TURISME CATALUNYA nº109 Gener 2024 by MAGAZINE Publicaciones

GENER-FEBRER 2024 / 109

MANRESA

El misteri del Carrer del Balç

RIBES DE FRESER

Descobreix la vall

PUIGCERDÀ

Festa del Trinxat

NAVÀS

Terra de caràcter

SUMARI: Val d’Aran 08 Noguera 22 Alta Ribagorça 26 Pla d’Urgell 28 Garrigues 30 Tarragonès 34 Baix Camp 36 Ribera d’Ebre 38 Bages 40 Selva 44 Ripollès 46 Cerdanya 52 Andorra 58

Publicació associada a info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com Delegació de Barcelona:

Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA Amb el suport de

publicitat @ magazinepublicaciones.com

Tel. 667 560 225

Delegació de Lleida:

C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222 Director Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com Dept. Comercial Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com Dept. Coordinació Ivan Belilles i Darío Mejón Dept. Redacció Ivan Belilles produccio@magazinepublicacions.com Dept. Disseny Gràfic i Maquetació Darío Mejón i Sergi Terés produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Web Sergi Terés media@magazinepublicacions.com Dipòsit legal: L 177-2017 ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635

Foto de Portada: Església de Santa Maria de Arties, cedida pel Conselh Generau d’Aran

n aquesta edició, abans que res, volem desitjar-vos un feliç any nou i convidar-vos a V Va Vall descobrir més tresors que Catalunya ofereix als seus habitants i visitants. Les pàgines d d’ d’A d’Aran ’Ar Aran Ara d’aquesta revista estan plenes de reportatges i articles que destaquen la riquesa cultural, natural i històrica de diversos racons de la nostra terra. Hem volgut encetar l’any amb una mirada especial a la Val d’Aran, un territori d’alta muntanya amb personalitat pròpia. Un emplaçament excepcional amb molt per oferir, Pallar Pall Pa llllar ar A Al Alta lta ta especialment en aquesta època de l’any. La Val d’Aran és una oda a la grandesa dels Pirineus: Sobir S bi So birr Ribagorça ba ago orç rça a valls encaixades, prats verds i cims majestuosos. La regió ofereix tot un paradís per als amants de la muntanya. Us convidem a descobrir els seus 33 pobles i els racons que amaguen. Ho podeu fer seguint el Camin Reiau, una ruta que transita pels camins tradicionals, o a la vostra manera. Podeu començar per Vielha, la capital, centre de serveis i un excel·lent punt de partida per començar a descobrir la Val d’Aran. A Naut Aran trobareu tres dels pobles més bonics: Arties, Garòs i Bagergue. I també Baqueira Beret, l’estació hivernal amb més quilòmetres esquiables de la Península i centre de pelegrinatge per a esquiadors d’arreu. Però la Val d’Aran té molt més a oferir: esglésies romàniques, cims que voregen els 3.000 metres, rius, llacs i paisatges P Pa Pallars l ar ll as espectaculars. I una gastronomia amb caràcter. La Val d’Aran és un destí turístic que us captivarà Ju Jussà u ss sà amb la seva bellesa natural, el seu ric patrimoni cultural i les seves activitats emocionants. Baixant de terres araneses trobareu el Pont de Suert, poble amb identitat ribagorçana i indret immillorable tant per als qui volen gaudir d’un variat patrimoni cultural com per als qui s’estimen més submergir-se en els paratges naturals o practicar les nombroses propostes d’esports i de lleure que aquest territori pirinenc ofereix. De terres lleidatanes, en aquest número també us parlem de Balaguer. La capital de la Noguera ha estat una ciutat de Noguera No Nogu ogu g er era a gran rellevància al llarg de molts segles. De resultes d’aquest passat hi abunden els edificis i monuments històrics. Situada estratègicament a banda i banda del riu Segre, el seu perfil aturonat es reconeix per les siluetes de les esglésies de Santa Maria i el Sant Crist, que li atorguen, conjuntament amb les muralles, una personalitat Se monumental molt acusada. De Ponent també trobareu un reportatge de les Borges Blanques, la capital catalana de l’oli d’oliva, però amb molt més per a Pla oferir. d’Urgelll Ur Urgell U rge rge g lll De les Terres de l’Ebre aquest mes us destaquem Riba-roja, un paradís dels esports fluvials i de la pesca, amb indrets paisatgístics i naturals de gran valor Segrià S Se egr g ià à que es poden recórrer amb bicicleta o fent senderisme per rutes senyalitzades i amb nombroses tradicions i festes que recorden el ric i divers passat d’una població on tot gira al voltant del riu Ebre. I, si sou senderistes, heu de Con Conca nca c d Garrigues Ga arr rrig igue ig ues ue s conèixer l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, al Baix Camp. Hi Ba B Barberà arb r er erà à trobareu una proposta senderista que us ofereix fins a 180 quilòmetres de camins i pistes forestals a tocar de les platges. Ca Ca Pel que fa a les comarques barcelonines, l’edició d’aquest mes us parla de Centelles, a Osona, i de Navàs, al Bages. I, de terres gironines, trobareu P io Pr Priorat iora ratt ra reportatges de Guils de Cerdanya, Puigcerdà i la seva festa del Trinxat, Bai Baix aix x T rr Ta Tarr rr Osor, Ribes de Freser i Queralbs. Cada poble amb la seva pròpia Camp Ca Camp mp essència i llocs d’interès per descobrir. Ribera R be Ri bera a Terra Terr Te rra a Per als amants de l’emoció, aquest mes us proposem dues d’Ebre d ’E E bre br e Alta Al ta experiències úniques d’escape room relacionades amb la història a Manresa i a Encamp, al Principat d’Andorra. Poseu a prova la vostra astúcia i habilitats per resoldre els enigmes del passat. Província de TARRAGONA A la secció “Catalunya, terra de...” aquest mes el tema va de ponts. Us estaquem quatre ponts que han marcat la nostra història. Des del Pont Província de Baix Ba ix E Ebre bre br e LLEIDA del Diable de Tarragona fins al pont penjant de Rupit, el pont de Tavascan i el pont de Llierca. Descobriu la bellesa arquitectònica Província de i la importància històrica d’aquests elements que uneixen terres i BARCELONA persones. Província de Montsià Mo ont ntsi sià à En aquesta edició, us convidem a explorar, gaudir i enamorar-vos de GIRONA Catalunya un cop més. Principat D'ANDORRA Bon viatge! I bon any!

rrs s rà à

Andorra

Cerdanya Cerrrdanya Al A Alt lt Ur lt Urgell rge gell ll

Garrotxa Plla Pla P a de l’l’Estany ’Es E tany ta any y

Berguedà Be erg rgue u dà ue à S Solsonès o sonè ol sonè so n s Osona Oson Os ona a

Giiro Gironès G Giro ron nès nè

B Baix aix ai x Em Empo Empordà mpo ord rdà à

Selva S lv Se va Bages Bage Ba ges ge s

egarra e garr ga rra a

Moianès M ia Mo ianè nès nè s V Vallès allè al lè ès Or Orie Oriental ient ie n al nt al Valllè Vallès lès s Occi Oc Occidental c de ci dent nttal a

Anoia A oi An oa

d de e

At Al Alt amp amp

Alt Al lt Em Empo Empordà p rd po rdà dà

Ri Ripollès ipol po oll llès ès

Alt Alt Pene Pe Penedès n dè ne dès s Ba Baix aix i P ne Pe Penedès edè ès

Baix Bai aix x Llobregat L ob Ll o re ega gat

Maresm Mare Ma resm re esm s e sm

arc Barc Barcelonès B

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Garraf G rr Ga rraf a af

rragonès agon ag onès on s

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Alta Ribagorça (Pont de Suert) Alt Urgell (La Seu d'Urgell) Cerdanya (Bellver de Cerdanya)

Alt Camp (Valls)

Garrigues (Les Borges Blanques)

Baix Camp (Reus)

Noguera (Balaguer)

Baix Ebre (Tortosa)

Pallars Jussà (Tremp)

Baix Penedès (El Vendrell)

Pallars Sobirà (Sort)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Montsià (Amposta)

Segarra (Cervera)

Priorat (Falset)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) Anoia (Igualada) Bages (Manresa)

Andorra (Andorra la Vella)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat) Barcelonès (Barcelona)

Alt Empordà (Figueres)

Berguedà (Berga)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Cerdanya (Puigcerdà)

Maresme (Mataró)

Garrotxa (Olot)

Segrià (Lleida)

Moianès (Moià)

Gironès (Girona)

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Solsonès (Solsona)

Osona (Vic)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Tarragonès (Tarragona)

Urgell (Tàrrega)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Ripollès (Ripoll)

Terra Alta (Gandesa)

Val d'Aran (Vielha)

Vallès Oriental (Granollers)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

Catalunya, una terra rica en història i paisatges impressionants, ofereix als visitants l’oportunitat de descobrir també alguns dels ponts més espectaculars. De fusta, de pedra, medievals, ponts penjants..., tots ells s’alcen com a testimonis silents del passat i criden a creuar-los. N’hi ha molts repartits per tota la geografia catalana i, de tots aquests, us n’hem triat quatre que, per un motiu o un altre, destaquen pel seu encant. Us animem a travessar aquestes quatre meravelles arquitectòniques que enllacen les terres catalanes, unint encant i funcionalitat.

Catalunya, terra de ...

le b a i D t del

gonè (Tarra

Pon

estimoni impressionant de l’enginyeria de l’imperi romà, el Pont del Diable (també anomenat Aqüeducte de les Ferreres) és un pont aqüeducte aixecat entre els costats del barranc dels Arcs, al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l’antiga ciutat de Tàrraco. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l’època romana i el més important de Catalunya. Va ser aixecat al segle I dC, en l’època de l’emperador August, coincidint amb el creixement de Tàrraco per la urbanització de la part alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae d’Hispània Citerior. L’aqüeducte va estar en funcionament fins a l’edat mitjana. Restaurat diverses vegades al llarg dels segles, el 1905 es va declarar bé cultural d’interès nacional i el 2000 patrimoni de la humanitat per la UNESCO com a part del Conjunt arqueològic de Tàrraco.

06 6

El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 27 m, sense comptar la galeria de conducció de l’aigua, restaurada actualment, que devia fer uns 2 metres més. La construcció de l’aqüeducte va associada a la llegenda del Pont del Diable. Diu que mentre es construïa l’obra, una ventada va enderrocar tota la feina feta. L’arquitecte, desesperat, assegurà que només un diable podria construir un pont que aguantés un mil·lenni. Així, Satanàs se li presentà al davant, i li oferí construir el pont a canvi de l’ànima de la primera persona que begués l’aigua de l’aqüeducte. Fet el tracte, el dimoni construí el Pont la mateixa nit, però els constructors van fer que un ase fos el primer a beure. Això explica la llegenda del Pont del Diable, una de les construccions més importants de Tàrraco, i que atreu milers de visitants cada any.

Pon tp

en j ant de R upit

er descobrir els encants del poble medieval de Rupit (Osona) cal travessar un pont penjant de 28 metres. El pont va ser construït el 1945 per un grup de veïns per salvar la riera de Rupit, afluent per l’esquerra del Ter, i va ser restaurat el 1994. Es tracta d’un pont suspès damunt la riera format per una estructura de ferro i fusta. El pont penjant de Rupit té la particularitat que no pot ser creuat per més de 10 persones alhora, ja que podria trontollar massa, però travessar-lo genera una impressió única i és tota una aventura, especialment si es va amb infants. Aprofiteu la travessa per visitar aquest poble, un dels més bonics de Catalunya, amb les seves cases de pedra senyorials, la seva història medieval i el seu excepcional entorn natural.

(Oso na)

Pont de Llierca (Garrotxa)

l pont de Llierca, també anomenat pont de Sadernes, amb una alçada de gairebé 30 metres, travessa el Llierca entre Tortellà i Sadernes a la Garrotxa. Es té constància del seu ús des del segle XIV. El pont té una mida de 52 metres de longitud i compta amb empedrats amb lloses de riera. Té un sol arc que s’eleva, en el seu punt màxim, fins a 28 metres per sobre les aigües del riu que li dona nom. A banda i banda hi ha una barana de pedra massissa. L’amplada total no supera els tres metres, espai per on passaven persones, bestiar i mercaderies. De fet, es creu que aquest pont, construït amb finalitats comercials i que respon a la tipologia medieval, podria haver estat un dels primers peatges de Catalunya.

Pont de Tavascan (Pallars Sobirà)

l pont vell de Tavascan està situat dins el nucli del poble de Tavascan, sobre el riu que porta el mateix nom. Té un estil romànic tardà del segle XIII, però no està documentat. Està format per un sol arc de mig punt lleugerament rebaixat, construït a base de pedra lligada amb calç. El terra és de doble vessant fet amb còdols de riu. Té una longitud de 15,70 m i l’amplada de 2,8 m. La sola del pont fa 1,10 m i fins al nivell de l’aigua hi ha uns 7 m. Aquesta construcció d’època medieval travessa el riu Noguera de Tavascan just abans que aquest desaigüe en el Noguera de Lladorre, i fou una de les vies que empraren els jueus de la resta d’Europa per fugir de la persecució dels nazis durant la Segona Guerra Mundial.

077

Naut Aran és un territori que captiva el visitant amb la seva autenticitat i bellesa indiscutible. Conegut pel complex hivernal de Baqueira Beret, el municipi té molt més a oferir: esglésies romàniques, cims que voregen els 3.000 metres, rius, llacs i paisatges espectaculars. A més, Naut Aran pot presumir d’acollir tres dels pobles més bonics d’Espanya. Una destinació turística que combina la riquesa del seu patrimoni material amb la meravella del seu entorn natural. Exploreu els seus pintorescs pobles i gaudiu dels espectaculars paisatges. Naut Aran us atraparà.

