Material fotocopiable per a les famílies
El dia a dia
IDENTITAT
I AUTONOMIA
[0–3]
Acompanyant a dormir El Carlos sempre és l'últim que s'adorm, necessita tenir-te present agafant-te la mà, un dit…, fins que cau rendit de son. Jo, mentrestant, aprofito per planificar totes aquelles feines que m'han quedat pendents de resoldre. De vegades, em fa posar nerviosa que trigui tant a agafar la dormida i sembla com si ho sapigués i ho fes expressament.
Acompanyar és un bonic procés que demana desig i presència. Podem ser presents físicament en un lloc sense desig, aleshores l'altra persona no se sent acompanyada. De la mateixa manera, podem desitjar ser-hi i que no sigui possible (a causa de la distància), amb la qual cosa un tampoc no se sent acompanyat. En una criatura, el sentiment de companyia no es diferencia gaire del dels adults. Hi ha una manera de ser i d'estar que implica comprensió, acceptació i respecte vers l'altra persona. Quan algú se sent acompanyat així, això agrada i calma. Sota aquestes premisses, de vegades ens trobem amb la «tasca» d'haver d'adormir un infant o més d'un. Si això se sent com una pressió, hi podem tenir més dificultats en el moment de fer-ho, ja que la nena o el nen notarà la manca de desig. És interessant saber amb quin desig em situo davant de la criatura, si ho faig «perquè s'adormi», intenció legítima que respon als meus interessos, o si «desitjo acompanyar-lo perquè dormi tranquil» (dues finalitats totalment diferents). Les nenes i els nens perceben més el que nosaltres sentim que no
pas el que diem, noten la nostra disponibilitat. La nostra pressa els inquieta. A nivell preventiu, hi ha maneres de facilitar un son continuat i tranquil. El més important és que la criatura se senti acompanyada. Algunes pautes que poden seguir les famílies per afavorir un espai compartit i agradable fins que la mainada s'adormi, són les següents. Es realitzen tots els rituals que calgui abans que les criatures estiguin ajagudes al llit i, un cop ja hi siguin, ens asseurem al seu costat. És important evitar d'estirar-s'hi, perquè una persona adulta adormida o quieta no pot ajudar gaire en cas de perill. L'infant sent més disponibilitat en aquesta postura d'assegut. L'avisarem que, per qualsevol cosa que necessiti durant la nit, ens pot cridar, serà atès. Cal transmetre-li seguretat. Li podem explicar, durant una estoneta, algunes coses que ens hagin passat al llarg del dia i parlarem «baixet i cada vegada més lentament», perquè la veu serveixi com de xiuxiueig. Quan hagin passat uns quants minuts, li direm quelcom de l'estil: «Ara prou, ja et pots adormir», li farem un petonet i li direm alguna frase dolça. Des d'aquest moment, ja no hi parlarem més.
28 | Guix d’Infantil Núm. 36. Març-Abril 2007
Observarem l'infant i, quan ens sembli que està adormit, començarem a comptar aproximadament quinze minuts que hi serem de més. Són quinze minuts que els dedicarem a nosaltres, a pensar en les nostres coses, en silenci, quiets allà, perquè durant aquest temps hi haurà un moment que la criatura es despertarà una miqueta i es girarà, o quelcom semblant. Si obre els ulls mig adormit i et veu allà, ja podrà dormir tota la nit tranquil, perquè sap que encara hi ets. Si sabem per endavant que podem trigar mitja hora a fer dormir un infant, ja no estarem tan nerviosos com si pensem que trigarem cinc minuts a aconseguir-ho. A nivell afectiu, és important que senti que les persones adultes són més fortes que ell; que, en cas de perill, són capaces de defensar-lo i que segurament ho faran; perquè li ho han demostrat durant el dia, fent veure que no són fàcils de manipular i perquè saben el que convé. El sentiment de la criatura serà el següent: «Me'n puc refiar, d'aquestes persones grans que em cuiden». Si s'expliquen contes abans que l’infant s'adormi, que sigui fent-ne desaparèixer el llop o els monstres d'al-