Issuu on Google+


LA TEUA TRADICIÓ TAMBÉ ES LA NOSTRA

%^>-


•* *A,

x J V.

E CAPITÁ

Al pobJe c7\Jcoí

, , . serjLrn .a festa corn a punt de trobada, oc cornú per a compartir i no per 21 competir, FILÁ EB I ALCODIANS H I


^3umarí

2

^dítoría!

3

La trilogía

"f

LJs ca rre es

/

Capitá í ??4

í3

£U5 f rímers ~[~rons. Qjjadre d' nonor

22

[_a música

j__es esquadres de negres

32

HU trofeu filaes

4O

Les dínaes

42

[_es (jlòríes Alferes 2OO/

• fU m íg a ntj

éO

• /\nem d'ensaio • La dona en !a resta HI.'5 boatos

66

/Alcodians al carrer Hls ballets

á 2OOS

/S

52

Les cròniques en e nostre cor • /Agraïments

pila/Alcodians,/\icoí. I otos: /\rxíu | ílà /\!coaíans í particulars. | ortada: f\|anum f\\ore.no. , realització i impressió: (jrafoiux, s.l. -

"\ m FILÁ ALCODIANS

1 OO í O2

A,.


EòifORÍAL Sovint ens plantegem quin és l'autèntic significat de la festa. Representa una tradició que hem de preservar sense cap canvi? Hem d'adaptar-la als canvis que la societat ens presenta diàriament? És solament devoció cristiana al patró? Hi tenen cabuda aquells que pensen que la festa és sinònim de diversió? Aquesta revista que ara tens en les teues mans abraça catorze anys de vida de la Filá Alcodians, presenta diversos aspectes de la nostra festa i intenta mostrar com tots ells hi tenen un lloc important en allò que anomenem festa. No ha estat una tasca fàcil, però la col·laboració de molta gent i el treball constant d'un equip l'han fet possible. L'objectiu ha estat molt clar des de l'inici: mostrar els diferents aspectes de les festes des del punt de vista de la nostra filá, des de la seua vida interna. Aixó sí, ens hem aturat d'una forma més minuciosa em aquells fet més rellevants: càrrecs, esquadres, etc. Si la lectura d'aquesta us permet aprofundir en el vostre coneixement dels Alcodians i mantenir vius molts dels vostres records festers, l'objectiu haurà estat aconseguit. La comissió

(Soncurs

Hahum Moreno

Ornar Castanyer

Enric Qalbis FILÁ m o ALCODIANS m J


El 22, 23 i 24 d'abril són les dates màgiques de l'any fester que s'inicia cada 25 d'abril. Amb rigor es compleix el pagament de quotes en els "montepios" de la filá cada dissabte -fa anys els divendres per la vesprada/nit- amb la corresponent picaeta, acompanyada, com no, dels sellets de café, el plis play o la cervesa. La trilogia no es pot entendre sense els prolegòmens del dia 21 d'abril. Cada vegada és més freqüent iniciar aquest dia al migdia amb un aperitiu als locals de la Societat; aquestos últims anys s'ha consolidat un diñar als patis del col·legi, ja convenientment preparats per als tres dies grans de la festa. Aquest esdeveniment dura per a la majoria de gent fins a una hora raonable. Molts d'ells es reuneixen amb la família, núvies i/o acompanyants per anar a escoltar i entonar l'Himne de Festes La Bandeja -nom amb el qual coneixem la plataforma que hi ha a la Plaça d'Espanya-. Una vegada finalitzat aquest, busquen la millor drecera per arribar a la filá per a fer-se càrrec de la corresponent "Olleta de Músic". Després es dirigim, tots plegats els més formals i els menys formals amb alguna paraeta, a realitzar "l'entraeta dels Músics", la qual finalitza per als primers a un horari raonable i per als altres amb el canvi de vestit. Passen directament de la camisa a la túnica d'alcodià.

El 22 d'abril la jornada s'inicia molt d'hora per als dianers dels tres trams en qué es dividix la diana sota els compassos del pasdoble "Alcodianos". Els de la primera part estan preparats davant de la farmàcia de Fluvià, antigament se'ns dia davant de les màquines de cosir. Els de la segona al final de l'Avinguda del País València, amb alguna paraeta express i alguns pastissets a 1'entrada de FILÁ ALCODIANS

casa "Willy" -José L. Vilaplana- i els del carbonato -tercera part- en els voltants del Partidor. Tot seguit, cap a les 8.30 hores, als locals de la filá, antigament a "la Societat", s'inicia l'esmorzar del Dia de l'Entrada, amb el seu corresponent i típic espencat, l'ou fregit, creïlles, faves i embotit. Els qui participen en l'esquadra, qüestió que depèn de l'ordre de la roda, són els primers a fer-se càrrec de les viandes per a maquillar-se i vestir-se a continuació als locals del carrer Bellavista. La resta inicia l'ascensió fins als voltants del Partidor per a participar en l'Entrada dels Cristians amb molta més calma. Menció a banda són els membres de la filá que es dirigixen al Castell per a participar en l'acte del Lliurament de Claus al Capità Cristià acompanyant al nostre alcaid. Una vegada acaba aquest acte es reenganxen quan passa la nostra filá, encara que alguns prefereixen continuar la seua particular festa i no acaben el recorregut de 1'entrada. En finalitzar la desfilada del bàndol cristià ens dirigim als locals de la filá per a reposar forces i refrescar les goles amb el plis-play -café amb llimona o coca-cola- i/o cerveses. Com és costum, aquest dinar s'inicia amb l'entrada de la Unió Musical de Penàguila als sons d'"Alcodianos". Aquesta, la nostra banda, de tant en tant, amenitzen el diñar amb alguna marxa cristiana i/o pasdoble. A mitjan vesprada, com ja és costum des de fa anys, iniciem un passeig per distints itineraris per a trobar-se finalment a la Plaça de Dins per a continuar la festa fins a l'hora de dirigir-se de nou a la filá per a


descansar una estona i sopar. Anys enrere aquest estava amenitzat per algún grup musical. En l'actualitat una disco mòbil anima les cares d'esgotament que moltes festers i festeres presenten després d'un llarg dia. Tot açò fins al que el eos aguante. En els darreres anys no han estat moltes les persones que s'han apropat fins la seu de la filá per gaudir del sopar. La majoria prefereix buscar un lloc pel centre de la ciutat que els puga oferir un entrepà i algun refresc.

El dia següent pel matí els més xicotets de la filá amb els seus pares participen en la Segona Diana. Una vegada finalitzada aquesta hi ha esmorzar a la filá. Cap a les 12 hores té lloc la missa a l'Església de Ma Auxiliadora. Tot seguit es realitza l'acte de la benedicció de les imatges de Sant Jordi, el qual finalitza amb el cant del "Salve Regina". Després es fa el passacarrer tradicional (abans es portava a casa dels festers agraciáis la imatge del patró) amb alguna que altra paraeta. Acabem amb un multitudinari vermut a la Glorieta. Tot seguit intentem reposar forces amb el típic dinar del Dia de Sant Jordi, el qual alguns allarguen fins quasi l'hora de participar en la Processó General. La sobretaula sol concloure amb la distribució de regalets per part dels festers de la filá als seus convidats. Fa anys, així ho indiquen els banderins que pengen en el guió de la filá, aquesta participava en la Retreta, acte en el qual fa encara més anys s'eixia amb els típics farolets.

FILÁ i ALCODIANS 1


El dia 24 d'abril s'inicia per als més atrevits i/o supermans amb l'esmorzar a la filá. Després ens dirigim a La Bandeja per a participar en P"Alardo". Després, i amb un considerable augment de membres de la Filá, es dirigim de nou a devorar les viandes preparades en el diñar de la filá, qué s'allarga fins l'hora de l'inici del "disparo" de la vesprada. No obstant aixó, durant el recorregut que ens separa de la filá és tradicional realitzar alguna aturada per prendre alguna cosa. Fa uns anys la filá va intentar animar els carrers del centre d'Alcoi amb alguna que altra activitat -partides de futbolins i cotos-. Amb l'arribada del anys de carree, aquesta interessant iniciativa es va aturar, però esperem reprendre-la el proper any. La jornada conclou per a alguns montepios amb els típics Soparets a La Bandeja, qué alguns allarguen fins ben entrada la matinada del dia 25. Joan Manuel Vicens Petit

EL®MUNDQ EDTCIÓ D'ALCOI Moscou.

Dimecres, 10 d'abril de 1!

CAP A ON APUNTEN ELS 2000 MÍSSILS RUSSOS?

El president de la Duma russa, Guennadi Selezniov, va pretendre esglaiar el mon al declarar que Boris Yeltsin havia donat l'ordre d'apuntar els míssils nuclears contra els països que combaten contra lugoeslàvia. És a dir, que Espanya es convertiría en el blanc d'alguns dels míssilsbalístics russos. Els míssils russos deixaren d'apuntar contra EEUU i Regne Unit en 1994, i en 1997, contra els altres països de l'OTAN, Japó i Xina. Rússia, segons les dades de l'estiu passat, posseïa 1.135 míssils estratègics amb un total de 6.250 càrregues nuclears.


SANT JORDIET

PERSONATGES O "CÀRRECS" EN LA "FESTA Els estudis sociològics que s'han realitzat al voltant de la "Nostra Festa", atorguen, als personatges festers que els protagonitzen, una importància de carácter molt especial. Destaquen la representació històrica i social dels mateixos ja que, si d'una banda es realça el personatge historie representat, d'una altra, el personatge actor que ho representa es magnifica i s'exhibix davant de la comunitat. Es deslliga una competitivitat en l'exercici dels càrrecs per a dotar-los de qualsevol tipus de mitjans que contribuïsquen al seu realç i esplendor.

La versió alcoiana de la intercessió de Sant Jordi s'arreplega, per primera vegada, al segle XVI per l'historiador Pedro Antonio Beuter. Posteriorment l'arreplega de nou el cronista alcoià Vicente Carbonell al seu "Célebre Centuria" editada en 1672 qué, a més, ja fixa la data del combat -23 d'abril- encara que, segons sembla erròniament, l'assenyala com de l'any 1275. Posteriors estudis la fixaran definitivament en 1276. El moment més important de la "festa" -l'aparició de Sant Jordiet-, té un precedent historie en 1743 les festes del qual es culminen amb "la aparición del Santo sobre los muros de la Villa con dos ángeles que sobre dos canales corrían disparando granadas y echando flechas"..., però és en 1882 quan es dóna carta de naixement a la representació per un xiquet de la figura del Sant.

Els "càrrecs" que podem trobar en la "festa" van, des del principal del xiquet Sant Jordiet, fins a l'Alcaid de la Vil·la, passant per Mossèn Torregrosa, Capitans, Alferes, Ambaixadors i Sergents. Descobrirem, de manera molt succinta, les distintes personalitats i la diferent evolució que han tingut a través de la historia i el seu moment actual a principis del segle XXI.

No es coneix amb seguretat com es designava el xiquet que representava al Sant, però és segur que no tenia especial importància per a les famílies alcoianes, tant és així que, a principis de segle XX la designació del xiquet s'efectuava entre els atesos en la Casa de Beneficència. A partir dels anys vint del passat segle ja es coneixen els noms dels xiquets, tots ells procedents de famílies alcoianes que sol·licitaven l'honor, però que, per a compensar les despeses, representaven al Sant Jordiet durant dos anys seguits. Davant de la demanda que s'estava produint per la revaloració social del personatge, en 1959 el càrrec passa a ostentar-se un sol any. En l'Assemblea General de l'Associació del més de FILÁ ALCODIANS


maig/juny per rigorós sorteig davant dels assistents, és designa el xiquet afortunat. Hem de lamentar que la nostra Filá Alcodianos, a pesar d'haver concorregut diverses vegades a estes designacions no hem obtingut fins al moment la satisfacció que un dels nostres xiquets haja sigut triat. Esperem que la fortuna canvie prompte.

capitans d'ambdós bans, Moro i Cristià, a través de la historia de la Festa. Hi ha alguna breu menció en la Célebre Centuria de Carbonell (1672) i alguna altra en la Crónica del Pare Picher (1741). La cita posterior és de 1828 que els "Capitanes de la función del Patrón y Señor San Jorge "piden al Ayuntamiento el permiso para celebrar durante los días 22 al 24 de abril" la función de estilo anual..."

