TOROS
REVISTA MODERNISTA
EL MODERNISME
El Modernisme (Art Nuveau) és un moviment cultural que apareix a finals del segle XIX i principis del XX. Va sorgir després dels avenços de la Segona Revolució Industrial a diversos països europeus. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit. El Modernisme va tenir el seu clímax entre els anys 1892 i 1902.
Alguns autos destacats a Catalunya són:
El jardí del pintor, 1901, Joaquim Mir (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya)
Joan Maragall
Lluís Domènech i Montaner
Ramon Casas Santiago Rusiñol
Hostal can Flors
ENTREVISTES
Arquitecte: Cèsar Martinell
-Bon dia a tots. Avui, en Cèsar, ens acompanya a l’entrevista per la revista “Toros”. Cèsar, explique’ns una mica sobre la teva vida.
-Em dic Cèsar Martinell, vaig néixer el 24 de setembre del 1888 a Valls, Tarragona. Em vaig criar en una família de mestres d’obres i tintorers i aquests em van inspirar a ser arquitecte.
-Quan vas començar a sentir que havies de dedicar la teva vida a l’arquitectura?
-Quan al 1916 vaig ser nombrat arquitecte municipal de Valls i em vaig traslladar a Barcelona.
-Quina va ser l’activitat que et va portar a la fama?
-L’arquitectura agrària, tot i que també feia arquitectura pública. M’inspirava molt en l’arquitecte Antoni Gaudí i en Lluís Domènech i Montaner.
-Quins sistemes utilitzes més a l’hora de dissenyar edificis?
-L’arc parabòlic i la volta a la catalana. Són tècniques fàcils i econòmiques.
-I ens podries dir algunes de les teves obres?
-Algunes de les més conegudes podrien ser el celler del Pinell del Brai o el Celler de Cornudella.
Pintor: Ramon Casas
-Bon dia Ramon. Que tal? Ens podries respondre unes preguntes? Primer, explique’ns una mica sobre la teva vida.
-Em dic Ramon Casas, vaig néixer el 4 de gener del 1866 a Barcelona. Els meus pares, Ramon Cases i Gatell (un indià) i Elisa Carbó i Ferrer són burgesos. Gràcies als meus dots amb el dibuix i la pintura vaig començar a pintar.
-Quan vas començar a sentir que havies de dedicar la teva vida a la pintura?
-Quan vaig fer una estada a Paris durant 3 anys, i al tercer, em van consagrar com al retratista més cobejat per la burgesia barcelonina.
-A part de la pintura i el dibuix t’has dedicat a una altra activitat?
-Sí, també he participat en concursos de cartells i he guanyat nombrosos premis.
-Per què va crear controvèrsia un dels teus quadres?
-El de Toros? Resulta que per a que es puguin distingir les persones t’havies d’allunyar del quadre perquè sinó només veies taques.
-I ens podries dir algunes de les teves obres?
-Algunes de les més conegudes podrien ser Anís del Mono, els Cigarrillos París, el cava Codorniu... També s’han publicat algunes revistes amb quadres meus com per exemple, a la revista de Pèl i Ploma.
ENTREVISTES
Empresari teatral: Adrià gual
-Bon dia. A l’entrevista d’avui tenim una persona molt especial. Donem un fort aplaudiment a Adrià Gual! Explica’ns una mica sobre tu i a què et dediques.
-Hola a tothom. És un gust estar aquí amb vosaltres. Soc director i empresari teatral, és a dir, realitzo i creo obres de teatre.
-Magnífic. Mai he sentit parlar de la l'escenografia teatral. Ens pots explicar que es?
-l'escenografia teatral és el resultat material que s'obté després de dissenyar i decorar els espais escènics d'una obra de teatre. La tècnica, l'art i la capacitat per recrear decorant.
-Llavors, ets una persona molt artística i saps utilitzar els colors no només amb pintura.
-Si.
-Que més has passat durant la teva carrera?
-Com has dit tu abans, soc una persona amb molt artística, i per això, abans he sabut utilitzar una mica les pintures.
