GUSMANS - CAPITAN 2000

Page 1



CapitĂ 2000


Maquetació, diagramació i composició: Textografic - Tel. y Fax: 965334422 • Alcoi. Filmado, impresió i encuadernado: Artes Gráficas Alcoy, S.A. - C/. Sant Eloi, 17 • Alcoi. Dipòsit legal: A-909-2000


S umari Salutació Josep Sanus Salutació de l'Alcalde, Antonio Peralta Salutació del President Salutació del Primer Tro Presenta ció del Capitá Noticies Altres Capitanies Col.laboracions • Una idea... Un somni... Una il.lusió... Una realitat • Tres gusmans de calbot • Noticias sueltas de una década cumplida La Filá Guzmanes 1910-1921 • El año que fui heraldo • Misión cumplida • ¡Ja baixen! ¡ja baixen! • Hermelando, Capitán 1986 • Una acuarela para la Filá • La festa en el tercer milenio • Un himno para la Filá • Otros tiempos • Mi primer ciclo festero con los guzmanes. "El secuestro de Mossen" • Dos guzmanes de peregrinación a Santiago en año de capitanía guzmana • Metàfores etíliques • El gos i la garsa • El drac daurat • Una escuadra de tretze "Esclaus" • Un fullet enigmàtic La festa del 2000 • Tres dies per al record Quadre d'honor • Junta de Filá i fitxa técnica • Relació de festers

Pàg. 6 7 8 9 10 11 20 23 24 26

28 31 32 33 34 36 37 39 41 44 47 48 52 53 55 56 57 58 66 67 .. 68


Salutació Josep Sanus

E

STIMATS amics dels Gusmans,

La Nostra Festa, la manifestació festiva principal de la societat alcoiana, ha escrit ja una nova pàgina de la seua història amb la plenitud i la vigoria que li són característiques. Alcoi ha renovat, ple de joia i responsabilitat, el compromís que la Festa suposa amb la memòria col·lectiva, amb el llegat heretat dels nostres avantpassats. I vosaltres, estimats amics, heu estat uns dels protagonistes de la creativitat i la imaginació amb la qual, aquest any, el poble d'Alcoi ha rememorat la seua història i ha vivificat la tradició que més l'identifica. Heu tret al carrer un esplèndid Capità Cristià que tots recordarem. Al seu pas, els alcoians i alcoianes aplaudiren el brillant i espectacular resultat dels esforços, la il.lusió i el saber fer dipositats en aquesta responsabilitat. Una responsabilitat que heu acomplit satisfactòriament i de la qual podeu sentirvos orgullosos i plenament satisfets. Vull agrair-vos que, després de l'any dAlferes, hàgeu estat capaços de renovar el vostre esforç i la vostra il·lusió portant endavant, amb la ferma voluntat d'enriquir els vincles que aquesta ciutat manté amb la seua història, la Capitania Cristiana. Reiterant-vos l'agraïment per l'esforç fet i manifestant-vos novament la meua amistat i suport, rebeu una forta abraçada. Josep Sanus i Tormo Alcalde durant la Capitania


S alutació de l'Alcalde ENVOLGUTS amics Gusmans, Cada any la festa ix al carrer, s'expressen els sentiments més íntims d'Alcoi i vosaltres, des de la Filà Gusmans, col·laboreu imaginativament en l'esplendor anual de la festa que Alcoi celebra en honor del seu patró Sant Jordi. Enguany ha sigut un any especial perquè heu ostentat la capitania dels cristians.L'Anydel Capità representa l'esforç, la solidaritat i el suport que tota la filà dóna a la figura del capità per a un major creixement de la festa. El capità de l'any 2000 ha sigut extraordinari. Si els alcoians ja estan acostumats a la vostra espontaneïtat, enguany us heu superat encara més. Amb aquestes línies vull donar-vos l'enhorabona pel treball realitzat i animar-vos perquè continueu sent una filà senyera en la nostra festa, amb el gust, la imaginació, l'alegria i la responsabilitat que us caracteritza Moltes felicitats i una forta abraçada.

Miguel Peralta Viñes Alcalde d'Alcoi


S alutació del nostre President OS años plenos de vivencias y de sentimiento han transcurrido para la Filá con los cargos de Alférez y Capitán. Ahora tenemos la revista que recoge los mejores momentos de la Capitanía que se ha desarrollado en este año 2000 de rotundas resonancias. El esfuerzo y la dedicación de la Filá para dar el máximo esplendor y la máxima prestancia al cargo esencial que se puede tener en nuestras fiestas, ha tenido su justa correspondencia en el aplauso unánime de los alcoyanos y alcoyanas como reconocimiento a la ilusionada labor de los Guzmanes. Ha sido, pues un año inolvidable para todos lo que sienten la Festa y más especialmente para los miembros de la Filá que han trabajado denodadamente para llevar al punto más alto la Capitanía y cuy esfuerzo agradecemos todos y damos la enhorabuena personificando la Filá en la persona de su Primer Tro, Santiago Vicens, que ha encabezado todo el equipo humano que ha hecho posible el esplendor de los Guzmanes. No quiero dejar pasar la ocasión para transmitir mi enhorabuena también a la persona que encarnó con dignidad y como si fuera un alcoyano de toda la vida al capitán del año 2000, al Capitán de los Guzmanes, José Luis Sanchis Machancoses, en clara muestra de la universalidad de nuestra Festa. También mi agradecimiento a su familia, a su esposa, Meritxe Martorell, que con simpatía y elegancia fue la Dama del Capitán, así como a su hijo Andreu, que fuera el Rodella. Sólo desde la ilusión familiar se puede afrontar el reto que supone el representar el cargo de Capitán. Y a toda la Filá de los Guzmanes, la más sincera felicitación y la más cordial enhorabuena por su esfuerzo, por su ilusión y por su grabajo para conseguir el fastuoso esplendor de la Capitanía que ayuda de forma decisiva al engradecimiento de la Festa y a la manifestación de la devoción a Nuestro Patrón, el Insigne Mártir San Jorge. Rafael Romá Ripoll


S alutació del Primer Tro ESPRÉS de la brillantesa optesa a la passada Alferecia, el llistó s'havia quedat molt alt per a aquesta Capitania, però gràcies a la bona planificació i el treball de la Comissió d'anys de càrrec, s'ha pogut oferir al poble d'Alcoi una gran Capitania com no podia ser menys. I a la recíproca, tinc que dir-vos que els alcoians han sabut apreciar, l'esforç fet per tots nosaltres, amb moltíssimes felicitacions. La figura principal: José Luis Sanchis Machancoses, la seua dona Maritxe y el seu fill Andreu, han sabut fer-se de voler de tot el poble d'Alcoi y representar una magnifica "capitania gusmana". Enhorabona en nom de tota la filà. Els Cavallers, han sabut "arrapar", com la seua figura i nom diu, al capità, de manera especial, i donant una imatge tremenda, de unió i de bon fer. Les Dames, que han sabut acompanyar a Maritxe en tot moment, donantli el calor y el suport que necesitava, amb un diseny molt elegant i arminitzat amb el tratge de la Dama, i la seua bona predisposició. Gràcies. L'Escuadra: Espectacular, gusmana, impactant, musicalment excepcional, i com no, la base principal: 12 gusmans, dotze festers, que es caracteritzen per l'arminia i la unió amb la filà, que ha segut total. Enhorabona a tots per que han demostrat gran capacitat de treball i de il·lusió. Felicitats de tota la filà. El Boato: De rigurós ambient medieval, i la bona disposició de tots els seus components han sabut transmitir al poble d'Alcoi, la idea que els Gusmans havíem dissenyat. Gràcies i felicitacions a tots vosaltres, per la vostra col·laboració ja que ha segut fundamental per l'èxit de la capitania. La Filà: Els principals reatlizadors de tot açò, i que amb la il·lusió depositada per part de tots hem pogut els Gusmans gaudir de aquesta Gran Capitania, marcant l'estil de l'edat mitjana, respetant en el carrer, les nostre conviccions, sobre la Nostra Festa. GRÀCIES A TOTS I UNA FORTA ABRAÇADA

D

Santiago Vicent Company Capità 2000


Presentació

del Capitá

ONA nit: Sr. President, Il·lustríssim Sr. Alcalde, Digníssimes autoritats, j Càrrecs de l'any 2000 i Sant Jordiet, Assemblea de l'Associació de I Sant Jordi, Senyores y senyors. Ens disposem un any més a viure les nostres tan volgudes festes de Moros i Cristians, tot Alcoi espera amb impaciència la trilogia festera en honor al nostre Patró Sant Jordi, a tan sols mig any d'eixos dies tan esperats per tots nosaltres, els alcoians, i, amb la cita puntual i segura de la tradició popular... torna a tots l'espontaneïtat, la senzillesa... el fet històric es temporalitza, records i pensaments s'encenifiquen... Estos són els ingredients essencials d'una festa singular i única, com ho és la nostra, i Alcoi com a poble no pot estar sense ella. Tot gira i es relaciona amb la festa i la música, no estem davant d'un divertiment, j sinó davant d'una institució, "La Nostra Festa". Els Gusmans, com a Filà de fondes i arrelades tradicions, prenem, amb alegria i entusiasme, la responsabilitat de desempenyar en este any 2000, i a les portes del segle j XXI, la capitania del Bàndol Cristià, amb el nostre capità al front i, amb les paraules màgiques de Ter Alcoi i per Sant Jordi, Avant l'Entrà", esperem que l'esforç i el treball I de tots es veja escenificat en el carrer i tornem a viure l'època medieval, ¡I com no! la figura principal per als Gusmans. ¡El seu Capità!. Home entusiasta i valedor de les tradicions alcoianes, ambaixador de la nostra ] Festa per terres valencianes... serà l'encarregat durant les festes d'encomanar-nos la j seua felicitat, l'alegria i la il·lusió, i ens demostrarà que és tan alcoià com tots nosaltres, encara que tinga la seua residència fixa a Picassent. Fa catorze anys va creuar en la Filà per primera volta i hui, l'anomenem per al càrrec, perquè no dubtem que sabrà desempenyar com cal eixa responsabilitat, i deixarà el llistó tan alt com en la nostra passada alferecia. ¡ Quin orgull més gran per a ell i la seua família, que l'acompanyarà el pròxim 5 de maig en eixe màgic recorregut que, tots els alcoians i totes les alcoianes, esperem cada any amb la mateixa il·lusió de la primera volta!. Vaga l'enhorabona per endavant. Poble d'Alcoi, amb tots vostès el Capità dels Gusmans de l'any 2000: JOSÉ LUIS SANCHIS MACHANCOSES.

B

Santi Vicens


NotĂ­cies


Fontilles

- 1999

L propassat dia 17 d'Octubre de 1999 la Filà Gusmans realitzava una visita un tant especial, al Sanatori de Fontilles, es traslladarem alli, Alferes, Dames, Cavallers i Boato en general, per a participar als actes organitzats per la Penya Fontilles, de la que formen part molts components de la filà. Sis autobussos sortiren de la Plaça d'Espanya, plens de festers i acompanyants. En arribar férem la Diana, la Missa i la visita als pabellons. El sol i el bon tems col·laboraren a la Diana i la Missa, però a partir del mig dia ja escomençaren a vindré els núvols, caent unes gotetes, que a la fi, ens deixaren dinar i arrancar l'Entrada. Llamentablement, a mitjans de aquesta, l'aigua escomencà a caure amb força i ens fera acabar-la un poc arremullats. Però, a la fi tornarem tots contents, malgrat l'incident de l'autobús.


P resentació Revista El 5 de Novembre, als locals de la Filà tinguérem l'acte de lliurament dels premis del concurs fotogràfic, i amb l'assitència del President de l'Associació Rafael Romà i també de Enrique Luis Sanus, ex President de la mateixa institució, així com el Concejal de Festes, en aquell moment, Amando Vilaplana, Primers Trons i membres de la Junta Directiva i diferents representans £/ dels estaments festers. Suso Jover, després de una breu explicació del contingut de la mateixa, li fa entrega del primer numero al Primer Tro,. Santi Vicent, la mostra als presents i li cedeix la paraula al President de la nostra Associació, que ens felicita per la revista i mos anima a que per al Capità, es millore, si cap. Al temps, la filà en nom de l'Alferes li fa entrega de una foto de l'Alfereç Cristià per al Cassal, amb un tractament especial per a que duré cinc-cents anys. Obsequi que es agraït per el President.

C onfraternitatamb la Llana

Com l'any passat, aquest, també tinguérem varis actes de confraternitat amb la Filà Llana, per raó dels càrrecs que representava cada una de les filaes. Durant l'any hem tingut, actes, tant als locals de una filà com a l'altra, i com es pot apreciar a la imatge, l'intercanvi d'obsequis i records per a deixar


constància, per als propers anys i tots pugam recordar aquestes dades tant especials per a tots. Els càrrecs; tant el cristià, José Luis Sanchis, com moro, José Luis Córcoles participaren activament en als actes.

A

lcoi Fester

El diumenge, 2 d'abril, als locals de la filà tingué lloc, la final del concurs radiofònic "Alcoi Fester", realitzat per Radio Alcoy i organitzat per la Filà Gusmans per motiu de la seua Capitania. El concurs, que venia realitzant-se des de el 5 de març, va anar eliminant equips participants, fins deixar sols als finalistes, que apareixen a les imatges.

Equip guanyador format per: Vicente Jorge Equip segon dosificat, format per: Mario Baudí Bas Aracil, Pedró Oscar Rodríguez, Casado i José Seguí, Josefa Cerdàn Pascual i Cristina Baudí Cerdàn. Antonio Valor Valor.


F ontilles - 2000 EI passat 15 d'octubre de nou els gusmans es presentarem al Sanatori de Fontilles per a donar suport a la visita alcoiana a les persones alli acollides. Es una visita especial ja que nosaltres, participem amb el Capità i gran part del nostre boato que recorreguera els carres d'Alcoi el passat mes d'abril. L'ambient fou molt emocionant i els nostres festers, cavallers, escuadra, Capità i Rodella, participaren a tots els actes del matí, -Diana, passacarers, missa i visites als pabellons del malalts alli acollits-, per la vesprada, encapçalarem l'Entrà de Moros i Cristians que en aquell paratje es ceüebra un any darrer de un altre. Cal dir també la Penya Fontilles cel.lebrava amb aquesta visita, el cinquanta aniversari de la seua presència al sanatori, per aquestes dades. Un bon grup de gusmans es varen desplaças el dissapte, per a que tot estaguera preparat per a l'endemà. On mes de un centenar de gusmans i acompanyants, s'ha juntaren a dinar. En síntesi fou un dia esplendit, el sol va calfar de debò i no veguerem la pluja com l'any passat, tornant tots satisfets, però cansats.


C oncurs d'Olleta El passat dia 21 d'octubre, a la Glorita, el va celebrar el tradicional "XXIX Concurs d'Olleta Alcoiana", on els Gusmans vàrem conseguir el primer premi. No hi ha que dir la satisfacció de tots els membres de la filà, ja que feia quize anys que no guanyàvem aquest concurs. Els cuiners foren, Santi Vicent i Suso Jover, i els "pinxes" Germàn Pérez i Pep Toni. Cal dir també que aquest equip ja fa varis anys que s'entrena per a consegui-ho iiiENHORABONA!!!


Concurs F otogràfic El passat dissapte, 16 de setembre, als locals de la Filà es reuneix el jurat qualificador del Concurs Fotogràfic convocat per motiu de la capitania gusmana 2000. Vistes les fotografies i diapositives presentades, s'acorda concedir els premis a les següents:

l.er Premio Diapositiva Título: Estandarte Juan Carlos Ripoll Escarcena


1.er Premio Blanco y Negro. Título: Escudo Juan Carlos Ripoll Escarcena

2.ª Premio Blanco y Negro Título: El Descans Alberto Breviá Bosca


l.er Premio Color Título: Disparo VI Gonzalo Sempere Carrascosa

2.º Premio Color. Título: Capitán 2 Pedro Perruca Roldán


A

1.- D. Fco. Laporta, Capitรกn 1911. 2.- D. Fco. Laporta, Capitรกn 1924. 3.- D. Camilo Amat, Capitรกn 1946. 4.- Escuadra Esclavos Capitรกn, 1946. 5.- Escuadra Esclavos Capitรกn 1946.

ltres


Capitanies

6- D. Francisco Ruiz, Capitán 1958. 7- Escuadra Especial, Capitán 1972 8.- Miguel Alós Sanz, Capitán 1972. 9.- Hermelando Linares Nácher, Capitán 1986. 10.- Escuadra Espacial, Capitán 1986.



ol.laboracions C


Una idea... Un somni... Una il·lusió... Una realitat...