I*1

MOSSÈN TORREGROSA Sent Sant Jordi el personatge principal, és, no obstant aixó, Mossèn Torregrosa el personatge històric que més és repetix entre els historiadors, com principal artífex dels fets que és commemoren en la "Nostra festa". També al segle XVI llegim del cronista Beuter que ..."hasta el clérigo que decía la misa, llamado Mosén Torregrosa, salió revestido como estaba con un dalle que halló a mano"....També al segle XVII, l'historiador Gaspar Escolano menciona a Ramón Torregrosa: .. ."se adelantó el sacerdote con una visarma y se opuso sólo a porfía de los enemigos"... És a finals del segle XVIII quan es coneixen detalls de qui ho ostentava i d'alcoians que reclamaven seu el dret al càrrec per considerar-se successors de la saga familiar dels Torregrosa. En 1880 es va haver d'encarregar la realització d'un arbre genealògic dels Torregrosa per a designar, el més encertadament possible, al successor que li corresponguera el carree. Des d'esta documentada designació fins a 1978 ho ostentaran consecutivament Salvador Torregrosa Pérez, Salvador Torregrosa Aznar i Ramón Torregrosa Lancé. Este últim, difunt en 1979, no deixava hereus al càrrec. L'Associació va haver de delegar el personatge en mans de la filá que ostente l'alferesia cristiana corresponent-nos eixe mateix any de 1979 a la nostra Filá Alcodians que va designar per al dit càrrec al fester Juan Llopis Picó. El següent any d'alferes -1993- va representar a Mossèn Torregrosa són pare, Juan Llopis Jornet i l'últim any d'alferes - 2007- ho ha fet pel company alcodià Miguel Jordá Linares. La referència sociològica que apuntàvem en la introducció també ha influït en este càrrec, havent-se potenciat en els últims anys i ha pres una rellevància que els propis festers que ocupen el càrrec i les seus filaes han fet possible. CAPITANS No es coneixen moltes dades sobre la figura dels FILÁ ALCODIANS

La Filá Alcodians que, amb l'impuls de Mossèn Josep s'havia incorporat al ban cristià en 1911, va prendre a càrrec seu la capitania cristiana en 1914 ostentant el càrrec Camilo Amat Gisbert. Novament en 1921 li va correspondre novament la capitania que va ser representada per Jorge Pérez Gisbert. Pocs mesos després la Filá desapareix i el seu retorn a la Festa ens trasllada ja a 1959, any en qué els successors d'aquell Patronat de la Joventut Obrera, els Antics Alumnes Salesians, reprenen amb ímpetu la reincorporació, amb la primera participació en la festa l'any 1960.


L'any 1966, any difícil econòmicament parlant, es presenta sense un capità decidit a ser-ho. La Filá demanda als seus festers una derrama especial i tres d'ells es comprometen amb una quantitat major, el que els atorga la confiança de la Filá, representant dos d'ells -el tercer va demanar quedar en l'anonimat- el càrrec de capità. Ells van ser Jorge Segura Picher que es va Huir en el dia de l'entrada i les processons i Rafael Ferrándiz Soler que va efectuar el "disparo". Després de 14 anys d'ascens vertiginós, novament correspon a la Filá el càrrec de Capitá i es mouen els fils per a aconseguir un alcodià amb ganes i espenta que ho represente. Francisco José Agudo Valdés havia efectuat l'esquadra especial de l'any de l'alferes 1979, i en el menjar del dia de Sant Jordi d'eixe mateix any els seus companys d'esquadra amb la conformitat de l'esposa de Paco Agudo, Georgina Girones, li van fer signar en un tovalló la seua conformitat per al càrrec. Ja hi havia capità a 365 dies vista del seu carree. Deixem per a les cròniques el desenrotllament de la Capitania que va resultar espléndida amb el seu fill Francisco en el càrrec de Rodella.

ALFERES La menció a 1'"Alferes" portador de la bandera "chica, militar o de camp" de les companyies que protagonitzaven el paper de festers, ja l'arreplega el cronista d'Alcoi, Rogelio Sanchis en l'article "Banderas ferales de la villa de Alcoy". Una curiositat envolta el càrrec de l'Alferes ja que gaudia del privilegi de portar al seu domicili la bandera del Sant. Arribat el segle XX i la incorporació dels Alcodians de Mossèn Josep a la "festa", el primer càrrec designat va ser l'Alferes 1913 en la persona de Camilo Amat Gisbert que també representaria l'any següent el de capità. Novament en 1920 també va ostentar l'alferesia el que seria l'any següent Capitá, Jorge Pérez Gisbert.

I novament 14 anys més ens deixen en 1994 en el qual, sol·licitat i aprovat per l'Assemblea de la Filá, va ocupar en carree l'alcodia Vicente J. Gisbert Torregrosa, que, abrigat per un bon grup de cavallers, igual que ho havia sigut Paco Agudo l'any 80, va realitzar una capitania a l'altura que es mereixia la Filá i la Festa. I finalment, i encara amb el sabor de boca de la Cruïlla de Cors amb Yazid i Sigfrid en la memòria l'últim capità cristià -2008-, Nando Santonja Sanz. La historia ja parlarà prou d'ell i els seus cavallers, la seua favorita i les seues dames i de tota la resta.. FILÁ ALCODIANS


Traslladats ja a la reinstauració de la filá, el primer Alferes ens va correspondre en 1965 i este carree va recaure en Juan Jover Pascual que va cedir la desfilada de l'entrada al membre de la Junta Directiva, Julio Iváñez Martinet. La següent representació de l'Alferes -1979- la va ostentar l'alcodia Ángel Silvestre Lario a qui va acompanyar el seu fill Ángel Jorge com a Rodella. Un cicle més i ens trobem ja en 1993 que marca una nova etapa en l'elecció dels càrrecs. És un grup de festers els que sol·liciten el càrrec i la designació posterior de la persona de l'Alferes recau en Jorge Luis Seguí Roma que també va cedir la seua presència en l'entrada a favor de són pare Jorge Seguí Ripoll. El desenvolupament de l'alferesia recolzada sempre per tot el grup sol·licitant com a cavallers va ser memorable.

I finalment, un nou Alferes queda anomenat per al 2007, Ricardo Pons Sala, dolçainer i mestre de dolçainers. La seua alferesia ens va deixar un sabor a MÚSICA. Efectivament, la Música, amb majúscula, va omplir tots i cada un dels actes d'este 2007.

EL»MUNDO EDICIÓ D'ALCOI

Dissabte 12 d'abril 1997

INCENDI A LA CATEDRAL DE TORÍ QUE GUARDA EL SANT SUDARI. Agència REUTER

Un violent incendi es va declarar a primeres hores de la matinada d avui a la catedral de Torí. Enclavada al centre d aquesta ciutat del nord d'Itàlia el foc amenaçava amb estendre's a l'annex del Palau Reial segons informaren fonts policials. Testimonis presencials asseguraren que havien vist flames coronant una part de la teulada d'aquesta catedral açada al segle XV. Les llengües de foc il·luminaven el cel nocturn. Diversos testimonis van veure el cardenal Giovanni Saldarini, bisbe de Torí plorar davant del temple en flames

¡FILÁ M ALCODIANS


AMBAIXADORS Una de les primeres mencions de la participació d'ambaixadors a la festa la trobem en 1741 i ens ve relatada pel Pare Picher en el seu "Cronicón". Lògicament no eren les ambaixades tal com les coneixem ara, ja que els textos actuals tenen el seu origen en 1830 i la primera impressió de les mateixes és de 1838. Recordem als que ostentaven este càrrec, Moro i Cristià respectivament, en els anys d'Alferes i Capitá dels Alcodians.

ostentar este càrrec fins a 1980, una altra vegada amb els Alcodians, any en qué es va acomiadar del càrrec. La Filá, en l'"arranca" de la primera diana li va obsequiar amb una llança com a record de les nostres dos capitanies i el seu acomiadament del càrrec. En 1994, el Sergent va ser Gonzalo Pascual i en 2008, culminant el seu període de quatre anys, hem tingut com a sergent Cristià al nostre company de filá -primer alcodià que ha tingut l'honor de ser Sergent Major- Juan Abad Lillo.

En 1965/66, José Linares i Fernando Mira, en 1979/80, Francisco Marín i Miguel Martí, en 1993/94 repetía Paco Marín i Salomó Sanjuán i en 2007/08, Rubén Monllor i Sergio Sempere.

SERGENTS És molt curiosa la importància i responsabilitat que se'ls donava als "sergents primers" -per a diferenciar-los dels sergents de filá-ja que l'Associació de Sant Jordi en la seua primera acta de data 12 de maig de 1839, diu específicament que se'ls ha d'obeir "y si alguna filada, sujeto o individuo no obedeciese al sargento se le pondrá la multa de veinte rv -reales de vellón- para los fondos de la concordia". A partir de la nostra reincorporació a la "festa", els anys de càrrec en què hem acollit el sergent Cristià, ens estrenem en 1966 amb Francisco Moltó "El Pansit", que va

El més de novembre de 2004, l'alcodia Juan Abad Lillo "Juanxo", va guanyar el concurs per a Sergent Cristià que organitza l'Associació de Sant Jordi cada quatre anys. Va compartir el càrrec amb les filaes Tomasines, Muntanyesos i Creuats, tenint l'honor i la satisfacció de finalitzar aquesta il·lusió l'any 2008 amb la seua filá, els Alcodians i el seu Any de Capitá. Ha estat el primer sergent oficial a la nostra filá. ALCAID Estem en 1255 quan el "lloctinent" de Jaume I entrega el privilegi de població d'Alcoi al seu alcaid, Joan Garcés. Hi ha poques mencions històriques per a este càrrec fins que arribem a 1974 en qué la filá Aragonesos -per tindré l'esquadra del mig- sol·licita dels Alcodians que protagonitzem el lliurament de claus al Capità Cristià. Cal tindré en compte que no existia "la roda" i els Alcodians i Aragonesos amb la filá d'alferes tancaven tots els anys FILÁ m 11 ALCODIANS Wi I I


l'entrada de cristians. Els Alcodians després de l'experiència d'eixe any, van sol·licitar a l'Associació de Sant Jordi que per portar el nom genèric dels habitants de la Vila ens corresponia a nosaltres efectuar este acte. Se'ns va concedir i així portem realitzant-ho fins als nostres dies. L'Alcaid no és considerat "personatge fester" ja que només "actua" un curt espai de temps. Els Alcodians que han ostentat el càrrec són José Colomina Agulló, Antuán Vicedo Fierro, Juan Llopis Jornet i en 2008 s'ha estrenat Francisco Ferrero Boronat lliurant simbòlicament les claus al nostre Capità, ja que el lliurament el realitza sempre un xiquet alcodià al què els últims anys l'acompanya una xiqueta amb el vestit oficial d'alcodiana.

Estos són els personatges o papers principals d'eixa representació grandiosa que és la "Nostra Festa". I dic "papers principals" ja que els Moros i Cristians d'Alcoi tenen milers de "protagonistes". Cada fester i festera se senten element indispensable i imprescindible, i el paper que interpretaran és tan important com qualsevol altre. No és una festa de "masses", és una suma d'individualitats en què vestir un fill o un nét pot ser tan important com desfilar amb una esquadra de negres. Eixa és la grandesa de la "festa". LA NOSTRA FESTA. ADOLFO SEGUI OLCINA Cofundador de la Filá ALCODIANO D'HONOR

FILÁ 12Ï ALCODIANS

Cíïídad

Preu 100 pessetes'

Dissabte 12 abril 1997

L'ALCALDE, EL PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ I L'EXPRESIDENT, SILVESTRE VILAPLANA DEMANEN A PERALTA QUE NO POLITITZE LA FESTA Ahir van comparèixer en roda de premsa l'alcalde Josep Sanus, el president de l'associació de Sant Jordi, Adolfo Seguí i l'expresident, Silvestre Vilaplana, desautoritzant les declaracions que fa uns dies havia fet públiques Miguel Peralta: "el alcalde cenó el sábado con personas que se pronunciaron a favor del cambio de calendario festero y no es correcto ya que la Fiesta necesita unión y esto solo profundiza en la discordia y en la tensión. Són momentos para trabajar por la paz y la unión". Sanus va dir: "és lamentable que em diga que aquesta reunió va ser per a crear discordia. Li agrama que, com alcoià mesure i controle les seues declaracions". El sopar en qüestió va ser amb l'expresident Vilaplana i els seus col·laboradors, costum que s'ha seguit amb tots els presidents cesants.


posar, qui l'ha de maquillar.... Fins i tot el Capitá, no sabem si per l'emoció o per la quantitat de "valeriana" que havia pres per a calmar els nervis, en un moment inesperat, ens va caure redó en terra (afortunadament sense conseqüències).

Aquella vesprada, com tots els anys quan arriba el dia 21 d'abril, la plaça d'Espanya estava de gom a gom. Les bandes de música que acabaven de desfilar anaven a tocar l'Himne i ningú no s'ho volia perdre. Un emocionat José Luis Almería, un xicot de 21 anys, fill del mestre José Almería -desaparegut uns mesos abans- rebia la batuta, amb la qual havia de dirigir la "macrobanda" que tenia davant de mans del xiquet Sant Jordiet, Jorge Balaguer Català. Acabat aquest precios acte, i corn no podia ser d'altra manera, tots els alcodians ens vàrem ajuntar als locals de la filá per menjar l'olleta que ens havien preparat les mans expertes d'Herminio i Victor, ajudats per Felo i Antuán. Quatre-centes racions es van repartir donat l'important nombre de convidats que, com és natural en un any de Capitá, ens acompanyaven.

