mateixa tasca, podem molt més que no pas creiem. No es necessita més per escometre l'empresa. Declarem la guerra a la fam.

5


 Campanya 2009

Mans Unides, 50 anys després de la seva creació, torna a les seves arrels però sense perdre de vista els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Eradicar la fam, agreujada la situació de crisi alimentària mundial des de mitjans els 90, no pot ser sinó continuant sent el nostre objectiu. 923 milions de persones passen fam al món al mateix temps, les collites baten records de producció. Mentre vivim rodejats d'abundància i opulència, 160 milions viuen amb menys d'un dòlar al dia. Les dades no poden fer-nos oblidar que nosaltres tenim molt a dir amb la nostra actitud i accions: és un treball de tots.

Combatre la fam, projecte de tots Des de fa 50 anys Mans Unides i els seus col·laboradors al Sud venen escrivint una història de solidaritat amb els pobles empobrits i oprimits de la terra. Aquest aniversari és un bon moment per tornar als orígens i revisar el fet fins ara. Però també moment, per prendre consciència dels nous reptes que el món d'avui ens exigeix a una organització que recolza el desenvolupament humà integral de tots els pobles i lluita per reduir les diferències entre els països del sud amb el nord. Combatre la fam, primer ODM

Cartell de campanya El cartell de la campanya d’enguany té com a protagonista les forquilles, els ganivets i les culleres. Voldríem que el nostre món fos com una taula parada, com una casa amb les portes obertes. Per això necessitem que tots aportem allò que tenim, les eines a l’abast de cada un (forquilles, ganivets i culleres). Però a més, els coberts serveixen per més coses: les forquilles per repartir, escollir... i ens recorden mans que ens demanen ajuda o que la donen. Els ganivets són per tallar qualsevol injustícia. Amb la nostra solidaritat i un repartiment més solidari dels béns, podrem eradicar la fam i parar taula per a tots.

6

Va ser al setembre de l'any 2000 quan, mandataris de tot el món es reuniren a la seu de Nacions Unides a Nova York, compromesos a reduir la fam i la pobresa en el món, aprovant la Declaració del Mil·lenni, i concretant-se dos anys després en els anomenats Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Els objectius s’han d’haver assolit l’any 2015. El primer d'aquests objectius és precisament combatre la Fam al món. En aquest 50è aniversari, Mans Unides l'adopta con a eix d’aquesta campanya. Causes de la Fam Si fa 50 anys el lema de la primera campanya va ser "Declarem la guerra a la Fam!", ara ens continuem sentint interpel·lats per la greu situació de pobresa extrema en la qual viuen molts pobles. La lluita contra la fam és una lluita que no té un sol enemic, sinó que és el resultat de tota una sèrie causes i situacions.

AUGMENTA LA FAM. El passat 9 de desembre, la FAO va divulgar que 963 milions de persones passen fam en el món. Aquestes xifres suposen un augment de 40 milions de famolencs respecte a 2007. Amb aquestes dades, l'objectiu del Mil·lenni de reduir a la meitat la desnutrició i la pobresa extrema, sembla una quimera.

D'una banda, les lleis de comerç internacional injustes fan que els països del tercer món no puguin vendre en igualtat de condicions els seus productes a altres països. El model actual globalitzat, desmuntades les barreres proteccionistes del Sud, i amb la inundació de productes subvencionats, porten la ja fràgil economia dels països del Sud a la ruïna total. D'altra banda, el deute extern i la manera en què molts països han d'afrontar-lo, amb obligacions d'inversió que només afavoreixen al donant, no ajuden al progrés d’aquestes societats. A més, les polítiques de desenvolupament a vegades equivocades -el model de monocultiu, més orientat a exportar que no pas a produir allò que es necessita per viure- contribueixen a desequilibrar encara més l'economia local. Si mirem l'àmbit local de les comunitats, sembla paradoxal que la majoria de víctimes de la fam viuen en zones rurals


 El primer Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni contempla la reducció de la pobresa extrema i de la fam a la meitat  Les lleis de comerç internacional suposen un entrebanc per al desenvolupament dels països del Sud  “Sembla paradoxal que la majoria de víctimes de la fam visquin en zones rurals i siguin agricultors

MAPA DE LA FAM DE LA FAO Percentatge de població subalimentada % <

5

15

25

35

50

>

MAPA DE PETERS És un mapa que presenta una distribució espacial més justa dels continents en el globus terraqüi. La proposta del cartògraf alemany va ser la de representar el mapa de tal manera que les àrees dibuixades en el mapa fossin proporcionals a les àrees reals. Els mapes que estem acostumats a veure són etnocèntrics i distorsionen les proporcions en favor del Nord. Per això, a Mans Unides i a altres ONGDs utilitzem el mapa de Peters.

Les xifres de la fam  963 milions de persones passen fam segons dades de la FAO. A l’any 2000 eren 848 milions.  2,9 milions de morts a l’any relacionades amb la fam  Només a Àfrica, 210 milions de persones pateixen de desnutrició crònica, segons la FAO  Més de 1.300 milions de persones viuen amb menys d’un dòlar al dia

Les causes de la fam  Lleis de comerç internacional injustes

L’arròs és l’aliment principal de la major part de la humanitat. L’especulació ha disparat el preu el 2008 | REUTERS/Amit Gupta

 Subvencions a la producció agrícola en països com EEUU o la Unió Europea i exportació dels excedents a preus sota cost (dumping)  Especulació bursàtil amb matèries primeres i conseqüent augment dels preus dels aliments  Deute extern dels països en desenvolupament  Orientació al monocultiu per a l’exportació a causa dels plans d’ajustament estructural de l’FMI i del BM  Sequera, desastres naturals i situacions de violència

7


Agrocombustibles Sovint les nostres contraparts prefereixen anomenar als biocombustibles, agrocombustibles. Els agrocombustibles són combustibles líquids fets de productes agrícoles com el blat de moro o la remolatxa. Els principals productors són Estats Units i Brasil, però també es produexen a la UE, als països llatinoamericans i Àsia. La problemàtica que presenten els agrocombustibles és que, en augmentar la demanda de terres pel cultiu de matèries primes per produir aquests es canvia l'ús de la terra. A més, els agrocombustibles consumeixen l'aliment que podria ser utilitzat per consum humà. La seva demanda fa pujar els preus dels aliments. En els darrers anys han augmentat dramàticament: prop del 83% segons el Banc Mundial.

Crisi alimentària La pujada de preus de les matèries primes en els darrers anys ha portat 100 milions de persones a la pobresa. Al menys 73 milions de persones depenen avui de l'ajuda humanitària per alimentar-se. 2.000 milions sobreviuen per la pujada dels preus dels aliments, segons dades del Programa mundial d'Aliments. La caiguda de les borses i la poca rendibilitat de la renda fixa ha portat els inversos en els darrers tres anys a invertir en cereals, disparant així els seus preus. Així doncs, els cereals s'han convertit en un objecte de especulació bursàtil. El danys col·laterals d'aquest fet són que mentre el món desenvolupat pot assumir pagar més pels aliments, al tercer món, fa que milions de persones morin de fam.

i agrícoles. Quan parlem de fam, rara-  El consum responsable és ment s'esmenta les grans multinacionals una peça fonamental en la agrícoles, amb una mà d'obra explotada, que dedica gran part de la producció a la lluita per la justícia. Cada un exportació mentre que els salaris ni tan de nosaltres pot marcar la sols permeten viure als seus treballadors diferència en condicions dignes. A més, el tema de la propietat de la terra és encara un tema candent: la zació de cereals com a matèria prima en majoria de camperols no són propietaris els agrocombustibles, es suma a la crítide les terres que cultiven o les que són ca situació. de propietat no solen ser les millors. D'altra banda, les situacions de conflic- El dret a la Alimentació te i violència permanent, juntament amb Alimentar-se és un dret humà fonala marginació social de la dona i altres causes relacionades amb els fenòmens mental. Segons Jacques Diouf, director meteorològics i els desastres naturals, General de la FAO, "per dret a l’alimensón factors que sovint agreugen les tació s'entén el dret de tot ésser humà a situacions de pobresa, de per si, estruc- tenir accés regular a una alimentació turals. Actualment l’augment del preu suficient, adient en el pla nutritiu i culturalment acceptable, dels aliments, per desenvolupar una Milions de persones per a la utilitdepenen de l’ajuda vida sana i activa. Es internacional per tracta del dret de poder menjar cadascú a alimentar-se dignament, en lloc de ser alimentat". Garantir aquest dret, rau en tres estratègies fonamentals: l'assistència directa en cas d'emergència, la seguretat alimentària i la sobirania alimentària. El primer dels conceptes es garantit

pel Programa Mundial d'Aliments. Del 2000 a l'any 2006, aquest fons ha reduït un 16 % la seva disponibilitat de recursos. La seguretat alimentària contempla el dret de produir aliments segurs i sans, evitant formes de producció que puguin engendrar perills per a la salut de les persones. En tercer lloc, la sobirania alimentària és el dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques de producció, distribució i consum d'aliments. Què podem fer nosaltres? Mans Unides fa 50 anys que recolza iniciatives econòmiques com cooperatives de comerç just i solidari, bancs de llavors i d'aliments, microempreses de producció d’energies renovables o les associades a camperols o indígenes. Davant el gran repte que suposa la fam al món, ens preguntem sovint què podem fer cadascú de nosaltres. Al plantejar-nos què fer, voldríem optar per una economia amb solidaritat, capaços d’adoptar costums menys consumistes i promoure una educació en un consum responsable. El comerç just assegura l'accés de tots als béns necessaris, un consum ecològic, respectuós amb el medi ambient, són bones accions per conduir-nos a un estat de consciència més alta de les limitacions del nostre món.


I La veu del Sud Jesús Albeiro Parra

“La violència aguditza el drama de la pobresa”

Jesús Albeiro Parra és el director de Pastoral Social a la Diòcesi de Quibdó, a la regió del Chocó colombià. Albeiro entén la seva feina com un “acompanyament a les comunitats” en l’elaboració del seu pro"El projecte no és nostre -diu Albeirosom nosaltres que preguntem a les comunitats com volen educar els seus fills, quines necessitats tenen, quins problemes... En base a això, és la comunitat qui dissenya el seu projecte". Jesús Albeiro Parra, prevere de la regió de Chocó, fa 12 anys que és responsable de la Pastoral Social de la Diòcesi de Quibdó. La situació del Chocó, regió selvàtica, rica en recursos naturals, però amb una manca total d’infraestructures i amb un component multiètnic importantíssim, s'ha vist agreujada en els darrers anys pel conflicte armat colombià. Aquest conflicte ha suposat un entrebanc important per al desenvolupament econòmic i social de la regió. El 80% de la població són negres, descendents dels esclaus africans, un 15% pertany a comunitats indígenes, i un 5 % a comunitats mestisses. "Sent una de les regions més riques del

10

jecte de vida malgrat l’oblit de l’Estat i la violència generada pel conflicte armat. Mans Unides dóna suport a la diòcesi en un projecte integral de vida per a les comunitats locals.