24

'ANY 1985 vaig creuar per primera vegada com a fester. Venia amb Rafa Pascual a provar-li el traje a Hermelando Linares, l'anterior Capità, en casa d'Amparo, la modista. I va ser allí on vaig pensar: El pròxim Capità podria ser jo. L'any 1986 va ser un any màgic, vaig fer la Diana del Carbonato i participí per primera vegada en L'Entrà. Al arribar al Partidor hem varen dir: Et toca eixir amb banderí a cavall; d'allí un moment, la gent aplaudia; especialment en un balcó del carrer Sant Llorenç, on estaven els meus amics i la meua dona embaracada. Un mes després naixia el nostre fill Andreu. L'any 1987 vaig fer altra vegada Diana, la Festa m'agradava. Durant la dècada de 1988 a 1998 vaig assistir sempre a la majoria dels actes. La Diana és especial: Els festers tan nets, impecables, il·lusionats. La gent matinera al carrer, la Festa ja està començant. L'Entrà sempre sorprenent, imaginativa, la música acompanyant-nos, els confetis, la gent aplaudint. La Processó General, formal i alhora desemfadada per anar acompanyada de música. I ja arriva l'Alardo: Gaudir dels trons i la pólvora... i com a més a més, nosaltres sempre guayem... L'Aparició, Sant Jordiet, l'emoció asegurada i després dels Soparets tot s'acaba i cal esperar fins l'any pròxim. Durant este temps va ser el meu somni: El pròxim Capità podria ser jo. En 1998 es presentàrem els festers que voldríem fer el pròxim Capità. En la Junta de després de Festes, Santi em va dir: Ho sent però... t'hem triat a tu. Mai ho oblidaré: La majoria dels presents van esclatar en un calurós aplaudiment. Des d'aquell dia va ser la meua il·lusió: El pròxim Capità serè jo. L'any 1999 vaig ser Gloriero: La mel ja la tenia en la boca. A pesar de que durant este any tots havíem començat alguns preparatius, va ser després de les festes en que va eixir Fernando Gisbert com Alferes, que vàrem començar ja sistemàticament a preparar la meua Capitania: La Junta, els Cavallers, les Dames,. l'Esquadra de Negres, tot el Boato i resta de Filà. Ja arriba l'any 2000, el de la Capitania. Al Mig Any anava prenint forma: Nomenament en la Filà, nomenament en la Llotja de Sant Jordi, assistència als actes oficials com a Càrrec... tot això i més es va tancar amb brillantor en el sopar que ens va oferir l'Associació de Sant Jordi en el Circul. Enguany la Trilogia de Festes es va retrasar, i l'Himne el cantàrem el 4 de maig, dia en que encara no havíem aconseguit provar-nos el traje al complet el meu fill i jo, perquè no estaven acabats; però si que teníem la firme promesa del metaler: "No patiu, demà a les 7 del matí vos ho portaré tot al col·legi". 5 de maig de l'any 2000 dia de l'Entrà a les 8 del matí. Comemcem a vestirnos la meua esposa, el meu fill i jo. Tot estava a punt: Trajes, carrosses, músics, boato, públic... i l'entrevistadora de televisió: -¿Qué se sent moments antes d'eixir al carrer com a Capità Cristià? -Una gran emoció, satisfacció i orgull. -¿Esta vostè molt nerviós? -Nerviós, no. Ansiós, si, molt; ja tinc ganes de saber què se sent. A les 10'30 tots els participants en la Capitania dels Gusmans estàvem a punt en el Partidor. A les 10'45 des del balcó se sent la veu de Juanito Picó recitant els versos que acaben en el crit: "Alcoians, per Alcoi i per Sant Jordi iAvant l'Entrà de l'any 2000!". "Comença l'Entrà dels Cristians la Filà Gusmans, amb el seu Capità José Luis Sanchis Machanco-


ses. Felicitats". La meua idea, el meu somni i la meua il.lusió eren ja una realitat: EL CAPITÀ SÓC JO Per l'arrancà del Partidor i la baixada de Sant Nicolauet i Sant Nicolau, només pot saber el que se sent el que ha eixit alguna vegada en l'Entrà, però cal multiplicar eixa sensació per tots els que estan en els balcons i en les cadires, drets en el carrer i afexir-li el anar acompanyat de tot el sèquit: això sentia jo; El Capità Cristià. A les 12 el Capità en la Placa. I amb puntualitat absoluta gira la carrossa amb el meu Rodella i jo en el Cantó Pinyó: La Plaça sencera es un clamor immens: ¡Oooh!, els aplaudiments, la música, el xiquet dels Alcodians em fa entrega de les Claus de la Ciutat, les alce, me les penge al coll i alce els braços... Ara ja sé que és el "Capità en la Plaça". Acavem la volta de la Plaça, a algun dels meus Cavallers ja li s'ha escapat alguna llàgrima d'emoció. Baixem per Sant Llorenç, continua l'emoció intensa, els aplaudiments, els vítors i després País Valencià, més gent, més aplaudiments i alguns amics plorant en el balcó emocionats.. Ací arriba el final del recorregut, on som rebuts per tots els que van davant de nosaltres. I d'aquesta manera s'acaba l'Entrà. Després de dinar en la Filà, on som rebuts amb tots els honors merescuts, se n'anem a casa, a Sant Nicolau, i des del balcó fem els honors al bàndol Moro: Capità, Filaes i Alferes. Dia 6 de maig: s'alcem matí, esmortzem en la Filà i anem amb el nostre sèquit a la processó de la Relíquia: curta i bonica, que acaba en l'Arciprestal de Santa Maria on assistim a una Misa especial acompanyada per la música composada per l'ocasió. Al acabar escoltem la disparà i acudim a dinar a la Filà on tornem a ser rebuts calurosament. Són moments especials: amics, filaetes, brindis, agulletes, regals, tantes coses... A les 5 cap al Casal de l'Associació de Sant Jordi per esperar el moment d'incorporar-nos a la Processó General, més llarga, preciosa, algunes persones del públic et saluden des del carrer, i la música sona... Dia 7 de maig: El Parlament al Castell: guerra, guerra... L'Alardo: Els meus Cavallers carregant la pólvora. La roda. Per les meues mans pasaven incesants un trabuc, un altre, un altre... i jo gaudia amb tots els meus sentits: pólvora, foc, fum, trons, soroll i per darrere de mi els sentia: "carrega, carrega..." La batalla incruenta s'acaba. Apareix Sant Jordiet a cavall dalt del Castell llançant les seues fletxes. Tot açò són els meus records, als que torne de tant en tant i que especialment, en les Festes de cada any s'obriran com una caixeta de música per deixar al descobert els seus tresors: El plaer, el goig i la satisfacció de ser Gusmà i Capità. La meua idea, el meu somni i 1 meua il·lusió s'han convertit en realitat. José Luis Sanchis Machancoses Capità Cristià. Alcoi 2000


T res Gusmans de calbot Miniteatre fester en dos actes

ACTE PRIMER

Dat...

'ALÇA el teló. El local de la filà Gusmans, està molt animat, perquè son vespres de Festes i en això de tindré el Capità van tots atrafegats. En una tauleta estan assentats tres amics xarrant i xarrant. Ells son Paco, Toni i Arturet. Paco es el que porta la veu cantant, el més persuasiu, els altres digam que es deixen influenciar.

PACO: Que no, home. Mira, pel matí, eixirem a l'Entrà i després del dinar en la filà, se'n anem ja en el trenet a pegar voltes i el dia Sant Jordi pel matí, també.

PACO: Ja vos puc donar la sorpresa que tenia preparada, "agarreu-se" bé a la taula que caureu...

TONI: Podríem vore encara que siga el Capità moro, no?

S

TONI: Digues, digues... PACO: He pogut "alquilar" el trenet de la bruixa de la fira amb la bruixa i tot... ARTURET: El trenet de la fira que va pegant la bruixa graneraes... ¿Per a què? iExplicat millor? PACO: Escolteu: ¿No va Lionel en una burreta passejant o donant xurros en els Soparets o la Llaganya que alquila eixe autobús roig "pues", nosaltres també a divertir-se. TONI: No ho veig clar, i no m'agrada massa eixa idea... com trauran de la fira el trenet.. . PACO: Està tot previst, tenim xofer i tot: el trenet té rodes normals d'un cotxe. TONI: Això costarà on ou... PACO: Anem a vore, ¿no hem fet un montepio especial que ho pasaven en "bolsa" i hem tret molts diners? iQue vaig dir, jo! la condició era que ho gastaríem tot en la Festa! TONI: De totes formes jo veig un poc tre-

ARTURET: Però, per la Vespra", com tots els anys no hem de vore l'Entrà de moros en les dones en casa del germà de Toni. PACO: Enguany es diferent. Hem de celebrar l'any del Capità, divertint-se i anem a "lliberar-se" de les dones.

PACO: Ni capità, ni boato, ni res... En casa del teu germà no ens han de vore el pèl, perquè si no estarem engantxats a les dones tota la "vespra". ARTURET: Mireu, jo no li veig diversió en el "embolao" del trenet de la bruixa, preferiria més vore l'Entrà de Moros, com tots els anys. PACO: I torna-li, continues sent un "xompo". Però si jo, soles de pensar-ho em "baquege" de risa... ACTE SEGON L'escena té lloc davant del Montecarlo, amb el típic ambient de festa i música. Es el dia de Sant Jordi, pel migdia. Els tres festers estan assentats en una tauleta fent-se unes cerveses. ARTURET: No vull ser aiguafestes, però he de dir que ens han criticat prou en la filà, per l'escàndol del trenet... que si som uns gusmans de calbot, que tindré el Capità i casi com ens han vist en la filà. PACO: Però, Arturet, no fasses cas... Hem eixit als actes, vam dinar ahir en la filà... No poden demanar més...


TONI: Per cert, que la meua dona ja ha criticat, que nosaltres tres, som els únics festers que no hem portat a les dones a dinar a la filà. PACO: Bueno, la meua, no volia... TONI: Però tinc que dir m'ha divertit en el trenet... Quan la bruixa li va pegar una granerà a un Asturiano i era el primer Tro... I el Tomasina que volia agarrar la granerà i cau de tos... PACO: I eixe Roberto, el dels Navarros, que li dia a la bruixa: el conec hasta en eixa careta tan lletja que portes, a mi no me la pegues, tu, eres Ernesto el drapaire. Sona un mòbil. En la butxaca de Toni. I Toni l'agarra per a contestar. TONI: Segur, que es la meua dona, que ja està buscant-me. PACO: Però... ¡Cóm ara en festes portes el mòbil damunt per a que el localitzen. TONI: (Ja al mòbil a l'orella) Digues Maria, sí... sí... sí, estic en companyia de Paco i Arturet, si ara aniré, sí. PACO: Però... ¿qué vol, Maria, si estem en Festes, que el deixe tranquil. TONI: Me'n vaig ja, que s'acabat la processó del Traslado i vol la meua dona que anem a pegar una volta per on planten els negres les paraetes. PACO: ¡Tú, veges, si la cosa té castanyes! TONI: Mira, Paco, per ahí ve la teua dona i la xiqueta. La dona del fester i la xiqueta s'acosten al vore-lo. DONA

DEL

FESTER:

iHola, què feu! ¿i el trenet? perquè la veritat es que haveu armat una "juerga". ARTURET:No ho dia jo... DONA DEL FESTER: Paco, anem a la tia Enriqueta, la pobreta no pot eixir de casa i vol vore't vestit de fester, ja saps la il.lusió que li fa a ella, l'únic nebot que té... PACO: Sí, sí, demà el dia dels Trons també podem anar. DONA DEL FESTER: Demà no, ara, alçat ja de seguida, que no ho tinga que repetir dos voltes. No sé com pots estar tant temps assentat, no estàs gros debades... I Paco s'alça de la cadira. PACO: Bueno, ja es vorem en la filà.

Antoni Calero Picó


Noticias sueltas de una década cumplida. La Filà Guzmanes, 1910-1921 OS Guzmanes es filá plenamente del siglo XX y el diseño -y es lo realmente sugerente— no ha variado, salvo en ligerísimas matizaciones. Se Tunda en 1905, y el figurín o boceto es obra del ilustre pintor alcoyano Francisco Laporta Valor (1850-1914), revolucionando con su inventiva y buen gusto el arte de diseñar y vestir la Fiesta, de manera especial el bando cristiano, al que en tiempos atrás cincuenta años antes, en números redondos- se tildaba de "ridicula ensalada". El primer cargo, la alferecía, se desempeña en 1910, y este "empleo" -también se denominaba así- recae en un §ran alcoyano y fester, Francisco Laporta oronat, que también será capitán un año después. A partir de aquí vamos a hilvanar una serie de noticias sueltas que de algún modo perfilan la biografía de la filá en los primeros veinticinco años de existencia. La prensa alcoyana, a través de los periódicos "Heraldo de Alcoy", "La Defensa", "La Voz del Pueblo", y tal vez otras publicaciones, nos irá dando cumplida información al respecto. Y así "El Amigo del Pueblo", de finales de abril de 1910 dice: "El Sr. Alférez del bando cristiano, joven distinguido que se ha propuesto celebrar patrióticamente la fiesta de San Jorge con esplendidez y gusto artístico, no olvidó la caridad que á toda su familia caracteriza, por cuanto el día de San Jorge, con atenta visita que hizo al asilo de las Hermanitas de los Ancianos Desamparados, entregó á la Madre Superiora la limosna de 150 pesetas", de aquella época, claro. Días antes el "Heraldo de Alcoy" que habla de capitanes y alféreces, de boatos y séquitos- refiere así la vestimenta guzmana: "El traje del alférez del bando cristiano, merece también un entusiasta elogio por el buen gusto que ha presidido en su confección; por ello felicitamos á nuestro querido amigo D.

Francisco Masia, dueño de los talleres de platería, donde bajo su dirección se ha confeccionado la preciosa dalmática de cota de malla que lucía D. Francisco Laporta Boronat". Pero hay más detalles que merecen recordarse pues al hacerlo nos vamos percatando de los avances estéticos y artísticos que se iban operando en nuestros Moros y Cristianos: "Igualmente llamó mucho la atención del público... las guarniciones y silla del caballo que montaba el alférez cristiano. Dicho equipo era en verdad muy artístico, lujoso y adecuado de estilo y ha sido confeccionado en el acreditado taller de guarnicionería de nuestro buen amigo D. Vicente Soler, á quien asimismo (sic) felicitamos por su magnífica obra". 1911, año de capitán: "el tiempo vistióse con sus mejores galas, para asociarse á la alegría de los alcoyanos", al decir del consultado "Heraldo de Alcoy", que señala que la entrada de los cristianos siempre menguada y superada por la de moros- "en elpresente ha atraido toda la


atención, pues en verdad que ha sido solemne y grandioso, gracias al desprendimiento de un joven alcoyano culto y distinguido, D. Francisco Laporta Boronat, que ha actuado de capitán... formando parte de la comparsa de Guzmanes. .. El señor Laporta ha vestido un hermoso temo de época, muy apropiado y riquísimo, llevando una numerosa escolta y varias y preciosas niñas, vestidas también con verdadero lujo. El caballo que montaba —sigue el periódico- iba enjaezado con ricas y artísticas gualdrapas, confeccionadas con exquisito gusto... Figuraba además en el acto una hermosa carroza, reproducción de un ángulo con su torreón del castillo, que lució mucho en el paseo y desde la que arrojaban flores, serpentinas, y dulces, y en la retreta cubierta de preciosos farolillos..." Es el primer capitán en la biografía guzmana, y hay que situarse en la época -hace casi cien años- para poder analizar bien lo que todo ello significaba, verdadera anticipación y promesa de cuanto la Fiesta iba a registrar más tarde. La cita, sin embargo, continúa: "También llamó la atención un esclavo que figuraba en la comitiva y que vistió admirablemente el joven D. Francisco Vicent. Repetimos que fue un acto hermoso. La entrada de moros lució mucho, mereciendo un aplauso la comparsa de Abencerrajes por el lujo desplegado y el capitán Sr. Solbes, que vistió el cargo con mucho gusto. ¡Bien por los capitanes rumbosos!". Por su parte "La Defensa" subraya que los Guzmanes con su capitán al frente asistieron el ".. .dia de San Jorge á oír la Santa Misa en la Capilla del Hospital Civil de Oliver. Terminado el acto religioso los festers y la banda de música Vieja de Muro- recorrieron las salas del establecimiento, alegrando á los pobres enfermos, y el caritativo joven Sr. Laporta, que vestía rico traje de capitán, entregó á la Reverenda Madre Superiora una considerable cantidad, como limosna para socorrer á los enfermos. También destinó... otra espléndida limosna para los pobres asilados de la Beneficencia. Nuestra enhorabuena al Sr. Laporta y á la comparsa de Guzmanes, por este acto de recuerdo y caridad con los seres desvalidos". Dos años después, abril de 1913. La

