Thau, un projecte que fa Escola

Teresa Triadú

Fundació CIC

Via Augusta, 205 08021 Barcelona www.iccic.edu

Autora: Teresa Triadú

Coberta: “Thau, un projecte que fa Escola” a càrrec de Gerard Sancho, dissenyador gràfic

Supervisió lingüística: Linguacom, SL

Digitalització de documents i fotografies: Reprodisseny

Disseny i maquetació: MANEKO

Impressió: Impremta Winihard

Fotografies: Dan Costa a l’arxiu de la revista Segell, arxiu CIC escoles Thau

Dipòsit legal: B12880-2023

Edició 1000 exemplars

Contacte iccic@iccic.edu thaubcn@thaubcn.iccic.edu thausc@thausc.iccic.edu

Presentació

El llibre que teniu a les mans és un viatge apassionant per una història d’èxit. El curs 2023-2024 ha fet 60 anys de la creació de l’Escola Thau. Ningú en aquell moment i en aquelles circumstàncies de falta de llibertats públiques podia afirmar amb certesa que arribaríem fins avui. Però el que és segur és que els seus impulsors, M. Rosa Farré Escofet, fundadora de la Institució Cultural del CICF (1950), i Joan Triadú, director pedagògic, ho van fer amb l’energia, l’ambició i l’esperança que fos un projecte per a molt temps. I ho van encertar.

Es van aplicar en tot el que feien aflorar a la Institució aquells bells mots d’Elogi del viure, de Joan Maragall, quan diu:

«Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat.»

En altres mots, podríem dir que la recerca de l’excel·lència en tot el que es fa és l’element indispensable per assolir els objectius que et proposes.

Milers d’alumnes i centenars de mestres i professors han estat no sols testimonis sinó protagonistes absoluts d’aquest viatge prodigiós.

Però és un viatge on cada any s’incorporen nous alumnes i hi ha relleu de professors que es passen el testimoni per seguir fent bona feina educant nens i nenes, nois i noies, per tal que retornin a la societat amb coneixements capacitats que els facin lliures, responsables i oberts als canvis que el món ofereix i també amb voluntat de retornar al seu país tot allò que ells han après al llarg de la vida. I fer-ho imitant l’ambició dels impulsors de l’Escola als seus inicis amb la generositat que el nostre patró, sant Francesc d’Assís (Thau), ens va mostrar en la seva vida donada als altres.

Per molts anys! Visca el Thau!

Joaquim Triadú i Vila-Abadal President del Patronat de la Fundació CIC

Pròleg

Un projecte que fa Escola Aquest és el títol del llibre que teniu a les mans i del qual m’han encarregat el pròleg. Se suposa que prologar un llibre és destacar-ne les virtuts. Ha estat fàcil perquè a mida que l’anava llegit les emocions m’empenyien a rellegir-lo, ja que no em sabia avenir que jo hagués format part d’aquesta llarga història inacabada. Un privilegi. D’altra banda, encomanar-me a mi el pròleg és una mica trampós. Perquè resulta que jo en soc art part, fins a tal punt que, com li vaig dir un dia a en Joan Triadú, «jo, com vostè, m’he fet gran amb l’escola i al seu costat». Hi vaig entrar amb dinou anys de la mà de Jordi Cots, i vaig agafar el relleu a Joan Triadú fins a la meva jubilació, quaranta-quatre anys que «Déu n’hi do el temps com vola», com diu la cançó.

Un títol que conté dues paraules que són un binomi indefugible i en sintetitzen el contingut: projecte i escola.

Un projecte en si mateix ens dona la idea d’allò que està en procés constant de construcció, de quelcom inacabat. I, certament, la nostra escola, encara més la Institució Cultural del CIC, ha estat i és un projecte dinàmic en procés de creixement i renovació constant.

El fet de fer escola comporta deixar-ne constància i empremta, i un caràcter propi que ha marcat una multitud de generacions que han passat pels seus edificis, per les seves aules de la mà de moltes persones que hi han exercit treballat compromeses amb aquest projecte. Amb encert i raó, a la contraportada del llibre es diu «Som del Thau». Llegiu-ne, sinó, els escrits dels alumni que hi apareixen, i també el fet que molts d’ells l’han escollit per als seus fills, han tancat d’aquesta manera un cercle virtuós.

He viscut al costat d’en Joan els inicis, l’expansió i la consolidació de tot el projecte, Barcelona i Sant Cugat. Temps il·lusionats temps convulsos amb un denominador comú: l’estimació per l’escola i la Institució. Un projecte que s’ha fet gran superant totes les dificultats, perquè si alguna cosa més se li ha de reconèixer al Joan és que sempre va prioritzar el projecte institucional per sobre dels personalismes de les tendències de tota mena. I, per acabar, com deia Joan Triadú en el primer número del Tocant a mà, «llegiu-lo amb ulls de benvolença i afecte per l’escola».

Gaudiu-lo!

Jesús Diego

El Tafanerthau us convida a conèixer l’Escola Thau

Obra de Romà Panadès, artista que ha estat professor de plàstica de l’Escola Thau Sant Cugat

Els orígens

La Institució Cultural del CICF (1950), que tenia com a objectiu fundacional posar la dona en contacte amb l’estudi i que va ser creada per M. Rosa Farré Escofet, va tenir la capacitat per adequar-se i fins i tot avançar-se a les necessitats del mercat de treball, sobretot mitjançant els ensenyaments no reglats. Durant els tres primers anys d’existència, el CICF ja posa en relleu la pluralitat de l’oferta educativa i de formació, i l’alta exigència que vol donar als seus cursos i activitats.

L’Escola de Jardineres Educadores

Amb aquesta filosofia s’inicia l’Escola de Jardineres Educadores (curs 1956-1957), creada a proposta de la pedagoga Teresa Viladevall, a qui substitueix més tard Ramon Fuster (1962-1972). Amb aquest projecte, juntament amb la pressió social, la Institució fa l’entrada a l’ensenyament reglat, primer com a dimensió pràctica de l’Escola de Jardineres Educadores, amb el projecte del parvulari, que serà l’inici de l’Escola Thau:

«L’Escola de Jardineres Educadores de la Institució Cultural del CICF, dirigida per Teresa Viladevall, amb el nom que ella va portar de França i del que després foren les “parvulistes” ara són les mestres especialistes en educació infantil. Era una experiència inèdita i, gairebé, no cal dir-ho, desconeguda no reconeguda per l’Estat Espanyol. Les nostres Jardineres hagueren de treure’s el títol oficial —quan n’hi hagué— per poder exercir.

Ramon Fuster, director que substituí Teresa Viladevall, feu una institució dins de la Institució. Durant deu anys hi dedicà part del seu temps.

Havia d’actuar com a pedagog en dues direccions: la preparació adreçada a noies de quinze a vint anys i l’orientació dels estudis envers l’educació dels infants.»

Joan Triadú, Textos i pretextos de pedagogia, 1938-2008.

Dues antigues alumnes expliquen la seva experiència a l’ Escola de Jardineres Educadores:

«Vaig començar a l’Escola de Jardineres Educadores l’any 1963. Era una escola molt diferent de les de l’època; era única, innovadora activa. El seu director era Ramon Fuster i Rabés, un gran pedagog, molt dialogant.

Érem un grup de 47 alumnes il·lusionades amb uns estudis molt engrescadors i diferents per a l’època. Teníem assignatures com pedagogia pedagogia de la religió, crítica literària, música, expressió corporal, dansa moviment, matemàtiques, llengua catalana, llengua castellana, psicologia infantil i psicologia general, caracterologia, higiene personal i puericultura, manualitats, plàstica, interpretació d’actualitats, literatura infantil i centres d’interès.

Teníem, en general, molt interès pel que ens ensenyaven i això afavoria que hi hagués molta participació i cohesió de grup. Vam saber crear lligams entre nosaltres i vam conrear una amistat que encara perdura.

L’escola em va fer canviar la visió del món que coneixia fins aleshores. Va ser una experiència molt positiva de llibertat i, alhora, responsabilitat.»

Montserrat Fornés , exalumna de l’Escola de Jardineres Educadores

Anagrama de Josep M. Subirachs (1963) Edifici del CICF a la Via Augusta

« Vaig entrar al CICF perquè volia estudiar Secretariat de Direcció, però el meu oncle, Ramon Fuster i Rabés, director de l’Escola de Jardineres Educadores, em va convèncer per seguir aquests estudis.

Era una escola pionera i ara en diríem innovadora perquè el nostre professorat ens va permetre aprendre tot tipus de disciplines en un entorn que provenia de l’Escola Nova i de la tradició pedagògica catalana. Teníem mestres com Maria Antònia Canals, de matemàtica nova; Anton Font, d’expressió corporal; el Dr. Ripoll, de puericultura; Joan Triadú, de literatura; Ramon Fuster, de pedagogia; Maria Aymeric i Carme Aymeric, de llenguatge; Javier Elorriaga, d’actualitat; Rosa Gratacòs, de plàstica, entre d’altres, i Mn. Bosch, de mètode Décroly. Érem un grup de trenta noies. Un cop acabats els estudis, vaig anar a fer de monitora de menjador en una escola i més tard vaig incorporar-me al Thau a fer les pràctiques fins que vaig acabar Jardineres i vaig incorporar-me com a mestra de parvulari a la torre de Dr. Roux, amb en Jordi Cots de director. L’Escola de Jardineres va ser un centre pioner de qualitat de

la professió de mestres d’educació infantil i això es notava en la nostra manera de treballar a l’escola. Algunes mestres companyes nostres ens deien que aprenien al nostre costat.

Quan ja treballava al Thau, com que la nostra titulació no era oficial, vaig entrar a la UB per a més grans de 25 anys per convalidar el títol de mestra. La titulació no era oficial perquè a Madrid no ho van voler reconèixer, ja que van posar com a condició de crear una Escola de Jardineres allà i el CICF s’hi va negar.»

Imma Galtés exalumna de l’Escola de Jardineres Educadores i antiga mestra de l’Escola Thau

L’Escola Thau

El nom de l’escola

Jordi Cots, advocat que explicava temes relacionats amb la seva especialitat a l’Escola de Secretariat de la Institució Cultural del CICF, i també tenia un gran interès per la pedagogia, va ser nomenat director de l’Escola Thau.

El nom de l’escola té a veure amb el seu coneixement del món franciscà, perquè Thau es refereix a la lletra T, la darrera de l’alfabet hebreu, a la qual es refereix sant Francesc d’Assís en un dels sermons als seus deixebles, quan els diu que el seu esperit de servei als altres els ha de portar a ser sempre els darrers. Thau, doncs, va néixer amb una explícita vocació de servei, i sant Francesc d’Assís n’és el patró.

«La pedagogia, que a Catalunya ha anat de dret al cor de les coses i que és la pedagogia de la nostra escola, té un fons franciscà, ja que educa en l’estimació té la missió de practicar-la, tal com entén l’amor sant Francesc d’Assís.»

Jesús Diego director el 1998, al text «A l’atenció dels pares i mares de Parvulari» (setembre de 2002) La lletra T

de Sant Francesc d’Assís

Logotip de Josep M. Subirachs (1963)

Evolució del logotip del Thau

Els edificis

El parvulari de l’Escola Thau va començar a funcionar el curs 1963-1964 en una torre que la Institució tenia llogada al carrer Reina Victòria.

«Concretament es podria dir que el Thau, en el primer moment, és una conseqüència d’haver tingut el CIC —que encara es deia CICF aleshores— una escola de Jardineres Educadores. El Thau va ser una cosa fulminant! Va començar a créixer d’una manera imparable. Perquè, realment, l’escola en aquell moment —tant l’escola per a nens com l’escola normal de formació de mestres— era una cosa molt deficient. Feia, fins i tot, molta tristesa.»

Jordi Cots, director el 1963, al vídeo del 50è aniversari del Thau

Thau va experimentar de seguida un gran èxit, perquè també satisfeia una demanda específica del grup social cada vegada més nombrós que s’estava formant al voltant de les activitats del CICF i de la seva Institució Cultural. Dels només 50 alumnes del primer curs, la xifra va créixer fins a 130 el curs següent. Ben aviat l’escola es va quedar petita. De la primera seu de Reina Victòria es va passar a una altra de més gran en una torre del carrer Doctor Roux, que posteriorment es va ampliar amb barracons de fusta situats al jardí. Els alumnes més grans n’ocuparen una altra al carrer Anglí.

«Reina Victòria, com també Doctor Roux, eren cases. I són edificis, jo en deia, que creen records. Va començar a créixer d’una manera imparable!»

Jordi Cots, director el 1963, al vídeo del 50è aniversari de Thau

Arribats als anys setanta, les entranyables seus de Doctor Roux i Anglí també es van quedar petites, com també els espais de Reina Victòria, que es van recuperar per als alumnes més grans.

A partir del curs 1970-1971, amb la direcció col·legiada de Joan Soler i Joan Triadú, l’escola va assolir la condició de centre reconegut i, per tant, l’alumnat ja no havia d’anar a examinar-se a un institut per obtenir la titulació oficial.

Continuava existint un greu problema de local i, finalment, durant el curs 1971-1972, es va constituir una societat anònima amb el nom de Finestrelles SA, amb l’encàrrec d’adquirir els terrenys i construir-hi els edificis de l’escola.

«Va fer que aquest creixement ens fes plantejar la necessitat de buscar un espai i construir-hi una escola en què tinguessin cabuda totes les seccions que fins aquell moment estaven fragmentades. Des de Doctor Roux, a Anglí, al CIC…» Jesús Diego, director el 1998, al vídeo del 50è aniversari de Thau

Joan Rigol, aleshores professor del Thau i coordinador de batxillerat, va ser qui va col·laborar decisivament per adquirir els terrenys de l’escola actual a l’avinguda d’Esplugues. Es van presentar dos projectes arquitectònics i Joan Triadú va incidir perquè reeixís el dels arquitectes Martorell-Bohigas-McKay (MBM), fonamentat en els preceptes més moderns de l’arquitectura del moment. L’edifici va començar a funcionar el gener de 1975.

El parvulari del Thau a la torre del carrer Reina Victòria

La torre del carrer Doctor Roux i els barracons de fusta al jardí

El pati de la torre del carrer Anglí L’Escola Thau

«Doncs ens vam traslladar tots aquí, amb l’ajuda de pares, alumnes, mestres, etc. Cadascú portant, com aquell qui diu, la seva taula i la seva cadira. Va ser molt maco.»

Jesús Diego, director el 1998, al vídeo del 50è aniversari de Thau

«L’arquitectura és donar forma a una idea. Quan havíem de fer l’Escola Thau, en Joan Triadú tenia les idees de com havia de ser, però nosaltres havíem de donar forma a aquestes idees. El món va canviant, l’ensenyament i l’educació van canviant.

Per tant, vam projectar una escola on es poguessin canviar les coses, sense parets de càrrega, tot eren pilars i sostres, una estructura que havia de permetre adaptar-se als canvis futurs, veig que poc ha calgut canviar.

Vam tenir en compte la sostenibilitat l’ús que se’n faria, així que vam decidir fer menys façana, és a dir, fer l’edifici amb gran profunditat, una mica girat, amb el sol de sud-est i sud-oest i les aules organitzades en forma d’ela i, a la part de dins, un pati en forma d’escala que deixava entrar la llum.»

David Mackay arquitecte del grup MBM, a l’entrevista de la revista escolar de Thau (juny de 2011)

Els anys noranta van ser d’expansió i evolució pedagògica, la qual cosa va ser un dels motius pels quals un grup de famílies de Sant Cugat del Vallès va insistir i aconseguir que l’any 1996 l’Escola Thau Sant Cugat fos una realitat.

«La xifra zero, quan es tracta d’ensenyament, té mala imatge, malgrat que d’uns quants anys ençà ha estat substituïda als papers per la curiosa i eufemística denominació de “molt deficient”. Tanmateix, cal reconèixer que és rodona i contundent, a més de representar l’inici d’una activitat, d’una vida o d’un mil·lenni, amb esperança i il·lusió.

