Article d'Angel calvo sobre el conflicte al Sud de Filipines

Si vols la pau, rebutja la violència Ja hi ha més de sis-cents "assessors" nord-americans que donen suport a l'exèrcit filipí en l'operatiu militar contra els guerrillers islàmics

Angel Calvo (dreta), en un camp militar del Front Moro d’Alliberament Nacional (MNLF), abans del trencament de la treva

El missioner claretià espanyol Àngel Calvo treballa des de fa 30 anys per la reconciliació de les comunitats cristiana i

Foto: Kim Manresa

"Nombrosos sectors socials mantenen una posició molt crítica amb la presència americana a Filipines" "Estats Units desitja establir novament la seva presència militar en aquesta part d'Àsia per afermar la seva hegemonia en aquest espai geopolític”

El conflicte de Filipines es complica

musulmana al Sud de Filipines. Fa un any, quan va venir a Barcelona per donar suport a la campanya de Mans Unides "Si vols la pau, defensa la justícia", veia amb esperança l'evolució política del conflicte. S'havia establert una autonomia musulmana, governada per Nur Misuari, el líder històric del principal grup guerriller, i la nova presidenta Gloria Macapagal Arroyo va crear expectatives de pau amb un programa de polítiques de promoció de les masses musulmanes empobrides. "Tot això s'ha enfonsat, desgraciadament", sentencia un any després.

16

Foto: Kim Manresa

Per Àngel Calvo quest últim any ha significat un pas endarrere en la solució del conflicte del Sud de Filipines.

La incipient autonomia islàmica s'ha ensorrat. El grup guerriller històric MNLF, que fa 6 anys va signar un tractat de pau, s'ha tornat a aixecar en armes. Hi ha hagut greus enfrontaments entre exèrcit i guerrilla, que han ocasionat centenars de víctimes a les illes de Joló i a Zamboanga, una de les principals ciutats de Mindanao, que fins i tot va ser bombardejada amb avions. Nur Misuari, el líder musulmà més conegut internacionalment, està sent jutjat a Manila per rebel·lió militar. El segon grup guerriller del Front Moro Islàmic d'Alliberament separat fa uns anys de l'anterior, ha paralitzat les negociacions de pau amb el govern, i els radicals islàmics d'Abu Sayyaf continuen segrestant i matant. I ja hi ha més de sis-cents "assessors" nord-americans que donen suport a la guerra contra aquest grup islàmic radical a l'illa de Basilan, una operació emmarcada en la lògica de la guerra contra el terrorisme internacional desencadenada per George W. Bush després de l'11 de setembre.

A

Àngel Calvo, 30 anys treballant per la pau i la reconciliació Tres dècades després d'haver aterrat en el cor d'un conflicte que dura ja quatre segles, Àngel Calvo continua treballant pel "desarmament cultural" de dues comunitats enfrontades per greus prejudicis que impedeixen una convivència en pau.

El missioner claretià parla, i molt, de reconciliació: ha creat una plataforma que ha aconseguit fer seure líders musulmans i cristians en la mateixa taula. I ell, disposat a predicar amb l'exemple, tan aviat està ajudant a construir una nova església com edificant una mesquita. "L'únic que sobren aquí són armes", afirma.

El capellà vallisoletà va arribar a l'illa de Basilan el 1972, quan aquesta última rebel·lió islàmica s'estava germinant en pobles abandonats en la seva pròpia misèria. "Em va semblar el paradís", diu de la seva trobada amb l'illa on aquests dies més de 5.000 soldats filipins i 650 americans tracten d'acabar amb la guerrilla islàmica d'Abu Sayyaf. Àngel Calvo va treballar durant anys amb les comunitats islàmiques més marginades, va organitzar projectes de desenvolupament i el 1994 va ser l'últim missioner estranger a abandonar l'illa. "Volia quedar-m'hi, però la situació s'havia descontrolat i vaig haver de marxar", diu des de la seva nova base de Zamboanga, a mitja hora de vaixell de Basilan.

Les últimes tres dècades de guerra s'han lliurat entre l'Exèrcit filipí i les guerrilles islàmiques mentre la societat civil pagava el preu amb 120.000 morts i molts més desplaçats.

El pare Calvo, que dirigeix un programa d'assistència a refugiats amb Mans Unides, opina que no es tracta tant d'un conflicte religiós, sinó d' "una resposta de la comunitat musulmana a l'abandó històric que ha patit per part de tots els governs de Manila".

Molts no entenen la neutralitat d'aquest Superior provincial dels claretians de Filipines. Però és ben cert que els líders musulmans el respecten i aquesta posició el converteix en una de les claus de l'anhelada reconciliació.

