TURISME CATALUNYA nº111 Març 2024

El cor de Catalunya

TERRASSA, capital del modernisme industrial ARBECA, territori oliver

CALAFELL, turisme familiar

ORDINO, Fira del Bestiar

info@magazinepublicacions.com

www.magazinepublicacions.com

Delegació de Barcelona:

Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA

Tel. 93 249 71 71

Delegació de Lleida:

C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA

Tel. 973 071 222

Director

Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com

Dept. Comercial

Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com

Dept. Coordinació

Ivan Belilles i Darío Mejón

Dept. Redacció

Ivan Belilles produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Disseny Gràfic i Maquetació Darío Mejón i Sergi Terés produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Web

Sergi Terés media@magazinepublicacions.com

Dipòsit legal: L 177-2017

ISSN (Edició impresa): 2604-9627

ISSN (Edició online): 2604-9635

n aquesta edició de març-abril de Turisme us proposem endinsar-vos al Bages. Aquesta comarca és cultura i natura en la seva màxima expressió. El Bages, al cor de Catalunya, és una gran destinació del turisme de proximitat. Descobrireu una comarca que conté patrimoni en la seva màxima expressió i en tota la seva extensió. Entre els seus paisatges de contrastos i mil textures hi sobresurten joies arquitectòniques mil·lenàries, des de petites ermites fins a barraques de pedra seca, esglésies o monestirs.

Al voltant dels seus rius s’hi aplega el llegat de la revolució industrial. I, sobre els seus turons, els castells i torres que ens recorden que aquesta va ser una terra de guerres i combats. A les planes i terrasses hi romanen vinyes i oliveres que, encara avui, ens regalen excel·lents vins i olis amb gustos singulars

Iniciem el nostre viatge a Sant Fruitós de Bages, municipi on destaca el monestir de Sant Benet, un dels més emblemàtics de tota la comarca, fundat al segle X, i una de les joies del romànic català. Actualment integrat dins el complex Món Sant Benet, el monestir és visitable i podeu completar l’estança amb tres propostes gastronòmiques de primer nivell i una oferta hotelera. Però Sant Fruitós atresora molt més patrimoni que el monestir. El seu nucli antic és ple de racons on es respira història, però també hi trobareu contacte amb la natura, vistes espectaculars i propostes d’activitats d’aventura.

De Santpedor us seduirà la seva vila medieval, que encara conserva tres portals de l’antiga muralla del segle XIV. Molt recomanable seguir la ruta medieval pels principals llocs d’interès d’aquest municipi, on va néixer i viure el Timbaler del Bruc, heroi tradicional de la Guerra del Francès. Pels amants de la natura, apuntar que als voltants de la vila hi ha l’aiguamoll de la Bòbila, important enclavament de la biodiversitat de la comarca i excel·lent lloc l’observació de la fauna, especialment ocells.

De Callús us destaquem les Tines dels Manxons, clar exemple de la tradició vitivinícola tant protagonista de la comarca del Bages. També podeu visitar les restes del seu castell medieval I no seria just marxar d’aquesta comarca sense esmentar la Ruta del Vi de la DO Pla de Bages, una invitació a explorar tot aquest territori vitivinícola amb més de 30 experiències enoturístiques

De Sallent en destaquem les seves enramades, i de Manresa, la capital, tot el seu abundant patrimoni. A més a més, pels aficionats a l’esport, teniu a tocar la 9a edició de la Marxa del Pelegrí, amb tres recorreguts diferents adaptats a tots els públics que passaran pel monestir de Montserrat, Santa Cecília, Castellbell i el Vilar, Castellgalí i l’Oller del Mas fins a arribar al centre de Manresa.

A part del Bages, en aquesta edició de Turisme trobareu molts altres reportatges sobre el territori català per encetar una nova primavera. A la secció “Catalunya, terra de...” d’aquest mes us recomanem la visita a quatre monestirs de casa nostra: Santa Maria Vallbona de les Monges, Sant Pere de Rodes, Santes Creus i Sant Pere de Casserres

Si us deixeu caure per terres gironines, aquest mes us suggerim aturar-vos a Osor, un petit poble de la Selva amb molta història al darrere; i a Ribes de Freser, al Ripollès, un lloc per gaudir de cada detall.

Passem a les terres de Ponent, on aquest mes us destaquem dues capitals de comarca com són Balaguer i les Borges Blanques, cadascuna d’elles amb els seus encants. Descobriu-los. I, parlant d’encants, els que té Arbeca. Aquesta vila garriguenca, coneguda per ser el bressol de l’oliva arbequina i per la qualitat de les seves pedres, compta també amb un important patrimoni històric, com la fortalesa ibèrica dels Vilars, un dels jaciments més ben conservats d’Europa.

Pel que fa a Tarragona, us recomanem Calafell, enclavament perfecte pel turisme familiar a la Costa Daurada; i l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, un paradís per als amants de la natura i el senderisme.

I, finalment, també us volem suggerir un esdeveniment d’Andorra, com és la Fira del Bestiar d’Ordino, que tindrà lloc les pròximes setmanes.

Val d’Aran

Ribagorça

Alta Al bagorça ba

Noogu g era

Terrra Alta

Pa P ll l ar a s Juusssà

Se S gr g ià

Pa Pallllaar r

Esperem que amb tot aquest menú de propostes tingueu prou alternatives per continuar fent turisme per casa nostra. Des d’aquí, només dir-vos que ens retrobem el pròxim mes amb noves idees i nous racons per continuar explorant Catalunya i Andorra, pas a pas

Pla d’Urgell U Urge g ll l

Gaarrigues

Ri R bera a d’Ebrbre

Baix Ebre

Moontsià

Pr P io i rat

So S bi b rà

Baix

Ba Barb r erà

Ca C mp

Se

Connca c d

Ca

Tarrr

Província de TARRAGONA

Província de LLEIDA

Província de BARCELONA

Província de GIRONA

Principat

D'ANDORRA

arrs rà à

Al A t Ur Urgegell ll

Andorra Cerdanya r

rdan

Ri Ripoollllèès

Sol o so s nè n s

Garrotxa

Beerg r ue u dà à

Segarra

de e

An A oi o a

Al A t Caamp rragonès è

Bages

Al Alt t Empo p rddà

Ll L ès Llanès

Os O ona

Baaix i è dè d nedès Alt

Mo M ia i

Vallèès Orient n al a

Vall l ès s

l Oc O ci c denttal a

Pene n dès Ba B ix

Ga G rraf a

Ll L ob o reggat t

Alt Camp (Valls)

Baix Camp (Reus)

Baix Ebre (Tortosa)

Baix Penedès (El Vendrell)

Conca de Barberà (Montblanc)

Montsià (Amposta)

Priorat (Falset)

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Tarragonès (Tarragona)

Terra Alta (Gandesa)

Pl P a de l’Estany

G Gironnès

Se S lvva

Baix

Emmpoord r à

Mare r sm s esm

B Barc

Barcelonès

Alta Ribagorça (Pont de Suert)

Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Cerdanya (Bellver de Cerdanya)

Garrigues (Les Borges Blanques)

Noguera (Balaguer)

Pallars Jussà (Tremp)

Pallars Sobirà (Sort)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Segarra (Cervera)

Segrià (Lleida)

Solsonès (Solsona)

Urgell (Tàrrega)

Val d'Aran (Vielha)

comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Anoia (Igualada)

Bages (Manresa)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Barcelonès (Barcelona)

Berguedà (Berga)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Lluçanès (Prats de Lluçanès)

Maresme (Mataró)

Moianès (Moià)

Osona (Vic)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Vallès Oriental (Granollers)

Andorra (Andorra la Vella)

Alt Empordà (Figueres)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Cerdanya (Puigcerdà)

Garrotxa (Olot)

Gironès (Girona)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Ripollès (Ripoll)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

MONESTIRS

Catalunya, terra de contrastos i riquesa cultural, no només encapçala el llistat de destins turístics per les seves platges paradisíaques i ciutats vibrants, sinó també per la seva profunda connexió amb l’espiritualitat i la història. Ens endinsem en el món màgic dels monestirs, joies arquitectòniques, testimonis silents del pas del temps i guardians de secrets mil·lenaris. En aquest “Catalunya, terra de...” us convidem a connectar amb la vostra pau interior amb un itinerari per quatre dels molts monestirs que hi ha a casa nostra.

Monestir de SANT PERE DE RODES

El monestir de Sant Pere de Rodes s’aixeca en un dels cims de la Serra de Rodes, una cadena a primera línia de mar, al Cap de Creus (Alt Empordà). És un dels nombrosos testimonis de l’arquitectura romànica catalana, però potser és un dels més sofisticats arquitectònicament. Del segle XI al XIV va ser el principal centre espiritual del comtat d’Empúries i la seva esplendor es mostra en les grans dimensions del conjunt monacal, format per l’església, el campanar, el claustre, les sagristies, les dependències convencionals per fer-hi vida i el Palau de l’Abat. El monestir està construït en terrasses per adaptar-se al terreny i els edificis s’organitzen al voltant del claustre i l’església, on es pot apreciar una mostra excepcional de l’escultura romànica a columnes i capitells. Des del monestir es gaudeix d’una de les millors vistes del Cap de Creus.

Monestir de SANTES CREUS

A la riba del riu Gaià hi trobem el monestir de Santes Creus (Alt Camp), que va ser el centre d’una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d’Aragó. Amb una arquitectura sòlida, greu i austera, l’abadia reflecteix el model canònic dels monestirs del Cister. Fundat el 1160, el moment àlgid de Santes Creus va ser entre els segles XIII i XIV, per la seva estreta relació amb la noblesa i el llinatge reial. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d’Anjou van ser mecenes del monestir i van escollir ser enterrats aquí, en dos mausoleus gòtics al costat de l’altar major. L’estudi i restauració dels panteons reials, el 2010, van permetre descobrir les restes de Pere el Gran i Blanca d’Anjou, els únics reis de la Corona d’Aragó les restes dels quals han pervingut intactes. L’església, oberta al culte el 1225, exemplifica la transició del romànic al gòtic.

Monestir de

SANTA MARIA VALLBONA DE LES MONGES

Fundat a principis del segle XII, Santa Maria de Vallbona de les Monges (Urgell) és el monestir cistercenc femení més important de Catalunya. Des del moment de la seva construcció, el 1153, ha estat sempre habitat per monges i actualment forma part de la Ruta del Cister (juntament amb Santes Creus i Poblet). El conjunt és representatiu de l’art cistercenc, fidel a la regla de Sant Benet. Tal com es pot observar a Vallbona de les Monges, es prescindeix d’ornamentació, aconseguint uns espais funcionals i sobris. Durant la visita a l’església, val la pena alçar la vista un moment. A la porta principal (s. XIII) hi trobem un dels primers relleus de Santa Maria que surten en un timpà a Catalunya. Un cop a dins, el temple es caracteritza per la simplicitat i l’admirable joc de llums. A la dreta de l’altar hi ha el sarcòfag senzill i llis de la reina Violant d’Hongria, dona de Jaume I el Conqueridor. La simplicitat i l’austeritat continua en el claustre, on es veuen clarament les fases de construcció: romànic, gòtic i renaixentista.

Monestir de SANT PERE DE CASSERRES

Els orígens del monestir benedictí de Sant Pere de Casserres (Osona) es troben a mig camí entre la història i la llegenda. Aquesta explica que un dels fills dels vescomtes d’Osona i Cardona va parlar només tres dies després de néixer per anunciar que no viuria més de 30 dies. Un cop mort, havien de posar el seu cos sobre una mula, i al lloc on l’animal s’aturés s’hi havia de construir un monestir. Sembla més versemblant la versió que ens parla de la posició estratègica que ocupa el monestir, situat en un meandre molt pronunciat del riu Ter on antigament hi havia una torre de defensa. Una construcció que els vescomtes van convertir en monestir. Ermetruit, vescomtessa d’Osona, va ser la promotora del monestir, l’únic de l’orde benedictí a Osona. Es va començar a construir l’any 1005 i, set anys més tard, hi començava la vida monàstica. Actualment, el monestir alberga una exposició permanent on s’interpreta la vida dels monjos a Casserres.

Ubicat al cor del Pla de Bages, els visitants que decideixin fer una parada a Sant Fruitós de Bages descobriran experiències excepcionals que fusionen història, natura, gastronomia i aventura. Tant el Monestir de Sant Benet, meticulosament restaurat, com el Cobert de la Màquina de Batre o la Sagrera, conviden els visitants a explorar el ric passat del municipi.

El parc del Bosquet ofereix un entorn idíl·lic per a gaudir de la natura, envoltat de vinyes i amb els majestuosos Montcau i Montserrat com a teló de fons.

Per als gurmets, Sant Fruitós de Bages ofereix experiències culinàries úniques.

I, pels més aventurers, hi ha activitats emocionants per a tots els gustos.

A Sant Fruitós de Bages, la història, la natura, la gastronomia i l’aventura es donen la mà per crear una experiència inoblidable.

Benvinguts a Sant Fruitós de Bages, un encantador poble situat a la Catalunya Central que atreu els viatgers amb la seva rica història, bellesa natural i diversitat d’activitats. Us convidem a explorar els racons més fascinants d’aquesta localitat, des de les seves joies arquitectòniques fins als esdeveniments culturals, gastronòmics i esportius que enriqueixen la seva vida comunitària.

Situada a només 5 quilòmetres de la capital, Manresa, Sant Fruitós de Bages emergeix com una localitat privilegiada dins de la comarca del Bages per la seva ubicació estratègica.

El municipi abasta quatre nuclis de població: la Rosaleda, les Brucardes, Pineda de Bages i Torroella de Baix. La seva història es remunta a la confluència de diverses parròquies, entre elles les Olzinelles, la Vall dels Horts, Sant Iscle, Sant Fruitós de Bages i Claret, que van ser agregades sota la dependència del monestir de Sant Benet de Bages

Aquest monestir, conegut ara com a Món Sant Benet, destaca com una joia restaurada recentment. A més de ser un centre cultural, alberga la Fundació Alícia, presidida per Ferran Adrià, dedicada a la recerca alimentària.

El parc de la Séquia també captiva l’atenció dels visitants, així com les diverses esglésies de la zona, com ara la de Sant Sebastià de les Brucardes, Santa Anna i Santa Maria de Claret, o Sant Iscle i Santa Victòria.

Des del mateix Monestir de Sant Benet, es pot seguir un camí panoràmic fins al centre històric de Sant Fruitós de Bages, amb el Mirador de Sant Benet com a punt culminant. Aquest camí ofereix enllaços amb altres itineraris i rutes que permeten als visitants explorar l’entorn tant del monestir com de la mateixa localitat de Sant Fruitós de Bages.