Colòmbia- Chocó La regió del Chocó està situada a la part nord-occidental del país, és frontera amb Panamà i té sortida als dos oceans, el Pacífic i l’Atlàntic. Aquesta posició geopolítica la fa desitjada en mig del conflicte armat colombià, on va començar fa 12 anys. El Chocó és zona selvàtica on viuen comunitats negres i indígenes, que lluiten per recuperar la seva terra. Hi ha plans de grans obres i infraestructures que no tenen en compte la població local. Molts desplaçats pel conflicte encara no han retornat a casa.

país, és una de les més pobres, on es fa palès l'abandonament per part de l'Estat colombià". Albeiro explica com gran part de la feina que ha dut a terme la diòcesi, ha estat organitzar la població per tal que poguessin reivindicar els seus drets, entre ells, el de viure dins d'aquest territori i amb unes condicions mínimes. Però al 1996 tots aquests projectes de vida per a les comunitats, van veure's

aturats amb l'arribada del conflicte armat a la regió del Chocó. "La guerra llavors, va fer malbé tots els plans i va obligar a canviar-los. Molts centres comunitaris van ser destruïts i hi va haver un gran nombre de persones desplaçades que fugien de la violència". La diòcesi en aquell difícil moment, segons explica Albeiro, va haver d’adoptar un paper de denúncia davant les


AFROCOLOMBIANS D’una població de 400.000 persones, un 80% són afroacolombians, és a dir, descendents dels antics esclaus africans que van portar els colonitzadors espanyols. Es troben al grup de les comunitats més pobres del país

Un lluitador per la pau Jesús Alberto Parra viu i treballa a la diòcesi del Quibdó. Juntament amb la diòcesi el seu treball se centra incansablement en la defensa dels drets humans, les comunitats locals (en la seva majoria afrocolombians i indígenes) i la cerca d'un camí per a la pau i la reconciliació al conflicte armat colombià. Aquesta actitud de denúncia de totes les agressions de les quals són víctima la població del Chocó, han portat problemes i amenaces personals al Pare Albeiro Parra, el qual va haver d’enfrontar un judici per injúries i calúmnies contra els paramilitars. No en va, al 2005 la Diòcesi va ser reconeguda amb el Premi nacional de pau de Colòmbia. Per Albeiro, és essencial com Església no deixar de banda la dimensió profètica del Evangeli: "anunciar una bona nova, anunciar a les comunitats que és possible la justícia, que és possible la pau i l'amor, que la reconciliació és possible.

INDÍGENES El Chocó és una de les regions amb més comunitats indígenes de Colòmbia. Concretement, representen el 5% a la regió. Encara que per llei se’ls ha reconegut molts drets sobre la terra, són encara víctimes de la manca de terres cultivables i condicions de vida

GUERRILLES, PARAMILITARS I EXÈRCIT El conflicte armat de Colòmbia fa més de 50 anys que dificulta el desenvolupament de pobles i comunitats. A l’any 96 el conflicte va arribar al Chocó, fet que va agreujar la pobresa de la regió i alterar-ne els plans de desenvolupament

I "El nostre paper ha de ser el de profetes. Anunciar que és possible viure en pau i reconciliats"

FUMIGACIONS DE COCA Per tal de lluitar contra el narcotràfic, el govern de Colòmbia juntament amb suport exterior, fumiguen amb herbicides gran quantitat d’extensions de cultius. Aquesta acció, però, afecta a altres cultius i als animals, cosa que altera l’equilibri natural de la regió

I “El govern ha d’invertir recursos en la regió per tal de deslegitimitzar els grups armats” I “L’Església acompanya a les comunitats en els seus processos organitzatius”

agressions que les comunitats sofrien des de les diferents parts enfrontades a causa del conflicte. La població civil es troba en mig de les diferents parts implicades: guerrilles, paramilitars i exèrcit del govern. "Nosaltres però no som neutrals, nosaltres estem del costat de les víctimes". Albeiro ha estat amenaçat en diverses ocasions per la seva tasca de denúncia de les nombroses agressions que ha patit durant aquest temps la població

local. Malgrat això tant Albeiro com la diòcesi de Quibdó continua intentant construir una agenda de pau Albeiro parla de transformació del conflicte armat. “Acabar amb ell és molt complicat, per això intentem encapçalar una agenda de pau en la regió". El responsable de la Pastoral parla de diferents factors que poden ajudar en aquesta transformació del conflicte. Davant de qualsevol agressió contra la població civil hi ha un compromís de denúncia pública. Albeiro considera que tant el govern com els grups armats han de ser conscients de la necessitat d’ un procés de pau negociat políticament. Si

l'Estat no fa les inversions socials necessàries en la regió que permetin a la població viure amb dignitat, aquest no estarà en condicions de deslegitimitzar els grups armats, explica Albeiro. Un pla integral per al Chocó Mentrestant, la diòcesi continua en el seu treball d'un projecte integral per a les comunitats. Aquest projecte inclou la implantació d’un projecte de model productiu que permeti recuperar cultius. Altres aspectes que desenvolupa el pla són els de l’educuació i formació de líders, juntament amb l’enfortiment del s processos de gestió i organització.

11


 La veu del Sud

Franz Barrios Villegas

Una vida compromesa Franz Barrios Villegas és un indígena quitxua llicenciat en Dret, Politiques i Sociologia, ex senador de la República i líder polític d’esquerres des de la dictadura d’Hugo Banzer. Ha apostat pel treball social a les zones més pobres de Bolívia, a través de l’Institut que porta el nom d’un líder indígena que va ser assassinat pels colonitzadors espanyols. Franz va crear l'Institut Politécnic Tomàs Katari (IPTK) l'any 1976 durant el confinament a què es va veure exposat en el seu poble, Ocurí, a la província de Chayanta, en època de la dictadura. La reacció de la població és de molta esperança i satisfacció perquè, en no existir Estat, l'IPTK era l'organisme que cobria part de les seves necessitats primordials: en matèria de salut l'IPTK va rebre el reconeixement de Nacions Unides com un dels 12 millors i més ambiciosos projectes de medicina a Amèrica Llatina, fet que va canviar la situació de la província.

“Bolívia està intentant fer realitat un somni” En un moment de canvi i esperança, després de l’arribada al poder ja fa 3 anys d’Evo Morales, la situació social a Bolívia dóna passos però potser no tan grans com s’esperava. I és que l’absència d’Estat durant dècades i la dificultat tant política com natural per l’immens retard que s’arrossega, fan que institucions com l’IPTK continuïn sent avui en dia un dels pilars fonamentals per donar les prestacions socials adients. Elena Señor - Fa 3 anys Evo Morales arribava al poder i la població es va il·lusionar molt. Quin balanç fa d’aquests dos últims anys? - La gran importància del procés que està vivint Bolívia es pot resumir en dues mesures transcendentals: 1r. Per primera vegada el 53% de la població total de Bolívia (pobles indígenes) està incorporada al poder a través del govern d'Evo Morales. I en la nova constitució s'està implantant el reconei-

IPTK, UNA APOSTA PEL DESENVOLUPAMENT

Per crear l’IPTK Franz Barrios es va inspirar en "Els 4 genets de l'Apocalipsi" que calia combatre a Chayanta:  La Mort: per això va crear el Departament de Medicina Rural: i és que 480 de cada 1.000 nens morien en el 1er any de vida (així com també morien moltes de les seves mares).  La Misèria Camperola: va idear el Departament d'Agropecuària  L'Explotació Minera: va desenvolupar el Departament de Tecnologia Apropiada i Enginyeria Minera per capacitar els miners per enfrontar-se a l'explotació capitalista i a la sobreexplotació.  La Corrupció: va crear el Departament d'Administració Pública: per formar els homes en administració pública i combatre la corrupció.

12

 “Per primera vegada el 53% de la població de Bolívia (pobles indígenes) està incorporada al poder a través del govern d'Evo Morales”  “El 60% de la població de Bolívia és pobre, i a Chayanta el grau de pobresa és del 98%, així que la feina de l'IPTK és un gra de sorra al desert” xement de la multietnicitat del país (36 ètnies reconegudes). 2n. Recuperació dels recursos naturals per al poble bolivià, a través de l’Estat. Per exemple, en el petroli i el gas. Les empreses transnacionals només deixaven 300 milions de dòlars a l’any i ara, amb la nova llei d'hidrocarburs, s'han multiplicat per 6 perquè el nou govern bolivià ha aconseguit 2.000 milions de dòlars i cap de les 44 empreses se n'ha anat de Bolívia. I és que aquestes reben el 32% pel treball que fan (explotació, transport, comerç...), més un 18% dels recursos naturals però ara, a més a més, l'Estat bolivià rep el 50% de la utilitat líquida de tot el que significa l'explotació. No obstant això, com l'Estat estava molt separat de la societat és molt difícil combatre la situació de crisi i Evo Morales té tants problemes a resoldre que la situació avança més lenta del que el poble voldria. - La constitució que vostè esmentava és un bon document per començar


Bolívia: Chayanta i Potosí La província de Chayanta, al Nord del Potosí, és la més pobra de Bolívia, amb un 98% de grau de pobresa i el 100% de la seva població indígena (quítxua) i camperola. Com a Chayanta l'any 1976 no existia cap presència estatal, Barrios va idear l'IPTK per substituir les funcions que hauria d'haver escomés el govern absent. Avui en día l’IPTK continua sent un dels pilars claus que ajudan a l’Estat a cobrir les necessitats de la població

a treballar? - Crec que sí perquè la constitució no sols és un text reformat totalment sinó que està dissenyant un nou estat. - Doni’m exemples de la actuació del IPTK tant en salut com en altres temes. - Per exemple, a Sucre (capital històri-

ca de Bolívia) l'IPTK va crear un hospital de 2n nivell que avui en dia atén 160.000 consultes l’any. A part, hem implantat quatre postes mèdiques, 38 postes sanitàries, polítiques i campanyes de salut, preparació i qualificació d’infermers. A més a més, l'IPTK al llarg de la seva història ha aconseguit la capacitació de

molts joves, omplint un buit en l’educació de Bolívia: ha format 4.500 camperols a nivell mitjà en Medicina, Agropecuària, Tecnologia i Administració Pública. - Quina és la participació de Mans Unides en aquests projectes? - Per exemple, en programes com el Programa Integral de Seguretat Alimentària, que està finançat al 90% per Mans Unides, amb el tema de l'escassetat d'aigua fomentem la producció, creem infraestructures (canals de reg, sitges...) i fem formació a la gent, sobretot en les unitats familiars. En definitiva, un pla integral destinat a millorar la dignitat de les famílies pobres. - Quant a la salut materna, Objectiu del Mil·lenni que ha centrat els esforços de Mans Unides en el 2008, què fa l'IPTK? - El problema fonamental a Bolívia és la protecció a la vida. Per això és un dret fonamental que cal atendre. Per exemple, els metges han hagut d'agafar el costum de les dones de parir de genolls per aconseguir que tinguin els seus fills en hospitals i així minimitzar els riscos i garantir la salut materno-infantil. Igual que la vida de la dona té una doble funció: com a mare i com a dona, a Bolívia la dona també pateix una doble exclusió: perquè està "maltractada" en la unitat familiar (masclisme cultural) i perquè la dona no participava tampoc en l'Estat. Des de l'IPTK combatem aquesta injustícia atenent-la més a ella i als nens que als homes perquè són els col·lectius més desfavorits tant per l'Estat com pel sistema social. - Els 4 genets de l'Apocalipsi de fa 30 anys continuen cavalcant? - Sí però amb els programes de l'IPTK hem aconseguit, en el cas de la "Mort", avançar molt perquè Chayanta ja no és la primera província del país en índexs de mortalitat. Quant a la "Misèria Camperola" hem fet grans avanços però el problema és estructural, ja que el 60% de la població de Bolívia és pobra, i a Chayanta ho és el 98%, així que la feina de l'IPTK és un gra de sorra al desert. I en l’ "Explotació Minera" i la "Corrupció" el que fem és formar la gent perquè tingui capacitat de resposta, de gestió i per tant les empreses mineres i l'Estat siguin menys corruptes.

