INSÍGNIA nº12 - febrer 2024

Page 1

FEBRER 2024 · N.12

Per a sensibilitzar a la ciutadania contra la bretxa salarial de gènere, es promou a Espanya i a la UE, un dia relacionat amb la igualtat salarial, l’objectiu del qual és posar en relleu que dones i homes no guanyen el mateix per la realització de la mateixa feina o d’un treball d’igual valor. En definitiva, les dones de qualsevol edat, sector en el qual treballin, tipus de jornada o contracte, etc. han de treballar més per a guanyar el mateix que els homes.


“El niu”

S

empre amb un somriure a la cara, així és com la Noemí et rep quan entres a “El niu”. Aquella botiga de Torrefarrera, on la màgia per tots està garantida, des dels més petits de la casa als més grans. Doncs no puc evitar sentir un profund acolliment cada cop que entro, sorprendrem amb la seva exposició i quedar-me boca-badada. La Noemí és una dona compromesa amb la seva comunitat, humil, i amb un sentit gran de la generositat. Busca sempre els millors productes, originals i els més innovadors, però sempre des d’un punt de vista ecosostenible. Ella és una noia jove, vital, amb un somni...

Qui és la Noemí? Tinc trenta-vuit anys i soc nascuda a Torrefarrera. La família de la meva mare és d’Alguaire i la família del meu pare és de Torrefarrera, i tinc un germà més gran que jo, i a la nostra família sempre ens han acompanyat els animals. He crescut entre els carrers del poble i sempre teníem la placeta del carrer Poble Sec com a punt de trobada amb les amigues i amics. Vaig jugar durant 15 anys al Club Vòlei Torrefarrera, un esport que m’ha ensenyat que és la constància, la disciplina, el treball en equip i aprendre a guanyar i perdre.

Quin és el seu somni? El meu somni és poder continuar aprenent i creixent constantment, tant en l’àmbit personal com professional, i poder contribuir positivament al món que m’envolta. Poder viure una vida plena de significat i realització, on pu-

gui explorar les meves passions i talents al màxim. Anhelo assolir les meves metes i objectius, però també desitjo poder ajudar els altres i fer una diferència positiva en les seves vides. Somio amb un món on regni la comprensió, l’empatia i la igualtat, on tothom tingui l’oportunitat d’assolir el seu màxim potencial i trobar la felicitat.

Com et definiries? Soc una dona sensible, valenta, amb energia i actitud d’aprendre. M’agrada ser transparent i dir el que sento i penso. En el meu temps lliure, gaudeixo explorant la natura, sigui practicant senderisme a les muntanyes o relaxant-me a la platja. La connexió amb la natura m’ajuda a recarregar energies i mantenir un equilibri saludable a la meva vida.

Què et va dur a emprendre aquest projecte? Feia anys que treballava en la mateixa empresa i per co-


ses de la vida, vaig tenir una pausa laboral. Llavors vaig decidir que era un bon moment de fer algun projecte diferent, de fer un canvi en la meva vida professional. La idea i la decisió, no va sorgir d’un dia per un altre, sinó que va portar un llarg període de maduració. Primer vaig decidir començar un projecte propi a Torrefarrera. Després, vaig valorar quin tipus de projecte podia portar a terme al poble, que encaixés amb la meva forma de ser i amb l’entorn. Quan ja tenia les idees més o menys clares, vaig decidir d’anar a fer el “Camino de Santiago” per acabar d’assentar-ho tot. Vaig tornar amb la idea clara, i llavors va ser hora de començar a materialitzar-ho tot i donar forma a “El Niu”.

Què vols aportar a la comunitat amb “El Niu”? Facilitar el dia a dia a les famílies i donar valor al comerç local. Per poder-ho fer, estic atenta a les necessitats que demanden les famílies i clients. Intento donar resposta amb els productes o serveis més adequats, amb uns bons estàndards de qualitat, professionalitat i amb un tracte molt proper.

A més, el comerç local, acaba sent un lloc de trobada on les persones socialitzen i connecten amb altres persones de la comunitat, i això ajuda a crear un sentit de pertinença i cohesió social.

Les persones quan entren a “El Niu”, que es troben? Molts dels nostres clients, em diuen que en entrar a “El Niu”, troben calma. A banda, també tenim una àmplia varietat d’articles de puericultura, joguines educatives, llibres per totes les edats, articles de papereria i material escolar. També tenim tot el necessari perquè les famílies facin les llistes de naixement dels seus nadons.

Com veus la posició de la dona actualment des del punt de vista empresarial? La posició de la dona en l’àmbit empresarial ha experimentat avenços significatius en els darrers anys. S’observa un augment de les dones en rols empresarials, s’han implementat lleis i polítiques que promouen la igualtat de gènere i que contribueixen a obrir més oportunitats per les dones en l’àmbit empresarial, i també han crescut el nombre de xarxes i organitzacions que donen suport al desenvolupament professional de les dones. Malgrat tots aquests avenços, les dones encara enfrontem barreres i desafiaments per superar i aconseguir la plena igualtat de gènere dins el sector empresarial


casa, fem un treball sistemàtic de converses on les meves filles em comuniquen les seves inquietuds, alegries, etc. I realment, us vull transmetre una conversa amb la meva filla de 12 anys que m’ha deixat enamorada!!! Ella em qüestionava el sistema educatiu, i em deia: - Mamà no entenc el perquè de memoritzar un examen que l’endemà te n’oblides... és absurd. No seria millor que tots aquests conceptes els entenguéssim i els integréssim? Per a què serveix, demostrar un dia que m’ho sé, si després no em recordo de res? - SEGUIM UN MODEL EDUCATIU DE FINALS DEL s. XVIII. (i sí, li explico tal qual, sempre ho he fet, emprant les paraules adequades en funció del’edat que tenia, de la mateixa manera que ho feia amb la seva germana). El sistema educatiu en què ens hem basat en Espanya i a tot el món neix a Prússia amb el Rei Frederic I que volia un exèrcit de soldats mansos i obedients per a la guerra. Però no va ser fins a Frederic II, a qui se li va ocórrer la genial idea de llevar tota essència d’individualisme; els soldats havien d’executar i no raonar. El model prussià és el model educatiu de moltes institucions i nacions modernes. Es va basar en la idea que tots els nens haurien d’anar a escola, superant uns certs nivells i obtenint cert coneixement, amb l’excusa de preparar-los per al món modern. Va ser en aquest moment en què s’originà el concepte que les escoles haurien de ser: • Públiques • Gratuïtes • Obligatòries