A més d’una font vuitcentista, s’hi poden descobrir restes de l’antic portal de Pallars (segle XIII) i de les muralles d’aquesta època, ja que va haver-hi un castell amb torres de defensa.En algunes cases encara queden finestrals del segle XVII. L’església de Sant Andrèu (segles XII-XIII) és un temple de planta rectangular, tres naus, triple absis, finestra gòtica, porta romànica i una torre campanar octogonal de dos pisos. Conté un altar barroc i la talla del Crist de Salardú (segle XIII). El campanar de l’església és visitable.

l municipi de Naut Aran, a la Val d’Aran, consta dels nuclis d’Arties, Bagergue, Baqueira Beret, Garòs, Gessa, Montgarri, Salardú, Tredòs i Unha. Tres d’aquests localitats, Garòs, Arties i Bagergue, formen part de la llista de ‘Pobles més bonics d’Espanya’, un segell que destaca els petits municipis amb un patrimoni arquitectònic o natural certificat. Naut Aran és el municipi més gran de la comarca (n’ocupa el quaranta per cent de la seva superfície) i també el més alt; d’aquí precisament pren el nom: Naut Aran (‘Alt Aran’ en aranès). És terra de cims (Maubèrme, Montardo, Barlonguèra, Besibèrri), de llacs (Estanh Major, Obago, Rius, Liat) i de rius (Garona, Ruda, Aiguamòg, Noguera Pallaresa). Naut Aran és principalment conegut pel complex hivernal de Baqueira Beret, però el municipi té molt més a oferir. Així, Naut Aran té algunes de les esglésies romàniques més importants dels Pirineus, com Santa Maria d’Arties o Sant Andrèu a Salardú. En un dels seus pobles, Gessa, fou on mossèn Cinto Verdaguer, un dels grans poetes catalans, va escriure el 1883 l’obra El Canigó.

Arties és un dels tres pobles de Naut Aran distingits

amb el segell ‘Pobles més bonics d’Espanya’. El municipi es troba ubicat a 1.143 m d’altitud a la unió entre els rius Valarties i Garona, en un petit eixamplament de la vall. A 7 km de l’estació d’esquí Baqueira Beret i a 7 km de Vielha, és una joia amagada del Pirineu català. Al nucli del poble podem trobar part del seu patrimoni cultural, destacant l’església parroquial de Sta. Maria d’Arties, una construcció romànica del segle XI al XII amb unes minucioses pintures murals. En aquesta construcció hi podem trobar dos campanars, el primer que data dels darrers anys del segle XIII i primers del XIV, i el segon construït en carreuat d’estil romànic.A Arties també hi ha les terres de l’antiga casa Portolà, edifici noble del segle XVI convertit en parador nacional.

Salardú i Arties són els pobles més extensos del municipi. Salardú fou vila fortificada a partir del segle XIII, per la situació estratègica a l’entrada de la vall pel port de la Bonaigua. Salardú té carrers costeruts i plens de fonts i abeuradors per al bestiar.

oto

Baqueira

El nucli urbà de , amb una població permanent de 94 habitants, que pot arribar a quinze mil en les èpoques de més afluència, es va formar arran de la creació de l’estació d’esquí. A l’estació de Baqueira Beret es poden practicar l’esquí i altres modalitats esportives d’hivern, com l’esquí de fons o el surf de neu. L’estació, declarada Centre d’Interès Turístic Nacional per l’Estat, disposa de 170 quilòmetres de pistes balisades, 33 remuntadors i més de siscents canons de neu artificial, a més d’un circuit marcat de set quilòmetres per a l’esquí de fons.

El Pla de Beret

és un gran pla situat a 1.860 metres d’altitud prop al poble de Salardú, al municipi de Naut Aran, i és la capçalera de la Noguera Pallaresa. La plana té uns 4 km de longitud, de la Pèira deth Uelh de Garona fins a la cabana dels Gavatxos, i és cobert de prats naturals, els més extensos d’Aran. Els prats s’eleven en molts indrets fins als cims de les muntanyes que formen, a l’est, el massís de Beret. A l’estiu hi van a pasturar uns 40.000 caps de bestiar, propi i foraster, en gran part boví i cavallí. També hi ha el refugi forestal de Peira-roja, la font de la Noguereta, el naixement de la Noguera Pallaresa i l’ull de la Garona, naixement d’una de les branques que formen la Garona.

Tredòs

, una localitat amb poc més de 120 habitants, disposa de tres esglésies romàniques: la capella de la Mair de Diu deth Rosèr, l’església de Sant Estèue i l’església de la Mair de Diu de Cap d’Aran. Les parts més antigues d’aquesta última, que és el temple aranès més gran, daten del segle XI. Al poble també hi ha els “Banhs de Tredòs”, uns banys termals amb unes aigües que pel seu alt contingut en sofre i sulfobacteris estan especialment indicades per tractar afeccions dermatològiques, problemes articulars i respiratoris. Es tracta del balneari més elevat d’Europa. I, pels més petits, a Tredòs trobareu el Camin dera Bruisha, una ruta plena de fantasia en plena natura ideal per passar una jornada en família.

Montgarri

Al poble de , avui deshabitat, a més de 1.600 metres d’altitud, trobem el santuari de Mair de Diu de Montgarri, construït al segle XVI sobre un edifici romànic, amb una torre de campanar octogonal acabada en una fletxa. Situat a la banda esquerra del Noguera Pallaresa, el santuari rep cada any, els dies 2 de juliol i 15 d’agost, una romeria en veneració a la Mare de Déu. ©fo

to d

“Les excursions per llacs i muntanyes en les diferents estacions constitueixen una bona manera de descobrir la riquesa natural del municipi de Naut Aran”

. v i s i t n a u t a ra n e www . co m

oto

w. v i s

i t n a u ta ra n. co m

oto

©f

Segueix a la pàgina 10 >>> 09

>>> Ve de la pàgina 9

Ajuntament Naut Aran Tel. 973 64 40 30 973 64 42 11 info@nautaran.org www.nautaran.org

Garòs és un altre dels pobles considerats més bonics d’Es- Les transformacions que ha patit el poble els darrers anys no li panya. Es troba al vessant dret de la Garona, entre els barrancs de Cal i Salider, a 1.115 m d’altitud i és el límit entre el Naut Aran i el Mig Aran. Aquest poble muntanyenc amb prou feines compta 100 habitants, i aquest és un dels seus grans atractius. I és que Garòs ofereix un turisme patrimonial i de natura a aquells que volen allunyar-se de les grans aglomeracions i multituds. No hi ha millor delit que perdre’s entre els carrers i anar descobrint l’arquitectura típica de la zona. També destaca en aquest poble la seva església parroquial de Sant Julià, construïda al segle XII.

han tret l’encant de poble de muntanya, casa de pedra amb teulades de pissarra i balcons de fusta. Bagergue tenen la virtut de tenir les mateixes hores de sol a l’estiu que a l’hivern.

El poble de és el més alt de la Val d’Aran, situat a 1.419 m. Bagergue també forma part de la distinció ‘Pobles més bonics d’Espanya’ i, al mateix temps, ostenta la màxima distinció en el moviment Viles Florides per tercer any consecutiu amb 4 Flors d’Honor. El visitant que pren Bagergue com a destinació estarà una bona estona admirant i descobrint els racons del poble: Casa Menginat, Casa és de Pansart, l’església de Sant Fèlix del s. XII (on també es pot visitar el campanar), la Formatgeria més alta del Pirineu i el Museu Eth Corrau amb més de 2.500 peces i utensilis antics on es pot observar la història d’usos i costums de la Val d’Aran. Podreu gaudir d’un moment de tranquil·litat i contemplació a l’ermita de Santa Margalida, situada a 1 km al nord del poble de Bagergue.

A poca distància de Salardú es troba el petit poble d’ (114 habitants). A la seva entrada venint de Salardú, hi trobem un dels edificis civils més interessants de la Val, Ço de Brastet, antiga casa senyorívola bastida el 1.580, fortificada, amb finestres i portal renaixentistes. Al Pui d’Unha, la muntanya que s’aixeca davant la població, es fan vies ferrades que ofereixen unes magnífiques vistes del massís de la Maladeta.

©f ot

Bagergue

vi w.

a itn

uta

ra n

. co m

Gessa

El poble de (163 habitants) es troba a 1.232 m d’altitud, al peu de la muntanya de Corilha i vora el barranc de Corilha. Entre les cases antigues conservades destaquen Çò de Ròsa amb una notable torre cilíndrica de pedra amb escuts esculpits i en el llindar de la porta amb l’any de construcció, el 1589, i la anomenada Çò de Chelina, amb escut de data 1575.

Unha

“Naut Aran té molt a oferir: esglésies romàniques, cims que voregen els 3.000 m, rius, llacs i paisatges espectaculars”

Riquesa natural

Gastronomia

Naut Aran és el municipi de la Val d’Aran on es localitza el Bessibèrri Nord que, amb 3.015 metres, és la cota més elevada del territori. Altres cims del municipi són el Tuc de Mauberme (2.880 m), el Montardo (2.830 m), el Tuc de Barlonguèra (2.802 m) i el Tuc de Baciver (2.644 m). Al municipi també compta amb els llacs Estanh Major, Obago, Rius i Liat. De les serres pirenaiques baixen tres rius tributaris de la Garona alimentats per diferents estanys glacials que es troben a la capçalera: Valarties, l’Aiguamòg, que neix al circ de Colomèrs, o el riu de Ruda, que prové del circ de Saboredo. A l’est del municipi, es troba la capçalera de la Noguera Pallaresa, que connecta amb la Vall d’Àneu. Les excursions per llacs i muntanyes en les diferents estacions constitueixen una bona manera de descobrir la riquesa natural del municipi de Naut Aran. Per exemple, des de Baqueira es pot caminar o pedalejar fins a la vall de Ruda i accedir al cim de Ratèra, mirador natural dels llacs Saboredo, Major i Naut. També podem fer la ruta que porta pels pobles de la part alta d’Aran, d’uns cinc quilòmetres. Amb la sortida a Salardú es passa pels pobles d’Unha (on hi ha la casa Bastet, edifici senyorial del segle XVI, i la capella de Sant Blai), Gessa (amb vistes al barranc de Corilha) i Arties (amb l’església de Sant Joan, seu d’exposicions temporals del Museu dera Val d’Aran).

La gastronomia aranesa és típicament gascona, així en comparteix per exemple els patés, els soufflés, les peces de caça guisades i els crespeths, amb certes influències catalanes, sobretot respecte dels embotits i l’olla aranesa, germana de l’escudella. La naturalesa muntanyenca d’aquest vall fa que els plats de la cuina aranesa siguin calòrics i consistents, amb abundància de sopes i estofats, per als quals s’utilitzen sobretot productes locals. Destaquen les carns de boví i d’oví, la truita de riu i els bolets. L’anyell és excel·lent i abundantment consumit, com passa amb l’aviram, que es cuina estofat o es conserva en oli amb vinagre i herbes. L’ànec, com els civets i els patés, han penetrat per la resta d’Occitània. S’acostuma a acabar els àpats amb postres típiques com les creps o la crema aranesa (amb essència de llimona). Naut Aran s’erigeix en un destí turístic que captiva amb la seva bellesa natural, el seu ric patrimoni cultural i les seves activitats emocionants

Pesca i esports A Naut Aran també es poden practicar altres esports. Així, a Salardú hi ha una hípica on programen cursos i ofereixen excursions a cavall. I al municipi es pot practicar la pesca sense mort: al riu Garona, entre el barranc de Bargadèra i la desembocadura de Valarties, i entre Salardú i el pont de Naut de Tredòs; i al riu d’Aiguamòg, entre la Bòrda de Lacreu i les capçaleres del riu.

Vine al Camin dera Bruisha de Tredòs

l poble de Tredòs compta amb una ruta temàtica inspirada en les bruixes: el Camin dera Bruisha. Es tracta d’un recorregut circular ambientat en l’extraordinari món de les bruixes que té l’objectiu de posar en valor el patrimoni natural de la localitat i les llegendes pròpies dels Pirineus. La ruta és una passejada especialment dissenyada per a infants que es pot fer de forma fàcil seguint el curs del riu al seu pas per aquest municipi de Naut Aran. Bruixes i bruixots, elements màgics, cabanes de fusta, figures, escombres gegants o cares tallades en els troncs són alguns dels elements que trobareu al llarg d’aquest camí. Descobrireu també els animals que s’hi amaguen? Pot ser algún os, o un

mussol us vigilen... aneu en compte! La ruta no és massa llarga, així que fer volar la imaginació és essencial en aquest món de fantasia. Per començar el camí de la Bruixa podeu estacionar el vehicle a la zona pública d’aparcament situada al poble de Tredòs. En entrar en aquesta localitat, una espectacular cascada al costat del Garona us guiarà fins al punt d’inici de la ruta. No té pèrdua, ja que una bruixa us indica el punt de partida del camí. Al llarg del recorregut, que no arriba als dos quilòmetres de distància, us anireu trobant una acurada representació dels espais, així com una variada vegetació. Tampoc no hi falten gronxadors per als més petits. Gaudiu de la màgia i l’aventura en plena natura. Veniu al Camin dera Bruisha de Tredòs!

RACONS DE CATALUNYA

Salardú i Gessa al fons

Vielha e Mijaran és un municipi ample, divers, amb una oferta turística completa i preparada per a tot tipus de visitants. L’entorn natural és una de les senyes d’identitat més importants, ja que tots els pobles que formen el municipi es troben envoltats de muntanyes, rius i llacs a on es poden fer infinites rutes de senderisme o de BTT.

Joeu), la cascada del Saut deth Pish, la Bassa d’Oles i muntanyes com el Montcorbison, la Tuca o el Port de Vielha.

A nivell patrimonial, el municipi conserva una riquesa molt important d’esglésies de construcció gòtica i romànica en bon estat, disposant-ne fins i tot vàries a cada El Camin Reiau és el camí de muntanya natural i histò- poble. ric que vertebra bona gran part del municipi, a l’abast També podeu visitar el Museu Etnològic i la fàbrica de tothom, apte per gaudir-lo sol, o amb família i amics de la Lan on us ensenyaran moltes coses de i que permet connectar diversos pobles. les nostres arrels i de la forma de Així mateix, hi ha molts punts emblemàtics a des- viure dels nostres cobrir com: l’Artiga de Lin (amb els Uelhs deth avantpassats.

d’espais L’ampli nombre gístics i naturals, paisat l municipi han patrimonials de a aposta pel reforçat aquest da vegada més turisme, que ca es i estades en demanda vacanc ure espais a l’aire lli i de muntanya

Història de la població: Els habitants de Vielha e Mijaran, com a part de la Val d’Aran, tenen una identitat pròpia, amb una llengua particular com és l’aranès, que els atorga una diferenciació respecte a la resta de Catalunya, i amb una connexió important amb els territoris occitans. L’himne oficial és «Montanhes Araneses» de tradició occitana, i es conserven elements culturals com són els balls aranesos, amb les colles de «Santa Maria de Mijaran» i «Es Fradins de Vielha», que dansen en les diferents festivitats locals i, cada vegada més, fora de l’Aran.