13


I La veu del Sud

Jesús Antonio Villar i Maria Luisa del Carmen

“Els indígenes de Guatemala estan en una situació límit” La població indígena és a Guatemala la més vulnerable, la més discriminada i desposseïda. Pateix greus mancances en les condicions de vida tant en educació, com en salut o en possibilitats, segons ens expliquen Jesús Antonio Villar i Maria Luisa del Carmen, membres de l’ONG local "Sagrada Tierra", que porta 20 anys treballant amb els q'eqchís d’El Petén guatemalenc. Mans Unides i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, recolzen un projecte integral fins el 2011 per a la millora de les condicions de vida i de treball dels indígenes mayes q'eqchís.

Jesús Antonio i Maria Luisa

Sagrada Tierra: Vint anys treballant per als q’qechís “Loq' laj ch'och”, o el que és el mateix, Sagrada Tierra en q’qechí, és una organització que treballa pel desenvolupament integral dels més vulnerables, impulsant activitats socials i econòmiques per les comunitats indígenes mayes a la regió d’El Petén. Des de fa més 20 anys hi treballa a la regió. Jesús Antonio Villar, és el coordinador general de l’organització: “Vaig viure en aquests llogarets, i per a mi va ser un xoc vital trobar-me amb la bellesa d’aquesta cultura. Jo era prevere en missió, però em vaig trobar que ells eren millors que jo. Ells tenen solidaritat, respecte als ancians, als nens, que viuen en comunitat, que treballen junts... Una sèrie de valors que em van fer dir, "jo he de venir a viure aquí". Quan vaig tenir l'oportunitat, vaig venir a viure amb ells, vaig aprendre el Q’qechí, i em vaig enamorar de la seva cultura”.

14

-Les comunitats indígenes són pobres, però són doblement pobres si mirem la resta de la població. Es calcula que el 54 % de la població de Guatemala és pobre i el 66 % de les famílies indígenes viuen en condicions d’extrema pobresa. -MLC. Sí, les comunitats indígenes tenen moltes mancances, però pel que fa a la situació de la dona, diríem que aquesta és triplement discriminada: per ser dona, per ser indígena i per ser pobre. -Quin és el paper de la dona a la cultura Q’qechí? -MLC. Ella és el pilar de la transmissió de la cultura, de les tradicions, és el lligam que uneix la família, i de la família amb la comunitat. Juga un paper molt important en l'educació dels nens i en el manteniment dels valors de la cultura maya q'qechí. -Com és la realitat dels nens en la comunitats on treballeu? -MLC: En les comunitats on treballem hi ha escola primària. Sovint, per les condicions socials i econòmiques, es dóna un absentisme alt, especialment en les èpoques de collita i sembra, on les famílies es dediquen per complet a aquesta tasca, i els nens també hi participen. -I el tema de la llengua? -MLC. L'idioma de les comunitats és el q'qechí, un idioma totalment constituït com a llengua, amb escriptura i llenguatge. No sempre és conegut pels mestres de l'escola i aquest és un problema que interfereix en què els nens entenguin el

I “La dona és triplement discriminada a Guatemala: per ser dona, per ser pobre i per ser indígena” I “La relació dels mayes amb la terra és de respecte i veneració, mai d’explotació i de treure profit d’ella” que se'ls explica a l'escola. Hi ha esforços de diferents entitats per reduir l'absentisme. -Per a les comunitats el valor que es dóna a la terra és molt important.


Guatemala El 65% de la població de Guatemala és rural i predominantment agrícola, però amb un repartiment de terres desigual. El 57 % de la població de Guatemala és indígena maya. Un 10% de la població concentra gairebé la meitat dels ingressos de tota la població. El 54% de la població és pobre i en zones rurals, la pobresa arriba a un 75 % . El departament d’El Petén, on Sagrada Tierra porta més de 20 anys treballant, és un departament rural situat al nord del país, i dedicat a una economia agrària i ramadera.

-JAV: La valoració que fan els indígenes de la terra cal inscriure-la dins de la seva cosmovisió: el sol, la lluna, les estrelles... És una relació de fraternitat amb els elements naturals, de respecte,

no d'explotació. En aquesta relació els indígenes han anat perdent la propietat sobre la terra a causa dels diferents interessos. En el seu moment va ser el cafè, després el cotó i ara és la canya de

sucre. Ara s'ha incrementat el cultiu de la canya africana per utilitzar-la com a agrocombustible... -Els vostres projectes que realitzeu amb Mans Unides i l'ACCD a què estan dirigits? -JAV: Els ajudem en allò que ells ens van demanar: millorar les seves condicions de vida, de producció, de salut i educacionals. Hem millorat la tècnica, s'ha produït en alguns terrenys fins el doble del que es produïa. Volien aprendre a llegir i escriure q'qechí: estem amb programes d'alfabetització en els dos idiomes. També donem formació a les llevadores tradicionals de les comunitats, millorant l'atenció en el part i posarles en contacte amb els hospitals locals.

Producció, nutrició i formació, eixos del programa coofinanciat L'objectiu fonamental del projecte que coofinancen Mans Unides i la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat és el de contribuir a la seguretat i autonomia alimentària de la població q'qechí del sud d’El Petén, gràcies a la diversificació i producció de llavors bàsiques i cultius alternatius que afavoreixin una nutrició més adient. És per això que el pla contempla una important capacitació tecnològica. Així mateix, vol diversificar la pròpia alimentació i la consolidació d’alternatives d'atenció materno-infantil mitjançant la formació de llevadores i el cultiu de plantes medicinals. Per últim, el projecte promou activitats encaminades a generar ingressos alternatius a través de l’especialització dels comitès de dones amb tècniques de costura. Transversalment, el pla treballa altres aspectes com el reconeixement de la cultura i els valors q'qchís i la conservació i preservació del medi ambient.

15


I Memòria 2008

Les delegacions de Mans Balears han donat suport L'any 2008 els donants de les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears van finançar 76 projectes de desenvolupament a 29 països del Sud. De tots aquests projectes, 34 es van desenvolupar a l'Àfrica, 26 a l'Amèrica Llatina i 16 a l'Àsia. ÀFRICA Angola Construcció d'una escola de primària: construcció de 3 aules. Barcelona Angola Abastament d’aigua i llum a la població rural. Eivissa Angola Construcció d’una escola rural.Tortosa Benin Construcció d'una escola primària. Girona Benin Millora de les condicions educatives per a la formació profesional a Parakou. Girona, Aj. Pineda de Mar Benin Creació d’un centre de recuperació nutricional materno-infantil. Tortosa, Aj. Sant Carles de la Ràpita Burkina Faso Construcció de cinc aules per a un col.legi de primària. Girona Burundi Construcció d'una escola primària Burambana. Eivissa Camerun Equipament informàtic per a un Centre de Formació Profesional. Girona Etiòpia Millora de les condicions socio-sanitàries de la població del districte d’Abobo. Eivissa, Fons Pitius Etiòpía Millora de les condicions socio-sanitàries de la població rural del districte d'Adobo. Mallorca Ghana Millora de les capacitats pedagògiques del professorat a la regió de Brong-Ahafo. Tortosa, Aj. Amposta Kenya Millora de les condicions sanitàries de les poblacions amb pobresa extrema dels Suburbis de Nairobi. Tortosa, Aj. Tortosa Kenya Recolzament a la campanya de salut dirigida a la dona. Vic Madagascar

16

Ampliació d'una escola de secundària i formació professional: construcció d'un nou edifici. Barcelona Malawi Centre per a la prevenció de la transmissió de la sida mare/fill. Solsona Malawi Cobertura sanitària per a la població rural a través d'una unitat mòbil. Solsona Mali Ampliació d’escola. Construcció de 3 aules. Tortosa Mauritània Construcció d'una escola primària de quatre aules en zona rural. Vic Mauritània Millora de mètodes agrícoles. Lleida Moçambic Construcció d'una escola primària. Barcelona Moçambic Formació de nens del carrer. Mallorca Nigèria Compra ambulància Girona, Aj. Llambilles, Palol de Revardit, Camos, Cornella, Porqueres i Consell comarcal del Pla de l’Estany Nigèria Construcció de maternitat. Girona República Democràtica del Congo Construcció de dos internats com a centre mixt de formació. Menorca Senegal Atenció integral a nens i adolescents maltractats. La Seu d'Urgell Senegal Formació general i capacitació tècnica per a dones indígenes. La Seu d'Urgell Senegal Retorn de famílies desplaçades a la zona humanitària de Curvarado. La Seu d'Urgell Senegal Construcció de 9 classes de primària. Solsona Tanzània Construcció de 4 aules i 3 laboratoris en un centre de secundària. Barcelona Uganda Equipament d'un hospital i construcció de 5

habitatges per al personal sanitari. Barcelona Uganda Ampliació d'un programa de formació de dones de zones rurals. Barcelona Uganda 4 cases de treballadors i pavelló de día en un Centre de salut. Girona Uganda Construcció i equipament de menjador i cuina en escola de primària rural. Lleida Uganda Programa de desenvolupament integral per a nens, pares i professors. Tarragona AMÈRICA LLATINA Bolívia Formació en tècniques agropecuàries i foment de l' explotació ganadera. Girona Bolívia Enfortiment de l'educació en internats per a nens camperols. Mallorca Bolívia Capacitació i producció bestiar en 3 zones del municipi de Tomave. Vic


Unides de Catalunya i a 76 projectes a 29 països

Bolívia Sistema de proveïment d'aigua potable a una comunitat rural. Barcelona Bolívia Millora de la qualitat de vida de les famílies mitjançant l'enfortiment de l'activitat agropecuària. Eivissa, Fons Pitius Bolívia Enfortiment productiu de comunitats andines de regants. Lleida, Diputació Lleida Bolívia Millora del sistema productiu i les capacitats d’organització dels actors econòmics i institucionals. Tarragona; Aj. Reus i Diputació de Tarragona Brasil Construcció d'un centre de formació agrícola i creació de llocs de treball. Barcelona Brasil Millora de la situació socioeconòmica de les famílies del districte d'Ebrom. Girona, Aj. Banyoles Brasil Equipament Informàtic i Biblioteca per a Centre de Formació. Girona Brasil Millora de la situació socioeconòmica de les famílies del districte d'Ebro. Vic; Aj. Manresa i Aj. Igualada Colòmbia Seguretat territorial en comunitats campero-

les. Tarragona Equador Millora del sistema organitzatiu, productiu i comercial dels petits productors de cacao. Tortosa, Aj de Benicarló El Salvador Capacitació i producció agropecuària en comunitats rurals. Vic Guatemala Enfortiment de les capacitats d’organització per al desenvolupament comunitari de les dones indígenes Q’equchies del municipi de Chisec. Tarragona, Aj. Cambrils Hondures Capacitació en gestió i administració a microempresàries. Tarragona Mèxic Ampliació d'un menjador infantil rural. Barcelona Nicaragua Electrificació de comunitats rurals al departament de Jinotega. Barcelona, Aj. d'Abrera i Aj. de Vilafranca del Penedès Panamà Suport al desenvolupament integral de comunitats camperoles de Veraguas. Girona, Aj. Quart i Aj. Figueras Perú Programa de formació i protecció d'infants de zones rurals. Barcelona Perú Programa d'alfabetització de dones. Girona Perú Dotació d'aigua potable a comunitat camperola. Girona Perú Millora de la qualitat de vida de les famílies del districte d’Umari. Tarragona, Aj. Tarragona Perú Millora de la qualitat de vida de les famílies del Distrito de Umari, Província de Pachitea.