Defensa" habla de la 5a Excursión Automovilística del Círculo Arte y Sport: "La hora de salida será á las 7 y media de la mañana y el punto de reunión en los Guzmanes". Promotor de todo ello es Francisco Laporta, gran entusiasta del deporte y, además, del automovilismo naciente. La excursión será a Alicante, para visitar el balneario 'Diana" el Real Club de Regatas y el histórico Hotel Samper, donde ha de servirse el lunch. Además, se jugará un partido de "football" o balón-pie. Sabemos o conocemos la confección del equipo: portero, Luis Payá. Defensas, Ramiro Mataix y Ernesto Segura. Medios, Eduardo Segura, Miguel Penadés y Plácido Sánchez. Delanteros, Napoleón Sanz, César Segura, Francisco Laporta, Juan Payá e Higinio Perlasia. La vuelta a casa después de un día de deporte y asueto en tierras del Benacantil, a las 10,30 de la noche. Las comparsas o filaes han vivido etapas realmente -en cuanto a su ubicación o sede social- decepcionante. A veces se convertían en cuchitriles malsanos, oscuros, y en otras circunstancias eran botillerías o "bochinches". De aquí partía la mala prensa que en ocasiones acompañaba a tales entidades imprescindibles para la Fiesta de Moros y Cristianos. Y basta recoger esta nota que "Heraldo de Alcoy" publica en 1915, el 14 de abril, en la que los Guzmanes y otras salen, al menos bien paradas. "Es opinión general la de que viven nuestras comparsas porque convierten sus locales en verdaderos chemizos donde el juego y la bebida están a la orden del día. Nada menos cierto..." y el periódico cita como florecientes e higiénicas, las que "brillan por su pujanza", a Verts, Cordón, Guzmanes, Alcodianos y Vascos entre otras. Pasadas las fiestas de 1920 -la reseña periodística nos la brinda "La Voz del Pueblo" el 22 de mayo- los Guzmanes tienen un emotivo acto que, no obstante, se celebra periódicamente. "El domingo último -era el día 16- y en el huerto de la fábrica de D. Joaquín Petit, en fraternal banquete se reunieron los individuos que componen la comparsa de Guzmanes para celebrar la creuá del duro y formar proyectos para las fiestas del año 21. "reinó la más franca alegría entre los asistentes —sigue informando el periodistay al final del banquete, al descorchar el


metálico, á las mujeres dos pesetas y una coca bova". El montante de este acto equivalía a 345 pesetas. Y acabamos este gozoso paseo por la vida y las andanzas guzmanas. Ha estallado la guerra en Marruecos y muchos alcoyanos se trasladan al Rif para defender aquellas posiciones españolas. Los Guzmanes también son sensibles a este hecho histórico y champagne, cruzáronse brindis entre los patriótico pero a la vez sensiblemente señores Coderch, Coloma, Valor, el repredoloroso. Á primeros de septiembre de sentante de este semanario y Moltó 1921 dice "La Voz del Pueblo" que ha Botella, de "Heraldo de Alcoy", estos dos habido una recolecta: "...según nuestros últimos invitados galantemente". informes, la postulación verificada el Puede apreciarse que la típica "creuá domingo anterior por la comparsa de del duró" o quizá ya la tradicional "dina" Guzmanes, produjo 1.537 pesetas, á las pasado el último ejercicio, es, en esta que agregó D. Miguel Payá Pérez otras ocasión, casi una fiesta de sociedad que 1.000". Añádase que en el señor Payá tiene mucho, también, de expresión Pérez, Marqués de San Jorge de Alcoy, benéfica: "Coincidieron todos los oradores en que el laudable y caritativo acto fue presidente de la Asociación de San de hacer partícipes á los pobrecitos del Jorge y alcalde de la ciudad, realmente Santo Hospital del regocijo de las fiestas, toda una personalidad. En la despedida de los soldados tamrepartiéndoles tabaco y dinero como se bién se les ofrecieron libritos de papel de hizo este año, se celebrase á ser posible, fumar "Bambú" y "Pay-Pay" y en una en los sucesivos y con más solemnicarta que un expedicionario -Francisco dad..." Aparece en fotograbado toda la Boronat— remite a la prensa bajo el títufilá con la figura de Sant Jordiet -niño lo de "El fuego del pueblo único: Alcoy, Julio Pastor Soler- ante la fachada del protegido de San Jorge", se agradece establecimiento, ocupando la escalera de tanta ternura y pruebas de amistad y acceso, y remata así el escrito: "La comcariño: "A los fabricantes de papel parsa de Guzmanes compuesta por alcoBambú y Pay-Pay a la Patronal, a los yanos de arraigo y corazones caritativos, Guzmanes; para todos tenemos nosno dudamos que así lo hará, dándole á nuestras fiestas el verdadero tinte que otros eregido en el corazón un monumento de gratitud. Nosotros creo que debieran tener". éramos buenos antes de salir de nuestro El periódico "Heraldo de Alcoy" habla Alcoy -añade-; pero la sublime despeen mayor extensión de este acto y califidida que nos hicieron nos ha dado ca de una fiesta nueva" este acto entrabelleza sentimental, nos ha purificado ñable de los Guzmanes, que habían el alma... nos ha hecho más buenos. organizado una cuestación, a la que la Los alcoyanos son grandes, inmensos. "caridad inagotable de los alcoyanos ¡Viva Alcoy!". La carta está firmada en correspondió espléndidamente". En la Alicante, minutos antes de tomar el misa celebrada en la capilla del Hospital vapor, el 6 de septiembre -festividad de Civil de Oliver actuó el conocido "Cheu San Zacaríasde 1921. Sinfónico" y luego se hizo un recorrido por las salas. A cada enfermo adulto se entregaron dos pesetas en metálico y Adrián Espí Valdés una cajetilla de tabaco, "á los párvulos Cronista Perpetuo de la Filá Navarros un bolso con dulces y una peseta en


año que fui heraldo EINTIUNO de Abril, parece que en este último año del siglo, todo va a ser diferente. La sangre corre por nuestras venas a un ritmo normal, recuerdo que hace 365 días todos los Alcoyanos, nos notábamos ese "no sé qué" que te sube por las piernas, pasa por el pecho, te da dos vueltas en el cuello y estalla en la cabeza. Pero como nuestro Patrón no puede faltar a la "cita", 48 horas más allá, será el día señalado, el 23 de Abril y como si el Santo hubiera manipulado las fases de la Luna, hace coincidir el día de su Onomástica en domingo, fecha festiva por excelencia, y aliándose con el Sol, consigue que el 23 de Abril, resplandezca como la jornada más bella de la Primavera, en la que 56 festeros, dos por cada una de las "Filaes", 2 Sargentos, uno por cada Bando, y 5 Heraldos, anuncien al toque de las diez de la mañana "La Fiesta de Alcoy". Entre todos estos afortunados, hay cuatro que con sus músculos contraídos, con falta de aire en los pulmones y con mucho orgullo, abren las calles anunciando a todos los Alcoyanos que un año más a todos y cada uno de nosotros, nos volverá a invadir ese "no sé qué" que te sube por las piernas, pasa por el pecho, te da dos vueltas en el cuello y te estalla en la cabeza. Treinta de Abril, día en el que intentamos que nuestros hijos sientan el mismo fervor y la misma pasión que nosotros los mayores tenemos hacia la Fiesta de Alcoy. Se repite el mismo ritual, aunque ahora si cabe con mayor emoción, pero no para todos, pues en la numerosa Filá Llana, no se encontraron cuatro festeros que abrieran el Cortejo de nuestros hijos y anunciaran que ahora sí, nuestra Festa está a la vuelta de la esquina. Llegando la noticia a nuestra Filá (Guzmanes), de inmediato teníamos a cuatro voluntarios, qué digo cuatro, cuatrocientos, que con la misma ilusión, que aquellos que ya lo hicieron siete días antes, anunciaron a todo Alcoy que serenen sus ánimos, que tranquilicen sus corazones, que relajen sus músculos, pues ni aún así, podrán evitar ese "no sé qué" que te sube por las piernas, pasa por el pecho, te da dos vueltas en el cuello y te estalla en la cabeza.

Antonio Giner


Misión cumplida RA un día soleado pero de intenso frío, el típico sábado del invierno alcoyano. Un numeroso grupo de guzmanes se disponían a planificar los años de cargo. Fue el uno de febrero de mil novecientos noventa y siete. Había que plasmar sobre el papel todas las ideas, ilusiones y esperanzas de una Filá que siempre ha levantado grandes expectativas. En aquella primera reunión se marcaron las líneas maestras para un boato guzmán: cueros y telas debería ser los materiales básicos, la música tenía que ser un elemento primordial y ante todo intentar ser rigurosos con la historia. Una vez más y espontáneamente, los guzmanes del fin del siglo mantenían los mismos criterios que había sostenido la Filá en años de cargo, desde que D. Fco. Laporta asombrara al mundo "fester" en los años 1910 y 1911. La maquinaria que hace posible la organización de los boatos que había puesto en marcha. Se diseñaban trajes, se encargaban presupuestos, se planificaba la logística, el guión comenzaba a cobrar vida... Poco a poco se estaban formando los boatos del alférez y del capitán. Junto a esta ilusión conjunta se encontraban las pequeñas historias de cada "fester". Los que tenían montepío desde 1993 para una escuadra especial, el propio José Luis Sanchis que ya en 1986 expresó su deseo de ser algún día capitán. Aquel fester que salió con un banderín junto a Hermelando y se veía ahora organizando el boato. Otros para los que éste sería su primer contacto con un año de cargo. O los que tras una larga vida de guzmán aportarían su experiencia. Y en la mente de todos, aquellos que no pudieron llegar hasta aquí con nosotros. Un año como estos para los "festers" alcoyanos son la cima de muchas aspiraciones particulares. Una "arranca" de Diana en "l'any de Capitá", la primera escuadra, un cabo batidor, ser mossen Torregrosa, subir a las almenas del castillo en la embajada, la procesión de la Reliquia, llevar en andas al "Xicotet"... Día a día, tomando decisiones no siempre bien entendidas, se fue configurando nuestra participación, aunando las líneas generales de la Filá con los anhelos de cada individuo. El tiempo fue pasando y se acercaba el momento de la verdad. Con guiones, bocetos y organigramas se bajó al Casal para presentar los boatos. Un largo camino se había recorrido desde aquel lejano febrero. Ya sólo cabía esperar la respuesta del público. Ahora que ya hemos pasado estos dos magníficos años la Filá se puede dar por satisfecha, el balance es positivo. Los guzmanes juntando sus ilusiones, sus esfuerzos económicos y junto a su buen hacer han sido fieles a su cita con la pequeña historia de Alcoy. En el recuerdo quedarán para siempre el elegante conjunto que formaban el alférez y sus caballeros, el espectacular desfile de la capitanía, las dos magníficas escuadras de "negres" y otros muchos momentos vividos a lo largo de estos dos intensos años. La Filá Guzmanes ha marcado de nuevo una pauta de comportamiento para los boatos. Trajes históricos lejos de colorines y metales innecesarios. Cada componente del boato tuvo un cometido específico y no simplemente ocupaba un espacio durante la entrada. La música apareció como un elemento primordial. Y por encima de todo quedaron patentes las ilusiones y esperanzas de unos hombres que al lado de su Filá, están siempre dispuestos a cumplir con Alcoy y sus fiestas. Francisco Cantó Coloma

Escuadra especial Filá Guzmanes (Alrededor de 1920)


¡Ja

baixen! ¡Ja baixen!

ALBOROT de l'inici de l'Entrada pareix que ja comença a organitzarse

Les seues cabelleres ja denoten que del seu aspecte no estan gens preocupats; que silaque i al Partidor s'acurumulla gentcuiden molt les seues armes per veure l'Arrancà, que es un orgasme. brunyides i brillants les fulles d'or i argent. El cel presenta algunes boires grises, l'ambient ens fa augurar la tempestat però, Sant Jordi prega per nosaltres: l'La tropa dels Gusmans no es mullarà!.

El Cabo Batidor, que els acompanya cabalca pel carrer Sant Nicolau i al pujar i al baixar arranca aplaudiments que amb somrriures i gests, agrairà.

El Capità està damunt de la Carrossa, el dragó, es comença a adreçar la Carrossa, amb les grans estalactites de la gruta del Temps, surt al compàs.

La música retruny a tota marxa les notes i la percusió, s'escolten en davant. L'emoció dels components de nostra esquadra va creixent conforme a nostra placa va arribant.

La música comença ja a sentirse amb les seues notes, subtil i medieval, el Rodella s'aupa llança en rest observant de reüll al Capità. El seguici s'acobla en cavalcada, apareixen Gusmans amb capa i casc, el Guió i a cavall amb les banderes, parelles de Gusmans van cap a avall. El públic que ho presencia, boig es torna aplaudint una imaginació tan gran que fa que el Dragó s'eleve i baixe vigilant l'arribada dels rivals. Els Cavallers, de tan noble hidalgia que han deixat a les Dames a un costat esgrimixen les armes i custodien per la defensa d'aquest Alcoi, que està setgat. Mes, el fort de les tropes defensives vindrà amb els seus vestits, tots equipats, reclutats a altres terres, bàrbares, formant la gran esquadra dels ESCLAUS.

Darrere el gran BOATO no s'acaba ni l'imaginació que tot ho ha dissenyat les carrosses d'infants i els veterans de dansarins i vitualles ben dotats. La resta dels Gusmans, guerrers intrèpids, baixen també orgullosos, ben armats, acaben agraits per que Sant Jordi ha fet que no ens mullaren desfilant. Arribant al Carrer de Santa Llusia, en la tribuna que en la vorera està, es sent a un infant que li comenta a sa mare: ¡Què bonic el Boato dels Gusmans!.

Agustín Doménech Soler Valencia, Julio de 2.000


Hermelando, Capitan 1986 LGUIEN dijo que recordar es volver a vivir y yo quiero dedicar estas letras a recordar la Capitanía de los Guzmanes del año 86, Capitanía que viví de cerca por mi participación y por los lazos familiares que me unen con Hermelando. El entonces cronista de Fiestas, Adrián Espí, resaltó en la Crónica lo excepcional del diseño lucido por el Capitán, reconociendo la impresión causada por toda la Filá, titulando el apartado dedicado a la Entrada de Cristianos "El ingenio lleva el nombre de Guzmanes. La Filá raya así, en este año de compromiso a una gran altura". Por otra parte, el periódico local CIUDAD el 23 de Abril resaltaba en titulares que Tos Guzmanes brillaron en un desangelado desfile de Cristianos. Hermelando Linares, el Capián, fascinó por su delicado diseño". Yo me pregunto: ¿Es que se esperaba otra cosa de los Guzmanes y de su Capitán?. Encarnó Hermelando, y sigo parafraseando los comentarios de prensa, la figura de un guerrero mítico, portador de la luz, como una aparición etérea, deslumbrante. El fondo negro y su atuendo iluminado culminaron la estética creada para éste evento por el artista valenciano Rafael Pascual. La novedosa cotamalla plateada, la innovadora capa artesanal de seda trenzada, la sobriedad de lineas del casco se completaban con la acertada substitu-

ción de nuestros correajes de cuero por los de iguales formas pero realizados en bruñida plata. Antes de cada acto, acudían a su domicilio, fieles y puntuales: Dimas, Germán, Romualdo y Carlos Coderch, Pepe Vicent, Juan Campos y el fallecido Juanito Balaguer, para ayudarle a colocar el pesado arnés que debía sujetar la plateada t'nica. Completaban su atuendo los metales de casco, manguitos y botas. Su figura, llenaba de significado la palabra Capitán, que define según nuestro Diccionario "al Caudillo Militar, el grado supremo de la milicia", de la milicia guzmana en este caso. Y alrededor del Capitán están los Caballeros: "soldados a caballo e hidalgos de calificada nobleza y generosidad, personas de buen porte". Entre ellos, Herme, el Primogénito del Capitán, que le substituyó en el Alardo. También las Damas, sus hijas, Mari y Belén, definidas como las "mujeres nobles o de calidad distinguida" en este caso con sus angelicales figuras rodeadas de flores silvestres. Y el Rodella, culminación de la Inocencia, cargado con los genes y las cualidades de sus progenitores, de los Linares - Seguí. Pero ni siquiera en el Diccionario valenciano he encontrado el significado literal de la palabra Rodella; En el lenguaje de nuestro Alcoy es sencillamente eso, el Rodella. Iba Jorge vestido exactamente igual que el Capitán, cambiando el aspecto de guerrero de éste por un rostro de niño ( han pasado catorce años y ya es todo un hombre). Portando a las Damas y al Rodella, en sendas plataformaS; iba un ejército femenino de Amazonas, dotadas de Arco y Carcaj, con túnica ocre y negros correajes; negros como las extensiones de sus melenas. Con este vistoso atuendo y a caballo, un numeroso grupo acompañaba, a forma de séquito, a las Damas y Rodella. ¿Qué puedo decir yo


de estas amazonas si dos de ellas eran mis hijas?. Las vi y las recuerdo preciosas. Fueron muy aplaudidas, al igual que la Escuadra de Negres, elegante y muy guerrera y los vistosos Caballeros. Y ¿qué decir del resto del Boato ("gritos o vocerío en aclamación de una persona") de nuestro Capitán?. A nuestra numerosa Filá hay que reconocerle el ARTE para montar un Boato; Arte significa "disposición o conjunto de reglas para hacer bien alguna cosa; Es el acto de, valiéndose de la materia, de la imagen ó del sonido, imitar o expresar lo material y lo inmaterial, es crear: copiando o fantaseando". ¿Conocéis fantasía que supere el Boato de esta Capitanía?. Singularidades en el Boato hubo muchas; En lo musical, la interpretación de "Mi Barcelona" se acompañó de innovadora percusión de alto standing. Se añadía como novedad (no en balde habíamos dado los primeros pasos como Autonomía ) una carroza que representaba las Cortes Valencianas y sus "Consellers" en la que el lector de "ELS FURS" era el firmante de este artículo. Recuerdo la sorpresa reflejada en el semblante del entonces Honorable Lerma, sentado en la tribuna de autoridades, ante los párrafos de nuestros traídos y llevados Fueros. Y "El Pueblo", innovación en aquel momento ( recordemos que estamos hablando de catorce años atrás ), reproducido y repetido posteriormente en prácti-

camente todos los Boatos, pues es una forma de dar opción a participar en la Fiesta a muchas personas tengan poca o mucha relación con la Filá de Cargo. No olvidemos que la Fiesta, además de ser un espectáculo colectivo, tiene un aspecto lúdico individual innegable. Podríamos decir hoy que el "leit motiv" para muchas personas es pasarlo bien, aspiración por otra parte lógica y honesta. Sesgados por el paso del tiempo los recuerdos de aquella Capitanía del año 86, queda el poso de lo afectivo, que en mi caso es mucho y muy rico por distintos motivos familiares. Y desde un punto de vista festero, porque significó mi aproximación y posterior incorporación a nuestra Filá, que hasta entonces y por motivos de trabajo, me habla estado vetada. Si tuviera que hacer aproximación a una definición de la Capitanía Cristiana de los Guzmanes de 1980, tendría como palabras clave: bondad, recto proceder, integridad de ánimo, buen juicio, equidad, vigor, sobriedad, caballerosidad, distinción, generosidad, temple, arte. ¡VIXCA EL CAPITÁ DELS GUSMANS 1986! ¡VIXCA SANT JORDI! Agustín Doménech Soler Valencia, Julio de 2.000