Així va començar l’Escola Thau Sant Cugat, que justament no partia de zero, sinó d’un nombre incomptable, però comprovat, d’assoliments pedagògics, de fer escola i d’estimar l’escola.»

Joan Triadú Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008

Anunci a la premsa del nou edifici de l’Escola Thau (1975)

La construcció de l’Escola Thau Barcelona

La construcció de l’Escola Thau Sant Cugat

L’edifici actual de l’Escola Thau Barcelona

L’edifici actual de l’Escola Thau Sant Cugat

«Els arquitectes, un d’ells pare de Thau, em recordaren i m’ho van deixar dit en un bell document, que els vaig demanar, que res a l’escola no fos sumptuari o sumptuós sinó santuari.»

Joan Triadú, Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008

L’Escola Thau

Obsequi dels arquitectes de l’Escola Thau Sant Cugat, Pere Riera Josep M. Gutiérrez, a Joan Triadú

Carta de Joan Triadú adreçada als arquitectes Pere Riera Josep M. Gutiérrez, en resposta a l’obsequi rebut

Les persones

Jordi Cots va assumir la primera direcció de l’Escola Thau. Uns inicis, l’any 1963, que van oferir a l’alumnat una escola en català i mixta; dues característiques que eren prohibides i, per tant, que s’havien de desenvolupar d’una manera molt discreta de portes endins.

«Jo encara conservo un fulletó, escrit en castellà, en què dèiem que volíem una escola senzilla, una escola alegre, una escola que estimulés a conèixer el món...»

Jordi Cots director el 1963, al vídeo del 50è aniversari de l’Escola Thau

A partir del curs 1970-1971, la direcció de Thau és compartida per Joan Triadú i Joan Soler. Aquell curs l’escola va assolir la condició de centre reconegut i, per tant, l’alumnat ja no havia d’anar a examinar-se a un institut per assolir la titulació oficial.

El curs 1977-1978, Joan Triadú va assumir la direcció de l’Escola Thau, després d’un procés que contraposava dues maneres d’entendre l’escola en la seva gestió.

«Joan Triadú va considerar sempre que el Thau era el seu projecte de vida, el que sempre havia somniat. Fer escola. A l’aula era on ell se sentia feliç [...].

Per ell la recuperació i la salvació de la llengua catalana de la nostra identitat havia de sorgir indefugiblement de l’escola. Allà calia fer la lluita. I el temps li ha donat la raó.»

Joaquim Triadú president del Patronat de la Fundació ICCIC, discurs durant l’acte oficial de celebració del 50è aniversari de l’Escola Thau

El 30 d’abril de 1994, unes famílies de Sant Cugat del Vallès van adreçar una carta a Joan Triadú on li expressaven la seva preocupació per la manca de projectes pedagògics que volien per als seus fills, i la petició que la Institució Cultural del CIC es plantegés la creació d’un projecte Thau a Sant Cugat del Vallès. La seva actitud decidida, molt pensada i il·lusionant, va fer que al cap de dos anys s’inaugurés l’Escola Thau Sant Cugat.

«El setze de setembre de 1996 es van obrir, per primera vegada, les portes de l’Escola Thau Sant Cugat a uns nens nenes que també, per primera vegada, hi començaven el curs escolar. Les seves cares expressaven curiositat, inquietud, nerviosisme, expectació i il·lusió.

La mateixa il·lusió d’unes famílies que creien en el nostre projecte pedagògic.

«Des del primer moment va ser nens i nenes junts –que estava prohibit. I, a més a més, l’ensenyament en català. I això ho vam fer mirant que la inspecció d’ensenyament no ho sabés, que no ens denunciessin.»

Joan Triadú, director el 1970, Llegir com viure

L’escola també s’ha caracteritzat, des dels inicis, pel fet de mantenir una relació propera amb les famílies, que amb la confiança i la participació activa han sabut tenir-hi un espai important. Si el parvulari del carrer Reina Victòria va esdevenir una escola per a totes les edats de l’alumnat, va ser per l’interès i la insistència de les famílies que l’escola oferís als seus fills i filles tota l’escolaritat.

Vam començar junts un camí fent escola dia rere dia. Una escola viva formada per una comunitat amb moltes individualitats que l’enriqueixen creixen junts en valors, treball, joc, responsabilitats i amistat.

Com deia el pedagog Artur Martorell: “Si l’escola ha de ser un aprenentatge de la vida, feu que l’escola sigui ella mateixa una vida. És a dir, que tingui cor que bategui, que s’emocioni, que s’entristeixi, que s’alegri, que celebri festes plori dols”.»

Teresa Triadú codirectora 1996, discurs d’inauguració oficial de l’Escola Thau Sant Cugat l’11 de gener de 1997

Algunes mares de la primera promoció d’alumnat altres famílies a l’acte d’inauguració de l’edifici nou de l’Escola Thau, l’any 1975

La carta d’unes famílies de Sant Cugat a Joan Triadú

La primera promoció de l’Escola Thau (1963-1975)

L’any 1963 un grup reduït d’alumnes va començar al Thau, al parvulari situat a la torre del carrer Reina Victòria, darrere l’edifici del CIC. Aquest grup va créixer amb l’escola. Va seguir el mateix recorregut per diferents edificis i ubicacions fins a arribar a l’edifici definitiu i actual.

Aquests són els testimonis de quatre alumni de la primera promoció de l’Escola Thau, cadascú amb les seves vivències i records:

«Vaig entrar al Thau l’any 1963, a l’edifici de Reina Victòria. Tenia cinc anys. Formo part, doncs, d’aquella primera promoció que va anar creixent al mateix temps que ho feia l’escola. I en vaig sortir als setze, quan vam acabar el batxillerat, l’any 1975, pocs mesos abans que morís Franco. Havíem passat per la senyorial desapareguda torre amb bosquet de Doctor Roux, pels dos edificis del transitat carrer Anglí, havíem tornat a la casa de Reina Victòria havíem culminat el recorregut en l’avantguardista, bell i, per fi, nostre edifici de Finestrelles. I com si res. Allà on toqués.

De vegades rellegeixo algun conte d’aquell petit exemplar de l’Editorial Selecta de les Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders. Ens el va fer comprar el senyor Triadú durant els anys de batxillerat en què tornàvem a ser a Reina Victòria. És ple de paraules que no entenia subratllades amb llapis perquè el mestre ens ho feia fer per comentar-les. Quina sort d’aquelles classes, d’aquelles lectures, d’aquell anar a la nostra. Mentre tants joves de la nostra edat s’havien de sotmetre a adoctrinaments com el de la FEN (Formación del Espíritu Nacional) o a cantar el “Cara al sol” abans d’entrar a classe, al Thau, per exemple, ens instruíem en llengua i literatura catalanes amb Joan Triadú. I, com, des que va començar l’escola, compartíem aules els nois i les noies, cosa tampoc habitual a l’època (recordo que havíem hagut de fer més d’un assaig per si algun dia apareixia un inspector del règim, que no ens enxampés barrejats o fent alguna assignatura “clandestina”. Prou bé que ens va sortir, el dia que es va presentar sense avís previ: es va produir un moviment sigil·lós general, i cadascú cap al seu lloc assignat. Quan va entrar a la nostra aula, només hi havia els nois. Les noies érem en una altra, i amb la professora de Llengua —la Roser Homar— que feia veure que ho era de Geografia. Vam fer el paper i, fins on jo sé —tenia dotze o tretze anys-, tot va anar com la seda).

Tinc molt bon record dels anys de l’escola. Quan acabàvem les vacances, una hora o una altra apareixia algun adult amb el clàssic “no us fa mandra tornar a escola?” Doncs, no. Al Thau no em feia mandra tornar-hi. Potser no solíem acabar els temaris d’Història o d’alguna altra assignatura, però igualment hi apreníem molt. Apreníem a conviure, a respectar els companys, a respectar tothom, a espavilar-nos individualment. I també ens ho passàvem bé.

Vam tocar la guitarra per primera vegada als nou anys, amb la senyoreta Josefina; vam aprendre a fer truites als deu, davant del barracó del senyor Xavi, també als deu rebíem les primeres lliçons d’educació sexual. Més endavant, assistíem a les matinals dels dijous del Palau de la Música, peregrinàvem per les exposicions del carrer Consell de Cent visitàvem museus. Organitzàvem Jocs Florals; ens beneficiàvem de l’especial cura que l’escola tenia pel nostre aprenentatge de l’idioma del currículum (llavors, el francès); anàvem a classes de natació; recorríem el país fent excursions i —el millor de l’any per a mi— gaudíem d’uns campaments divertits i enriquidors. Encara ara, quan a les nits de juny sento l’olor de la palla humida dels camps de blat, em ve a la memòria el primer campament que vam fer: una sortida d’una nit a la Batllòria, amb jocs a l’exterior a les fosques i tot (érem molt petits: teníem entre sis i set anys) i fent nit en un paller on vam dormir tots junts. L’endemà ningú no es va despertar al costat de qui s’havia adormit perquè havíem anat lliscant sobre la palla. Va ser el tema del dia!)

Tot plegat va anar formant el nostre esperit crític, fomentant la nostra autonomia personal, la nostra empenta, el nostre enriquiment cultural i una amistat entre els companys de classe que avui dia encara dura. Amb una colla, ens hem continuat veient indefectiblement dues vegades l’any i som veritables amics. Amb altres companys, malgrat algun llarg parèntesi —i gràcies a la trobada del 50è aniversari de l’escola—, hem repescat el contacte l’amistat com si no hagués passat el temps.

Etern agraïment als meus pares per haver triat l’Escola Thau, per no haver-nos fet estudiar —com va ser el seu cas— en uns germans maristes o en unes Esclavas del Sagrado Corazón. I al pare, molt particularment, per totes les nits que, havent sopat, marxava a la reunió de l’Associació de Pares, la qual va acabar presidint, etapa que va culminar amb la inauguració de l’escola nova —com en dèiem llavors—, la definitiva, la d’ara.

I també un sincer i particular reconeixement a Régine Blanchard (Mme. Closas), al senyor Jordi Cots i al senyor Joan Triadú.» Marta Castellet i Torrents, llicenciada en Filologia Catalana

«Bon dia, malgrat que el meu nom formal és Francesc, vaig entrar, sincerament no recordo data —això sí, tinc l’honor i el plaer de dir ben fort que vaig ser el primer alumne home del Thau, Reina Victòria— com a Quico.

Vaig gaudir de l’edifici nou el darrer any, 6è de batxillerat i, com podeu imaginar, el meu periple seguint el senyor Triadú edifici darrere edifici és per emmarcar.

Parlant d’edificis, i a títol d’anècdota, encara recordo els simulacres que fèiem a Anglí, per, en cinc minuts, transformar un centre d’educació mixta en un de “los chicos con los chicos y las chicas a parte”, que es portava molt a l’època i era imprescindible per obtenir no se pas què, a l’avís que venia l’inspector. Eren altres temps...

Malgrat tot, o pots ser gràcies a tot això, l’educació rebuda, tant des del punt de vista cultural com religiós, ens ha donat una visió que ens ha permès enfrontar-nos al món amb ment oberta, sense caure en paranys de bo i dolent, de blanc o negre. Valors com el respecte i el diàleg ens han deixat una empremta que jo personalment valoro molt.

Professors, companys (amb els quals a dia d’avui mantenim molta relació), en Joan Triadú (mentre estudiava, “senyor”

Triadú, poca broma)..., tants bons records! Suposo que algun de no tan bo devia haver-hi, però el tinc oblidat. En fi, no em vull posar melancòlic.

Que per molts anys nois de tot arreu puguin gaudir d’una educació com aquesta, per molts anys Thau!»

Francesc Carol i Flos, enginyer industrial

«El primer record és impactant. Un munt de nens plorant acompanyats generalment de les seves mares. El que em va passar pel cap és: “però què és això?” Segons la meva mare. Jo no vaig plorar però estava molt seriosa. Tu diràs! Amb aquest panorama... Afortunadament aquesta primera impressió no va ser premonitòria del que seria el meu pas per l’Escola Thau. Els records que tinc de l’escola, en especial dels primers anys abans de començar el batxillerat, són molt bons. Recordo una temporada que cada dos per tres tenia angines i em moria per poder anar a l’escola. L’escola era un espai de descoberta, joc amics constant.

El primer any vàrem viure una nevada a Barcelona. No tant gran com la de l’any 1962 però déu-n’hi-do. Recordo intentar fer un ninot al pati i jugar a tirar-nos boles de neu, és clar. El ninot no es va materialitzar per poca neu.

L’escola anava creixent amb nosaltres. Cada un cert nombre d’anys havíem de canviar d’edifici per poder encabir les noves promocions. Vàrem començar al carrer Reina Victòria,

després a una torre que tancava el carrer Doctor Roux, més tard al carrer Anglí i, abans de l’edifici definitiu actual a la carretera d’Esplugues, vàrem tornar al carrer Reina Victòria. Roda el món i torna al Born.

De la primera etapa, al carrer Reina Victòria, recordo aprendre les lletres. Ho fèiem amb unes làmines de fusta on hi havia les lletres retallades amb paper de vidre. Amb els ulls embenats, la professora ens agafava la mà i ens feia resseguir la lletra amb un dit. Al final havíem d’endevinar de quina lletra es tractava. Un altre joc pedagògic anava d’aprendre a fer llaços. Era una bastida de fusta amb teles a cada costat. L’extrem lliure de les teles portava unes betes amb les quals apreníem a fer llaços. Això ens servia per aprendre a lligar els cordons de les sabates. Jo preferia el de les lletres.

L’estada a la torre del carrer Doctor Roux és de la que tinc més records memorables. Imagino que si la veiés ara em semblaria tot molt més petit, però en aquella època per a nosaltres era un gran espai, amb bosquet inclòs. La grandària de la torre ens va permetre tenir un hortet, un porc, una ovella, una tortuga, etc. Una de les principals activitats a l’hora del patí era fer-nos cabanes al bosc amb els troncs i altres materials que trobàvem. Recordo també un gran tronc d’arbre caigut amb què jugàvem al “submarí”. La imaginació era gran i amb poca cosa ens inventàvem històries i aventures. D’aquest període em queda la impressió de llibertat. No teníem assignatures de manera estructurada i, en especial, crec que era els dimecres, teníem “tarda lliure”. Això volia dir que podíem escollir què fer. Jo acostumava a triar ajudar les professores (la majoria eren dones) dels més petits o les secretàries de l’escola. Al carrer Anglí, hi havia més espai per a les aules però el pati era dur (ciment?) i més petit. Quan penso en aquest període el primer que em ve a la memòria és l’anècdota de la visita de “l’inspector”. La llengua era el català i anàvem nens i nenes junts. Això a l’època no estava permès. L’escola tenia un pla B per si hi havia alguna inspecció. Un dia va sonar un timbre i el pla B es va posar en marxa. Nens i nenes separats i parlant en castellà a les aules. Com que es desdoblaven les aules, els professors també calia doblar-los. Així que de sobte teníem classe de geografia amb la professora de llengua. Va aprofitar per parlar-nos d’Israel on feia poc hi havia anat de viatge. Sembla que tot va anar bé perquè l’escola va continuar com si res hagués passat.»

Maria Nolla i Domenjó metgessa

«Les bates de colors al pati de Reina Victòria és un dels primers records que tinc de l’escola. Una coloraina alegre ben diferent dels grisos i blaus uniformats que se solien veure als patis de les escoles dels primers seixanta.

Era l’any 1963, la meva família acabava d’instal·lar-se a Barcelona. Veníem de la Seu d’Urgell on jo havia tastat, només unes setmanes, l’escola de les monges i la madre Encarnación. Quin canvi passar de les seves mans a les de la senyoreta Coia, o la senyoreta Rosa o la Fuensanta, la Josefina, la Teresa o el senyor Armand, que ens explicava uns contes fantàstics i feia uns dibuixos preciosos. I el senyor de la pipa, el senyor Cots, que escampava la seva bonhomia per tota l’escola.