Descobreix el patrimoni

El monument més característic de Sant Fruitós de Bages, i un dels més emblemàtics de tota la comarca, és el monestir de Sant Benet de Bages, que és als afores de la població, a la riba del Llobregat. En aquesta edificació, fundada al segle X pel noble Sala i la seva esposa Ricardis, és una de les joies del romànic català i una peça única pel seu alt valor arquitectònic i patrimonial. S’hi poden trobar vestigis de diferents períodes constructius que van des del final del segle XII fins al segle XVIII. Tanmateix, les construccions més antigues, l’església i el claustre, són alhora les més destacades del conjunt. Després de segles d’alts i baixos, el monestir va viure una nova etapa quan va passar a ser, a partir del 1907, residència de la família de Ramon Casas i Cambó, pintor modernista de renom.

El recinte va reobrir al públic després d’una profunda renovació l’any 2007, emmarcat en el projecte Món Sant Benet, que també inclou el Centre Alícia, de recerca alimentària, promogut per Ferran Adrià.

El nucli històric més antic de Sant Fruitós de Bages encara conserva el nom i la disposició originals de la sagrera, és a dir, la concentració de cases al voltant de l’església parroquial. L’església de Sant Fruitós, que va ser consagrada a aquest sant per la presència d’unes relíquies d’aquest bisbe i màrtir tarragoní, es va construir el segle XII. És d’estil romànic, tot i que va patir importants reformes gòtiques al final del XVII. Els elements més destacats de l’edifici són el campanar i el cimbori.

Al costat de l’església, hi ha el Museu de Sant Fruitós, que ofereix una interessant mostra d’objectes antics que permeten reproduir com es vivia i es treballava en una casa típica de la Catalunya Central dels segles XIX-XX

A Sant Fruitós també trobareu el museu de la memòria de la Vinya i del Vi, que ret homenatge a tota aquella gent que va treballar cuidant la vinya, conreant-la i recollint-ne el fruit, per elaborar vi o els seus derivats.

Entre el patrimoni històric de Sant Fruitós cal esmentar també el Mas de Sant Iscle, documentat des de l’any 950, contemporani de la Marca Hispànica i del monestir de Sant Benet, que s’ha dedicat tradicionalment al conreu de la vinya al llarg de la seva història. En l’actualitat hi ha uns cellers que continuen amb aquesta activitat i elaboren vins i caves sota la denominació d’origen Pla de Bages

Sant Iscle i Santa Victòria és també una església que correspon a una obra romànica del segle XII. De nau única i absis semicircular, és el seu campanar quadrat el que representa un major atractiu. El terme de Sant Fruitós conté també diverses esglésies i ermites medievals amb un gran atractiu arquitectònic, com les romàniques Sant Sebastià de les Brucardes, Sant Jaume d’Olzinelles, Santa Anna i Santa Maria de Claret, o la gòtica de Sant Valentí

Del patrimoni històric de Sant Fruitós cal destacar també la Séquia, un canal medieval que va ser construït al segle XIV per portar aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa. Amb un recorregut de 26 quilòmetres, està considerada una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval. I, el més rellevant, és que sis segles després de la seva construcció, continua en ple funcionament i subministra l’aigua necessària per abastar la ciutat de Manresa i diversos pobles de la comarca del Bages.

Un patrimoni més contemporani és el del Cobert de la Màquina de Batre. Construït a mitjans del segle XX per la Cambra Agrària, havia servit per desenvolupar les tasques relacionades amb les feines de batre i emmagatzemat de gra. La singularitat de l’edifici del Cobert radica tant en la seva singularitat formal com en el sistema constructiu emprat per resoldre una estructura amb arcs de més de 31 metres de llum.

El monument més característic de Sant Fruitós i un dels més emblemàtics de tota la comarca és el monestir de Sant Benet, fundat al segle X, una de les joies del romànic català

“ Cobert de la Màquina de Batre ”

“ Museu de la memòria de la Vinya i del Vi ”

“ Esglèsia de Sant Fruitós ”

“ La Sèquia i el Mas de Sant Iscle al fons ”

“ Camí de Ronda amb vistes a Montserrat ”

“ Ermita a les Brucardes ”

“ Pintura rupestre ”

Connecta amb la natura

Per als amants de la natura, Sant Fruitós de Bages ofereix una gran varietat d’opcions. L’esmentada Séquia és un dels llocs més estimats pels habitants locals i els visitants, ideal per a passejades tranquil·les i pícnics al costat de l’aigua. També el Bosquet, un parc d’una gran vitalitat per la seva situació al nucli de Sant Fruitós. Al Bosquet s’hi organitzen diversos actes i festes populars i és un espai ideal per reposar a la gespa, sota els pins i amb una vista privilegiada de la muntanya de Montserrat. Compta amb un parc infantil, una pista esportiva i un circuit de salut.

El Bosquet també és el punt de sortida del camí paisatgístic a Sant Benet, una altra de les opcions per connectar amb la natura. Es tracta d’un itinerari que uneix el nucli de Sant Fruitós amb el monestir de Sant Benet. Aquest camí rural, amb un recorregut de poc més de 3 quilòmetres, és de gran bellesa paisatgística i compta amb un punt d’interès molt destacat com és el Mirador de Sant Benet. Des d’aquest indret es té una vista privilegiada del conjunt del monestir i del seu entorn. A més, durant el recorregut el visitant pot veure de molt a prop les diferents barraques de vinya, molt ben conservades, i admirar el patrimoni arquitectònic del municipi passant per l’ermita de Sant Valentí, tot això entre camps de conreu amb el cim del Montcau i la serra de Montserrat com a teló de fons.

Art rupestre

Als voltants de Sant Fruitós de Bages es poden trobar pintures rupestres que revelen les antigues cultures que van habitar aquesta terra.

Van ser descobertes l’any 2016 per un escalador prop de la urbanització de les Brucardes, en una balma que forma un abric natural de 6 metres de llargada per 2 metres d’alçada. És un mural compacte realitzat en un sol moment cronològic on es poden identificar fins a 11 figures de quadrúpedes, representacions estel·liformes i barres del que s’anomena art esquemàtic, caracteritzat pel seu disseny molt bàsic i buscant la mínima expressió.

“ Les vinyes i la muntanya de Montserrat al fons ”

“ Vista aèrea de Sant Fruitos de Bages ”

La Festa de l’Arròs i l’Alícia’t són dues de les propostes gastronòmiques del municipi, mentre que el principal acte cultural és el Festival Internacional de Música Clàssica, al juliol

Un dels seus trets més singulars és el fet que es tracta d’un dels primers conjunts de pintures rupestres documentats a la Catalunya Central (l’altre es troba a Castellar de Riu, Berguedà), la qual cosa obre noves línies d’investigació i d’interpretació científica a considerar.

Sant Fruitós de Bages és també un dels 29 municipis de la comarca que formen part del Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central. Es tracta d’una àrea geogràfica excepcional que té una geologia espectacular d’importància internacional. Gastronomia i cultura

La vida a Sant Fruitós de Bages està marcada per diverses festes i esdeveniments que celebren les arrels culturals i la joia de viure. El diumenge de Carnestoltes té lloc la Festa de l’Arròs, declarada d’interès turístic per la Generalitat de Catalunya, en la que l’element cabdal de la celebració és el repartiment de 2.500 racions d’arròs per a tots els assistents

Una altra festa gastronòmica del municipi és l’Alícia’t, que porta l’alimentació sana i sostenible a Món Sant Benet. Foodies, adults i famílies es poden donar cita a la primavera per aprendre tot gaudint amb la varietat de tallers programats: més de 150 activitats que omplen totes les seves places.

A la comarca trobareu restaurants per a tots els gustos amb plats estrella com el bacallà a la manresana o elaborats amb productes singulars com l’albergínia blanca, les varietats autòctones d’oli o el mató de Montserrat per posar alguns exemples. Tot sempre maridat amb els vins de la DO Pla de Bages

Pel que fa al vessant cultural, el principal esdeveniment de Sant Fruitós és el Festival Internacional de Música Clàssica Memorial Eduard Casajoana, que ofereix un concert setmanal de música clàssica durant el mes de juliol

Aventura i esport

Per als amants de l’aventura i l’esport, Sant Fruitós de Bages ofereix emocionants activitats com les de l’aeròdrom Barcelona Bages, que permet experiències úniques de vol i paracaigudisme. El Catalonia Horse Trails ofereix rutes a cavall per a explorar la regió des d’una perspectiva diferent, mentre que The Cyclery és el lloc ideal per als amants del ciclisme que desitgin descobrir la zona en dues rodes.

Amb la seva riquesa cultural, naturalesa exuberant i emocionants activitats, Sant Fruitós de Bages és un destí turístic que no deixa indiferent cap viatger. Ja sigui que busqueu aventura, història, cultura o simplement un lloc per relaxar-vos i gaudir de la vida, aquest encantador municipi us convida a descobrir tots els seus encants

Un indret màgic a plena natura, a on tot és possible

Al cor de Catalunya, al Bages, connectat amb el territori i a plena natura hi trobareu un paradís: Món Sant Benet.  Un indret únic amb infinitat de propostes úniques.

Com a joia de l’indret hi trobareu un monestir mil·lenari visitable, un dels conjunts monàstics més ben conservats de Catalunya I SI!, podeu venir a descobrir-lo en una visita sensorial, amb impressionants i innovadors efectes audiovisuals i hologrames Una experiència que us permetrà conèixer el monestir medieval, però també descobrir la seva història modernista, ja que anys més tard el monestir de Sant Benet va convertir-se en residència d’estiu de la família del pintor modernista Ramon Casas. Sabeu que molts dels quadres del pintor van inspirar-se i pintar-se dins les parets del monestir?

I a banda del monestir, què més hi podeu trobar a Món Sant Benet? L’indret compta amb un hotel (L’Hotel Món) 4 estrelles Superior, envoltat de verd i amb vistes al monestir, i tres propostes gastronòmiques de primer nivell: el nostre restaurant

gastronòmic l’Ó, amb una estrella Michelin, que fusiona modernitat i tradició tot inspirant-se en l’entorn de Món Sant Benet; el restaurant Món, cuina de mercat a la vista, i la seva terrassa amb vistes al monestir mil·lenari de Sant Benet, i La Fonda, cuina tradicional catalana amb arrels del territori. Gastronomia de primera amb un ferm compromís amb el territori i amb producte collit, en molt bona part, directament dels nostres propis horts ecològics. A més a més, el nostre hotel és un espai bike friendly àmplia oferta de rutes i facilitats pensades pels amants del cicloturisme

Per no parlar que l’indret és un pol d’activitats culturals i lúdiques inesgotable durant tot l’any, i un pulmó verd impressionant! Món Sant Benet proposa activitats estacionals pensades per a grans i petits: des de tallers de cuina, activitats per fer en família, mercats de temporada, festivals de música i, fins i tot un Pessebre Vivent! Per tant, Món Sant Benet no es mou mai

de lloc, però la vostra visita pot ser sempre diferent!

I, per si tot això fos poc, visitant Món Sant Benet no només descobrireu una riquesa paisatgística i cultural única a Catalunya, sinó que contribuireu a fer que la Fundació Catalunya La Pedrera, que és qui ho gestiona, pugui seguir portant a terme els seus projectes socials. Els horts de Sant Benet, per exemple, en són una bona mostra. A banda de ser un actiu de l’agricultura de casa nostra i subministrar als nostres restaurants producte ecològic i de temporada, són també uns horts amb una clara vocació social, ja que generen ocupació per a joves en risc d’exclusió. Si necessiteu més excuses per venir a (re) descobrir a monsantbenet.com en trobareu tantes com vulgueu

Un complex situat al cor del Bages on trobareu el monestir, un hotel i tres propostes gastronòmiques de primer nivell

Vista aèria del Monestir de Sant Benet de Bages

un tresor amagat al cor de Catalunya

Cal Be

Campanar de Santpedor El

La vila de Santpedor conserva un important patrimoni arquitectònic i artístic de la seva esplendor medieval com a vila reial i, situada en una cruïlla de camins, manté viva la tradició i la petjada del camí de Sant Jaume. Així, hi destaquen els portals de l’antiga muralla o la plaça Gran, espai on se celebra la festa de Sant Miquel. Fou també pàtria del cèlebre Timbaler del Bruc i a la seva plaça porxada es gestà una part de la victòria del Bruc. També ofereix unes mostres interessants del seu patrimoni industrial i un entorn d’interès natural representat pels aiguamolls de la Bòbila.

Santpedor, un encantador municipi situat a la comarca del Bages, al cor de Catalunya, és un destí turístic que mereix ser descobert pels viatgers que busquen autenticitat, història i natura. Anar més enllà dels llocs turístics més coneguts pot conduir-te a experiències inoblidables. Amb una rica herència cultural i paisatgística, Santpedor ofereix un món de possibilitats per als visitants que s’aventuren a explorar-lo.

El nom de la població deriva de Sant Pere d’Or, església documentada ja l’any 996 i situada al lloc anomenat d’Or. Al seu costat hi sorgí una vila medieval que va arribar al màxim esplendor durant el segle XIV, quan era el nucli més gran de la comarca després de Manresa. Situada en un encreuament de camins al mig del pla de Bages, Santpedor gaudia del privilegi d’una de les fires més antigues de Catalunya Va desenvolupar un comerç pròsper i una indústria puixant especialitzada en la llana. Era una vila reial, no depenia de cap senyor, sinó directament del rei, i com a tal tenia un diputat propi a les Corts.

“De l’època d’esplendor de la vila n’ha quedat un nucli antic ple d’encant que conserva tres portals dels cinc que tenia la muralla, construïda per ordre del rei Pere III al segle XIV”

L’any 1400 aconseguí també la consideració de “carrer de Barcelona”. D’aquesta època d’esplendor n’ha quedat un nucli antic ple d’encant, que conserva tres portals dels cinc que tenia la muralla. El visitant trobarà un bon nombre d’antics casals amb detalls, aquí i allà, que captivaran la seva mirada: finestrals romànics i gòtics, portals dovellats, gelosies o façanes esgrafiades... El ric llegat d’una de les viles més importants del Bages.

Vila medieval

El nucli antic de Santpedor és el centre neuràlgic del poble, on es concentren la major part de comerços i de serveis. El seu perímetre té forma de pentàgon i correspon al recinte emmurallat del segle XIV. Els carrers, estrets i de traçat irregular, han mantingut l’estructura urbana de la vila medieval.

La muralla que envoltava Santpedor al segle XIV, construïda per ordre del rei Pere III, tenia cinc portals, dels quals actualment en queden tres: el portal de Berga o de cal Petet, el de les Verges o de cal Quatre i el de Sant Francesc o de cal Valeri. El primer, orientat cap al nord, és d’on sortia el camí ral que anava cap al Berguedà. És l’únic que manté el seu aspecte original, ja que els altres dos van ser lleugerament eixamplats per facilitar el pas de vehicles. Tots tres portals conserven espitlleres a cada banda.

L’església de Sant Pere d’Or, amb la seva portalada romànica, és l’element arquitectònic més notable del nucli antic. En destaca el timpà, presidit pel Pantocràtor assegut enmig dels símbols dels quatre evangelistes.

Dels quatre capitells que coronen les columnes laterals, dos presenten ornamentació vegetal, un representa l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís i un altre les tres Maries amb l’àngel anunciador de la Resurrecció. La nau central és gòtica del segle XVI amb ampliacions posteriors.