Una vegada vestits fins l'últim detall i esmorzats convenientment, tots els integrants del "boato", des del propi Capità i les seues favorites, fins l'últim figurant (entre tots prop de 700 persones) van començar a eixir del col·legi i locals de les rodalies per a disposar-se ja en ordre correcte. Aquest any hi ha novetats: l'Associació havia disposat a l'alçada del Partidor una tanca metàl·lica que formava un passadís perquè la gent no interrompés amb el començament de la desfilada. Açò suposava que l'encarregat d'organització passava del balconet de l'entresol al del primer pis. A més, a més, Javier Matarredona, encarregat d'aquest assumpte durant els últims anys, va donar pas a Juan Antonio Picó.

Un altre esdeveniment important que cal remarcar d'aquest any i d'aquesta nit, és el debut amb la nostra filá, de forma oficial, de la banda de música de Penàguila que substituirá des d'aleshores a la de la Font de la Figuera. Desprès, responsablement, i pensant en la matinada de l'endemà, es va celebrar una entradeta un tant estranya (El Cami, Sant Mateu i Placeta de Sant Francesc) i, prompte, molt prompte, tots a dormir.

Dia 22 d'abril: nervis, correres i presses. El col·legi Sant Vicent és un formiguer de gent buscant els llocs per a canviar-se, els vestits que s'ha de FILÁ g ^ ALCODIANS


Són les 10:30 h del matí. Desprès d'un breu parlament, s'escolta el conjur màgic: PER ALCOI I PER SANT JORDI, AVANT L'ENTRADA DE CRISTIANS 1994! De cop i volta, van a materialitzar-se tots els preparatius , totes les il·lusions i tota la feina realitzada des del moment, encara no fa dos anys, en que Vicent va presentar la seua proposta per a ser capità i, sobretot, des del mateix dia que va finalitzar l'any d'Alferes. La filá sencera, amb la junta al front, ens vàrem haver de posar les piles per poder "donar la talla" en l'any de Capità desprès d'un any de càrrec realment triomfal.

Industrial, és va fer la presentació oficial a tot el mon fester dels quatre càrrecs d'aquest any. Per suposat, l'atenció dels molts alcodians que allà érem estava posada en el nostre Vicent Gisbert. Desprès d'una breu, però emotiva presentació, per part de l'alcodià i, en aquesta ocasió també cavaller, Eduard Aracil, el President de l'Associació, Octavio Rico, li va imposar la corresponent insígnia, el que va despertar tot un seguit d'aplaudiments i víctors per part dels alcodians presents.

Un munt d'imatges i records d'aquesta etapa flueixen pel cap en un instant i ens fan perdre el sentit de la realitat del moment i, com si d'una maquina del temps és tractata, comencen a passar pels nostre ulls tots els esdeveniments dels darrers mesos: En primer lloc, i una volta ofïcialitzada la persona del Capità, així com els Cavallers, Esquadra Especial, Ballets i resta del seguici, calia encarregar dissenys: el del Capità va resultar un gran encert dels germans José Domingo i Jordi Sempere Vicedo. La realització va ser obra de Marita López. La resta, amb gran éxit així mateix, va estar a càrrec de Alejandro Soler. En segon lloc reunions, idees, discussions, decisions, proves, etc. etc. Mas dels Capellans: acte "frontissa" entre any d'alferes i any de capità. L'ambient és formidable i l'entusiasme de la gent de la filá està assegurat. D'aquesta manera va començar l'any fester amb un dinar multitudinari. El dia 24 de setembre, amb gran afluència de gent alcodiana així com d'autoritats, càrrecs festers, primers trons, etc, és va presentar el cartell del Capità Alcodians 1994: Una impressionant obra de l'amic Enrique Galbis. Un collage de centenars de fotografies d'individus de la filá que reproduïen fidelment el rostre del Capità Vicent Gisbert. Un més més tard, el dia 23 d'octubre, i dins de la celebració del Mig Any, a la sala Rotonda del Círculo FILÁ ALCODIANS

Cffldad

Preu 100 pessetes

Dijous, W abril 1994

sessió de nit és

entranyable fester.


en particular i de la filá en general i del que podem dir que 15 anys després continuem considerant-lo un amic . I com no, heralds d'excepció, Josele, Galbis, Paco i Koki. Quatre cavallers que, per primera volta en la nostra filá realitzaven un paper tan important.

A partir del Mig Any, "senyal d'eixida": presentacions de vestits de l'esquadra, cavallers, escuders, grups de "boato"; es multipliquen els assajos: del Capitá, dels cavallers, de l'esquadra, esquadra i cavallers de l'alferes, invitacions mútues; assistència per part tant del Capità com del membres de Junta a compromisos oficials, entrevistes als mitjans de comunicació, i un llarg etcètera com campionats de"cotos", futbet, bàsquet, que qui més i qui menys coneix de prop i que no cal explicar en detall. El dia 8 d'abril és va fer la presentació de la revista de l'any d'Alferes amb una afluència massiva d'autoritats municipals i festeres, representants de l'Assemblea de l'Associació i tota mena de convidats. L'acte va anar a càrrec del coordinador de la revista, Jordi Reig, Desprès d'unes paraules del President de l'Associació és va repartir un exemplar de la revista a cadascú del assistents i és va acabar amb un assaig de confraternitat. I, per fi, les festes al carrer. És dia 3 d'abril, diumenge de Glòria. La cosa comença a escalfar-se i no precisament per la temperatura climatològica que, a les 10 h del mati, no arribava a 6°C. Glorier d'excepció, Tomàs Miró Domènech que, a més, a més, és cavaller del Capità. Cap d'excepció, Gonzalo Pascual, que a partir d'aquell moment és convertiria en un acompanyat assidu del Capità FILÁ B 1 Ç ALCODIANS m I J


El dia 10 es va fer la Gloria infantil i el nostre representant, Adrián Vilaplana Company, va estar acompanyat novament d'heralds alcodians. I, com qui diu, costera avall i redolant, amb les entradetes típiques hem arribat a les portes dels dies grans, a la nit dels músics. Obrim els ulls i ens trobem novament en el carrer Sant Vicent. Cadascú ja està al lloc que li correspon. Encara ressona al les nostre orelles: AVANT L'ENTRADA DE CRISTIANS 1994!. El Sergent major, l'amic Gonzalo, junt amb els timbalers que ja han començat el seu monòton ritme i els clarins que fan la seua primera intervenció, comencen a desfilar. La carrossa del Capità estava precedida per una altra amb el Guió oficial de la filá i el grup de danses Sant Jordi amb els seus "Nanos i Gegants" representant el rei Jaume I i Al-Azrak. El rei Jaume, ara en la persona de l'anterior alferes -Jordi Seguí-, encapçalava els seus quaranta cavallers (amics de les penyes "L'enreixat" i "El senyorio"). Damunt la carrossa, Vicent, amb una gran emoció, estava acompanyat de les seues dues favorites (María i Núria). L'impressionant traje del que destaca un preciós casc amb un gran plomall, i també la perfecta carrossa, van causar sensació entre el públic que aplaudia sense descans. Tant va ser així que, el fet de que la banda de música que l'havia d'acompanyar (La Lira Carcaixentina) no arribarà a hora, i s'incorporarà de forma poc ortodoxa a l'altura de la Glorieta, quasi bé va passar desapercebut. Darrere els onze cavallers (Adolfo, Koki, Manolo, Enrique, Tomàs, Paco, Santi, Josele, Amando, Boro i Eduard), amb vestits de torneig medieval. Tots diferents però guardant les mateixes formes, sobre una carrossa que figurava un ariet. Els precedien els corresponents escuders (Els amics de la filá Ligeros). SY I COMTAT I FOIA Ut CASTALLA Dilluns, 4 d'abril de 1994

Preu 85 pessetes

Les comarques d'interior i, sobre totMés

respectius municipis.

FILÁ ALCODIANS


En general, tot el seguici: grups de guàrdies i guerrers, grups de música, grups de percussió, els genets del torneig, l'innovador ballet de titelles, presentat per Carmina Nadal, l'esquadra de negres -que mereix capítol apart-, el grup "Aixa i martell", portejadors -gent de l'Atlètic Salesià-, alcodians amb disseny de filá i, és ciar, tota la gent que es dedicava a dirigir i controlar, va complir perfectament i I'ambient de conjunció i les ganes de que la filá conquerirà el públic amb una gran desfilada es van aconseguir amb escreix. Els titulars del nostre diari "Ciudad" del dia 23 deien:

Dijous, 14 abril 1994 Preu 100 pessetes

"Un traje de Capitán señorial y guerrero." "Alcodianos: un boato como mandan los cánones." "El boato del Capitán, amplio y bien entramado." Després feia un anàlisi més minuciós i elogiava cadascun dels detalls; sobretot, és just afirmar-ho, el vestit del Capità.

FILÁ m i 7 ALCODIANS fc I /


Dia 23 d'abril: Dia del Patró. Dia de processons i actes més protocol·laris. Dia en qué la gent espera poder veure de prop els vestits dels protagonistes principals de la Festa. Dia també de celebració interna de la filá amb el dinar i tot el que comporta de "discursets", intercanvi de regals i situacions més o menys emotives. El matí va transcórrer segons el guió previst i tant el Capità com les Favorites i els Cavallers vàrem poder mostrar a la Processó de la Reliquia els nostres vestits amb una major proximitat del públic.

La missa va estar oficiada pel bisbe alcoià Rafael Sanus Abad. A la fi de la celebració, i després de les fotos oficials, pràcticament tota la filá varem arropar el Capitá en el trajecte fins els patis del Col·legi Salesià. El dinar, com no podia ser d'altra manera, multitudinari. A continuació regals de tots per a tots, abraçades, aplaudiments, alguna que altra llagrimeta i, en definitiva, molta felicitat, café, xampany i confeti fins l'hora d'anar a la Processó General. I allá que va: Quan anàvem a eixir de la filá amb aquest noble propòsit va descarregar una fortíssima pluja que ens va retindré durant una bona estona. Afortunadament va parar més o menys a l'hora oficial del començament de la processó, amb la qual cosa varem poder complir amb el nostre guió d'actes. En acabar, fotos dins de l'església del Patró i acompanyament del Capitá per part dels seus cavallers fins a la filá. Sopar de relaxament i ball.Cadascú va aguantar el que va poder. FILÁ ALCODIANS

Caldria destacar ací un succés greu que no va passar a majors. A les 3:30 de la matinada del diumenge va esclatar una furgoneta de material pirotècnic al pont de Sant Jordi, front a 1'hotel Reconquista, que podia haver produït una gran tragèdia però que, afortunadament sols va quedar en danys materials. Possiblement gràcies a Sant Jordi, que no volia que cap cosa enterbolirà la joia de la festa.

Dia 24 d'abril: Dia de l'alardo. La més gran de totes les batalles. Despullat de la pesada túnica que pot impedir-li el maneig de les armes i amb un vestit més adient per a l'ocasió, el nostre Capità és acompanyat al Castell pels seus incondicionals cavallers.


Estafeta del moro: Miguel Samper, membre dels Mudèjars, porta el pergamí fins el castell. Davant del menyspreu dels alcodians emprèn una carrera al galop. A continuació, ambaixada mora. Dos detalls cal destacar: com a conseqüència dels compromisos laborals de Salomón Sanjuán, interpreta el paper Miquel Martí desprès d'estar a la reserva durant tretze anys. El segon detall és que, després de trepitjar el micròfon i organitzar una momentània confusió, el nostre Capitá, Vicent Gisbert, va recitar el seu parlament com, segons diuen les cròniques, feia molts anys que no s'escoltava (energia i perfecta dicció). No cal dir que, com passa avui en dia, si algú té ganes de fer la guerra, els parlaments són ganes de fer riure. I així va ser: declaració de guerra i tots cap el Partidor a l'encontre del Capitá moro i les seues tropes. El cas és que quan varem arribar, el Capitá moro no hi era (obligacions del carree, suposem); així que quan va aparèixer, com no es podia interrompre la batalla, es va fer 1'encaro sobre la marxa. A continuació, retrocés de les tropes cristianes i, malgrat els nostres ànims i la confiança en la victoria, ves per on, els moros ens van guanyar el Castell i varem haver de fugir. Bé, foragitats del castell i com que no volíem quedar-nos en mig del carrer, entre altres coses perqué estava plovent de valent, decidírem que el millor que podíem fer era anar a fer-nos un vermudet a 1'Antigua Sevilla i desprès anar a diñar a la filá. Així ho varem fer. Durant el diñar del Dia dels Trons varem rebre la visita de les filaes veïnes (Creueta, Magenta i Benimerins), que amb un gest de bona amistat van fer un regal al nostre Capitá. Per la vesprada tornem a començar. Prompte, prompte cap al Partidor, que no passe el d'aquest matí. Mentre nosaltres pujàvem, el nostre company Paco Juan realitza 1'estafeta del cristià, demostrant un perfecte domini del cavall i galopant amb el carrer mullat i vent considerable. El nostre ambaixador no té arguments suficients per a convencer el Capitá moro i que ens torne el castell. No ens dóna altra opció que anar a la guerra.