Aquest model prussià es diversificà per tota Europa i, posteriorment, per tot el món, tot això banderer per la igualtat, però en realitat el que buscaven era perpetuar models elitistes. L’escola era la resposta ideal a la necessitat de treballadors, pensa que ens situem en plena revolució industrial. El s. XIX va ser el brou de cultiu de les grans fortunes de Nord Amèrica. Els anys bojos de la revolució industrial van fer el seu agost en un món que estava per descobrir-se. I són aquests mateixos magnats els qui a través de les seves fundacions comencen a subvencionar l’escola Pública Nord-americana. Personatges com Carnegie, Rockefeller, Henry Ford, entre altres, van ser els qui van finançar l’escolarització obligatòria a través de les seves fundacions. L’educació és una eina per a la formació de treballadors útils per al sistema i una eina útil perquè la cultura romangui sempre igual, perquè sempre es repeteixi. “Conservar l’estructura actual de la societat” *Només un apunt, el 22 de febrer de 2018 vaig llegir la següent notícia: “La ministra de defensa espanyola, Dolores de Cospedal, confirma que els nens rebran en els col·legis valors militars” ... Crec que no fa falta apuntar res més. Hem construït les nostres escoles a imatge i semblança de les nostres fàbriques i presons, prioritzant el compliment social de les regles, l’origen jeràrquic, uniformats, controlats. L’escola es va posar com una fàbrica de ciutadans obedients, consumistes i eficaços. On a poc a poc les persones es converteixen

en números, gràfiques, estudis, estadístiques... “Deshumanitzant a tots” - I, per què tots hem de saber el mateix? Per què no podem triar aquelles assignatures que ja ens apassionen? - Uf, perquè llavors, començaríeu a treballar el vostre pensament crític. Començaríeu a fer un treball d’introspecció, de saber que és el que voleu, com i quan ho voleu. Allò que fan els adults de més de 30 anys quan es troben perduts... - Ah, sí, que fan teràpies o van al psicòleg... No us he comentat que la Sofia va néixer sense glàndules tiroidals, Té Asperger, TDAH i altes capacitats, és un “Topar-me de cara contra el mur constant”, però això és el que la fa especial, i el que fa que tingui aquesta capacitat d’anàlisi. Això, i el treball, equilibri, equitat i la resiliència que fem en cadascuna de les situacions que es presenten. Però, abans de res, el treball de gratitud, per tot! - Mamà, no entenc per què a l’institut no és obligatori estudiar psicologia. Crec que això ajudaria a entendre’ns millor els uns als altres. Així, d’aquesta manera, segurament hi hauria menys bullying, assetjament, les alumnes i els alumnes empatitzarien més entre ells i tan sols mirant-se sabria el que els passa, i no els jutjarien! ️D’altra banda - continua - crec que les mares i pares també haurien d’estudiar-la. Perquè no totes les famílies s’asseuen a parlar... es xisclen, es castiga els nens “a pensar”! A pensar “el què” segons l’edat no saben ni el que és! - Em deixes tota boja!


- Mamà, jo em miro molts canals a YouTube de psicologia per a entendre cares, conductes i expressions i ara les entenc i em va molt bé... i per què no ho fem al col·legi? I ja no et dic res de l’equitat de gènere... L’altre dia em van dir uns nois de tercer: “mira quines “tetazas” tenia! I quin cul!!!” Al principi vaig pensar que em deien que estava grossa... fins que l’Ariadna em va dir que era perquè estava “bona”. Bona?- Fica una cara de “que m’estàs contant!” – ells, em segueixen repetint el mateix! Al principi, em vaig angoixar molt, em vaig amagar a una classe que estava bui-

da. Però al final vaig sortir i els vaig dir: -”Me’n vaig a direcció perquè això és assetjament sexual”!- em van titllar de “Femi nazi” mama! - No afecte, ja saps que no anem per aquest camí. Però no has de consentir que et sentis intimidada, ni has de tolerar semblants faltes. No ets unes “tetazas”! - Per què saps? Encara espero alguna reacció del col·legi... i el pitjor, és que segueixen igual amb altres noies... - Mamà, per què no ho arregles ja? -Tant de bo pogués pitjar aquest botó que reinicialitza segles d’adoctrinament patriarcal, de condicionament i confor-

misme per part de moltes iguals. I d’homes que avui dia diuen que “se senten coartats i menystinguts...” No sé fins quan, té 12 anys i sembla que no avancem... Crec que hem d’incloure realment, treballs sistemàtics a l’escola, a l’institut, que hauria d’haver-hi una figura o un punt lila en tots ells, on es poguessin recondir aquestes situacions immediatament. Perquè és més important pel futur abordar aquestes situacions que un calendari lectiu de primer de l’ESO, que quan estudiï a la universitat ni recordarà

Comunitat

Tel. 645 201 905

montsemm@advocatslleida.org TORREFARRERA - LLEIDA

Empresa Persona Família


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.