Productes típics locals agroalimentaris i artesanals: La cuina aranesa és molt rica i extensa. Destaquen plats com la «Òlha Aranesa», que s’ha mantingut al llarg dels segles com un plat calòric, ja que el territori es caracteritza pel fred i les baixes temperatures duren molts mesos, i que es conforma de diferents verdures, carns i llegums, amb una composició similar a una escudella. També són molt típics els «crespèths», els «coquilhons» i els civets de senglar i cèrvol. Pel que fa a la beguda, les més popular és el «cassís», licor elaborat amb grosella negra, i «l’aigua de nodes», elaborat amb nous. Des del punt de vista artesanal, destaquen els «paèrs», típics cistells elaborats amb fusta de cirerer i avellaner que s’utilitzaven en els horts i en les terres fins fa poc per collir sobretot patates i que avui trobem a diferents establiments de restauració i altres indrets com a elements decoratius. També el tèxtil, sobretot roba elaborada amb la llana de les ovelles per sobreviure a l’hivern.

Cascada del Saut deth Pish Església de Sant Miquèu

Activitats de la població Destaquen els santets i romeries, distribuïts durant bona part de l’any, en les diferents esglésies i ermites que es troben als pobles. La fira més important de l’any té lloc el 8 d’octubre a Vielha. Una fira amb més de cent anys d’història, que es compon d’una part animal, amb el concurs de bestiar (vaques, cavalls, ovelles i cabres) i el vessant comercial, per diferents carrers, durant tot el dia. Així mateix, a nivell de curses, Vielha acull l’arribada de la Corsa Aran Per Sa Lengua, reivindicativa de la identitat aranesa, amb l’amàs de gent arribada de diferents llocs de l’Aran a peu. En l’àmbit esportiu, acull activitats com la Vielha-Molières, UTMB, Rodibook, Pedals de Foc, Cursa e Caminada des 15 Pòbles, etc.

Indústries i activitats econòmiques de referència a la població: Antigament, Vielha e Mijaran, com el conjunt de la Val d’Aran vivia majoritàriament del sector primari (agricultura i ramaderia), però des de l’obertura de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret l’any 1964, l’economia va anar canviant progressivament, i avui dia gairebé el 90% del PIB està relacionat amb el turisme (sector terciari), amb una gran indústria hotelera, de restauració i comercial als diferents pobles de Vielha e Mijaran 15

+ informació:

Tel. 973 640 018 info@vielha-mijaran.org www.vielha-mijaran.org www.visitvielha.es

La Val d’Aran té personalitat pròpia. Territori d’alta muntanya, és l’única vall atlàntica dels Pirineus catalans. Aquest emplaçament excepcional i l’antic lligam amb Occitània sumat al seu aïllament durant els hiverns de molts segles, li proporcionen a aquest petit país una llengua pròpia, l’aranès, reconeguda com a oficial a tot el territori català, i unes tradicions arrelades a la influència de la zona que és ara el Sud de França. Amb cims de més de 3.000 metres d’altitud, farcida de paisatges impressionants i llacs d’origen glacial, la Val d’Aran és un paratge ideal per a la pràctica d’esports d’aventura especialment el senderisme, la BTT i les activitats relacionades amb l’aigua - i de l’esquí, amb l’estació de Baqueira Beret, considerada la millor infraestructura hivernal de la península Ibèrica. El ric patrimoni artístic i cultural i la gastronomia singular arrodoneixen el conjunt d’atractius d’aquest territori. Descobreix-lo!

>> Arties de nit 18

>> Baqueira Beret

a Val d’Aran és una oda a la grandesa dels Pirineus. Amb valls encaixades, prats verds i cims majestuosos, la regió ofereix un paradís per als amants de la muntanya. Cadascun dels 33 pobles que integren la Val d’Aran és un petit tresor d’arquitectura i història. Vielha, la capital, captura l’essència de la regió amb els seus carrers empedrats i cases de pedra, fusta i pissarra. Arties, amb la seva església romànica, i Bossòst, amb els seus carrers florits, transporten els visitants a èpoques passades. Cada poble respira la seva pròpia personalitat, oferint una mirada autèntica a la vida a la Val d’Aran. Una extensa part del territori se situa per damunt dels 3.000 metres d’altitud i és travessat per la carretera C-28. Recórrer aquesta via permet descobrir els característics pobles de la vall i gaudir dels racons més recòndits, les seves esglésies i el seu ric patrimoni. Tot envoltat d’un espectacular paisatge natural que fa que visitar la Val d’Aran esdevingui tota una experiència pels cinc sentits en qualsevol època de l’any. Situada a l’extrem occidental dels Pirineus catalans, la Val d’Aran fa frontera amb

França a la vall de capçalera de la Garona, al vessant nord de la serralada, oberta a les planúries d’Aquitània. Aquesta situació geogràfica a la serralada pirinenca marca un caràcter propi als més d’11.000 habitants de la Val d’Aran, amb una llengua i costums autòctons que marquen la història de la comarca. La Val d’Aran ofereix nombrosos atractius per als visitants, motiu pel qual el turisme constitueix el principal motor econòmic del territori. El patrimoni arquitectònic de la zona, característic i únic, combinat amb el contacte amb la natura i una gastronomia plena de sabors i delícies, fan de la Val d’Aran una destinació obligada. Vielha, la capital i centre de serveis, atresora monuments com l’església de Sant Miquèu, d’estil gòtic i amb detalls interessants, com el Crist romànic de Mijaran o el retaule gòtic. O la Tor deth Generau Martinhon, casa senyorial amb el museu etnogràfic, i un grup d’esglésies romàniques als agregats del municipi. Són molts els exemples de l’arquitectura de la Val d’Aran, com el santuari d’Era Artiga de Lin, prop del bell paratge dels Uelhs deth Joeu, a Es Bòrdes.

Altres mostres són les esglésies romàniques de Salardú, Vilamòs i Bossòst. Cal destacar també l’antic balneari i les cases senyorials de Les, o Canejan, un nucli històric que bé mereix una visita.

Amb la seva combinació de natura majestuosa, pobles amb encant, rica cultura i deliciosa gastronomia, la Val d’Aran es revela com un destí turístic inigualable Segueix a la pàg. 20

>>> 19

>>> Ve de la pàg. 19

Natura, esport i cultura

a Val d’Aran no només constitueix una destinació perfecta per al descans i la tranquil·litat, sinó que és un indret immillorable per als visitants que vulguin estar en contacte amb la natura i practicar esports. Diverses empreses d’esports d’aventura ofereixen als participants la possibilitat de gaudir de l’emoció del descens per aigües braves, l’esquí extrem i moltes altres activitats més, incloses les més relaxades com el senderisme o la bicicleta de muntanya. De fet, la Val d’Aran ha creat la marca ÒCBIKE Val d’Aran amb més de 800 km senyalitzats per a la pràctica de la bicicleta en totes les seves disciplines.

La comarca també disposa d’una àmplia oferta d’esports d’esquí a les instal·lacions del gran complex d’esports d’hivern Baqueira Beret, amb tots els serveis necessaris per gaudir d’unes vacances a la neu. Per descansar de l’esport, o com a primera opció, l’oferta cultural de la Val d’Aran també s’estén als museus, com el Musèu Eth Corrau, el Musèu dera Nhèu d’Unhan, el Musèu dera Val d’Aran, a Vielha e Mijaran, o l’Ecomuseu de Çò Joanchiquet, al municipi de Vilamòs. La gastronomia sempre és una bona opció, tant si s’és esportista com si no, per la qual cosa es recomana tastar les delícies pròpies de la zona, com l’olha aranesa, la ‘truhada’ (patates farcides), els ‘caulets’ (col farcida) i soufflés d’influència gascona, entre altres plats, així com les postres: ‘crespèths’, ‘milhes’ o la crema aranesa. Amb la seva combinació de natura majestuosa, pobles amb encant, rica cultura i deliciosa gastronomia, la Val d’Aran es revela com un destí turístic inigualable on cada visita és una immersió en un món que captiva els sentits i deixa una empremta duradora en el cor dels viatgers. Descobriu la Val d’Aran, un tresor pirinenc que espera amb els seus braços oberts per ser explorat.

>> Arties de dia i Montarto 20

Camin Reiau.

Una excel.lent manera de conèixer el territori és fent el Camin Reiau, que recorre 150 quilòmetres a través dels 33 pobles de la Val d’Aran. És una ruta nova i antiga a la vegada. Nova, perquè s’acaba de recuperar el trajecte, i antiga perquè, com a Via Augusta, ja la utilitzaven els romans.

Pla de Beret.

Prop de Baqueira es troba aquest immens altiplà situat per sobre els 2.000 metres i que és el major del Pirineu català. Gaudiu d’aquest espectacular lloc on neixen la Noguera Pallaresa i la Garona. A l’hivern trobareu trineu de cavalls i de gossos, motos de neu fins a Montgarri, motos de neu elèctriques (Moonbikes), BTT elèctriques adaptades, esquí de fons i raquetes, i esquí i snowboard a Baqueira Beret.

3 4

Bagergue, Arties i Garòs.

Tres pobles aranesos formen part de la xarxa Pobles més bonics d’Espanya: Garòs, Arties i Bagergue, el més alt de tota la vall, a 1.419 m.

Circ de Colomèrs.

Un dels indrets més espectaculars de la vall, un grandiós circ envoltat d’estanys al límit del parc nacional d’Aigüestortes. A l’hivern es pot visitar amb raquetes o esquí de muntanya. Es recomana anar-hi amb guia.

Montgarri.

Poble actualment deshabitat, encara conserva el santuari del segle XVI i l’edifici de l’església, l’antic hospital.

©fotos de @valdaranphotos

Receptes típiques de temps passats, com els panadons d’espinacs o la coca amb samfaina

Una ciutat per descobrir

a ciutat combina atractius patrimonials com el passeig per les muralles o l’església gòtica de Santa Maria; culturals com el festival Encontats o la fira medieval de l’Harpia; i naturals com els secans de Mormur o la Bultra, el bosc de ribera on us podeu endinsar de camí cap a l’antic monestir cistercenc de les Franqueses. A més, la ciutat compta amb diferents equipaments com el Museu de la Noguera i el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre per entendre d’una manera diferent el passat de Balaguer. Prepareu-vos per gaudir una experiència autèntica! L’Oficina de Turisme, ubicada al Museu de la Noguera, ofereix diferents rutes per descobrir la ciutat. Una d’elles, la ruta literària, mostra la ciutat a través dels ulls d’autors

com Teresa Pàmies, Josep Vallverdú o Francesc Puigpelat. També hi ha dues rutes per visitar la ciutat amb els més petits, “Ens fem una selfie” i “Els tresors perduts”. Amb elles, els intrèpids exploradors que ens visitin podran gaudir experiències difícilment repetibles: des de trobar or dins el riu Segre envoltats d’ànecs, bernats pescaires o esplugabous fins a reproduir la vigilància medieval de la ciutat passejant pel pas de guàrdia de les seves muralles a nou metres d’alçada. Els atractius patrimonials de Balaguer són nombrosos. El centre històric es pot recórrer a l’ombra dels porxos medievals i amb les muralles gòtiques com a teló de fons. Al capdamunt, l’església gòtica de Santa Maria domina la ciutat.

La llum que es filtra a través dels vitralls tenyeix amb blaus i vermells més de sis-cents anys d’història. Al seu costat, separat per l’escarpat barranc del Torrent, hi ha l’altre gran temple de Balaguer, la Basílica del Sant Crist. A l’interior hi reposa una còpia de la imatge que, segons la llegenda, va arribar des del Pròxim Orient remuntant el Segre al segle XIV. El passat islàmic és molt important a Balaguer i la converteix en una ciutat amb característiques úniques. Entre les dues esglésies hi ha les restes de l’antic castell de la ciutat. Abans de l’arribada dels cristians era el palau musulmà de la Suda, finament decorat amb guixeries i materials portats des d’Orient. Els comtes d’Urgell el van convertir en la seva residència principal anomenant-lo Castell Formós i el van decorar amb ceràmica comprada als artesans moriscs de Manises i Paterna. Darrere del Sant Crist s’hi localitzen els orígens de Balaguer, el jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, la gran ciutat de temps andalusins que

van aixecar els àrabs i berbers en arribar a aquestes terres. Els materials que els arqueòlegs han localitzat en les diferents excavacions es poden veure al Museu de la Noguera on el visitant podrà experimentar com vivien els habitants d’al-Àndalus, quina vaixella utilitzaven, com eren les seves cases, com s’enterraven... A l’altre costat del riu, ubicat en un antic molí fariner, hi ha el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, un equipament únic a Catalunya, on els visitants es convertiran en buscadors d’or. Les aigües del Segre, des de temps andalusins, van ser explotades per a treure’n or! A Balaguer els visitants també podran recórrer la història a través de la cuina local caracteritzada pels productes de temporada. Per Carnaval el plat típic és l’olla amb congre sec, arròs, patates i mongetes seques. La importància històrica dels grans camps de cereal a la Noguera ha fossilitzat receptes típiques de temps passats, com els panadons d’espinacs o la coca amb samfaina.

El Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, un equipament únic a Catalunya, on els visitants es converteixen en buscadors d’or

Segueix a la pàg. 24

>>> 23

>>> Ve de la pàg. 23 No us oblideu de tastar els caragols a la gormanda o a la llauna acompanyats amb allioli o vinagreta picant. Els cultius de secà també han estat importants, com l’olivera que ha poblat els camps dels voltants deixant una xarxa de molins que fabriquen un oli de molta qualitat. Tot això acompanyat amb vi de la D.O. Costers del Segre elaborat a la zona de Balaguer, als cellers del Castell del Remei o Costers del Sió. Un vi que recorda la terra d’on ha sortit i el caràcter de la gent que l’ha veremat. Entre les activitats destacades que s’organitzen a Balaguer hi ha la festa medieval de l’Harpia, l’Encontats, la Fira Q i moltes més. La festa medieval de l’Harpia se celebra entre finals de maig i principis de juny i la ciutat s’omple de cercaviles, tendes i tavernes a l’aire lliure. Durant tres dies Balaguer retrocedeix en el temps per recordar l’època en què va ser capital del comtat d’Urgell. A la primavera, Balaguer també organitza la Fira Q, una fira on s’integren els diferents sectors econòmics de la ciutat, com són l’automoció, el comerç i serveis, la construcció i l’habitatge, el producte de proximitat, la restauració i l’oci, mitjançant diferents expositors i activitats. Tot això amb el segell de qualitat que ha caracteritzat la fira durant els darrers anys.