Tinc un gran record de molts dels mestres i professors, de com la Mercè Sanchis encomanava la seva passió per les Ciències Naturals, de com el David Sunyol feia que les mates fossin divertides, o com la Consol Barrueco feia que tinguéssim pressa per acabar una traducció del llatí per saber el desenllaç d’aquella història de romans. I tants altres que ens van desvetllar l’interès per la història o la filosofia, el gust per l’art o l’estima per la llengua i la literatura. I que ens acompanyaven en les moltes activitats i excursions que fèiem, on apreníem tantes o més coses que a les aules. També hi ha algun mal record, és clar, algun disgust, però són poquets i segur que també ens van ajudar a créixer. Els qui vam començar a Reina Victòria vam créixer amb l’escola, els edificis se’ns feien petits i vam viure l’emoció d’estrenar nous casalots i nous patis, de descobrir nous racons i fins i tot boscos i passadissos misteriosos que ens oferien un munt d’aventures. Vam tenir la sort d’estrenar també l’esplèndid, definitiu, edifici de la carretera d’Esplugues.

I amb el canvi d’edificis el grup inicial de companys anava creixent s’anava fent més divers. Amb els de la “classe”, i gràcies sobretot al WhatsApp, estem en contacte, amb alguns mantenim una bona amistat amb tots una gran estima.»

Àngels Ingla i Mas gestió sector públic-universitats

Per a l’alumnat, l’escola forma part de tretze anys del seu projecte vital. Uns anys de creixement, aprenentatges, emocions i reptes compartits amb els companys, professorat personal de l’escola. Per molts alumnes l’escola és com la seva segona família. Amb motiu de la celebració del cinquantè aniversari de l’escola, alumni de diferents promocions van escollir tres paraules per definir el seu pas per l’escola. Aquest és el núvol de paraules que n’ha sorgit:

La primera promoció al Thau, l’any 1975 La primera promoció a la celebració del 50è aniversari de l’Escola Thau, l’any 2013

L’AFA de les escoles Thau (Associació de Famílies d’Alumnes)

L’Associació de Famílies d’Alumnes és integrada per totes les famílies que tenen fills i filles a les escoles Thau. És l’entitat que té com objectiu fonamental la representació dels interessos de mares, pares i tutors legals de l’alumnat, com també la col·laboració amb l’escola.

La Junta de l’AFA és l’òrgan d’organització, gestió funcionament de l’associació per delegació expressa de l’Assemblea, i és composta per la presidència, la vicepresidència, la secretaria la tresoreria, que formen l’equip directiu, i també un pare o mare representant de cada nivell educatiu, al qual es poden adreçar tots els pares per intercanviar informació amb la finalitat d’aconseguir la millor formació possible per als seus fills. A més, a través de diferents projectes i comissions, molts altres pares i mares estan activament compromesos amb les activitats que s’organitzen.

La Junta de l’AFA es reuneix mensualment i, un cop a l’any, el primer trimestre del curs escolar, se celebra l’Assemblea General Ordinària de l’Associació.

«Des del primer dia he vist l’AFA com una oportunitat per sentir-me l’escola una mica més meva. L’AFA em permet viure el projecte d’escola, conèixer-lo millor i, en definitiva, sentirm’hi més pròxima, tant de l’escola com de l’experiència que hi viu la meva filla. Implicar-se i tenir l’oportunitat de millorar l’experiència de l’etapa escolar tant per als nens com per a la resta de famílies és intens però enriquidor. Com a contrapunt, al llarg dels anys he descobert que formar part de l’AFA també t’ensenya les costures de l’escola, i cal fer l’esforç de sobreposar-s’hi per entendre que en la complexitat hi ha també l’oportunitat de millorar.»

Júlia Borràs AFA Escola Thau Barcelona

«Des del dia de la jornada de portes obertes t’adones del paper que tenen les famílies dins del Thau, que no són observadors passius sinó tot el contrari, són part activa i molt important en la vida de l’escola.

El meu primer contacte amb l’AFA va ser a l’assemblea i recordo que vaig pensar: «uff, això és per a famílies que fa més temps que són a l’escola». Uns anys més tard, i gràcies a l’Ivan Llach, que va ser president de l’AFA i em va encoratjar a participar-hi, vaig decidir participar a les reunions periòdiques de l’AFA i vaig passar a ser representant de 3EP. Em penedeixo d’haver trigat tant a fer-ho.

Participar a les reunions i les activitats de l’AFA et dona una visió i una perspectiva diferent de les coses, veus que hi ha famílies que tenen els mateixos dubtes i inquietuds,

t’assabentes de situacions i pots aportar el teu gra de sorra per trobar-hi una solució. Entre tots intentem fer que l’escola continuï creixent, aportant més als nostres fills i buscant que mestres, alumnes i famílies anem en la mateixa direcció. En aquests anys he participat en les activitats de Sant Jordi o de la Festa Major i en les comissions de comunicació i extraescolars i sempre hi ha coses a fer i millorar les anem assolint a poc a poc. Estic segur que si hi hagués més pares participant-hi podríem fer més coses. Al final, l’AFA som tots, crec que és una experiència prou gratificant i que s’ha de provar almenys durant un parell d’anys.»

Rodrigo Mérida, AFA Escola Thau Barcelona

«Tinc un record difús de la primera vegada que vaig saber de l’Escola Thau. Segurament, passaria per la porta en moto i em queixaria del trànsit i dels cotxes aparcats en doble filera. Qui m’havia de dir que un dia orgullosament seria jo la del cotxe! Tinc una filla de 10 anys, l’Abril. Ser part de l’AFA em fa sentir més arrelada a l’escola, partícip de l’educació de la meva filla, també de 8.30 a 16.30 h. M’ha permès empatitzar amb l’equip directiu, el professorat i la resta de personal de l’escola, entendre i valorar la gran feina que fan, sense deixar de transmetre les inquietuds de les famílies i proposar accions de millora des d’una altra perspectiva. En el pla personal, m’aporta vivències úniques, com gaudir el Sant Jordi des de dins, visitar l’escola en plena ebullició i compartir experiències amb altres pares i mares. Sovint hi ha famílies que ens pregunten què fem a l’AFA. Estic segura que si no hi fóssim ens trobarien a faltar.»

Sònia Matamoros, presidenta de l’AFA Escola Thau Barcelona

«Les activitats que hem fet durant diferents anys a l’escola són: la creació del Gegantó i la Cucafera, la participació en cercaviles d’escoles al poble, l’organització de la Festa Major i la parada de llibres de Sant Jordi.

Participar a l’AFA ens permet col·laborar amb l’escola en l’educació dels nostres infants viure el seu creixement d’una manera activa.»

Clara Serra presidenta de l’AFA de l’Escola Thau Sant Cugat

Parada de llibres per Sant Jordi a Thau Barcelona Jocs durant la Festa Major de l’AFA de Thau Barcelona

Parada de llibres per Sant Jordi a Thau Sant Cugat La cucafera a la Festa Major de l’AFA de Thau Sant Cugat

Projecte pedagògic i vida d’escola

L’Ideari

L’Escola Thau es va fundar amb un ideari clar: el català com a llengua l’escola, d’aprenentatge i de coneixement de la cultura pròpia, l’escola activa, l’obertura social i els valors de l’humanisme cristià.

«Els ideals que el nodreixen s’han anat expressant d’una manera visible en la pràctica educativa dels diferents centres que configuren la Institució Cultural del CIC i l’humanisme que l’ha inspirada ha estat, sens dubte, el seu pal de paller.» Francesc Torralba, redactor de la revisió l’actualització de l’Ideari de la ICCIC

Els elements que configuren la identitat de l’Ideari són:

- Una pedagogia participativa, integral i personalitzada. La pedagogia participativa es tradueix en un tracte obert proper a l’educand i en una actitud que potenciï les seves facultats i capacitats, que té com a finalitat principal acollir i potenciar els seus talents inherents perquè pugui aportar valor afegit a la societat.

- Institució arrelada en la catalanitat, no tan sols perquè ha nascut en el si de la societat civil del país, sinó perquè vol desvetllar i potenciar en la consciència de l’educand, a través de l’acció educativa, el sentit de poble i la seva pertinença afectiva.

- L’humanisme cristià. Per «humanisme» entenem l’opció filosòfica que posa la persona humana al centre, li atribueix una dignitat sublim i entén que la institució està al servei de la seva promoció integral. L’humanisme cristià és una síntesi creativa que es fonamenta en la riquesa de la tradició bíblica i en l’herència grecollatina.

- L’obertura i el servei a la societat, que en general es tradueix en la formació integral de persones que, en el futur, seran ciutadans en plenitud i professionals actius de la societat.

Des dels inicis, l’Escola Thau és una escola de llengua i continguts catalans i en aquella època, l’any 1963, això comportava que els qui feien l’escola, direcció, professorat i personal no docent, havien de tenir l’habilitat de fer-ho de portes endins esquivar les inspeccions que hi havia, sovint, per sorpresa.

«La catalanitat que era, en els anys setanta, un tema qüestionat i gairebé prohibit, era present en tota l’escola, tant com a llengua vehicular com en continguts, com amb tot el que s’hi respirava.»

Jesús Diego director el 1998, al vídeo del 50è aniversari de l’Escola Thau

L’Escola Thau és, per definició, una escola activa, en el sentit que cerca la participació de l’alumnat i intenta que s’interessi per les matèries que ha d’aprendre per la via del convenciment. Una escola on també s’estableix un ordre clar de la funció de cadascú

(docents, famílies direcció) on l’empremta de l’equip directiu que lidera el projecte pedagògic hi té una importància especial.

«Dèiem: no hem de ser ni davant ni darrere de l’alumne. Hi hem de ser al costat.»

Jordi Cots director el 1963, al vídeo del 50è aniversari de l’Escola Thau

«Per tant, es partia de la mateixa persona i, sobre la base dels centres d’interès que hi havia en aquell moment, es construïen una sèrie d’aprenentatges que s’assolien perfectament.»

Jesús Diego, director el 1998, al vídeo del 50è aniversari de l’Escola Thau

«No anem a fer una pedagogia de dir “el nen és l’amo del món”. El nen ha de saber que depèn dels altres i que depèn d’ell mateix. Que el seu esforç i la seva acció serviran per a alguna cosa.»

Joan Triadú, director el 1970, Textos pretextos de pedagogia, 1938-2008

Thau formava part del moviment de renovació escolar, que cada vegada tenia més força. Una escola que va néixer amb la voluntat de transmetre un model clar a l’alumnat: que la llibertat individual i el compromís amb els altres són els objectius a assolir. I aquesta llibertat només s’assoleix amb l’accés a la cultura en l’àmbit humanístic, artístic, tecnològic i científic. Es perfila com una plasmació coherent de les idees pedagògiques de Joan Triadú; és a dir, una escola que vol enllaçar amb la millor tradició pedagògica catalana. Thau va promocionar sempre les sortides a l’exterior.

Les sortides formaven part de les activitats escolars

«De vegades exageràvem una mica i els dèiem: “avui us portarem a veure la font més maca del món!” [...] Des de molt petits sortíem a fer una experiència que després s’incorporés com a coneixement.»

Jordi Cots director el 1963, al vídeo del 50è aniversari de l’Escola Thau

Les sortides formaven part de les activitats escolars

L’estil d’educar

L’acció pedagògica de la nostra Institució i, per tant, de l’Escola Thau, va sorgir amb una clara vocació de represa dels postulats, actualitzats d’acord amb les circumstàncies, de l’Escola Nova, que havien modernitzat profundament l’ensenyament del nostre país durant el primer terç del segle XX.

A la Institució Cultural del CIC ens sentim vinculats a uns ideals que posen l’alumne al centre de l’acció educativa que, esquivant l’excés de rutines, aposten per la incorporació d’aproximacions renovadores a la metodologia educativa. En el camp de l’ensenyament, ens sentim compromesos a assumir la condició de referent de reflexió constant, d’adaptació a la realitat de l’alumnat, de qualitat i d’excel·lència.

El juny de 2018 es va revisar i actualitzar «El nostre estil d’educar», d’acord amb els canvis profunds que viu el món de l’educació. En aquest text queda reflectida la cultura pedagògica que fonamenta la nostra labor educativa.

Partim d’una visió humanista de l’educació, personalitzada i activa, arrelada al país i oberta al món:

«La versió actualitzada d’aquest document neix amb la voluntat de donar resposta d’una manera dinàmica als nous horitzons del coneixement als reptes successius d’un món complex i canviant.»

Jordi Riera, president de la Comissió Pedagògica del Patronat de la Fundació ICCIC

L’Escola Thau, com la resta d’escoles de la ICCIC, ofereix una educació basada en uns eixos fonamentals:

- Una educació amb sentit mantenint l’equilibri entre quatre pilars educatius:

a) Aprendre a conèixer

b) Aprendre a fer

c) Aprendre a ser

d) Aprendre a viure junts.

- Una proposta educativa fonamentada, permanentment actualitzada amb una acció educativa activa, personalitzada, entesa com un procés social i entenent el paper cabdal de la motivació l’esforç en els processos d’aprenentatge.

- Una institució oberta que aprèn, amb un lideratge pedagògic clarament orientat a promoure l’aprenentatge i, al mateix temps, distribuït, vinculat a comunitats professionals d’aprenentatge i oberta internament, en què els professionals treballin d’una manera transversal.

- Una educació per a aprenents del segle XXI: l’alumnat que participa activament en el procés d’aprenentatge mitjançant l’observació, l’experimentació, l’estudi, l’abstracció i la reflexió. I desenvolupa les seves capacitats d’escoltar, de treballar en equip, d’anàlisi, de memòria i també la creativitat, la sensibilitat cultural, el sentit crític i la curiositat per saber.

- Uns professionals compromesos amb l’educació: els docents que eduquen en la convivència, la democràcia la llibertat i en tots els valors explicitats en l’ideari i sota els principis concretats en el nostre codi deontològic.

Són professionals de l’educació vinculats als compromisos:

a) amb l’alumnat

b) amb la professió

c) amb el coneixement

d) amb la societat.

- Un vincle fluid i constant entre l’escola i les famílies per a un ensenyament més personalitzat eficaç. La trajectòria de la Institució ens mostra que les famílies de l’alumnat valoren l’equip docent, l’estil d’educar i el projecte pedagògic i l’ideari com elements decisius.

«Actualment volem seguir amb els aspectes que per nosaltres són fonamentals, com el seguiment de l’alumnat, el tracte personal amb cadascun d’ells i formar-los com a persones amb valors.

Un dels aspectes que hem posat al dia és la detecció precoç o primerenca de les necessitats dels alumnes des de P3 fins a secundària, i volem potenciar, també, el tractament de les altes capacitats. Aquest alumnat ja té un espai propi però volem treballar-ho amb més efectivitat.

Volem actualitzar i complementar l’aplicació de les noves tecnologies en l’aprenentatge. Volem preparar el nostre alumnat per aquest futur canviant dia a dia, perquè quan surtin de l’escola estiguin ben preparats per a aquest món que els espera.»

Glòria Serrano, directora el 2011, a l’entrevista de la revista Segell núm. 26, amb motiu del 50è aniversari de l’Escola Thau

Els eixos pedagògics

L’Escola Thau té com a eix central l’alumne i el seu creixement integral com a persona.

Es tracta d’un projecte educatiu concebut pedagògicament i arquitectònicament per crear compartir el coneixement en un marc de convivència que permet desenvolupar els valors democràtics; s’hi fomenta la creativitat, l’aprenentatge significatiu, els valors com el respecte pels altres i per la natura, la solidaritat, el compromís la cooperació.

Es transmet una base humana en relació amb l’altre, la companyonia i l’esforç per aconseguir les coses. Els alumnes, des de ben petits, assumeixen càrrecs, responsabilitats i desenvolupen serveis. Alumnes, mestres i PAS, ciutadans que conviuen en entorn educatiu que, primordialment, té com a objectiu la felicitat de les persones.

Les escoles Thau, Barcelona i Sant Cugat, tenen un símbol que serveix per aplegar i donar veu a la comunitat escolar en actes culturals i educatius: un teatre grec que anomenem familiarment l’«amfiteatre» de l’escola.