-Interesant. I a part de director teatral, que més has sigut?
-També he sigut un director de cinema, actor, dramaturg i empresari.
-Que bé. I quina d’aquestes professions t’ha agradat més?
Sens dubte, ser home de teatre. M’encanta l’espectacle i per això soc director de cinema i a vegades he actuat als teatres.
-Doncs, moltes gràcies, ha sigut un plaer conèixer-te i esperem que tornis aviat.
-Si, estic encantat, ha sigut un plaer.
Moblista: Gaspar Homar
- Bon dia a tothom, a l’entrevista d’avui ens acompanya el famós representant modernista Gaspar. Explican’s d’on vens, Gaspar.
- Hola, em dic Gaspar Homar i soc fill de Pere Homar i Margarida Mezquida. Vaig néixer el 11 de setembre de 1870 a raval d’Orient del poble de Bunyola.
- A què et dediques principalment?
- Sóc moblista i decorador modernista.
- Què creus que va influir en que treballesis com a moblista i descorador?
- La meva família es dedicava a la fusteria i carpinteria, el meu pare fabricava tot tipus de mobles i fins i tot premses d’oli i taüts.
- Quan vas començar a treballar?
- L’any 1883, quan ens vam traslladar a Barcelona, vaig ingressar amb el meu pare al taller de mobles i objectes artístics de Francesc Vidal i Jevellí. Allà amb només 13 anys vaig començar a treballar com a auxiliar a l’estudi de projectes, al costat del meu pare, que era a la plantilla de fadrins ebenistes de primera.
- He escoltat, que vas treballar amb altres personatges importants modernistes.
- Sí, vaig poder treballar amb Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch en diversos projectes decoratius.
- Què creus que caracteritza els teus mobles?
- Principalment es distingeixen per l’ús de fustes nobles i costoses i pels treballs en marqueteria i talla. Reflecteixen el benestar i les aspiracions de la burgesia.
- Tens alguna altre afició?
- També faig dibuixos i sóc fotògraf amateur.
Descobrim canet
Es diu que Canet és el poble amb més Modernisme per metre quadrat. A banda de la presència de Domènech i Montaner, si passegem pels carrers de la vila, podrem descobrir també edificis projectats per altres grans noms de l’arquitectura modernista com Josep Puig i Cadafalch, Eduard Ferrés i Puig o Pere Domènech i Roura. Aquest fet fa que Canet esdevingui una de les viles de Catalunya amb més patrimoni modernista.
ruta modernista
La ruta comença a l’Esglèsia de la Misericòrdia amb una explicació. Després s’sesmorza al parc de la Misericòrdia que està al costat. A continuació es fa una visita amb audioguia al castell de Sta. Florentina. Al acabar visitem i mirem desde fora alguns edificis importants modernistes. Passem per la Fàbrica Jover, la Fàbrica carbonell, l’Alsina Roig, les escales de Sant Crist, Can Puxan, Can Floris i les Cases Carbonell.
Ateneu Canetenc
L'Ateneu de Canet és avui la biblioteca pública Pare Gual i Pujadas de Canet de Mar. És una de les primeres obres de Lluís Domènech i Montaner que va realitzar durant els anys 1885–1887. Va ser un encàrrec de les germanes Maria i Mariana Bosch. Volien fer una societat recreativa amb el nom, Ateneu Canetenc, i seria la seu del Partit Liberal en contraposició al Casino Canetenc que era la seu del Partit Conservador.
Va ser la seu de diverses associacions culturals i polítiques.
L'edifici consta de dues plantes, amb façana a la Riera de Sant Domènec i al carrer Ample. Té una torratxa a la primera planta, sostinguda des de la planta baixa per una columna exempta rematada, al capdamunt, per un llanternó. Un balcó, amb barana de ferro forjat recorre tot l'edifici a nivell del primer pis.