U na acuarela para la Filà OCAS obras pictóricas tiene la Filá Guzmanes en su patrimonio. Básicamente poseemos el boceto de la Filá, obra de Francisco Laporta, muy interesante, tanto por su valor sentimental para nosotros, como por la perfecta ejecución de este maestro alcoyano, gran conocedor de la pintura historicista tan en boga en el siglo XIX. Pocas filaes, por no decir ninguna, poseen una obra de la importancia de ésta. Tiene la filá una acuarela que fue encargada para una modernización del boceto del traje a Rafael Guarinos, dibujante de la litografía Albors, la más importante entonces de España. Este Guarinos es el padre del que fuera asesor artístico de la Asociación de San Jorge. También cuelga en nuestras paredes un óleo del polémico pintor alcoyano Arjona. Representa una fila de Guzmanes con casco y escudo. La trepa del traje toda de una tira, sirve para unirlos a todos unificándolos, muestra esta obra en su totalidad el peculiar estilo de este pintor. Al desempeñar yo el cargo de Alférez Guzmán 1999 y haber dedicado parte de mi vida a la pintura, oficio que nunca se deja y que a lo sumo puede estar adormecido un tiempo, pero no muerto, quise además de diseñar parte del boato, añadir algo a este pequeño patrimonio de pintura de la Filá Guzmanes. La acuarela es una de las formas artísticas más atractivas, aunque no tiene la escala, la riqueza o la presencia de las pinturas al óleo. Las acuarelas han ejercido siempre fascinación sobre los artistas, pintar a la acuarela representa un desafío que cambia constantemente, exigiendo un alto grado de previsión combinado con la capacidad de tomar decisiones rápidas, creo que, además, ésto es el carácter puramente alcoyano. Afrontar el riesgo de la pintura desbordada sobre el papel, encauzarla, reconducirla y al final dominarla creando esa riqueza, sea en un cuadro o en esta tierra la cual hemos hecho próspera. Elegí de fondo un paisaje netamente alcoyano, es primavera, finales de mayo, pinos, almendros en pleno desarrollo, la tierra de secano con todas las hierbas que tapizan en esta época nuestro campo. A la derecha, detrás de éstas, el monte Carrascal, sobre el montículo uno de los pocos vestigios defensivos de la época medieval que quedan en nuestro término, el Castillo de Barxell, encima ese cielo azul, cristalino, limpio, tan característico y tan único en nuestra primavera, sobre él enmarcada y recortada, la figura del Alférez, con porte sereno, sobrio, medieval, como señor de una tierra, que tiene que defender, conservar y legar a las futuras generaciones, trabajadores, artistas, industriales, artífices, todos ellos de nuestra prosperidad y particular idiosincrasia. A todos ellos y a mi filá va dedicada esta obra, que ejecuté con todo el cariño, en el mes de mayo de 1999 con la satisfacción del deber cumplido. Fernando Gisbert Pascual Alferez Guzmanes 1999


L a festa en el tercer milenio AGO mía la frase con la que, nuestro Ministro de Defensa y paisano adoptivo, Federico Trillo, prologa la Revista "Moros y Cristianos 2.000" al afirmar que poder asistir, año tras año a nuestra Fiesta es ya motivo para sentirse afortunado, puesto que facilita la unión entre las gentes y el espíritu de colaboración. Unión y colaboración es la quinta esencia de nuestra Fiesta. Nostra Festa, que tanto pesa entre las m·s notables Fiestas de nuestra Patria (y no me refiero ahora al uso y abuso de los metales en nuestros atuendos de Diseño: escuadras especiales, cargos, caballeros...) y que tanta satisfacción es capaz de crear en los que en ella participamos y en nuestros círculos familiares y amistosos, crea a veces situaciones de fricción interpersonal que entre todos debemos evitar. Quiero romper una lanza en defensa de los miembros de la Junta de Filá, que en algunos momentos se han podido ver abrumados por la resolución de los problemas, múltiples problemas, que, estoy seguro, han surgido y se han resuelto en general de forma inmejorable en los años de Cargo. Pero quiero también recordar que las personas que democráticamente se eligen para miembros de la Junta, son representantes de todos y cada uno de los individuos de la Filá y deben estar adornados de ciertas virtudes, que, indudablemente, facilitarán el "gobierno" de la familia guzmana. Me remito al significado de la palabra VIRTUD según el Diccionario de la Real Academia de la Lengua: Es la integridad de ánimo, la bondad de vida, el recto modo de proceder, el

hábito de obrar bien por bondad y conformidad con la razón natural. Las virtudes, para mí, básicas en nuestra convivencia, serían las cuatro virtudes Cardinales: Prudencia, Justicia, Fortaleza y Templanza. La PRUDENCIA consiste en discernir lo que es bueno o malo, es el buen juicio. La JUSTICIA, derecho, equidad, es la virtud que inclina a dar a cada uno lo que le pertenece. La FORTALEZA es la fuerza, el vigor para vencer el temor y huir de la temeridad. Y la TEMPLANZA es la moderación, la sobriedad, el temple, la armonía. Ya que la BONDAD es la apacibilidad de genio y la natural inclinación a hacer el bien, resume las cuatro virtudes cardinales y serla la cualidad que adorne a nuestra Junta de Filá, recientemente renovada. Han de ver cumplido su cometido cuando vean a todos los miembros de la Filá disfrutando de la Fiesta; su espíritu no ha de ser sino el de Servicio. ¿Choca ésta apacible idea con el carácter guerrero y medieval de nuestro traje?. Personalmente creo que no. San Jorge, nuestro ídolo y caudillo, en tantas culturas y países está representado dominando al dragón, símbolo en el medioevo del mal, del demonio. Porque visto el devenir de los años, a los Moros lo que hicimos fue integrarlos. ¿Fuimos monjes-guerreros?. ¿Tenemos algo en común con los Dominicos?. Discrepo de la habitualmente bien informada opinión de Ángel Verdú y creo que, en el ánimo del Maestro Laporta debió pesar el sayón utilizado por los Dominicos para diseñar nuestra túnica.

37


Si echamos la vista atrás y consideramos los casi cien años de Historia de nuestra Filá-, el primer hito es la aparición de la misma, cuyo Centenario celebraremos el próximo año 2007 El "doblete" de Alferecía-Capitanía de los años 1910 y 1911 detentado por nuestro glorioso ancestro Don Francisco Laporta Boronat. La palabra "Esclavos" para referirse a la Escuadra Especial aparece por primera vez en la Crónica de Fiestas del año 1946, en que los Guzmanes ostentamos la Capitanía. El Cronista de Fiestas en el año de Alferecía 1971 se refería de nuevo a la "Escuadra de Esclavos", diciendo que "mostraba colorido y vistosidad" y que los Guzmanes "cumplieron a la perfección su cometido, con dignidad y propiedad, con auténtico buen gusto". Podría dicho Cronista, haber acortado la frase diciendo que los Guzmanes cumplieron como Guzmanes. De la Capitanía siguiente (1986) ya hemos referido algo en otro lugar. De nuestros últimos años de Cargo 99/00, el pueblo de Alcoy gran conocedor y crítico de las Fiestas de Moros y Cristianos, todavía guarda en sus retinas las imágenes y en sus oídos la música. ¡Pueden opinar los miles de espectadores!. En palabras recientemente

oídas al ilustre Músico Juan Iborra, director de la no menos ilustre Banda Musical de El Campello, la diferencia de las fiestas de Alcoy con las de otros pueblos que también "hacen" Moros y Cristianos, es la integración en la misma de nuestros espectadores. Sobrados como andamos de ingenio y creatividad, en ésta primera entrada de los años 2000 (nuevo milenio ó no; nuevo siglo ó no) los Guzmanes teníamos que sorprender nuevamente al pueblo de Alcoy, que merece eso y más, con una Fiesta que justamente fuera la expresión del alma del pueblo alcoyano, alambicada por más de cien años de ver desfilar nuestras fiestas. El Capitán, la Capitanía es un hecho irrepetible que entra a formar parte de la Historia de nuestra querida Fiesta; Es un hito, un referente, para los comentarios después de transcurridos muchos años. Y su más significativo acto, las Entradas, engranadas a modo de bisagra en el Cantó el Pinyó que marca la inflexión, entrada y salida, magníficamente coordinadas, de nuestra Plaza de España. Por decirlo en pocas palabras, el año 2000 ha traído a nuestra Capitanía, Fantasía, Armonía y Amistad: Fantasía la que hemos disfrutado y agradecemos. Armonía y Amistad que, estoy seguro, perdurarán mientras vivamos los aquí presentes dentro de la familia guzmana. Agustín Doménech Julio de 2000


himno para la "Filà" ERÍA a finales de los años 60, pues recuerdo perfectamente que aún teníamos la sede social en la Calle Caracol, cuando al entonces director de nuestra querida banda de Gorga, Francisco Baena, se le ocurrió ponerle una letra alusiva a la filá a un pasodoble festivo, con aires taurinos, titulado "Dos palos a un tiempo". La citada letra, acoplada a la música —y no al revés, como es habitual y preceptivo- la hemos coreado con cierto entusiasmo, a modo de himno durante todos estos años, aunque bien es cierto que, actualmente, con la llegada de nuevas generaciones de festeros y sin ninguna referencia escrita de tal letra, va quedando algo olvidada y eso que nuestros músicos siguen tocando el citado pasodoble en tantas cuantas ocasiones se presentan.

S

Nada tenemos que decir en contra de la mencionada letra, salvo que algunas expresiones, tal como la de denominarnos como la Comparsa de los Guzmanes y alguno otra un tanto inadecuada, han quedado desfasadas en favor de una más nomenclatura festera. Lo mismo ocurre con determinados acentos gramaticales que no coinciden con los musicales por mor de cuanto queda dicho sobre el citado acoplamiento de la letra sobre la música. Todas estas consideraciones rondándome por la cabeza, y de esto ya hece algún tiempo, me llevaron a componer, con letra y música ad hoc, un himno para la filá en cuyo texto se contaran las peculiaridades más sobresalientes de nuestra idiosincrasia festera, tales como la indumentaria, tan nuestra y tan característica, los ensayos del Tenorio, los de los villancicos y, como no, nuestra seña de identidad más significativa en la Entrada de Cristianos: La roponá. El trabajo ya está hecho, y lo hecho, hecho está, y tanto la letra como la música están debidamente reigstrados en la Sociedad General de Autores con el títu-


lo de Som els Gusmans. Sólo queda la voluntad de todos y de cada uno de nosotros para su interpretación. La fecha para la efeméride de su estreno me parece perfecta: el año 2000 y nuestra Capitanía. Ocasión mejor no se nos puede dar. Entonemos, pues, Som els Gusmans. Jaime Lloret Nota: Para facilitar mejor su divulgación acompaño la "particella" del coro.


otros tiempos la hora de corresponder con esta agradable colaboración, quiero una vez más rescatarle al tiempo algún fragmento de nuestra historia, esa historia si se quiere con minúscula que esta Filà ha ido escribiendo a lo largo de sus casi cien años de existencia. Nacimos poco más que con el Siglo XX y es al final del mismo cuando esta revista ve la luz poniendo punto y final a nuestra participación como Filà Capitana en las emblemáticas Fiestas del año 2000, comandada que fue, por José Luis Sanchis Machancoses, el último Capitán del Siglo XX. Principio y fin. Alfa y omega. Y llegado el Siglo XXI y con él otras generaciones de guzmanes, nuestros sucesores, si perdura aunque sólo sea un ejemplar de esta revista y estoy seguro que eso será así puesto que ella durará más que nosotros, quiero que sepan qué es lo que decían aquellos guzmanes del Siglo pasado cuando reunidos en las semanas previas a la Navidad se preparaban para festejar la efeméride. Sabido es que ensayaban villancicos. Las letras popularmente comunes de estas piezas no suelen olvidarse fácilmente por su propia universalidad que hace que sean recordadas generación tras generación. Pero y las autóctonas de la Filà... ¿se recordarán?. Digo más: ¿se recuerdan?. Creo sinceramente que no y no me da la gana

de sentirme responsable en la proporción que me corresponda, de que ello ocurra. Aprovecho pues esta oportunidad para dejar una vez más constancia escrita, de algo, que no quisiera que el paso del tiempo colocase en el baúl de los olvidos. Por nuestra parte al menos dejamos constancia, ellos, los que vengan, que procedan como quieran. Dos previas antes de proceder a la transcripción. Primera; la música empleada para cantarlos, es y era, la que seguía al popular estribillo de : Ande, ande, ande, la marimorena. Ande , ande, ande, que es la Noche Buena. Segunda; he preferido conservar la manera dialectal alcoyana en la que están escritos y transcribirlos tal cual, la traducción a un lenguaje escrito culto pienso que les haría perder frescura y espontaneidad. Estos son los que he podido recopilar: Si vols una bona foto Campos te la de servir, si te la fa per Nadal te la entrega per Abril. En la fia plantarem un belem mol boniquet, grasies als burros dels cotos que posen país borreguets. El Belem la de plantar el nostre amic Mascarell, pero sen va de triache y no sadarim en ell.


Córcoles es farà el alta estes festes de Nadal, pa poder tocar el bombo mas que estiga Jaime davàn.

Asi ademés de beatos també tenim dosflarets, que apenés tas ancantat ya tanfótut el platet.

El que vullga un orinal no sa de calfar el cap, ue Hu diga a Romualdo y enseguida lil vendrà.

Ya qui està a cuatre dies y qui no treballa un dia, si li parles de f ama diu que la fasa ta tia.

En la filà nia un home que te un Seat chicotet, per favor no lil toqueu que plora com un chiquet.

En el portal del Belem han posat al Córdobes, per vore si mata al bou que està allí en el pesebret.

En la filà nia un nano que li diuen Carbonell, te una cara de anchelet però no sam de fiar delí.

En la Comparsa els Gusmans han posat al Córdobes, allí tots parlen de bous y ningú de tots sap res.

En la filà nia un home que ascolta conversasións, sempre asperàn les caigudes pa clavar el fusonet.

Ya un gusma tan despistat que te un "serebro" que "vuela", per aixó lan designat pa que fasa la quiniela.

Paco Moya el posarem de Chesús en el Belem, perquè entre tots els gusmàns es el que es mes chicotet.

Cuan manava Don Severo Alcoy estava tranquil, ara que mana Don Paco pareis un cau de conills.

Cuan el an està de llet hasta els gáyatos en fan, Jaime Carbonell en cotos te un gayato en cada mà.

San Chusep es Requeté y Maria Margarita, al Chiquet lan fet Pelayo y a la burra Falangista.

Si vols que la loteria duga pleits y maldecaps, no mes tenim que chugar tots en el sobre tancat.

Pa ser un bon Primer Tro ya que tindré ma asquerra, el nostre calla y otorga y mos toca la guitarra.

En la filà del Sarguero nos chugà al sobre tancat, el auelo Romualdo està mol, agraviat..

Ya qui no deixa parlar y ell charra tot lo que vol, no mes aspera un "que pase" pa callar y beure prou.


En la esquinita del Serpis ha chocado Salvador, con el camión de Puleva ¡que mala leche señor! Si vols que la dona el vullga donalí tots eh dinés, deíxali fer lo que vullga no li tingues que dir res. Dos gallines es barallen davàn de un plat de sego, y la una li diu a la atra tu tafañes mes que yo.

Esto ha sido todo amigos puesto que el desentrañar el significado de cada uno de los cuartetos, será en todo caso motivo de otra colaboración, quizá, allá por el año 2014 cuando a ser posible celebremos nuestro primer Capitán del Siglo XXI.