Amfiteatre de l’Escola Thau Sant Cugat

Amfiteatre de l’Escola Thau Barcelona

La lectura i l’expressió oral i escrita

L’aprenentatge de la lectura i l’expressió escrita, com a mitjans essencials per a la comunicació i la comprensió del món que ens envolta i del qual formem part, ha estat des de sempre un dels objectius bàsics de l’educació. Aquest fet ha motivat que des d’àmbits molt diversos —pedagògic, filosòfic psicològic— hagin aflorat reflexions sobre els mecanismes a partir dels quals l’infant arriba a comprendre i fer-se seu aquest univers abstracte de signes i convencions que constitueix el llenguatge escrit.

L’escola ofereix als infants l’educació per la paraula. La paraula adquireix uns continguts que atenyen tots els aspectes de la vida. Més endavant arriba l’educació per la lectura i la descoberta de l’escriptura. La coneixença dels diferents gèneres literaris enriqueix l’expressió escrita.

A l’escola és molt important la pràctica de l’expressió oral com a instrument de comunicació i d’expressió. Des dels més petits fins als més grans, a l’escola es generen moments i espais perquè l’alumnat vagi adquirint una bona competència en expressió oral: les converses en rotllana, els debats a l’aula i en altres espais i les conferències i exposicions orals amb les llengües del projecte lingüístic (català, castellà, anglès i francès).

El teatre és una activitat important a les escoles Thau. Des de petits es fomenta i s’ofereix la possibilitat i els espais per fer-ne.

«L’expressió teatral des de l’inici de l’escola ha estat sempre una pràctica educativa fonamental. Joan Triadú ho expressa nítidament en el llibre Textos i pretextos de pedagogia 19382008, en què fa una referència clara i explícita a aquesta activitat, la qual abraça moltes competències habilitats, conté uns components emocionals de primer ordre que faciliten i animen una bona socialització entre l’alumnat i, individualment, potencia l’autoconeixement i genera satisfacció personal.»

Mònica Santamaria, directora de l’Escola Thau Sant Cugat, a la revista Segell núm. 34

«A Thau Barcelona fomentem el gaudi envers l’expressió oral per tal de conèixer-nos i d’oferir-nos al món. Conreem la llengua i el silenci. Assaborim el vocabulari i el gest. Observem com aquell qui mira. Badem i llegim. Memoritzem i improvisem. Ens disfressem de metàfores!

Entre totes les representacions, voldria destacar especialment la dels Pastorets de sisè de primària. Es tracta de la versió reduïda de l’obra de Frederic Soler, Pitarra, que duia per títol El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga. L’adaptació d’aquesta obra la va escriure l’enyorat Joaquim Vilà l’any 1990, amb motiu de la commemoració del centenari de l’estrena de l’original. Joaquim Vilà va ser un gran mestre i els anys que va ser a l’Escola Thau Barcelona ens va deixar un llegat cultural i pedagògic extraordinari. El text creat per en Joaquim és farcit de girs, expressions riquíssimes, locucions i frases fetes catalanes que no hauríem de perdre i que conviden a treballar la llengua d’una manera acurada significativa.»

Agustí Olivares , director de l’Escola Thau Barcelona, a la revista Segell núm. 34

«A partir d’un moment de la meva vida vaig sentir una secreta atracció cap al món del teatre, tant amb la idea d’explicar ficcions jugar a fer-les creure, com amb la idea de crear uns espais a dins la nostra societat que actuessin d’agitadors teatrals.

Hi ha també una casuística, que en el meu cas va jugar-hi una part important: jo estudiava al CIC i els professos em van animar a fer un camí dins del teatre. Gràcies a alguns d’ells ara jo faig teatre. Vam formar un grup de teatre, vam fer algunes obres al pati de Reina Victòria, quan tot just fèiem tercer de BUP (ara primer de batxillerat), vam fer de professors de teatre, el nostre primer sou, vam fer i fer...»

Oriol Broggi actor i director teatral i alumni de Thau Barcelona i el CIC, a la revista Segell núm. 37

«Peter Brook, el genial director de teatre nord-americà, explicava en el seu llibre La porta oberta que el simple fet de creuar l’espai buit ja és un acte teatral. A l’escola, a partir de P3, els nens i les nenes seuen habitualment en rotllana a les aules i, en fer-ho, conviuen quotidianament amb l’espai buit. I què succeeix si diàriament l’infant té l’oportunitat de conviure amb aquesta situació comunicativa i teatral? Doncs que, al voltant de la rotllana, l’infant acaba sentint-s’hi a gust, desimbolt, participatiu i serè.

El cercle ens reconforta i l’espai buit ens interpel·la. Va ser al voltant del foc, fent rotllana, que els nostres ancestres van allargar el dia i van generar imaginari tot explicant històries.» Agustí Olivares , director de l’Escola Thau Barcelona, a la revista Segell núm. 34

El teatre és una activitat habitual a l’escola

La rotllana permet parlar escoltar mirant als ulls

La lectura, des de sempre, ha estat una activitat cabdal de l’escola i és un eix de plaer i aprenentatge per a l’alumnat. En aquest sentit hi ha una diversitat d’activitats espais que afavoreixen el gust per la lectura: les lectures compartides en diferents cursos, els moments de la lectura a l’aula, les visites d’escriptors o escriptores o dels qui fan les il·lustracions o les guies i recomanacions de llibres i l’Apunt de lectura.

«Vull fer observar, però, que el llibre ha de tenir dues funcions per al lector infantil i juvenil: una d’individual i l’altra col·lectiva.

L’aprenentatge de la lectura, del qual se sap més bé què no ha de ser que com ha de ser, és determinant per a l’aprenentatge en general que és competència de l’escola.»

Joan Triadú, Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008

La biblioteca de l’escola és un espai vital de creixement i aprenentatge per a les escoles Thau. És una eina pedagògica per a tota la comunitat educativa, que ofereix espais, recursos i activitats en horari escolar que incideixen en els continguts educatius vinculats a la biblioteca: la competència informativa i la competència lectora, especialment en el gust per la lectura.

L’espai de la biblioteca és un punt de trobada per a mestres i alumnat i, per tant, ofereix diferents ambients pensant en totes les edats i necessitats lectores. El gust per la lectura és un dels eixos fonamentals. L’objectiu de la biblioteca és oferir bons materials amb diferents suports activitats per adquirir l’hàbit lector i que l’alumnat en gaudeixi. Algunes activitats són: els Padrins lectors, l’Escola llegeix, Xocolata i poesia, el Club de lectura, els divendres amb la possibilitat de l’assistència de les famílies i el Bibliopati.

Aquesta experiència interdisciplinària és un treball que combina els àmbits lingüístic i digital amb una finalitat concreta: la millora de la competència de la comunicació oral, amb l’ajuda de dispositius mòbils i material de televisió.

Amb l’ús d’una pantalla de fons croma, iPads i apps, com ara Veescope Live Full, iMovie, Piccolage, etc., l’alumnat és capaç d’enregistrar i editar de manera cooperativa el vídeo d’una recomanació oral sobre la lectura d’un llibre de la biblioteca de l’escola (cada alumne fa la seva recomanació). Un cop acabat aquest procés, generen un codi Qr que s’enganxa al llibre recomanat perquè qualsevol company que el vulgui llegir pugui visualitzar i escoltar la recomanació feta i decidir millor la tria o no del llibre en qüestió.

La interacció entre l’alumnat que es produeix en aquesta experiència possibilita l’aprenentatge entre iguals a partir de situacions cooperatives i col·laboradores que enforteixen i consoliden els coneixements apresos. La recomanació de llibres és, des de sempre, una tasca pròpia de les biblioteques escolars. La tecnologia emprada en aquest projecte permet incorporar el treball de noves competències. El treball en equip, amb la distribució de tasques pel que fa a l’enregistrament al plató de televisió, es valora de manera molt positiva.

Biblioteca Joan Triadú de l’Escola Thau Barcelona

Biblioteca Tafanerthau de l’Escola Thau Sant Cugat

Llibre publicat sobre l’experiència del projecte Thau TV

Thau TV. Recomanació de llibres des del plató de televisió de l’Escola Thau Barcelona

L’Apunt de lectura és un material molt valuós perquè recull el registre de les lectures fetes per l’alumnat durant deu cursos. És la seva història lectora des de primer de primària fins a quart de secundària, i així ho diu a la introducció:

«L’Apunt de lectura és un obsequi que et fa l’escola perquè a partir d’ara, que comences primer de primària fins que acabis quart de secundària, puguis anar enregistrant les teves lectures com un tresor personal on poder recordar la teva vida lectora. Veuràs que cada curs té una línia de color diferent amb una cita d’algun escriptor o escriptora que et dona la benvinguda, com també és diferent la fitxa que ompliràs, ja que a mida que et fas gran pots explicar més coses dels llibres que hauràs llegit.

I quan arribis a secundària podràs incloure llibres amb altres llengües, com el castellà, l’anglès i el francès.

Fixa’t que és un quadern molt especial. És el teu recull de lectures al llarg de deu anys i, les que t’hagin agradat més, pots deixar-les apuntades a les guardes, que són al primer i darrer full, per anar omplint els teus prestatges amb les lectures preferides.

Per acabar, com que a l’escola, de tant en tant, venen escriptors i escriptores dels llibres que llegeixes, també els podràs recordar al darrer apartat.

Et donem, doncs, el teu Apunt de lectura que durant aquests deu anys d’escola hauràs d’omplir i cuidar molt bé per tenir un bon record de la teva biografia lectora. »

L’adquisició de l’escriptura es basa en l’expressió oral que l’alumnat ja té quan arriba a l’escola amb un ampli bagatge de coneixements, que amplia amb el plantejament d’activitats que li permeten confrontar allò que sap amb un nou contingut i amb la lectura: l’expressió escrita en diferents registres, participació en diferents certàmens literaris externs o el projecte de correus a segon de primària.

Una activitat destacable és l’aprenentatge de la literatura.

«La pedagogia de la literatura, com que és un objectiu més específic que l’ensenyament de llegir, el qual forma part de l’aprenentatge de la llengua escrita, demana un tractament propi. De tota manera, la pedagogia de la literatura, que consisteix a exercir una acció determinada a prop de l’alumnat perquè adquireixi el gust per l’art d’escriure que és literatura (o ho hauria de ser), és una bona actuació que el mestre pot començar ben aviat, mentre hagi aconseguit una mecànica suficient com la bona comprensió de l’escrit que permeti apreciar-ne les qualitats i desvetllar l’interès del lector.»

Joan Triadú, Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008

En l’àmbit de l’expressió escrita a les escoles Thau, cal destacar la poesia i la celebració dels Jocs Florals durant la celebració de la diada de Sant Jordi. En aquesta celebració es convida un escriptor o escriptora que presideix la taula amb el jurat:

«Són indestriables els mots “escola” i “poesia”. Des dels orígens, l’Escola Thau i la poesia han estat estretament units. La poesia esdevé un instrument tan potent de transmissió de vivències i emocions que els infants i joves la viuen de manera natural habitual en la seva manera d’expressar-se. La presència de la poesia es reflecteix a tothora. Una sensibilitat que es fa palesa en la quinzena d’inspiració poètica

que entra a les aules un menú poètic que aplega diverses propostes de treball amb la finalitat que del gaudi de viure-les sorgeixi el desig d’escriure.»

Ricard Bahí, director el 2010 de l’Escola Thau Sant Cugat, a la revista Segell núm. 34

«Al llarg del curs, el vers i la metàfora es van fent presents a l’Escola Thau amb activitats diverses que conviden el nostre alumnat a mirar la quotidianitat amb uns altres ulls. Una d’aquestes activitats és la celebració de la setmana d’inspiració poètica. Durant aquests dies, abans de començar les classes, mestres i professorat llegeixen al seu alumnat versos d’escriptors d’arreu del mon. La poesia és, també, l’art de dir-la i, doncs, recitar poesia demana aprendre a afinar l’oïda i assaborir la veu vellutada dels rapsodes.»

Agustí Olivares , director de l’Escola Thau Barcelona, a la revista Segell núm. 34

«Sempre he tingut per bona la pràctica educativa que consisteix a escriure poesies en l’àmbit de l’aula, com a treball escolar. S’hi exercita el llenguatge i a l’hora se’l dignifica. Però a més a més, permet a l’alumne expressar, amb intel·ligència i un cert ordre exigit pel vers, els seus sentiments, les seves vivències fins i tot algun aspecte del seu món interior que potser ni a ell mateix s’havia posat en relleu.»

Joan Triadú Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008

Les lectures s’enregistren com un tresor personal amb la pròpia història lectora

Els Jocs Florals als amfiteatres de les escoles Thau

«Hem volgut aplegar les poesies i algunes proses, premiades, per tal que en resti constància per a tota la comunitat escolar per a les noves promocions.»

La diada de Sant Jordi

La celebració de la diada de Sant Jordi és l’esdeveniment més significatiu de l’Escola Thau. Algunes setmanes abans de la diada, els espais es van transformant amb els elements relacionats amb la llegenda de Sant Jordi, els llibres el personatge de l’any.

El dia de Sant Jordi comença amb un acte inaugural per a tota la comunitat escolar a l’amfiteatre. S’escenifica bona part de la feina feta amb diferents elements i personatges, com el drac. El pregó de festa major anuncia les activitats previstes, com els tallers, els jocs, el teatre o la cercavila. Hi ha una parada de llibres a càrrec de l’AFA de l’escola i l’alumnat de quart d’ESO ven roses. A la tarda hi ha la celebració dels Jocs Florals.

És un dia tan especial i emotiu que cada any hi ha antics alumnes a qui els agrada tornar-lo a viure fan una visita a l’escola.

Tot i que la diada de Sant Jordi és la celebració més destacada a l’escola, durant el curs se celebren les diferents festes i tradicions del nostre calendari. Habitualment es duen a terme activitats per preparar aquestes celebracions de caràcter interdisciplinari: Sant Francesc (patró de l’escola), Tots Sants, Santa Cecília (patrona de la música), DENIP, Advent i Nadal, Carnestoltes i Quaresma.

Cal destacar la plàstica i la música com els eixos de les celebracions escolars.

Joan Triadú, Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008

Les arts plàstiques i la creació artística

Des dels inicis de l’Escola Thau, la creativitat ha format part del projecte educatiu a través de l’art. Una de les característiques de les classes de plàstica ha estat la docència a través d’artistes que han permès a l’alumnat l’experimentació i la creativitat i han arrelat l’essència artística de l’escola: el batec de l’art a les classes de plàstica.

«El concepte d’art a l’Escola Thau és genuí. Ja des del parvulari, i dins de l’horari lectiu, han estat sempre artistes els qui han ofert a l’alumnat la possibilitat de viure l’extraordinària experiència de crear en un entorn que és, a més a més, exquisit per fer-ho.»

Agustí Olivares director de Thau Barcelona, a la revista Segell núm. 36

A l’Escola Thau Barcelona, Ricard Vaccaro (1946-2016) i Montserrat Ribó, artistes, van ser professors de plàstica durant més de quaranta anys i van deixar l’empremta del que segueix sent aquesta disciplina a l’escola:

«[...] sempre hem intentat crear una consciència estètica que no anul·li en cap moment la creativitat dels alumnes. Entenem l’educació plàstica com un procés d’experimentació de l’infant, que l’ha de dotar de la capacitat d’observar de descobrir el món al qual pertany, partint del vessant creatiu. Què necessita l’expressió individual dins del col·lectiu de l’aula? Llibertat d’acció intel·lectual, destruir per construir, concretar per arribar a l’abstracció (l’ordre no té importància), de l’abstracció a la figuració sentir els impulsos que transmeten aquelles coses que o bé observem o bé recordem i, per què no, inventem. Naturalment, tot això respectant la diversitat del grup.»

Revista Segell núm. 36

Altres docents de plàstica de l’escola també comparteixen el concepte de llibertat en la creativitat l’art en les activitats de l’aula o fora de l’aula:

«A l’escola i al parvulari, sempre he pretès que els nens i les nenes es puguin sentir capaços d’expressar-se lliurement i que tot el que facin els doni satisfacció i plaer.»