L’anomenada plaça Gran és d’unes dimen-

Arquitectura medieval Ermita de Sant Francesc

sions sorprenents, si es té en compte el gran aprofitament de l’espai a tot el nucli antic. Del conjunt cal remarcar l’antiga capella de Sant Andreu, edificada l’any 1346. A la façana destaca la porta amb grans dovelles i, a l’interior, una magnífica volta ogival. També és interessant la casa Espinalt, seu de l’Ajuntament, amb el seu porxo únic a la vila antiga. La plaça, porxada, és seu de moltes activitats lúdiques i comercials i acull l’escultura del ciutadà més famós de la història de Santpedor, Isidre Lluçà i Casanoves, més conegut com el Timbaler del Bruc, a qui el municipi li ha dedicat una ruta homònima

El Timbaler del Bruc

Gràcies a la bona senyalització, podeu fer la ruta per lliure, descarregar-vos un tríptic-guia i dinar en un dels bons restaurants de Santpedor. Amb aquesta ruta fareu un repàs a la vida d’aquest heroi tradicional de la Guerra del Francès que, amb el seu timbal, va foragitar les tropes napoleòniques a la batalla del Bruc, el juny de 1808. Segons explica la llegenda, durant la Guerra del Francès, el Timbaler va fer sonar el seu tambor i el ressò de les muntanyes de Montserrat va fer creure a l’exèrcit francès que el nombre de soldats autòctons era molt gran, amb la posterior fugida.

La ruta segueix els escenaris on va viure i morir Isidre Llussà: la casa nadiua, les cases dels seus parents, la seu de la confraria dels Dolors, on tocava el timbal, l’Ajuntament antic, la plaça Gran i la casa del sometent, entre d’altres.

Cal Clarassó

Dins del nucli antic també es troba el principal testimoni del patrimoni arquitectònic industrial del poble: l’antiga fàbrica tèxtil Cal Clarassó, que va funcionar de

Recreació històrica del portal de Cal Quatre

forma mecanitzada de 1903 a 1970 aproximadament. L’edifici, catalogat com a bé cultural d’interès local, mostra les típiques obertures envoltades de maons, pròpies de les construccions industrials modernistes. Després de molts anys en desús, s’ha rehabilitat i es destinarà a casal cívic.

Esglesioles de Claret

Als afores de la vila hi ha dues construccions religioses. D’una banda, l’ermita de Sant Francesc, situada sobre un turó on es diu que hi va predicar sant Francesc d’Assís. De l’altra, les dues esglesioles de Santa Maria i Santa Anna, que es troben al nucli de Claret, al sud-est de la vila de Santpedor. Santa Maria de Claret és un edifici romànic del segle XII, d’una sola nau amb absis semicircular. Santa Anna de Claret es va construir al segle XVIII. A l’interior es conserva una talla del segle XIII que representa aquesta santa.

1. Cal Be (XVII)

SANTPEDOR VILA MEDIEVAL RUTES CULTURALS

2. Capella de Sant Andreu (XIV)

3. Antic Ajuntament (XVII)

4. Carrer Cobert

5. Ca l’Arola (XVIII)

6. Cal Dantí (XIII)

7. Cal Bosch (XVIII)

8. Cal Bufó

9. Cal Xacó (XVI)

10. Cal Sala (XVIII)

11. Font de les Escales

12. La Tanca i els Horts

13. Portal de les Verges (XIV)

14. Plaça de l’Església - Sant Pere d’Or (X)

15. Palau Reial dels Comtes Reis de Barcelona (XIII-XIV)

16. Ca la Cooperativa (XVII)

17. Antic Hostal (XVI)

18. Portal de Berga (XIV)

19. Antic Hospital (XVI)

20. Carrer dels Arcs

21. Casa dels Notaris Oliva (XVIII)

22. Portal de la Segona

Muralla (XIII)

23. Portal de Sant Francesc (XIV)

24. Ca l’Espinalt (XIII-XIV)

25. Cal Misses (XVIII)

26. Cal Missals (XV)

27. Cal Ferrer (XVII)

28. Carrer dels Jueus (XIV-XV)

Aiguamoll de la Bòbila

Patrimoni natural

L’entorn de Santpedor ens ofereix un paisatge variat i atractiu, apte per fer-hi bones caminades. Escampades pel terme de Santpedor s’hi troben diverses cases de pagès, amb granges, camps de conreu, boscos i aigües.

El terme, sobretot la part de més al nord, presenta un paisatge format per un amable mosaic agroforestal on els camps de cereals (ordi i blat) i altres conreus, com la colza o els gira-sols, s’alternen amb bosquets de pi blanc. És un relleu suau que va guanyant alçada segons avancem cap al nord. Dins el bosc veiem els marges de pedra seca que afeixaven el terreny per propiciar la vinya, mostra de la importància d’aquesta activitat en el passat, així com les nombroses barraques de pedra que anem trobant escampades per arreu. Als primers relleus de les serres situades al nord, hi ha petites valls per on passen les rieres i torrents que en baixen, com el riu d’Or i el torrent de Ceba-roja i els seus respectius afluents.

També trobem aigües subterrànies. Antigament, s’usaven en els pous de les cases i amb la font de les Escales. Actualment, aquestes aigües omplen els aiguamolls de la Bòbila. En el municipi hi ha només dues fonts, la de Burgaroles i la font de la Riera

Aiguamoll de la Bòbila

Aquest espai natural es troba a uns 500 m al sud del poble, en un lloc on hi havia hagut una bòbila, d’aquí ve el seu nom. Antigament, s’hi extreien argiles i ara s’ha convertit en un interessant espai natural, on fer observacions ornitològiques.

Les extraccions d’argila per a la fabricació de teules i maons, que es van fer des dels anys 20 fins als anys 80 del segle XX, van anar rebaixant el terreny en una superfície d’unes 9 ha.

L’àrea rebaixada s’inundava amb l’aigua procedent d’un aqüífer. Quan encara existia la bòbila, aquesta aigua s’extreia amb una bomba i s’abocava a una rasa. Posteriorment, el terreny es va reomplir amb runes i residus.

L’any 1994, a iniciativa d’un grup conservacionista local, es va fer una intervenció molt important per netejar i restaurar la zona i, actualment, l’aiguamoll constitueix un espai d’interès natural, on es pot trobar una notable diversitat d’organismes. Les aus constitueixen un dels principals atractius del conjunt. Durant els períodes de migració, és habitual observar-hi ocells que aprofiten la situació estratègica de l’aiguamoll per baixar-hi a descansar i reposar forces per seguir el seu camí. També és important el paper de l’aiguamoll en la preservació de diferents espècies d’amfibis i rèptils, amenaçats en altres llocs per diverses circumstàncies (contaminació, espècies invasores, etc.). L’espai, de propietat municipal, s’ha consolidat com un referent d’interès natural i educatiu. En diferents fases, s’ha anat dotant d’equipaments per a l’observació de la fauna, panells informatius i una aula de camp, habilitada en un antic transformador. Des del maig de 2011 hi ha un recorregut ornitoliterari, amb poemes de Celdoni Fonoll, alguns dels quals creats expressament per a l’aiguamoll de la Bòbila.

Punts d’interès

Ben a prop del nucli urbà, hi ha un lloc interessant des del punt de vista geològic com és el doble meandre del riu d’Or. A la Serreta, un camí molt conegut per la gent de Santpedor, hi ha unes bones vistes del poble, com també les té la Costa de la Vila

Per la seva banda, la font de la Riera és un dels llocs d’esbarjo preferits dels santpedorencs de fa uns anys. Berenars i banyades al riu d’Or són algunes de les activitats populars més destacades.

El bosc de Llussà és un indret on gaudir dels sons i de les olors de la natura durant tot l’any. Un bosc impecable, gràcies a la cura que en tenen els seus propietaris. I, finalment, destaca el gronxador de la Creu de Fusta, un lloc on hi ha una panoràmica espectacular sobre Santpedor i bona part del Pla de Bages.

Vila Florida

D’altra banda, Santpedor participa en el moviment de Viles Florides i ha estat distingit amb tres flors d’honor en reconeixement dels municipis que posen en valor la riquesa natural i paisatgística El primer cap de setmana de maig se celebra la Fira Santpedor en flor amb instal·lacions florals i espais ornamentats per tot el barri antic.

Els principals esdeveniments festius del municipi són la Festa Major, el segon diumenge de juny; Sant Antoni, amb els Tres Tombs; les Caramelles, per Pasqua; el pelegrinatge de Santa Anna, el dia 26 de juliol; la Fira de Sant Miquel, l’últim cap de setmana de setembre, on podreu degustar el plat típic de la vila, cabra estofada amb albergínia

Descobriu els secrets amagats de Santpedor i deixeu-vos enamorar per l’autenticitat i l’encant d’aquest bell municipi situat al cor de Catalunya

Per a més informació

AJUNTAMENT DE SANTPEDOR

Tel. 938 272 828

www.santpedor.cat

Vistes de Montserrat des de Santpedor

a Denominació d’Origen Pla de Bages és una regió vinícola que ofereix una experiència única per als amants del vi. Amb una ubicació privilegiada als peus de Montserrat i propera a Barcelona, destaca per un paisatge de petites parcel·les envoltades de bosc i biodiversitat, que donen lloc a vins amb caràcter propi. La DO Pla de Bages és coneguda per la seva tradició vitivinícola centenària, en què els cellers familiars amb vinyes pròpies són una part fonamental de la seva cultura de vi.

Cellers amb més de cinc generacions d’història testimonis d’un passat esplendorós que ha esdevingut identitat i caràcter de la gent del territori. Hereus de la que va ser la zona amb més vinya de Catalunya abans de l’arribada de la fil·loxera, on es van cultivar fins a 27.700 hectàrees de vinya. Barraques, tines a peu de vinya i murs de pedra seca formen part del patrimoni vitivinícola que caracteritza aquest territori, sent el més ric en aquests elements de tot Catalunya.

a prop de casa amb la Ruta del Vi

La Ruta del Vi de la DO Pla de Bages és una invitació a explorar tot aquest territori vitivinícola. Amb més de 30 experiències enoturístiques, ofereix la possibilitat de conèixer de primera mà el procés de producció del vi, des de la vinya fins a la taula. I t’acompanya en tota la teva ruta amb establiments on allotjar-te, restaurants i guies turístiques, totes amb una vinculació directa i compromeses amb el sector vitivinícola. Una gran proposta per tenir l’oportunitat d’endinsar-se en la cultura vitivinícola local i descobrir els secrets que hi ha darrere de cada ampolla

Agrobotigues de proximitat

Coneix de primera mà els vins explicats pel seu elaborador Les botigues dels cellers et brinden l’oportunitat d’endur-te una petita part de la DO Pla de Bages a casa. Des de les varietats més tradicionals fins a les últimes novetats enològiques, hi pots trobar una gran diversitat de productes per escollir que et traslladin a l’essència i el batec de la terra.

“ Wine ” bars a peu de vinya

Per als qui també agradi gaudir del vi en un entorn idíl·lic, els wine bars són l’opció perfecta per gaudir dels cellers i la vinya. Un entorn natural, bona companyia i vins a copes… Terrasses amb vistes panoràmiques sobre les vinyes i la natura que envolta la regió que ofereixen un ambient relaxat i acollidor per degustar els millors vins de cada celler. Un tast de vi en un entorn com aquest és una experiència que parla del territori, acompanyada de productes de proximitat

es Enramades de Sallent és una festa d'arrels medievals que se celebra per les festes de Corpus, amb un clar origen religiós, prové de la tradició d'engalanar els carrers pel pas de la processó de Corpus. És una de les festes més representatives del patrimoni cultural de Sallent, declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.

Durant la festa, els principals carrers del centre de la vila i d'altres barris més allunyats, s'engalanen gràcies a l'esforç i imaginació de veïns i veïnes i associacions El boix i els serrells de paper tradicionals han deixat pas a tota mena de materials que es combinen per transformar els carrers en un món de colors i sensacions on qualsevol classe de material és susceptible de convertir-se en una obra d'art gràcies a l'esforç i imaginació dels veïns i veïnes i dels Amics de les Enramades, entitat que manté viva la festa. En destaca la ‘tradició dels embotits’, recreació dels personatges farcits de palla, defensors llegendaris de l'antiga vila emmurallada.

Des del dijous de Corpus i fins al dilluns, els carrers enramats estaran acompanyats d'activitats culturals i d'oci per a tots els gustos: concerts, espectacles infantils, concurs de pintura ràpida, tornejos esportius, espectacles teatrals, cultura popular, visites guiades i un llarg etcètera.

Es pot consultar tot el programa d'activitats a www.sallentturisme.cat

Gaudeix del patrimoni

Durant els dies d'Enramades, també podeu aprofitar per visitar els punts patrimonials més característics de Sallent. És el cas del centre d'interpretació i la casa Torres Amat, conjunt arquitectònic amb la "casa noble" burgesa on residia la família Torres i Amat, on es conserven objectes personals de sis generacions, com ara quadres, mobles i la magnífica biblioteca amb llibres d'alguns dels seus membres més destacats, com el bisbe Fèlix Torres i Amat.

En aquest mateix edifici, situat a la riba del Llobregat, a la fàbrica de cal Tor-

Des del dijous de Corpus i fins el dilluns els carrers de la vila s’engalanen oferint un món de colors i sensacions únic

res, tingué lloc un dels primers episodis de la revolució industrial a Catalunya, amb la instal·lació del primer teler mecànic de tot l'estat. Actualment, hi ha el centre d'interpretació, on es pot visitar la zona de la turbina, la sala dels tallers i l'audiovisual que narra com va arribar des d'Anglaterra el primer teler mecànic del país.

Altres espais que es podran visitar durant les Enramades és el poblat ibèric el Cogulló, un recinte fortificat de 5000 m2 situat dalt d'un turó a 476 m. Declarat bé cultural d'interès nacional, és un dels jaciments ibèrics més importants de la Catalunya Central,

datat del s.V aC i que s'abandona definitivament al s. I aC després d'una llarga ocupació de més de 400 anys. Va ser la capital de la tribu dels lacetans. Anualment es fan excavacions per descobrir i consolidar l'urbanisme intern i també el seu sistema defensiu del qual en destaquen quatre torres i un fossat.

El castell i l'església de Sant Esteve i Sant Sebastià, amb origen al s. X i situat a l'altra banda del riu Llobregat, davant del poblat ibèric, és un recinte amb una de les poques esglésies romàniques de planta circular de Catalunya que destaca per les seves grans dimensions.

El recinte, declarat bé cultural d’interès nacional, emmarca les nits dels dissabtes de juliol el cicle de ‘Concerts al Castell’, en un espai amb unes vistes excepcionals al pla del Bages i a la vila de Sallent Tornant als carrers de Sallent, trobem la ‘casa natal’ i el museu de Sant Antoni Maria Claret i Clarà, congregació dels missioners claretians que també podrem visitar. Gaudirem d'un modern centre d'interpretació que permet conèixer la vida i la influència del sant sallentí arreu del món, així com la cultura catalana del s. XIX.

