"Moltes vegades darrere la roba que portem hi ha amagat el treball esclau" 04/02/2015 - Bernat Rosell per a Flama.info
Carmen Bascarán és una missionera asturiana que, en un moment donat, va decidir canviar el rumb de la seva vida. Va fer les maletes i va viatjar cap a Açailândia, al Brasil. Allà, va conviure amb la pobresa i, sobretot, amb les condicions precàries i infrahumanes amb què vivien els treballadors. De fet, molts d'ells, es veien abocats a l'esclavatge, una pràctica que enriquia els empresaris i destruïa la vida de milers de persones. Juntament amb altres companys, va crear el Centre per a la Defensa de la Vida i els Drets Humans, entitat que, amb l'ajut de Mans Unides, va lluitar al costat dels més febles fins a canviar les lleis brasileres. Després de 15 anys a tocar de l'Amazones, ja fa un temps que s'ha instal·lat a Espanya, aquest cop, però, per ajudar a fer créixer els néts.
Una asturiana que, de cop, decideix fer-se missionera i anar al Brasil a ajudar els més vulnerables. Com és això? Des de sempre, havia estat una persona molt compromesa amb les causes socials. També, tenia un germà missioner, a qui havia anat a visitar diversos cops. Quan vaig ser a Brasil per primer cop, vaig veure que la meva funció com a mare i educadora havia arribat al seu límit. Se'm va quedar una espina clavada i quan els meus fills van acabar els estudis vaig decidir anar-hi. Què és el que més et va impactar? La magnitud de les desigualtats que poden existir. T'adones que hi ha moltíssima gent sense esperança ni capacitat de moviment. El primer any d'aventura vaig plorar cada dia durant 15 minuts. No sabia que fer, la situació em desbordava. Ignorava com podia començar a ajudar i això em provocava una impotència total. Vas dirigir-te a Açailândia. Què tenia aquest lloc? Açailândia és una ciutat situada al sud de l'estat de Maranhão, a tocar de l'Amazones. Es va crear l'any 1981 entorn del Projecte Gran Carajás, una iniciativa de desenvolupament basat en l'explotació de les mines de ferro de cel obert. Allà es van crear siderúrgiques i, per tant, feina. La ciutat va rebre un gran flux migratori provinent d'altres ciutats del Brasil, una immigració que,