Anna de Casacuberta , antiga mestra de Plàstica de Thau Barcelona, a la revista Segell núm. 36

«A les classes de plàstica, a partir del desvetllament de la curiositat i de la imaginació, l’alumnat connecta amb les emocions i, alhora, es potencia el seu pensament creatiu, l’enginy i la capacitat inesgotable d’innovació.»

Mercè Batallé i Belén del Castillo, mestres de Plàstica de Thau Barcelona, a la revista Segell núm. 36

«Per mi, l’expressió plàstica ha de servir a l’alumne, sobretot, perquè desenvolupi la seva creativitat i expressió. És un mitjà, un llenguatge, pel qual es poden comunicar, expressar i explicar sentiments, emocions i desitjos. Sovint les tècniques emprades són innovacions.»

Ester Olivé professora de Plàstica de Thau Barcelona, a la revista Segell núm. 36

A l’Escola Thau Sant Cugat, Romà Panadès, artista i professor de Plàstica durant vint-i-cinc anys ha ofert, també a l’alumnat, un espai relaxat de creativitat, deixant fruir mostrant diferents maneres de fer, materials i eines. La seva docència artística també ha deixat empremta:

«El llenguatge artístic neix amb la persona, sigui quina sigui la condició, sexe o cultura. Com a llenguatge, neix amb la creativitat les emocions, que ja hi són com una empremta, i es desenvolupa al llarg de la vida.

Totes les edats són creatives, el que sí que va variant és el sentit crític i autocrític de l’alumnat. Cal adaptar-se a les seves necessitats evolutives i anar oferint recursos a mesura que creixen, sempre atenent molt els seus interessos i escoltant-los. Tota persona és diferent i té dret a reinterpretar el món... Tots els camins són vàlids i possibles.»

Revista Segell núm. 36

L’activitat artística surt de l’aula i es pot trobar en qualsevol espai de les escoles. És una eina de comunicació i d’expressió de vivències i emocions a través de la creativitat la imaginació.

«Vaig estrenar l’Escola Thau amb el grup d’alumnes més grans, hi vaig fer tota la formació des de primària a preuniversitària i després em vaig llicenciar en Història de l’Art i en Belles Arts. La meva activitat principal ha estat la docència en una escola pública d’art disseny, des de fa més de 33 anys. Soc la filla gran d’un matrimoni de pintors, el Jaume i la Roser. En el cercle d’amistats en què ells dos es movien, un dia algú els va explicar que estava a punt d’obrir-se una escola nova, catalana, que recollia els fruits de l’escola moderna d’abans de la guerra. Amb tota naturalitat l’art va formar part de la meva vida.

No vull acabar aquest perfil sense adreçar unes paraules a qui va ser professor de plàstica a tantes generacions de Thau. M’estic referint al Ricard Vaccaro. Estimat per tots, ell va saber conduir de manera oberta i multidisciplinària la nostra formació en l’àmbit de la sensibilitat.»

Paulina Muxart , catedràtica d’Arts Plàstiques i Disseny i alumni de Thau Barcelona, a la revista Segell núm. 36

«L’expressió a través de les arts plàstiques m’ha acompanyat des de petita, recordo molt les classes amb el Romà Panadès, que cada setmana ens proposava coses noves i treballar amb materials diferents des del fang, les ceres o materials directes de la natura, i podíem explorar totes les seves possibilitats. Des de sempre he estat de poques paraules, he preferit transformar-les en imatges. De nena havia fet classes de dibuix, però amb els anys el vaig anar deixant de banda, perquè em va arribar a les mans una eina que no havia tingut abans: una càmera de fotos.

Recordo que quan fèiem excursions sempre en portava una i m’agradava captar tots els moments, per després tenir el record guardat per sempre. Encara ara tinc els àlbums que feia llavors amb totes les sortides de primària i l’ ESO de Thau Sant Cugat.»

Mariana Castel dissenyadora gràfica i fotògrafa i alumni de Thau Sant Cugat, a la revista Segell num. 36

Stylos, és un projecte a Roma que estimula la sensibilitat i l’interès per l’art. Adreçat a l’alumnat de quart d’ESO de l’Escola Thau Barcelona que vol aprofundir en la seva formació humanística, especialment en el camp de la història de l’art. El projecte els permet adquirir el vocabulari i els coneixements necessaris per identificar i interpretar obres de diferents estils artístics, des de l’art clàssic fins al barroc.

Aquests coneixements són aplicats de manera pràctica en un treball de camp que durant quatre dies se celebra a Roma, en què els alumnes són els encarregats d’exposar una sèrie d’obres seleccionades pel professorat. A la part final del curs, elaboren, a través del treball cooperatiu, una guia turística que resumeix els aspectes més rellevants del treball de camp, que recull no només aspectes artístics sinó també històrics, socials i culturals.

Alumnes de quart d’ESO de Thau Barcelona. Stylos a Roma

La música

Aquesta àrea, com ja s’ha comentat, juntament amb la plàstica, és molt important en la formació integral de l’alumnat. És un element d’expressió, sensibilització i creativitat. La música també surt de l’aula en situacions de celebracions, com Santa Cecília, patrona de la música, Nadal o Caramelles, i en les celebracions de fi de curs. Cal destacar, també, que la música s’imparteix amb docents especialistes des dels cursos dels més petits fins als més grans. Hi ha un treball de sensibilització musical amb els més menuts, més endavant a través de diferents instruments i, amb els grans, la creació de petites bandes.

«La música que fèiem a l’escola complementava aquell desig de despertar un interès que podia utilitzar a favor meu.

Als concerts que fèiem, tant amb els instruments Orff com els concerts corals, hi aplicava molts coneixements que m’ensenyaven a l’Escola de Música primer i al Conservatori després. L’hora de música del Thau jo la gaudia molt perquè em permetia seguir jugant i aprenent.

L’experiència, aquests últims anys a l’escola, tant amb la producció musical del CD “50 anys d’Escola Thau” (2013), com amb l’homenatge a Ricard Vaccaro, conjuntament amb els versos d’Agustí Olivares, es va traduir en la composició “Camins que tallen” (2017), que també vam enregistrar i publicar en llibre-CD, i han comportat el meu retorn a l’escola.»

Arnau Vilà músic, compositor i productor musical i alumni de l’Escola Thau Barcelona, a la revista Segell núm. 37

El Personatge de l’any o el tema de l’any

Aquest és el treball transversal de tota l’escola. Durant un curs es treballa i es coneix un personatge important per la seva trajectòria personal i professional. Gairebé sempre coincideix amb el centenari o una data significativa de defunció, tot i que també se’n treballen que viuen i estan actius i acostumen a presidir la celebració dels Jocs Florals.

«Els darrers anys del segle XIX, la societat catalana donava uns fruits insospitats, per a l’esplendor del segle XX. Homes eminents, catalans realment universals que tot just eren cria -

tures a l’entrada del segle, havien d’emprendre la impressionant pujada que portà Catalunya a retrobar-se del tot.

Per això a l’escola hem celebrat els centenaris de Joan Miró, pintor, Frederic Mompou, músic, i de J.V.: Foix, poeta. Ho hem fet de manera que els alumnes de totes les edats hi poguessin participar ho sentissin com a propi. Ara vindrà la commemoració del centenari d’un altre poeta, Carles Riba. Per nosaltres serà l’escriptor de l’any.»

Joan Triadú Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008

Visita de l’escriptor Miquel Martí i Pol, com a Personatge de l’any

Menú elaborat seguint els seus poemes

Discurs de Miquel Martí Pol

Durant el curs 2021-2022, el Personatge de l’Any a les escoles Thau va ser Joan Triadú en motiu de la commemoració del centenari del seu naixement i de la proclamació de l’Any Triadú per la Generalitat de Catalunya.

Com ja és habitual d’aquesta activitat escolar, l’alumnat, des dels tres anys fins als setze, ha pogut conèixer el personatge a través de la seva extensa i variada obra com a activista cultural, crític literari i pedagog. Va ser un treball emotiu i proper per la seva relació amb els inicis de l’Escola Thau i el seu desenvolupament a través de la direcció de l’escola i la seva acció pedagògica. Hi ha cursos en què es treballa un tema de l’any destacable:

«La commemoració dels cinc-cents anys de la publicació de la novel·la Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, ha tingut durant l’any escolar, a la nostra escola, la incidència que li corresponia, sempre com un treball escolar adequat a cada curs. Així, a part de posar en relleu, segons les edats, uns o altres valors

de l’obra, en tot de formes aspectes —des de plàstica fins al teatre-, n’han estat comuns almenys dos: la unitat de la nostra llengua l’antiguitat de la nostra cultura.»

Joan Triadú Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008

Alguns dels personatges o temes de l’any treballats són: Joan Alavedra, Drets Humans, Marià Manent, Miquel Martí i Pol, Joan Oliver (Pere IV), Tomàs Garcés, Antoni Gaudí, Fòrum de les Cultures, Miquel Desclot, desè aniversari de l’Escola Thau Sant Cugat, Pere Casaldàliga, l’Arbre, Mercè Rodoreda, Astronomia, Joan Maragall, Arquitectura, Emili Teixidor, Joana Raspall, Festes i tradicions, Ramon Llull, Biblioteques, Pompeu Fabra, Mare Terra, Joan Triadú vint-i-cinquè aniversari de l’Escola Thau Sant Cugat. La característica principal d’aquesta activitat és que s’adapta a totes les edats, des dels tres anys als setze. És un projecte transversal.

L’escenari de l’acte inaugural de l’Any Triadú a l’Escola Thau Sant Cugat

L’alumnat de Thau Sant Cugat va treballar, entre d’altres, el rostre l’expressió de Joan Triadú creant retrats.

El vestíbul de l’Escola Thau Barcelona amb el drac de Sant Jordi els elements de l’Any Triadú

Capgròs del rostre de Joan Triadú eleborat per l’alumnat de Thau Sant Cugat

La primera llibreria de Joan Triadú plena de llibres elaborats per l’alumnat, símbol del Personatge de l’any a Thau Barcelona.

El projecte lingüístic

L’Escola Thau és una escola catalana en llengua i continguts; una escola que permet a l’alumnat créixer en l’ús de la nostra llengua i el coneixement de la nostra cultura. Això no obstant, es treballa per garantir, en acabar l’escolaritat obligatòria, la competència en les quatre llengües que inclouen el projecte lingüístic: català, castellà, anglès i francès.

A més a més de les classes pròpies de cada llengua, podem destacar les activitats següents: auxiliars natius en llengua anglesa a totes les etapes, possibilitat d’acreditar el B2 C1 en anglès l’A2 i B1 en francès a tercer i quart d’ESO, possibilitat d’estudiar i acreditar el Diploma Dual a través de CIC Idiomes, possibilitat d’estudiar idiomes com activitat extraescolar a través de CIC idiomes i l’opció d’estudiar alemany a tercer i quart d’ESO de Thau Sant Cugat.

Una activitat important, relacionada amb el projecte lingüístic de l’Escola Thau Sant Cugat, són els treballs de síntesi de primer, segon i tercer d’ESO i el projecte de recerca de quart d’ESO. Són activitats interdisciplinàries vinculades a les quatre llengües que es treballen a l’escola. Consten de tres fases: cerca d’informació i preparació, treball de camp durant uns dies i avaluació a l’escola amb la presentació d’un treball i davant d’un tribunal amb la llengua corresponent.

Les activitats són: a primer d’ESO, «Sant Cugat en colors» (català), a segon, «Jaca» (castellà), a tercer, «Arcachon» (francès), i a quart, «Moate» a Irlanda (anglès). Les estades es fan amb els tutors dels grups i professorat de la llengua corresponent.

Una altra activitat destacable, relacionada amb el projecte lingüístic i amb l’anglès com a llengua vehicular, és la participació al Jove Parlament Europeu (European Youth Parliament –EYP-) de l’alumnat de quart d’ESO de les escoles Thau. És un programa educatiu que aplega joves d’arreu d’Europa per debatre temes d’actualitat en un format parlamentari. Milers de joves d’arreu d’Europa són els qui voluntàriament fan que l’EYP sigui un programa per a joves dirigit per joves. L’Escola ja fa vuit anys que prepara alumnes de quart d’ESO per participar-hi. Molts d’aquests alumnes són ara membres de l’organització preparen esdeveniments. Les sessions consisteixen a treballar tècniques de parlar en públic, documentar-se sobre temes d’actualitat debatre.

Alumnes de segon d’ESO de Thau Sant Cugat - «Jaca» (castellà)

Alumnes de primer d’ESO de Thau Sant Cugat «Sant Cugat en colors» (català)

Alumnes de quart d’ESO de Thau Sant Cugat – «Moate», Irlanda (anglès)

Alumnes de tercer d’ESO de Thau Sant Cugat – «Arcachon» (francès)

Projecte pedagògic i vida d’escola

El projecte Filosofia 3/18

El projecte «Philosophy for Children», creat per Matthew Lipman i adaptat al català amb el nom de Filosofia 3/18, que ofereix el GrupIREF, és present a l’escola des de fa més de vint anys.

El nostre alumnat segueix el programa i els materials del GrupIREF de manera sistemàtica, amb la intenció que aprenguin a pensar millor, que avancin en el desenvolupament del pensament crític, creatiu i afectiu, acurat o valoratiu (que ajuda a reforçar els processos crítics o creatius), amb tot el desplegament curricular que implica.

És un currículum ampli i sistemàtic que té com a objectiu millorar les capacitats cognitives de l’alumnat, partint de la filosofia com a disciplina fonamental.

Consisteix en un conjunt de programes que, aplicats des dels 3 als 18 anys, enforteix la capacitat reflexiva. Es tracta d’un projecte que concreta el desig general d’ensenyar a pensar i pretén desenvolupar les habilitats cognitives dels estudiants, tot ajudant-los a comprendre les matèries d’estudi, a fer-los més conscients de la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i a preparar-los en la capacitat d’enraonar per a la participació en un món democràtic.

«La tradició filosòfica ha treballat un cos específic de conceptes que han estat considerats importants per a la vida humana o rellevants per al coneixement humà. Exemples d’aquests conceptes poden ser: justícia, veritat, bondat, bellesa, món, identitat personal, temps, amistat, llibertat i comunitat.»

Matthew Lipman, Filosofia a l’escola

El GrupIREF (Grup d’Innovació i Recerca per l’Ensenyament de la Filosofia) és una associació que promou la proposta educativa Filosofia 3/18 en català, que té com a referent el currículum conegut com a Philosofy for Children. S’ocupa de la traducció i l’adaptació d’alguns programes d’aquest currículum i de crear-ne de nous, com també de la divulgació i la formació del professorat. Va ser creada per Eulàlia Bosch i Irene de Puig, professores de Filosofia. Les traduccions del material original de Matthew Lipman van ser a càrrec de Josep M. Terricabras, filòsof. Actualment formen part del GrupIREF un ampli col·lectiu d’ensenyants d’educació infantil, primària, secundària i d’universitat. La directora actual és Glòria Arbonès.

«Una sessió de filosofia consisteix a possibilitar l’intercanvi d’idees, d’opinions i de creences per poder construir coneixement amb les aportacions de tota la comunitat. L’alumnat hi ha de voler participar, comprometre’s i ser capaç d’avaluar l’avenç que comporta aquesta pràctica.

El docent ha de facilitar el diàleg vigilant que sigui real, tot moderant la sessió, fent preguntes pertinents, propiciant

síntesis parcials, ajudant, col·laborant, però mai tenint la darrera paraula. Aquí no fa de mestre, que ho sap tot, sinó d’adult que ajuda, estira i enriqueix la trobada.»

Irene de Puig exdirectora del GrupIREF, a la revista Segell núm. 21

Al llarg de tota l’escolaritat, el nostre alumnat exercita totes les habilitats de pensament de manera estructurada i sistemàtica amb els materials curriculars que ofereix el programa, però la metodologia impregna tots els àmbits de l’Escola i no es limita només a l’aula de filosofia.