Ángel Verdú Elias Conseller de la Filá


Mi

primer ciclo festero con los Guzmanes

ERMINADA nuestra reciente Capitanía, cerramos y empezamos un nuevo ciclo festero de 14 años. En mi caso particular el 2.º ciclo como miembro festero de los Guzmanes y el cual deseo me produzca tantas satisfacciones como el anterior, mi 1.a "Creuà" fue en el año 1987, después de colaborar los dos años anteriores de cargo con los "Boatos" correspondientes, aunque todavía era festero de la Filà "Cordón" desde mi infancia, luego organizamos durante algunos años las que serían nuestras clásicas y discutidas "Roponas", pase a formar parte de 2 juntas directivas desempeñando el cargo de "Cop" por un período de 4 anos. A nivel personal me sucedieron dos de los acontecimientos más importantes de mi vida: mi boda con Marisa, mi mujer, y el nacimiento dos años más tarde de nuestra hija Celia, continuando con los temas de la Filá, tuvimos las juntas necesarias para obtener el fantástico cambio de local, con una magnifica labor por parte de las correspondientes juntas y sus miembros. Particularmente he realizado varias "escuadras", partidas, pero "escuadras" cuando me tocaban siguiendo el riguroso orden de la "Roda", "Arrancaes de Diana" las he tenido los años que las pedí, pues en nuestra Filá, con tener todos los actos cumplidos, siempre toca, vamos un chollo, y es que lo de madrugar también cuesta, en cambio para mí es uno de los mejores momentos de nuestra fiesta. Recuerdo la última hace 3 años junto al Capitán, José Luis, Javier Garrido y otros amigos festeros, finalmente llegó el año del "Alférez"y pude protagonizar el cargo de "Mossen Torregrosa", junto al Alférez, Fernando, Caballeros y toda la Filá, máxima meta festera alcanzada por mí, y ya con el Capitán, este año puede participar y colaborar dentro de mis limitaciones en todo lo que hizo falta y de alguna manera cuando buscaron mi colaboración creo que la encontraron, lo cual me enorgullece y con pequeños detalles como repartir los puros en la 1a Diana con "Suso"y el estar las carrozas de los niños bien atendidas junto al amigo "Jordi Torres-Torres", pero estos y muchísimos otros detalles sumados son los que nos dan un resultado final excelente y nos convierten en los verdaderos protagonistas de nuestras fiestas del pasado año destacando nuestra Filà Guzmanes y nuestro Capitán "José Luis". Todo esto junto con las "Dinaes", "Mig Anys", "Fontilles", 'Tenorios" "Almorzars Musgo"y 'Villancicos", hacen un pequeño balance personal de este ciclo festero, y para terminar a continuación tenéis mi pequeña colaboración a la Revista del Capitán con este cuento que escribí hace 1 año aproximadamente, inspirado en las fiestas de Abríl-99 y cuyo título es "El Secuestro de "Mossen Torregrosa". EL SECUESTRO DE MOSSEN TORREGROSA Era el 3° y último día de las fiestas de San Jorge de Moros y Cristianos, es decir el día del "Alardo" o la batalla entre los guerreros de un bando y el otro que tuvo lugar durante la Reconquista por estas tierras. Este año en particular tenía la posibilidad de personificar el cargo de "Mossen Torregrosa", sacerdote que defendió junto a su pueblo alcoyano nuestra ciudad frente al ataque sarraceno. Y había terminado la batalla de la mañana la cual perdimos los cristianos, a pesar de los arcabuces y luchas finales tras conquistarnos el castillo pasamos a un breve descanso, para irnos a comer a las distintas "filaes" y retomar fuerzas dando paso al "Alardo" de la tarde, batalla final que anualmente ganamos los critianos. Después de la comida y con muy buen ambiente, en ningún momento aparecía el cansancio de los tres días de fiestas transcurridos, estábamos todos dispuestos a salir a las calles con la banda incluida, marchábamos a la 'Placeta de Mossen Josep" donde tenemos que esperar la llegada del Alférez Moro, acompañado de sus caballeros y festeros moros de su filá que defienden con sus arcabuces el castillo, símbolo de la ciudad sitiada a mediodía, nues-


tro grupo lo formaban festeros, embajador cristiano, caballeros, la figura guerrera por excelencia nuestro Alférez y cómo no "Mossen", en este caso yo, figura religiosa que acompañaba a todo personaje ilustre o guerrero en la época medieval. Tenemos que hacer el "encaro" entre los "Alféreces" y luego hacerles retroceder con nuestras armas, lucha cuerpo a cuerpo hasta conquistar de nuevo el castillo arrebatado. Tras el "encaro" y antes de la batalla final vespertina tenemos un pequeño descanso, tomamos refrescos, brindamos, unas fotos, recuerdos, abrazos, saludos y alguna broma, pues al fin y al cabo todos somos amigos, sobretodo en estas fiestas. Serían sobre las siete de la tarde y estábamos por la calle San Lorenzo vinieron 2 ó 3 amigos caballeros moros, me rodearon y me invitaron a beber de su pócima secreta para que les acompañara un momento, pues me dijeron que tenían una sorpresa para ganar este año las fiestas. Yo con toda mi buena fe les acompañé por la calle que hace mención a mi cargo festero, a continuación, cruzamos la Plaza D,Dins y entramos en el Pasaje que sale a la Bandeja, nos metimos en el ascensor para bajar a la famosa "Llotja de Sant Jordi" para mí estas fiestas eran un año de novedades, mientras bajamos me dijeron que teníamos que preparar unas mesas, aperitivos, refrescos y recepciones para los cargos, pero todo ello se hacía en un momento, me convencieron y me lo creí, cuando llegamos bajo y al salir el primero del ascensor y darme la vuelta observé cómo se cerraban las puertas del mismo, ni siquiera puede aguantarlas con mi inseparable arma, les grité pero ni caso, eso sí, llegué a escuchar lo que decían mientras subían: -Hemos secuestrado a "Mossen" y pediremos un rescate para después de la "Aparicio"! Entonces pensé: ¡Bueno será una de las muchas bromas de nuestro mundo festero!. Pasada media hora empecé a estudiar mi situación, estaba debajo del centro de la fiesta, acompañado por el agradable ruido de los arcabuces que suenan en mi ciudad una vez al año, decidí dar una vuelta por el inmenso sótano que tenía en esta ocasión para mí solo, parecía un personaje faraónico, era como una figura o cargo de una de las muchas exposiciones que se realizan en esta sala, luego intenté subir por las 2 escaleras y comprobar las puertas de acceso y estaban bien cerradas, gritar no tenía ningún sentido con el ambiente de fiesta que se respiraba en el exterior, después pararon los arcabuces, al momento empezaron los ruidos de los sables y espadas, eran las luchas personales con armas blancas, sin pólvora, por supuesto se darían cuenta de la falta de "Mossen" con su "dalla" y pronto me buscarán, ¿quién sabe?. Tal vez piensen que estoy indispuesto, situación frecuente en fiestas, mis compañeros de filá igual piensan que me he tenido que ir por problemas con mi niña, algo resfriada días atrás, y no le van a dar más importancia, preocupados por teminar de realizar los últimos actos de nuestra Alferecía y prepararse para la 'Aparicio". A continuación se oyeron los gritos, de victoria de los cristianos y cómo sus jefes saludaban a


sus caballeros desde el castillo, al rato hicieron la procesión alrededor de la Bandeja para ir a la Iglesia de "Sant Jordi"; se han olvidado de mí. Más tarde llegó la hora de la "Aparicio" un gran silencio, seguido del himno de fiestas y cómo no "Vixca Sant Jordi", en ese instante pensé menos mal que el desaparecido soy yo y no el Sant Jordiet". Me dije ahora, ya terminados todos los actos vendrán por mí para celebrar los "soparets" todos juntos y comentar la anécdota, pero según pasaban las horas, la Bandeja se llenó de gente, bullicio, estropicio, gritos, alegrías y música festera, menudo ambiente teníamos este año, parecían que iban a empezar de nuevo nuestras fiestas y para nada se les veía el final, todo esto naturalmente por ser el 3.er día, sábado y poder tener todos el "descans". Me senté en un rincón junto a unas alfombras y telas, una vez relajado lo mejor que pude con mis atuendos religiosos pero cómodos trataba de pensar en un final rápido a esta situación; los que lo hicieron, inicialmente en plan broma pesada, seguro que a estas horas y tras tomar varios colpets de café-licor se han despistado e incluso olvidado de mí, seguramente piensan que quizás tengo un móvil y llamaré a algún sitio para salvarme., tal vez piensan que hay un sistema de alarmas para salir de esta sala, pero no es así. Mi familia pensará que estaré de juerga, alargando el desmadre sin previo aviso, cosa no muy normal en mí, pero siempre puede ocurrir. El denunciar la situación no puede surgir efecto alguno cuando hay medio Alcoy perdido del otro medio, la policía no puede darle demasiada importancia a una desaparición en estas circunstancias. En la Caja hasta el lunes por la mañana no me van a echar de menos, y para entonces también podrían pensar que estoy algo enfermo o quizás me he tomado otro día de descanso debido a mi cargo. Bueno pues voy a disfrutar de la música de fiestas como si en un balcón de San Nicolás estuviera viendo las "entraetes" y recordando las fantásticas vivencias de estas inolvidables fiestas de mi ciudad, filosofando pienso que voy a ser el primer "Mossen" secuestrado en la historia de la fiesta además de poder decir que he disfrutado un día más de mi cargo, eso sí solo, pero siempre veo la parte positiva, ya llegará el lunes y alguna brigada del Ayto. me encontrará, mientras me duermo a los sones de la marcha cristiana "Claus i Corretges" la de mi filà, "Guzmanes". De repente escucho ladrar un perro e incluso más cerca que la música de fiestas, también oigo ruido de llaves y la puerta de mi casa, cosa que no me cuadra mucho con mi situación actual, luego la voz de mi hija mayor, ha llegado a casa se acerca a mi cuarto y me dice: - ¡Juanito! ¡Juanito!, son casi las 8 de la mañana, ya es de día y vas a llegar tarde a las embajadas. Algo sorprendido, confuso y contento me despierto, al levantarme y vestirme pero antes de salir de casa le digo a mi hija: - Me voy y dile a la mamá que si esta noche no aparezco y no me encuentra en la filá que me busquen en el interior de la "Llotja de Sant Jordi". Juanito


Dos Guzmanes de peregrinación

a Santiago en año de capitanía guzmana OS festeros Óscar Abad y Juan Llompart emprendieron la peregrinación a Santiago en año Xacobeo coincidiendo con el año de capitán, con una única obsesión, que era la de fotografiarse junto a la catedral con el barret y la famosa camiseta gris de la vaca que se descojona, para entrar en el año de la capitanía absueltos de sus pecados. La hazaña fue llevada a cabo en bicicletas de montaña, junto a cuatro festeros m·s de las filaes verdes, almogávares y magenta, sin coches de apoyo y comenzando el 1 de agosto de 1999 en el santuario de Roncesvalles, para acabar 11 dias más tarde en la catedral de Santiago. Once días de duro pedaleo, cubriendo más de 940 km, a razón de 85 o 90 al día, con las maletas a cuestas y con un sinfín de obstáculos que salvar, tales como lluvia, barro, sol intenso, viento en contra etc,.. Antes de emprender el viaje, nos asesoramos a través de otras personas que ya lo habían hecho, sobre si era realmente duro o se podía realizar sin problemas, sin sacar ninguna conclusión clara al respecto, pues las opiniones variaban indistintamente de la dureza a la facilidad de la prueba. En nuestra opinión, se trata de ir preparado o no, la gente que normalmente coge la

bicicleta todo el año y se hace sus kilometritos, lo tiene relativamente fácil puesto que los trayectos no son excesivamente duros salvo dos o tres subidas importantes. Lo duro se hace cuando (como nosotros), sólo habíamos cogido la bici algún fin de semana para dar una vuelta con los amigos en verano y ya está. Creíamos que estando un mes preparándose todas las tardes dos o tres horitas, sería más que suficiente, pero nada más lejos de la realidad, puesto que la cosa cambia cuando los 15 ó 20 km. diarios, se transforman en 90, con un peso adicional de 15 kgs. o más, y sin descanso posible entre día y día. Había días que hasta deshacerse de un par de calcetines parecía que se notaba en el peso, pero lo que jamás podíamos dejar atrás eran los barréis y la camiseta gris, base fundamentales de nuestro viaje. Lo que más fastidia es que cuando llegas a tu pueblo de destino con unas ganas inmensas de pegarte una buena ducha y poder descansar bien para estar en condiciones al día siguiente, resulta imposible porque te mandan a dormir en los suelos de polideportivos o de algún albergue, y la ducha generalmente suele ser rápida y con agua fría debido a la aglomeración de gente que se junta para dormir. Lo mejor sin duda fueron las comilonas que nos hacíamos, puesto que parábamos en restaurantes a comer y era el único privilegio que podíamos tener. Como anécdotas, tenemos un sinfín de ellas, pero cabe resanar un día que nos pilló una tormenta torrencial en el Santuario de San Juan de Ortega, en el cual decidimos quedarnos a comer y al ver que no paraba, fueron cayendo las botellas de vino una tras otra hasta que paró de llover y salimos del bar formando tras los aplausos de algunos turistas que se encontraban también allí. Otra anécdota fue el día en que llegamos a la plaza de Nájera para almorzar, la cual estaba engalonada como un castillo medieval, debido a sus fiestas, hecho que nos hizo no dudar en ponerse los barrets y realizar una bona filaeta, encima de una tarima que había para la ocasión. En fin, que después de todo vale la pena el esfuerzo, por vivir una nueva experiencia, por conocer gente nueva, por enriquecerte culturalmente y sobre todo por la satisfacción que se siente al llegar a la plaza del Obradoiro, con los barrets puestos y hacerse la merecida foto.


M

etàfores etíliques

INS el món de la Festa són diversos els moments en què els festers ens veiem al voltant d'una taula o d'una barra per "prendre un refresquet", i d'aquesta manera fer una miqueta de tertúlia sobre molts dels aspectes que envolten la Festa. La gran majoria de les vegades aquest "refresquet" sol ser una beguda alcohòlica, com el café licor o la cervesa, cosa que pot provocar, si n'abusem, que ens arribe a "sentar malament". Els efectes que les begudes alcohòliques provoquen en el bevedor han fet que l'afició a la beguda siga un costum gens ben vist per la societat. La persona que beu sense mesura rep un nom: borratxo. Ara bé, aquest nom té unes connotacions despectives i, fins i tot, insultants. És una paraula tabú. Aquesta és la raó per la qual la mateixa societat ha buscat una sèrie de metàfores per designar el borratxo i la borratxera. Hi ha una gran quantitat de noms que han estat adaptats per fer referència a l'embriaguesa. Aquests mots que hem arreplegat, i que us mostrem tot seguit, fan constància de la gran imaginació de la gent a l'hora d'evitar una paraula tabú. Abans, però, val a dir que molts d'aquests mots tenen aquest significat en la llengua popular i molts d'ells no tenen eixes accepcions als diccionaris. Paraules que fan comparació amb objectes Aquestes paraules assenyalen, la gran majoria de les vegades, objectes relacionats amb l'aigua o altres elements líquids. El parlant sol fer comparacions entre l'objecte que utilitza per designar la borratxera o el borratxo i alguna qualitat o capacitat d'aquest objecte. Exemples d'aquestes paraules són les següents:

a) Androna Una androna segons el DCVB (Diccionari català-valencià-balear), és un "conducte subterrani per on se'n van les aigües sobreres o brutes". Es prou coneguda l'expressió "eixe beu més que una androna", que s'utilitza per fer referència a una persona que beu més del compte. b) Cuba El DCVB defineix una cuba com una "bóta gran de fusta per a tenir vi, de 200 a 500 cànters de cabuda". La referència a aquest recipient de begudes alcohòliques la podem trobar en una frase molt usual com és: "estar com una cubà", és a dir, haver begut molt. c) Esponja Aquesta comparació és molt usual, i ja ve arreplegada amb aquest sentit en el DCVB. En aquest diccionari apareix definida l'expressió "beure més que una esponja" com a ser molt bevedor. d) Corda Aquesta paraula té una explicació més complicada. Com tots sabem una corda no té res a veure amb cap recipient o objecte relacionat amb l'aigua. La frase popular en què apareix per fer referència a la borratxera és "dur un pet com una corda d'estendre". Potser, segons testimonis populars, aquesta comparació vinga donada pel pes que soporta una corda d'estendre, que la fa doblegar-se, així com una persona que ha begut massa suporta amb dificultat el seu propi pes i no li és possible mantenir una postura recta. Vocables escatològics Pot semblar curiós que la gent utilitze mots escatològics, normalment considerats tabús, per a evitar gastar uns altres tabús com borratxo o borratxera. Els vocables escatològics més utilitzats són: pet, bufa i merda, que compten amb derivats per assenyalar diferents situacions.


a) Pet Aquest vocable apareix al DCVB amb aquest significat: "embriaguesa". Apareix en frases com "portar un pet" o "agafar un pet", que signifiquen "estar borratxo" i "agafar una borratxera". Potser siga la paraula que més derivats té, i molts d'ells vénen així significats al DCVB, com per exemple: petotro "embriac"; petomra "borratxera"; petorrer "que s'embriaga habitualment". b) Bufa Segons el DCVB, bufa significa "embriaguesa". Aquesta paraula té com a derivades l'adjectiu bufat "borratxo", i un verb embufar-se "emborratxar-se". El seu context d'utilització és semblant al de la paraula anterior. c) Merda Al DCVB no ve amb el significat de borratxera, però són conegudes en aquesta zona expressions com: "dur una merda", "agafar una merda" o "anar emmerdat", com a sinònims de borratxera. Es menys utilitzada que les dues anteriors, i sol aparèixer en àmbits col·loquials. Comparacions amb instruments musicals Una solució prou comuna per a nomenar la borratxera sense referir-se'n és utilitzar noms d'instruments musicals. Sembla que aquesta actitud potser siga deguda a la gran afició que mostren els afectats per la beguda, per la música i les cançons. a) Trompa Potser siga el nom d'instruments més comú per referir-nos a la borratxera. El DCVB arreplega aquest significat: "estar trompa" vol dir "estar embriac". Aquesta comparació pot explicar-se pel volum de la trompa, que el fa ser un instrument molt pesat i difícil de transportar. Aleshores la comparació és clara: costa tant portar una trompa (instrument) com aguantar una borratxera, ja que això també és una cosa prou pesada. b) Guitarró És una paraula típica alcoiana. Com assenyala Josep Tormo "un guitarra, en el parlar d'Alcoi és una borratxera" (Tormo