201

FILÁ ALCODIANS


De tota manera encara hi ha temps per deixar de costat les baralles i en el Partidor, aquesta vegada sí, quan arriba el capità moro es produeix un fraternal encontré amb intercanvi d'abraçades, regals i una amistosa celebració amb xampany i pastissos. Amb la mala experiència del matí, els nostres estrategs planifiquen millor la batalla i, ara sí, aconseguim vèncer els moros i recuperar el castell. A la fi de la batalla donem les gràcies a Sant Jordi, que ha guiat els nostres exèrcits, amb la participació en l'acompanyament del "Xicotet" i l'acte d'Acció de Gràcies. En acabar l'acte, acompanyem per última vegada el Capità a casa i d'ací a veure l'Aparició. Com ja és més que habitual, aquest entranyable punt i final de la Festa va ser multitudinari; tant la plaça com els carrers adjacents estan plens de gom a gom. El xiquet Jorge Balaguer Català va rebre per part de tots els alcoians l'aplaudiment més emocionat de totes les festes.

Hem dit final? No, en absolut. Les Festes i, sobretot un any de càrrec, no podria tancar-se amb clau d'or si no acabarà en l'única i importantíssima visita que els moros i cristians d'Alcoi fan fora del nostre poble, el Sanatori de Fontilles. Allà, tant els malalts com el personal sanitari, treballadors i pràcticament tota la gent dels voltants estan esperant-nos com si de les seues pròpies festes és tractarà. Així doncs, allà vàrem estar. Vàrem compartir alegria, festa i carinyo. Desprès dels actes programats i l'ENTRADA (sí, amb majúscules) tornàrem a Alcoi amb la sensació d'haver complit totalment amb el nostre any de càrrec. El Capità, els cavallers, la Junta Directiva i sobretot el conjunt de membres de la filá havien complit amb escreix l'objectiu marcat. E.A.C.

I

Teòricament ací hauria d'haver acabat tot. Però clar, una vegada reconquistada la Plaça, volíem celebrar-ho: vàrem preparar els Soparets. Com que no som gens rancorosos, malgrat que ja no els pertanyia, vàrem deixar que els moros també la compartiren (la Plaça) amb nosaltres. La traca final va venir de la mà d'un grup de samba, Las Mamachicho, que amb el seu bon saber fer van posar la nota de color i calor en una nit un tant fresqueta. I per posar fi a tanta festa, les últimes entrades multitudinàries pel carrer Sant Nicolau fins ben entrada la matinada.

ALCODIANS I


Si fem un repàs dels Primers Trons que hem tingut els Alcodians durant aquesta roda de Capità a Capitá, ens trobarem amb el més semblant a una historia de la Filá mateixa, diferents maneres de entendre la Festa, diferents estils de governar i de representar, segurament també en conseqüència amb les diferents circumstàncies i moments que ha viscut la nostra Festa. Així com normalment el públic recorda les diverses èpoques de cada Filá pel seu lluïment en els anys de càrrec, i és parla del Capità dels Muntanyesos, de l'any del Lionel o l'Esquadra de la Llana... dins les filaes identifiquem diferents períodes de la nostra història pels diferents Primers Trons que hem tingut. N'hi han hagut de més "mediàtics", de més discrets, inflexibles, seriosos o amants de la broma, estimats, repudiáis i idolatrats, però sense cap dubte tots ells dignes de respecte i admiració, perquè molts que han gosat de criticar-los no sabrien ni fer la seua feina ni trobar la valentia necessària per intentar-ho. Lamentablement, cada vegada és més difícil trobar candidats per a aquest càrrec, i més encara si volem que aquests siguen joves i emprenedors. La labor del Primer Tró és feixuga i desagraïda, molta feina i poc lluïment. Com és diu dels àrbits de futbol, si se'n parla molt d'ells és que ho fan malament. En aquest sentit la veteranía i l'estima per la Filá són les úniques armes que el candidat pot brandir, a banda, per suposat, del suport, el respecte i la confiança de la resta de companys, qualitats que identificaven a homes com Sebastian Arnau, Julio Iváñez o Rafael Carbonell, i que ja figuren amb orgull al Quadre d'Honor de la nostra benvolguda societat.

El primer dels Primers Trons, cronològicament i pels mèrits acumulats, és Jaume Rafael Segura Frau, qui tothom coneix i serà sempre recordat com Santi. Elegit l'any 1991, va romandre al càrrec durant quatre anys, així que va ser l'encarregat de dirigir els passos de la Filá durant l'Alferes '93 i el Capità '94. En aquest any, a més, va viure l'experiència de ser un dels cavallers del nostre Capità, Vicent Gisbert. La labor desenvolupada per Santi, sempre recolzat per l'amic José Luis Boronat i la resta de la seua Junta, va concloure segons les cròniques amb dignitat molt elogiable, amb dos anys de càrrec sempre difícils però sempre a la fi, satisfactoris. Entre les fites més brillants d'aquest període, destaca l'inici de la relació del ballet de Carmina Nadal amb els Alcodians, o del dissenyador José Moifia, o el bateig de la Societat Musical de Penàguila amb la nostra Filá, que començaria la seua prolífica col·laboració amb nosaltres interpretant el pas-doble "Alcodians" en l'arrancà de la Diana. Altres canvis introduïts per aquesta Junta van ser la creació de l'esquadra partida, en 1995, i l'elecció del Mas de Pastor com l'espai ideal on celebrar la Dinà.


La Junta de Adolfo va protagonitzar dos anys de relativa calma i tranquil·litat, immersos en el procés d'elaboració d'uns estatuts de règim intern que regularien la vida de la Filá de manera justa i transparent. També va ser durant aquest temps que és va crear la primera versió de la pàgina web de la Filá, obrint la porta a nous canals de comunicació amb els alcodians i amics que viuen lluny de la nostra ciutat. Interessat per les possibilitats del nou mitjà, Adolfo va preguntar: "Aixó què costarà?". "Res". "Endavant, llavors!". Acabat el seu càrrec, la Junta Directiva va presentar en l'assemblea una solució de continuïtat, encarnada en la persona de José Ignacio Domínguez Gómez. Nacho i la seua Junta van completar el treball iniciat per Adolfo, presentant el llibret dels estatuts que, amb lleugeres modificacions, hem estat utilitzant com a referència fins avui, i liderant la complicada i espectacular posada de llarg de l'Esquadra del Mig 2001.

Acabada la tasca de Santi i la seua Junta, en l'assemblea ordinaria del 25 de maig de 1995 va ser elegit com a Primer Tró el company Javier Pardo Cantó, persona que, com més tard demostraria, es pren molt seriosament l'exercici del seu carree. Home sabut en festes i amb una estima gran per tot allò que envolta els Alcodians i que, molt al seu pesar, va viure un dels anys més convulsos de la nostra benvolguda Filá. A aquest període corresponen algunes de les majors gestes esportives, com el tercer lloc de l'equip de bàsquet en 1996, o el campionat aconseguit per l'equip de futbol sala veterà en 1997. Va ser el 14 de juny de 1997, quan es va presentar a l'Assemblea la sol·licitud d'ingrés de deu nous individus per formar part de la Filá i, en conseqüència, de la Festa, entre els quals es donava el cas que un d'ells era una dona. L'assumpte va desencadenar tanta controvèrsia entre alguns sectors de l'Assemblea que es va haver d'aplaçar a una altra reunió, per bé que la resta de punts es pogueren tractar amb normalitat. Finalment i després de molta discussió, els deu candidats foren acceptats per votació com si d'un sol és tractarà, fet que va destapar no poc acalorats debats. En aquest ambient enrarit, és visqueren algunes situacions incòmodes, que acabaren explotant en un ensaio i deixant en evidència la divisió al si de la Junta. El 26 de gener de 1998 Javier va presentar la seua dimissió irrevocable, deixant amb la millor intenció la Filá en mans d'un altre rector. Eren moments delicats, que feren de l'elecció d'un nou Primer Tró el tema prioritari. No hi havia montepio o reunió que no parlarà de l'assumpte, i finalment les candidatures quedaren reduïdes a dos opcions: Alexandre Martínez i Adolfo Laliga. Cal dir que tant l'opció guanyadora com la segona, només amb presentar-se demostraren interès i devoció per la Filá, i amb aixó una predisposició a treballar per tots per un bé comú. Resultant guanyador Adolfo Laliga Galbo, tots eixírem guanyant amb l'estabilitat de tenir un nou capità de vaixell.

L'any 2002 la Filá quedava una altra vegada òrfena, i en aquesta ocasió va ser el company Marcos Munoz Beltrà qui, amb valentia i passió, va agafar les brides. Segurament la seua aportació més emblemàtica, i de la que ell n'estarà més orgullós, serà la instauració del 'Memorial Menta', nom que se li donaria a partir de llavors al campionat de cotos intern de la Filá, en record d'aquell tafur que era el nostre desaparegut company i amic. Marcos donà per satisfeta la seua aportació després de dos anys, i en 2004 aparegué de nou com a única opció la presentada per Nacho Domínguez. En aquest segon període, i amb la mirada posada en els propers anys de càrrec, la Junta de Nacho va posar a prova la seua capacitat emprenedora organitzant activitats de complicació i vistositat tals com el futbolí humà en 2005, o la partida de cotos humans en 2006; espectaculars roponaes, la xaranga del Dia l'Entrà per la vesprada, o recolzant iniciatives com FILÁ m T O ALCODIANS m¿ J


batukades i passacarrers de la nit de Sant Jordi, sense deixar mai de banda el rigor i l'espectacle de tots els actes oficials. Molt compromès amb la Festa i la Filá, Nacho va deixar el càrrec en maig de 2006 obligat per la salut i per pur esgotament. Començant l'any d'Alferes, i per seguir amb la tradició, els Alcodians estàvem una altra vegada sense Primer Tró. Davant la manca de candidats i la difícil situació, la Junta va presentar una solució de circumstàncies encapçalada, una altra vegada, per Santi Segura, que ja havia col·laborat en les Juntes d'Adolfo i de Nacho en els períodes anteriors. Santi va respondre amb solvencia una vegada més en l'organització de dos càrrecs festers, culminant un cicle tortuós, però brillant i prolífic de la historia de la nostra Filá.

RECORDS D'UN PRIMER TRÓ D'ANYS DE CÀRREC Si alguna persona, l'any 1994 m'haguera dit que al 2007 tornaria a estar realitzant la funció de Primer Tró el més segur és que l'haguera enviat a l'ample. Però, per casualitats de la vida, tretze anys després haguera hagut d'anar a buscar-lo per donar-li la raó. Ja veieu com la vida pega moltes voltes. De tots és ben sabut que portar endavant un Alferes i un Capità és una feina molt dura i ben complicada. He tingut la sort de poder viure els dos darrers Alferes i Capitans com a màxim responsable de la Filá i casualment, si els analitzem conjuntament, tots dos tenen coses en comú, tot i que hi haja una separació de catorze anys. La primera coincidència que podem destacar-hi en tots els càrrecs és el fet que els cavallers dels Alferes i Capitans eren del grup d'amics d'aquestos, la qual és molt important per un bon funcionament del càrrec. No a totes les filaes passa aquest fet.