Els programes de Filosofia 3/18 treballen la filosofia a través d’uns temes concrets relacionats amb l’entorn més immediat de l’alumnat. Treballen a partir de contes, textos, obres d’art o pel·lícules. Les nostres escoles pertanyen al col·lectiu Filoscoles que permet mantenir el contacte amb altres escoles i rebre assessorament del GrupIREF.

Sessions de filosofia

Llegir El Petit Príncep i el projecte Filosofia 3/18

En aquest marc, a l’Escola Thau Sant Cugat l’alumnat de tercer d’ESO llegeix El Petit Príncep a Filosofia, a la manera GrupIREF, tot i que el material no es troba dins del programa.

«El projecte “Llegir El Petit Príncep” aglutina sabers de naturalesa diversa (conèixer, fer, ser, conviure) i a l’aula es mobilitzen recursos vinculats a les accions que posem en marxa per afrontar un repte de coneixement, fet que ens condueix a la competència. Llegir aquest clàssic esdevé una empresa col·lectiva, on tots els individus implicats en el projecte tenen un paper actiu perquè formen part d’una comunitat de recerca; les decisions i les responsabilitats d’aprenentatge són compartides. Les preguntes i els problemes que van sorgint durant el descobriment del text esdevenen un eix vertebrador del projecte, sostenen la recerca fins al final del projecte, més enllà i tot! L’alumnat elabora un quadern d’escriptura i dibuix que elabora lliurement.»

Roser Grivé professora de Llengua, Literatura i Filosofia a l’Escola Thau Sant Cugat. Coautora amb Irene de Puig de Com es pot llegir El Petit Príncep, a la revista Segell núm. 35

Material elaborat per l’alumnat durant l’activitat Llegir El Petit Príncep

Alumnes en la presentació del projecte de la lectura d’ El Petit Príncep en la sessió de Filosofia 3/18

Póster presentat per l’alumnat de Thau Sant Cugat a una trobada del Grupiref

Llibre publicat sobre aquest projecte

La ciència, la tecnologia i l’ecologia

La ciència permet l’aprenentatge des d’un coneixement rigorós mitjançant diferents eines i activitats.

El mètode científic comporta la descoberta de l’entorn, l’experimentació i la formulació d’hipòtesis. L’observació a través del dibuix al natural i el treball al laboratori són activitats que afavoreixen les habilitats com observar, tenir curiositat, fer estimacions, extreure conclusions i aprendre a través de l’acció-error-anàlisi-millora. Amb l’alumnat més petit es fa un treball sensorial.

Els recursos digitals i tecnològics afavoreixen i enriqueixen aquest procés d’aprenentatge a través de la formació d’un bon ús d’aquestes eines. Es fa un treball STEAM i de llenguatge de programació de manera transversal a tota l’escola a través de la robòtica. A més, tenim un conveni amb el MIT de Massachusetts.

La situació geogràfica de les escoles Thau en un entorn natural afavoreix el contacte amb la natura i la sensibilització ecològica. Aquesta sensibilització es treballa des dels petits fins als més grans. Una activitat d’experimentació i coneixement de la natura és

l’hort a l’Escola Thau Sant Cugat, on han creat l’hort urbà a parvulari i l’hort a terra a primària i secundària.

«Aquests espais ens permeten experi¬mentar, fer observació al natural, provocar canvis i registrar quines conseqüències tenen. Al mateix temps estem portant a la pràctica una part dels continguts de descoberta de l’entorn i de coneixement del medi natural d’una manera més viven¬cial i aclaridora. L’hort és un bon lloc per fer-nos preguntes i formular hipòtesis.

Tenir cura d’aquest espai ens dona peu a parlar de temes com la importància de consumir els productes de tempo¬rada i proximitat, l’agricultura ecològica i la sostenibilitat, i aprofundir-hi. A més a més, ens ha ajudat a treballar amb l’alumnat la importància de la feina diària per assolir un resultat a llarg termini i entendre que no tot es pot abastar de manera immediata, que les coses necessiten esforç i temps.»

Marga Martínez , directora d’Educació Infantil de Thau Sant Cugat, a la revista Segell núm. 40

«Preparem la terra, traiem les males herbes, l’airegem i hi afegim l’humus necessari per conrear.

Utilitzem llavors, planter i esqueixos. Esbrinem com cal plantar-ho en cada cas: a quina profunditat ho hem de calçar, la distància que hem de deixar entre una planta l’altra en funció del que es preveu que creixeran, què podem plantar al costat de cada planta, etc.

És molt important que els infants apren¬guin a ser bons observadors i a registrar tot allò que han vist, que facin hipòtesis i que mirin si s’acompleixen per tal ’anar-los introduint al mètode científic.»

Mònica Cusó directora d’Educació Primària de Thau Sant Cugat, a la revista Segell núm. 40

A l’Escola Thau Barcelona també es treballa el coneixement de la natura i la sensibilització pel medi ambient a través del projecte Fent Verd.

Fent Verd és un projecte transversal de l’escola que ofereix als alumnes la possibilitat d’apropar-se quotidianament a l’entorn natural de Thau (horts, bosquet, marges, camins i jardineres).

Amb aquest projecte volem donar resposta a les inquietuds de l’alumnat envers la natura a través de diferents activitats com ara regar, plantar, dibuixar i cuidar l’entorn natural més proper, el de l’escola. El projecte fomenta també la convivència i la corresponsabilitat entre els companys.

Les paraules clau del projecte són esti¬mació, respecte, admiració, conscienciació, reutilització, sensibilització i sostenibilitat, i les activitats del projecte van encaminades a treballar aquests conceptes.

Un altre projecte a destacar, dins l’àmbit extraescolar d’Aula Oberta de l’Escola Thau Barcelona, és l’anomenat Natura i Ciència. És un projecte globalitzat per fer conèixer als alumnes l’entorn natural del lloc on viuen i alhora apropar-los a la recerca científica.

L’activitat està pensada per propiciar la capacitat d’observació i l’interès pel món de la recerca. El mètode científic és important en l’aprenentatge dels infants. Creiem que és important apropar els treballs que fan els equips científics a l’escola. En aquest sentit l’alumnat té l’oportunitat de participar en l’activitat que desenvolupa un grup de recerca de la Universitat de Barcelona.

L’educació física i l’esport

Tots som coneixedors dels beneficis que aporta l’activitat física a les persones. La pràctica esportiva a l’escola és l’encarregada d’aportar aquests beneficis físics, emocionals i socials als infants i joves. Aquesta és la línia de treball a les escoles Thau, on es considera molt important la transmissió d’un seguit de valors i hàbits que es desenvolupen en l’exercici físic i la pràctica esportiva.

Fora de l’horari escolar, l’alumnat pot seguir fent activitat física a l’escola dins l’àmbit de l’Aula Oberta, on es poden practicar molts tipus d’esports pensats per a cadascuna de les edats de l’alumnat.

«A Aula Oberta de Thau Barcelona, el primer que volem oferir és un seguit d’activitats on tothom pugui trobar el seu espai i el seu esport, ja que l’objectiu primordial és que l’alumnat gaudeixi fent esport l’incorpori com a hàbit en la seva vida. Així doncs, a cada esport hi haurà el treball tècnic i tàctic específic, però ens centrem en el treball de valors, que és inherent a l’esport.

La filosofia d’Aula Oberta se centra en aquests grans eixos: diversitat d’activitats, formar part d’un equip, hàbits de treball, competició relacions socials.»

Jordi Puig director d’Aula Oberta de Thau Barcelona, a la revista Segell núm. 39

«L’Aula Oberta de Thau Sant Cugat ofereix al nostre alumnat, ja des de ben petits, la possibilitat de potenciar el desenvolupament psicomotor i l’interès per la pràctica esportiva. L’objectiu final és d’educar els nostres nois i noies en els valors de l’esforç, la perseverança, el compromís, el treball en equip, la superació, la capacitat d’emocionar-se i compartir emocions fent esport, i no tant en l’objectiu de guany esportiu.

Els principals eixos educatius i valors de referència són: respecte, paciència i tolerància; esforç, implicació i perseverança; la competició ben orientada; el treball en equip, la cooperació i l’objectiu compartit.»

Susanna Puyol directora d’Aula Oberta de Thau Sant Cugat, a la revista Segell núm. 39

Jordi Serra Cobo, doctor en Biologia i alumni de l’Escola Thau, és qui imparteix les sessions d’aquesta activitat. Es treballa amb llibreta de camp, es fan pràctiques de laboratori, s’observen aus als patis de l’escola, es creen guies amb els resultats de les observacions, s’analitzen dades d’ultrasons captats a la nit a les vinyes de l’escola, es construeixen caixes niu per a ratpenats, es descobreix el món de l’espeleologia, es fan visites a parcs naturals per fer-hi treball de camp i, sobretot, es pren consciència de la importància d’observar la natura per estimar-la.

La celebració dels Jocs Atlètics és la festa esportiva de tota la Institució Cultural del CIC, amb l’alumnat de l’Escola Thau Barcelona i l’Escola Thau Sant Cugat. Són dues jornades en què tot l’alumnat participa en un seguit de proves atlètiques, i els alumnes de cicles formatius també col·laboren en l’organització. La unió i la companyonia entre els participants dels diferents centres queda palesa durant tota la competició.

«En un principi només havia de ser un acte commemoratiu d’aquells vint-i-cinc anys però, com que van tenir una bona acollida, els Jocs, amb algunes millores, s’han seguit celebrant. A partir de la tretzena edició (2006-2007), ens vam traslladar a la nova pista d’atletisme de l’Hospitalet Nord, més pròxima i amb unes instal·lacions millors.

Els Jocs Atlètics, una cursa de fons. Treballar els valors i les emocions a través del moviment.

«Durant el curs 1987-1988, l’Escola Thau de Barcelona va celebrar els vint-i-cinc anys d’existència. Aleshores, amb motiu d’aquest aniversari, es van programar tota una sèrie d’actes sorgits des dels diferents àmbits de la Institució. Un d’aquests va ser el que vam organitzar els professors d’Educació Física, que vam anomenar “Jocs Atlètics de l’Escola Thau”. Lògicament havia de ser un acte relacionat amb la nostra àrea, i de fàcil execució, ja que volíem que tot l’alumnat, des de parvulari fins a segon de BUP (avui batxillerat) hi prenguessin part de forma activa (en aquells moments comptàvem amb uns 1.100 participants). Amb aquest condicionant vam pensar a celebrar unes proves atlètiques centrades en curses i salts (en edicions posteriors també llançaments), en què els valors educatius fossin presents. No oblidem que saltar, córrer llançar són l’essència de l’activitat física.

En aquells moments, el lloc més adient per dur-les a terme era l’estadi J. Serrahima, situat en la que més tard seria la muntanya olímpica de Montjuïc. L’estadi tenia una bona pista de tartà per a les curses i amb prou graderies per donar cabuda a participants i espectadors.»

En el decurs del temps, els Jocs han anat presentant modificacions, tant d’organització com de proves i activitats. Davant la crescuda del nombre de participants, amb la incorporació de l’Escola Thau Sant Cugat a partir del curs 1996-1997, després de la celebració dels X Jocs es va decidir que a partir dels XI Jocs se celebrarien en dues jornades matinals consecutives.

«Hi ha una frase que copsa bastant bé la intenció dels nostres jocs: “L’educació és molt més que educació física, però és molt poc sense aquesta” (Hammelek, revista Gruppe, 1976).

Si els Jocs Atlètics s’han pogut anar celebrant des de fa més de trenta anys, ha estat gràcies a la col·laboració i l’aportació, cadascú dins la seva competència, de tots els qui formen part de la Institució, i sobretot gràcies a la il·lusió, l’afany de superació i el treball de preparació que hi han posat els infants i el jovent que any rere any han anat creixent fent créixer els nostres Jocs Atlètics.»

39

Enric Piñol, professor d’Educació Física i organitzador dels Jocs Atlètics, a la revista Segell núm.

Joan Triadú durant l’entrega de medalles dels Jocs Atlètics del vint-i-cinquè aniversari de l’Escola Thau (1988)

L’acció social

L’obertura el servei a la societat són alguns dels elements que configura la identitat del nostre ideari. L’educació en valors socials, com el voluntariat i el coneixement d’altres realitats, formen part de la tasca educativa.

El projecte Thau Col·labora de l’Escola Thau Sant Cugat consta d’una comissió formada des del voluntariat que s’encarrega d’organitzar diferents campanyes solidàries per dur a terme durant el curs. Cal destacar que en aquestes activitats hi participen docents, alumnat i personal no docent. La voluntat del projecte és conscienciar l’alumnat de la importància d’ajudar els altres i dur a terme accions i activitats amb finalitats solidàries.

Algunes de les accions fetes són les següents: participació en la Marató de TV3 amb una rifa una matinal esportiva, recollida d’aliments per al Banc dels Aliments, recollida de taps de plàstics per a la Fundació Asdent, donació de mobiliari escolar a Guinea Equatorial o el projecte Recooperem per reduir el malbaratament d’aliments, i la xocolatada solidària per a la recerca sobre el càncer, que es du a terme a l’Hospital Sant Joan de Déu, entre d’altres.

L’Escola Thau Barcelona té diferents projectes d’acció social. El curs 2016-2017 un grup de mestres va crear la comissió Volem Ajudar. El projecte va sorgir a partir d’una demanda d’una alumna de tercer de primària, que demanava en una carta adreçada a la direcció de primària que l’escola fes alguna cosa per ajudar a totes les persones del món que estan marxant de casa seva.

Aquest va ser el punt de partida per començar el projecte, basat en dues línies de treball: la primera, pensar activitats per recollir diners amb finalitats solidàries i, la segona, pensar activitats de sensibilització a les aules. Per efectuar activitats solidàries, es va implicar l’alumnat.

La comissió va contactar amb l’associació Open Cultural Center, que treballa amb voluntaris per dur a terme programes educatius i culturals amb refugiats que viuen en camps de Grècia. Tots els fons recollits amb les activitats solidàries van anar destinats a aquesta associació.

Com activitats de sensibilització a les aules, destaquem la presentació del llibre Amic Meu, editat per Open Cultural Center, amb dibuixos fets per nens refugiats a Grècia del seu viatge des de Síria fins a Grècia.

D’aleshores ençà, el projecte Volem ajudar no ha fet més que créixer i intenta sensibilitzar infants compromesos amb la societat.

També participa, des del Grup de Voluntariat, al recapte per al Banc dels Aliments que, com tots els projectes solidaris, consta de dos objectius: el contacte amb l’entitat social que ho gestiona i la sensibilització a totes les aules explicant el projecte i proposant la col·laboració de recollida d’aliments que més endavant els voluntaris s’encarreguen d’empaquetar i entregar.

En l’acció social, cal destacar l’aprenentatge-servei que inclou l’Hospital Sant Joan de Déu amb les accions socials esmentades i d’altres, com són: a l’entorn de l’hort del Centre Sociosanitari d’Esplugues dins el projecte Fent Verd, que permet compartir experiències emocions amb la gent gran ingressada, el Grup de Voluntariat de Thau, que ajuda a guarnir l’arbre de Nadal i col·labora en la preparació dels regals de Nadal als nens i nenes ingressats, el concert musical al vestíbul de l’hospital amb els instruments fets pels mateixos alumnes, l’exposició d’obres d’art fetes per l’alumnat sota el lema «Dona una segona vida a un objecte/material», dins el projecte de relació que l’escola té amb la Fundació Tàpies o la presentació de projectes d’innovació i desenvolupament conjunt de prototips creats per l’alumnat de tercer d’ESO de l’escola de l’àrea de tecnologia.

«Travar una aliança entre institucions no és una decisió banal, atès que implica el compromís d’abocar-hi recursos (finits i valuosos!) per aconseguir objectius d’interès comú. Altrament, una aliança entre un hospital i una escola no és gens habitual (per al nostre hospital és el primer cas). Una decisió d’aquesta mena necessita una raó de ser, que hi hagi profunditat en la relació. És clar que tant l’hospital com l’escola treballem amb infants, però no és menys obvi que l’un es dedica a la salut i l’altre, a l’educació. La pregunta que jo em feia aleshores és si realment compartíem objectius, prou gruixuts —estratègics—, que poguessin justificar una dedicació significativa de temps i esforços a aquesta aliança.