Tortosa, Aj. Tortosa Perú Millora de la producció en comunitats Andines. Tortosa, Aj. Ampolla i Aj. Roquetes ÀSIA Índia Programa de recuperació, emmagatzematge i distribució d'aigua. Barcelona Índia Programa de desenvolupament agrari sostenible. Barcelona Índia Programa de desenvolupament rural comunitari: creació de 20 petits centres educatius i 2 dispensaris. Bar.celona Índia Programa per a la prevenció de l'explotació dels infants i de la dona. Barcelona Índia Ampliació programa de salut i alfabetització. Eivissa Índia Reconstrucció d'una escola primària. Girona Índia Construcció Escola Primària. Girona Índia Ampliació de col.legi. Girona Índia Tallers de formació Professional i Sala multiús. Girona Índia Escola de nens tribals. Lleida Índia Col·legi i internat per aborígens. Lleida Índia Construcció d’un centre comunitari per als aborígens. Tarragona Índia Ampliació d'escola. Tortosa Índia Construcció d'un centre de formació per a dones i compra d'un vehícle. Vic Índia Millorar la situació dels nens orfes seropositius del districte de Karimnagar. Vic Palestina Ampliació d'hospital. Construcció de una planta amb 20 llits i d’ una unitat de cures intensives. Barcelona

17


I Memòria 2008

Els projectes es centren en les prioritats socials per a un desenvolupament sostenible

12 projectes agrícoles La ramaderia i l’agricultura són el mitjà de vida de molts pobles al món. El projectes agrícoles milloren les condicions de vida. El 2007 a tot l’estat s’han fet 102 projectes.

Dels 76 projectes finançats des de Catalunya i Balears el 2008 a Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, 28 van ser educatius, 12 sanitaris, 12 agrícoles, 19 socials i 5 de promoció de la dona.

28 projectes educatius

5 projectes de promoció de la dona

L’educació sempre ha estat una de les prioritats de Mans Unides tant en aquesta campanya 2008 com en les anteriors. A tot l’Estat espanyol el 2007 es van fer 296 projectes.

Invertir en la dona és un valor segur tant per a la família com per a la seva comunitat i país. El 2007 s’han fet 126 projectes a tot l’estat.

12 projectes sanitaris

19 projectes socials

Sense salut no es poden assolir els Objectius del Mil.lenni. Des de Catalunya i Balears s’han finanaçat 12 projectes sanitaris el 2008 i, des de tot l’estat, 140 el 2007.

Per millorar la qualitat de vida de les comunitats i conscienciar la població sobre la seva responsabilitat comunitària. A tot l’estat durant el 2007 s’han fet 164 projectes

Els comptes, clars Segons les últimes xifres auditades corresponents a l’exercici 2007, Mans Unides va recaptar 62 milions d’euros i va finançar 828 projectes a 60 països.

Dades financeres auditades del 2007 Delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears DELEGACIÓ BARCELONA GIRONA

A l’estat espanyol, Mans Unides va recaptar un total de 62 milions d’euros. D’aquesta quantitat, es van destinar 58 milions a nous projectes de desenvolupament a 60 països. D’aquests projectes es van beneficiar 5.740.422 persones de manera directa i 25.296.669 de forma indirecta. Per continents, d’aquests projectes es van realitzar 302 a Àfrica, 208 a Amèrica, 315 a Àsia i 3 a Oceania. Els ingressos de Mans

18

I El 2007, Mans Unides va destinar prop de 58 milions d’euros a finançar 828 projectes de desenvolupament a 60 països

EIVISSA LLEIDA MENORCA MALLORCA URGELL SOLSONA TARRAGONA TORTOSA

Unides provenen en un 80,8 % de fonts privades. L’elevat percentatge d’aportacions privades, tradicional en l’organització, ens permet decidir amb independència.

VIC

TOTAL

RECAPTACIÓ 2007

3.178.522,49 € 423.220,85 € 234.012,60 € 192.884,26 € 209.458,44 € 339.459,67 € 125.126,26 € 224.840,84 € 379.705,15 € 316.433,36 € 276.075,32 € 5.899.739,24 €


I Testimonis

Visites a projectes d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia En aquest butlletí us oferim els testimonis de voluntaris de Mans Unides de les delegacions de Tarragona, Lleida, Tortosa i Barcelona que han visitat recentment projectes de desenvolupament recolzats i finançats per la nostra organització. Amb

aquests exemples de projectes visitats a Nicaragua, Moçambic i Índia ens podem fer a la idea de l'impacte dels més de 800 projectes que Mans Unides finança cada any a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina gràcies a les aportacions de socis i donants.

Nicaragua

Montse Ribes i Heredia Voluntària de la Delegació de Lleida l passat mes d’octubre, concretament del 14 al 24, un grup format per sis persones d’arreu de l’Estat Espanyol (Maria, delegada de Mallorca; Ma Carmen, voluntària d’operació enllaç de Bilbao; Javier, voluntari de Segovia; Rafa, de Serveis Central de Madrid; Pepe de Madrid, voluntari i coordinador del viatge i una servidora,

E

“Vam visitar projectes enfocats bàsicament a l’educació, la salut i l’agricultura, pilars fonamentals per desenvolupar-se i tenir una vida digna”

I “Potser sí que Nicaragua a nivell econòmic és força pobre, però d’altra banda té una gran riquesa en els seus habitants, ja que desprenen admirable fortalesa, gran felicitat i alegria, solidaritat entre els membres de les seves comunitats i generosa hospitalitat” 19


I Testimonis

Montse, voluntària de la delegació de Lleida) vam poder fer realitat un dels nostres somnis: visitar Nicaragua per tal de conscienciar-nos de la situació política, social i cultural, conviure amb la gent i conèixer els projectes que Mans Unides hi finança. Durant aquests meravellosos dies vam visitar projectes enfocats bàsicament en l’educació, la salut i l’agricultura, pilars fonamentals perquè una societat pugui desenvolupar-se i tenir una vida digna. Educació Projectes educatius com el de “La Casita Azul” on es dediquen a oferir una educació a la població infantil en risc i marginació social als barris marginals del centre de Managua. Actualment, gràcies a aquest centre, els nens i nenes reben alimentació, atencions mèdiques i educació.

I “Vam poder constatar, in situ, que amb pocs recursos també és pot ser feliç. I que amb les nostres col·laboracions, a vegades per nosaltres insignificants, ells n’aconsegueixen grans resultats”

Amb l’associació “Hijos del Maíz” vam visitar una aula d’informàtica la qual pretén millorar el nivell i qualitat educativa dels alumnes i joves de la comarca, ja que tot el que els permeti avançar intel·lectualment els donarà possibilitats de desenvolupar-se i accedir a millors condicions de treball i vida. I vam poder tenir una convivència amb un grup de mestres de la “Vicaria Apostòlica de Bluefields” els quals executen projectes per a poder oferir l’educació bàsica en les comunitats rurals que no tenen cobertura oficial, aportant també formació en valors humans i cristians. Sanitat Projectes de salut com els que ofereix “l’Institut d’Acció Social Juan XXIII” amb l’objectiu de millorar la salut de les famílies, oferir formació tècnica als promotors de salut i parteres i construir dispensaris, llocs de salut, hospitals i venda social de medicaments on aquests es venen fins a un 70% més barats que a les farmàcies privades.

20

jecte sobre el cultiu del maracuyà per tal de millorar les condicions de vida dels habitants del municipi de San José de los Remates i així, puguin sortir de la pobresa en la què viuen. Dones I finalment, el col·lectiu de “Las mujeres de La Bahía”, porten a terme un projecte adreçat a les dones per tal d’augmentar-ne la seva autoestima i la seva condició com a persones, capacitar-les en diferents activitats i que es puguin ajudar entre elles. Ja veieu... la veritat és que en aquest viatge hem après moltíssim i hem tornat amb la maleta ben plena de noves amistats, de bons records, de noves experiències i... d’emocions i sentiments que se’m fan molt difícils d’explicar en el nostre món on l’abundància i el benestar són presents en les nostres llars. Potser sí, que Nica“En aquest viatge hem après moltíssim i hem tornat amb la maleta ben plena de noves amistats, de bons records, de ragua a nivell econònoves experiències i... d’emocions i sentiments que se’m mic és força pobre, fan molt difícils d’explicar en el nostre món de però d’altra banda té l’abundància” una gran riquesa en els seus habitants ja Caritas de Managua també aposta per que desprenen admirable fortalesa, gran la construcció d’un dispensari mèdic i un felicitat i alegria, solidaritat entre els local de venda social de medicaments. membres de les seves comunitats i generosa hospitalitat amb els visitants Agricultura que, com el nostre grup, vam poder conviure amb ells i compartir una experiènProjectes d’agricultura com els que cia inoblidable i molt enriquidora a nivell porta a terme “El Centro de Apoyo a personal. Programas y Proyecto (CAPRI)” els Vam poder constatar, in situ, que amb quals formen i assessoren als agricultors pocs recursos també és pot ser feliç. I per tal de millorar els seus cultius, diver- que amb les nostres col·laboracions, a sificar els seus productes i augmentar la vegades per nosaltres insignificants, ells seva producció. També impulsen pràcti- n’aconsegueixen grans resultats i esdeques agrícoles productives i respectuo- venen molt importants i imprescindibles ses amb el medi ambient. pel seu desenvolupament. Les religioses “Esclavas de la En fi... un somni fet realitat el qual recoInmaculada Niña” porten a terme un pro- manaria a tothom!!!


I Testimonis

Moçambic fins a 100.000 habitants. Viuen en cases de fang i palla –pajotas-, sense cap infraestructura: sense asfaltar, sense xarxa d’aigües ni potables ni residuals. Tot i això, els nens juguen feliços. Vam conviure i vam conèixer la feina que estan portant a terme les missioneres i missioners amb la col·laboració de professionals nadius i l’ajut de Mans Unides.