1990, 129). El guitarró a Alcoi no és una "guitarra petita de quatre cordes" (Dicc. Enc.), sinó que la gent l'utilitza per referirse a una guitarra gran, o, fins i tot, al violoncel. Així els alcoians solem associar l'instrument pesat amb la pesantor de la borratxera. Aquesta paraula apareix en moltes cançons de festa, cançons que es canten mentre es beu, per exemple. "Dotze perres, xicoteta, vint-i-quatre, bola gran; i entre bacallar i fetge... Xe, quin guitarró més gran!" (Tormo 1996,129) c) Guitarra Aquesta paraula és una variant significativa de l'anterior, ja que amb aquest instrument no es pot aplicar allò de la pesantor, perquè una guitarra és menys pesada que un guitarró o que una trompa. Aquesta paraula ha pres el significat de borratxera per la seua semblança amb guitarró y vol expressar una borratxera menys forta que la del guitarró, perquè la guitarra és un instrument més Xicotet. És una paraula prou comuna en els darrers anys, sobretot entre la gent jove, i podem escoltar-la en frases com: "hui me'n vaig de guitarra, "Xe, bona guitarra portaves", o "estic guitarra". Referències a deficiències físiques De tots és coneguda la capacitat que tenen les begudes alcohòliques de disminuir les aptituds físiques d'aquells que n'abusen. Aquesta és la raó per la qual les paraules següents que assenyalen deficiències físiques han passat a significar embriaguesa.. a) Cec ("cego") La paraula "cego" és una de les més freqüents per a designar l'estat d'embriaguesa. És prou normal escoltar "hui anem de cego" o "eixe va cego", per a dir que algú està borratxo. Sembla que aquesta paraula s'utilitza per la pèrdua de percepció visual que pateix qui està baix els efectes de l'alcohol. b) Nano Aquesta paraula no guarda tanta relació amb les deficiències físiques, sinó que


es refereix més a la tradició folclòrica dels "nanos i gegants", que, tot i això, també fa referència a defectes físics. El DCVB defineix nano com "cadascun dels hòmens que, amb els caps ficats dins grans caps grotescos de cartó que els donen aspecte de curts de cos, assisteixen a la processó del Corpus i a altres festes populars ballant i fent evolucions per a diversió de la gent". Aquesta definició ens aprofita per a aplicar-la al "borratxo graciós", és a dir, aquella persona que quan beu és propensa a dir gràcies per a diversió dels que l'acompanyen. Potser siga un dels noms més comuns per designar la borratxera, i no és estrany escoltar "No begués més, que ja estàs nano". c) Perot És el nom que reben unes petites figures humanes que aprofiten de joguines per als xiquets. Aquestes joguines tenen aparença humana però tenen poca mobilitat. Aquesta és la raó d'utilitzar aquesta paraula per a designar els borratxos, perquè resalten una deficiència física: la dificultat de moviment. Frases típiques representatives d'aquest mot són: "estic perot o Vaig perot. Comparacions amb animals Moltes vegades la cultura popular ha assignat als animals algunes característiques humanes que els fan tenir una significació especial. Així, són molts els animals amb què solem designar la borratxera, com per exemple: a) Mona No hem trobat als diccionaris la definició d'embriaguesa per a aquesta paraula, però és prou habitual utilitzar-la per referirnos a la borratxera. Potser siga perquè els borratxos solen fer bovades, i les bovades també reben el nom popular de monades, per semblar-se al comportament d'aquests animals. Així doncs, mona ha passat

a significar borratxera: "agafar una mona", "dur una mona". b) Colom Comença a ser prou coneguda l'expressió "estar colom" per a designar un estat d'embriaguesa. La raó per la qual s'adoptat aquesta paraula per significar la borratxera no ens l'han poguda aclarir els diversos testimonis orals que hem consultat, ja que, als diccionaris no apareix aquest significat. Una raó podria ser la comparació de la manera de caminar dels borratxos amb la dels coloms, és a dir, d'una manera un poc còmica. Ara bé, és una paraula que s'utilitza prou entre la gent jove per a dir que algú està borratxo, així podem sentir: "he vegut massa, estic colom". Paraules que designen l'actitud del borratxo Hi ha una sèrie de paraules que descriuen l'actitud de la persona que ha begut massa, i que amb el pas del temps han desplaçat el mot borratxo per substituir-lo per un d'aquests adjectius. a) Arrancat En l'àmbit de l'embriaguesa, "anar arrancat"s'aplica a aquella persona que ha estat bevent i comença a sentir-se una mica eufòrica, la qual cosa el porta a dir i defensar veritables disbarats. Tes el favor de callar, que ja vas arrancat", és una de les frases més comuns en les que trobem aquest significat.


b) Tastar El DCVB defineix el verb tastar com "menjar o beure molt poc d'una cosa". Ara bé, a Alcoi té el sentit de beure café gelat (o café licor): "Felo, vas arrancat, eh! es nota que ja l'has tastat!". Amb aquest sentit també apareix en una cançoneta popular: 'Ai, Soledad, només el taste dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres i hasta el dissabte" En el parlar alcoià, quan el verb tastar no porta cap complement especificatiu, fa referència únicament al café licor. (Tormo 1992,124) Comparació amb vegetals Hi ha una sèrie de vegetals que per raons diverses han passat a ser sinònim de borratxera, almenys en la parla popular. Alguns d'aquests vegetals són els següents: a) Canyamó "Portar un canyamo" és una de les solucions més escoltades i típiques del parlar alcoià. Als diccionaris no hem trobat cap explicació de per què canyamo ha passat a significar borratxera. El canyamo és "el granet de la llavor del cànem" (DCVB) i, per tant, no podem relacionar-lo amb la pesantor de la borratxera. Ens han arribat testimonis orals de persones majors que afirmen que, per maceració, dels canyamos s'obtenia una substància alcohòlica, però no ho hem pogut comprovar. El que sí que és cert és que encara hui en dir "portat una canyamo ben gran" significa estar embriagat. b) Ceba Quan d'algú que està borratxo es diu que "porta una ceba" es fa referència al mal

aspecte físic que presenta. També hem arreplegat testimonis de persones que pensen que la utilització de ceba per a assenyalar la borratxera té a veure amb l'alè desagradable d'aquell que ha begut massa, que podem comparar a l'alè d'aquell que ha estat menjant cebes. "Dur una bona ceba", "agafar una ceba" són frases que qualsevol pot sentir en ambients bevedors. Conclusions Acabem de veure com la imaginació popular compta amb molts recursos per a buscar paraules per tal d'evitar dir allò que molts consideren tabú. Així, hem trobat una sèrie de vocables que, en molts dels casos, no vénen recollits als diccionaris amb aquest significat. De tota manera, val a dir, que no són tots els que estan ni estan tots els que són. Potser, algú de vosaltres en conega més, o bé aquests no els són familiars. És normal. La inventiva humana varia d'un lloc a un altre, i, fins i tot, dins una mateixa ciutat, hi ha vocables utilitzats pels joves que la gent major no coneix, i a l'inrevés. Bé, siga com siga i diguem-li com li diguem, el que no hem de fer mai és oblidar els costums. Hem de seguir mantenint les nostres tradicions populars que són les que ens donen identitat com a poble. Així doncs, seguim reunint-nos al voltant d'una taula o d'una barra per prendre el nostre "refresquet" i parlar de les nostres coses, però, axiò si sempre amb moderació.

Joan J. Coderch

BIBLIOGRAFÍA -

Alcover, A. M., i Molí, F. de B, Diccionari catalá-vaknciá-bakar (DCVB), Palma de Mallorca, 1930-1902, 10 vols. DD.AA, Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, Enciclopedia Catalana, 1993. Tormo Colomina, }., "El café gelat (I)" dins Revista de moros i cristians 1991, Alcoi, Assodació de Sant Jordi, 1991. Tormo Colomina, J., "El café gelat (II)" dins Revista de moros i cristians 1992, Alcoi, Associació de Sant Jordi, 1992, p. 122-124. - Tormo Colomina, J., "El café gelat (III)" dins Revista de moros i cristians 1994, Alcoi, Associació de Sant Jordi, 1994 p. 144-146. - Tormo Colomina, J., "El café gelat (IV)" dins Revista de moros i cristians 1996, Alcoi, Associació de Sant Jordi, 1996, p. 128-131.


gos i la garsa I havia una vegada un gos i una garsa que vivien en un bosc i que eren molt amics. El gos tenia una piloteta lluenta, i tots els dies la treia per a jugar amb la seva amiga la garsa. Quan es feia de nit, cadascú marxava cap a casa per a dormir després d'un esgotador dia jugant. Una nit, el gos es va despertar i es va adonar que la pilota no hi era al lloc on solia guardar-la. El gos es va preguntar on estava i la va buscar per tots els llocs, però no la va trobar. A l'endemà de matí, quina va ser la seva sospresa quan va trobar la pilota altra vegada al seu lloc. Des d'aquell dia el gos s'adonà que la pilota lluenta desapareixia totes les nits i misteriosament pel matí tornava al seu lloc. Després de molts dies, en els que cada nit la pilota desapareixia, el gos va tindré la genial idea de posar farina en terra, al voltant de la casa, per descobrir les petjades del qui cada nit li agafava la pilota. No s'ho creureu, però a l'endemà va veure únicament les petjades de la garsa. Quin disgust! va pensar, la seva millor amiga l'havia traït! Pel matí, com tots els dies, el gos i la garsa es van reunir per jugar; però aquesta vegada, en compte de jugar, el gos va parlar amb la garsa i li va dir: -T'he descobert, garsa lladre! Sé que ets tu la que cada nit m'agafa la meva pilota. -T'enganyes amic, no sóc jo, sinó el meu instint que em fa furtar-te la pilota lluenta. -No tens excusa garsa, en compte de demanar-me-la l'has agafada sense permís i això no està bé, Si me l'hagueres demanat jo te l'haguera deixat. Si tant la necessites tin, però sàpigues que has per-

dut la meva amistat, ja no sóc amic teu i per tant no tornaré a jugar amb tu. La garsa es va quedar la pilota lluenta, però la pilota no parlava, ni es reia, ni la consolava quan estava trista. Així que la garsa descobrí que preferia l'amistat del gos a tindré una pilota lluenta. La garsa, molt penedida, li va tornar la pilota al gos i li va demanar perdó. El gos, com era un bon amic, la va perdonar i li va promerte que li deixaria la pilota sempre que ella complirà una condició, que li la demanarà. D'aquesta forma, el gos i la garsa tornaren a ser bons amics durant molt de temps, fins que el gos va marxar un dia sense avisar a la garsa, però aixó es un altra història. Conte comptat, ja s'ha acabat. Andreu Sanchis Rodella 2000


drac daurat A molts, molts anys, allà per l'any 1200, vivia en un lloc llunyà el rei Jos amb la seua esposa la reina Aritx. Vivien molt feliços en un preciós

castell tot envoltat de jardins, arbres fruitals i boscos. Passà algun temps i va nàixer el seu únic fill: Drean. Uns dies després van rebre la visita de tres Mags amics dels reis, els quals portaren al


nadó els seus regals. El primer Mag li va regalar el do de la valentia. El segon li regalà el do de la força i el tercer li va regalar un drac daurat menut i simpàtic per a que jugarà amb ell. Al seu drac, el príncep li posà de nom Aurum. Drean es va fer major i el drac també, i a més a més tenien les mateixes qualitats: la força i la valentia. Els dos eren molt amics. Però un dia la reina va emmalaltir. El metge que la va visitar digué que només es curaria si prenia una infusió feta amb unes plantes especials. Estes plantes únicament creixien molt lluny d'aquell lloc: al cim més alt de la Font Roja. Calia agafar-les el 22 d'Abril, perquè era l'únic dia en què tenien flor; però estaven fortament vigilades per àguiles i falcons. El rei i el príncep no s'ho van pensar dues vegades, pujaren damunt del drac daurat i se n'anaren a la recerca de les plantes que sanarien la reina. No tardaren massa en arribar perquè com sabeu, els dracs són molt grans i fan llargues camallades. En arribar a la Font Roja, pujaren i pujaren. Quan ja estaven prop del cim més alt aparegueren les àguiles i els falcons disposats a defensar les plantes. Jos i Drean amb les espases i Aurum amb urpades, sarpades i

mossos van lluitar amb ells. En concloure aquesta lluita, el rei, el príncep i el drac estaven coberts de la sang que s'havia vessat al matar les àguiles i els falcons; però sense temps per a rentar-se, agafaren les plantes medicinals i tornaren per donar-li-les a la reina. Un temps després, Aritx ja estava curada i parlava amb Jos i Drean recordant el dia que arribaren al castell amb les plantes medicinals, tots coberts encara pel color roig de la sang, i de la gran sort que havien tingut amb els regals dels Mags. En aquesta conversa van decidir tots tres, que a partir d'aquell dia, en agraïment a l'ajuda rebuda per Aurum, la vestimenta de gala del rei i el príncep seria sempre un vestit roig cobert d'una capa roja amb un drac daurat. La reina portaria en el seu vestit el color blau del cel en primavera amb el to daurat del drac. Ja fa molt de temps que va ocórrer aquesta història, però segur que els més vells de la ciutat d'Alcoi encara la recorden. Vosaltres tampoc l'oblidareu, perquè enguany l'heu vista representada pels carrers de la ciutat, tal i com va succeir, i a més a més ha quedat constància en l'obra gràfica que tenen els vostres pares a casa.. Maritxe


Una escuadra de tretze "Esclaus" Q

UIERO contaros la Historia de una Escuadra singular que tenía trece miembros ni uno menos, ni uno más. Con muchos preparativos elegirán un diseño, corregirán los errores, que a veces quitan el sueño.

Un madrileño en pelucas el pelo les tomará y los precios convenidos por otros se cambiarán. Dudas con el maquillaje, algún disgustillo habrá pero con mucha alegría las Fiestas van a llegar. ¡Este año son en Mayo! ¡Mejor tiempo nos hará!. Ya que Sant Jordi en el Cielo hombre del tiempo será. Previniendo que el meteoro nos lo pueda estropear, Agustín fue a las Clarisas para huevos ofrendar.

Llega la noche de l'Olla mañana hay que madrugar puntuales y con nervios reunidos. ..y a almorzar. Miran el cielo, algo incierto se empiezan a maquillar los minutos son muy largos hasta iniciar l'Arrancà. Éxito, ellos se lo esperan, las gentes aplaudirán, sus corazones, ansiosos, taquicardias sufrirán. Forman según lo previsto: once irán en la Filà más el Cabo que la arranca y el Batidor, otro más. Pero ¿he dicho once? El onceavo ¿dónde está?. ¡En el corazón de todos Juanjo Garrido estará! Una nota de tristeza le emoción enturbiará pero "Cid" ya suena fuerte: ... Pepe Torres va a arrancar. Agustín Doménech Soler Valencia, Julio de 2000


fullet enigmàtic Repassant àlbums de fotos antigues per a poder il·lustrar a revista del POR LA Capità, entre full i full, m'apareix aquest futllet de cançons dedicades a la "ComA Charanga Els Bons LA parsa Guzmanes". Editat quasi amb tota seguretat als anys vint o trenta; ja que ningun dels COMPARSAGUZMANES festers veterans als que es l'ensenye i els pregunte, sab donar-me resposta, ni Música del pasodoble (Alegria) Letra de J. Casimiro saben res de la "Charanga Els Bons", ni La comparsa dels Gusmans. Atensió posar, y tots a cantar. dels noms que a les lletretes alli impreses no te mes que desichar, En la primer diana, en ells reina alegría, ya que fijarse en tots els cristians, fan referència. lenen entusiasmo gran, totes les chiques dihuen, la charanga que els ensaya, la mes bonica es la dels Gusmáns, Tampoc sabem, si eren membres de es titula la dels bons, ells el aigua no la tasten, mireu al que fa el cabo, la filà els components de la citada "charanestán a demés les fons. que be treballa, pues no eu fá mal, Esta es la ilusió, esta es la ilusió, oigau el pasodoble, ga", si eren el músics que amenitzaven els que asi tenim tots els añs, que está tocanlos la "Unión Musical". fer sopars y ensayos, "ensaios", i quasi segur que foren membres cuant ya set a beure, es chenit dels alcoyáns. de la "Union Musical" ja que en moltes de les tonadetes es fa referènca a aquesta Música del pasodoble (El sombrero de Gaspar) Banda, com: Letra deJ.Casimiro La charanga dels Gusmáns, Gaspar, Gaspar "La comparsa de Gusmans, la dirichís Chordiet. ¿dónde estará el sombrero? els homens que la componen, Gaspar, Gaspar, es la que, mes brilla asi en Alcoy, ya no eu poden fer mes bé. la charenga lo sabrà, El trompeta es incansable, Gaspar, Gaspar, sempre son igual, y Mariano també, que merluza has cogido, no poden deixar de tindré, pera que volem parlar, Gaspar, Gaspar, pera que volem parlar, marchate acostar. en les festes de San Chordi, de Ricardo y Pellicer. a la "Union Musical". CANCIONES DEDICADAS

El que es cert es que s'editarà un futllet, imprès a la Impremta "La Victoria" amb cinc cançonetes a la filà dedicades. Lletretes distendides, satíriques algunes d'elles, i altres de "vermut i festa" com aqueta: "Ya mos se acosta, tinc ganes ya, eixe dia de juerga, la berenà. Això es mol típic, may serà vell, el mesurar pa beure el vi del llibrell..." No sé res més que el acabe de escriure, de la "La charanga dels Gusmans, la dirichis, Chordiet,..." Però també ens informen que "El trompeta es incansable, y Mariano també, pera que volem parlar, pera que volem parlar, de Ricardo y Pellicer" Qui serien aquestos Chordiet, Mariano, Ricardo y Pellicer?. Esperem que ens arribe mes informació de aquesta divertida "charanga". Suso Jover

Música del vals (Ya viene el día...) Letra de J. Casimiro eixe dia de juerga, la berená. Aixó es mol tipic. may será vell, ei mesurar pa beure el ví en Ilibrell. Tota la vida seré fester, delafiládels Gusmáns soc yo. Estos díes tot son alegries, perquè mos enporta el nostre patró. ***

les chiques eixos díes ya visten fresques com son ya dies de primavera pa la entrá ya mos porten tracnes de [seda. Calses de seda també, olé, que regrasioses están que si. Als festers tot aixó els encanta y fan en mes gana els actes lloir.