Sallent també és coneguda per la ruta del romànic, pels edificis modernistes com Ca l'Arau, el bosc de ribera i els aiguamolls de la Corbatera o el canal medieval de la Síquia, així com per la Fàbrica de Cal Berenguer de Cabrianes on es pot visitar el motor de vaixell (propietat del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) que feia funcionar els telers quan no hi havia prou cabal d'aigua al riu per fer funcionar la Turbina. I, finalment, el barri miner de la Botjosa, on la memòria històrica de l'obrerisme, l'anarquisme i la immigració hi juguen el paper principal. Aquest barri també alberga el centre de visitants del Geoparc de la Catalunya Central, per conèixer la singularitat dels orígens geològics, patrimonials i culturals del nostre territori

A més a més, tots aquests espais es poden visitar de forma regular i guiada cada mes. Podeu obtenir tota la informació a

SALLENT TURISME

Telèfon 671 405 483

www.sallentturisme.cat

Descobreix les TINES dels MANXONS de Callús

Callús amaga entre els seus carrers espais que parlen de la seva esplendor històrica. Les restaurades Tines dels Manxons són un clar exemple de la tradició vitivinícola tant protagonista de la comarca del Bages. Recentment, s’ha museïtzat aquest conjunt patrimonial i es pot visitar, com també les ruïnes del castell de Callús, testimoni del passat medieval d’aquesta vila, coneguda per les seves Caramelles i la fira de les Filadores.

Els Manxons és un barri ubicat a l’oest del municipi de Callús, al Bages, a la dreta del riu Cardener i al voltant de la masia de can Mestret, on es troben les Tines dels Manxons. Aquests antics recipients per fer vi eren a peu de vinya i són testimoni històric de l’activitat vinícola que hi va haver al Pla de Bages durant el segle XIX

Actualment, aquest conjunt patrimonial està catalogat en l’inventari de béns culturals elaborat per la Diputació de Barcelona i és un dels tresors històrics de Bages Turisme.

Encara avui es conserven unes quantes tines agrupades en filera i construïdes en tàpia que darrerament s’han rehabilitat i museïtzat parcialment per tal de poder-les visitar. És possible veure’n l’interior des de fora, ja que s’hi ha instal·lat un polsador de llum per il·luminarles. També és possible accedir-hi demanant la clau a l’Ajuntament prèviament a la web callus.cat.

El barri dels Manxons, format per setze cases, fou el primer nucli de població del municipi. Estava situat al camí de la Sal, que fins a la primera meitat del segle  xix pujava cap a Cardona pel marge dret del Cardener. Amb la construcció de la carretera pel marge esquerre a mitjans del segle  xix la barriada es va anar abandonant, fins que el 1984 en marxà la darrera família de les antigues cases del nucli. Només se’n conserva un conjunt de 8 tines agrupades en filera, on hi havia la masia de can Mestret, que havia estat un hostal de parada per als traginers que duien la sal des de Cardona cap a Manresa i Barcelona.

La construcció de les tines cal situar-la a mitjans del segle XVIII fins a finals del segle  xix. La major part de les construccions són fetes de pedra, morter de calç i impermeabilitzades a l’interior amb cairons

El conjunt patrimonial s’ha museïtzat recentment i és un clar exemple de la tradició vitivinícola de la comarca del Bages

Godmar El castell de Godmar

Aprofitant la visita a Callús també és recomanable atansarse a les ruïnes del castell, també anomenat de Godmar. Situat dalt d’un turó al marge esquerre del riu Cardener, a dos quilòmetres del poble en sentit nord, el castell de Callús testimonia el passat medieval de la vila. Els marges i l’entorn del turó del castell són molt accessibles i passen pel costat de migdia de l’església de Sant Sadurní i de la rectoria de Godmar. La fortificació apareix l’any 941 amb el nom de Godomare, nom que es creu que ve donat per qui va ser-ne l’impulsor amb l’objectiu de controlar el territori. Aquesta situació en què el castell pren el nom del seu impulsor, és força habitual en algunes fortificacions del Bages. Posteriorment, l’any 1026, el castell apareix amb el nom de Casteluç, del que en deriva el nom actual del poble de Callús.

Tots dos espais, les Tines dels Manxons i el Castell de Godmar, han quedat molt arrelats a la cultura i les tradicions de Callús, una vila també coneguda per les seves destacables , que

Navàs el caràcter d'una terra

Navàs remunta segles enrere i és una finestra oberta al Prepirineu i porta d’accés al Berguedà, amb la mirada posada a Montserrat i regat pel Llobregat i el Cardener Al municipi hi trobareu natura, història, gastronomia i la tranquil·litat que necessiteu per a gaudir, cuidar-vos i viure experiències genuïnes amb la parella, la família o els amics, tot visitant esglésies romàniques, vestigis neolítics o altars barrocs.

Reviu el patrimoni

cultural, històric i arqueològic

Navàs està format per 80 km² d’indrets, racons, moments i experiències per descobrir un passat de vinyes i oliveres, de pagesia, masos i creences. A Navàs, l’antiga fàbrica de Cal Forcada i el seu canal són els màxims exponents del seu passat industrial, a peu del Llobregat. Navàs també s’enorgulleix de la vitalitat de les seves festes: la Fira de Primavera, la Fira de Tardor i la Festa Major, i del nou espai de la tradició cultural i festiva que representa El Traster, on es poden visitar l’Òliba, els Bastoners, els Cascavells, els Nans i els Gegants navassencs. El Mujal, a tocar de Navàs, obre la porta d’un extens territori rural, on el Centre d’Apropament a la Natura ens convida a viure una experiència singular. Ben a prop, l’església de Sant Cugat del Racó ens transporta al segle XI amb una construcció de creu grega única a Catalunya i de gran valor arquitectònic. Al centre del terme s’alça Castelladral, antic cap de municipi, on trobarem una de les millors panoràmiques d’interior, amb Montserrat al davant i els Pirineus al nostre abast. A l’extrem oest del municipi, propera a Cardona, l’església de Santa Fe de Valldeperes conserva importants retaules barrocs del segle XVII. Més al sud, hi trobem el nucli de Torroella i l’antiga colònia tèxtil de Palà de Torroella amb la fàbrica, les cases dels treballadors, l’església, la casa de l’amo i unes ofertes gastronòmiques molt interessants.

Relaxa’t a la natura

Racons i moments de natura prop de Bar celona per desconnectar, fer salut, re laxar-vos i gaudir. Podeu conèixer el territori en BTT, cavall o practicant senderisme per les diferents rutes se nyalitzades, camins i corriols, com els que conformen les Rutes Pintoresques Si us endinseu en el territori, descobrireu els vestigis arqueològics del nostre passat, com tombes excavades a la roca, dòl mens o el Pla de Sant Pere, referència arqueològica juntament amb el Collet de les Caixes, que dota Navàs de caràcter.

Gaudeix dels productes de la terra

Arreu del municipi s’hi conserven vestigis que expressen el caràcter eminentment rural i vinícola del nostre entorn. Barraques de pedra seca, tines medievals, dipòsits, premses excavades a la roca i molins aquí i allà expressen el nostre passat i ens relaten una intensa activitat vitivinícola des de l’època medieval. La vinya i l’olivera són doncs motors econòmics del nostre passat no tan llunyà. Recuperar i posar en valor antigues vinyes i varietats autòctones com el mandó o el sumoll és ja una realitat al nostre municipi on l’activitat dels vinyaires es recupera i creix. Un exponent n’és l’aposta cultural a través del Centre Enoturístic del Pla de Bages, l’èxit del Maridatge i Mostra de Vins del mes de març o el Tastaentorn, durant la Fira de Tardor, amb vins, formatges i gastronomia navassenca. L’oli, amb les varietats autòctones corbella i verdal com a punta de llança, vol ser també un dels sectors a recuperar, on algunes iniciatives ja produeixen olis ecològics i d’alta qualitat. Els fruits del nostre territori defineixen Navàs, el caràcter d’una terra

No et perdis tota l’actualitat de Navàs, segueix-nos a @ajuntamentnavas o visita www.navas.cat

Per més informació:

A Navàs trobareu racons

i moments de natura per desconnectar, fer salut, relaxar-vos i gaudir

Mujal per la carena

Font de Gusart Balma de Comaposada

La Marxa del Pelegrí és una caminada no competiti va que s’organitza anualment des de 2015, i recorre l’últim tram del Camí Ignasià, entre Montserrat i Manresa. Es tracta d’un recorregut de 26, 15 o 8 km en què es poden descobrir paisatges inspiradors: des del Monestir de Montserrat passant per Santa Cecília Castellbell i el Vilar, Castellgalí i l’Oller del Mas arribar al centre de Manresa

La Marxa del Pelegrí ofereix tres opcions de ruta d’adaptar-se a tots els participants:

• La principal és la de 26 km, amb inici a Montserrat fins a la plaça Major de Manresa.

• La modalitat de 8 km, comença també a Montserrat, ar ribant fins a Sant Cristòfol de Castellbell, on bus enllaçarà amb els darrers metres de la Marxa fins a la plaça Major de Manresa.

• Finalment, la modalitat circular de 15 km és un recor regut per l’Anella Verda, amb inici i final a la plaça Major. Les inscripcions estan obertes fins al 12 d’abril a través de la web www.manresa2022.cat o físicament a l’Oficina de Turisme de Manresa, a la plaça Major número 10.

Aquestes tenen un preu de 15 euros per als majors de 13 anys i 7,50 euros per als infants de fins a 12 anys per a les modalitats de 26 i 8 km. Dintre el preu d’aquestes dues modalitats s’inclou el transport fins a Montserrat.

Terrassa ha conservat, recuperat i preservat un extens patrimoni modernista en forma de fàbriques, residències o antics magatzems industrials que obren les seves portes i es mostren en tota la seva esplendor durant la Fira Modernista, que la ciutat celebra cada primavera. Un esdeveniment que convida als i les visitants a endinsar-se dins aquest període històric i convertir-se en autèntics protagonistes d’un viatge en el temps per conèixer com era i com es vivia a la ciutat de finals del segle XIX i principis del segle XX.

Desfilades de vestits modernistes, vehicles d’època, mercats d’artesania i alimentació, espectacles de recreació històrica, artístics, visites guiades, jornades de portes obertes a alguns dels edificis i elements patrimonials més importants de la ciutat, o tallers vinculats al modernisme són algunes de les propostes que ofereix la programació de la XXI edició de la Fira Modernista de Terrassa

Terrassa, capital del modernisme industrial ens convida a descobrir i a gaudir del seu extraordinari patrimoni modernista a través de la que està considerada com la gran festa del modernisme a Catalunya: La Fira Modernista de Terrassa.

Les persones que visitin aquests dies

segle a través de recreacions dels oficis tradicionals i artesanals, realitzant rutes pels principals edificis modernistes de la ciutat, visitant exposicions o gaudint de la cultura popular i dels espectables programats. Un conjunt d’activitats que porten els i les visitants a viure la màgia i l’encant d’una festa que els terrassencs i terrassenques omplen de vida i de color amb els seus vestits d’època

Aquest any, la cita amb la Fira Modernista de Terrassa serà el cap de setmana de l'11 i 12 de maig amb una programació que supera les 300 activitats repartides per diferents espais situats al voltant del patrimoni industrial i modernista i pensades per a tota mena de públic. De les recreacions històriques a les proves esportives d’època, passant pels espectacles infantils, els mercats artesanals i d’alimentació, o la música, el teatre i la gastronomia. Tot plegat entorn d'una Fira Modernista que s’ha convertit en -

La Fira Modernista de Terrassa d’aquest any estarà dedicada a la indústria tèxtil. Durant l’època del modernisme, Terrassa, com moltes altres ciutats, va experimentar una transformació que va afectar tots els àmbits de la vida dels seus habitants. La ciutat del tombant de segle XIX al XX era un referent europeu de la indústria tèxtil amb prop de 16.000 habitants i on les indústries tèxtils eren el motor econòmic d’una ciutat florent.

Un desenvolupament econòmic i industrial que va anar acompanyat d’una gran fascinació i interès cultural que

va acabar configurant el paisatge urbà, destacant la bellesa i la qualitat arquitectònica de les construccions destinades a allotjar la indústria llanera a Terrassa. Lluís Muncunill l'arquitecte d’alguns dels edificis més singulars de l'època va deixar la seva empremta personal en la ciutat. La implementació de la indústria tèxtil a Terrassa va ser clau en el desenvolupament d'una societat canviant. El llegat que prové d'aleshores s'ha convertit en un valuós patrimoni amb autèntiques catedrals de la indústria, on destaca el Vapor Aymerich Amat i Jover, actual seu del

Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Així, la XXI edició de la Fira Modernista de Terrassa d’aquest any sumarà diferents activitats vinculades a la descoberta d’espais fabrils on la programació es vertebrarà per a fer conèixer la Terrassa del 1900 des de múltiples perspectives. Unes propostes que acompanyaran l’ampli ventall d’activitats que conformen un programa que permetrà els i les visitants fer immersió dins l’ànima modernista de la «Ciutat de les Xemeneies»

Desfilades de vestits, vehicles d’època, mercats d’artesania i alimentació, espectacles de recreació històrica, visites guiades i jornades de portes obertes a elements patrimonials de la ciutat, entre les més de 300 activitats

Més informació i tota la programació a la pàgina web www.firamodernista.cat

Oficina de Turisme:

Masia Freixa. Pl. Freixa i Argemí,s/n

08224 Terrassa · Tel. 93 739 70 19 turisme@terrassa.cat

@firamodernistadeterrassa

@firamodernistadeterrassa

@visitaterrassa

Fotografies de Badia Casanova i Terrassa Turisme - Ajuntament de Terrassa

a comarca de la Selva ens regala indrets naturals plens de llegendes, i un d’ells és el municipi d’Osor. Situat al bell mig d’una vall entre muntanyes i turons, aquest municipi de cases de pedra i carrers estrets, està dividit per un pont de pedra de més de 6 segles d’història, el Pont Vell. Aquest pont d’estil romànic i empedrat és un dels punts més fotografiats de la vila, que passa per la riera d’Osor, un afluent del riu Ter i un dels rius més cabalosos de la serra. Les seves poblacions veïnes son Anglès, Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Farners, que comparteixen l’espai natural i encantat de les Guilleries, de boscos frondosos, camins i aigua, gràcies a la qual la vegetació és impressionant. Tot això et convida a descobrir les rutes de senderisme, hi ha més d’una vintena de rutes senyalitzades per recórrer Osor i la seva rodalia, que ben segur et portaran a veure llocs màgics de gran valor turístic natural.