Al mes de setembre té lloc l’Encontats, un mercat de contes i llibres il·lustrats adreçat a públic familiar. En aquest esdeveniment els contes i les històries fantàstiques inundaran els carrers del centre històric de Balaguer. A l’Encontats els visitants poden escoltar contes mentre passegen pel carrer, fer activitats i tallers de tot tipus, comprar les darreres novetats de llibres infantils i, sobretot, impregnar-se de la fantasia que durant tot el dia inunda el centre de la ciutat. Dins el marc de l’Encontats se celebrarà la Nit de Llegendes, una nit màgica en què es llegeixen les narracions guanyadores dels Premis Zyriab d’aquest any. Juntament amb tots els seus atractius turístics, Balaguer és també un nus de comunicacions, ofereix nombrosos serveis d’allotjament i restauració i, per la seva situació, permet desplaçar-se ràpidament a diversos punts de la comarca. La situació de Balaguer permet explorar tota la comarca, anar a veure els estels al Parc Astronòmic del Montsec —un dels millors cels del món—, gaudir del turisme actiu (escalada, senderisme, parapent, barranquisme...) i descobrir els castells, les esglésies i tot el patrimoni amagat de la Noguera

Per a més informació:

TURISME DE BALAGUER turisme@balaguer.cat Tel. 973 44 51 94

www.balaguer.cat

Fotografies: Carles Rabadà, David del Val i Paeria de Balaguer

El congost de Mu entre Alòs de Balaguer i Camarasa ofereix unes vistes excepcionals de l'aiguabarreig del Segre i el Noguera Pallaresa. Al costat, l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa (s. XI), entrada sud del congost de Mont-rebei

identitat típica ribagorçana, el Pont de Suert convida a passejar, a observar i a valorar un estil de vida ramader i agrícola, on el turisme actiu rural t'ofereix un ampli ventall de propostes. Entre la capital i un seguit de pobles agregats que li aporten aquesta personalitat singular i artesana, podràs descobrir en primera persona les seves formes de vida pròpies de la muntanya compartint-les alhora amb tota la natura que l'envolta. Zones de natura gairebé verges, paisatges tranquils i relaxants on tothom pot oblidar les presses i gaudir de la natura més pura i sense contaminar. El Pont de Suert vetlla per oferir un turisme d'alta qualitat en tot el seu voltant, però sense oblidar la preservació i protecció mediambiental. Es tracta d'un indret amb una situació geogràfica privilegiada, entre la muntanya catalana, aragonesa i francesa, que es distingeix per ser el centre comercial i econòmic de la comarca de l'Alta Ribagorça.

El municipi té molt present el gran valor que la natura aporta al seu estil de vida i, per això, vol compartir en forma d'activitats, fires i festes aquesta personalitat rural. Pel que fa al patrimoni històric i arquitectònic, a cada poble s'hi troben empremtes del romànic pirinenc tan típic de la zona, així com esglésies, ermites i restes de castells que harmonitzen el territori. L'església Vella acull la col·lecció d'art sacre de la Ribagorça, i l'edifici del costat, el Palau Abacial, actualment alberga l'arxiu comarcal de l'Alta Ribagorça. El municipi del Pont de Suert està integrat per un total de vint-i-quatre nuclis agregats, els quals han mantingut una forma de vida artesanal, donant caràcter i consolidant la seva ruralia per continuar sent un motor agrícola i ramader i, a més, afavorint de forma molt positiva el seu turisme rural. Les tradicions i els esdeveniments relacionats amb tota aquesta cultura s'organitzen durant tot l'any, fet que fa que el calendari festiu del Pont de Suert sigui ben actiu i dinàmic. Caminades com la Carenes (13 d'abril), o la dels Pobles (11-12 de maig); el Cabanera Fest,

certamen d'art, gastronomia i km 0 (el 18 de maig); la Fira de la petita infància de La Carrulla (1 de juny); la trobada de vehicles antics (2 de juny); el campionat de parapent modalitat hike and fly (del 7 al 9 de juny); el Festival de Música Antiga dels Pirineus (17 d'agost); a més del tradicional Ball de Bastons (finals de juny), que encara conserva aquelles danses ben arrelades i acompanyades rítmicament dels bastons. I l'oferta festiva no acaba aquí, ja que El Pont de Suert té altres propostes tan conegudes com la seva Festa Major, La Confraria i la Festivitat de Sant Sebastià, Les Falles de Sant Joan, la Fira de la Girella (20 d'octubre) o el Festival de senderisme.

Les festes que tenen més protagonisme són les Falles de Sant Joan i el tradicional Ball de Bastons, les quals prenen els carrers del Pont de Suert durant el mes de juny. Per una banda, el costum de córrer les falles la nit de Sant Joan ja és tota una popular festa, la qual està relacionada amb el culte solar i es realitzava, en l'antiguitat, per donar gràcies als déus per l'èxit de les collites i l'arribada del bon temps. Durant la baixada de les falles, es crea un riu de foc per la muntanya, acompanyat pel so de les campanes i s'arriba fins al Barri Històric, on els fallaires acaben fent una gran foguera. Per altra banda, el conegut Ball de Bastons té lloc a finals de juny i cal dir que el Pont de Suert és l'únic poble de la comarca que conserva aquesta singular activitat cultural. Grups de dansaires armats d'un bastó de fusta a cada mà interpreten una coreografia mentre colpegen compassadament els bastons propis amb els dels seus companys. Aquesta proposta turística coincideix amb la Festa Major de Sant Pere.

Pont Medieval de Castilló de Tor

El Pont de Suert és un clar exemple del desenvolupament industrial modern, on la indústria hidroelèctrica ha estat el factor de desenvolupament econòmic ribagorçà mitjançant la construcció d'embassaments i centrals hidroelèctriques que han contribuït a l'augment de la població en aquesta zona de muntanya. Actualment, el Pont de Suert és el principal centre comercial de la comarca i on la seva activitat quant a serveis està fortament consolidada i adaptada a la principal font d'ingressos del territori, el turisme

Església Vella i Col.lecció d'Art Sacre

Falles de la nit de Sant Joan

Ponts nevats de Pont de Suert Per a més informació:

AJUNTAMENT DEL PONT DE SUERT Tel. 973 690 005 www.visitaelpontdesuert.com

una insígnia del Pla d'Urgell ns endinsem al Pla d’Urgell, una comarca petita d’extensió, però amb molt potencial, dels 16 pobles que la conformen, ens hem deixat enamorar per Barbens. Si ens posem en conversa i tirem uns anys enrere, recordem que fou conquerit pel comte Ermengol IV i fou el 1164 quan va passar a mans de l’orde del Temple i es va crear la comanda de Barbens. Sembla mentida, però en aquells temps es va construir una fortificació per separar els comtats catalans cristians del territori musulmà. Les parets de les cases de la vila feien part de muralla i la vila quedava closa i tancada per un pont llevadís. Seguint el transcurs de la història, va passar dels templers a l’ordre dels hospitalers, que van ampliar d’aquesta manera la seva comanda amb altres pobles com Penelles, Belianes i Aguilella. Els edificis més representatius del municipi s’han mantingut al llarg del temps, i avui en dia, per sort, segueixen ben construïts perquè puguem seguir gaudint d’ells. Són diferents parts de Barbens les que ens atrauen a voler explicar-vos com l’església Assumpció de la Mare de Déu data del s. XIII, tractant-se de tota una majestuositat d’edifici esta-

use u

a g ríc

ola

blert a la plaça Major, on juntament hi ha la Creu del Terme datada del 1546, formada per un capitell amb figures de sants, el calvari i la creu. Per un altre costat, també hi ha l’espectacular Castell, una casa residencial fortificada de l’època dels templers del s. XI, tot i patir modificacions, encara es conserva en perfecte estat i s’hi pot contemplar la torre quadrangular del s. XVI. Un punt molt particular de Barbens són els tres cimboris, que servien per donar llum a les cases dels pobles amb carrers estrets. A més a més, mentre recorrem els carrers i carrerons de Barbens, ens adonem que llueixen unes cases espectaculars, i és aquí on la curiositat ens pot i visitem Cal Veciana, Cal Calic, Ca l’Alzamora i Cal Cassola, que són dignes de veure per tots els detalls escultòrics i artístics que es mostren a les seves arquitectures, cadascuna reflecteix la seva pròpia història marcant el pas del temps al poble. La conversió de les terres de Barbens en regadius, el 1862, fruit de la construcció del Canal d’Urgell, marcà de manera definitiva l’agricultura del municipi. A més del conreu de cereals existent, s’introdueix el conreu de l’alfals, la remolatxa i el panís i, a partir del 1960,

E l c a s te l l

i pa

el conreu dels arbres fruiters, especialment de pomeres, que va donar renom a la coneguda poma de Barbens, essent tota una insígnia pel municipi. Actualment, han aconseguit crear la D.Q. poma de Barbens, la Poma del Pla d’Urgell. Cada any se celebra la fira de la Poma, un esdeveniment que omple el municipi de parades que mostren les varietats d'aquesta fruita de manera entretinguda i atractiva. Amb els anys s’ha afegit altres actes a la fira, com el mercat medieval, que commemora l'estada dels templers al municipi. Entre les diverses activitats que s'organitzen, destaquen l'esmorzar popular del dissabte, el sopar de germanor al vespre, els balls, els concerts i les cercaviles. Si voleu veure Barbens florit, haureu d’anar-hi cap al març, quan les pomeres exploten. També a la tardor és una bona època, ja que les fulles de les pomeres agafen unes tonalitats vermelloses precioses. Una bona manera de descobrir el paisatge de Barbens és fent la ruta entre Barbens i el Bullidor. El paisatge típic del Pla d’Urgell ha estat catalogat per l’Observatori del Paisatge com la Plana de l’Urgell. Una zona natural on l’agricultura ha anat guanyant terreny a les zones naturals.

J d 'a r t . A . Z a f

Bullidor

L’església Assumpció de la Mare de Déu, del s. XIII i la Creu del Terme, del s. XVI, formada per un capitell amb figures de sants, el

D éu

calvari i la creu, comparteixen

L' A g

l el

s u m ci ó d p

a el

majestuositat i expectació

a la plaça

Major del

M municipi

L’art no és indiferent per a Barbens, on des de fa temps, es treballa per mostrar aquest talent des de diferents vessants, com els murals de Swen Schmitz Coll, l’artista que ha decorat les parets del poble amb uns murals espectaculars, amb motius templers i de la vida al camp que identifiquen el poble. Una altra manera és amb els museus, on es poden veure les eines agrícoles que han sorgit amb els anys i que ara són autèntiques relíquies. Un d’aquests museus és gestionat pel veí Salvador Sarri, situat on abans hi havia el cinema Espanyol i l’altre, gestionat pel veí Josep Canela, està situat a la cantonada del carrer Domènec Cardenal amb el carrer Urgell. Hi podeu veure des de ventadores, carros, trills, forques fins a altres eines destinades a usos agrícoles. D’altra banda, també hi ha l’Espai d'Art Josep Aragonès Zafra, un pintor expressionista que pretén exposar al públic les seves obres d'art pictòriques i, a la vegada, que el lloc es converteixi en un espai per realitzar activitats de signe cultural i de promoció del poble de Barbens. Aquí no s’acaben els atractius per voler fer turisme per Barbens, n’hi ha molts més que deixem que consulteu a la seva pàgina web i, sobretot, que visiteu en primera persona

AJUNTAMENT DE BARBENS Tel. 973 652 638 ajuntament@barbens.ddl.net

al ur

Swen S s de

Per a més informació:

es Borges Blanques és la capital de les Garrigues i la catalana de l’oli, un reconeixement guanyat a pols per la seva llarga trajectòria. A mitjan segle XIX va arribar l’expansió de l’oli que acompanyaria el futur creixement de la vila fins a l’actualitat. Com a dada, destaca el fet que l’any 1918 al municipi hi havia 62 molins i 90 premses hidràuliques per produir l’or líquid. I és que a les Borges Blanques tot gira al voltant de l’oli, i per conèixer-la, és imperatiu visitar la Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra i les Garrigues (del 19 al 21 de gener de 2024). Aquest esdeveniment destaca la salut i la dieta mediterrània, incentivant el consum i la cultura de l’oli, un element central a la taula local.

Més enllà de les oliveres i or líquid, les Borges Blanques ofereix una àmplia gamma d’atractius. Encerclada per la plana regada pel canal d’Urgell i els altiplans de la Depressió Central, el seu paisatge és divers i fascinant. L’origen del poble es remunta a un antic castell ibèric, resistint les dominacions romana, visigòtica i musulmana. El nom sembla derivar dels sarraïns, que veien les borges com a torres, mentre que el qualificatiu de “blanques” fa referència a les pedreres de materials calcaris. Entre els tresors arquitectònics destaca la capella de la Verge dels Dolors, coneguda com la capelleta, de 1743, i l’església parroquial de l’Assumpció de Maria, amb un campanar de cinquanta metres i un orgue amb més de 200 tubs.

El passeig del Terrall, amb dues basses i un gran jardí, ofereix una mirada única a la història local, amb elements com una premsa d’oli del segle XVII, un monòlit dedicat al pagès de les Garrigues, un monument a la sardana, un a Francesc Macià, un altre a les víctimes garriguenques de Mauthausen i alguns dels arcs i columnes originaris de l’antic claustre del convent del Carme, enderrocat el 1974. La plaça del Primer d’Octubre, amb àmplies porxades formades per 51 arcades que sostenen els 39 edificis que la componen. Alguns són casals notables amb elements renaixentistes dels segles XVII i XVIII. Sobre la llinda d’un dels balcons hi ha un escut que data de 1614 i també una gàrgola situada a la part superior d’un dels edificis. La plaça ha estat el marc del mercat ambulant i el motor comercial de la ciutat. El mercat setmanal s’hi celebra cada dimarts al matí des del 1336. El palau del Marquès d’Olivart és l’edifici civil més important de les Borges Blanques. Hi destaca el tipus edificat organitzat en dos patis, les façanes exteriors i del pati de carruatges i les sales nobles de les plantes primera i segona. Aquest palau és un dels edificis més importants de la població, el qual va lligada al llinatge dels Olivart. Es diu que aquest palau tenia un pas soterrani d’evasió que comunicava amb el Terrall.