Música del vals (Chaparrita) Letra de J. Casimiro La comparsa dels Gusmans, se gasten moltes pesetes, es la que, mes brilla asi en Alcoy, en donatius als asilos, sempre son igual, y també al hospital, no poden deixar de tindre, en les festes de San Chordi, * a la «Unión Musical». En el acte del pasech, *** enguañ serà cosa gran ya eu vora'n, No ya nínguna comparsa, coses portarán, que se iguale en els cristians, pera donar a les chiques, els Gusmans, sense distinguir el sexo, un derroche fan, pues totes igual seran.

Música de la marcha (Mahoma) Letra de J. Casimiro La charanga els bons, masa se ha Pues vostès... ya vorán... [establit, com distin.,, guinse van... pues te actuasións de dia y de nit!,... Yo soc el primer clarinet... chisí.., yo soc, e! primer trombó, El trompeta sempre se distinguix, y yo el primer bombardino y de tocar may se en contra cansat. yo soc platillos, y yo el tambor... Mariano què es diré, hara voran. . còmic a mes no poder. Es Chordiet, el director, vorem... qui es... pues. el que mos porta, el compás'. Ell tocan el saxofón fa coses se esforsem tots, en fero be, que son dignes de admirar. pera tindre, chics ben ilustrats. y cuan vol mos se posa a fer proves, ben acabats, de tan de broma que es, Si algú eu fa mal, ell enfadat, algun dia ya vorá, disimula y li tira el ull, com se queda sense poder, ya tocar. per ell, estem, tots mol chalats, Pera un rato pasar... pues mos agrada, perquè fe molt de, La charanga els bons pera distracsións. [gust.... Imprenta LA VICTORIA, Santo Tomás, 15 Alcoy


Lafestadel2000


res dies per al record T 5 DE MAIG LA LLEGENDA ES FUNDEIX AMB LA FESTA NCARA es de nit, es la matinada, però per als alcoians es com si fora el mig dia; ja estan de peu. I Alguns, dianers no han pogut dormir molt be i acodeixen a la filà, a les cinc i mitja de la matinada, molts festers acodeixen a missa, per escomencar la jornada festiva. De la devoció interna es passa a la externa, a la plaça la banda "El Delirio" de Gorga inicia la diana tocant l'himne de festes, qu'es corejat pels presents, amb la veu un poc trencada per l'emoció i també, tot hi ha que diro, per les poques hores dormides. A continuació el Sergent Major ja preparat davant dels deu dianers Gusmans, esperen el moment de iniciar la Diana, i alla va: "El Capitán" pas-doble que interpreta la nostra banda. Als sons de la música el sergent, ja escomença les evolucions i amb pas acompassat i sense perdre la compostura l'escuadra gusmana reb el reconeixement dels alcoians i forasters qu'es manifesta en grans aplaudiments. I així fins tornar a la plaça al voltant de les huit del mati. A correu seguit els gusmans desapareixen dels carrers, tots van directes al col·legi de Sant

Vicent, on des d'abans de les set del matí membres de la junta i col·laboradors, ja estan preparant, tot el boato, carroses, xilabes, complements... tot en un rebombori que pareix no tindré fi, però no es així, tot està programat... aquest grup a la classe de primer, aquest altre, a la de quart i així trancorreixen unes hores de frenètica activitat, i on tots tenen el cuquet dins del cos, esperant que tot transcurreixca, com està previst. Però el tems ens feia patir, una


rens, tots amb cavalls engalanats per l'ocassió. Ells; exultants d'entusiasme, saluden al públic que es premia amb aplaudiments. Una cotamalla de gran efecte visual, es coberta per una túnica de colors diferents per a cada un delís, no hi duien casc i una espècie de coroneta daurada cenyia el front de tots ells. A continuació i com a seguici, els escuders que els duien els escuts i penons nobiliaris. plujeta fina no deixava de caure i tots ens preguntem què passarà. Ja es l'hora i el nostre Capità, José Luis està eufòric i espectant a la volta i quan surt de l'aula on s'ha camviat es rebut amb els apludiment dels presents: cavallers, dames i filà en general. La sorpresa del matí es que un grup de festers reparteixen més de 16.000 barrets als espectadors, el que fa que al recorregut semblen tots de la Filà Gusmans. A les 10'50 entranyable amic Picó des del balconet del partidor diu les paraules màgines que ens fan vibrar any a any: "Avant l'entrà". Dir aquesta frase, parar de ploure, i escomençar a sonar la música de la banda Primitiva d'Alcoi, que s'espandeix per el firmament fester i ens envolta a tots i ens transporta ja, definitivament a l'univers de les sensacions i tots gaudim de la màgia que ens envolta, mentres açò ocurreix el nostre guió i Ió parelles de festers amb disseny complet, ja caminen per Sant Nicolauet, a continuació la Primitiva amb un grup de percussió obrin el pas als Cavallers del Capità, amb disseny de David Llo-

"Callaron todas las bocas, las pupilas han de hablar, ¡que a todos nos dejó mudos... tu presencia Capitán...! Aquestos versos vibrants i emocionats del poeta de principis de segle, Roque Ortega, no fan més que corroborar el que va passar quan el capità dalt de una impresionant carrossa, de metalls envellits en la qu'es trobava el seu rodella i fill


Andreu, i que confluïa amb una mena d'estalagtites semejant una gruta, tenebrosa on reposaven l'escut i l'espasa i d'on sorgia fum, i de vegades, assomava un cap de dragó, damunt del qual José Luis quasi tocava el cel, semejant el triomf del be sobre el mal, destacant sobre tot la túnica color burdeus agranatada i amb adomascats, que cobria les cotamalles, els metalls combinant els daurats i el metall cru, que sense proliferar en quantitat, si ho feren en qualitat, donant-li uns tocs vertaderament magistrals al disseny, sobre tot a la capa on un gran dragó, també daurat, resaltava extraordinàriament tot el conjunt esplendent, mes que el cel restarà encapotat. Precedint-lo un ballet amb teles vermelles estampades amb el dragó de la filà evolució-

naven als sons de la banda de música d'Alzira. El disseny del capità també es de David Llorens. A les 11'40 el capità entra en la plaça on un xiquet vestit d'alcodia li fa entrega de les claus de la ciutat. Santi que esta atent, s'encarrega de pujar-lo a la carrossa i donarli-les a José Luis, que les mostra a tota la gent, que prorrop en aplaudiments.

Un carromato envoltat de un grup de doncelles que repartien pètals de flors i herbes aromàtiques de les nostres serres precedien la carrosa de les dames, on estava també l'esposa de José Luis, Maritxe, que amb un tratge de tons blaus i or anava al capdamunt de una plataforma escalonada on les dames, li feien el seguisi, totes elles amb vestimenta on predominava el color ocre i el respecte al rigor històric, les seguia la Música Nova, a continuació un grup de nodrices cuidaven dels xiquets de la cort que es


precedia. Gusmans amb disseny complet, donaven pas a les carroces de les cel.lebracions: Vitualles i menjars, totes tres envoltades de doncelles, i algun jueu, que festejaven els bens als sarraïns arrebatats. Una altra carrossa amb el botí de guerra portada per unes endinçadores captives mores, custodiades per guerrers un poc relaxats. Una nova cel.lebració ens sorprèn ara, els mes veterans guerrers i prohoms del exercit, gaudixen de una taula ben proveïda de manjars, i el

que va ser una de les revelacions del matí: una danzarina captiva els delèita a ells i a tot el públic que ho presencia amb una danza insinuant i voluptuosa, on la molt estimada Sol Picó amb els seus cimbretjans moviments deixava encadilats a tots.

Un nou grup de parelles de gusmans dona pas a la nostra escuadra d'Esclaus 2000, Disseny de Pablo Miró. Majestuosament caminen els escuadrers que al seu pas arranquen els aplaudiments dels espectadors, el disseny, de primeres, gusmà, combinava l'austeritat amb l'espectacularitat el conjunt, amb les llargues barbes i el casc amb multitud de banyes, semblaven una host de "Bàrbars del Nort" que


vingueren a ajudar als cristians contra la morisma. La pell, els metalls, i la gran destral-llança que duien com a arma, i que feien servir, novedosament, per a fer el cap d'Escuadra que a l'arrancada va ser Pepe Torres. El "batidor" fou Seve Alòs, que els precedia evolucionant amb el seu cavall, també engalanat. La banda de música de El Campello posava colofó a una gran escuadra i deixava pas a una escuadreta de xiquets i un grup de malabaristes que distreien als infants gusmanets, que anaven en una carrossa, a la que seguia una altra sorpresa, un gran drac articulat, era captiu de un grup de doncelles, unes quaranta, que amb llargues cordes el feien evolucionar, despertant l'admiració dels espectadors que es sorprenien al seu pas, i encara continuaven assombrats quan arribava l'escuadra de la filà, que als sons de "Claus i corretges" recorria l'itinerari, des del partidor, on amb maestria i un poc de nervis, l'arrancara Toni Giner, al temps que el cap batidor Alfonso Santonja, escomençava també les evolucions coordinades

amb la montura, reben tots ells l'aplaudiment del públic i donant digne colofó a aquest extraordinari "boato" de la nostra Capitania-2000 del que foren també partícips Alfredo Mullor i Noelia Peris, i que tancava definitivament, la banda de Gorga i la carrossa del cop. Tot aquest rebombori de vora vuitcen-tes perssones baixà en un bloc, ben coordinat i atenent als encarregats de cada tram. Hi ha que dir que tot el boato ixqué del partidor, cinc minuts abans del temps que teníem asignat per l'Associació. Arribant a la fi del recorregut a les 13.35 hores. No més arribar i deixar armes i impedimenta, el cel no pot aguantar mes i escomença a deixar caure l'aigua que ja no pararà fins a mig dia. Això ens obliga a traslladar una "picadeta" que teníem previst fer als darreres de l'església de Sant Jordi a l'antic local de la Filà Llana que gentilment ens deixen, agraïm al seu primer tro Paco Moya la deferència. Allí debatim mentres ens refresquem, tot lo aconteixcut als darrers instants, cosa que seguim fent a la filà on arribem vora les tres de la vespra-


per el capità, per a acompanyar-lo a l'església de Sant Jordi i participar a la processó de la Relíquia, sent José Luis i Maritxe els protagonistes d'aquest

da, i on Miguel ja ens te preparat el menjar, el dinar s'allarga amb els sons de la banda. I després cadascú campa per on pot, en desbanda general.

6 DE MAIG: SANT JORDI Com a primer acte del dia, participa la filà a la segona Diana. Això de participar es un forma de dir, ja que sols hi havien cinc xiquest i quatre majors, fins i tot, el que açò escriu no estava tampoc. Com em insistit altres anys crec es deuríem de mentalitzar d'altra manera i vore de conseguir una major participació. Després d'esmozar a la filà, anàrem

acte molt esperat per els alcoians, ja que s'admiren millor els detalls dels tratges que duen els càrrecs. Acabada


la processó i la missa major, recollim al Capità i amb cercavila anem fins la filà per a gaudir d'un explendit dinar, a l'hora del café Santi ens demana la atenció i després d'unes sentides paraules li fa entrega a José Luis, com a record de la capitania, de una imatge del nostre patró Sant Jordi i a Marixte d'un ram de flors, detall qu'es molt ben rebut pels dos. L'alegria ens sobrepassava i als sons de les marxes i pas-dobles que interpretava la Banda "El Delirio" de Gorga, passarem una estona molt agradable fins l'hora de la Processó general, on a més del Capità, participaren, cavallers, dames, i molts component del boato, donant vistositat a la processó, gusmans de capa i casc en prengueren part uns 40. En acabar, recollim al Capità, i amb cercavila anem fins la filà per a sopar, reposar forces i comentar les incidències del dia. Després de sopar un gran nombre de festers i acompanyants amb la xaranga s'en anaren

a continuar la festa pels carrers del centre d'Alcoi.

7 DE MAIG: EL SOROLL I EL FUM ENS ENVOLTA "Fortuna faborable, pon en tu rueda un clavo, y mantente involuble..." Versos coneguts de tots que inicien l'ambaixada, de bon matí, acompanyem al nostre Capità fins el castell, per a que participe en ella. Els Gusmans li fem el seguisi a les barbacanes i merlets del castell, amb capa casc i penons alusius. José Luis, després del "mucho prometes ahora, mas nada cumplirás llegada la hora" amb la companyia dels cavallers i la resta de la filà, -70 festers- per la plaça i carrer Sant Nicolau va disparant al capdavant de les host cristianes, fins al partidor on ens espera


la morisma, que mes lluny de disparar-nos, som acollits amb mostres de gentilesa, els capitans brinden amb cava, per a una continua germanor dels bàndols moro i cristià, però... tot es una estratagema, al moment, tornen els arcabusos a parlar amb llengua de foc i fum, i no tenim mes remei que arrecular fins arribar a les portes del castell on, ja sense munició, els càrrecs, desenvainen els acers i, amb destresa, lluiten fins que els sarraïns planten el seu penò al mes alt de la torre del castell. Però no ens desanimem, recollim al nostre Capità i amb passacarrer, anem a dinar a la filà. De segur que en reposar forces es fem amb el control de la situació i tot torna a la normalitat.

Al voltant de les 5'30 ja estem al partidor per a rebre al Capità moro, l'espera s'allarga fins a les 6, hora que com pel mati, tornen les abraçades els brindis i l'intercanvi de regals. I escomença a cremar-se de nou la pólvora i la lluita torna als carrers, després de l'enfrontament amb espases i cimitarres, els cristians, per fi, tornem a vorer onetjant la nostra l'ensenya al castell. Recollim al Capità i participem a la procesoneta per a tornar a la seua església a Sant Jordi, el Xicotet, on el president de l'Associació dona gràcies al Patró, per lo be que ha sortit tot, malgrat la pluja del primer dia pel matí. Un altra vegada amb cercavila i amb el Capità, anem fins la filà, per itinerari alternatiu, degut a la gent que hi havia a la plaça esperant l'acte de la Aparició. En acabar aquesta, alguns gusmans participaren als Soparets i altres es quedaren a la filà, per a comentar distendidament tots els moments destacats i anècdotes ocorregudes durant les pasades festes, relaxar-se i tancar una trilogia vibrant i plena d'emocions. I fins aci el que a pogut vore, i te la satisfacció de contar per a tots vosaltres, amb les naturals limitacions que de segur, molt codescendientment en sabreu disculpar. VISCA SANT JORDI! JUAN J. JOVER Croniste de la Filà Gusmans


Quadre d'honor FESTERS D'HONOR PRIMER TRO D'HONOR Romualdo Coderch Boronat (+) Juan Balaguer Perotín (+)

GUSMANS D'HONOR Guillermo Julia Oltra (+) Rafael Monllor Boronat (+) Francisco Ruiz Sánchez José Soler (+) Romualdo Coderch Santonja José Vicent Blanes Dimas Miralles Romá Juan Campos Abad

CONSEIXERS Romualdo Coderch Santonja Juan Balaguer Perotín (+) José Vicent Blanes Adrián L Pérez Pina Miguel Alós Sanz Dimas Miralles Romá Ángel Verdú Elias Juan Campos Abad Carlos Coderch Santonja Luis Boronat Castelló Javier Garrido Palacio Juan Jesús Jover Mulió


Junta

Filà

Primer Tro: Darrer Tro: Cop: Secretari: Vocals:

Santiago Vicent Company Francisco Cantó Coloma Enrique Martínez Picó Joan Jordi Coderch Peidro Luis Boronat Castelló Àngel Domènech Climent Jorge Peris García Javier Garrido Vicent Alfredo Mullor Llinares Herme Carbonell Alemany Cronista: Juan Jesús Jover Mulió

Fitxa

Tècnica

Disseny Boato: Alfredo Mullor, Noelia Peris i David Llorens. Disseny tratges Capità, Rodella i Dama: David Llorens. Disseny Escuadra Esclaus: Pablo Miró Belenguer.

REVISTA Edita: Filà Gusmans. Alcoi. Coordinació de treballs: Suso Jover. Coordinació Publicitat: Jordi Peris. Disseny Portada: Fotomuntatge de Suso Jover a partir de una fotografia de Jordi Peris i Arxiu de la Filà. Col·laboració Fotogràfica: Estudiós Cyan, Paco Grau, Jordi Peris, Luis Boronat, Fernando Gisbert, Arxiu Filà. Maquetació, diagramació i composició: Textografic - Tel. y Fax: 965334422 • Alcoi. Filmació, impresió i encuadernació: Artes Gráficas Alcoy, S.A. - C/. Sant Eloi, 17 • Alcoi.