Les coses han canviat molt des de fa catorze anys, ara la Festa está més immersa en els mitjans de comunicació, els diners que es manegen s'han multiplicat, hi ha actes culturals, assumptes legals, subvencions, revistes i publicacions... Els fronts que ha de mantindré oberts una Junta Directiva són innumerables. Afortunadament encara queden persones valentes i dedicades a la Festa, que són capaces d'afrontar aquest repte quan ningú més és fa avant. L'últim exemple el tenim en Miquel Jordà Linares i Jordi Pascual Armiñana, que és van oferir a rellevar Santi en el càrrec i van demostrar així el seu compromís per la Filá, sent aquest segon qui va aconseguir un major suport. Enhorabona! i molts ànims, la història dels Alcodians continua i amb ella un nou gloriós capítol de les nostres benvolgudes Festes de Moros i Cristians. Jordi Tendero FILÁ ALCODIANS

Un altre fet curiós és que bona part de la Junta de 1993 i 1994 també formava part de la Junta de 2007 i 2008. Més d'un pot estar pensant que és que ens agrada més que a un tonto una llapissera. Pot ser. Pel que fa als ballets, el 1993 i 1994 Carmina Nadal, com sabeu, va iniciar la seua professió de coreògrafa amb la seua Filá, i com no podia ser d'altra manera ha tornat a repetir el 2007 i 2008, a la qual cosa a nivell de la Filá li estem molt agraïts. També és curiós el fet que els anys 1993, 1994 i 2008 les composicions musicals del boat, cavallers, ballet i Capità 2008 van ser composades pel mateix autor, Àngel Lluís Ferrando. Finalment, altra coincidència és el fet que la representació del personatge de Mossen Torregrosa tant el 1993 com el 2007 eren membres de la Filá. Açò, avui en dia, pot semblar una obvietat, però no ho és tal, si tenim en


compte que la figura de Mossen Torregrossa fins fa uns anys era representada per un descendent directe del mateix Mossen. Però l'any 1993 aquest descendent estava malalt i aquest carree el protagonitzà un membre de la nostra Filá. Posteriorment, uns anys després, al morir aquest descendent el carree passa a ser representat per un membre de la filá d'Alferes Cristià. Així doncs, el 2007 representà el càrrec Miquel Jordá, a qui se li ha de reconèixer una gran labor de reivindicació i revalorització de la figura d'aquest personatge, ja que els darrers anys s'havia quedat com una figura molt secundària. Un canvi que hi ha hagut en aquestos temps, i que hem notat en aquests dos últims anys és l'augment de la pressió dels mitjans de comunicació. Els anys 1993 i 1994 els mitjans de comunicació que existien, com ara Ràdio Alcoi i la premsa escrita deixaven treballar de manera més tranquil·la i no eren tant insistents com actualment ocorre, ja que al haver-hi una gran massificació i diversitat de mitjans de comunicació, tots volen ser els primers a donar la noticia i aixó fa que et pressionen per donar-los la primicia i l'exclusiva en infinitats d'entrevistes la qual cosa fa que es cree un cert malestar en la realització del teu treball. A més, comentar que, i sempre segons el meu humil parer, tant als anys 1993-1994 com als 2007-2008 la nostra Filá ha desenvolupat un paper important en el món de la Festa a l'introduir una nova concepció de la mateixa. M'explique: El 1993 i 1994 la Filá va apostar per fer una cohesió musical que hi estiguera vinculada clarament amb el boat, i no que simplement hi hagueren peces musicals que acompanyaren al mateix com abans ocorria. Aquesta tasca que es va iniciar ara fa quinze anys es va ratificar amb l'Any d'Alferes, amb Ricardo Pons, on es va fer una aposta molt forta per la música, cosa que es va reflexar a l'Entrada amb l'acompanyament de grups o bandes de música a totes les parts del boat. Per la seua banda, aquest Any de capità, amb Nando Santonja, es va donar un pas més en la innovació de la Festa, ja que enguany es va incorporar a la desfilada el tret teatral, sent-ne els propis membres del boat els actors de les seues escenes.

El 20 de febrer de 1997, l'Assemblea General de l'Associació de Sant Jordi tria a Adolfo Seguí Olcina, cofundador de la Filá Alcodians, President de l'entitat. Finalitza el seu mandat en maig de 1999, després de tres anys d'ardu i compromès treball en favor de la Festa. Adolfo Seguí ja havia pertangut a l'Assemblea de l'Associació de Sant Jordi com a comptador de la junta directiva (1974-1979) i com a majoral (1987-1991).

- QUADRE D'HONORALCODIANS D'HONOR Les persones què en els darrers quinze anys han estat reconeguts amb aquesta alta distinció han estat: Adolfo Seguí Olcina i Silvestre Vilaplana Molina l'any 1997, i Julio Martínez Carbonell i Antonio Alós Segura l'any 2001. FESTERS VETERANS

Ara bé, totes aquestes innovacions, novetats, apostes per avançar en el món de la Festa, no hagueren sigut mai possibles sense el recolzament de la Junta Directiva, càrrecs i cavallers, esquadres i Filá en conjunt. En aquestes dues etapes de càrrec es destaca el fet que hi ha hagut una gran unió de tots els membres de la nostra Filá, la qual cosa ha fet tirar, sense cap mena de dubte, tota iniciativa per molt innovadora i arriscada que hi fóra en el seu moment. Amb tot, evidentment, ningú és perfecte i inevitablement s'han comes errades sense intenció de cometre-les, amb la qual cosa des d'aquestes línies aprofite per demanar disculpes per les mateixes, tenint en compte que sempre s'ha actuat pel bé de la nostra estimada Filá Alcodians. Simplement, em queda per dir-vos que Gràcies per tot, i tranquils que al proper càrrec no seré Primer Tró. VISCA LA FILÁ ALCODIANS! Jaume R. Segura (Santi)

Els alcodians reconeguts amb aquest honor per l'Associació de Sant Jordi en aquest període han estat: Jordi Seguí Ripoll l'any 1996; Rafael Carbonell Carbonell l'any 2000; Antuán Vicedo Fierro, Adolfo Seguí Olcina, Antonio Alós Segura i Julio Martínez Carbonell l'any 2004; Juan Llopis Jornet i Francisco Agudo Valdés l'any 2006, i, finalment, aquest mateix any 2008 ha estat anomenat Rafael Pascual Gisbert. ALCODIANS A L'ASSOCIACIÓ DE SANT JORDI En aquestos quinze anys han estat molts els alcodians que han tingut responsabilitats dins de l'Associació de Sant Jordi què, encara no formen part oficialment del Quadre d'Honor de la Filá, des d'aquesta publicació volem reconèixer la seua dedicació a la Festa. En Junta Directiva han estat: Adolfo Seguí Olcina com a President, Àngel Julià com a Vocal de Junta, Javier Pardo com a Vocal Primer Tró i Jordi Reig com a Vocal Majoral. Com a Majorals han estat Vicent Tomàs, Jordi Ponsoda, Leopoldo Gadea, Jordi Sirvent i Jordi Reig. Enhorabona a tots i gràcies per la vostra tasca.

FILÁ g 25

ALCODIANS


SOCIEDAD MUSICAL DE PENÀGUILA SOCIETWÍ

De Capità a Capità és tot el període de temps que la Societat Musical de Penàguila ens ha acompanyat en els actes de Festes; des de molts anys abans ha estat en assajos, Glòries etc. Aquest temps ha fet madurar una gran amistat amb la majoria de músics: Juan, Gildo, Pablo, Àngel, els bessons etc.

•MUSICAL ||CUITURAL PENÀGUILA

Avui en dia no podríem imaginar la Filá Alcodianos sense la Banda de Penàguila. Pensem que en la pròxima celebració del cinquantenari de la refundació de la Filá temps hi haurà d'exposar la relació de les dos entitats amb major detall. Ara exposem una taula amb les composicions més interpretades per la Banda en aquests últims anys en els acompanyaments a la Filá.

T ¿m FILÁ Z O Si ALCODIANS

Titol

Autor

Acte

Apòstol Poeta Bonys Cristianus Cid Zaphirus Alcodianos El Rei Capità Un Moble Més Señorío Español De Romance a Franqueira EIK'sarelYedid Suspiros del Serpis Festa Alcoiana El Desitjat Chordiet Tayo Primavera

José María Ferrero Pastor José María Ferrero Pastor Pedro J. Francés Sanjuán Francisco Valor Lloréns Rafael Giner Estruch Julio Laporta Hellín Julio Laporta Hellín José Alfonsea Pastor Gobra Camilo Pérez Monllor José Carbonell García José Albero Francés Edelmiro Bernabeu Cerdà Gregorio Casasempere Juan Francisco Esteve Pastor Antonio Gisbert Espí

Escuadra Blanes Escuadra Blanes Escuadra Blanes Escuadra Blanes 1a Diana f Diana 1a Diana 1a Diana 1a Diana 1a Diana 1a Diana 1a Diana 1a Diana 2a Diana 2a Diana 2a Diana


DE ZAPHIRUS I ALTRES HERBES... Deixeu que em dirigisca a vostès, no com un humil aficionat a compondre música per a les nostres festes de moros i cristians -que cree que és el que sóc-, sinó com un membre més de la Filá Alcodians. Si no entenen res en escoltar la meua historia, de segur que sabrán de qué en parle... Rondava el final del més de gener de l'any 2006 quan vaig rebre una telefonada al mòbil que per a mi seria molt important, tant professional com personalment: "Sóc Ricardo Pons Sala, l'Alferes dels Alcodians de 2007, i vull que parlem per a vore si pots fer música per al meu càrrec". De seguida va nàixer una amistat que hui en dia, dos anys després d'aquella cridada, encara dóna molt de si. Amistat amb Miquel Jordà, fantàstic Mossen, Fidel i Juanlu González, José Moiña, Santi Pons i molts més Cavallers de l'Alferes. Però, des d'aleshores fins ara, han passat moltes coses meravelloses. Com jo sempre dic -encara que són molt importantsles carrosses, els trages, els seguicis, etc., passen, però la música hi queda com un meravellós patrimoni per a festers, filaes i públic, un ressò que al llarg del temps parla de "en tal any i tal càrrec". La música sempre viu i viurà al llarg del temps encara que nosaltres ja no hi estem i aixó, amics meus, Ricardo i Anabel, ho tenien molt clar. I és va vore reflectit al seu càrrec, donant-li moltíssima importància a la part musical, estrenant absolutament totes les composicions per al seu càrrec, en un meravellós concert a l'auditori dels Salesians que, de segur, músics, membres de la Filá i públic en general, trigarem molt de temps a oblidar-lo, editant un cd i posant en pràctica la totalitat de les composicions el dia de l'Entrada, demostrant així que és pot fer molt per la nostra música i la nostra cultura, deixant-hi un llegat musical que sona i sonarà per tot arreu de la geografia festera de la nostra Comunitat: FILÁ S T 7 ALCODIANS 13 ¿I


-Signum, Marxa Cristiana per a l'Alferes per Saül Gómez Soler. -Sagitarie, Ballet Cristià per al seguici per Saül Gómez Soler. -Zaphirus, Marxa Cristiana per a la Favorita per Fco. Valor Llorens. -Draps Bruts, Ballet Cristià per al seguici per Fco. Valor Llorens. -Signifer Archeus, Fanfàrria de Metalls per al seguici per Fco Valor Llorens. -La Penya de l'Alba, Marxa Cristiana per a l'Esquadra de Negres per Fco. Valor Llorens / Xavier Richart. -Na-Valora, Marxa de processó per Juli Mico. -Alferes i Dolçainer, Passacarrer per a dolçaines per Toni Lloret. S'adonaran que allò que els Alcodians i el seu càrrec van fer el 2007 és fabulós i extraordinari, una Filá, només el mateix any, va estrenar 8 peces de diversos compositors. Només he de dir que aquestes coses i la forma de portar-les endavant em van fer sentir com un membre més de la Filá, i són les coses que ens animen als compositors a fer un mica més gran, si cal, la nostra festa. Chapeau Alcodians!!! A més, per si no fóra prou l'amistat que vaig trobar amb Ricardo i Anabel, la sorpresa va sorgir cap a la fi del més d'octubre de 2006, quan és van posar en contacte amb mi els membres de l'Esquadra de Negres de l'Alferes de 2007: "Volem una marxa per a l'esquadra però ja sabem el que volem..." Normalment, quan algú que em demana una composició diu coses paregudes, de seguida em pose a tremolar. Però, en aquest cas, ho tenien molt clar i va ser un projecte prou interessant: "Volem una adaptació per a banda de la marxa per a dolçaines de Xavi Richart, Penyalba..." I després de posar-se en contacte amb l'autor de la composició original, Xavi Richart, i d' alguna reunió al voltant de l'ordinador, va nàixer La Penya de l'Alba. Per descomptat que, a l'igual que amb Ricardo i Anabel, de seguida vaig fer molts bons amics: els germans Carlos i Pablo Gisbert, Jordi Pascual, Nando Santonja, Jordi Molina i molts esquadrers més, que em van fer pasar molts bons moments i que, fins i tot, estan arreplegant signatures per a fer-me soci de la Filá.

au

aLcoòiac

Per aixó, avui en dia, més que un músic que ha fet música per als Alcodians, em sent com un Alcodià més. Moltes gràcies a tots per fer-me sentir així d'especial, sobretot als meus amics Ricardo i Anabel per la confiança que vau dipositar en mi, i que ens han fet viure a tots experiències inoblidables. GRÀCIES ALCODIANS!!! Francisco Valor Llorens

FILÁ ALCODIANS


El record d'un somni. Catorze anys han passat i amb ells molts retalls de vida festera, molts moments entranyables, festius, alguns tristos... que es van sumant al cabal de records de la nostra existència. L'esquadra de negres del Capità Cristià 1994 en la nostra filá dels Alcodians es veu ara, una vegada finalitzat l'actual any de càrrec, com una meravellosa pel·lícula farcida de genials primers plans, suggeridors tràvelings, jocoses preses falses, increïbles anècdotes i innumerables seqüències animades en les que els protagonistes van viure el seu somni de festa en harmoniosa camaradería. Ha passat el temps i cap d'eixos bons moments ha perdut un àpex de llum. Quantes vegades és recorden! En quantes ocasions és repassen fotografies i visuals! I és escoltar els compassos de "Un moble més" i vibrar de nou. I és veure desfilar una esquadra de negres i sentir-se entre pells i metalls. Una esquadra de negres marca una trajectòria festera deixant un senyal indeleble d'immillorable experiència . Esquadra de negres no és un dia. Esquadra de negres no és un any de càrrec. Esquadra de negres és un tram feliç que t'acompanya de per vida. Negre i fester.... tot un somni!