L’ermita de Sant Salvador, a 3,4 quilòmetres en direcció a Cervià, és una joia humil de l’arquitectura romànica-gòtica. Al terme municipal destaquen els jaciments de pintures rupestres a la Balma de les Roques Guàrdies, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO i que constaten la presència humana a les Borges fa molts anys (6.500 anys abans del present). Si es desitja observar més jaciments arqueològics de la comarca és recomanable la visita al Museu Arqueològic que es troba al Palau Marqués d’Olivart, el qual també acull l’Ajuntament. Amb excursions als Nou Salts del Canal d’Urgell, la Font Vella a prop de l’ermita de Sant Cristòfol i la zona dels Bessons inclosa al Pla d’Espais d’Interès Natural, les Borges Blanques revela la seva riquesa natural i cultural per als qui decideixin explorar-la.

La plaça del Primer d’Octubre, està formada amb 51 àmplies porxades arcades que sostenen els 39 edificis que la componen; alguns són casals notables amb elements renaixentistes dels segles XVII i XVIII

Segueix a la pàg. 32

>>> 31

>>> Ve de la pàg. 31 El campanar de l’església parroquial de l’Assumpció de Maria arriba als 50 metres

L’Espai Macià: L’Espai Macià és un centre d’interpretació de la figura de Francesc Macià, amb arrels borgenques. A l’Espai Macià es mostra, comparteix, recupera, preserva i difon el patrimoni documental, gràfic, audiovisual i sentimental lligat a qui fou president de la Generalitat de Catalunya. Antic molí d’oli de Cal Gineret: És un Centre d’Interpretació de la Memòria Democràtica de la Guerra Civil, que s’ha museïtzat i s’hi ha incorporat un equipament audiovisual permanent per viure una experiència que recrea la història en primera persona d’una parella que vivia a les Borges l’any 1938. El molí és un dels 60 que existien antigament a les Borges Blanques. L’espai, que va ser utilitzat com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil, és un edifici senyorial que es troba ubicat a la cruïlla del carrer la Font i el carrer Sant Pere. Amb la recuperació d’aquest equipament -en què s’ha deixat al descobert les voltes de canó existents-, les Borges Blanques ha volgut conservar el patrimoni històric i cultural del municipi, que passarà a formar part de la Ruta de l’Oli. Museu de Cal Pauet: Un Museu que recrea el paisatge de la nostra infantesa. Cal Pauet us fa reviure la vida col·legial dels anys 50 i 60, els jocs de carrer, l’escola, els llibres d’estudi, el cinema, els tebeos, la publicitat, les joguines... així fins a dos mil cinc-cents objectes per recordar... La memòria primera és l’última que es perd Per a més informació:

La Plaça

Espai Macià

Parc de la Font Vella

Les cabanes de volta

La Capelleta

Espai d’Interès Natural els Bessons

Museu arqueològic

Canal d’Urgell

L’església

L’ermita de Sant Salvador

El Terrall

Castellots

Palau del Marquès d’Olivart

Roques Guàrdies i Patrimoni Arqueològic

Cal Gineret

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES Tel. 973 142 850 · ajuntament@lesborgesblanques.cat

A l’Espai Macià es mostra, comparteix, recupera, preserva i difon el patrimoni documental, gràfic, audiovisual i sentimental de Francesc Macià, qui fou president de la Generalitat de Catalunya

El certamen internacional de curtmetratges d’animació tindrà lloc a La Violeta i projectarà 22 pel·lícules

ls pròxims 26 i 27 de gener tindrà lloc al casal auditori La Violeta d’Altafulla la segona edició de l’Ànima Jove. Es tracta d’un esdeveniment únic a la demarcació de Tarragona, on difondre l’art de l’animació i gaudir dels curtmetratges d’animació més destacats del panorama mundial. I amb una clara vocació d’esdevenir un festival d’animació de renom en un futur pròxim. Aquesta segona edició, arriba amb novetats. En primer lloc, passa a ser un festival amb seccions competitives, on s’atorgarà un premi del públic. En segon lloc, es crea una nova secció, anomenada Panorama, on projectarem els treballs més premiats internacionalment. I, per últim, gràcies a la col·laboració amb Viu Lleure i la Regidoria de Benestar Social, oferim un servei gratuït de ludoteca per als infants, a les sessions de tarda. No hi ha excusa per no venir a gaudir de l’Ànima Jove. A més, dins de la vocació educativa intrínseca en

l’ànima del festival, també s’ha donat el tret de sortida a una nova proposta: el CreÀnima LAB. Es tracta d’un taller d’animació per a nenes i nens de 8 a 12 anys. Es va dur a terme durant dos dissabtes de desembre de 2023. Els infants van aprendre a crear històries i a animar en stop-motion. Del taller, n’han sortit tres peces curtes, que es projectaran en la secció infantil del festival. En aquesta edició, s’han inscrit 145 curtmetratges procedents de 22 països, dels quals s’han seleccionat un total de 22 pel·lícules per a les 3 seccions competitives. Gairebé un 60% de curtmetratges dirigits o codirigits per dones. D’entre totes les propostes en destaquen les següents: “Ice Merchants”, nominat als premis Oscar 2023; “27”, “Dog Apartment” i “Un Genre de Testament”, “Short list”, nominat als premis Oscar 2024); “Amarradas”, nominat als premis Goya 2023; “Becarias”, “Todo Bien”, “Todo Está Perdido” i “Txotxongiloa”, nominat premis Goya 2024

Una imatge del taller CreÀnima LAB, que es va portar a terme al desembre. / MWS

Un paradís per als amants de la natura i el senderisme Mar o muntanya? A l’Hospitalet de l’Infant i la vall de Llors ningú no està obligat a triar entre una opció i l’altra, perquè fusiona els dos elements. La combinació de mar i muntanya obre un ampli ventall de possibilitats per fer activitats a l’aire lliure o, simplement, gaudir dels paisatges del municipi. En aquesta època de l’any, en què els passejos i les excursions venen més de gust, recórrer els seus camins és una experiència molt recomanable. A més de les platges i el patrimoni històric i cultural, la destinació destaca per la seva proposta senderista. L’Hospitalet de l’Infant i la vall de Llors té una xarxa de camins i pistes forestals d’uns 180 quilòmetres. Per poder aprofitar aquesta extensa xarxa els últims anys s’han creat diverses rutes, algunes una mica més exigents i pensades per a persones que volen fer esport i d’altres amb un caràcter més familiar i lúdic. Aquest és el cas, per exemple, del sender litoral del Jonquet, que un any 36

més ha tornat a rebre el guardó de Sender Blau. Un reconeixement que aquest 2023 també ha rebut el camí que uneix els nuclis de Masboquera i Masia Castelló. Aquest sender, de 4.490 m i de dificultat baixa, arrenca amb una lleugera pujada al poble de Masboquera, de cases baixes i carrers estrets, on s’inicien diverses rutes a peu i amb BTT; i arriba fins al nucli medieval de Castelló, que compta amb edificacions recuperades per part d’una associació

local (l’Associació Masia de Castelló), que treballa per dinamitzar i posar en valor aquest emplaçament, fent treballs de recuperació i actes festius i culturals durant tot l’any. La tornada d’aquesta ruta circular es fa seguint l’antic camí empedrat, de gran valor natural i patrimonial, amb una lleugera baixada que permet arribar còmodament fins al nucli de Masboquera. Aquests camins transcorren per indrets que permeten als visitants gau-

dir d’unes vistes espectaculars, com ara panoràmiques de la costa i les muntanyes litorals, paisatges protagonitzats pels característics marges de pedra seca de la zona, pels barrancs de la part més plana de les muntanyes o per l’espai natural protegit del Torn... Entre aquests itineraris, de diferents dificultats i distàncies, destaquen atractius turístics com la zona rocosa de la Mola de la Viuda, el poble abandonat de Remullà o el coll de Presó, des d’on es veu el poble de Vandellòs. Les vistes del mar, del delta de l’Ebre i del Camp de Tarragona en general també es poden admirar des de la Mola de Nadell a l’Hospitalet de l’Infant, a més de les formacions rocoses del barranc de Llèria. Els últims anys han cridat molt l’atenció rutes senderistes que ens apropen a llocs espectaculars com la Cova de la Portadora o la Cova del Nadell

Per a més informació, podeu contactar amb l’Oficina de Turisme a través del telèfon 977 82 33 28, amb un correu electrònic (turisme@vandellos-hospitalet.cat) i ara també a través de WhatsApp (podeu enviar missatges al 674 249 628).

Més informació a:

www.hospitalet-valldellors.cat

iba-roja d’Ebre és un paradís dels esports fluvials i de la pesca, amb indrets paisatgístics i naturals de gran valor que es poden recórrer amb bicicleta o fent senderisme per rutes senyalitzades i amb nombroses tradicions i festes que recorden el ric i divers passat de la població.

l’àrea cobreixen bona part de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Matarranya i el Baix Cinca.

El municipi atreu tant pels encants del seu nucli antic com pels seus voltants. L’evolució històrica, amb l’empremta dels templers, hospitalers i sarraïns, ha donat forma al conjunt medieval al voltant del castell templer. Dins el nucli històric destaquen les restes de la fortalesa, així com la presó, el molí, el mirador de la Pena i diverses portalades del segle XVII.

La Garita una torre medieval de vigilància, ofereix també atractives vistes sobre Riba-roja i el seu terme, així com del nord de la Ribera d’Ebre i la zona del Montsant (Priorat).

Per la seva banda, l’ermita de Santa Madrona, construïda vers l’any 1900, té un portal amb escut treballat en pedra que recorda la llegenda de la Santa. Localitzada en una elevació singular sobre el riu, disposa de magnífiques vistes.

Paradís de pescadors

A Riba-roja tot gira al voltant de l’Ebre. És el primer municipi que dona la benvinguda a aquest riu en la seva entrada a Catalunya i que el guia cap a la sortida a la Mediterrània. Situat

L’església parroquial de Sant Bartomeu, d’estil barroc tardà, construïda pels hospitalers al segle XVIII, és una obra de gran interès i amb una façana d’especial bellesa des de la qual s’alça el campanar. Fora de la població, l’ermita romànica de Berrús, dedicada a Santa Magdalena i antiga església del desaparegut poble del mateix nom, fou traslladada pedra a pedra des de l’emplaçament original al llarg de la construcció del pantà. Centra un espai de gran bellesa natural i una zona de lleure que inclou refugi i berenadors, a més d’una font. Les vistes de

El riu és vida.

en un emplaçament privilegiat dins un meandre, tant el poble de Riba-roja d’Ebre, amb el seu nucli antic, El pantà de Riba-roja, amb la seva resclosa i la central hidroelèctrica construïda el 1966, és un enclavament destacat pels amants de la pesca esportiva. Els pescadors tenen en aquest municipi un reclam de primer ordre

com el seu ampli terme municipal, ofereixen notables i diversos punts d’interès.

amb projecció internacional. El silur, la carpa, el luciperca, la perca i el barb en són els principals protagonistes, tots assequibles gràcies a les facilitats que proporcionen les instal·lacions dels ports fluvials del final del barranc de Sant Francisco.

“Església i nucli antic” Foto de l’Ajuntament

Riba-roja també destaca pels esports fluvials de tota mena, en especial per la navegació turística a través d’empreses de lloguer d’embarcacions. L’oferta consisteix bàsicament en vaixells de motor coberts i descoberts de diferents capacitats amb èmfasi en el turisme familiar. També es pot practicar el piragüisme i la moto nàutica. Durant els passejos es poden contemplar paratges com la unió del riu Matarranya amb l’Ebre per la seva riba dreta o les restes del campanar de Sant Joan Evangelista de l’antic poble de Faió, que emergeix del riu Ebre.

Gastronomia i tradició Gastronòmicament, la Ribera d’Ebre és famosa pels seus productes de pastisseria, herència de l’època sarraïna: capsetes, pastissets, coquetes de sagí, orelletes, redoltets i borregos. I com a plat típic de cuina casolana, la clotxa, que consisteix a buidar de molla un pa per un cantó i omplir-lo d’arengada feta a la brasa, alls i tomàquets escalivats, oli d’oliva i es torna a tapar amb la molla.

Terra de diversitat Més enllà de l’aigua, la natura de Riba-roja ofereix paisatges de flora i fauna especialment interessants, sobretot als voltants de les ermites de Santa Madrona i de Santa Maria Magdalena de Berrús. Destaca, per sobre de tot, la importància i diversitat de l’Espai d’Interès Natural Riba-roja, que ocupa un ampli terreny a banda i banda del riu a la zona de l’embassament. A Riba-roja hi ha tot un seguit de rutes per fer en bicicleta o a peu, pensades per gaudir del paisatge, la història i la fauna autòctona. La xarxa de camins que travessen el terme de Riba-roja ser-

“Arbustos i boscos sobre l’embassament (EIN Riba-roja)” Foto de Jaume Agustí

veixen per connectar amb les poblacions veïnes. Per Riba-roja també hi passa el tram 37 del GR 99, el Camí Natural de l’Ebre, un sender de llarg recorregut que parteix de Cantàbria, on neix el riu, i finalitza a Riumar, on desemboca a la Mediterrània. En el tram de Riba-roja, el camí baixa d’Almatret per l’esquerra de l’Ebre, travessa l’Espai d’Interès Natural de Sebes i fa cap a Flix. A la banda dreta, cal mencionar el camí de les Deveses, que porta al mirador de Riba-roja. Coincideix amb l’antic Camí de Sirga, destacable per la història humana, comercial i de transport que va generar.

A Riba-roja també conserven les tradicions festives, entre les quals destaca la festa de Santa Àgueda i, dins de la Festa Major (a l’agost): la processó amb el Pa Beneït, la Cursa Pedestre, la Festa del Riu i la Nit del Foc. En el panorama cultural cal destacar la recuperació de la Jota local com una de les principals fites dels darrers anys.

“Un bon oli fa una bona clotxa” Foto de l’Ajuntament

Riba-roja d’Ebre, vila on el riu és vida, convida els visitants a viure-la en primera persona

www.riba-roja.cat

Plaça de la Vila, 1· 43790 RIBA-ROJA D’EBRE (Tarragona) • Tel. 977 416 003

Àrea de Promoció Econòmica

Un viatge al passat ple de misteri, acció i enigmes apte per a tots els públics

Al Carrer del Balç, un singular carrer medieval de Manresa, estan passant coses estranyes... La Paula ha desaparegut i us necessitem! Som l'equip d'investigació del Carrer del Balç, i d'ençà que la nostra companya es va trobar un estrany medalló de l'època medieval no hi ha ni rastre d'ella! Però ens ha deixat pistes que no entenem... Potser perquè esbrinem on es troba? Diuen que hi ha una maledicció al Carrer del Balç, però nosaltres no creiem en supersticions! Ens ajudeu a resoldre aquest misteri?