Rosa Montalvo Tresorera de Mans Unides Tarragona l novembre de l’any passat, vaig visitar Moçambic en el marc d’un viatge de formació de Mans Unides. L’equip el composàvem sis persones provinents de diferents delegacions i de Serveis Centrals. Van ser uns dies intensos de viatjar pel sud d’aquest país sud-africà, de contemplar uns paisatges meravellosos al llarg dels seus 2.500 km de costes banyades per l’oceà Índic i grans extensions de terres fèrtils castigades per les sequeres. No puc oblidar les mirades de tants nens i adolescents, la majoria totalment orfes degut a l’ultima guerra civil de 16 anys de durada i a les malalties (Sida, malària, desnutrició...) ni les mirades de les fantàstiques dones que caminaven eixerides amb les seves faldilles de vius colors, el cistell al cap i el nadó a les seves espatlles. Són mirades que impressionen, rialleres però amb un vel de tristor. A l’alba, ja caminen per la carretera per anar al mercadet a vendre o comprar. Aquestes dones són el suport de la

A

Sanitat

I “Vam conèixer la feina que estan portant a terme les missioneres i missioners amb la col·laboració de professionals nadius i l’ajut de Mans Unides” seva família. Molts homes emigren a treballar a Sud Àfrica, i sovint abandonen les seves famílies. Per aquest motiu la zona presenta una població formada majoritàriament per nens, adolescents i dones. A la perifèria de la capital, Maputo, han anat creixent barris marginals, alguns de

Dels projectes sanitaris on col·labora Mans Unides, m’impactà la visita a l’hospital de Chalucuane per la seva càrrega emocional. Gestionat per les Germanes de Sant Vicenç de Paül tinc un record especial, gràcies a la càlida acollida que ens brindaren i per la magnitud de la seva feina. És un hospital al que acudeixen també els familiars dels malalts, dormen on poden i donen un cop de mà al personal. En el butlletí 170 de Mans Unides trobareu una referència més completa d’aquest projecte. Un altre objectiu sanitari que impulsa Mans Unides és la millora de la salut materna mitjançant la col·laboració amb la Comunitat de Sant Egidi. La feina con-

21


I Testimonis

sisteix en la formació de personal sanitari autòcton en la teràpia de prevenció del Sida. Ens van explicar que tractant a les mares durant la gestació i després del part s’aconseguia salvar la vida del nadó i que nasqués sa. Es un projecte de vital importància per a les dones i especialment per a les adolescents. Reconstrucció d’un poble Una visita engrescadora fou a la població de Mumemo, a prop de Maputo. Les Germanes Franciscanes Hospitalàries, amb la super-germana Susana Custodio al capdavant, han aconseguit la reconstrucció d’un poble que va ser destruït per la guerra i les inundacions. Es van perdre més de 700 vides. Ara és una població de 1.200 famílies que malgrat no tenir tots cases de totxanes, viuen tranquils dedicats al cultiu de mandioca i mill. Mans Unides va recolzant econòmicament la construcció de dos pous, imprescindibles per a la supervivència del poble. També ha finançat una escola de primària per a 1.000 alumnes i classes per a l’alfabetització d’adults així com un centre de salut on s’atenen urgències, vacunacions, parts, controls de Sida... Al mateix Mumemo n’hi ha un internat de noies i un altre de nois per a orfes. Les Germanes han posat en marxa una escola de secundària i un centre de formació professional on hi ha tot tipus de tallers. És una obra esplèndida. Educació L’escolarització és primordial i es pot palpar que Mans Unides ha posat molt d’esforç econòmic en aquesta àrea, ja que hi té bastants

projectes, cadascun dels quals atén diferents característiques i necessitats de la població. Només anomenaré alguns, ja que l’objectiu és comú: millorar el desenvolupament i benestar dels infants i adolescents. Un exemple és l’escola de secundària de Inhambane, amb 3.000 alumnes en dos torns. És normal que les escoles facin torns en tot el país. El primer torn comença a les 7 del matí i el segon a les 12:30. És molt habitual que els alumnes hagin de recórrer fins a 6 quilòmetres per assistir a l’escola. No podem pas evitar

I “M’agradaria fer arribar a tots els nostres amics que val la pena col·laborar i que tot i que estiguin físicament lluny de nosaltres, no els oblidem” la comparació amb els nostres nens, tan súper protegits. La directora del complex educatiu, la germana Pascua, de les Germanes Franciscanes Hospitalàries, ens va mostrar aquesta escola i també l’internat per a 90 nenes. Mans Unides va finançar la reconstrucció de tot el complex, que havia quedat malmès per la guerra. A Inharrime, un altre internat de nenes de les Germanes Salesianes, Mans Unides ha ajudat a la construcció de 10 aules de secundària, escola d’alfabetització d’adults i formació agropecuària entre d’altres. A Cumbana, on visitàrem una escola infantil construïda amb el suport econòmic de Mans Unides, vam tenir la sorpresa d’una festa al aire lliure. Un missioner celebrava el seu 50é aniversari de sacerdoci. Hi assistia tot el

poble i els habitants dels voltants amb els seus vistosos vestits. Tots cantaven i ballaven amb joia i li feien els seus presents a l’homenatjat. Aquest indret està poblat majoritàriament per famílies composades per dones i fills, ja que la regió pateix una migració masculina a la capital en busca de feina. El projecte està enfocat a l’educació dels nens, prioritàriament dirigit a les nenes i dones, doncs elles són el fil conductor que pot deparar un millor futur a la regió. Vaig reconèixer molts elements del material de l’escola ja que era el mateix que utilitzàvem a les llars d’infants de Tarragona durant els meus anys professionals. A Maxixe, visitàrem un centre juvenil educatiu polivalent, la construcció del qual es deu al finançament de la nostra ONG. Era diumenge i després de l’eucaristia ens van portar al davant de l’altar i un membre de la comunitat ens va agrair l’ajut rebut amb mostres d’afecte i ens va demanar que féssim arribar l’agraïment a tots els socis i col·laboradors de Mans Unides. Em deixo moltes coses remarcables al tinter perquè es difícil transmetre tantes vivències en poques paraules. M’agradaria fer arribar a tots els nostres amics que val la pena col·laborar i que tot i que estiguin físicament lluny de nosaltres, no els oblidem. La meta és que aquelles dones i nens no perdin l’esperança d’un futur millor per les seves vides i pel seu país. Mans Unides celebra aviat els 50 anys de la seva fundació. Treballem amb il·lusió com les dones que van confeccionar el “Manifest Contra la Fam” al 1960 i que han aconseguit que la nostra ONG sigui coneguda i respectada al Tercer Món. De fet, com anècdota que em va arribar al cor, vull terminar comentant que en veure’ns amb el logotip de Mans Unides a les nostres armilles la gent de Moçambic ens saludava.


 Testimonis

Índia  “Vam recórrer la regió d'Assam, al nord-est de l’Índia, on alternen les grans plantacions de te amb arrossars i jungla”

María Balart | Rosa Pradas Delegades de Tortosa i Barcelona a nostra única pretensió amb aquest escrit és intentar transmetre les vivències experimentades en el nostre viatge a l'Índia, realitzat amb altres delegats i persones que treballen a Serveis Centrals de Mans Unides. La zona visitada va ser la regió d'Assam, al nord-est del país, lloc on alternen les grans plantacions de te amb arrossars i paisatges de jungla. Un paisatge exuberant, que ens ve a demostrar, un cop més, que els pobres no ho són per viure en llocs amb pocs recursos, sinó per una injusta distribució dels mateixos.

L

Explotació laboral Vam poder veure dones que treballen llargues jornades als camps de te i que poden arribar a recollir 40 quilos de fulles d'aquest producte i que cobren 0.65 euros diaris. Vam veure treballadors en una fàbrica d'elaboració de te. Vam visitar un taller de canya i vam poder comprovar com treballaven els seus operaris amb una calor asfixiant. Vam tenir ocasió

 “Vam poder veure dones que treballen llargues jornades als camps de te que cobren 0.65 euros diaris” d'observar el treball realitzat per obrers del taller de fusteria a les instal·lacions dependents del bisbe de Bibrugarth i on se’ls paga un dels salaris més alts de la zona. Vam observar terrissers treballant amb torns rudimentaris. Ens va sorprendre veure persones que viuen del que obtenen dels troncs que arrossega el riu Brahmaputra -un cop tallats, formen petits feixos de tres o quatre trossos i els venen per poder subsistir-. Vam contemplar petits comerciants per tot arreu venent mercaderies d'un valor ínfim, però que a ells els ajuda en l'economia familiar. En qualsevol trajecte que realitzis, és freqüent trobar mercats ambu-

lants als costats de la carretera on es compren i venen tot tipus d'articles així com aliments conreats pels habitants de la zona. Les carreteres i zones vials són un formiguer de gent, d'animals, de vehicles de tota mena: bicicletes, carros, rikshaws, cotxes, autobusos, camions. Tot barrejat, sense ordre ni concert, amb la màxima del salvi's qui pugui. Però per sobre de tot aquest caos aparent, s'observa vida. El motiu del nostre viatge era visitar projectes de Mans Unides. Constatar sobre el terreny el que ja ens consta des d'aquí: que els projectes es realitzen,

23


 Testimonis  “Les nostres contraparts són els autèntics artífexs dels projectes que des d'aquí recolzem i financem i s'encarreguen de multiplicar els recursos que els enviem” que es gestionen bé i que constitueixen una valuosíssima ajuda allí on es duen a terme. M'agradaria posar de relleu el gran treball que realitzen les nostres contraparts. Persones entregades en cos i ànima a ajudar als altres i bolcades a promoure el desenvolupament de les zones on realitzen el seu treball. Ells són els autèntics artífexs dels projectes que des d'aquí recolzem i financem i s'encarreguen de multiplicar els recursos que els enviem vigilant, no sols que s'emprin bé, sinó que es faci amb el màxim rendiment possible. Projectes educatius Hem visitat projectes, sobretot, educatius. És una satisfacció i una alegria

Les dones que recol·lecten el te cobren 0,65 € al dia per esgotadores jornades de treball

immenses comprovar com Mans Unides contribueix que els nens i joves de la zona, puguin optar a una educació digna, en edificis en condicions, amb internats que els permeten accedir d'una forma continuada al col·legi o a poder prolongar la seva estada. Hem estat amb dones beneficiàries de projectes de promoció social i de la dona. Dones valentes, decidides i amb ganes de tirar endavant la seva família i ser impulsores de desenvolupament en les seves comunitats. També vam visitar un hospital i vam percebre la il·lusió amb què es formen les futures infermeres, gràcies a un projecte de la nostra organització. Així mateix, vam ser testimonis de l'esforç i la dedicació amb què un grup d'alumnes, d'un centre de formació professional masculí, està traient endavant els seus estudis. En la visita a l'illa fluvial de Majuli vam poder comprovar com un grapat de famílies, en la més absoluta pobresa, va recuperar els seus habitatges gràcies a

 “Hem vist pobresa, però pobresa viscuda amb dignitat. Homes i dones capaces de mirar endavant malgrat el poc que tenen” un projecte de Mans Unides mitjançant el qual es van reconstruir 32 cases (palafits en la seva majoria), ja que els pilars havien estat arrossegats per les aigües en una avinguda del riu. Exemple de vida Voldríem deixar constància del gran enriquiment personal que ha suposat la trobada amb els beneficiaris dels projectes finançats per la nostra organització. Persones amb ganes de viure, amb il·lusió, amb alegria, que ens donen exemple de vida i ens fan sentir més petits com més tenim , perquè no podem deixar de constatar que tenim molt perquè ells tenen molt poc. En definitiva, hem vist pobresa, però pobresa viscuda amb dignitat. Homes i dones capaces de mirar endavant malgrat el poc que tenen i encara així ser feliços. Ens agradaria acabar amb el nostre particular homenatge als nens. Nens alegres, espontanis, ingenus. Amb uns ulls immensos, profunds. Ulls de curiositat, de ganes d'aprendre, de ser quelcom a la vida. Tant de bo tinguem la generositat suficient per ajudar-los a aconseguir els seus somnis!