FILÀ ALCODIANS


2001 La segona esquadra va ser la del 2001, la primera del segle XXI, any en què li va correspondre a la filá fer la 3a esquadra especial d'En Mig de la seua historia. Una vegada més 1' antiguitat marcà els components d'aquesta esquadra. Cal ressaltar que van haver-hi diverses baixes i van haver de substituir-les diversos imaginàries. A la fi els dotze esquadrers foren aquests: Rafael Carbonell Pardo, Acracio Matarredona Linares, Adolfo Laliga Galbo, José Roberto Peidró Belda, Jesús M. Sempere Muñoz, Enrique Company Llopis, Francisco Juan Molla -cap batedor-, José Luis Castañer Payá, José Elias Pascual Figuerola, José M. Sirvent Llácer, Miguel Ugeda Company i Carlos Martínez Corbí -cap de l'arrancà-. Molta vistositat en el disseny del nostre company i amic José Moiña Pérez i excel·lent so en les bandes de música escollides per a 1'ocasió, L'Avanç del Campello i el Grup de Dolcainers de la Degollà d'Alcoi. Una magnífica i metàl·lica esquadra, on destacava un impactant case de plomes i cornamenta i una daurada sotabarba, que avançà al ritme de les notes de la marxa Cid al temps que feia sonar els cascavells dels seus peus. Impactant era també l'arma, que, recordant l'original de la filá, duia un crani penjant, com recollia en el seu escrit el propi cronista de l'Associació de Sant Jordi.

V

FILÁ ALCODIANS


ESQUADRA MIG ANY 2001 Estimadíssim pare prior. Servisca esta epístola per a narrar els fets i les gestes d'esta esforçada esquadra que he tingut l'honor i el deure de compartir amb la resta dels components. Encara hui tremole d'una exaltació quasi mística quan recordé la nostra baixada pel carrer sant Nicolau embargats per l'emoció. Fins i tot, persisteixen a les meues oïdes els crits del germà esquadrer Adolfo Laliga quan algun esforçat ajudant li xafava la capa i li oprimia la gola. Se m'eriça el borrissol al sentir la brisa que remou la porra del cap d'arrancada, el germà Carlos Martínez. Els meus muscles encara estan adolorits per l'espenta dels dos germans puntals, el germà Roberto Peidro i el germà José Elias, ambdós idèntics, amb la seua colossal planta humana i el seu desbordant humor. No he pogut, pare prior, conciliar el són durant molts dies, ja que tinc una tremolor dins del eos a causa del retrunyir dels cascos de l'intrèpid centaure que ens precedia, el germà meitat home meitat cavall, Francisco Juan. Em commoc fins a la medul·la al recordar el brindar amb els florits i elegants víctors que llançava al vent el germà Rafael Carbonell.

Exemplificant també és la concordia i la diplomàcia amb què mesurava en totes les seues paraules i accions, el germà Miguel Ugeda que encara que estiga al bàndol de la creu no l'importaria defendre la fe de l'altre bàndol, i és que té una ánima mudejar. I com no, recordar els esforços del germà ecònom Acracio Matarredona perqué la nostra humil comunitat no es declarara en fallida. Formar al costat d'una persona amb el gràcil moviment dels seus peus com el del germà Quique Company no és un honor, és un vertader plaer. Delectar-se amb l'auster beure i menjar del germà Jesús Sempere, reboster d'honor d'esta confraria i un goig per a les orelles, escoltar la simpatia, la fraternal i franca bonhomia del germà José Luis Castañer. Tot açò, assegut en la figura envejable del germà Tato Sirvent, ximeneia i cresol, qué va posar d'una manera desinteressada la seua pròpia estructura òssia perquè les mesures del lleuger "trage" és pogueren finalitzar. Tots estos germans m'han fet passar, pare prior, una de les més atzaroses i venturoses jornades durant el nostre llarg caminar. Per a tots ells les gràcies i les meues oracions els acompanyaran durant tota la meua vida. Germà Narrador

FILÁ i ALCODIANS I

135


2007 La tercera esquadra del període que ens ocupa i que va representar la filá en 2007 fou la del quart any d'alferes dels Alcodians. Els privilegiats en aquesta ocasió varen ser els següents companys : Jorge J. Molina Espí, Enrique J. Llácer Linares, Pablo Gisbert Pérez, sent el seu germà Carlos Gisbert Pérez qui va realitzar l'arrancà com a cap, Jorge Molina Segura , Manuel J. Gisbert Pastor, Jorge Pascual Armiñana, Agustín Seguí Pérez , Ricardo Cascant Payá , Juan Reig Mullor , Fernando Santonja Sanz i com a cap batedor Vicente Pérez Pérez. César Vilaplana fou escollit per a l'ocasió com a dissenyador i la direcció artística la va portar endavant Alicia Segura, la Unió Musical Contestana com a banda de música amb el Grup de Dolçainers de la Xafigà de Muro van interpretar les notes de la marxa La Penya de L'Alba, composada per Xavier Richart. Es tracta d'una marxa que havia estat realitzada per a ser interpretada amb dolcaina. Els arranjaments per a banda són obra de Francisco Valor. El disseny de aquesta esquadra especial portava un faldellí verd obscur i una gran cuirassa argentada. La guerrera vestimenta quedava realçada per un alt casc de metall i una enorme llança. Completava el seu disseny amb els colors de la senyera de la capa i un escut que remembrava el Barranc del Cint. Un conjunt harmonios que era la imatge viva d'aquell grup d'alcodians que durant dos anys van compartir vivències irrepetibles que ara ja són part del seu álbum fester.

•I

O fi m FILÁ J 013 ALCODIANS


UNA ESQUADRA MOLT ESPECIAL Un 28 de maig de 2005 va nàixer no sois una Esquadra Especial de l'Alferes de la Filá Alcodianos, sinó una gran família que a hores d'ara continua més unida que mai. Va ser una esquadra molt especial per moltes circumstàncies; la primera perqué era la primera vegada a la Filá que els dotze esquadrers que van eixir a l'assemblea van ser els que van fer l'esquadra al carrer i no es va tirar cap enrere. Especial perqué es va involucrar al màxim als tres imaginàries que teníem al costat: Víctor, José i Jaume. Especial perquè tinguérem al costat a Alicia, Sari, Marisa, Elena, Arantxa, Chelo, Núria Carmina, Rosa, Chelo, Alicia, Patri i Creden i Minerva. Especial per tenir a Alicia Segura, -milions de gràcies Alicia-; sense tu açò no hagués funcionat, també el nostre agraïment a Roberto Pérez (taller de confecció). Especial perquè gràcies a Francisco Valor Lloréns, Xavier Richart Peris, la Unió Musical de Cocentaina i la Xafigà vàrem poder gaudir de La Penya de l'Alba.

Especial perqué molta gent de la Filá recordará l'assaig de l'esquadra com un moment dels més importants dins de l'any d'alferes. Especial perqué molta gent es va emocionar amb l'arrancà d'aquesta Esquadra el 22 d'abril de 2007 al Partidor. I res ens va importar l'aigüeta que ens va caure a sobre durant part del trajecte. També especial el record de recorrer l'Entrà muscle amb muscle no sols amb un company d'Esquadra, sinó al costat d'un amic. I, com no, especial la recepció que la Filá ens va fer al diñar de l'Entrà i en tot moment. Especial perqué un grup de gent que era completament diferent van saber parlar de les coses amb la sinceritat d'un pare a un fill, sempre mirant-se als ulls. Aquest ha sigut el més gran secret d'aquesta Esquadra tant Especial. ...i per tantes i tantes coses, MOLTES GRÀCIES FILÁ ALCODIANOS. I per sempre AVANT L'ESQUADRA 2007. L'Esquadra de Negres Alferes 2007

FILÁ m -n ALCODIANS H J /


2008 La quarta, i última esquadra fins el moment, fou la del 2008, any del quart any de capità dels Alcodians. L'antiguitat va marcar una vegada més els components de l'esquadra de negres. Aquests van ser els afortunats: Adolfo Seguí Miró , Federico Cebrià Monparler , Salvador Lillo Martínez Emilio Pérez Pérez , Luis J. Munoz Cortés , Jorge Llácer Moltó , Roberto Pérez Morales -cap de l'arrancà-, Antonio L. Morató Payá , Juan F. Miro Escoda , Sergio T. Abad Serra , Rafael Mullor Richart i Antonio Alós Simó -cap batedor-. El dissenyador per l'ocasió fou Alfredo Mullor, que va plasmar el lema de l'esquadra -"A Sang i Foc"- en el seu disseny. Va ser guerrer i de lluita i la banda contractada per a l'ocasió va ser la Música Nova D'Alcoi, amb la col·laboració del Grup de Dolçainers de la Degollà. La marxa escollida per l'entrada va ser Xamarcai, composada pel mestre Francisco Valor. El 22 d'Abril passarà a la memòria dels esquadrers com un meravellós i assolellat dia on el públic omplia els balcons i acollia els ferotges guerrers amb el més fort aplaudiment i una incessant pluja de confeti . Armats fins a les dents, obrint-se pas amb un esclat de llum, música i color impulsada pel marcial ritme de nostra festa. Carlos Martínez

381 aÍ FILÁALCODIANS


Una reflexió referent a l'Esquadra podria començar dient allò de «el que ens queda de l'esquadra és un any ple d'emocions, l'arrancà, la baixada per Sant Nicolauet, un assaig impressionant en una altra Filá, perquè a la nostra no hi cabíem, una resposta de tota la gent que ens va deixar sense paraules i una marxa cristiana anomenada Xamarcai, que ha sigut, sens dubte, una de les millors marxes d'enguany, sobretot pels sacs de gemecs». També em quedaria amb el suport incondicional de les nostres dones que estaven més il·lusionades que nosaltres sense cap mena de dubte i que, quan li deia a la meua "me'n vaig a la Filá" no em deia res, ni em mirava malament i, fins i tot, em deia "passa-t'ho bé", i aixó que a ella li agrada més la festa que a mi, però li agrada conforme és avui en dia, sense canvis. També em quedaria amb... i bla, bla, bla..., podria fer-me molt pesat però no tinc ganes. Però no seria de veres perquè com bé sabeu, l'esquadra no s'acaba mai, sinó que continua, i no s'acaba perquè s'ha creat una amistat que quasi seria millor parlar de germanor entre quinze o setze festers d'una Filá i tot el seu entorn, i els xiquets, i moltíssima gent que ens ha recolzat i que ens ha ajudat sense rebre res a canvi. Aixó sí, el que ens ha quedat a tots és una foto de l'Esquadra penjada al rebedor o al menjador de cada casa i un reportatge de vídeo, que igual algun dia ens el donen i tornem a reviure i a recordar-ho tot, que sembla que açò va passar fa molt de temps i només en fa encara sis mesos. Per a mi esta foto resumeix molt bé el que és i serà l'Esquadra del Capità dels Alcodians 2008. Salva Lillo

Pfflad

Dill

<ws, 7 abril 2003

Pre

"0'80 euros

HABITANTS

'5 3

mentre que ac^r! ascendía fins les en 60.606 cii t r\ ^ el padró recuIJ

» empadronades en" Afc ^ ?aníitaíde Perso-

•"'¿persones.

FILASOQ ALCODIANS fi J "


- ALEVINS Vam aconseguir ser campions l'any 2005 subcampions l'any 2006.

FUTBOL SALA En el transcurs d'estos catorze anys, hem tornat a assaborir les mels del triomf en este esport, participant en les categories d'alevins, sèniors i veterans. En un Xicotet resum, i per categories podem dir:

i

S'ha participat quasi tots els anys amb diferent sort fins els anys anteriorment citats, què van coincidir a l'equip una mescla de xavals amb gran tècnica acompanyats per altres de molta fortalesa i, tot açò, adornat per un gran porter, què feien un gran bloc que delectava en tots els seus partits. L'any anterior, el 2004, ja avisaven guanyant en El Collao el Trofeu Sant Jordiet. - SÈNIORS La nota predominant de l'equip durant estos catorze anys ha sigut la "regularitat", no sobrepassant en cap trofeu els quarts de final. Els primers anys d'este equip van ser els millors, fregant la possibilitat de passar la barrera de quarts, però sent-ne eliminats, bé per la mala sort, bé per l'actuació arbitral.