Osor et convida a visitar els seus negocis artesans i els allotjaments rurals que et permetran poder ferhi una visita, descobrir els seus productes locals, la gastronomia i les tradicions més arrelades. Et portem a la Font del Borrell , una de les fonts més conegudes de la comarca i documentada des del segle XVIII, on assaborir l’aigua més fresca i pura. Després, visitem el forn d’Osor de Can Peret , on s’elabora el pa des de fa quatre generacions , amb aigua dels torrents de la vall, massa mare i fusta dels

Fotog

castanyers de les Guilleries, amb un forn centenari de volta de pedra. I què et sembla provar els embotits casolans de la Carnisseria Pilar Coll ? I un àpat de cuina tradicional catalana a Can Sidru, la Taverna del Sobirà, l'Hostal de l'Espinau o al Bar de la Piscina, acompanyat d'un bon vi de Can Calic al carrer Major de la Vila. Perquè els vilatans i vilatanes saben apreciar el pas tel temps i han vist com, a poc a poc, Osor ha anat evolucionant, donant la benvinguda a tothom que els visiti i vulgui passar uns dies envoltats d’un patrimoni de més d’onze segles d’història.

El barroquisme dels seus carrers empedrats parlen per si sols. Si ens hi endinsem, podrem observar un

Vine a Osor i descobreix els seus productes locals, la gastronomia i les tradicions més arrelades

llegat arquitectònic singular, com la casa de Can Roure, el qual hi predomina un finestral gòtic de gran bellesa i un portal adovellat de mig punt. Altres cases com la de Can Casamitjana o Can Margarits defineixen perfectament l’estil del poble, peculiar i pintoresc, que atrapa i encanta a tots els amants de la muntanya. Un altre element que s’hi destaca és l’església de Sant Pere, un antic temple romànic de l’any 1125 i que, actualment, és d’estil barroc i coronat pel campanar. També la Torre de Recs, una torre robusta i quadrada edificada amb posterioritat a 1439, la qual s’usà com a presó a partir del segle XIX, per això també se’n diu Torre de la Presó.

El municipi es manté viu d’activitats i esdeveniments durant tot

l’any, mantenint tradicions i balls, com el Ball del ciri , que es remunta al segle XVI i en el que hi participa tot el poble durant la Festa Major del Terç , el tercer diumenge de cada setembre. Nosaltres no ens volem perdre aquest racó tan màgic, ens vols acompanyar?

Per a més informació:

AJUNTAMENT D'OSOR

Telèfon 972 44 60 00

www.osor.cat

Fotografia de @Marta Culla

entre administratiu i econòmic de la Vall de Ribes, el més semblant a una petita ciutat que es pot trobar en aquest racó del Pirineu català. Amb una distribució peculiar i envoltada de rius, té absolutament de tot, i igual que la resta de pobles de la vall, és una destinació ideal per gaudir del concepte de slow days. La vida sense pressa, aquella en què es gaudeix de cada detall, des del primer raig de sol fins a la brisa del capvespre, és la que t’espera a Ribes de Freser.

Història

Ribes de Freser va ser fundada en la confluència dels rius Freser, Rigat i Segadell pels comtes de Cerdanya, que al voltant de l’any 1000 la van dotar de l’església de Santa Maria i del castell de Sant Pere. A l’època medieval moderna passà per diverses vicissituds, provocades per la seva casual pertinença al regne de Mallorca o per la proximitat a França, país que envaí diverses vegades la vall i que va provocar l’enderrocament del castell. El rei Felip V va suprimir la vegueria de la vall de Ribes a partir del 1714, en va assumir la gestió i el control de les aigües dels rius, la força motriu de la qual va tenir molta importància per al desenvolupament econòmic i industrial de la vila. Tradicionalment, Ribes havia viscut de l’explotació de mines i de les aigües fins a finals del segle XIX, en què, amb la revolució industrial, s’hi va instal·lar les fàbriques de paper i les colònies tèxtils. La crisi dels anys setanta va comportar una reconversió turística de la vall i convertí el municipi en un lloc privilegiat per a l’estiueig, el termalisme i el turisme de muntanya. Com a poble pirinenc, manté una idiosincràsia i tradicions pròpies, com el Concurs de Gossos d’Altura, que recorda i reviu el món dels pastors. Des de l’any 1919, Ribes està connectat amb Barcelona per ferrocarril, i des de l’any 1931 un tren de cremallera porta al santuari i a l’estació d’esquí de Núria.

Ribes de Freser és un lloc ideal des de fa anys per l’estiueig. El poble es troba a la confluència dels tres rius de la Vall de Ribes, el Freser, el Rigat i Segadell, situació que provoca que estigui dissenyat en forma d’Y i protegit per altes muntanyes. El poble que té un actiu calendari d’esdeveniments llueix amb orgull els seus trets distintius, el lleure dins de l’entorn natural i rural, la diversitat dels seus serveis locals, de proximitat i qualitat i l’arrelament de les seves tradicions. Ribes de Freser són els Pirineus més a prop de Barcelona i des d’on pots agafar el cremallera per pujar a la Vall de Núria també.

Activitats

Les activitats disponibles a Ribes de Freser es multipliquen. Si t’agrada el cinema, estàs d’enhorabona: Ribes de Freser té un antic compromès amb el cinema documental i mediambiental. També és el lloc des del qual gaudir de la popular via ferrada, que transcorre per un itinerari d’origen volcànic de bellíssima estructura. I és que si busques caminar i descobrir cada racó de la Vall de Ribes, ho tens fet: per Ribes de Freser passen rutes en totes les direccions, algunes com les fonts, els fortins i els millors miradors de la zona. No t’oblidis la càmera o te’n penediràs.

Allotjaments

Passa la nit com vulguis perquè l’oferta d’allotjament a Ribes de Freser és potent. Petits hotels, hostals, cases rurals amb encant… I per posar la cirereta al pastís, un passeig a peu o amb cotxe fins al refugi Pla d’Erola, a 1.524 metres d’altitud, on podràs degustar el millor de la gastronomia de la zona: arròs de muntanya, carn a la brasa i, naturalment, els celebèrrims embotits de la Vall de Ribes.

Gastronomia

A aquesta petita ciutat a la muntanya acudeixen viatgers i locals de la vall a la recerca d’assaborir els millors plats de la regió. La sopa de pastors, la de neu o la Canamillana t’esperen en cada cuina de cada restaurant de Ribes de Freser. I quan acabis, les postres; tota una especialitat de la zona. Tria restaurant, un a cada àpat, i no et deixis res per tastar: cada xef té la seva especialitat.

Actualitat

Ribes de Freser és un perfecte reflex de l’evolució de la societat al llarg de la història. La revolució industrial i l’avenç tecnològic han aconseguit que el poble visqui del camp. I és que són molts els viatgers que saben que els slow days a Ribes de Freser són una altra història: a la pau i la tranquil·litat que es respira a cada pas s’uneixen els esdeveniments i festes durant tot l’any. Quan vinguis només has de deixar-te emportar.

Batet, Bruguera, Ribes Altes i Ventolà

Els nuclis agregats a Ribes de Freser, cadascun amb el seu encant particular. Des de Ventolà, ubicat a 1.385 metres d’altitud, podreu gaudir d’unes vistes de somni de la Vall del Rigat; a Batet, una encantadora capella us donarà la benvinguda; a Ribes Altes els locals viuen a belles masies i cases de pagès, i a Bruguera ho fan al mig d’un bosc de pins cromàticament particulars.

Un lloc privilegiat per a l’estiueig, el termalisme i el turisme de muntanya

+ informació:

Plaça de l’Ajuntament, 3 Tel. 972 72 71 84 ajuntament@ajribesdefreser.cat

Puigcerdà és una població per a tothom, una vila plena d’història, de fires, de mercats, de gastronomia, amb una vitalitat cultural que li dona un atractiu molt especial. La llarga història del municipi és present als carrers i a les places del centre històric, que acullen edificis de tots els estils arquitectònics.

Com a rutes culturals, el centre històric, el Museu Cerdà i el Balcó de Cerdanya, són practicables per visitants en cadira de rodes i mobilitat reduïda. El nostre estany fa que sigui uns dels espais més atractius del municipi on poder endinsar-se dins la natura sense cap mena de barrera arquitectònica.

Tots aquests recorreguts ofereixen diverses possibilitats i recursos com passarel·les preparades, ascensors panoràmics, pendents màxims limitats i amb places de pàrquing adaptades per facilitar-hi l’accés, entre d’altres, amb l’objectiu que tots els visitants s’hi puguin moure amb total llibertat.

Us presentem una selecció dels llocs que podeu gaudir d’una experiència accessible, totes aquestes instal·lacions queden ben integrades amb el medi per tal que el visitant gaudeixi dels variats paisatges i la diversitat de flora i fauna de la zona. Són rutes sense necessitat de guia, afavorint l’autonomia de les persones que volen gaudir del nostre municipi

El centre històric, el Museu Cerdà i el Balcó de Cerdanya són practicables per a visitants en cadira de rodes i mobilitat reduïda

Museu Cerdà i ascensor panoràmic

Rampa d’accés a l’Oficina de Turisme

El Balcó de Cerdanya i ascensor panoràmic

Estany de Puigcerdà i rampa d'accés

Estany del Torniquet i Camí de Sant Jaume

La ciutat combina atractius patrimonials com el passeig per les muralles o l’església gòtica de Santa Maria; culturals com el festival Encontats o la fira medieval de l’Harpia; i naturals com els secans de Mormur o la Bultra, el bosc de ribera on us podeu endinsar de camí cap a l’antic monestir cistercenc de les Franqueses. A més, la ciutat compta amb diferents equipaments com el Museu de la Noguera i el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre per entendre d’una manera diferent el passat de Balaguer. Prepareu-vos per gaudir una experiència autèntica!

L’Oficina de Turisme, ubicada al Museu de la Noguera, ofereix diferents rutes per descobrir la ciutat. Una d’elles, la ruta literària, mostra la ciutat a través dels ulls d’autors com Teresa Pàmies, Josep Vallverdú o Francesc Puigpelat. També hi ha dues rutes per visitar la ciutat amb els més petits, “Ens fem una selfie” i “Els tre sors perduts”. Amb elles, els intrèpids exploradors que ens visitin podran

gaudir experiències difícilment repetibles: des de trobar or dins el riu Segre envoltats d’ànecs, bernats pescaires o esplugabous fins a reproduir la vigilància medieval de la ciutat passejant pel pas de guàrdia de les seves muralles a nou metres d’alçada.

Els atractius patrimonials de Balaguer són nombrosos. El centre històric es pot recórrer a l’ombra dels porxos medievals i amb les muralles gòtiques com a teló de fons. Al cap damunt, l’església gòtica de Santa Maria domina la ciutat

La llum que es filtra a través dels vitralls tenyeix amb blaus i vermells més de sis-cents anys d’història. Al seu costat, separat per l’escarpat barranc del Torrent, hi ha l’altre gran temple de Bala guer, la Basílica del Sant Crist. l’interior hi reposa una còpia de la

El passat islàmic és molt important a Balaguer i la converteix en una ciutat amb característiques úniques. Entre les dues esglésies hi ha les restes de l’antic castell de la ciutat. Abans de l’arribada dels cristians era el palau musulmà de la Suda, finament decorat amb guixeries i materials portats des d’Orient. Els comtes d’Urgell el van convertir en la seva residència principal anomenant-lo Castell Formós i el van decorar amb ceràmica comprada als artesans moriscs de Manises i Paterna. Darrere del Sant Crist s’hi localitzen els orígens de Balaguer, el jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, la gran ciutat de temps andalusins que van aixecar els àrabs i berbers en arribar a aquestes terres. Els materials que els arqueòlegs han localitzat en les diferents excavacions es poden veure al Museu de la Noguera on el visitant podrà experimentar com vivien els habitants d’al-Àndalus, quina vaixella utilitzaven, com eren les seves cases, com s’enterraven... A l’altre costat del riu, ubicat en un antic molí fariner, hi ha el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, un equipament únic a Catalunya, on els visitants es convertiran en buscadors d’or. Les aigües del Segre, des de temps andalusins, van ser explotades per a treure’n or!

A Balaguer els visitants també podran recórrer la història a través de la cuina local caracteritzada pels productes de temporada. Per Carnaval el plat típic és l’olla amb congre sec, arròs, patates i mongetes seques. La importància històrica dels grans camps de cereal a la Noguera ha fossilitzat receptes típiques de temps passats, com els panadons d’espinacs o la coca amb samfaina.

No us oblideu de tastar els caragols a la gormanta o a la llauna acompanyats amb allioli o vinagreta picant. Els cultius de secà també han estat importants, com l’olivera que ha poblat els camps dels voltants deixant una xarxa de molins que fabriquen un oli de molta qualitat. Tot això acompanyat amb vi de la D.O. Costers del Segre elaborat a la zona de Balaguer, als cellers del Castell del Remei o Costers del Sió. Un vi que recorda la terra d’on ha sortit i el caràcter de la gent que l’ha veremat. Entre les activitats destacades que s’organitzen a Balaguer hi ha la festa medieval de l’Harpia, l’Encontats, la Fira Q i moltes més. La festa medieval de l’Harpia se celebra entre finals de maig i principis de juny i la ciutat s’omple de cercaviles, tendes i tavernes a l’aire lliure. Durant tres dies Balaguer retrocedeix en el temps per recordar l’època en què va ser capital del comtat d’Urgell. A la primavera, Balaguer també organitza la Fira Q, una fira on s’inte-

gren els diferents sectors econòmics de la ciutat, com són, el comerç i serveis, la construcció i l’habitatge, el producte de proximitat, la restauració i l’oci, mitjançant diferents expositors i activitats. Tot això amb el segell de qualitat que ha caracteritzat la fira durant els darrers anys.

Al mes de setembre té lloc l’Encontats, un mercat de contes i llibres il·lustrats adreçat a públic familiar. En aquest esdeveniment els contes i les històries fantàstiques inunden els carrers del centre històric de Balaguer. A l’Encontats els visitants poden escoltar contes mentre passegen pel carrer, fer activitats i tallers de tot tipus, comprar les darreres novetats de llibres infantils i, sobretot, impregnar-se de la fantasia que durant tot el dia inunda el centre de la ciutat. Dins el marc de l’Encontats se celebra la Nit de Llegendes, una nit màgica en què es llegiran les narracions guanyadores dels Premis Zyriab de l’any en curs.

Juntament amb tots els seus atractius turístics, Balaguer és també un nus de comunicacions, ofereix nombrosos serveis d’allotjament i restauració i, per la seva situació, permet desplaçar-se ràpidament a diversos punts de la comarca. La situació de Balaguer permet explorar tota la comarca, anar a veure els estels al Parc Astronòmic del Montsec —un dels millors cels del món—, gaudir del turisme actiu (escalada, senderisme, parapent, barranquisme...) i descobrir els castells, les esglésies i tot el patrimoni amagat de la Noguera

Per a més informació:

TURISME DE BALAGUER

turisme@balaguer.cat

Tel. 973 44 51 94

www.balaguer.cat

Fotografies:

Carles Rabadà, David del Val i Paeria de Balaguer

El congost de Mu entre Alòs de Balaguer i Camarasa ofereix unes vistes excepcionals de l'aiguabarreig del Segre i el Noguera Pallaresa. Al costat, l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa (s. XI), entrada sud del congost de Mont-rebei

Les Borges Blanques és la capital de les Garrigues i la catalana de l’oli, un reconeixement guanyat a pols per la seva llarga trajectòria. A mitjan segle XIX va arribar l’expansió de l’oli que acompanyaria el futur creixement de la vila fins a l’actualitat. Com a dada, destaca el fet que l’any 1918 al municipi hi havia 62 molins i 90 premses hidràuliques per produir l’or líquid.