Vaig descobrir el projecte educatiu de la Institució Cultural del CIC, amb el qual m’atreviria a dir que compartim els valors de la cerca de l’excel·lència, de l’humanisme d’arrel cristiana —per nosaltres, és hospitalitat—, de servei, d’innovació, de solidaritat transcendència social, de respecte pel medi ambient.

Em va cridar l’atenció que, més enllà de pretendre fixar coneixements, el Thau cerqués el desenvolupament de competències per a la millor adaptació a l’entorn, d’emprenedoria i habilitats socials, per usar-les com a eines d’afrontament dels reptes de futur. També, des de fora, destaca l’aposta per l’equilibri harmònic entre els elements tècnics i estètics a l’hora d’endegar projectes pedagògics. A mi, aquest equilibri, em recorda el nostre repte de “curar i cuidar”.

La proposta era una oportunitat excel·lent per apropar el món de la salut i les necessitats socials a l’escola, i per l’hospital, per incorporar una visió diferent i una força externa, més fresca, que ens permetés créixer en aspectes relacionats amb el coneixement, l’experiència del pacient i la solidaritat.»

Josep Serrat , director de Planificació i Control de Gestió de l’Hospital Sant Joan de Déu, a la revista Segell núm. 38

Seguint amb el projecte social de l’aprenentatge-servei, cal destacar, també, l’activitat de l’hort terapèutic a l’Hospital Vall d’Hebron. Fruit del conveni de col·laboració amb l’hospital, el Projecte Fent Verd ha pogut fer una activitat relacionada amb l’hort terapèutic per als pacients de lesions medul·lars. Existeixen estudis científics que constaten millores significatives en la recuperació de lesions i/o operacions en pacients que estan en contacte amb la natura o fan activitats relacionades amb l’entorn natural.

Els pacients de l’hospital i l’alumnat de l’escola van començar el projecte treballant plegats en el nou hort: van plantar enciams, maduixes, heura i espinacs, així com altres plantes aromàtiques per treballar-hi sensorialment.

L’acció tutorial

És l’acció fonamental en el seguiment de l’alumnat. Tots els docents acompanyen i vetllen per cadascun dels alumnes, tant en l’àmbit de l’aprenentatge com l’emocional, i gestionen els grups classe a partir de la seva coneixença.

Entenem que el tutor no és només qui coneix l’historial acadèmic, personal i familiar de l’alumnat i s’entrevista de manera establerta amb la família, sinó que ha de ser el guia i referent que ajuda i orienta l’alumnat en el seu procés educatiu de manera integral i li dona suport.

Tots els docents tenen una funció tutorial amb el seu alumnat en el sentit d’apropament, de conèixer les seves habilitats, les dificultats d’aprenentatge i l’estat emocional i de relació amb els companys.

En l’acció tutorial cal destacar uns aspectes rellevants del docent que comporten unes accions específiques: el PAT (pla d’acció tutorial) que inclou l’autoconeixement de l’alumnat, la reflexió del propi procés d’ensenyament-aprenentatge i la gestió de les dinàmiques del grup classe; el coneixement de l’alumnat a través del seu lideratge per tal de reconèixer i fer créixer les fortaleses, els èxits les oportunitats (observació, sociogrames, proves Sèpal, qüestionaris, etc.); la pedagogia de la convivència (conflictes, assetjament, prevenció de tabaquisme i alcohol, drogodependències, xarxes socials, etc.) i l’orientació professional a l’ESO.

Hi ha un seguiment personal de cada alumne i les famílies a través de trobades i entrevistes. També una avaluació que parteix de les accions esmentades i el contacte entre tots els docents que intervenen en aquest procés (reunions d’avaluació).

El Departament d’Orientació Psicopedagògica (DOP) és un equip interdisciplinari que dona suport a l’acció docent en la tasca d’atenció a la diversitat. Cada escola té la seva estructura de funcionament i acompanyament per donar resposta a les necessitats de l’alumnat, docents i famílies. L’equip del DOP està format per psicòlogues, psicopedagogues, logopedes i mestres d’educació especial.

Aniversaris de les escoles Thau

Vint-i cinquè aniversari de l’Escola Thau Barcelona

Una de les celebracions significatives va ser l’anada a Montserrat de tot l’alumnat, professorat i personal no docent.

«La joia de la corona de la celebració per a tota l’escola fou l’anada en pelegrinatge a Montserrat. L’Abat Cassià Just coneixia els principis pedagògics que en tot moment donaven forma contingut al Thau, i ho feu constar. Per a tots, professorat, personal i alumnat (de tres anys fins a la fi de batxillerat) fou un dia inoblidable.»

L’any 1988 va ser molt especial a l’Escola Thau Barcelona, perquè celebrava el vit-i-cinquè aniversari. Es van organitzar diferents activitats durant tot el curs.

«Aquest no és un curs ni un any com els altres. Ho hem de celebrar. N’hem d’estar orgullosos. L’escola és com un ésser vivent d’entre els éssers vivents jo diria que és com un arbre. Perquè l’escola creix a poc a poc. I pot durar molt. És com un arbre.»

Joan Triadú , 11 de gener de 1988 a l’amfiteatre de l’Escola Thau en l’acte de presentació

Joan Triadú, al llibre Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008

La revista de l’escola, Tocant a mà de l’abril de 1988, recull testimonis de l’alumnat de la seva experiència a l’anada a Montserrat:

«Per fi! Vam arribar a Montserrat. Vam baixar dels autocars, vàrem treure els entrepans i a esmorzar s’ha dit! Vàrem anar pujant fins que vam arribar a una gran plaça. Allà ens vam esperar jugant que tothom de l’escola hagués esmorzat.

La missa va ser important i molt interessant, una de les raons per la qual ens va agradar va ser perquè l’Abat es dirigia molt cap a nosaltres i jo crec que no ho oblidaré mai. Crec que allò va ser més que una celebració, va ser i serà per mi un record inoblidable.

Vam tornar a l’església per escoltar l’Escolania. L’església estava plena i vam haver de seure a terra. Els escolans tenien una veu molt fina i cantaven molt bé, però no s’entenia el que deien. Quan van acabar, vam sortir tots i vam dirigir-nos, caminant, cap al restaurant on els petits ja havien dinat. Mentre passejàvem es veia el funicular a dalt de tot i al cap de poca estona ja havia arribat a baix. També es veia el telefèric. A la fi vam arribar i vam seure a taula. De primer hi havia canelons, que eren boníssims. De segon ens van portar carn arrebossada. Per postres hi havia gelat de vainilla. Quan vam acabar vam sortir a jugar a fora després vam pujar als autocars per tornar a l’escola.»

Gemma Zamora i Mariona Tomàs, de 5è nivell

«Els capellans del monestir donaren al senyor Joan Triadú, director de l’escola, una petita capsa que tenia en el seu interior una medalla de bronze que en el centre hi tenia gravada la cara de la Mare de Déu de Montserrat.»

Maria Rodríguez i Marta Carrió de 5è nivell

Alumnat professorat a l’arribada a Montserrat

«El gran acte formal tingué lloc al Palau de la Música Catalana el dia 1 de maig a la tarda, presidit pel llavors conseller d’ensenyament, Joan Guitart, i amb intervencions de pares, un antic alumne, l’esmentat conseller i jo mateix. En una segona part hi hagué concerts: la coral Thau i diverses peces de música antiga recreades per Jordi Savall. Cantada per tothom, s’estrenà la cançó dels vint-i-cinc anys. Un grup de professors engiponà un bell opuscle, amb la dita cançó altres cançons, i se’n va fer una gravació a l’Orfeó de Sants.»

Joan Triadú al llibre Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008

Cançó dels 25 anys

Cantem tots junts una cançó amb cors contents, tota l’escola. Vint-i-cinc anys que Déu ni do! A poc a poc, el temps com vola!

Escola blanca, a quatre vents senyera plena, blanca ofrena Llum a l’esguard, fe als pensaments, entre la mar i la carena.

Tenim molts anys de germanor per tots plegats ben compartida. Els nostres cors són la remor de cada dia de la vida.

Cantem tots junts una cançó amb cors contents, tota l’escola. Vint-i-cinc anys que Déu ni do! A poc a poc, el temps com vola!

Lletra: Joan Triadú i alumnat de BUP Música: Maria Andreu i Cristina Morales

Tríptic de Ricard Vaccaro sobre l’acte de cloenda del vint-icinquè aniversari al Palau de la Música Catalana

Litografia de Ricard Vaccaro, artista i professor de Plàstica de Thau Barcelona en aquella època

Els senyors Raimon Cortada, Eduard Uyà, Joan Triadú, el conseller Guitart, Manel Raventós Jaume Sarramona, durant l’acte al Palau de la Música

Desè aniversari de l’Escola Thau Sant Cugat

«Aquest acte central de la celebració del desè aniversari de l’Escola Thau Sant Cugat és un homenatge a l’escola però sobretot a les persones que la van fer possible i a les que l’estan (esteu) fent-ho possible.

Vull citar les famílies promotores i signants de la carta on proposaven la creació de l’escola: la família Montserrat, la família Dern, la família Escura, la família Juanola i la família Pac.

«Una exposició que mostra, de manera gràfica, els continguts educatius del projecte educatiu de l’escola. Les activitats escolars que permeten a l’alumnat aprendre en un sentit global: aprendre nous conceptes, habilitats, capacitat de treball en grup, d’observació, d’organització, aprendre a pensar, a respectar-se, a descobrir..., en definitiva, a formar-se com a persones.

El curs escolar 2006-2007 va començar amb la celebració del desè aniversari de l’Escola Thau Sant Cugat en un acte institucional celebrat al claustre del Monestir de Sant Cugat amb motiu de la inauguració d’una exposició a la Casa de Cultura.

El projecte es va fer realitat gràcies a la confiança de les persones amb responsabilitats directives a la Institució Cultural del CIC que hi van creure en foren còmplices i peces clau. No puc estar-me de citar el Sr. Joan Triadú, director general aleshores, els patrons de la fundació presidida per la Sra. Maria Rosa Farré, el Sr. Aleix Carrió durant anys president del patronat, el Sr. Jesús Diego amb una fidelitat i il·lusió que s’encomanen, i el Sr. Oriol Vidal, gerent del projecte. Cal reconèixer, també, els responsables municipals de Sant Cugat, i agrair-los que en tot moment van creure en el projecte. Mereixen un especial agraïment el Sr. Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, i la Sra. Àngels Ponsa, aleshores presidenta del Consell Escolar Municipal.»

Enric Masllorens, director general de la ICCIC 2003. Parlament a l’acte institucional del 10è aniversari de Thau Sant Cugat

L’exposició ha pretès mostrar el que no es veu a primer cop d’ull, però que es viu; el que no és només escolar, sinó educatiu; el que no té un resultat immediat però que deixa empremta; un segell que configura la nostra manera d’entendre l’educació.»

Teresa Triadú, directora, a l’acte inaugural de l’exposició del 10è aniversari de l’Escola Thau Sant Cugat

Acte inaugural de l’exposició del 10è aniversari de l’Escola Thau Sant Cugat a la sala capitular del Monestir de Sant Cugat del Vallès Díptic de l’exposició del desè aniversari de l’Escola Thau Sant Cugat

Cançó dels 10 anys

Escola antiga escola nova;

10 anys de vida tots plens d’il·lusió.

Són dues mans ben esteses tota una història que hem viscut plegats.

Si mireu enllà Just eren quatre maons però ara ja ha arrelat, mireu-la avançar.

Amb el temps Segur que s’anirà fent més gran, canviarà, però seguirà sent igual.

De la lletra THAU dos missatges importants: respecte humilitat ens faran més grans.

Els valors que Sant Francesc ens va ensenyar, la Natura, dia a dia els mostrarà.

Escola antiga escola nova; 10 anys de vida tots plens d’il·lusió.

Són dues mans ben esteses tota una història que hem viscut plegats.

Text: Anna Sarroca i alumnat

Música: Xavi Pardo

Exposició del 10è aniversari de l’Escola Thau Sant Cugat a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès

Cinquantè aniversari de l’Escola Thau Barcelona

El curs 2013-2014 va ser emotiu a l’Escola Thau Barcelona en motiu de la celebració del cinquantè aniversari. Durant tot el curs es van programar diferents activitats organitzades per etapes i, també, per tota la comunitat escolar.

Cal destacar una de les activitats més emotives, la trobada d’antics alumnes, a l’escola, el 9 de març del 2013. L’acte principal va ser la trobada a l’amfiteatre i després el retrobament de les promocions, que varen fer una passejada per la seva escola i van compartir un dinar.

Els antics directors de l’Escola Thau: Jesús Diego, Joan Soler, Jordi Cots Frederic Raurell amb Teresa Triadú i Joaquim Triadú

Alumnat, directors, professorat personal no docent van arribant a l’escola recullen la seva targeta de record.

Postal elaborada per Ester Olivé, artista i professora de plàstica de l’Escola Thau Barcelona

L’acte a l’amfiteatre va reunir alumnat, professorat i personal de l’escola. Es van trobar els d’ahir amb els d’avui. Va ser un acte de records i vivències emotives de la trajectòria de l’escola viscuda des de dins.

Conduït per Ernest Cahué, antic alumne, l’acte va consistir en la intervenció d’antics directors, com Jordi Cots, Joan Soler, Jesús Diego i Glòria Serrano, antigues professores, com Mercè Sanchís i Maria Ribelles, personal no docent, com Arantxa Rubio, o antics alumnes, com Gemma Escobedo Agustí Ten, també un dels arquitectes, David Makay, entre d’altres.

Els qui som aquí, “Som del Thau” ahir i avui. L’ahir el recordem amb respecte i estimació en la figura de Joan Triadú, amb unes idees pedagògiques molt clares d’escola catalana al servei de les seves famílies i concebuda en la tradició de la pedagogia d’Alexandre Galí o Artur Martorell.

Una escola amb la voluntat d’exercir un servei al país i a la seva societat que de seguida esdevingué un centre educatiu català de referència en totes les etapes d’ensenyament obligatori.» Ernest Cahué, alumni en l’acte d’obertura de la commemoració del 50è aniversari de l’Escola Thau

Una altra activitat important per la seva emotivitat va tenir lloc al matí de la diada de Sant Jordi. A l’amfiteatre de l’escola es va presentar, en directe, la cançó composta pel músic i antic alumne del Thau Joan Dausà en motiu dels cinquanta anys de l’escola: 50 anys darrere d’una lletra. La va interpretar ell sol al principi i de seguida s’hi va afegir tota l’escola. 50 anys darrere d’una lletra és el resultat d’una trucada feta des de l’Escola Thau Barcelona. Les condicions d’antic alumne i músic eren les millors per compondre l’himne del cinquantè aniversari de l’escola. Aquesta proposta, segons ell, li va fer molta il·lusió, especialment per dos motius: pel fet d’haver anat al Thau i pel públic al qui anava dirigit, ja que s’hi sumaven aspectes relacionats amb l’animació infantil, que també coneix molt bé.

«La cançó pretenia explicar l’aniversari de l’escola buscant els punts que el farien diferent de qualsevol altre aniversari de qualsevol altra escola. I el propi nom de “Thau”, una lletra amb tanta força, em va donar la solució. I intentant també treballar amb imatges per la canalla em va venir al cap la dels dits de la mà, que oberts ens remeten a aquests cinquanta anys ja viscuts. El que tenia clar és que volia parlar de passat, de present de futur.»

Joan Dausà , músic i alumni de l’Escola Thau, a la revista Segell núm. 26

Joan Dausà interpretant a l’amfiteatre la cançó dedicada al 50è aniversari de l’Escola Thau

50 anys darrere d’una lletra

Si et miro, m’adono del temps que fa que tu i jo ens coneixem. Si et miro m’adono del temps que passa com qui no diu res... de puntetes, però si estàs atent, potser el sents.