I Sensibilització

L’exposició “8 propostes per fer un altre món” circula per centres educatius de tota Catalunya Solsona 7 Solsona Bellpuig Berga Tàrrega Gironella Cervera Navàs

Lleida 4 Lleida ciutat Balaguer Les Borges Blanques El Pont de Suert

A MOLTS INDRETS DE CATALUNYA S’HA POGUT VISITAR L’EXPOSICIÓ SOBRE ELS OBJECTIUS DEL MIL·LENNI A tots els llocs assenyalats en el mapa (77 vegades a 62 llocs durant el 2008) s’ha vist l’exposició dels ODM. Escoles, instituts, universitats, centres cívics, ajuntaments i parròquies poden sol·licitar l’exposició i els materials educatius a les delegacions de Mans Unides. Girona 4 Girona ciutat (2) Sta Coloma de Farners Canet de Mar

Barcelona (40) Barcelona ciutat (23) Granollers (2) Sant Boi de Llobregat Sant Feliu de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Adrià del Besós Cerdanyola del Vallés Caldes de Montbui Cabrera de Mar

Tortosa 14 Tortosa (7) Mora d’Ebre (3) Roquetes Camarles Lligalló El Perelló

Tarragona 5 Tarragona ciutat (2) Reus Cambrils El Vendrell

Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) són exigències universals sobre els drets humans i són claus per a la lluita contra la pobresa, per el desenvolupament dels països empobrits i per arribar al compromís mundial amb la pau i la justícia. Els ODM van ser aprovats per l'ONU l'any 2000. Mans Unides treballa en ells i, entre les activitats que proposem, hi ha l'exposició gratuïta "8 propostes per fer un altre món", que conté dades i propostes sobre cada objectiu. S’adreça tant a joves com a adults, juntament amb material educatiu i una guia didàctica sobre l'exposició, de la que s’en pot demanar un exemplar per cadascuna de les persones que vegin l'exposició (també gratuïtament). Consta d’11 plafons: 3 plafons d’introducció i 8 plafons amb una anàlisi dels 8 objectius.

26

Sabadell Rubí Igualada Canovelles Cardedeu Parets del Vallés Terrassa Santa Perpetua de la Mogoda

Mallorca 3 Palma de Mallorca (3)

L’exposició es monta fàcilment

A part tenim disponibles, també gratuitament, diverses exposicions monogràfiques de 4 plafons cadascuna sobre altres ODM. + info:elenasenor@mansunides.org

CARPETES DIDÀCTIQUES. Mans Unides ofereix als centres escolars carpetes didàctiques pels nivells d’Infantil, Primària i Secundària. Aquestes carpetes es centren cada any en un ODM concret. Les carpetes inclouen un DVD, activitats per a la classe, quaderns de lectura, contes i pòsters. A banda de demanar-les directament a la delegació de Mans Unides més propera, et pots descarregar els arxius PDF de les carpetes didàctiques a la web: www.mansunides.org


I Sensibilització

Més de 70.000 joves ja han jugat a “Un joc perillós”. Les noves activitats de jugar en grup i de fer preguntes ofereixen nous reptes

El joc on-line “Un joc perillós” permet treballar els ODM i les relacions Nord-Sud de forma lúdica En aquests últims anys hi ha hagut una profunda transformació en les pautes d'entreteniment dels joves. Ara per ara, és a Internet on els joves troben gran part de la seva diversió i és habitual que concentrin el seu temps lliure davant d’ordinadors i de videoconsoles. Partint d'aquí, pensem que els nous formats educatius han d'acostar-se a la realitat dels joves a través dels instruments que utilitzen en el seu temps d'oci. “Un joc perillós” és un joc de preguntes tipus Trivial, al qual es pot accedir a tra-

Juga en grup

vés del web www.unjocperillos.org en català i www.unjuegopeligroso.org en castellà. Es tracta d’un joc on-line per utilitzar a l’aula d’informàtica o a casa i que té com a temàtica base els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i les relacions Nord-Sud. Avantatges pedagògics I Ofereix a l'alumne la possibilitat d'adoptar una actitud activa davant el que aprèn i d'involucrar-s’hi. Aquesta actitud

facilita enormement la seva capacitat de retenció. I S'adapta a la velocitat d'aprenentatge de cada alumne. I Permet als alumnes obtenir un feedback immediat. I Té un elevat component lúdic que “enganxa” a l'alumne, de forma que està molt més receptiu i motivat. I Es dirigeix als alumnes en el llenguatge que millor coneixen: el dels videojocs. + info: elenasenor@mansunides.org

Noveta

t!

A part de poder jugar individualment, des d’ara es pot fer també formant part d’un grup, ja que la puntuació individual del jugador es pot sumar a la d’un grup (normalment una classe). Està previst fer un concurs entre els grups que aconsegueixin més puntuació.

Fes noves preguntes Aquest curs es posa en marxa també una nova proposta didàctica que, a ben segur, agradarà tant els alumnes com els professors, ja que consisteix en la possibilitat de “fer noves preguntes” pel joc. És el concepte participatiu de la wikipedia. A la web del joc hi ha links a fonts d’informació i un tutorial.

El Taller ha tingut molt bona acollida a tots els centres on s’ha impartit. Els alumnes juguen, aprenen i es diverteixen

Taller del joc per a l’aula d’informàtica El taller consta d’una breu i entretinguda xerrada sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, una sessió de joc a l’aula d’informàtica i una breu actuació musical de l’artista “El

Sobrino del Diablo”. Aquest taller està dirigit a joves de segon cicle d’ESO i Batxilllerat i s’ofereix gratuïtament als centres educatius de Barcelona i província.

27


I Sensibilització

Què està passant? Mans Unides edita un còmic que explica en clau d’humor les causes de la pobresa i de la fam El còmic és obra del periodista i dibuixant Alfons López i està dirigit a joves d’entre 15 i 18 anys. L’obra, que té una tirada de 60.000 exemplars, serà distribuïda amb el diari Secundèria i per les delegacions de Mans Unides, on podeu demanar-lo gratuïtament. -Alfons, com et vas plantejar aquesta encàrrec destinat a un públic tan exigent com l’adolescent? -Sí, costa atreure el seu interès. És per això que vaig enviar una enquesta a adolescents d’una escola de Santa Coloma de Gramenet. 80 joves d’entre

I “He pres punts de referència dels joves, per què es sentin reflectits i atreure així el seu interès” I “No vull transmetre derrotisme quant a la situació, sinó que sàpiguen que podem canviar les coses” 15 i 17 anys em van contestar sobre quins temes els atreuen, sobre els seus hàbits d’oci i de consum o el seu grau de coneixement sobre l’actualitat. Els resultats varen ser molt interessants i de vegades, fins i tot sorprenents. - Has basat doncs el guió del còmic en aquestes pistes sobre què els interessa? -Sí, he pres algun punt de referència per a ells, de manera que es sentin reflectits a la història. Per exemple, la història arrenca en un partit de bàsquet. - Quines han estat les teves fonts d’ informació per al contingut? -Ja havia publicat altres còmics dedicats als Objectius del Mil·lenni, així que ja tenia força documentació. Ho he complementat amb estudis de Mans Unides i ho he adaptat a aquest tipus de públic, utilitzant un llenguatge planer, que els sigui proper. He volgut explicar quins són els mecanismes estructurals pels quals

28

El còmic té 36 pàgines i se’n distribuiran 60.000 exemplars. “Què està passant?” explica amb humor i rigor les causes de la pobresa extrema i de la fam

es dóna la pobresa en el món i les causes polítiques i econòmiques, fugint de simplificacions. -Què esperes dels joves que llegeixin el còmic? -Espero que els interessi, que ja que estan en un moment de descoberta al món, que vulguin entendre com funciona aquest, i tractin de fer-ne alguna cosa al respecte. No vull transmetre derrotisme quant a la situació, sinó que vull que sàpiguen que la nostra naturalesa ens dóna la capacitat de modificar les nostres conductes i canviar les coses.

Un dibuixant compromès Alfons López (Lleida, 1950) és periodista i dibuixant. Ha publicat la seva obra a diaris com La Vanguardia, El Periódico, Diari de Barcelona, i més recentment a Público; revistes d’opinió com Oriflama, Canigó, o Mundo; d’humor i de còmics. És membre del Comitè promotor del Saló de Còmic de Barcelona. Ha creat i dirigit diferents publicacions i va ser reconegut al 2002 amb el premi Serra i Moret per la Generalitat de Catalunya. És en aquests anys quan s’inicia en una nova experiència del llibre d’assaig polític en clau d’humor. “La pobreza no es rentable” i “Cambio Climático” són les seves darreres publicacions.


I Sensibilització

Mans Unides 2.0 I Mans Unides s’inicia a Internet en els anomenats “mitjans socials”, noves eines de comunicació del S. XXI

Aquestes noves eines de comunicació a Internet que estrenem formen part de tota una sèrie d'accions que estem desenvolupant per tal d'adaptar-nos a un nou entorn de comunicació a la Xarxa com és la Web 2.0. Una nova web veurà la llum properament. Silvia Cobo Mans Unides estrena blog a Internet i altres eines socials i col·laboratives. Mans Unides disposa des de fa uns mesos del seu propi blog a l’adreça www.mansunides.blogspot.com. A més del blog, també fa un temps posàrem en marxa un canal de vídeo a la web Youtube, així com un compte a la web de fotografies Flickr. El nostre treball a la Xarxa es veurà completat amb un nou web en el que portem mesos treballant. Aquest web permetrà establir nous canals de comunicació i interactivitat amb els voluntaris de les delegacions, els col·laboradors de Mans Unides, els professionals dels mitjans de comunica-

Maqueta de la nova web, que estarà operativa a partir de març del 2009

ció, amb d’altres companys d’altres organitzacions i amb la resta de la societat. La web cobrirà informacions sobre totes

les delegacions catalanes i balears que autogestionaran, i aplegarà els links als nous canals de conversa i interacció.

Blog de Mans Unides

Canal de video a You Tube

Galeries de fotos a Flickr

El blog de Mans Unides vol ser una finestra a la xarxa i al món de la solidaritat, una veu més personal i informal de l’organització, en què tots els que feu Mans Unides tingueu veu i espai. Visiteu-nos, informeu i feu comentaris! www.mansunides.blogspot.com.

