LA CAPA DEL CRUZADO MINI TEATRO FESTERO
Se abre el telón y en escena Rafael, que acaba de levantarse de la cama y con prisas se viste de festera, encima de una silla y la mesita tiene el peto de cruzado, los correajes, los puños de metal y otros. Hace ruido en la silla. Y entra su mujer, que ya va trajinando por la casa, al dormitorio. ELVIRA. No faces "ruido", vas a despertar a la senyora Elisa, ja saps que té el dormir molt delicat i després li costa dormir-se. RAFAEL. Un dia com hui de Diana i encara voldrà la "tia" dormir al seu aire, que se'n vaja a gitar-se al barranc del Cinc. Volguera vore-la vivint en el pis que hi ha baix la fabriqueta de genero de punt, on vaig a fer hores. Y Rafael, que ya tiene la túnica puesta, se mete las manos en los bolsillos y empieza a sacar sorprendido bolitas de naftalina, que van cayendo al suelo ruidosamente. ELVIRA. Pareix que ho faces a posta. RAFAEL. Jo no sé perquè poses tantes boletes de patxolí, si les hauràs acabat en la drogueria. (Después de una pequefia pausa) No he trobat la capa...on està? ELVIRA. Jo tampoc sé ara on la vaig deixar, crec que està en casa de ma mare. RAFAEL. I te'n recordes ara...toca-li a ta mare i ves per ella, "menos" mal que viu prop. ELVIRA. Es que fer-la alçar del llit tan matí. RAFAEL. Eixa ja estarà pel carrer comprant papeletes de "cegos". Elvira se retira del dormitorio para ir a llamar por telefono. Al rato vuelve. ELVIRA. Diu la mare que no té la teua capa i té raó perquè el dia de l'Alardo de l'any passat no vam dormir allí... Se oye el timbre del telefono y Elvira sale de nuevo del dormitorio. Pasado un pequeño rato entra. ELVIRA. Diu que si vols puc anar per la capa del meu germà. RAFAEL. Però si ix als Guzmans, com en tinc que posar una capa de guzmàn. ELVIRA. Total només serà en la Diana, entretan jo la busque... RAFAEL (Ya muy nervioso y hablado a gritos) Peró com se t'ocorre pensar que jo o un altre puga eixir al carrer en una capa de guzman vestit de cruzado. ELVIRA. I per què no ixes a la Diana sense capa. RAFAEL. Això tampoc pot ser... ELVIRA. Pots posar-te al mig de l'equadra... RAFAEL. Pero dona quina altra barbaritat estàs dient. Tinc que eixir en la capa. I fes memòria on pot estar. I no tinc molt temps ja... Hay un rato de silencio y los dos piensan hasta que Elvira habla. ELVIRA. Ja sé on està la capa... en la tintoreria... Antonio Calero Picó.
17