El misteri del Carrer del Balç és una activitat interactiva d'oci pensada per a grups. El vostre equip haurà de resoldre diferents reptes, tot investigant les pistes que trobareu per poder superar totes les proves a temps. De temàtica medieval i esperit cooperatiu, es poden escollir tres nivells de joc: Estàndard; Expert, per als més agosarats; i Familiar, amb les proves i l'ambientació adaptades per a tots els públics. Endinsa't en aquest viatge al passat ple de misteri, acció a contrarellotge i enigmes en aquest conjunt patrimonial únic situat al cor de Catalunya! Per a més informació i reserves, visiteu www.manresaturisme.cat

Per a més informació: TURISME DE MANRESA • Tel. 938 78 40 90 www.manresaturisme.cat

Navàs el caràcter d'una terra

avàs remunta segles enrere i és una finestra oberta al Prepirineu i porta d’accés al Berguedà, amb la mirada posada a Montserrat i regat pel Llobregat i el Cardener. Al municipi hi trobareu natura, història, gastronomia i la tranquil·litat que necessiteu per a gaudir, cuidar-vos i viure experiències genuïnes amb la parella, la família o els amics, tot visitant esglésies romàniques, vestigis neolítics o altars barrocs.

Reviu el patrimoni cultural, històric i arqueològic Navàs està format per 80 km² d’indrets, racons, moments i experiències per descobrir un passat de vinyes i oliveres, de pagesia, masos i creences. A Navàs, l’antiga fàbrica de Cal Forcada i el seu canal són els màxims exponents del seu passat industrial, a peu del Llobregat. Navàs també s’enorgulleix de la vitalitat de les seves festes: la Fira de Primavera, la Fira de Tardor i la Festa Major, i del nou espai de la tradició cultural i festiva que representa El Traster, on es poden visitar l’Òliba, els Bastoners, els Cascavells, els Nans i els Gegants navassencs. El Mujal, a tocar de Navàs, obre la porta d’un extens territori rural, on el Centre d’Apropament a la Natura ens convida a viure una experiència singular. Ben a prop, l’església de Sant Cugat del Racó ens transporta al segle XI amb una construcció de creu grega única a Catalunya i de gran valor arquitectònic. Al centre del terme s’alça Castelladral, antic cap de municipi, on trobarem una de les millors panoràmiques d’interior, amb Montserrat al davant i els Pirineus al nostre abast. A l’extrem oest del municipi, propera a Cardona, l’església de Santa Fe de Valldeperes conserva importants retaules barrocs del segle XVII. Més al sud, hi trobem el nucli de Torroella i l’antiga colònia tèxtil de Palà de Torroella amb la fàbrica, les cases dels treballadors, l’església, la casa de l’amo i unes ofertes gastronòmiques molt interessants. 42

Relaxa’t a la natura Racons i moments de natura prop de Barcelona per desconnectar, fer salut, relaxar-vos i gaudir. Podeu conèixer el territori en BTT, cavall o practicant senderisme per les diferents rutes senyalitzades, camins i corriols, com els que conformen les Rutes Pintoresques. Si us endinseu en el territori, descobrireu els vestigis arqueològics del nostre passat, com tombes excavades a la roca, dòlmens o el Pla de Sant Pere, referència arqueològica juntament amb el Collet de les Caixes, que dota Navàs de caràcter.

Gaudeix dels productes de la terra

Arreu del municipi s’hi conserven vestigis que expressen el caràcter eminentment rural i vinícola del nostre entorn. Barraques de pedra seca, tines medievals, dipòsits, premses excavades a la roca i molins aquí i allà expressen el nostre passat i ens relaten una intensa activitat vitivinícola des de l’època medieval. La vinya i l’olivera són doncs motors econòmics del nostre passat no tan llunyà. Recuperar i posar en valor antigues vinyes i varietats autòctones com el mandó o el sumoll és ja una realitat al nostre municipi on l’activitat dels vinyaires es recupera i creix. Un exponent n’és l’aposta cultural a través del Centre Enoturístic del Pla de Bages, l’èxit del Maridatge i Mostra de Vins del mes de març o el Tastaentorn, durant la Fira de Tardor, amb vins, formatges i gastronomia navassenca. L’oli, amb les varietats autòctones corbella i verdal com a punta de llança, vol ser també un dels sectors a recuperar, on algunes iniciatives ja produeixen olis ecològics i d’alta qualitat. Els fruits del nostre territori defineixen Navàs, el caràcter d’una terra No et perdis tota l’actualitat de Navàs, segueix-nos a @ajuntamentnavas o visita www.navas.cat. Per més informació:

www.navas.cat

Balma de Comaposada

Font de Gusart

Mujal per la carena

A Navàs trobareu racons i moments de natura per desconnectar, fer salut, relaxar-vos i gaudir 43

Fo to

@ de fia ra Ma

r ta la Cul

Fo to e @M ad afi gr

arta Culla

ra fia

s Pére arlo C @

Fot

lla Cu

rta Fotografia de @Ma

a comarca de la Selva ens regala indrets naturals plens de llegendes, i un d’ells és el municipi d’Osor. Situat al bell mig d’una vall entre muntanyes i turons, aquest municipi de cases de pedra i carrers estrets, està dividit per un pont de pedra de més de 6 segles d’història, el Pont Vell. Aquest pont d’estil romànic i empedrat és un dels punts més fotografiats de la vila, que passa per la riera d’Osor, un afluent del riu Ter i un dels rius més cabalosos de la serra. Les seves poblacions veïnes son Anglès, Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Farners, que comparteixen l’espai natural i encantat de les Guilleries, de boscos frondosos, camins i aigua, gràcies a la qual la vegetació és impressionant. Tot això et convida a descobrir les rutes de senderisme, hi ha més d’una vintena de rutes senyalitzades per recórrer Osor i la seva rodalia, que ben segur et portaran a veure llocs màgics de gran valor turístic natural.

Osor et convida a visitar els seus negocis artesans i els allotjaments rurals que et permetran poder ferhi una visita, descobrir els seus productes locals, la gastronomia i les tradicions més arrelades. Et portem a la Font del Borrell, una de les fonts més conegudes de la comarca i documentada des del segle XVIII, on assaborir l’aigua més fresca i pura. Després, visitem el forn d’Osor de Can Peret, on s’elabora el pa des de fa quatre generacions, amb aigua dels torrents de la vall, massa mare i fusta dels

Descobreix les seves rutes senderistes, et portaran a veure llocs màgics de gran valor natural

Vine a Osor i descobreix els seus productes locals, la gastronomia i les tradicions més Fotografia de @Marta Culla

castanyers de les Guilleries, amb un forn centenari de volta de pedra. I què et sembla provar els embotits casolans de la Carnisseria Pilar Coll? I un àpat de cuina tradicional catalana a Can Sidru, la Taverna del Sobirà, l'Hostal de l'Espinau o al Bar de la Piscina, acompanyat d'un bon vi de Can Calic al carrer Major de la Vila. Perquè els vilatans i vilatanes saben apreciar el pas tel temps i han vist com, a poc a poc, Osor ha anat evolucionant, donant la benvinguda a tothom que els visiti i vulgui passar uns dies envoltats d’un patrimoni de més d’onze segles d’història. El barroquisme dels seus carrers empedrats parlen per si sols. Si ens hi endinsem, podrem observar un

llegat arquitectònic singular, com la casa de Can Roure, el qual hi predomina un finestral gòtic de gran bellesa i un portal adovellat de mig punt. Altres cases com la de Can Casamitjana o Can Margarits defineixen perfectament l’estil del poble, peculiar i pintoresc, que atrapa i encanta a tots els amants de la muntanya. Un altre element que s’hi destaca és l’església de Sant Pere, un antic temple romànic de l’any 1125 i que, actualment, és d’estil barroc i coronat pel campanar. També la Torre de Recs, una torre robusta i quadrada edificada amb posterioritat a 1439, la qual s’usà com a presó a partir del segle XIX, per això també se’n diu Torre de la Presó.

arrelades l’any, mantenint tradicions i balls, com el Ball del ciri, que es remunta al segle XVI i en el que hi participa tot el poble durant la Festa Major del Terç, el tercer diumenge de cada setembre. Nosaltres no ens volem perdre aquest racó tan màgic, ens vols acompanyar? Per a més informació:

AJUNTAMENT D'OSOR Telèfon 972 44 60 00

www.osor.cat

El municipi es manté viu d’activitats i esdeveniments durant tot 045

Centre administratiu i econòmic de la Vall de Ribes, el més semblant a una petita ciutat que es pot trobar en aquest racó del Pirineu català. Amb una distribució peculiar i envoltada de rius, té absolutament de tot, i igual que la resta de pobles de la vall, és una destinació ideal per gaudir del concepte de slow days. La vida sense pressa, aquella en què es gaudeix de cada detall, des del primer raig de sol fins a la brisa del capvespre, és la que t’espera a Ribes de Freser.

ibes de Freser va ser fundada en la confluència dels rius Freser, Rigat i Segadell pels comtes de Cerdanya, que entorn de l’any 1000 la van dotar de l’església de Santa Maria i del castell de Sant Pere. A l’època medieval moderna passà per diverses vicissituds, provocades per la seva casual pertinença al regne de Mallorca o per la proximitat a França, país que envaí diverses vegades la vall i que va provocar l’enderrocament del castell. El rei Felip V va suprimir la vegueria de la vall de Ribes a partir del 1714, en va assumir la gestió i el control de les aigües dels rius, la força motriu de la qual va tenir molta importància per al desenvolupament econòmic i industrial de la vila. Tradicionalment, Ribes havia viscut de l’explotació de mines i de les aigües fins a finals del segle XIX, en què, amb la revolució industrial, s’hi va instal·lar les fàbriques de paper i les colònies tèxtils. La crisi dels anys setanta va comportar una reconversió turística de la vall i convertí el municipi en un lloc privilegiat per a l’estiueig, el termalisme i el turisme de muntanya. Com a poble pirinenc, manté una idiosincràsia i tradicions pròpies, com el Concurs de Gossos d’Altura, que recorda i reviu el món dels pastors. Des de l’any 1919, Ribes està connectat amb Barcelona per ferrocarril, i des de l’any 1931 un tren de cremallera porta al santuari i a l’estació d’esquí de Núria. Ribes de Freser és un lloc ideal des de fa anys per l’estiueig. El poble es troba a la confluència dels tres rius de la Vall de Ribes, el Freser, el Rigat i Segadell, situació que provoca que estigui dissenyat en forma d’Y i protegit per altes muntanyes. El poble que té un actiu calendari d’esdeveniments llueix amb orgull els seus trets distintius, el lleure dins de l’entorn natural i rural, la diversitat dels seus serveis locals, de proximitat i qualitat i l’arrelament de les seves tradicions. Ribes de Freser són els Pirineus més a prop de Barcelona i des d’on pots agafar el cremallera per pujar a la Vall de Núria també. Segueix a la pàg. 48

>>>

>>> Ve de la pàg. 47

Activitats

Actualitat

Les activitats disponibles a Ribes de Freser es multipliquen. Si t’agrada el cinema, estàs d’enhorabona: Ribes de Freser té un antic compromès amb el cinema documental i mediambiental. També és el lloc des del qual gaudir de la popular via ferrada, que transcorre per un itinerari d’origen volcànic de bellíssima estructura. I és que si busques caminar i descobrir cada racó de la Vall de Ribes, ho tens fet: per Ribes de Freser passen rutes en totes les direccions, algunes com les fonts, els fortins i els millors miradors de la zona. No t’oblidis la càmera o te’n penediràs.

Ribes de Freser és un perfecte reflex de l’evolució de la societat al llarg de la història. La revolució industrial i l’avenç tecnològic han aconseguit que el poble visqui del camp. I és que són molts els viatgers que saben que els slow days a Ribes de Freser són una altra història: a la pau i la tranquil·litat que es respira a cada pas s’uneixen els esdeveniments i festes durant tot l’any. Quan vinguis només has de deixar-te emportar.

Allotjaments Passa la nit com vulguis perquè l’oferta d’allotjament a Ribes de Freser és potent. Petits hotels, hostals, cases rurals amb encant… I per posar la cirereta al pastís, un passeig a peu o amb cotxe fins al refugi Pla d’Erola, a 1.524 metres d’altitud, on podràs degustar el millor de la gastronomia de la zona: arròs de muntanya, carn a la brasa i, per descomptat, els celebèrrims embotits de la Vall de Ribes.

Gastronomia A aquesta petita ciutat a la muntanya acudeixen viatgers i locals de la vall a la recerca d’assaborir els millors plats de la regió. La sopa de pastors, la de neu o la Canamillana t’esperen en cada cuina de cada restaurant de Ribes de Freser. I quan acabis, les postres; tota una especialitat de la zona. Tria restaurant, un a cada àpat, i no et deixis res per tastar: cada xef té la seva especialitat.