Relació Romualdo Coderch Santonja José Vicent Blanes Juan Campos Abad Carlos Coderch Santonja Adrián Luis Pérez Pina Luis Boronat Castelló José Abad Alemany Antonio Carbonell Beltrán Jaime Lloret Miralles Ángel Verdú Elias Miguel Alós Sanz Juan Mas Molina Romualdo Coderch Carbonell Francisco Moya Pérez Dimas Miralles Roma Miguel Santonja Vañó Juan Tormo Payá José Solanes Sancho Francisco Campos Climent Fco. Javier Jordá García Antonio Giner Pastor Antonio Carbonell Soler Germán Pérez Pérez Manuel Casabuena Oltra Ignacio Doménech Roma Hermelando Linares Nácher Femando Pérez Tur Juan Jesús Jover Mulió Jorge Peris Garda Remigio Silvestre Ferrer José Ramón Torres Sánchez Enrique Valor Calabuig Javier Cruz Garrido Palacio Jorge Molina Carbonell Juan José Garrido Cardenal Pep Revert Pascual Juan Pedro Rodríguez Quirós Santiago Vicent Company Alfonso Santonja Salto M. Jorge Orts Payá Jorge Lloréns Murcia Rafael Doménech Martínez Femando Jordá García Miguel Alós Gisbert Juan José Mas Alós Hilario De Gracia Izquierdo Miguel Ángel Orts Ponsoda Femando Soler Francés Lorenzo Blanes García

de festers Mario Soler Pérez Ángel Verdú Lluch José Antonio Monllor Gosálbez Emilio Benavent Quilis Jorge I. Santonja Sala Jorge Casasempere Miralles Francisco Cantó Coloma Carlos Verdú Lluch José Antonio Gisbert Cátala Severino Alós Gisbert José Luis Payá Monllor José Luis Sanchis Machancoses Francisco Delgado Palma José Raúl Abad Artuñedo Fernando Gisbert Pascual Juanita Silvestre Jover Bartolomé Gómez Salado José Pérez Serra Vicent Vicedo Torregrosa José F. Santos Pérez Federico Jomet Monteverde Pablo Miró Belenguer José Enrique Valero Climent Enrique Martinet Picó Carlos Casabuena Espí José Luis Valor Insa Rafael Casasempere Ferrándiz Miguel Mico Martínez José Miguel Sánchez García Rafael Juan Pérez Serra Pepe Ferrándiz Moltó Ignacio Casasempere Miralles José Bas Blasco Óscar Abad Artuñedo Ángel Doménech Climent Gabriel Fuster Seva Jorge Llácer Gisbert Francisco Nicolau Carbonell Guillermo Calatayud Cots Enrique Moltó Espejo Eduardo Vte. Monllor Bernabeu Salvador Garrido Aracil Juan F. Albert Tortosa Jorge Mauro Pascual Corbí Joan Jordi Corderch Peidró Alfredo Mullor Llinares Antonio Pinero Alvarez Fco. J. Sancho Coll Rafael García Pons


Óscar Trelis Sempere Fermín Córdoba Tepes Rafael Jerez Satorre Juan Candela Alberola Vicent Ferrer Santonja Jorge Aranda Arjona Félix García Parreño Enrique Bernabeu Pérez Gabriel Martínez Llácer Femando Terol Gadea Francisco L. Boronat Salto Vicente Company Sanz Miguel Company Sanz Nacho Úbeda Santonja Rubén Martínez Tepes Juan Luis Villarroya Albiñana Luis Llácer Silvestre Jesús Pastor Pastor Pablo Verdú Lluch Juan Llompart Espí Jorge Martínez Bordera Jorge Linares Seguí Alejandro Payá Parra Miguel J. Company Company Enrique Ruiz López Javier Sorolla Coderch Ignacio J. Aracil Vicens David Cano Borrachína Jorge Silvestre Jover Jorge R Vidal Pascual David Miró Vilaplana Óscar Nadal Campano Javier Blanes Climent Rafael Sastre Sempere Servando López Sempere Óscar Casabuena Rodríguez Jorge J. Torregrosa Vilaplana Jesús J. Cascant Blanes Rafael Casasempere Miralles Francisco José Satorre Cortés Javier Garrido Vicent Raúl Terol Rodríguez Juan Carlos Pascual Castillo Rafael Abad Sancho Mario Trelis Sancho Juan Carlos Pastor Girones David Brotóns Francés Juan Carlos Samper Bordera Daniel Company Pla Manuel Calvo Perseguer Fernando Climent Bravo Juan Manuel Granados García Juan Carlos Cantó Carbonell José Agustín Doménech Soler

Juan Ponsoda Pla Francisco Pelaez Flores Francisco Requena Juárez Ismael Mira Ramis Jorge López González Jorge Cantó Pastor Jaime Ayala Navarro Ignacio Garrido Vicent Julio Climent Mas Javier Miró Soler Vicente Cerda Morey David Pérez Aleixandre Miguel Sempere Carbonell Isidro Rajo Amador Saúl Cremades Pérez Herme Carbonell Alemany Jordi Vicedo Payá Alejandro Casabuena Rodríguez Jorge Gisbert Caíala Alberto Sandoval Pérez Jorge Ramón García Javier Pastor Pastor Antonio Argente Boch Francisco Juan Esteve David A. Nicolás Blanes José Luis Coves Están Pablo Giner Mas Francisco Moya Payá Jordi Carbonell Sanchis Fco. Javier Blanes Soler Remigio Richart Blazquez Salvador Barbera Aguilar Juan Guerrero Jover Jorge Pérez Serra Raúl Torregrosa Vilaplana Carlos Casabuena Doménech Jordi Valor Insa César Brotóns Muntó Martín Artuñedo Pascual Daniel Luis Guerrero Moltó Francisco David Maldonado Tornero Joan Vicedo Payá Juan Pedro Rodríguez Climent Jorge Giner Javier Jorge Molina Barceló Juan Francisco Cuenca Jiménez Ferran Gisbert Carbonell Javier Moya Payá Salvador Jordá Hernández Fernando Boronat Pérez Antonio Delgado Palma Germán Vicens Tort Elíseo Pastor Guillem Juan José Payá Ramos

69


CALEFACCIÓN AIRE ACONDICIONADO FONTANERÍA

Pintor Cabrera, n° 77 Tel. Taller: 96 552 42 21 03803 ALCOY (Alicante)


ALFOmO

.i

E L E C T R I C I D A D

• INSTALACIONES ELÉCTRICAS • CALEFACCIÓN POR ACUMULADORES • AIRE ACONDICIONADO • INSTALACIONES Y MANTENIMIENTOS INDUSTRIALES

Olivar, 63

Tel. • Fax: 96 552 38 97 Móvil: 608 - 46 22 79

03802 ALCOY (Alicante!


telecomunicaciones TEL Y FAX, 965334099

CLIM6NT TEL MÓVIL 609651057

PROYECTOS E INSTALACIONES, ANTENAS TERRESTRES Y SATÉLITE, SONIDO Y MEGAFONIA, Av, JUAN GIL ALBERT, 52 C,P, 03804 ALCOY

s.a.i CLICHÉS Y MAQUINARIA PARA PRODUCTOS HORTOFRUTICOLAS

Taller: Pda. Huerta Mayor, 13 (Buidaoli) Teléfono: 96 554 64 85 - Fax: 96 554 64 52 03801 - ALCOY (Alicante)

EMPRESA INTEGRADA EN: ALCOY CENTRO DE EMPRESAS INNOVACIÓN


ALBERG EL TEULARET 659 96 42 23 Tpls • ' 96 652 31 73

Carretera Font Roja - ALCOY

El Teulalret es un antic mas, restaurat conservant els elements de construcció i vida rural, acondicionat com alberg de muntanya. Está situat al pare natural de la Font Roja a 6 km. d'Alcoi. L'alberg té una extensió de 200.000 m.2 amb terreny forestal, cultius d'ollveres i ametlers. El lloc ideal per excursionistes, muntanyencs i tothom el que busque ¡ntegrar-se amb la Natura. Está dividit en dues parts, la primera per grups petits i particulars, amb una capacitat máxima de 22 places la segon per grups grans i col.lectius organitzats amb capacitat per 64 persones. Les dos parts están equipades amb cuina, servei de menjador, aseo, dutxes amb aigua calenta i piscina. També disposa de una sala d'activitats i terrassa. L'arberg s'utilitza com a base d'activitats en el medi rural tant per a col.lectius organitzats com a petits grups d'amics o families tantmateix disposa de un equip d'educació ambiental que s'encarrega d'organitzar estades per a centres educatius. En breu l'instal.lacio dispondrá d'una reserva de fauna cinegética, un viver forestal i altres elements tradicionals que podran ser utilitzats per els alumnes.

artigas grup tex s.L MAQUINARIA Y SUMINISTROS TEXTILES REPRESENTACIONES ASISTENCIA TÉCNICA

JORGE PERIS Delegado de Zona

Ctra. B-140, Sabadell-Mollet, Km. 4, Nave 16 08130 SANTA PERPETUA DE MOGODA BARCELONA (España) Tel.: 93 560 80 40 - Fax: 93 560 80 67

DELEGACIÓN LEVANTE: Avda. Mestre José Ribera Montes, 23 03802 ALCOY (Alicante) Tel.: 96 552 02 04-Fax: 96 552 14 43

Móvil: 696 971 900


€.mbctity <0>R¡po|| INDUSTRIAS CÁRNICAS ALCOI, S.L. Puestos: Mercado San Roque, Pto. n.g 5 C/. Músico Gonzalo Carbonell, n.2 7 Mercado Zona Norte, Pto. n.Q 67 C/. Poeta Joan Valls, n.240 Mercado La Mistera (Muro), Pto. n.° 13

D

r

s. INSTALLACIONS INDUSTRIÁIS • AUTOMATISMES AUTÓMATES • CALEFACCIÓ PERACUMULACIÓ

Anselm Aracil, 5 • O 96 552 50 80 • 03803 ALCOI (Alacant)


Conยกtrartransportes s.a.

C/. Filรก Navarros, 4 Tels.: 96 554 05 11 - 554 05 22 ALCOY


LJ »/^N /" ^^~\

r©ff(ífñl

O HO

REALIZACIÓN DE FORMULARIOS EN CONTINUO

POLÍGONO INDUSTRIAL BENIATA C/. FILÁ NAVARROS, 29 TFNOS.: 96 554 63 44 - 96 554 64 89 - FAX: 96 554 51 90 03818 ALCOY (ALICANTE)

AMIGOS DEL CABALLO

Murillo, 35 -Teléfono (96) 652 05 17 -03802 ALCOY


per a la jf eรกta Cal;at arteรกรก a mtba C/. Anselm Aracil, 16 -Tel.: 96 552 48 57 -ALCOI (ALACANT)

GRADUADO SOCIAL DIPLOMADO UNIVERSITARIO

C/. San Nicolรกs, 49 - Tel. y Fax: (96) 554 41 06* 03801 ALCOY (Alicante)


TEXTILES MIRO GARCÍA, S.L. TEJIDOS MIRO, S.A.

TEJIDOS

Pol. Ind. Cotes Baixes, c/ C, n.° 9 Telf.: 96 654 00 04 - Fax: 96 533 26 45 03804 ALCOY


50 AÑOS AL SERVICIO DE LA INDUSTRIA • RECUBRIMIENTO DE RODILLOS • MOLDES PARA ESCAYOLA •JUNTAS DE ESTANQUEIDAD • RECUBRIMIENTO ANTIABRASIVO PARA EQUIPOS DE PULIDO • PIEZAS MOLDEADAS • SILICONAS • PERFILES • PLANCHA Gabriel Miró, 15 Telfs.: 96 552 09 50 - 96 652 22 07 - Fax: 96 533 04 98 03804 ALCOY (Alicante) http://www.alcoy.com/cauchoverdu e-mail:cauchoverdu ©nexo.es

FONTANERÍA 2>¿ma¿, S.J1. INSTALACIONES Y REPARACIONES EN GENERAL. INSTALACIONES DE GAS, CALEFACCIÓN. INSTALACIONES Y MANTENIMIENTO DE PISCINAS. RIEGOS.

C/. SAN ISIDRO, 19 Telf.: 96 533 06 28 (contestador automático) 03803 ALCOY


Antonio Villanueva García

trajes d& las fiestas d& Martínez Valls, 57 Tel. y Fax: 96 238 36 07 - Móvil 607 94 61 07 46870 ONTINYENT (Valencia)

Bartolomé Gómez Salado

Juan Cantó, n.° 5 Tel.: 9 6 5 5 4 4 3 9 2

03801 ALCOY


ARTESANÍA

DOCUMENTO CALIFICACIÓN ARTESANAN. 0 1.493

Alfonso Torres Cardador CALZADO Y COMPLEMENTOS PARA LAS FIESTAS ESPECIALIDAD EN MOROS Y CRISTIANOS

FABRICA Y OFICINAS: Media Vuelta, 11 - Tel. 96 554 63 06

VENTAS Y EXPOSICIÓN: San Nicolás, 33 - Tel. 96 554 23 84 03801 ALCOY (Alicante)

C O M E R C I A L

Ana Rodríguez Quirós Casabuena y Rodríguez ESPECIALIZADOS

EN

JAMONES Y EMBUTIDOS IBÉRICOS Y SERRANOS Plaza Centenario, 25 - C/. Ibi, 11 Telf. y Fax: 96 652 26 25- Móvil: 677 52 47 66 • 03802 ALCOY


ACUARELAS

PABLO MIRÓ 15

MÓVIL


• HMÍ·KIDK •Cl I^L0»vJ^ v( ^^^^^^B^^Sfe^feKsSSi?'

combanando las Fiesta


CUADROS PARA LA DECORACIÓN MOLDURAS ÓLEOS MARQUETERÍA MINIATURAS

creaciones. arttéttcaé

CERDA,

S.L.

Algarillo de Rodes, s/n - Apartado 26 • Tels.: 96 559 24 43 - 96 559 24 73 Fax: 96 559 25 00 • 03820 COCENTAINA (Alicante)

Algarillo de Rodes, s/n - Apartado 26 Tels.: 96 559 24 73 - 96 559 14 99 - Fax: 96 559 25 00 03820 COCENTAINA (Alicante)

MOLDURAS CERDA Y ASOCIADOS. S.L.

FABRICACIÓN DE MOLDURAS


C./ Isabel La Católica, 39 Tel: 966 52 25 45 03803 Alcoy (Alicante)

Scintonj Papelería - Librería

PR€NSn / ReVISTRS / LIBROS R€GniOS

SflNTfl ROSñ, 24 T6L. / FflX: 965 52 26 72 03802 fllCOI

LOT€RÍnS V

npuesTns D€L 6STODO


En pleno centro de Alcoy CROISSANTERIA Y BOCATERÍA

nuestras nueuas esDeciauaaacs • • • •

"híssLoraine1 "toracas ae Dacon u oucso" caña ac espinacas u Docas ae mar" caña ae saLrnón con saLsa rosa"

DPUCDQ nuestro "capucnno CXDPCSS" con DOLLcna GULCC plaga de dins, 7

tel.: 96 554 73 44 03801 alcoy

UlICfP San N i c o l á s , 109 - T e l é f o n o 96 554 08 92

ALCOY


ASTILLO Antonio Castillo Montañés REPARACIÓN DE CALZADO EN EL ACTO ARTÍCULOS DE CALZADO ARREGLOS EN PRENDAS DE VESIY PIEL COPIAS EN EL ACTO TODO 10 DE LLAVES ARTÍCULOS MOROS Y CRlSflf FORRADO DE ZAPATOS COSIDO SUELAS A MAQUINA C/. Gregori Casasempere Juan, 29 • TeJ/96j652 07 21 ALCOY (Alicante) (

Ballet "Opera" C/. Manuel Simó Marín, 2 - Tel.: (96) 238 74 64 46870 ONTINYENT

Ballets para Fiestas de Moros y Cristianos Montajes coreográficos Desfiles y Cabalgatas Danza Clásica • Danza Española


ALCOY Avda. Hispanidad, 26. Telf. 965 33 53 05 ALCOY Alfonso el Magnánimo, 6. Telf. 965 33 25 33 MURO DEL ALCOY San Blas, 17. Telf. 965 53 05 38 ELDA Reyes Católicos, I I. Telf. 965 39 89 95 COCENTAINA (Central) Subida San Cristóbal, 21. Telf. 96559 18 19 Fax. 965 59 00 02. E-mail: copart@ctv.es ALICANTE SPAIN

opart

JTcUADDOá.. &.L

o HH

U

u

C/5 <

O

Copart C U A D R O S ,

S. L.


Hhoro puedes pagar tus compras al Conrado

. .o en 36 cómodos plazos con

COMPRO FLEXIBLE CRN Compra lo que quieras, pagarlo no es problema. Si eres titular de una Tarjeta CAM, ahora puedes pagar tus c o m p r a s de la manera más cómoda. Con la COMPRA FLEXIBLE CAM'. Hasta en 36 cómodos plazos. Para disfrutar de tus compras sin preocupaciones.

Inmejorables ventajas. Para compras superiores a 30.000 ptas. disfruta de un crédito automático que te permite pagar tus compras en cómodos plazos, de 6 a 36 meses, con una cuota mensual mínima de 5.000 ptas.

Mis para \\, más para

Sin papeles, comisiones o avalistas. Facilidad de acceso a la financiación: en el mismo comercio o hasta diez días después de ia compra, CON UNA SIMPLE LLAMADA AL 902 100 112 o a CAM DIRECTO. * Para Tarjetas CAM con modalidad de crédito.

Caja de Ahorros del Mediterráneo


il, f

i/y

sponsabilidad


FRANCÉS

cotamalla

6 FRANCÉS

LEOPARDOS TÚNICAS DALMÁTICAS CHILABAS CAPAS FONDOS BOATOS TEATRO

EQUIPAJES DANZA BALLET ESPAÑOL PATINAJE FESTIVALES COMPETICIÓN ESPECTÁCULO

i MALLES FRANCÉS, S.L. NA SAURINA D'ENTENgA, 97 - 03803 ALCOY TELE: 965 330 523 - FAX: 966 521 992 OFICINAS, EXPOSICIÓN Y VENTA: ENTENZA, 99 (CHAFLÁN) www. textil. org/m. francés



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.