I avui, fem una gran festa: 50 anys darrere d’una lletra, Thau, i avui bufo les espelmes desitjant que demà ens tornem a veure.

Ensenya’m els dits de la mà que em diuen com sumar i restar. Ensenya’m els dits de la mà que em diuen que ens estem fent grans. I que quan calgui, serem tan valents com el vent.

I avui, fem una gran festa: 50 anys darrere d’una lletra, Thau, i avui bufo les espelmes desitjant que demà ens tornem a veure. Que demà ens tornem a veure!

«Aquest curs 2013/2014 està sent un any molt especial. Celebrem 50 anys d’escola, d’un projecte que va néixer de la inquietud de pedagogs com Maria Rosa Farré i Joan Triadú, del suport i la confiança de molts pares i del treball entusiasta de mestres professors. Una celebració com aquesta ens pot fer pensar en com han canviat les coses al llarg d’aquestes cinc dècades. És evident que algunes ja no són com abans, que els mitjans tecnològics són diferents, que les instal·lacions no són les inicials i que ara gaudim d’un magnífic campus verd; també que els plans d’estudi, com és costum al nostre país, han canviat amb massa freqüència. Però en allò fonamental som el que érem en un inici.

En la celebració dels antics alumnes hem tingut l’oportunitat de parlar amb persones que varen viure l’escola en períodes diferents, i totes elles coincideixen en els mateixos records: una escola on es van sentir sempre molt acollits, una forma de treballar molt participativa amb un elevat grau d’experimentació, una exigència acadèmica i un gran amor per la nostra cultura i la nostra identitat.

Un Sant Jordi especialment reeixit, uns Jocs Florals amb una destacada participació, l’enregistrament d’un CD amb cançons interpretades per tots els cursos, l’edició d’un conte escrit i il·lustrat per professors, la realització de dues obres artístiques commemoratives fetes per professors de l’àrea de plàstica, l’acte de celebració del dia 30 de maig, una Festa Major organitzada pels pares mares amb una assistència extraordinària, l’acte de trobada d’antics alumnes i la celebració dels XV Jocs Atlètics de la Institució.

És un any d’emocions i de sentir-nos orgullosos del projecte construït amb la col·laboració de tots. Aquests sentiments són els que ens han de donar forces per continuar construint el futur, millorant el nostre projecte buscant com podem oferir al nostre alumnat i a les seves famílies les millors eines per poder albirar l’esdevenidor amb confiança; cercant també com podem donar al nostre país unes noves generacions capaces de tirar endavant la nostra realitat com a nació.»

Frederic Raurell director general de la Institució Cultural del CIC 2011, a la revista Segell núm. 26

Destaca, també, la celebració interna que es va fer el 30 de maig amb tota la comunitat escolar. Va ser una celebració d’aniversari amb tots els ingredients: pastís, espelmes els nous gegants de l’escola.

Serigrafia de Romà Panadès, artista professor de Plàstica de Thau Sant Cugat

Gravat d’Esther Olivé, artista i professora de Plàstica de Thau Barcelona

Obres gràfiques commemoratives del 50è aniversari de l’Escola Thau Barcelona

Vint-i-cinquè aniversari de l’Escola Thau Sant Cugat

L’Escola Thau Sant Cugat inicia el curs 2021-2022 celebrant el vint-i-cinquè aniversari. El primer acte commemoratiu institucional dels vint-i-cinc anys de l’escola es va fer a l’octubre coincidint amb la celebració del centenari de Joan Triadú. Dos motius que es complementen i tenen sentit l’un amb l’altre. Un acte institucional a l’amfiteatre de l’escola amb l’assistència d’autoritats de Sant Cugat del Vallès, de la nostra institució, personal docent i no docent de l’escola, alumnat i famílies.

Hi va haver diferents activitats, entre les quals la inauguració de l’exposició dedicada a Joan Triadú «...a dins de classe soc feliç”, l’espectacle Diari d’un mestre adolescent a càrrec de la companyia Cos de Lletra. Per als més petits van actuar els castellers de Sant Cugat, els geganters Conta de contes.

«L’abril del 1994, un grup de famílies residents a Sant Cugat preocupades per l’educació dels seus fills i filles van escriure a en Joan Triadú, fundador, mestre i director de l’Escola Thau de Barcelona, per demanar-li que al Vallès es fes una escola com la que hi havia a l’altre costat de Collserola, a l’avinguda d’Esplugues. Sortosament per als qui avui som aquí, es va escoltar la demanda d’aquestes famílies i l’1 de setembre de 1996 obria les portes l’Escola Thau de Sant Cugat. Aquell 1 de setembre érem molt pocs a l’escola, poc alumnat i poc personal, però tots estàvem contents i il·lusionats pel fet de poder engegar un nou projecte que prometia ser motivador i engrescador. Jo soc a l’escola des del primer dia i puc donar fe d’aquesta il·lusió [...].

Gràcies a la complicitat el vincle establerts amb l’alumnat que ha passat per l’escola durant tots aquests cursos, gràcies a la confiança que heu dipositat en nosaltres les famílies durant aquests anys, gràcies a la tasca excel·lent de tots i totes les professionals (personal docent, monitoratge, personal d’administració i serveis) que heu passat per la casa durant aquestes dues dècades i mitja, gràcies a la ciutat de Sant Cugat que des del primer dia ens va acollir ens ha fet costat gràcies a tots i totes que des de fora de l’escola ens heu ofert i donat el vostre ajut i suport, aquella escola petita ha crescut i ha consolidat el seu projecte. Un projecte del qual estem contents i satisfets. Per això aquest any i avui estem de celebració!

A més a més, estem de celebració per partida doble ja que també celebrem el centenari del naixement d’en Joan Triadú. Sense ell, sense el seu esforç, el seu treball, el seu rigor i sense l’herència pedagògica que ha deixat al nostre país, tots nosaltres avui no seríem aquí. Joan Triadú ha estat un referent per als qui treballem a les escoles de la Institució Cultural del CIC. Tothom qui treballem a la nostra escola podem dir, tal com deia ell: “...a dins de classe soc feliç”. I dia a dia treballem perquè els

nostres infants i joves puguin dir: “... a dins de Thau soc feliç”.»

Mònica Santamaria, directora de l’Escola Thau Sant Cugat

«Així m’he estimat l’Escola Thau Sant Cugat, com un fill tardà que sorprèn amb la seva aparició als progenitors. Criatura espavilada, molt ben rebuda, no ha trigat gens a caminar sola i a créixer amb bona salut, per a esdevenir ja, com es va demostrar amb l’exposició del desè aniversari, una aportació cultural i social a la vida ciutadana.»

Joan Triadú, al llibre Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008

El segon acte de celebració va ser el sopar del vint-i-cinquè aniversari que es va fer a l’escola amb l’assistència de moltes

promocions d’alumni, antics professors i actuals. Va ser la celebració del retrobament, els records i les emocions a flor de pell.

«Gràcies a tots i totes per compartir amb nosaltres aquesta vetllada tan especial, aquesta vetllada de celebració. El passat 1 de setembre l’escola va fer 25 anys i teníem moltes ganes de poder gaudir d’una vetllada i un sopar amb tots aquells qui formeu part d’aquests 25 anys d’història, bé perquè heu estat alumnes de l’escola, bé perquè hi heu treballat o bé perquè hi treballeu actualment. Sense vosaltres res hauria estat possible. Vosaltres sou els protagonistes d’aquest camí que va començar fa més d’un quart de segle.

Precisament perquè estem contents d’haver arribat on som i perquè estem d’aniversari, avui volem celebrar-ho també bufant les espelmes, com es fa en qualsevol aniversari.

Així doncs, us agrairia que totes aquelles persones que vau començar treballant a l’escola aquell 1 de setembre vinguéssiu aquí per bufar les espelmes, en nom de tots els qui som aquí i els qui formen part de la nostra comunitat educativa.»

Mònica Santamaria, directora de l’Escola Thau Sant Cugat, durant la celebració del sopar en motiu del del 25è aniversari

Mònica Santamaria ,directora de l’Escola Thau Sant Cugat, durant l’acte institucional

«Avui, i des de fa dies, he pensat recordat el que avui ens ha portat aquí. Pensar és bo i recordar sense melangia també ho deu ser. Però m’adono que aquest record el visc des d’una perspectiva diferent. Voldria posar èmfasi en aquesta paraula, PERSPECTIVA!

Per a mi vol dir saviesa, relativitat, empatia, reflexió, proporció. Veure o viure les coses des d’una proximitat urgent, perquè si “la vida poderosa esclata” ens diu el poeta, per tant s’han de resoldre les dificultats. La vida ens demana respostes ràpides, eficaces i a vegades ens fa perdre aquesta perspectiva necessària per mirar més lluny, veure o calibrar les conseqüències.

Buscar l’equilibri entre l’eficàcia, que jo en soc partidària, el resultat a llarg termini, no és fàcil. No ho deu ser perquè veiem com actuen els grans poders. Moltes vegades posant pedaços als grans reptes. La perspectiva, doncs, ens fa veure l’altri. No tots tenim la mateixa visió o percepció segons on estem situats.

Un altre dels atributs de la meva paraula d’avui: la proporció o desproporció que representa no tenir ben apamat cada un dels elements en joc. En un quadre, per exemple, si no està ben calibrada, estudiada, aquesta perspectiva el resultat pot ser grotesc.

La meva aportació, doncs, avui, és molt minsa, però mirada amb la perspectiva dels anys m’adono que va ser el començament d’un gran somni pels pares que ho van impulsar, per les persones de la Institució que hi van creure i hi van posar tot l’esforç, un esforç descomunal com era començar una nova escola a Sant Cugat. I penso d’una manera especial amb una persona, l’Oriol Vidal, motor material del projecte que va calibrar amb perspectiva de futur l’ÈXIT que avui estem celebrant.

Us dono les gràcies per haver comptat amb la meva persona des de l’inici d’aquest projecte i d’aquesta realitat que avui celebrem. Vint-i-cinc anys que Déu n’hi do a poc a poc el temps com vola!»

Júlia Margalef antiga mestra de Thau Sant Cugat, al sopar de celebració del 25è aniversari

«I ara, com es fa també en qualsevol aniversari, us volem fer un petit obsequi a tots i totes, us volem regalar aquesta cançó, la Cançó dels vint-i-cinc anys de l’escola. Una cançó que, amb les aportacions de l’alumnat actual de l’escola i amb la fantàstica col·laboració del mestre Amado Jaén, l’Àlex i l’Anna, mestres de música, han fet en motiu del 25è aniversari. Gràcies companys!

Gràcies també a la Ruth Palomino, la Mar Balsera, l’Aurora de Barros i l’Ona Roig, que han cedit la seva veu per fer aquesta fantàstica gravació. Escolteu-la!»

Mònica Santamaria , directora de l’Escola Thau Sant Cugat durant el sopar de la celebració del 25è aniversari

Fent camí

Woooo

Un nou món per conèixer, mil aventures, per descobrir.

Trobar junts les respostes és més emocionant guanya o perdre, tant se val!

Amb la motxilla plena, mirem endavant, sentint que res no ens podrà aturar!

Un camí de plata, milers d’emocions. Cal viure la vida, cercar nous horitzons. No serà gens fàcil, objectius per superar, i si tu ets al meu costat, hi podrem arribar!!

Woooo

Els amics son per sempre, i passi el que passi hi pots comptar.

Recorda els teus orígens, mirant cap al futur, el viatge és llarg i espectacular!

Amb la motxilla plena, mirem endavant, sentint que res no ens podrà aturar!

Un camí de plata, milers d’emocions. Cal viure la vida, cercar nous horitzons. No serà gens fàcil, objectius per superar, i si tu ets al meu costat, hi podrem arribar

Woooo, Woooo

(Rap)

Surto al pati, salto, corro, jugo amb sorra i marco gols. Sumo, resto, pinto, ballo, escric contes, canto cançons. Nadal, DENIP, Sant Jordi són les nostres tradicions. Tinc la motxilla plena de records i d’emocions!

Woooo

Un camí de plata, milers d’emocions. Cal viure la vida, cercar nous horitzons. No serà gens fàcil, objectius per superar, I si tu ets al meu costat, hi podrem arribar!

Autor i productor: Amado Jaén

Lletra: Àlex Roig Anna Sarroca

Cantants: Ruth Palomino, Mar Balsera, Aurora de Barros i Ona Roig

El primer equip de l’escola bufant les espelmes del 25è aniversari

Cloenda

Aquest llibre és el testimoni de l’inici i el recorregut d’un projecte pedagògic que fa Escola. Un relat escrit des de la vivència personal i l’experiència professional, perquè Thau va ser un projecte de vida per al meu pare Joan Triadú i això va fer que fos la meva escola com alumna i després com a docent. És, doncs, un llibre escrit des de dins.

Thau ha estat possible gràcies a moltes persones, algunes de les quals són testimonis directes al llibre, però totes les que hi han participat durant seixanta anys han fet possible que un projecte pedagògic iniciat l’any 1963 continuï fent escola l’any 2023 i que hagi anat creixent fins i tot amb una escola nova a Sant Cugat del Vallès, l’any 1996.

L’expressió “Soc del Thau” respon a un sentiment de pertinença a un estil d’educar, de fer escola. Tots els qui l’hem viscut ens en sentim partícips forma part de les nostres vides. Són tretze anys “darrera d’una lletra, Thau”, com la cançó composta pel músic i alumni de Thau, Joan Dausà, en motiu del cinquantè aniversari, ara fa deu anys.

Els qui som del Thau tenim molts records en comú, alguns dels quals heu pogut llegir dels testimonis dels meus companys de promoció, la primera! Vàrem créixer amb l’escola, anant d’un edifici a un altre fins a la inauguració de l’edifici actual. Les nostres vivències van de la mà del recorregut i el creixement de l’escola. El pas del temps queda reflectit, també, en l’apartat dels aniversaris de les escoles. Són celebracions amb activitats diferents que permeten conèixer i gaudir del que s’ha fet fins aleshores i compartir moments culturals, festius creatius i retrobar-se amb els alumni que hi volen participar. Formen part de la memòria col·lectiva d’aquest recorregut imparable que aquest curs celebra un nou esdeveniment, el seixantè aniversari.

L’elaboració del llibre ha comportat un temps de recerca de material i informació, que ha estat possible gràcies a les diferents persones que hi han dedicat part del seu temps. El meu agraïment a les escoles Thau Barcelona i Sant Cugat, a través de les seves direccions, del personal docent i no docent, al CIC amb les responsables de l’arxiu històric, a les dues antigues alumnes de l’Escola de Jardineres Educadores, als meus companys de la primera promoció del Thau (1963-1975), a les presidentes de les AFA de les escoles i a en Jesús Diego, antic director de Thau Barcelona, amb el seu escrit del pròleg.

M’agradaria pensar que la lectura de Thau, un projecte que fa Escola, us hagi ofert la imatge d’una època, les vivències personals, les essències educatives i les celebracions del pas del temps fent pedagogia.

Teresa Triadú

Escola Thau Barcelona

Avinguda d’Esplugues, 49-53

08034 Barcelona 932030154

www.iccic/thau-barcelona

Som del Thau

Escola Thau Sant Cugat

Avinguda de la Generalitat, 199-201

08174 Sant Cugat del Vallès 935898108

www.iccic.edu/thau-sant-cugat

Fonts consultades

Llibres

“Joan Triadú, l’impuls obstinat ”- Agustí Pons. Ed. Pòrtic 1994

“ Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008 ” – Joan Triadú. Eumo Editorial 2009

“Filosofia a l’escola” – Matthew Lipman. Eumo Editorial 2019

Revistes

Segell revista de la Fundació CIC. Números 21,26,34,35,36,37,38,39 i 40 Tocant a mà, revista de l’Escola Thau Barcelona. Números 9 i 10

Altres

Vídeo del 50è aniversari de l’Escola Thau Barcelona

Arxiu històric de la Fundació CIC

Material de les escoles Thau Barcelona i Sant Cugat