Batet, Bruguera, Ribes Altes i Ventolà Els nuclis agregats a Ribes de Freser, cadascun amb el seu encant particular. Des de Ventolà, ubicat a 1.385 metres d’altitud, podreu gaudir d’unes vistes de somni de la Vall del Rigat; a Batet, una encantadora capella us donarà la benvinguda; a Ribes Altes els locals viuen a belles masies i cases de pagès, i a Bruguera ho fan al mig d’un bosc de pins cromàticament particulars

+ informació:

AJUNTAMENT DE RIBES DE FRESER Plaça de l’Ajuntament, 3 · Tel. 972 72 71 84 ajuntament@ajribesdefreser.cat

n un indret enmig de la natura, la població de Queralbs es troba concentrada dins d’un àmbit poc extens i agrupada en petits nuclis. Poble de pastors i amb tradició minera, el municipi s’envolta de boscos i muntanyes i meravella a tothom qui el visita. Un ambient de tranquil·litat pren el protagonisme entre els seus carrers, empedrats i sinuosos, i l’aire fresc de tardor et relaxarà per poder gaudir encara més de l’experiència turística. Una de les construccions més emblemàtiques del municipi és l’Església de Sant Jaume de Queralbs, datada dels segles XV i XVII i composta per sis arcs adovellats de mig punt, els quals constitueixen un conjunt dels millors exemplars de porxo del romànic català. Del seu patrimoni monumental i històric,

Queralbs en destaca el seu castell, del qual encara avui en dia s’hi conserven algunes restes a la part baixa del poble. Diverses rutes i excursions per la natura tenen el seu punt de sortida des del poble, les quals són de diversa dificultat i adaptades a tota classe d’aventurers. Queralbs proposa un turisme rural ben singular que s’identifica amb tota la vall de Ribes i on es comparteixen els paisatges més inhòspits i verges, dignes de visitar. La tossa del pas de lladres, el refugi d’Ulldeter o la Vall de Núria són algunes de les destinacions les quals pots arribar des de Queralbs, sigui a peu, en bicicleta o amb tren-cremallera. Queralbs també forma part del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, un indret de natura d’una bellesa incomparable i el qual proposa diferents recorreguts per descobrir la flora i

Església de Sant Jaume

Masia típica catalana

Santuari de Núria

la fauna d’alta muntanya. La varietat existent de natura és deguda a un territori de notable complexitat orogràfica i de Passarel·la penjant gran diversitat paisatgística. El municipi de Queralbs també té diversos nuclis agregats com són la Vall de Núria, La Farga, Fustanyà, Rialb, Vilamanya i El Serrat. Cadascun d’ells aporta a la zona el seu atractiu típic de muntanya, amb unes vistes panoràmiques de la vall impressionants. Per la seva banda, la Vall de Núria pren el protagonsime quant a turisme actiu, sigui d’estiu o d’hivern. Durant l’ època de fred, l’activitat d’esquí i l’estació de Núria reforcen encara més el turisme rural i actiu de la zona, on milers de visitants arriben a la vall. Queralbs, després de Ribes de Freser, és parada obligatòria abans de pujar cap a Núria, lloc al qual podràs arribar des del poble i amb el trencremallera. Les fires i festes del municipi deixen entreveure la seva tradició i la gastronomia de muntanya identifica les arrels del territori pirinenc de Queralbs. Descobrir aquest indret és viure tot un paradís, és trobar-se amb regals de la natura i amb experiència relaxant per desconnectar. Practica activitats a l’aire lliure i aprofita cada instant, respira i passeja per gaudir de camins i rierols, el territori de Queralbs et sorprendrà.

Queralbs - Vall de Núria Una vall pirinenca, la neu, la natura i tu. Et trobes a la Vall de Núria, l’indret ideal per gaudir de l’hivern i de la temporada d’esquí. Núria és un dels punts més elevats de la Vall de Ribes i és de les més característiques i conegudes de Catalunya. Acull un turisme familiar, la tranquil·litat i la relaxació necessàries per gaudir de l’hivern amb una àmplia varietat de propostes d’oci relacionades amb la neu. Aquesta bonica vall és accessible mitjançant el conegut tren cremallera, el qual surt des de Queralbs per endinsar-se a la vall i poder realitzar qualsevol activitat en camins i senders com en pistes d’esquí. Un cop arribats a la vall, ens topem també amb el Santuari de Núria, un dels emblemes de la vall. Aquest Santuari és el punt on conflueixen tres valls diferents: la Vall de Finestrelles, la Vall d’Eina i la Vall de les Molleres

Plaça de la Vila, 3 17534 QUERALBS (Girona)

Tel. 972 727 361

www.ajqueralbs.cat 51

La Festa del Trinxat és la principal mostra gastronòmica de la comarca i una cita obligada pels amants de la cuina cerdana

om cada any, el pavelló poliesportiu de Puigcerdà s’engalana per donar cabuda a prop d’un miler de comensals provinents principalment de Puigcerdà, la Cerdanya, Catalunya, França i Andorra amb motiu de la Festa del Trinxat, celebració que enguany celebra la seva 27a edició. La Festa del Trinxat és la principal mostra gastronòmica de la comarca i una cita obligada pels amants de la cuina cerdana, alhora que ha esdevingut una trobada multitudinària al cor de l’hivern, amb un sopar de gala que serveix d’aparador de la gastronomia local, amb el seu plat més reconegut –el trinxat– com a protagonista, i per posar en valor els productes de la terra. Per això, aquests productes de km 0 hi són ben presents amb la col d’hivern al capdavant (col tocada pel fred), les trumfes (que és com s’anomenen les patates a la Cerdanya), els formatges i els embotits. El sopar compta a més amb degustació d’embotits i formatges del Pirineu, 3 entrants i 2 plats elaborats pel col·lectiu Cuina Pirinenca de Cerdanya. Les postres són elaborades pels pastissers locals, a banda del

trinxat cuinat pels restaurants col·laboradors en la Festa del Trinxat. A més, la vetllada es complementa amb diferents sortejos d’entreteniment i música en directe. El preu de les entrades és de 30 € i els tiquets es poden adquirir a l’Oficina de Turisme de Puigcerdà a partir del pròxim dia 5 de febrer. La Festa del Trinxat l’organitza l’Ajuntament de Puigcerdà i el Patronat Municipal de Turisme, amb la col·laboració imprescindible de la Diputació de Girona, de l’associació Cuina Pirinenca de Cerdanya i de diversos restaurants, pastissers, proveïdors i establiments de Puigcerdà i comarca. La festa del trinxat se celebra el dissabte 24 de febrer a partir de les 21 hores. A banda del sopar, la majoria dels restaurants ofereixen a la seva carta “Trinxat de Cerdanya” i cada dijous del mes de febrer, els diferents bars i restaurants del centre del poble que al llarg de l’any ofereixen tapes els dijous al vespre (“pintxo pote”), han afrontat el repte de crear tapes amb els principals ingredients d’aquest plat tan reconegut.

En definitiva, es tracta de continuar apostant per la Festa del Trinxat com el gran aparador de la gastronomia cerdana i els productes autòctons. La Festa del Trinxat és una celebració plenament consolidada que aplega gairebé un miler de comensals provinents de Puigcerdà, la Cerdanya, Catalunya, França i Andorra, que han pogut assaborir la gastronomia típica de la nostra comarca, encapçalada pel plat típic: el Trinxat. Any rere any, la festa també compta amb la presència d'una àmplia representació del món polític, cultural i social de Catalunya, França i Andorra Per a més informació:

PUIGCERDÀ TURISME Telèfon 972 880 542

www.puigcerdaturisme.cat

"Gaudeix Puigcerdà 2024": Mostra aquest reportatge a l'Oficina de Turisme de Puigcerdà i gaudeix d'una pujada gratuïta per a tota la família al campanar! Pl. Santa Maria, s/n · Puigcerdà · Tel. 972 880 542

Enamorats de la muntanya, no us perdeu

uils de Cerdanya és una de les poblacions de muntanya turístiques de la comarca de la Cerdanya. Aquest petit poble té una de les millors vistes que es poden veure del Pirineu i és un gaudi visitar-lo en aquesta època de l’any, en què la neu tenyeix de blanc la vila i els voltants, fins on es pot allargar la vista. El municipi, format pels nuclis de Saneja, Sant Martí d’Aravó, Sant Martí de Cerdanya i Guils, és també reconegut pels amants dels esports de neu, ja que s’hi troben les pistes d’esquí nòrdic “Guils Fontanera”. Les pistes tenen una amplitud d’uns 40 km al bell mig del bosc i són un gran atractiu turístic al poble.

A Guils Fontanera hi podem trobar serveis de lloguer d’esquís, de monitors i zona d’estada, i a banda de poder practicar-hi esquí de fons i raquetes, pels quals hi ha habilitats 34 km i 12 km respectivament. També disposa d’un bar restaurant, ideal per recuperar forces amb un bon àpat. Al menú hi podreu triar plats típics de Cerdanya (trinxat, peus de porc amb nap, escudella, guisats, carn a la brasa…), així com de menú infantil, entrepans... Aquest establiment és obert tot l’any excepte el mes de vacances, si voleu poder demanar més informació al telèfon 872 003 021. Les pistes es troben a cotes d’entre els 1905 i els 2080 metres i

se situen al vessant nord de la solana de Puigcerdà, on sempre abunda la neu i el pi negre, i des de la qual es pot observar una panoràmica de la Cerdanya inigualable que s’estén des del Massís de Carlit fins a la Serra del Cadí. Per la seva bellesa i ambient càlid i proper, Guils compta amb uns 500 habitants que es multipliquen exponencialment durant les temporades de més turisme. És gràcies a aquesta afluència de gent que s’ha potenciat a la vila la restauració de cases antigues i l’edificació d’urbanitzacions com Roc Foradat, Barri de Golf o l’Arboleda.

L’Església parroquial de Sant Esteve de Guils està considerada una de les millors joies arquitectòniques del romànic de la Cerdanya

Guils de Cerdanya és el poble de la Cerdanya que té una de les millors vistes del Pirineu. Des de l’estació Guils Fontanera, que es troba a cotes d’entre 1905 i 2080 metres, es pot observar una panoràmica inigualable que s’estén

Pont de Sant Martí

Calendari de festes Majors 11 de novembre: Sant Martí

Per a més informació:

A les pistes es pot practicar

22 de gener: Sant Vicenç

fons i raquetes

“FESTA MAJOR DE GUILS DE CERDANYA”

w w w.

ls i u

atractius turístics del poble. també esquí de

15 de maig: Sant Isidre

de Saneja

Fontanera és un dels grans

“FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ D’ARAVÓ” “FESTA MAJOR DE SANEJA”

Església de Sant Vicenç

A banda de ser un punt clau per gaudir al màxim dels esports d’hivern, Guils de Cerdanya és un exponent de l’arquitectura romànica al Pirineu. Al poble de Saneja es pot visitar la Parròquia de Sant Vicenç, que data de l’any 1088 i conté un dels models més senzills d’absis del romànic llombard de principis del segle XI. Els murs construïts amb pedres de tota mena sense treballar i que no arriben al metre de gruix donen a la parròquia l’aspecte típic de les primeres construccions del Pirineu. La senzillesa i l’aspecte tosc d’aquest tipus d’edificacions són un símbol no només a les comarques de muntanya del país, sinó arreu del món. En aquest sentit, també és d’especial interès l’Església parroquial de Sant Esteve, considerada una de les millors joies arquitectòniques del romànic de la Cerdanya. La part que més destaca de l’Església és, com en la Parròquia de Sant Vicenç, l’absis semicircular, on sobresurt una cornisa exterior decorada amb fris de dents d’engranatge. Una reproducció del Pantocrator i diferents escenes de la vida de Sant Esteve es poden contemplar al frontal de l’altar i l’original romànic al Museu del Prado de Madrid. Del mateix estil, però construït uns segles més tard, entre el XV i el XVI, destaca el pont de Sant Martí d’Aravó, què limita els termes municipals de Guils i Puigcerdà i pel qual passa el riu Querol. La vila de Guils de Cerdanya ha estat des de temps immemorials protagonista de diverses llegendes entorn la figura de Pilat. Segons s’explica, Pilat era fill de la ciutat de Guils, la qual s’ensorrà quan va ser crucificat Jesús. Es diu que vagant per la seva població nadiua, Pilat es precipità a l’estany que es troba al cim de la muntanya de Guils i que des de llavors està maleït, per això L’estació d’esquí nòrdic Guils veure’n la seva aigua fa mal i no hi neix cap peix

des del Massís de Carlit fins a la Serra del Cadí

AJUNTAMENT DE GUILS DE CERDANYA Telèfon 972 88 00 16 cultura@guils.cat

www.guils.cat

RACONS DE CATALUNYA Postal hivernal de

Fontanera

Imatge cedida per l’Ajuntament de Guils de Cerdanya 56

057

Escaldes Engordany Indrets que esperen ser descoberts Caldea Combinar compres, natura, patrimoni i cultura és possible, ja que tres espais museístics importants del país es troben en aquesta zona: el Museu Carmen Thyssen Andorra, l’Espai Caldes i el Centre d’Art d’EscaldesEngordany (CAEE) 58

a parròquia d’Escaldes-Engordany, la segona en població després d’Andorra la Vella, està formada per dos nuclis urbans, en origen separats i ben diferenciats. El més antic és el d’Engordany, que fou habitat ja pels voltants del segle II o I aC. De l’època medieval sabem que hi havia petits nuclis habitats: Engordany, els Vilars, el Fener i Engolasters. Eren comunitats ramaderes i pageses. A poc a poc, van anar apareixent petits artesans, com els dedicats al treball de la llana: els paraires, que van aprofitar les aigües termals per rentar i tenyir la llana. Això va significar l’aparició i la concentració d’una rudimentària indústria de llana al nucli d’Escaldes. Però el gran canvi es va produir cap als anys 30 del segle XX, amb la construcció de la xarxa viària i la concessió de FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra SA). Escaldes-Engordany va anar creixent ràpidament, en un principi lligada a l’ús de l’aigua calenta i els primers hotels balnearis i, posteriorment, amb l’increment del turisme comercial. Va aconseguir la seva independència política i adminis-

trativa amb la creació de la parròquia d’Escaldes-Engordany el 14 de juny de 1978. Un dels grans valors naturals d’Escaldes-Engordany és la vall del Madriu, d’unes 4.247 ha d’extensió, on l’aigua també és un element fonamental. Aquesta vall té un gran interès, no només pel seu patrimoni natural, sinó també pel patrimoni cultural, reflex de la vida de muntanya des de l’època medieval: bordes, cabanes de pastor, construccions de pedra seca... Per aquest motiu, va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.

Pont de la Tosca

Un tret distintiu: l’aigua termal

Des de sempre, l’aigua termal ha sigut un tret distintiu que caracteritza la parròquia, ja sigui per a l’aparició de la indústria tèxtil com per a la creació de fonts públiques, que van potenciar la creació de nuclis d’habitatges. Des de l’any 1950 hi apareixen els hotels balneari, un reclam turístic que aprofita les aigües beneficioses per complementar la visita dels turistes. Des d’aquí sorgeix el concepte “termoludisme”, que es basa en la utilització de les propietats de l’aigua termal per descansar, recuperar la vitalitat i el benestar. El centre per excel· lència que ofereix aquesta filosofia és Caldea, centre termolúdic.

