Page 24

Una idea... Un somni... Una il·lusió... Una realitat...

24

'ANY 1985 vaig creuar per primera vegada com a fester. Venia amb Rafa Pascual a provar-li el traje a Hermelando Linares, l'anterior Capità, en casa d'Amparo, la modista. I va ser allí on vaig pensar: El pròxim Capità podria ser jo. L'any 1986 va ser un any màgic, vaig fer la Diana del Carbonato i participí per primera vegada en L'Entrà. Al arribar al Partidor hem varen dir: Et toca eixir amb banderí a cavall; d'allí un moment, la gent aplaudia; especialment en un balcó del carrer Sant Llorenç, on estaven els meus amics i la meua dona embaracada. Un mes després naixia el nostre fill Andreu. L'any 1987 vaig fer altra vegada Diana, la Festa m'agradava. Durant la dècada de 1988 a 1998 vaig assistir sempre a la majoria dels actes. La Diana és especial: Els festers tan nets, impecables, il·lusionats. La gent matinera al carrer, la Festa ja està començant. L'Entrà sempre sorprenent, imaginativa, la música acompanyant-nos, els confetis, la gent aplaudint. La Processó General, formal i alhora desemfadada per anar acompanyada de música. I ja arriva l'Alardo: Gaudir dels trons i la pólvora... i com a més a més, nosaltres sempre guayem... L'Aparició, Sant Jordiet, l'emoció asegurada i després dels Soparets tot s'acaba i cal esperar fins l'any pròxim. Durant este temps va ser el meu somni: El pròxim Capità podria ser jo. En 1998 es presentàrem els festers que voldríem fer el pròxim Capità. En la Junta de després de Festes, Santi em va dir: Ho sent però... t'hem triat a tu. Mai ho oblidaré: La majoria dels presents van esclatar en un calurós aplaudiment. Des d'aquell dia va ser la meua il·lusió: El pròxim Capità serè jo. L'any 1999 vaig ser Gloriero: La mel ja la tenia en la boca. A pesar de que durant este any tots havíem començat alguns preparatius, va ser després de les festes en que va eixir Fernando Gisbert com Alferes, que vàrem començar ja sistemàticament a preparar la meua Capitania: La Junta, els Cavallers, les Dames,. l'Esquadra de Negres, tot el Boato i resta de Filà. Ja arriba l'any 2000, el de la Capitania. Al Mig Any anava prenint forma: Nomenament en la Filà, nomenament en la Llotja de Sant Jordi, assistència als actes oficials com a Càrrec... tot això i més es va tancar amb brillantor en el sopar que ens va oferir l'Associació de Sant Jordi en el Circul. Enguany la Trilogia de Festes es va retrasar, i l'Himne el cantàrem el 4 de maig, dia en que encara no havíem aconseguit provar-nos el traje al complet el meu fill i jo, perquè no estaven acabats; però si que teníem la firme promesa del metaler: "No patiu, demà a les 7 del matí vos ho portaré tot al col·legi". 5 de maig de l'any 2000 dia de l'Entrà a les 8 del matí. Comemcem a vestirnos la meua esposa, el meu fill i jo. Tot estava a punt: Trajes, carrosses, músics, boato, públic... i l'entrevistadora de televisió: -¿Qué se sent moments antes d'eixir al carrer com a Capità Cristià? -Una gran emoció, satisfacció i orgull. -¿Esta vostè molt nerviós? -Nerviós, no. Ansiós, si, molt; ja tinc ganes de saber què se sent. A les 10'30 tots els participants en la Capitania dels Gusmans estàvem a punt en el Partidor. A les 10'45 des del balcó se sent la veu de Juanito Picó recitant els versos que acaben en el crit: "Alcoians, per Alcoi i per Sant Jordi iAvant l'Entrà de l'any 2000!". "Comença l'Entrà dels Cristians la Filà Gusmans, amb el seu Capità José Luis Sanchis Machanco-

GUSMANS - CAPITAN 2000  

GUSMANS - CAPITAN 2000

GUSMANS - CAPITAN 2000  

GUSMANS - CAPITAN 2000

Advertisement