Un dels trets que resalta el ateneu canetenc es les seves finestres: les forma que esta feta les seves finestres, i balcons, ja que també la fa veure única.La que més característiques té i es pot veure és la finestra de forma rodona que té just al centre, la fa veure única.També als pals que té just adalt, i la seva bandera catalana.
trencadís
El trencadís és una mena de mosaic format per trossos irregulars de ceràmica, marbre o vidre, típic de l'arquitectura modernista, especialment catalana.
Antoni Gaudí va desenvolupar aquesta tècnica durant els segles XIX i XX.
Alguns trencadissos famosos són els de la Sagrada Família, els del parc Güell o els de la Casa Batlló.
elaboració d'un trencadís
Per elaborar un trencadís a un centre educatiu s’ha de seguir una sèrie de passes.
Primer s’han d’organitzar els grups dels alumnes i escollir la superfície on es farà el trencadís. Després s’han de preparar els materials: fragments de ceràmica de diferents colors i formes, ciment cola per enganxar, eines per tallar i una superfície on fer el trencadís.
A continuació, abans de començar a fer el trencadís, és important tenir una idea de com el faràs. Per això, s’ha de fer un esbós i un croquis amb les mides a escala.
trencadís
Després de tenir-ho tot planificat, s’ha de fer pas a pas l’elaboració del trencadís. Primer, s’ha de netejar bé la superfície i dibuixar el disseny escollit. Després, s’ha de trencar la ceràmica amb un martell. Per últim, amb aigua i pols de ciment van fer el ciment cola.
Quan ja està tot preparat es procedeix a enganxar. S’ha d’anar posant ciment cola tant a la superfície com als fragments i anar enganxant de manera que més o menys encaixin entre ells. Quan s’acabi, s’ha de deixar assecar una estona per a que se solidifiqui el ciment cola.
I ja tens el teu magnífic trencadís a l’institut!
Aquests són alguns exemples de trencadissos:
la petjada de cesar
martinell a arenys de mar
Cesar Martinell i Brunet és un arquitecte del modernisme i el noucentrisme català. El 14 d’octubredel1926,esvacasaramb l’arenyenca Maria Taxonera.
Durantlapostguerra,lafamíliaes vainstal·laraArenysiesvadedicar a la restauració i reforma de diversosedificis:
desdelafàbricadelicorsCalisay, l’AteneuArenyenc,elCol·legiLa PresentacióoelSindicatAgrícola,a mésdelarestauraciódel’Església parroquial.Tambévadestacarcom ahistoriadordel’artivaserundels biògrafsprincipalsdel’escultorPau Costa,autordelRetauled’Arenys.
Fàbrica de licors Calisay
Fabricaven licors estomacals d’herbes aromàtiques la fórmula del qual provenia d’un monestir de Bohèmia. A partir de l’any 1896 es va començar a fabricar a Arenys per la família Mollfulleda en un antic molí fariner. Actualment, les ampolles de licor són objectes de col·lecció.
Sindicat agrícola
És una obra d’estil academista protegida com a bé cultural d’interès local situada al centre urbà d’Arenys de Mar.
Col·legi La Presentació
Es troba sobre d'una muntanya que baixa fins a la riera d'Arenys. Va ser construït l'any 1911 segons un projecte de l'arquitecte Salvador Puiggròs i Figueras per a les germanes franceses dominiques de la Caritat. Les germanes havien arribat Arenys de Mar l'any 1867 per encarregar-se de l'hospital Xifré. L'edifici és una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
explorem el MODERNISME a BARCELONA
Amb aquesta ruta veurem arquitectes destacats com Antoni Gaudí, Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, que juntament amb altres arquitectes han fet de Barcelona la gran capital del Modernisme.
La ruta comença amb una visita guiada a l’interior del Palau de la música catalana. Un cop acabat, anem caminant a plaça Catalunya per esmorzar. A continuació anem a peu a veure la Casa Batlló on tindrem una visita guiada. Més tard, la visita continua observant edificis importants modernistes desde fora. Anirem caminant a veure la Casa Amatller i la Casa Milà. Finalment amb autobús anirem a veure l’emblemàtica Sagrada Família.