A Youtube es poden mirar més d’una vintena de vídeos relacionats amb el món de l'Educació així com els guanyadors del darrer Concurs de Clipmetratges sobre la Globalització. Copiant el codi de cada vídeo, podeu portar els vídeos al vostre web. http://www.youtube.com/mansunides

Mans Unides també té obert un compte al portal de fotografia Flickr que permet compartir imatges. Trobareu imatges d’activitats de Mans Unides així com obres de professionals que han col·laborat amb nosaltres. http://www.flickr.com/

29


 Sensibilització

2a edició del concurs de clipmetratges “El teu punt de vista pot canviar el món”  El concurs de vídeos d’un minut es convocarà després de l’estiu i els temes seran la pobresa i el canvi climàtic és un concurs de clipmetratges de un minut com a màxim de duració, que la delegació de Barcelona va posar en marxa l’any 2007 amb l’objectiu de fomentar la participació solidària en els suports digitals. La primera edició sobre el tema de la globalització va tenir una gran participació. El jurat, format per professionals de

Alba Curós La 2ª edició del concurs de clipmetratges “El teu punt de vista pot canviar el món” es convocarà després de l’estiu i tindrà com a temes la pobresa i el canvi climàtic. Les bases es trobaran a la pàgina web de Mans Unides, i al seu canal a YouTube. Aquesta nova convocatòria, a més del premi del jurat, comptarà amb 2 nous premis: premi del públic, a partir de votacions al YouTube, i un premi exclusivament per clipmetratges realitzats a centres educatius. “El teu punt de vista pot canviar el món”

ENTREGA DE PREMIS AL CCCB Més de 250 persones van omplir l’Auditori del CCCB. L‘acte va comptar amb la presència del director de “Salvador” Manuel Huerga i de la cantant Beth

Pots veure els vídeos de la 1a edició a www.mansunides.org

l’àmbit del cinema i la comunicació, va valorar sobretot l’originalitat i la qualitat dels treballs. Manuel Huerga, director del film Salvador, va assenyalar el fet de que el format del concurs afavoreix una transmissió ràpida i directa del missatge.

“Curts amb fons”: educació en valors a partir del cinema i la televisió GUÍA DIDÀCTICA. Orientada a les famílies , ESO i Batxillerat, la guia didàctica, a partir dels curtmetratges guanyadors, ens ajuda a treballar els valors

DVD. La guia didàctica inclou un DVD amb els 4 curtmetratges guanyadors

30

Ja s’ha posat en marxa la nova edició del concurs de curtmetratges “Curts amb fons”. Aquesta iniciativa, impulsada per la secció de cinema de l’Arquebisbat de Barcelona, té com a finalitat promoure els valors de la persona, la preocupació per els altres i especialment per els més dèbils entre els estudiants, aficionats i professionals del curtmetratge. Per tal motiu es proclamaran sis premis: a la solidaritat

(Cáritas), cooperació i desenvolupament (Mans Unides), la realitat dels joves (Salesians) i valors espirituals (Missatge Humà i Cristià), centres educatius (FERE-Fundació de la escola Cristiana) i valors de la família (Cinemanet). Cada premi es dotarà amb 1.500 euros. A partir dels vídeos guanyadors en les quatre categories, s’edita un llibre i DVD en format de guia didàctica, orientada a treballar els valors. www. curtsambfons.org


 Responsabilitat social

Empreses Solidàries Mans Unides Barcelona posa en marxa un programa perquè les empreses puguin col·laborar amb aquesta ONG i apostar per la responsabilitat social, associant la seva imatge als valors positius de la solidaMans Unides sol·licita la col·laboració de les empreses per dur a terme els seus dos objectius: “Finançar projectes de desenvolupament al Tercer Món” i “Sensibilitzar la societat espanyola, per apropar-la a la realitat dels països més desfavorits”.

ritat. Mans Unides es caracteritza per la seva austeritat gràcies a la tasca desinteressada dels seus voluntaris, destinant directament a projectes en el Tercer Món la pràctica totalitat dels seus ingressos.

Alguns exemples de col·laboració

 El programa Empreses Solidàries permet col·laborar amb donatius i fent de transmissors de la solidaritat cap al Tercer Món Una forma senzilla i eficaç per a què les empreses contribueixin al benestar dels més desfavorits és mitjançant donatius. Ja sigui finançant projectes realitzats en el sud (com ara escoles, hospitals, etc.) o bé projectes de sensibilització, mitjançant els quals es pretén que la societat tingui més consciència social i solidària. Les fórmules són diverses: ser soci corporatiu de la ONGD i/o fer donatius econòmics i/o participar en l’operació enllaç o bé cofinançar campanyes de publicitat. Quan l’empresa desitja un nivell de compromís més alt, li oferim la possibilitat de ser patrocinadora de tots els programes que es desenvolupen al

TARGETES SOLIDÀRIES DE CAIXA TERRASSA. Caixa Terrassa, mitjançant les seves targetes solidàries, destina part dels seus beneficis a quatre projectes de diferents ONGs. Un d’ells és el de Mans Unides que consisteix en la construcció d'un centre comunitari socicultural a una ciutat de l'est del Brasil. Vivint en extrema pobresa, la millor inversió per a les famílies és l'educació dels fills, cosa que es fa des del centre que ara necessita més espai

Avantatges del programa solidari per a les empreses  Millorar la imatge de l'empresa i la seva reputació  Millorar el clima laboral i la relació amb els empleats  Generar la simpatia dels clients o proveïdors  Dinamitzar l'empresa, mitjançant la

participació en projectes nous  Reafirmar la missió de l'empresa

PUNTS ESTRELLA. ”La Caixa”, amb el seu catàleg de punts, anima i dóna a conèixer als seus clients diversos projectes de Mans Unides als què els clients poden aportar els punts

POSTALS DE NADAL. Zurich Assegurances col.labora amb Mans Unides fent arribar a tots els seus clients, proveïdors i empleats postals de Nadal de la ONG i cofinançant un projecte

lloc del món on l’empresa escull. En el cas dels patrocinadors la contribució de l’empresa va d’acord amb el volum de negoci i la xifra de beneficis. Normalment al voltant del 0,3% dels beneficis. A més, les empreses poden actuar com

BONPREU. Mitjançant la targeta client BonpreuEsclat, qui ho desitja destina els seus punts al programa de control de la malària i de reducció de la mortalitat a Jamshedour (Índia)

a transmissores de la solidaritat cap al Tercer Món mitjançant fórmules com el canvi de punts a través de programes de fidelització, mitjançant donatius a canvi d’accions de clients, etc. +info: angel@mansunides.org

31


I Responsabilitat social

“Un tren de valors”, un programa de col·laboració de renfe amb 12 ONGs

Renfe ha creat material gràfic de difusió de la campanya com calendaris o agendes

Renfe s’ha compromès en la difusió dels Objectius de Desenvolupament de Mil·leni (ODM) mitjançant la campanya “Un tren de valors per un món millor”. L’entitat ha reunit 12 projectes de desenvolupament, en la línia dels ODM, que porten a terme 12 organitzacions al tercer món pels que en farà difusió i ajudarà a recollir fons. Altres empreses s’han adherit a la campanya per col·laborar de diferents maneres. Un tren de joguina amb 12 projectes El Corte Inglés distribueix una joguina solidària: un tren de mercaderies de

PROJECTE A PERÚ. El projecte que Mans Unides va proposar a Renfe es centra en la millora de les condicions de vida de les dones peruanes. Les comunitats camperoles de Santa Elena i Compuerta, al sud del Perú, presenten alts índexs de analfabetisme i pobresa. El projecte cerca de millorar les condicions de vida d’una població que depèn de l’activitat agropecuària de subsistència. El projecte contempla la potenciació dels recursos pesquers per tal de millorar la comercialització del peix. El projecte es desenvoluparà en tres fases: producció, transformació i finalment la comercialització del producte.

I "Es pot fer un donatiu enviant un missatge de mòbil amb la paraula “valores” al 5453" joguina que “transporta” els 12 projectes. El tren està a la venda en els grans magatzems per un preu de 49 euros. Altres iniciatives han estat la creació d’un número de SMS. Qui vulgui fer un donatiu a la campanya, només ha de fer un senzill gest: enviar la paraula “valores” al 5453. Així mateix, diverses seleccions espanyoles esportives participaran

Jornades de formació de voluntaris L’Escorial de Madrid va acollir al novembre passat una nova jornada de formació en la qual van participar delegats i voluntaris de Mans Unides de tota Espanya, en preparació per la nova campanya de 2009.

32

a la campanya durant el 2009, habilitant un compte bancari per recaptar fons mitjançant una fila “0”. Renfe per la seva part, ha creat un microsite sobre la iniciativa al seu lloc web amb tota la informació dels projectes.

El Corte Inglés distribueix un tren de joguina que “transporta” els 12 projectes


I Delegacions de Mans Unides

Foto dels voluntaris que participaren a la trobada a Tarragona amb motiu de l’any jubilar Sant Fructuós

Trobada de voluntaris amb motiu de l’Any Jubilar de Sant Fructuós TARRAGONA.- Coincidint amb l’Any Jubilar de Sant Fructuós, esva celebrar el passat 4 d’octubre a Tarragona la Trobada de Voluntaris, amb grups de diferents parts d’Espanya. L’Església de Tarragona celebra un any jubilar pel seu 1750 aniversari del martiri de Sant Fructuós, bisbe, Auguri i Eulogi, diaques, cremats vius a l’amfiteatre l’any 259. Al pelegrinatge, encapçalat per la Presidenta Nacional, Begoña de Burgos, i la Delegada de Tarragona, Satur Sosa, juntament amb altres membres de l’equip nacional de Mans Unides, hi van participar unes 150 persones. Entre elles, els delegats de les diferents diòcesis catalanes i altres diòcesis d’Espanya juntament amb voluntaris i voluntàries de l’organització. A primera hora del matí, l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va rebre a l’equip executiu de Mans Unides al Palau Arquebisbal. Al seminari, un grup de voluntàries de Mans Unides, van acollir als pelegrins i tot el grup va fer un recorregut per les Capelles de Sant Pau Major i del Seminari. A migdia es va celebrar una missa a la Catedral, presidida per l’Arquebisbe, Jaume Pujol. Un cop finalitzada la celebració eucarística, els pelegrins continuaren el recorregut amb la visita guiada al pretori i l’amfiteatre, on van fer la lectura de les actes martirials del Sant, en el mateix indret on els Sants van donar testimoni de la seva fe en Crist. El dinar de germanor de tots els pelegrins acompanyats pel Sr. Arquebisbe va tenir lloc al Seminari. Com a cloenda, l’Arquebisbe va comentar la importància

de la tasca que realitza Mans Unides en l’Església, en la lluita contra la pobresa. Va recordar la gran estima que té per Mans Unides, donant les gràcies a tots per la participació i per la seva tasca per millorar la situació en la que viuen els pobles dels països del Tercer Món.

L’exposició “Vides Minades: 10 anys”, a la Casa de Cultura de Girona GIRONA.- L’exposició “Vides Minades” va viatjar fins a Girona entre els dies 23 d'octubre i el 29 de novembre. Coincidint amb el començament de les Fires de Sant Narcís patró de Girona, es va inaugurar l’exposició a la Casa de Cultura sota el patrocini de la Diputació de Girona. A l' acte inaugural hi va assis-

L’exposició de Gervasio Sánchez ha recorregut nombroses ciutats

tir l’autor de les fotografies, en Gervasio Sánchez. En el seu parlament va explicar el que havia significat per a ell conèixer aquells nens i fer-li’s el seguiment durant aquests 10 anys, el que l'havien marcat i la força que li donaven per continuar denunciant les injustícies. Va donar les gràcies a Mans Unides per ser una de les organitzacions que dóna suport a aquest projecte i va encoratjar a continuar treballant per eradicar les mines antipersona. Sánchez, a més d’haver estat reconegut amb molts premis per la seva tasca professional, és enviat especial per la Pau de la UNESCO des de 1998.