I és que a les Borges Blanques tot gira al voltant de l’oli, i per conèixer-la, és imperatiu visitar la Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra i les Garrigues

Aquest esdeveniment destaca la salut i la dieta mediterrània, incentivant el consum i la cultura de l’oli, un element central a la taula local.

Més enllà de les oliveres i or líquid, les Borges Blanques ofereix una àmplia gamma d’atractius. Encerclada per la plana regada pel canal d’Urgell i els altiplans de la Depressió Central, el seu paisatge és divers i fascinant. L’origen del poble es remunta a un antic castell ibèric, resistint les dominacions romana, visigòtica i musulmana. El nom sembla derivar dels sarraïns, que veien les borges com a torres, mentre que el qualificatiu de “blanques” fa referència a les pedreres de materials calcaris.

XVII, un monòlit dedicat al pagès de les Garrigues, un monument a la sardana, un a Francesc Macià, un altre a les víctimes garriguenques de Mauthausen i alguns dels arcs i columnes originaris de l’antic claustre del convent del Carme, enderrocat el 1974. La plaça del Primer d’Octubre, amb àmplies porxades formades per 51 arcades que sostenen els 39 edificis que la componen. Alguns són casals notables amb elements renaixentistes dels segles XVII i XVIII. Sobre la llinda d’un dels balcons hi ha un escut que data de 1614 i també una gàrgola situada a la part superior d’un dels edificis. La plaça ha estat el marc del mercat ambulant i el motor comercial de la ciutat. El mercat setmanal s’hi celebra cada dimarts al matí des del 1336. El palau del Marquès d’Olivart és l’edifici civil més important de les Borges Blanques. Hi destaca el tipus edificat organitzat en dos patis, les façanes exteriors i del pati de carruatges i les sales nobles de les plantes primera i segona. Aquest palau és un dels edificis més importants de la població, el qual va lligada al llinatge dels Olivart. Es diu que aquest palau tenia un pas soterrani d’evasió que comunicava amb el Terrall.

L’ermita de Sant Salvador, a 3,4 quilòmetres en direcció a Cervià, és una joia humil de l’arquitectura

romànica-gòtica. Al terme municipal destaquen els jaciments de pintures rupestres a la Balma de les Roques Guàrdies, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO i que constaten la presència humana a les Borges fa molts anys (6.500 anys abans del present). Si es desitja observar més jaciments arqueològics de la comarca és recomanable la visita al Museu Arqueològic que es troba al Palau Marqués d’Olivart, el qual també acull l’Ajuntament

Amb excursions als Nou Salts del Canal d’Urgell, la Font Vella a prop de l’ermita de Sant Cristòfol i la zona dels Bessons inclosa al Pla d’Espais d’Interès Natural, les Borges Blanques revela la seva riquesa natural i cultural per als qui decideixin explorar-la.

La plaça del Primer d’Octubre, està formada amb 51 àmplies porxades arcades que sostenen els 39 edificis que la componen, alguns dels quals són casals notables amb elements renaixentistes dels segles XVII

i XVIII

El campanar de l’església parroquial de l’Assumpció de Maria arriba als 50 metres

L’Espai Macià: L’Espai Macià és un centre d’interpretació de la figura de Francesc Macià, amb arrels borgenques. A l’Espai Macià es mostra, comparteix, recupera, preserva i difon el patrimoni documental, gràfic, audiovisual i sentimental lligat a qui fou president de la Generalitat de Catalunya

Antic molí d’oli de Cal Gineret: És un Centre d’Interpretació de la Memòria Democràtica de la Guerra Civil, que s’ha museïtzat i s’hi ha incorporat un equipament audiovisual permanent per viure una experiència que recrea la història en primera persona d’una parella que vivia a les Borges l’any 1938. El molí és un dels 60 que existien antigament a les Borges Blanques.

L’espai, que va ser utilitzat com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil, és un edifici senyorial que es troba ubicat a la cruïlla del carrer la Font i el carrer Sant Pere. Amb la recuperació d’aquest equipament -en què s’ha deixat al descobert les voltes de canó existents-, les Borges Blanques ha volgut conservar el patrimoni històric i cultural del municipi, que passarà a formar part de la Ruta de l’Oli. Museu de Cal Pauet: Un Museu que recrea el paisatge de la nostra infantesa. Cal Pauet us fa reviure la vida col·legial dels anys 50 i 60, els jocs de carrer, l’escola, els llibres d’estudi, el cinema, els tebeos, la publicitat, les joguines... així fins a dos mil cinc-cents objectes per recordar... La memòria primera és l’última que es perd

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

Tel. 973 142 850 · ajuntament@lesborgesblanques.cat

A l’Espai Macià es mostra, comparteix, recupera, preserva i difon el patrimoni documental, gràfic, audiovisual i sentimental de Francesc Macià, qui fou president de la Generalitat de Catalunya

Cal Gineret

Les cabanes de volta

Espai d’Interès

L’Ermita de Castellots

Espai Macià

Canals d’Urgell

Parc de la Font Vella

El Terrall

La Plaça

La Capelleta

Museu arqueològic

L’església

Palau del

Natural els Bessons

Sant Salvador Marquès d’Olivart

Roques Guàrdies

envinguts a Arbeca, un petit municipi situat a la comarca de les Garrigues, que promet transportar-vos en un viatge fascinant a través del temps i la bellesa natural. Us convidem a explorar els racons més emblemàtics d’aquesta encantadora vila. Seguiu-nos.

Comencem el viatge submergint-nos en el passat i ens endinsem en el jaciment arqueològic dels Vilars, on retrocedim fins a l’Edat del Ferro per descobrir les restes d’una antiga comunitat que va habitar aquestes terres fa 2.700 anys. La fortalesa dels Vilars d’Arbeca forma un conjunt arqueològic excepcional. Es tracta d’un dels jaciments més ben conservats d’Europa, únic en el panorama peninsular i europeu de l’Edat del Ferro i la cultura ibèrica

La singularitat de la fortalesa rau en el sistema defensiu: la muralla, reforçada per catorze torres; el camp frisó de pedres clavades i un fossat. Però també en el sistema de control de les aigües,

que a banda de fer-la encara més inexpugnable gràcies al fossat, permetia tenir accés a l’aigua a través d’un pou cisterna central encara que la fortalesa fos atacada. A l’interior, els habitatges s’organitzaven al voltant d’una plaça presidida per aquest gran pou. Tot plegat convertia els Vilars en una fortalesa inexpugnable.

Es va començar a construir a la primera Edat del Ferro, cap al 775 aC. Els seus fundadors eren els mateixos habitants de la plana, els quals més tard protagonitzarien el procés d’iberització formant el poble ilerget.

Els ilergets hi van viure durant 400 anys i van abandonar el lloc de forma abrupta. El perquè encara és avui un misteri. La seva fortalesa tan singular s’ha convertit en un dels referents ibers de la Península. El jaciment fou declarat Bé d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 1998. Totes aquestes estructures són visibles actualment, gràcies als treballs de restauració i conservació del jaciment Vist des de l’aire, es pot apreciar perfectament la seva planta ovalada i els

límits de les cases rectangulars que acollien el centenar d’habitants que va tenir els Vilars.

Una altra de les joies d’Arbeca fou el seu Castell Palau. Dominant l’horitzó de la vila, el castell ens saluda com un guardià silenciós de la història. Amb les seves parets de pedra i la seva torre imponent, va ser un important enclavament medieval

Ja durant l’època romana, quan Arbeca fou una civitas, damunt del turó del Castell hi havia una fortalesa i defensa romana, el castrum. Els orígens com a castell es remunten al segle XII, just després de la conquesta, tot i que el primer esment documental és de l’any 1225. Va per tànyer inicialment a la família Tarroja, la qual molt aviat emparentà amb la dels Cardona, una de les famílies nobiliàries de més influència política i poder econòmic de la Corona d’Aragó, que hi visqué al voltant de 200 anys i convertiren la fortalesa en un grandiós Castell Palau, dels més bells de Catalunya.

Del castell palau són famoses entre l’imaginari popular les seves finestres. La llegenda parla de 365 finestres d’or, una per a cada dia l’any, però ara sabem que n’eren més de 365 i que s’acompanyaven de reixes pintades d’un color blavós i daurat.

Altres espais o dependències del castell palau eren: el molí de vent del mateix castell, les cavallerisses, part d’elles visitables, les presons, recentment recuperades, el pont llevadís, el portal dels Tres Reis, el pati de tornejos i els portals d’entada al recinte castral.

Els Cardona van fer del castell la seva residència habitual i el transformaren en un gran palau renaixentista a partir de l’any 1475 i fins ben entrat el segle XVI, quan la senyoria passà als ducs de Medinaceli i va començar a

entrar en decadència. Amb tot, ha pogut conservar-se una torre rodona, de base atalussada, el sòcol d’una altra, i una bona part de la muralla. Al seu lloc s’hi va construir el dipòsit d’aigua del poble i, des de 1945, les escoles.

La presència dels ducs de Cardona a Arbeca va deixar una forta empremta en l’arquitectura urbana. El nucli antic, en bon estat de conservació, permet fer un viatge al passat medieval de la vila tot passejant per carrerons i places porxades. Heu d’imaginar-vos una vila amb una intensa activitat social, econòmica i comercial. Arbeca era un poble pròsper i ric a l’ombra dels Cardona. Els seus habitants gaudiren d’un relatiu benestar social al llarg dels segles XV i XVI i que es va acompanyar del desenvolupament de la cultura i les arts.

Els carrers i places estaven reclosos dins del recinte emmurallat que formava la vila closa. La muralla que tancava la vila s’ajudava en alguns trams de la part del darrere de les cases. Un element comú en molts dels carrers i places eren els porxos. Alguns d’aquests han arribat fins als nostres dies i altres han estat enderrocats o ocults dins de cases.

La millor forma de conèixer la rica història d’Arbeca és fent la visita guiada al conjunt historicoartístic format pel Castell Palau i la vila closa, amb l’església de Sant Jaume i el molí d’oli de l’Argilés. Per la seva banda, a la fortalesa dels Vilars també és visitable, amb guia o sense.

Un altre dels trets identitaris d’Arbeca és la pedra seca. En aquesta vila, la pedra seca és més que una artesania; és un testimoni del treball pacient i les habilitats tradicionals transmeses de generació en generació. Passejar pels camins empedrats i descobrir les parets de pedra seca és una experiència que ens connecta amb la terra i la història d’aquest territori.

El terme municipal, encara que planer, és ric en pedra calcària. Abunden els roquissars a plena llum i daus de pedra soterrats entre garrigues i camps de conreu. Es tracta d’una pedra d’alta qualitat i explotada des de temps immemorials. Una mostra en són la gran quantitat de pedreres, que avui, però en el passat també, han esgarrapat el terme municipal.

La pedra d’Arbeca ha servit per a fer grans construccions arreu del país, des de l’església de Sant Jaume i el Castell Palau d’Arbeca, fins a elements de la Seu Vella de Lleida, el castell del Remei o el Banc d’Espanya de Lleida. A banda de la construcció d’edificis, la pedra n’ha marcat la fisonomia del paisatge d’Arbeca i les Garrigues amb les construccions de pedra seca. Els picapedrers, un vell ofici que encara es manté a la veïna població de la Floresta, eren molt abundants. S’encarregaven de treballar i distribuir heroicament la pedra i juntament amb els pagesos es convertien en els grans artistes dels paisatges arbequins.

Arbeca és més que un paisatge de pedra i història; també és el bressol de l’oliva arbequina, una de les varietats més ben estimades del món, tant per la producció i regularitat com per la qualitat de l’oli. El seu sabor delicat i la seva textura suau són el resultat d’una llarga tradició agrícola i un amor profund per la terra. Als cellers locals, els visitants poden tastar i aprendre sobre aquest tresor gastronòmic, descobrint els secrets de la producció d’oli d’oliva de primera qualitat.

L’arribada d’aquesta varietat d’olivera desconeguda pels avantpassats se situa a l’edat mitjana i s’atribueix als Cardona, que van portar aquest tresor a terres garriguenques.

Amb el pas del temps la varietat d’olivera introduïda primerament va evolucionar amb l’adaptació al sòl i al clima Naixia així un autèntic tresor endèmic d’aquestes contrades que produeix un fruit gustós i un oli baix d’acidesa i que no és més que el resultat de la terra i del treball que han fet els arbequins al llarg dels dos darrers segles i mig.

Actualment, a Arbeca hi ha cinc empreses productores d’oli: la centenària Cooperativa Arbequina, Nousegons, Raig d’Arbeca, Dauliba i Oli Cimal.

La Cooperativa Arbequina ofereix un tast guiat d’olis i una visita a les antigues premses. Us sentireu uns exploradors descobrint tots els matisos dels olis arbequins! A més de degustar els olis ancestrals, us aproximareu al procés d’elaboració de l’anomenat or líquid i tot el que hi ha darrere de cada ampolla.

La visita guiada i tast d’olis es fan a l’Espai Martinell, un edifici modernista dissenyat per l’arquitecte César Martinell que compleix les funcions d’agrobotiga i oficina de turisme

Una altra experiència la trobareu a Vinya els Vilars d’Arbeca, una petita explotació de vins de qualitat i caràcter familiar amb una producció que no supera les 25.000 ampolles. Aquest projecte, que va arrancar el 2002, presenta avui en dia al mercat cinc varietats de vi diferents elaborades a base de raïm syrah i merlot, uns vins amb una gran personalitat i caràcter i un entorn afable i ric en experiències per gaudir de l’enoturisme.

I pels amants de la natura més pura, Arbeca també té les seves propostes amb rutes per fer a peu o en BTT, com la que transcorre per una de les zones amb més valor ambiental i paisatgístic del terme. Els visitants poden participar en una varietat d’experiències i rutes que els portaran a conèixer els secrets millor guardats d’aquesta terra. Des de passejades guiades per oliveres i ametllers fins a rutes de senderisme que revelen racons naturals ocults, hi ha alguna cosa per a tots els gustos i interessos. A més, els esdeveniments culturals i gastronòmics que se celebren durant tot l’any ofereixen una oportunitat única de submergir-se en la vida local i connectar amb la comunitat.

Arbeca és molt més que un simple destí turístic; és un lloc on la història, la naturalesa i la cultura es fusionen per crear una experiència inoblidable per a tots els qui tenen la sort de visitar-lo. Així que veniu i deixeu-vos captivar per la màgia d’aquesta encantadora joia de les Garrigues. El que dèiem: si encara no heu visitat Arbeca, l’heu de conèixer

Per a més informació:

Calafell: Acollidor indret on fer possible les teves il·lusions. A un pas de Barcelona, al cor de la Costa Daurada, podràs submergir-te al llarg dels 5 km de platges amb cristal·lines aigües que atrapen l’esperit i omplen de goig els sentits.