Destaca l'any 1996 el partit de quarts de final contra la Filá Asturians, en el qual és va arribar a la tanda de penals, arribant a haver-hi fins a vuit penes màximes i havent-hi d'executar els porters d'ambdós equips el setè d'ells, anotant-los ambdós, (a FIDEL, fins i tot, li tremolen les cames) fallant a continuació, per a sorpresa de tots, un jugador tan important i bàsic per a la plantilla com DANI CANO. L'any 1997, com venia sent habitual, vàrem caure derrotats en quarts contra la Filá Mossàrabs, degut, d'una banda, a la falta de fortuna i, d'altra, a l'actuació arbitral. Després de remuntar un contundent 4 a O i situar-nos 5 a 4, perdent a falta de trenta segons per al final del partit, estavellem un baló al pal i a continuació és van engolir literalment un clamorós penal, el qual ens podria haver FILÁ 40 HB ALCODIANS


premés empatar el partit i qui sap si passar la infranquejable barrera de quarts. Destacar enfrontaments típics any rere any contra Aragonesos, Contrabandistes i Gusmans.

La formació de la plantilla bàsicament ha sigut la següent: FIDEL, DANI GISBERT i JORGE SANCHA (porters) NANDO BERNABEU, SALVA LILLO, TONO GISBERT, J. LUIS CABELLO (oso), OSCAR SEMPERE, DANI CANO, ADOLFO SEGUI, EMILIO PÉREZ, SALVA (xinxeta), PABLO MIRO, LUIS PÉREZ, DAVID MUNOZ I RAFA (Pepillo).

BÀSQUET La participació de la Filá Alcodians al Trofeu Filaes en la modalitat de bàsquet es remonta a l'any 1989. Aquell any, els Alcodians van participar-hi per primera vegada al Trofeu de Filaes sense massa sort, tot s'ha de dir. El millor resultat el tinguérem l'any 1996, quan vàrem jugar la semifinal i la vàrem perdre. No obstant aixó, ens clasificaren! tercers a la competició. Aquest any de Capità hem complit 20 anys de participació ininterrompuda al Trofeu de Filaes que organitza la Regidoria d'Esports. En una Filá, on sempre allò relacionat amb el futbol ha destacat, el més difícil era completar la llista de jugadors per poder participar-hi. Per tant, quasi sempre han estat els mateixos jugadors al llarg d'aquests 20 anys qui ens han representat: Els Tendero (pare i fill), els Sancha (els dos germans), els Vilaplana (pare i fill), Munoz, González, Nadal, Domínguez, Molina, Sempere, Fajardo, Pons, i, com no, els dos dinosaures que queden d'aquell llunyà 1989: Pascual (Peix) i Martínez. Enguany ha arribat l'hora del relleu i han entrat Cubero, Cascant, Casa, Jesús, Alberto, etc., que representen una onada d'aire fresc per a l'equip. Carlos Martínez

- VETERANS -

L'any 1997 és va aconseguir el triomf, quedant subcampions l'any 1998. S'ha participat tots els anys en què este trofeu s'ha jugat. En estos últims temps tenim un bon equip, respectat i amb opcions de guanyar, encara que el més important en esta categoria és el bon ambient que hi ha entre tots els equips. José Payá Pablo Miró

Ciudad

Diumenge, 3 abril 2005

Preu 1'50 euros

EL PAPA HA MORT ÉS DECRETEN TRES DIES DE DOL OFI CIAL A PARTIR D'A VUIDIUMENGE. L'Associació de Sant Jordi decidirà avui si és suspenen les entradetes durant els dies de dol Aquesta vesprada se celebrarà un rosari de totes les parròquies en Sant Mauro i Sant Francesc Va morir ahir a les 21'37 hores desprès de 26 anys de pontificat. El govern valencià emet un comunicat oficial. FILÁ ALCODIANS


ANY CAPITÀ'08

•Dinà Alcodianos 2007

La Dinà és un acte que per a molts dels membre d'aquesta Filá és sinònim de l'arribada de les vacances o l'acomiadament d'un any fester per donar-li la benvinguda a un altre. També significa la fúgida, durant quasi tres mesos, d'alguns companys que ja ni tan sols s'acosten a la Filá els caps de setmana per posar el montepío. La dinà també és un dia per tal de fer Filá. També es pot definir com tot un recull de records d'estiu que molts de nosaltres guardem al cor com una part més de les nostres vacances i de la nostra vida festera. El que és ben cert és que es tracta d'una jornada de germanor festera. Com podeu comprovar, cadascú de nosaltres li podria donar una definició diferent encara que, estem ben segurs, tots els que l'han viscuda en alguna ocasió ho valoren en positiu.

El lloc on realitzem la Dinà, com un bon grapat de filaes, és l'incomparable marc del Mas dels Capellans. Aquest mas és troba situat en un indret privilegiat, concretament al cor del Parc Natural de la Font Roja. Al voltant del mateix s'estén un ampli bosc de pins i carrasques mediterrànies, tan pròpies d'aquest parc. L'esmentat mas pertany a la família Pastor, propietaris de la firma Licores de Mariola i, com tots sabeu, fabricant del popular aperitiu Café Pastor (Un Colpet). Aquesta família, i des de fa molts anys, ens cedeix puntualment les instal·lacions del seu mas per tal de dur a terme la Dinà de la Filá Alcodians. És tracta d'un lloc fenomenal, on pots respirar muntanya pertot arreu i, fins i tot, si no busques una ombreta, pots morir-te de calor. L'arribada de la gent sol començar al voltant de les 11 del matí, encara que un Xicotet grup de gent ja s'aplega a primera hora del matí per tal d'esmorzar a la fresqueta d'una espessa pinada. Quant als mitjans de transport, els més habituals són: el cotxe, la motocicleta, la caminada i alguna que altra bicicleta. També és normal que a primera hora del matí s'acoste part de la junta directiva per tal de supervisar-hi el muntatge de les infrastructures necessàries per a la celebració. Els primers companys que arriben enceten les tradicionals partides de cotos. Només els més matiners tenen taula, cadires, baralla, tapet, pintadores i, sobretot, el més essencial, l'ombreta dels arbres del mas. A mesura que arriben els socis, és disposa una curiosa distribució de taules pertot arreu. Aquesta és una de les imatges que més identifiquen la Dinà.

Però, què fem el dia de la Dinà? En què consisteix? Normalment se celebra l'últim dissabte del més de juny i, com quasi tots els esdeveniments festers, està marcat per la proximitat del dia 23 d'aquest més. Per aixó, de vegades, és l'últim i, en altres ocasions, és el penúltim. Precisament, i per tractar-se de l'inici de l'estiu, és molt habitual que passem molta calor durant aquesta celebració. La jornada comença, al voltant de les 9 del matí amb el tradicional partidet de futbol, que any darrere any veu passar les nostres glòries esportives, que quasi sempre acostumen a ser les mateixes. És un partidet on mai hi ha guanyador o perdedor; el resultat de tots els anys acaba sent el mateix i l'any següent ningú no recorda qui va guanyar el darrer... Acabat el partidet els nostres esportistes s'apleguen per esmorzar a escoti i acabar de discutir si el primer gol era en fora de joc, era falta al porter o si hi havia penal al segon gol. Al cap i a la fi és tracta de coses d'esportistes... FILÁ ALCODIANS

Així comencen les tan desitjades partidetes de cotos de la Dinà. Aquestes és perllonguen fins l'hora del començament del dinar. Per tal de combatir la implacable canícula, els festers tenen a la seva disposició un tirador de cervesa que, sola o barrejada amb café licor o llimona, ajuda a refrescar els acaloraments provocats per les errades del nostre company de partida... Són partides que poden arribar a fer-se eternes; partides que evoquen els temps en els quals la gent dels masos no tenia altra diversió més que la d'acabar la jornada de feina per ajuntar-se a fer dos cotets i beure una miqueta de vi o café licor.


JL·*'*'^" EDICIÓ D'ALCOI

=«,ht.e.6d'abrilc 6 d'abril de Dlssabte,

2002

avançat vuit setmanes.

Al voltant de les dos de la vesprada sentim els acords del primer pasdoble de la nostra banda. Aquesta és el senyal que s'han de deixar els cotos per ajuntar-se a diñar, objectiu primordial de la Dinà. El diñar, i a causa a l'àmplia representació de la Filá que acudeix, sol repartir-se en diferents taules llargues, on la gent dels diversos montepios de la Filá sol seure. Quant a la gent que, per diferents motius, arriba tard, no els en queda altra que seure on troben cadires lliures, encara que no siguen els seus montepios. Però com ocorre durant la trilogia i altres actes de filá, són rebuts com un més de la colla.

Durant aquestos anys transcorreguts des de l'anterior capità fins avui hi ha un munt d'anècdotes per contar-hi. Des de les més tràgiques, com puga ser la caiguda d'una branca gegant a sobre del cotxe d'un company fester fins als detalls que ens han permès gaudir d'una jornada colorista. Ara recordem que l'any de l'Alferes 2007 els companys de l'esquadra de negres ens van repartir una bon grapat de gorres de color taronja que combinat amb el polo de color blau, obsequi de la Filá, ens feia semblar seguidors de la selecció de futbol holandesa que, curiosament, jugava a l'hora de la Dinà un dels seus partits del mundial de futbol d'Alemanya 2006. També recordem el porró que l'any passat, Any de Capità, ens van regalar els companys de l'esquadra del capità, els cavallers i el propi Capità; per cert, s'aprofita d'allò més bé... Més llunyanes ens queden les imatges del caporal batedor de l'esquadra del Mig 2001 que a la Dinà corresponent ens va animar les formadetes d'aquell any. En fi, podríem seguir així per molt de temps, però l'espai destinat a aquest article ja s'acaba. Ens agradaria acomiadar-nos de tots vosaltres amb la creença que són els actes com aquest els que ens permeten apropar-nos més del que habitualment solem fer. Pensem que aquesta unió és manifesta perquè al Mas de Pastor no som més que festers de la Filá Alcodians. Festers, tots iguals, sense distincions de montepios, ni edats, ni antiguitats, només amb ganes de jugar i gaudir d'uns cotets, unes formadetes amb marxes mores i cristianes i de fer-se uns bons plis plaiets, i si perdem, sempre podrem guanyar al següent campionat de cotos al més de setembre.. .però aixó, com diria Michael Ende, és un altra història... Pablo i Carlos Gisbert Pérez

El dinar transcorre entre rialles, comentaris, anècdotes, pluja d'aigua, llimonada o algun altre líquid ben fresquet, taretes i arroves de cervesa i café licor per càstig. Tot açò va acompanyat pels instruments de la banda de música que sonen entre plat i plat interpretant les nostres marxes preferides, la qual cosa permet alguna que altra formadeta per tots aquells que ho desitgen. Un vegada s'acaba el dinar, i per tots aquells que encara poden respirar, la Filá organitza una mena de barra lliure, on la gent s'aplega al voltant de les taules amb beguda com si és tractarà de la barra d'un gran pub al aire lliure i amb la banda sense parar de tocar i nosaltres sense deixar de formar. Hi ha gent que aprofita aquest espai de temps per tornar a agafar tauleta, baralla, tapet i pintadores i jugar la partideta vespertina de cotos. I tornen a ocupar les taules i cadires situades sota els arbres que envolten el mas, repetint la jugada del matí. El nivell etílic dels participants fa que és realitzen més jugades fosques i intencions de renunciament en les diferents partides... A mitjan vesprada la banda marxa, el càtering també i, a poc a poc, la gent comença a anar-se'n cap els seus altres menesters, deixant enrere un altre any una magnífica jornada de germanor. Podríem dir que la Dinà és la jornada de germanor més divertida de tot l'any fester, tret, evidentment, dels dies de la Trilogia.