12

18

Foto: Kim Manresa

Oficialment, la presència dels 660 soldats americans que participen en les operacions de Basilan correspon a uns exercicis militars d'entrenament de les forces militars filipines, maniobres conjuntes amb el nom de "Balikatan" que en tagalog significa "espatlla amb espatlla". Realitzar aquestes "maniobres" al centre neuràlgic de la rebel·lió musulmana, amaga dificilment el vertader objectiu d'aquesta operació militar: acabar amb el grup radical islàmic Abu Sayyaf, suposadament connectat amb Al Qaeda. També evidencia la ineficàcia dels anteriors operatius policials i militars que, en part per incapacitat i en part pels interessos d'alguns comandaments militars, no han pogut neutralitzar aquests grups islàmics. I és que l'exèrcit filipí s'ha mostrat incapaç de fer escac al grup guerriller fonamentalista Abu Sayyaf malgrat que es tracta d'un nombre relativament petit d'activistes, que, això sí, compten amb bastant suport local.

No sembla que l'operació pugui resoldre's en el temps previst. Ja es comença a especular amb propostes per allargar la presència dels americans sis mesos més.

Segons l'acord inicial, aquestes "maniobres" haurien d'acabar al juny i fins ara no s'han vist resultats tan efectius com s'esperaven. A pesar del sofisticat equip militar que els americans despleguen, inclòs un avió espia teledirigit per controlar aquests grups terroristes, i dels continus enfrontaments que veiem reportats per les fonts militars cada dia, fins ara no han aconseguit capturar cap dels líders més significatius del grup Abu Sayyaf, que manté segrestat el matrimoni de missioners americans des de fa gairebé un any i una infermera de l'hospital de Lamitan a Basilan.

Després dels primers mesos de l'operació s'ha aprovat un augment del cos d’enginyers dels marines americans per construir alguns serveis militars que facilitin els moviments dels soldats a l'illa de Basilan, així com una extensió de maniobres també a l'illa de Luzon al nord de Manila.

La intenció última dels americans sembla ben clara. No es tracta tant d'eliminar aquest petit grup de malfactors islàmics amb dubtosos llaços amb el terrorisme internacional, sinó d'establir-se a la regió i continuar lluitant contra altres grups de guerrillers com el Moro Islamic Liberation Front, que continua desafiant l'administra-

Lluitar contra la pobresa i pel desenvolupament social i polític de la comunitat musulmana és un bon camí per aconseguir la pau ció central de Manila amb les seves reivindicacions d'un Estat islàmic a Mindanao. En una perspectiva més àmplia, es tracta en definitiva d'establir novament la seva presència militar en aquesta part d'Àsia per afermar la seva

"Encara suposant que l'operació militar en curs fos un èxit i aconseguís acabar amb aquest grup islàmic radical, és evident que això no solucionaria el "problema moro" de Filipines"

hegemonia en l'espai geopolític d'Àsia meridional enfront de l'imminent poder Xinès.

Polèmica presència americana Aquesta intervenció provoca moltes suspicàcies en gran part de la població filipina, especialment en la musulmana, que no oblida fàcilment que va estar sotmesa des de 1898 al colonialisme nord-americà.

Nombrosos sectors socials nacionalistes mantenen una posició molt crítica amb la presència americana a Filipines sobretot des que van aconseguir que les forces militars americanes abandonessin el país fa uns deu anys. Així, van augmentant les manifestacions contràries dels grups que s'oposen per principi a qualsevol intervenció americana al país.

La presència americana divideix així mateix la població local, en aprofundir la distància que separa cristians i musul-

mans. I és que, en general, la majoria cristiana està a favor de la intervenció americana. Això cal interpretar-ho com la recerca desesperada de qualsevol remei que faciliti acabar amb aquesta situació d'inseguretat i violència en què es veu embolicada des de fa tants anys la comunitat catòlica.

No hi ha solució militar Fins i tot suposant que l'operació militar en curs fos un èxit i aconseguís acabar amb aquest grup islàmic radical, és evident que això no solucionaria el "problema moro" de Filipines. La rebel·lió armada dels musulmans, que va començar el 1972, enfonsa les seves arrels en les injustícies acumulades en quatre segles de dominació. Els colonitzadors espanyols i americans primer i els governs cristians de Manila després, han marginat la població autòctona musulmana, li han arrabassat la seva terra i l'han sumit en la pobresa. La rebel·lió armada s'alimenta en aquestes injustícies seculars. En aquest sentit, la solució militar no fa més que agreujar el problema, creant noves humiliacions que realimenten el rancor.

Una via de solució més realista és el diàleg de pau entre les comunitats cristiana i musulmana, un diàleg des del respecte a la diversitat, desposseït dels prejudicis culturals que impedeixen que ambdues comunitats puguin conviure en pau i sobre una base de justícia. Les solucions duradores les té la societat civil. Lluitar contra la pobresa i pel desenvolupament social i polític de les comunitats musulmanes i cristianes és un bon camí per aconseguir la pau. No hi ha solucions màgiques. Es tracta d'un treball a llarg termini, que pot durar generacions.