Ibers i romans, àrabs i senyors feudals, tots ells formen part de la història de Calafell, viatjar 2.500 anys enrere de la mà d’un ric llegat històric; la Ciutadella Ibèrica, el Museu Casa Barral, la Confraria de Pescadors de Calafell, el Bot Salvavides, l’Església de Sant Miquel o el Castell de la Santa Creu són alguns dels testimonis de la història que ens fan de guia a través del temps fins avui.

Porta oberta al Mediterrani, Calafell barreja la riquesa del seu patrimoni històric amb el poderós atractiu de cinc quilòmetres de platges de fina sorra daurada, amb el certificat de gestió mediambiental UNE-EN ISO 14001:2004 i el recent certificat EMAS atorgat per la Unió Europea. Practicar el teu esport favorit; tastar alguns dels exquisits secrets cuinats amb passió als fogons dels seus restaurants; gaudir del seu ambiciós calendari de festes i activitats que tenen lloc al llarg de tot l’any i un sense fi d’experiències que transformaran tots els teus moments en oportunitats.

No podem oblidar que Calafell gaudeix del segell Turisme en família atorgada per la Generalitat de Catalunya, fet que significa que disposem d'una oferta d'allotjaments i restauració adaptada a les necessitats de les famílies i d'una gran varietat de propostes d'oci i entreteniment

A què esperes per venir?

En família, en parella, amb amics o amb qui tu vulguis...

“

L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors

Mar o muntanya?

A l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors ningú no està obligat a triar entre una opció i l’altra, perquè fusiona els dos elements. La combinació de mar i muntanya obre un ampli ventall de possibilitats per fer activitats a l’aire lliure o, simplement, gaudir dels paisatges del municipi. En aquesta època de l’any, en què els passejos i les excursions venen més de gust, recórrer els seus camins és una experiència molt recomanable.

A més de les platges i el patrimoni històric i cultural, la destinació destaca per la seva proposta senderista. L’Hospitalet de l’Infant i la vall de Llors té una xarxa de camins i pistes forestals d’uns 180 quilòmetres. Per poder aprofitar aquesta extensa xarxa els últims anys s’han creat diverses rutes, algunes una mica més exigents i pensades per a persones que volen fer esport i d’altres amb un caràcter més familiar i lúdic.

Aquest és el cas, per exemple, del sender litoral del Jonquet, que un any més

Un paradís per als amants de la natura i el senderisme

ha tornat a rebre el guardó de Sender Blau. Un reconeixement que aquest 2023 també ha rebut el camí que uneix els nuclis de Masboquera i Masia Castelló. Aquest sender, de 4.490 m i de dificultat baixa, arrenca amb una lleugera pujada al poble de Masboquera, de cases baixes i carrers estrets, on s’inicien diverses rutes a peu i amb BTT; i arriba fins al nucli medieval de Castelló, que compta amb edificacions recuperades per part d’una associació local (l’Associació Masia de Castelló), que treballa per dinamitzar i posar en valor aquest emplaçament, fent treballs de recuperació i actes festius i culturals durant tot l’any. La tornada d’aquesta ruta circular es fa seguint l’antic camí empedrat, de

Balaguer, per defensar, assegurar i poblar el territori i el pas pel Coll. L’hospital és un exemple de l’arquitectura civil de l’època i destaca per la seva austeritat i majestuositat.

gran valor natural i patrimonial, amb una lleugera baixada que permet arribar còmodament fins al nucli de Masboquera.

Al Centre de Visitants, a l’interior del monument, s’expliquen les característiques i la història d’aquest bé patrimonial, origen del poble de l’Hospitalet de l’Infant.

DURADA 60 min.

IDIOMA Cat / Cast

PREU 3€ adults

Aquests camins transcorren per indrets que permeten als visitants gaudir d’unes vistes espectaculars, com ara panoràmiques de la costa i les muntanyes litorals, paisatges protagonitzats pels característics marges de pedra seca de la zona, pels barrancs de la part més plana de les muntanyes o per l’espai natural protegit del Torn... Entre aquests itineraris, de diferents dificultats i distàncies, destaquen atractius turístics com la zona rocosa de la Mola de la Viuda, el poble abandonat de Remullà o el coll de Presó, des d’on es veu el poble de Vandellòs. Les vistes del mar, del delta de l’Ebre i del Camp de Tarragona en general també es poden admirar des de la Mola de Nadell a l’Hospitalet de l’Infant, a més de les formacions rocoses del barranc de Llèria. Els últims anys han cridat molt l’atenció rutes senderistes que ens apropen a llocs espectaculars com la Cova de la Portadora o la Cova del Nadell

1€ -12 anys i grups +10 pers. / -4 anys gratuït

GIMCANA FAMILIAR

Visita guiada per a grups familiars

1€ -12 anys i grups +10 pers. / -4 anys gratuït

DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS

Jornada de portes obertes a les 12 h d’Aragó

Més informació a: www.hospitalet-valldellors.cat

VISITES GUIADES

del Coll de Balaguer

Centre de Visitants de l’Hospital del Coll de Balaguer

Pl. del Pou.

L’HOSPITALET DE L’INFANT

Setmana Santa

L’última línia de defensa, les fortificacions de la Guerra Civil al Coll de Balaguer Diumenge 31 de març | 10 h

Del 2 al 31 de març

VISITES GUIADES

Petit Museu Escola Àster

Antonio Bonet, Poblat Hifrensa

Divendres 29 de març | 17.30 h

Durant la Guerra Civil l’exèrcit republicà va fortificar de forma ingent els vessants del Coll de Balaguer, amb trinxeres, nius de metralladora, refugis, polvorins, etc. Podreu conèixer l’experiència de la construcció pels presoners nacionals del Camp de Treball de Hospitalet, i la defensa dels soldats republicans per evitar l’entrada de l’exèrcit nacional. És un dels conjunts històrics fortificats més importants d’aquest període.

SORTIDA Casa de la Vila

del 4 de febrer al 30 de juny | DIUMENGES 12 h

29 i 30 de març, 20 d’abril, 18 de maig i 22 de juny | 12 h

Visita guiada per a públic general

La visita guiada s’ofereix de manera que els pares i fills aprenguin jugant, d’una forma divertida i amb explicacions adaptades a l’edat dels nens i nenes, mitjançant una gimcana. És convenient que els nens sàpiguen llegir i escriure.

Visita a una rèplica d’una aula de l’antiga Escola Àster, obra de l’arquitecte racionalista Antonio Bonet Castellana i recorregut a peu pel Poblat HIFRENSA, darrera colònia industrial de Catalunya, construïda a principis dels anys 70 per acollir les famílies dels treballadors de la central nuclear Vandellòs I.

TRANSPORT Vehicle propi DURADA 150 min.

SORTIDA Pl. Àster del Poblat Hifrensa

IDIOMA Cat / Cast EDAT +12 anys

L’hospital del Coll de Balaguer o altrament conegut com l’Hospital de l’infant Pere, va ser fundat dotat per l’infant Pere d’Aragó i d’Anjou l’any 1344, a la plana de l’estratègic Coll de Balaguer, per defensar, assegurar i poblar el territori i el pas pel Coll. L’hospital és un exemple de l’arquitectura civil de l’època i destaca per la seva austeritat i majestuositat. Al Centre de Visitants, a l’interior del monument, s’expliquen les característiques i la història d’aquest bé patrimonial, origen del poble de l’Hospitalet de l’Infant.

DURADA 60 min.

IDIOMA Cat / Cast

PREU 3€ adults 1€ -12 anys i grups +10 pers. / -4 anys gratuït

| de 10 a 14 h

Per a més informació, podeu contactar amb l’Oficina de Turisme a través del telèfon 977 82 33 28, amb un correu electrònic (turisme@vandellos-hospitalet. cat) i ara també a través de WhatsApp (podeu enviar missatges al 674 249 628).

El mestre de cases Ferrer Malet 12 h

Recomanada a partir de 12 anys

TRANSPORT A peu DURADA 90 min.

IDIOMA Cat / Cast ACCESSIBILITAT Fàcil

PREU 3€ adults

1€ -12 anys i grups +10 pers. / -4 anys gratuït

Carnet Club Xatic: adults 1€, -12 anys gratuït

ACCESSIBILITAT Difícil. Visita no apta per a persones amb mobilitat reduïda o amb dificultat per a caminar. Portar calçat adequat, roba còmoda, gorra i aigua.

PREU 3€

GIMCANA FAMILIAR

L’última línia de defensa, les fortificacions de la Guerra Civil al Coll de Balaguer Diumenge 31 de març | 10 h

MOLÍ DE VANDELLÒS Centre d’Interpretació de l’Oli

29 i 30 de març, 20 d’abril, 18 de maig i 22 de juny | 12 h

Visita guiada per a grups familiars

Durant la Guerra Civil l’exèrcit republicà va fortificar de forma ingent els vessants del Coll de Balaguer, amb trinxeres, nius de metralladora, refugis, polvorins, etc. Podreu conèixer l’experiència de la construcció pels presoners nacionals del Camp de Treball de Hospitalet, i la defensa dels soldats republicans per evitar l’entrada de l’exèrcit nacional. És un dels conjunts històrics fortificats més importants d’aquest període.

SORTIDA Casa de la Vila

Dissabtes 2, 9, 16, 23 i 30 de març | 11 h

TRANSPORT Vehicle propi DURADA 150 min.

IDIOMA Cat / Cast EDAT +12 anys

La visita guiada s’ofereix de manera que els pares i fills aprenguin jugant, d’una forma divertida i amb explicacions adaptades a l’edat dels nens i nenes, mitjançant una gimcana. És convenient que els nens sàpiguen llegir i escriure.

Recomanada de 6 a 12 anys.

DURADA 90 min.

IDIOMA Cat / Cast

PREU 3€ adults

1€ -12 anys i grups +10 pers. / -4 anys gratuït

DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS

ACCESSIBILITAT Difícil. Visita no apta per a persones amb mobilitat reduïda o amb dificultat per a caminar. Portar calçat adequat, roba còmoda, gorra aigua.

Visita guiada a l’antic molí d’oli on es conserva la maquinària original i diverses eines, avui és un centre d’interpretació on es mostra el procés d’elaboració de l’oli.

DURADA 60 min.

PREU 3€

IDIOMA Cat / Cast / En / Fr

PREU 3€ adults

1€ -12 anys i grups +10 pers. / -4 anys gratuït Carnet Club Xatic: adults 1€, -12 anys gratuït

Diumenge 19 de maig | de 10 a 14 h

Diumenges amb audioguia

Jornada de portes obertes i visita guiada GRATUÏTA a les 12 h

Cat / Cast / En / Fr

MOLÍ DE VANDELLÒS

Centre d’Interpretació de l’Oli

Dissabtes 2, 9, 16, 23 i 30 de març | 11 h

Ctra. Hospitalet-Móra, s/n, Vandellòs

VISITA TEATRALITZADA

El mestre de cases Ferrer Malet

Dissabte 29 de juny | 12 h

DURADA 60 min.

IDIOMA Cat / Es

PREU 3€

Recomanada a partir de 12 anys

HORARI DEL CENTRE de 10 a 14 h

Visita guiada a l’antic molí d’oli on es conserva la maquinària original i diverses eines, avui és un centre d’interpretació on es mostra el procés d’elaboració de l’oli.

Oficina de Turisme 977 823 328

DURADA 60 min.

IDIOMA Cat / Cast / En / Fr

PREU 3€ adults 1€ -12 anys i grups +10 pers. / -4 anys gratuït

Carnet Club Xatic: adults 1€, -12 anys gratuït

Diumenges amb audioguia

Cat / Cast / En / Fr

Ctra. Hospitalet-Móra, s/n, Vandellòs

HORARI DEL CENTRE de 10 a 14 h

Oficina de Turisme 977 823 328

Places limitades a totes les visites.

Cal reservar prèvia

Places limitades a totes les visites

Ordino és la destinació turística del Principat d’Andorra que millor ha sabut conservar i respectar l’entorn natural. A 1.300 m d’altitud, és on es respira essència de muntanya, on el paisatge es presenta com un valor únic. Sens dubte, representa un exemple d’integració de la societat contemporània en plena natura amb una divisió del territori formada per vuit poblacions: Ordino, Sornàs, Segudet, Ansalonga, la Cortinada, Llorts, Arans i el Serrat. En tots ells, les tradicions i els costums de la vida rural conviuen amb una oferta turística de qualitat pensada per a tota la família. Ordino és tan excepcional que va rebre la menció de Reserva de Biosfera per la Unesco l’any 2020 i ha estat considerada com una de les millors poblacions turístiques del món, segons l’Organització Mundial del Turisme (Best Tourism Villages) durant el 2023. En aquesta, Ordino us vol obrir les portes a l’única Fira del Bestiar de primavera que se celebra al Principat d’Andorra: la Fira del Bestiar d’Ordino, que tindrà lloc els pròxims dies 4 i 5 de maig. Hi esteu tots convidats!

Cada any, els somriures es fonen amb els crits dels venedors i la càlida acollida dels visitants mentre les muntanyes del Principat d’Andorra actuen com a testimoni silenciós de la tradició que és la Fira del Bestiar d’Ordino. En un món en constant evolució, aquest esdeveniment anual s’ha convertit en una peça integral de la identitat cultural d’aquest petit país pirinenc després de ser recuperada l’any 2021. La d’enguany serà la quarta edició després d’un parèntesi de més de setanta anys. La Fira del Bestiar d’Ordino va deixar de fer-se a mitjans del segle passat coincidint amb l’arribada de maquinàries i tractors, que van reduir la necessitat de tants animals de tir com ara vaques, egües, mules i mascles. Antigament, es feia a la tardor i des de la seva recuperació s’ha apostat per fer-la a la primavera

Situada a la pintoresca vila d’Ordino, aquesta fira ens transporta en el temps a un passat on la vida estava estretament lligada a la terra i als seus habitants. El rústic encant dels carrers empedrats i els edificis de pedra ofereixen el marc perfecte per a aquesta celebració tradicional, on la comunitat local i els visitants es reuneixen per commemorar la importància del bestiar en la història i l’economia de la regió. Pel que fa a la fira del bestiar, enguany està previst que compti amb la participació d’una dotzena explotacions ramaderes exclusivament de la parròquia i un centenar de caps de bestiar incloent cavalls, vaques, ovelles, pollins i matxos. El certamen es complementarà amb un mercat de productes artesans i agroalimentaris format per paradistes de França, Andorra i Catalunya que es podrà trobar al llarg dels jardins de la Casa Pairal i el pati de l’Era Rossell Així mateix, hi haurà una zona de demostracions d’oficis artesans que treballen diferents materials.