Turisme familiar

Si tens pensat visitar Andorra amb nens, Escaldes-Engordany és el teu lloc. Propostes d’aventura, esports, oci i molts esdeveniments t’esperen per gaudir amb els més petits de casa. Aprendre a esquiar a les diferents estacions d’esquí de la zona, descobreix l’ecoparc d’aventures únic al món de Naturland i endinsa’t a realitzar itineraris de senderisme temàtics

Engolasters

Museu Thyssen

Turisme de compres

Escaldes-Engordany ofereix un món de compres amb un gran ventall de possibilitats: comerços especialitzats i botigues modernes que ofereixen les primeres marques internacionals i on el client és el veritable centre d’atenció. Andorra és un espai comercial excepcional al cor dels Pirineus, amb més de 2.000 establiments que converteixen el Principat en un dels espais comercials més importants d’Europa. Disposen d’un règim fiscal privilegiat que permet de gaudir de preus competitius i en què la relació qualitat-preu és un segell d’identitat del comerç del país.

Vivand d'Escaldes - Engordany Per a més informació:

https://visitandorra.com

Parc de la mola, 6 · AD700 Tel. +376 890 890 comu@e-e.ad www.e-e.ad

Disponible a l’Oficina de Turisme d’Encamp

www.encamp.ad

La Joiosa, la llegendària espasa de Carlemany a la qual se li atribueixen poders màgics, ha desaparegut!

es sospites apunten a la Societat Thule, de caràcter ocultista nazi. Qui sap què farien amb el poder de la relíquia! Has de recuperar-la per a resguardar-la a Encamp, el lloc històric que li correspon. Però, atenció! Algú més està darrere d’ella! Seràs capaç de seguir el seu rastre, atrapar el lladre i esbrinar el misteriós passat de la Joiosa? Ajuda la Clio a trobar l’espasa de Carlemany mentre tracta de descobrir que hi ha darrere d’una estranya societat secreta que roba relíquies històriques de gran valor i que té alguna cosa a veure amb el passat de la seva família ..., i el seu present.

Escape room urbà que es juga pels carrers d’Encamp en primera persona. Una trepidant aventura per Encamp fins a aconseguir la màgica i totpoderosa espasa de Carlemany. “La Joiosa”. Per jugar has de venir a l’Oficina de Turisme d’Encamp i comprar la caixa amb el joc, descarregar-te l’app al mòbil que et guiarà i t’ajudarà en cas que ho necessitis i escollir quina aventura vols viure mentre descobreixes els racons més emblemàtics d’Encamp. El joc està dividit en tres capítols, així si no acabes el joc en un dia sempre pots tornar a acabar-lo, continuaràs a partir d’on l’has deixat

Juga a l’escape room urbà pels carrers a la recerca d’ de la relíquia històrica

Per a més informació podeu contactar: Oficina de Turisme d’Encamp: Plaça del Consell, 1, AD200 Encamp Tel. + 376 731000 WhatsApp: + 376 641000 Correu electrònic: encamp@encamp.ad

Oficina de Turisme del Pas de la Casa: Av. del Consell General, s/n. AD200, el Pas de la Casa Tel. + 376 755100 WhatsApp: + 376 641000 Correu electrònic: turismepas@encamp.ad o bé: www.encamp.ad 61

FESTA MAJOR D’HIVERN, del 12 al 28 de gener a Mollet del Vallès (Vallès Oriental). QUARANTA ANYS DE MOSTRA ARTÍSTICA, del 12 de gener al 2 de febrer a Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès).

458ª FIRA DE SANT VICENÇ, del 25 al 28 de gener a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). CUINA DE LA CAÇA I LA TÒFONA, del 15 de gener al 14 de març a la comarca del Berguedà (Berguedà).

CAMPANYA GASTRONÒMICA DE LA GAROINADA, del 19 de gener al 24 de març a Palafrugell (Costa Brava). FESTA MAJOR DE SANT PAU, del 8 de gener al 17 de març a Sant Pere de Ribes (Garraf).

FREERIDE WORLD TOUR 2024, del 27 de gener a l’1 de febrer a Baqueira-Beret (Val d’Aran).

FESTIVAL ÀNIMA JOVE, del 26 al 27 de gener a Altafulla (Tarragonès).

XXIII MOSTRA DE MUNTANYA I AVENTURA DE FIGUERES, del 19 al 27 de gener a Figueres (Alt Empordà). GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA, el 28 de gener a Valls (l’Alt Camp).

85 ANIVERSARI DEL BOMBARDEIG I DE FOMENT DE LA PAU, del 26 de gener al 25 de febrer a La Garriga (Vallès Oriental). 62

Segueix a la pàg.64

Ve de la pàg.62 FESTIVAL FOLK INTERNACIONAL TRADICIONÀRIUS, del 12 de gener al 22 de març a Barcelona (Barcelonès).

TASTAUTORS 20ª EDICIÓ, del 20 de gener al 2 de febrer a Cardedeu (Vallès Oriental). FESTA DE SANT SEBASTIÀ, del 18 al 28 de gener a Súria (Bages).

FESTA MAJOR D’HIVERN DE SANT ANTONI, del 16 al 28 de gener a Vila-seca (Tarragonès).

FESTA DELS TONIS, del 26 al 28 de gener a Santa Eugènia de Berga (Osona). SKIMO BOÍ TAÜLL, 27 i 28 de gener a La Vall de Boí (Alta Ribagorça).

EXPOSICIÓ ‘PRINT3D’, del 22 de setembre de 2023 al 18 de febrer de 2024 a Tarragona (Tarragonès).

CICLE FESTIU DE SANT ANTONI, del 12 al 28 de gener a Barcelona (Barcelonès). FESTES DE SANT RAIMON, del 19 al 28 de gener a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

FIRESTOC, FIRA DE LES REBAIXES, del 26 al 28 de gener a Banyoles (Pla de l’Estany). FESTA DELS TRES TOMBS, el 28 de gener a Calafell (Baix Penedès)

CIRCUIT 55-84

CASA MACIÀ

CAL GABARRA Berguedà

la Noguera

el Pallars Jussà

el Berguedà

Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!

Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i s'accepten animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!

Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardinat. Totalment reformades, es caracteritzen pel seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!

Polígon 505, parcel·la 58 25139 MENÀRGUENS (Lleida) Reserves: 625 244 652 www.circuito55-84.com

Cooperativa d'Aspa

Ctra. del Cogul, S/N 25151 ASPA (Lleida) Tel. 973 122 083 608 192 091

info@oliaspa.com www.oliaspa.com 66

C / Únic s/n · 25594 RONÍ (Lleida) Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com

C / Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX (Barcelona) Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com

FASINA BALANYÀ

Museu de l’aiguardent

MUSEU DE LA VIDA RURAL

COVES DE L’ESPLUGA Pujada de la Catedral, 12 · 17004 GIRONA

Tel. 972 203 834

RUTA TEMPLERA I HOSTELERA

www.esplugaturisme.cat T. 977 871 220

www.museucoloniavidal.org Av. Palfuriana 67 · Platja de Sant Salvador ·info@fcrestaurant.cat 43880 El Vendrell www.paucasals.org Tel. 977 684 276 museu@paucasals.org www.fcrestaurant.cat

Carretera C-16, km.78 Pl. Puríssima, s/n info@fcrestaurant.cat 08692 PUIG-REIG

Tel. 93 829 04 58

museu@museucoloniavidal.org www.fcrestaurant.cat

Oficines de Turisme ALT CAMP OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP Pl. Sant Jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei Tel. 93 868 03 66 LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63

NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622

BAIX CAMP

VALLS C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431 CADAQUÉS C/ Des Cotxe, 2a Tel. 972 258 315 CASTELLÓ D'EMPÚRIES Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries Tel. 972 156 233 EMPURIABRAVA Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802 FIGUERES Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155 L'ESCALA Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972 770 603 LLANÇÀ C/ Camprodon, 16-18 Tel. 972 380 855 MAÇANET DE CABRENYS Pl. de la vila · Tel. 872 202 645 PERALADA Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122 ROSES Av. de Rhode, 77-79 Tel. 902 103 636 SANT PERE PESCADOR Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535 VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 · Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS SANT SADURNÍ D'ANOIA C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88 SUBIRATS Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99 VILAFRANCA DEL PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 · Tel. 93 817 01 60

ALT URGELL OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell Tel. 973 353 112 COLL DE NARGÓ Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048 LA SEU D'URGELL C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511 OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339 ORGANYÀ Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002 TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 El Pont de Suert Tel. 973 690 402 EL PONT DE SUERT Av. Victoriano Muñoz, 22 · Tel. 973 690 640 OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

ANOIA OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

68dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33 CALAF Pl.

OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. Ferran, 8 · Reus · Tel. 977 327 155 OF. DE TURISME - MIAMI PLATJA Plaça de Tarragona s/n · Mont-Roig del Camp · Tel. 977 810 978 CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307 CAPAFONTS C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04 LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 · Tel. 977 844 630 L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328 PRADES C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302 REUS plaça del Mercadal, 3 (Gaudí Centre) Tel. 977 010 670

BAGES OFICINA DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 93 693 03 96 CARDONA Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98 MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90 MONTSERRAT Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01 SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84 RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE OFICINA DE TURISME DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa · Tel. 977 445 308 L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477 L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011 BENIFALLET C/ Major, 1 · Tel. 977 462 005 / 977 462 331 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627 EL PERELLÓ C/Lluís Companys, 2 · Tel. 977 491 021 DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309 ROQUETES Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511 OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de l'Empordà Tel. 972 642 310 BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520 CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge Tel. 972 661 714 L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910 LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500 PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228 PALAMÓS Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550 PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380

PLATJA D'ARO Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Tel. 972 817 179 SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051 TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. N-340 · Tel. 93 685 24 00 CASTELLDEFELS C/Pintor Serrasanta, 4 · Tel. 93 635 27 27 COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07 VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 936 832 262

BAIX PENEDÈS OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171 L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725 CALAFELL C/Sant Pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141 COMA-RUGA Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010 CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777 VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

BARCELONÈS AEROPORT EL PRAT (T1) Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704 BADALONA C/Francesc Layret, 78-82 · Tel. 93 483 29 90 BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 · Tel. 93 285 38 34 BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl. Catalunya, 17 soterrani · Tel. 93 285 38 34 BARCELONA - AMADEU BAGUES Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34 BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994 BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91 SANT ADRIÀ DE BESÒS C/ Mare de Déu del Carme, 115 · Tel. 973 674 777

BERGUEDÀ OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00 BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099 CASTELLAR DE N'HUG Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77 GÓSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055 LA POBLA DE LILLET Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet Tel. 687 998 541 EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

CERDANYA OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665 ALP C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385 LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313 PUIGCERDÀ Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

SANTA COLOMA DE QUERALT C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478 VIMBODÍ I POBLET Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet · Tel. 977 871 247

GARRAF CUBELLES Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00 SITGES Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51 VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17 Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

GARRIGUES OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques Tel. 973 142 658 ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182 LA GRANADELLA Pl. de la Independència, 1· Tel. 973 094 101

GARROTXA OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900 BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240 OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141 PRESES Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904 SANT JOAN LES FONTS C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507 VALL D'EN BAS Ptge. Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

GIRONÈS OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669 LLAGOSTERA Pg. Romeu, 4-b · Tel. 972 832 322 OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

MARESME OFICINA DE TURISME DEL MARESME Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16 ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50 ARENYS DE MAR C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39 CALDES D'ESTRAC C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88 CALELLA C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59 CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Tel. 93 794 08 98 MALGRAT DE MAR C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42 MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98 MASNOU Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34 SANT POL DE MAR Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47

CONCA DE BARBERÀ

SANTA SUSANNA Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220

PINEDA DE MAR Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38

MONTBLANC Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733

PALAFOLLS Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n · Tel. 93 762 06 11

brou de

pollastre tradicional

Elaborat a partir de la recepta familiar, fet amb ingredients naturals.

Bu s

secció de

s ou

a lo a l euu q

No necessita refrigeració

SALSES FRUITS, S&P, SL. Ctra. de Cabra, s/n - 43811 Figuerola del Camp - Tel. 977 63 13 33 - www.fruitssp.com

Oficines de Turisme OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371 ALCANAR C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639 AMPOSTA Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453 LA GALERA C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339 SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060 LA SÉNIA Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000 ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

NOGUERA OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Àngel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933 BALAGUER Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 · Tel. 973 445 194 LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15 MANLLEU Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76 PRATS DE LLUÇANÈS Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00 RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03 TAVÈRNOLES C/ de l'Església,1 Tel. 93 888 73 08 OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del Migdia, 1 · Viladrau · Tel. 93 884 80 35 VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n · Tel. 93 886 20 91 SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp · Tel. 973 653 470

ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

SELVA

URGELL

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707

PALLARS SOBIRÀ

ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002 ESTERRI D’ÀNEU C/Major, 40 bis · Tel. 973 626 345 LLAVORSÍ Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

PLA DE L’ESTANY BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa · Tel. 973 603 997

PRIORAT OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023 CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000 MARGALEF Àrea de Lleure del Pont, s/n · Tel. 668 582 542 ULLDEMOLINS Pl. de l’Església, 2 · Tel. 977 561 546

RIBERA D’EBRE OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851 ASCÓ Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA OF. DE TURISME DE LA SEGARRA Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300 CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442 GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800 OF. DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida · Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, bis · Tel. 973 700 319 OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

CALDES DE MALAVELLA C/ Vall-llobera · Tel. 972 480 103

OFICINA DE TURISME - VILAGRASSA C/ Tàrrega, 12 · Tel. 973 311 162 AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089

HOSTALRIC C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165

BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536

LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735

VALLBONA DE LES MONGES C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500

MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005

VERDÚ Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

VALL D’ARAN

TOSSA DE MAR Av. Pelegrí, 25 · Tel. 972 340 108 VILOBÍ D’ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

SOLSONÈS OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310 LA VALL DE LORD Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS CAMPRODON C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010 SANT JOAN DE LES ABADESSES Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN Passeig dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801 ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759 BOSSÒST Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197 VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL

SETCASES Pl. Major, 1 · Tel. 972 136 089

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

VALL DE RIBES Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TERRASSA Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

TARRAGONÈS OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415 ALTAFULLA Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426 LA PINEDA - VILA-SECA Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362 SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102 TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

VALLÈS ORIENTAL

TERRA ALTA

SANT CELONI Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80 CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès Tel. 93 842 39 00

Catalunya i Andorra pas a pas !

49 €

IVA + Despeses d’enviament incloses en el preu

MOIANÈS

E RA D ' E B RE B I R

Descobreix la Ribera d’Ebre a: turismeriberaebre.org

*Actuació inclosa en l’operació «Ribera d’Ebre: camí de sirga, camí de riu», cofinançada pel PO FEDER de Catalunya 2014-2020, eix prioritari 6.