Trobada diocesana de delegacions TORTOSA.- El passat dia 28 de setembre es va celebrar al Seminari de Tortosa la I Trobada de les Delegacions diocesanes de Càritas, Mans Unides i Missions, en la que van participar més d’una vuitantena de persones. A iniciativa del Bisbe la jornada va consistir en una part formativa, en la qual Mons. Salinas va pronunciar una conferència sobre la Doctrina social de l’Església, especialment sobre la “Populorum progressio”, de què s’han complert els 40 anys. En un temps com el que vivim de globalització, de creixent crisi econòmica i de desigualtat -deia Salinas a la trobada- “cal que els cristians estiguem més compromesos amb la causa de la justícia i amb els germans més necessitats”. Es va obrir un temps per al treball en grups per tal de reflexionar sobre el treball de cada Delegació. En el moment de la posada en comú es va aprofitar per compartir les diferents experiències, les línies de treball, els projectes per al nou curs, els recursos comuns. Van destacar la importància de la formació.

33


I Delegacions

BENICARLÓ.- Amb motiu de les XIII Jornades del Voluntariat celebrades a Benicarló del 21 al 31 d'octubre la delegació comarcal de Mans Unides va participar amb diverses activitats. El 25 d'octubre es va celebrar la Mostra d'Entitats Socials, on Mans Unides va realitzar en el seu estand un taller dedicat a les Mares consistent en fer fotografies de les mares amb els seus fills i confeccionant un mural damunt del cartell de campanya. El 26 d'octubre es va portar a terme la XVIII Marxa Ciclista de la Solidaritat i el 31 d'octubre, una xerrada sobre els projectes de cooperació de l'Ajuntament de la ciutat. BERGA.- El passat 26 d'octubre al Teatre Municipal de Berga, Mans Unides va organitzar un espectacle musical a càrrec de la Coral Estel de Gironella, amb la finalitat de recaptar fons per acabar de finançar els projectes d'engany. A l'acte solidari hi assistiren unes 200 persones i, entre les entrades venudes i col·laboracions d'empreses berguedanes, es van recaptar 2.806 euros. Des del grup de preparació volen agrair a totes les persones que van fer possible assolir aquesta quantitat.

BERGA.- El passat 11 de setembre la delegació de Berga va portar la tradicional Tómbola Solidària a Montmajor. “Un gran mercat a Montmajor, amb molta afluència de visitants va fer possible que la nostra petita activitat fos un èxit- explica Montse, responsable de l’activitat-. És cert que sempre t’has d’atansar a la gent per demanar la seva col·laboració i sensibilitzar-los, però també és gratificant veure que hi ha gent que s’interessa pel qui som i pel què fem”.

34

SOLSONA.- Una exemplar aportació. El Bisbat de Solsona encapçalat pel Sr. Bisbe Jaume Traserra aporta el 0´7% del seu pressupost a Mans Unides com ajuda als projectes que la delegació de Solsona s’ha compromès a finançar a l'Àfrica. Aquest gest “ens omple de satisfacció i ens encoratja també a nosaltres” expliquen fonts de la delegació. “Sense renunciar a la pressió sobre els Governs, ens podríem proposar que, per justícia i per solidaritat, aportéssim aquest 0'7% dels nostres pressupostos per ajudar als que pateixen pobresa fins a extrems inhumans”.

TERRASSA.- La sala del Centre Cultural Caixa Terrassa s’omplí en el passat mes de març amb l'actuació benèfica del famós cor de la pel·lícula francesa Los Chicos del Coro. Més de 600 persones van assistir al concert benèfic dels Petits Chanteurs de Saint Marc, nom original de la coral de la pel·lícula Los Chicos del Coro, considerada com un dels millors cors d'Europa. La recaptació es destinarà al projecte que finança la delegació de Terrassa a l'Índia.

pació del Cor de Gospel Sant Cugat, al Teatre Municipal de La Faràndula. SABADELL.- El passat dissabte dia 20 de desembre, Mans Unides Sabadell va celebrar una encesa d'unes 3.000 espelmes, concretament a les escales de la Parròquia de Sant Fèlix, sota el lema “Posa llum a un projecte solidari”. Animant la festa, va estar el cantant senegalès Jan. Els beneficis d’aquesta activitat de sensibilització seran per ajudar al projecte de Kédougou, al Senegal, "Construcció d'instal·lacions educatives en Escola de Primària".

GRANOLLERS.- El dia 22 de gener, el Consell d'Administració i la Direcció de l'empresa "Revista del Vallès", va oferir a Mans Unides l'import del 0,7% resultant de la recaptació de tots els quioscs de la comarca, en el decurs del present exercici, per al projecte de Nordestina (Brasil). A la fotografia, el president senyor Carles Font, comunica al delegat comarcal Josep M. Pagès, aquesta bona notícia. SANT CELONI.- A Sant Celoni, a la primavera passada, l'Escola de Música Grau va oferir per 3er. any consecutiu a la delegació de Mans Unides la recaptació de donatius voluntaris, amb motiu de la festa de fi de curs, per al projecte de Nordestina, que es desenvolupa al Brasil.

SABADELL.- La delegació de Mans Unides de Sabadell organitzà un any més la Marxa de la Solidaritat 08 el passat diumenge 26 d'octubre. La iniciativa consisteix en una sortida matinal de 12 km amb l'objectiu de recollir fons pels projectes de Mans Unides, tot cercant "patrocinadors" per cada participant de la marxa. Un centenar de persones van respondre a la crida. SABADELL- El passat dijous dia 15 de gener va tenir lloc un concert de Gospel i Jazz, dirigit per Erwyn Seerutton i amb la partici-

GRANOLLERS.- El dissabte 12 d'abril, l'Escola Pia va celebrar un any més la Fira Solidària a benefici del projecte de Mans Unides. Hi van participar prop de 2000 persones. Aquesta col·laboració anual, es va repetint des de fa més de 15 anys.


I Propostes Assumpció Oller

Je Chatarai pour toi. Boubacar Traoré. Marabi

¿Hacia dónde nos lleva Estados Unidos? Carlos Taibo. Ediciones B

Lo que decimos, se hace Noam Chomsky Península

Cambio Climático y Sostenibilidad Alfons López. Panini Comic

Des d'una perspectiva radicalment crítica, però amb vocació pedagògica, Carlos Taibo examina temes com l'expansió territorial i la política exterior de EUA, els trets de la diplomàcia portada a terme por George W. Bush, els interessos a l'Orient Pròxim, el concepte de l'eix del mal, la posició com a competidors de l'UE i els problemes que es revelen en la seva hegemonia.

La política exterior dels EUA. té masses fronts oberts. Les darreres administracions lligades a grups de pressió i al complex tecnologicomilitar, han portat al món al caos, segons l’autor. Chomsky fa un repàs en la seva darrera obra a les relacions de la potència amb països com Iran, Corea del Nord, el Líban , les guerres a Afganistan o l’imparable ascens de la Xina.

El dibuixant Alfons López va iniciar al 2002 una nova experiència amb l’edició de assajos de caire polític però en clau d’humor, on fa els textos i els dibuixos. Aquesta és la seva darrera obra dins d’aquest camp on aborda els problemes que actualment són una amenaça per al desenvolupament sostenible de la Terra, amb un detectiu que en cerca les causes i responsables.

Llibres

Música

Música original del film Jacques Sarasin. És un viatge per Mali de la mà de Traoré. Notes que marquen les experiències de la seva vida, a ritme de blues i paraules.

Africa, the essential album.VVAA. Union Square

Difícilment hi ha música popular al món que no tingui un deute amb Àfrica. Totes les músiques poden mirar a Àfrica com la terra mare i així ho demostra aquest Cd.

Delegacions regionals i comarcals de Mans Unides a Catalunya i Balears CATALUNYA BARCELONA: 93 487 78 78 Anoia: 93 819 01 64 Cerdanyola del Vallès: 935948678 Gelida: 93 779 11 82 Mataró: 93 790 11 19 Ripollet: 93 692 15 79 Sabadell: 93 725 75 19 Sant Cugat del Vallès: 93 4877878 Terrassa: 93 783 65 20 Vallès Oriental: 93 870 62 49 Vilafranca del Penedès: 938902317 Vilanova i la Geltrú: 93 893 48 43 GIRONA: 972 200 525 Banyoles: 972 575 046 Calella de la Costa: 93 769 20 86 Figueres: 93 779 11 82 Malgrat de Mar: 93 765 31 69 Palamós: 972 315 695 Sant Coloma de Farners: 972 840503 LLEIDA: 973269104 Albatarrec: 973 756 631 Alguaire: 973 756 631 Almacellas: 974 425 255 Alpicat: 973 736 037 Artesa de Lleida: 973 167 605 Bell-Lloc: 973 560 220 Borges Blanques: 973 142 059 Juncosa: 973 128 108 Juneda: 973 150 136 Montoliu: 973 720 289

Rosselló: 973 730 028 Torres de Segre:973 796 069 SOLSONA (Bellpuig) 973 320 183 Ametlla de Merola: 93 820 48 98 Anglesola: 973 308 202 Baga: 93 824 43 65 Balsareny: 93 839 66 95 Berga: 93 821 37 14 Cardona: 93 869 11 61 Casserres: 93 823 42 43 Cervera: 973 630 446 El Palau d'Angl: 973 601 890 Gironella: 93 825 02 73 Golmés: 973 712 800 Mollerussa: 973 602 297 Navàs: 93 839 07 88 Ogern: 973 462 763 Pobla de Lillet: 93 823 60 08 Sant Llorenç de M.: 973 492 252 Sant Ramon: 973 524 359 Solsona: 973 482 852 Tàrrega: 973 312 787 Verdú: 973 348 101 Vilanova de Bellpuig: 973 324 041 Vila-Sana: 973 602 967 TARRAGONA: 977 244 078 Alt Camp: 977 612 480 Baix Camp: 977 312 023 Baix Penedès: 977 687 827 La Conca: 977 861 245 Priorat: 977 365 885 Tarragonès: 977 290 717

Urgell-Garrigues: 973 330 159 TORTOSA: 977511428 Amposta: 977 700 003 Benicarló: 964 471 482 Gandesa: 777 420 581 La Sénia:977 713 519 Mora d'Ebre: 977 401 793 Morella: 964 173 021 Vinarós: 964 450 152 URGELL: 972 880 507 Agramunt: 973 390 239 Andorra: 00.376 865.196 Artesa de Segre: 973 445 693 Balaguer: 937 445 966 Guissona: 973 550 136 La Fuliola: 973 570 075 Seu d'Urgell: 973 352 453 VIC: 93 886 15 55 Artes: 93 830 54 79 Campdevànol: 972 730 791 Castellterçol: 93 866 86 53 Centelles: 93 881 24 35 Moià: 93 820 83 65 Igualada: 93 804 92 23 Manlleu: 93 851 10 21 Manresa: 93 873 35 90 Montesquiu: 93 852 90 74 Prats de Lluçanès: 93 856 06 54 Ripoll: 972 700 083 Sallent: 93 837 04 62 Sant Boi de Lluçanés: 93 857 81 49

Sant Feliu de Codines: 93 8660342 Sant Hipòlit: 93 857 1185 Sant Julià de Vilatorta: 93 8122 86 Sant Quirze de Besora: 93 85 0199

BALEARS EIVISSA: 971 312 774 MALLORCA: 971 718 911 MENORCA: 971 36 99 36

35



La veu del Sud. Mans Unides