Un tribut als ramaders

La Fira del Bestiar d’Ordino no només és una oportunitat per a l’intercanvi de bestiar i productes locals, sinó que també serveix com a homenatge a la dedicació dels ramaders andorrans Aquí, es pot admirar la bellesa majestuosa del bestiar de muntanya, com la raça bruna d’Andorra o els cavalls andorrans, mentre els ramaders comparteixen amb passió els seus coneixements i experiències amb els visitants. El certamen comptarà amb un concurs i una subhasta nacional de mascles de raça bruna d’Andorra

Una experiència cultural

La Fira del Bestiar d’Ordino és molt més que un esdeveniment agrícola, és una experiència immersiva en la cultura andorrana. Els visitants poden gaudir de música tradicional en directe, tastar delícies culinàries locals i explorar els artesans que exhibeixen els seus productes, des de teixits fins a peces de fusta tallades a mà. És una oportunitat única per aprofundir en les arrels històriques i la rica herència cultural d’Andorra.

Preservar les tradicions

En un món modern, on la globalització i la tecnologia estan en constant evolució, esdevé més important que mai preservar les tradicions i els costums que defineixen la identitat d’una cultura. La Fira del Bestiar d’Ordino no només manté viva aquesta rica herència, sinó que també inspira les futures generacions a connectar amb les seves arrels i valorar la importància de la vida rural i la natura. El certamen serà, per sobre de tot, un acte festiu per compartir-lo amb tota la població

Així que ja ho sabeu, els pròxims 4 i 5 de maig visiteu la Fira del Bestiar d’Ordino. Viureu una experiència única i captareu de primera mà l’essència del Pirineu andorrà

AGENDA D’ESDEVENIMENTS

Que fer a Catalunya i Andorra !

Del 22 de gener al 16 de juny Andorra la Vella (Andorra) “Eureka? Bici Lab Andorra”

De l’1 de febrer al 30 d’abril Escaldes-Engordany (Andorra) “Frida Kahlo al carrer”

Del 28 al 31 de març Cambrils (Baix Camp) “Cambrils DanceSport 2024”

Del 28 de març al 28 d’abril Llançà (Alt Empordà) “Llançà, d’activitats familiars!”

Del 28 de març al 5 d’abril Andorra la Vella (Andorra) “Andorra Sax Fest”

El 29 de març Viladrau (Osona) “Els Esclops d’en Pau”

Del 29 de març al 19 de maig Diferents indrets del Lluçanès “Paissà al Lluçanès”

Del 29 al 30 de març Sort (Pallars Sobirà) “Mostra Formatges Artesans”

Del 29 al 31 de març Vinaixa (Garrigues) “16a Fira de l’Oli i la Pedra”

El 29 de març Peramola (Alt Urgell) “Fira del Griu a Peramola”

Del 29 al 31 de març Cubelles (Garraf) “Fira Cubelles Medieval”

Del 30 al 31 de març Altafulla (Tarragonès) “Pleamar Vintage Market”

Ve

De l’1 al 27 d’abril

Amposta (Montsià)

“Descobriu l’essència del Delta”

L’1 d’abril i el 16 d’agost

Banyoles (Pla de l’Estany) “Fira Cop d’Ull a Banyoles”

Del 2 al 30 d’abril

Tossa de Mar (Selva) “La Cuina del Bacallà”

Del 4 al 7 d’abril

Grandvalira-Grau Roig (Andorra) “Snowrow Festival 2024”

Del 5 al 6 d’abril

Girona (Gironès) “Festival Strenes 2024”

Del 5 al 7 d’abril

Campllong (Gironès) “Fira Comarcal de Primavera”

Del 6 al 7 d’abril

Sitges (Garraf) “Rally Sitges 2024”

El 7 d’abril

Montclar (Urgell) “Montclar Floreix”

Del 12 al 14 d’abril

Mollet del Vallès (Vallès Oriental) “MITMO 2024”

Del 12 al 14 d’abril

Escaldes-Engordany (Andorra) “Andorra Tango Experience”

El 14 d’abril

Manresa (Bages) “9a Marxa del Pelegrí”

Del 19 al 21 d’abril

El Prat de Llobregat (Baix Llobregat) “Firatapa de Carxofa”

Del 19 al 28 d’abril

Montblanc (Conca de Barberà) “Montblanc Medieval 2024”

Del 26 al 28 d’abril

Calafell (Baix Penedès) “Calafell Family Weekend”

El 28 d’abril

Peratallada (Baix Empordà) “XIX Fira de les Herbes”

Les Garrigues

Atreveix-te a descobrir la

terra verge extra

Consell Comarcal de Les

ALT CAMP

OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP

Pl. Sant Jaume el Just, s/n (Monestir)

Santes Creus · Tel. 977 608 560

NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622

VALLS C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ

C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

CADAQUÉS C/ Des Cotxe, 2a

Tel. 972 258 315

CASTELLÓ D'EMPÚRIES

Plaça dels Homes, s/n · Castelló

D'Empúries Tel. 972 156 233

EMPURIABRAVA

Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802

FIGUERES

Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155

L'ESCALA

Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972 770 603

LLANÇÀ C/ Camprodon, 16-18

Tel. 972 380 855

MAÇANET DE CABRENYS

Pl. de la vila · Tel. 872 202 645

PERALADA

Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840

EL PORT DE LA SELVA

C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122

ROSES Av. de Rhode, 77-79

Tel. 902 103 636

SANT PERE PESCADOR

Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535

VILABERTRAN

C/ Josep Reig i Palau, 10 · Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS

SANT SADURNÍ D'ANOIA

C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88

SUBIRATS

Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

C/ Hermenegild Clascar, 2 · Tel. 93 817 01 60

ALT URGELL

OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL

Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell

Tel. 973 353 112

COLL DE NARGÓ

Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048

LA SEU D'URGELL

C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339

ORGANYÀ

Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002

TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA

Av. Victoriano Muñoz, 48

El Pont de Suert Tel. 973 690 402

EL PONT DE SUERT

Av. Victoriano Muñoz, 22 · Tel. 973 690 640

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ

Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera

Tel. 973 694 000

ANOIA

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA

Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada

Tel. 93 805 15 85

CALAF Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA

Oficines de Turisme

Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei

Tel. 93 868 03 66

LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63

BAIX CAMP

OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP

C/ Dr. Ferran, 8 · Reus · Tel. 977 327 155

OF. DE TURISME - MIAMI PLATJA

Plaça de Tarragona s/n · Mont-Roig del Camp · Tel. 977 810 978

CAMBRILS

Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

CAPAFONTS

C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

LA SELVA DEL CAMP

Camí de Tarragona, 10 · Tel. 977 844 630

L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS

C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

PRADES C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302

REUS plaça del Mercadal, 3

(Gaudí Centre) Tel. 977 010 670

BAGES

OFICINA DE TURISME DEL BAGES

Muralla de St. Domenèch, 24

Manresa · Tel. 93 693 03 96

CARDONA

Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

MONTSERRAT

Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EBRE

C/ Barcelona, 152· Tortosa · Tel. 977 445 308

L'AMETLLA DE MAR

Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n

Tel. 977 456 477

L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011

BENIFALLET

C/ Major, 1 · Tel. 977 462 005 / 977 462 331

OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA

C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627

EL PERELLÓ

C/Lluís Companys, 2 · Tel. 977 491 021

DELTEBRE - RIUMAR

C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309

ROQUETES Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511

OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE

Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ

C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de l'Empordà

Tel. 972 642 310

BEGUR

Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520

CALONGE - SANT ANTONI

Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge

Tel. 972 661 714

L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ

C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria)

Tel. 972 645 500

PALAFRUGELL

Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228

PALAMÓS Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550

PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380

PLATJA D'ARO

Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Tel. 972 817 179

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051

TORROELLA DE MONTGRÍ

C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT

OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT

Ctra. N-340 · Tel. 93 685 24 00

CASTELLDEFELS

C/Pintor Serrasanta, 4 Te l. 93 635 27 27

COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07

VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 936 832 262

BAIX PENEDÈS

OFICINA DEL BAIX PENEDÈS

Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171

L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725

CALAFELL

C/Sant Pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141

COMA-RUGA

Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010

CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777

VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

BARCELONÈS

AEROPORT EL PRAT (T1)

Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BADALONA

C/Francesc Layret, 78-82 · Tel. 93 483 29 90

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME

Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA

Pl. Catalunya, 17 soterrani · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - AMADEU BAGUES

Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PALAU MOJA

C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994

BARCELONA - PALAU ROBERT

Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91

SANT ADRIÀ DE BESÒS

C/ Mare de Déu del Carme, 115 · Tel. 973 674 777

BERGUEDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ

C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099

CASTELLAR DE N'HUG

Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77

GÓSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055

LA POBLA DE LILLET

Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet

Tel. 687 998 541

EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA

Pla del Pedraforca, s/n · Saldes

Tel. 93 825 80 46

CERDANYA

OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA

Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà

Tel. 972 140 665

ALP C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385

LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313

PUIGCERDÀ

Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220

MONTBLANC

Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733

SANTA COLOMA DE QUERALT

C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478

VIMBODÍ I POBLET

Monestir Poblet centre recepció Passeig

Abat Conill, 9 · Poblet · Tel. 977 871 247

GARRAF

CUBELLES Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00

SITGES Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51

VILANOVA I LA GELTRÚ

Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17

Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

GARRIGUES

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES

Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges

Blanques Tel. 973 142 658

ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182

LA GRANADELLA

Pl. de la Independència, 1· Tel. 973 094 101

GARROTXA

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA

Av. Onze de Setembre, 22 · Olot

Tel. 972 274 900

BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141

PRESES

Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

SANT JOAN LES FONTS

C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

VALL D'EN BAS

Ptge. Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

GIRONÈS

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS

C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona

Tel. 972 011 669

LLAGOSTERA

Pg. Romeu, 4-b · Tel. 972 832 322

OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA

Rambla de la Llibertat, 1 · Girona

Tel. 972 010 001

MARESME

OFICINA DE TURISME DEL MARESME

Pl. Miquel Biada, 1· Mataró

Tel. 93 744 16 16

ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50

ARENYS DE MAR

C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39

CALDES D'ESTRAC

C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88

CALELLA

C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59

CANET DE MAR

Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres

Buscarons i Gavarra · Tel. 93 794 08 98

MALGRAT DE MAR

C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

MASNOU

Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

SANT POL DE MAR

Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47

SANTA SUSANNA

Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08

PINEDA DE MAR

Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38

PALAFOLLS

Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n · Tel. 93 762 06 11

MOIANÈS

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ

C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ

Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta

Tel. 977 704 371

ALCANAR

C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

AMPOSTA

Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

LA GALERA

C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060

LA SÉNIA

Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000

ULLDECONA

Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

NOGUERA

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA

Pg. Àngel Guimerà 28-30 · Balaguer

Tel. 973 448 933

BALAGUER

Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 · Tel. 973 445 194

LA BARONIA DE RIALB

C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA

OFICINA DE TURISME D'OSONA

C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

MANLLEU

Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76

PRATS DE LLUÇANÈS

Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

RUPIT I PRUIT

Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

TAVÈRNOLES

C/ de l'Església,1 Tel. 93 888 73 08

OFICINA DE TURISME DEL PARC

NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU

C/ del Migdia, 1 · Viladrau · Tel. 93 884 80 35

VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n · Tel. 93 886 20 91

SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ

Passeig del Vall, 13 · Tremp · Tel. 973 653 470

ISONA I LA CONCA DELLÀ

C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062

LA POBLA DE SEGUR

Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

Oficines de Turisme

PALLARS SOBIRÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ

Camí de la Cabanera, s/n · Sort

Tel. 973 621 002

ESTERRI D’ÀNEU

C/Major, 40 bis · Tel. 973 626 345

LLAVORSÍ

Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

PLA DE L’ESTANY

BANYOLES

Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL

Av. Jaume I, 1 · Mollerussa · Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT

Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023

CORNUDELLA DE MONTSANT

C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MARGALEF

Àrea de Lleure del Pont, s/n · Tel. 668 582 542

ULLDEMOLINS

Pl. de l’Església, 2 · Tel. 977 561 546

RIBERA D’EBRE

OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE

Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851

ASCÓ

Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA

OF. DE TURISME DE LA SEGARRA

Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera

Tel. 973 531 300

CERVERA

Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ

C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800

OF. DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA

Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida · Tel. 973 248 840

OFICINA DE TURISME DE LLEIDA

C/ Major, 31 · Tel. 973 700 319

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA

- SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida ·

Tel. 973 230 653

SELVA

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA

Pg. de Sant Salvador, 25-27

Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

CALDES DE MALAVELLA

C/ Vall-llobera · Tel. 972 480 103

HOSTALRIC C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165

LLORET DE MAR

Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735

MAÇANET DE LA SELVA

C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005

SANT HILARI DE SACALM

Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

TOSSA DE MAR

Av. Pelegrí, 25 · Tel. 972 340 108

VILOBÍ D’ONYAR

Aeroport de Girona - Costa Brava

Tel. 972 942 955

SOLSONÈS

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS

Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310

LA VALL DE LORD

Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS

CAMPRODON

C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

SETCASES Pl. Major, 1 · Tel. 972 136 089

VALL DE RIBES

Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL

Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TARRAGONÈS

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA

C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415

ALTAFULLA

Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426

LA PINEDA - VILA-SECA

Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362

SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

TERRA ALTA

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL

C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707

OFICINA DE TURISME - VILAGRASSA

C/ Tàrrega, 12 · Tel. 973 311 162

AGRAMUNT

Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089

BELLPUIG

Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536

VALLBONA DE LES MONGES

C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500

VERDÚ

Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

VALL D’ARAN

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN

Passeig dera Llibertat, 16 · Vielha

Tel. 973 641 801

ARTIES

C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759

BOSSÒST

Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157

LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303

NAUT ARAN - SALARDÚ

Travessa de Balmes, 2· Salardú

Tel. 973 645 197

VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52

TERRASSA

Plaça Josep Freixa i Argemí

Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL

GRANOLLERS

C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80

CALDES DE MONTBUI

Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40

LA ROCA VILLAGE

Complex La Roca Village · La Roca del Vallès Tel. 93 842 39 00

SANT CELONI

Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

ANDORRA

COMÚ D’ANDORRA LA VELLA

C/ Av. Meritxell, 73 · Tel. +376 750 100

COMÚ DE CANILLO

C/ Av. de Sant Joan de Caselles, s/n

Tel. +376 753 600

COMÚ D’ENCAMP

Plaça del Consell, 1 · Tel. +376 731 000

COMÚ D’ESCALDES ENGORDANY

Plaça de Santa Anna, s/n · Tel. +376 890 881

COMÚ DE LA MASSANA

Plaça de les Fontetes, s/n · Tel. +376 835 693

COMÚ D’ORDINO

C/ Major, 20 (Casa de la Muntanya)

Tel. +376 878 173

COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

Plaça Laurèdia, s/n · Tel. +376 744 045

el preu

cultura de vi

Abadal

Celler Cooperatiu d'Artés

Collbaix El Molí

Colltor

Entrebosc

Exibis

Fargas - Fargas

Grau i Grau

Heretat Oller del Mas

Amb el suport de:

Les Acàcies

Macià

Més Que Paraules Mond Obert Sant Miquel d'Oló

Sanmartí

Solergibert

Caves Gibert

@dopladebages