FILÁ m /n ALCODIANS m H J


EMOCIONS Con bulbos de liliácea blancura surgen el haba tierna, el queso, el vino. Humor tradicional y matutino que el desayuno-almuerzo inagura Vestir en la filá al fester procura quien tal honor disputó y convino al gloriero ceñir, con pliegue fino, la faja de anudada galanura. Con su garbo pictórico y triunfante, recogerá el cigarro, el casco, el guante, mientras la traca anuncia su salida. ¡Quién fuera él! -musitan-. Y es notorio que al llegar al zaguán del Consistorio banda y amigos sellen la salida. Estos versos de José Cuenca Mora tanquen tota una sèrie de vivències i emocions encadenades. Emocions que a tot Glorier de la Filá Alcodians comença des de la mateixa vesprada de l'Assemblea de Rams, quan amb veu ferma i al mateix temps tremolosa es crida: Gloria!, esperant el clamor popular de tota la Filá amb l'unànime: Visca el Glorier! Emocions que afloren, d'una forma especial, als quinze dies amb la visita de la Gloria a l'Asil Sant Josep. Difícil és no emocionar-se quan travesses pels corredors de l'Asil, quan "elles" et diuen com estàs de guapo, i quan "ells" s'emocionen també recordant quan eren també part integrant de la Festa, fins i tot, no és resignen a quedar-se asseguts a la seua cadira, i als compassos del primer pasdoble s'alcen per a continuar formant part de la Festa, de la seua Festa en el record. Emoció per l'acolliment dels majors, de las Hermanas, dels familiars, de tot el personal allí congregat al voltant de la Glòria, al voltant de la Festa. Emocions repetides a l'arribar al Preventori on tornen a florir escenes emotives amb els nostres majors, amb aquells i aquelles que ens van precedir en la Festa i que ara són ells els que s'emocionen en el record. Novament és repetix l'emoció per l'acolliment dels allí presents: residents, metges, infermeres, familiars, ... I amb la tornada a la ciutat, novament reviuen les emocions, emocions contagiades pel sarau fester que és respira en l'ambient, que és respira en el carrer, emoció en l'espera del Glorier, de l'oficial. Emocions compartides dels dos Gloriers, de volta a casa, de volta a la Filá, emocionats els dos, abrigats per amics i companys de Filá. FILÁ ALCODIANS


I ja a la Filá, les emocions es convertixen en felicitacions, en alegries, en brindis i en el merescut descans del guerrer, o millor dit, el descans del Glorier. I ja tot ha passat. Però ara és l'hora de les emocions contingudes, emocions prorrogades, emocions que és dosificaran durant tot un any, tot un any d'emocions esperant la pròxima Glòria. I per fi arriba el gran dia. I les emocions tornen a florir. Emocions matineres compartides amb els amics quan vénen a casa a arreplegar-te, a compartir amb tu les emocions del dia des del primer moment. Arribada ara a la Filá. Emoció: la Filá al complet reunida a la Placeta esperant al Glorier. Desesperació: inundació a la Societat per la ruptura d'una canonada. Emoció, ansietat i dubte mesclat en un sol instant. Però al final, amb bona voluntat, tot se soluciona i comença el ritual del desdejuni.

I ja en la Plaça: emocions de vint-i-huit Gloriers, emocions de dos sergents, emocions... Emocions de tots els allí presents quan abans de l'Arrancà, és guarda un minut de silenci per la mort d'Enrique Sevila, Primer Tró dels Benimerins. I sonen els primers acords del pasdoble: explosió d'emocions i nerviosisme: la gent, l'arma, el pas, els guants, el casc, les campanes, ... massa coses per a un sol instant. Però la piconadora de la Festa, de la Glòria s'ha posat en marxa i ningú la pot parar. I la Glòria, sota la perfecta direcció de Juancho, és posa en marxa i ningú ho pot parar. Les emocions ara és mesclen amb el sarau de la gent, amb l'admiració, amb la música. Ja al Casal és fa imprescindible la visita al comú: les emocions deixen pas a les necessitats del cos.

Novament, les emocions van aflorant a mesura que va transcorrent els minuts. I els esdeveniments és van succeint. Primer, el lliurament de l'arma com a record de l'acte de la Glòria. I tot seguit, comença el singular acte de la vestida del Glorier. El torrent d'emocions és desencadenen sense cap tipus de control: la calor de la resta de components de la Filá, d'amics, de família, etc. Cada peça del "trage", del "trage" d'Alcodià, que ix de la bossa és una nova emoció que se superposa a l'anterior. I a la fi, el "trage" complet. Unes fotografies ràpides i la visita dels Gloriers a l'Església. Cada esglaó de baixada de l'escala, és un esglaó de pujada del torrent d'emocions, ja d'emocions descontrolades, ja d'emocions desbordades: les paraules a l'Església, la traca a l'eixida, els primers sons del pasdoble... i el torrent d'emocions totalment descontrolat, però al mateix temps, torrent d'inquietuds i de nerviosisme, molt de nerviosisme. Cada pas cami de la Plaça és convertix en el record d'una part de la teua vida festera, en el record de totes les emocions viscudes vestit de verd, des de xiquet fins a major, en una ràpida pel·lícula de només de vint minuts. Ja al Partidor s'aparquen per un moment les emocions per a un Xicotet i llarg descans: Xicotet, perquè intentes allargar les emocions el major temps possible; llarg, perquè el teu desig és tornar al carrer, tornar a sentir els sons de la música. Però la gran explosió d'emocions està encara per arribar. Novament al carrer, novament format. Sant Nicolauet és un formiguer de gent que esperen també els sons de la música. I tot comença: amb els primers compassos d'Un moble més, les emocions contingudes durant uns minuts tornen a florir, més aïna, a desbordar-se: les cames et porten soles novament de cami a La Bandeja, però esperant un miracle i que allò no acabe mai. Però el miracle no arriba, i quan no t'ho esperes, en un sospir, ja estàs a la Plaça, ja estàs davant de l'Ajuntament, ja estàs deixant passar La Primitiva... I en un obrir i tancar d'ulls estàs davant del Blau novament envoltat d'amics, companys de Filá, família... Ja tot ha acabat. Les emocions i vivències de dos anys han passat, has despertat d'un són, d'un meravellós són. FILÀ ALCODIANS

I45


De volta a la Filá ja tot és alegria, les emocions s'han convertit en euforia desbordada, en pena perqué ja tot s'ha acabat, i per qué no, en una mica de sana enveja per a la persona que portes al costat, Quique, el Glorier de l'hospital i que l'any que ve ocupará el teu lloc com a Glorier Oficial. I finalment, un consell per a tot Alcodià que puga tindré la possibilitat de viure estes emocions, de disfrutar de la Gloria: no ho deixes passar. Jordi Reig Glorier Oficial 2007 '-.'..

GLORIA HISTÓRICA L'any 2006 vam celebrar a la nostra ciutat el 750 aniversari de la fundació de la vil·la. L'aportació de la festa va consistir en un esdeveniment molt important: la GLORIA HISTÓRICA. Les filaes actuals van treure al carrer els vestits d'una filá ja desapareguda, fent la funció de sergents festers qui ja ho havia fet anys enrere. Va comptar amb tot l'atractiu d'una Gloria, però amb l'incentiu d'una ambient retro que ens feia una ullada a la que, possiblement, era l'estètica i I'ambient de la Festa de fa més de 100 anys. El representant de la Filá Alcodians va ser el company i amic ENRIQUE GALBIS ARACIL. Vestit de LANCERO, amb cavallet a la manera de Realistes i Bequeteros, amb bigoti decimonònic, jaqueta vermella i pantaló clar, i ambientat a l'estètica de l'època, què a molts ens recordava més un domador de circ que un fester actual, cosa que va provocar no poques rialles i comentaris divertits. Va estar una jornada inoblidable per a tots els que disfrutem de la Festa. Enhorabona Enrique.

461RLA ALCODIANS

Gloriers oficials i infantils els darrers 15 anys: 1994 JOSÉ T. MIRÓ DOMÈNECH ADRÍAN VILAPLANA COMPANY 1995 ÀNGEL JULIÀ OLCINA JUAN I. GONZALO LALIGA 1996 MIGUEL UGEDA COMPANY IGNASI SANTACREU BALAGUER 1997 JORGE SEGURA GINER JORGE SERRA CARBONELL 1998 JOSÉ LUIS MIRALLES CORTÉS JORGE GARCÍA VILAPLANA 1999 CÉSAR PUIG PERETO HUGO PASTOR BALART 2000 FRANCISCO SERRA LLOPIS PAU MUNOZ TRELIS 2001 JORGE PASCUAL ARMIÑANA JORDI SEGUÍ OREJUELA 2002 JOSÉ I. ILARIO DOMÍNGUEZ JORGE VERDÚ FERRANDO 2003 ADOLFO LALIGA CALBO MARIO GOMAR ALBA 2004 JORGE MARTÍNEZ LLODRÀ PABLO SIRVENT PLA 2005 JOSÉ IGNACIO PAYÁ MAYOR MAURO UGEDA BOTELLA 2006 MARCOS MUÑOZ BELTRÀ MAURO SIRVENT JORDÁ 2007 JORGE REIG BORONAT IGNACIO ANDRÉS CES 2008 ENRIQUE COMPANY LLOPIS JORDI CANTÓ ESTEVE


e etornar la memòria cap als darrers moments que romanen a la retina, gravats a foc, és un exercici singular, íntim... Esplaiar-se en l'acte d'extraure l'essència en allò que s'ha viscut, encapsar al cor els moments més grans, tots, i tal com els nens atresoren els contes de vidre, entre els plecs d'una bolseta de vellut, rics records...

a al recordar tantes i tantes hores... Dies d'eternitat... Eterna espera i, a la fi, tot passa... tan prompte!! A canvi tot hi queda... et sens ple, Vesta, orgullós, fins i tot, et sens gran, tan com pots obrir els braços en alt, com fruits de l'entrega cap a tu... i respons... submís.

--Ta un terratrèmol invaeix el teu cos... un calfred travessa la carn com un llamp... pluja de gotes de paper multicolor mullen la teua cara i amaguen les llàgrimes, el soroll del tró tanca la màgia, "Sigmun", acords valents.... ilkmatges i sons, cares de felicitat i sorpresa, mirades de complicitat, agraïments i "enhorabones" com únic preu. Abraços a l'aire i gestos d'admiració... aplaudiments i crits: Guapos!! Visca l'Alferes!! Visca els Alcodians!! Admiració i Estima... Amistat i Tendresa... Emoció i Glòria... Felicitat i goig... Dolor i Sacrifici...

"CAVALLER I REI, GERMÀ I ESCUT ADALIL DE GUERRERS ALCODIANS. . . DE TA MÀ I ESPASA EL MAL VENÇUT" Signifier, portador d'il·lusió i germanor dels amics festers. . . la lluita personal per voler fer les coses ben fetes.

FILÁ ALCODIANS


ebem l'herència d'una gran festa i responsables de fer-la perviure... cada vegada millor i més gran, amb esforç i respecte cap a ella i cap a tots els que la fem possible. Un grup d'amics esdevenen en Cavallers, espasa i pavès, muscle cuirassat... l'esbós sortit del blanc, el traç ferm de l'artista... el martell expert que aferma l'acer, les mans maternals que enllacen i cusen els fils... pells cortides i reblons de fortuna... el fràgil toc d'unes plomes. L'alè del crit!! rebullir constant de dolçaines, el ball foll de blanques, negres, fuses i altres formiguetes entre els camins del pentagrama... tabletejar maderotes, campanetes ipunyetetes...

i e la tos greu del bombo, silenci... comença l'assaig "Avui ve Paco, demà Saül, demà passat... jo... me'n vaig, l'altre torna..." No és cap problema, són les complicacions pròpies del món dels músics. No és cap problema, tot té solució. Els músics barregen amb saviesa les ciències, la matemàtica amb la psicologia... l'antropologia amb la física... el resultat: el do de la ubiqüitat, l'estar en dos llocs a l'hora. Assaig rere assaig, a l'escenari del carrer sant Nicolau s'estrena l'obra, els acords de la marxa ens fan tornar a la realitat... Al cim. ¡«FILÁ )•) ALCODIANS


* frena de les veus. Els cors núbils i blancs... Vassallatge: "Con rua presentía roboras, anima mea". Entre les fanfàrries i els ballets busques i trobes "Zaphirus", "Signifer Magnus", els ulls blaus encesos de la dama estimada "Sempre tui". Dos cossos, un sol cor... junts en la il·lusió de vore complets els anhels... trobar-se acomit i tranquil, abraçat per la dona que t'estima i ho dóna tot per tu. Anabel sempre. Saber que pots comptar amb la comprensió i l'empeny... la força d'esperit que l'envolta i l'aferma en el seu fer. Envoltada per amigues antigues... la dolçor en el gest, l'elegància en la forma, la vida en la mirada i la tendresa en el pit. Ser sant Jordi!! El dia del Patró... La solemnitat del actes... La cerimònia festiva als carrers i als temples, l'espiritualitat amb que vius tots i cadascuns dels moments enriqueixen la vivència amb intensitat i, fins i tot, queda temps per al record. L'enyorança d'aquells que són absents es fa present quan la tragèdia vist de dol. Als Creuats, la Filá capitana, la dama negra s'emporta al guerrer, i el dolor assetja el cor d'un poblé que fa del silenci homenatge soHidari i de l'aplaudiment alé vivificador. A peu, en processó reps més prop l'afecte dels Alcodians... la relació amb els altres càrrecs és més forta, veus en ells mateix que tu vius i participes, companys per un any, amics per sempre, colze a colze, surant entre núvols de germanor. Com la Festa pot fondre la diferència i fer-la motiu de riquesa i diversitat!!

El alférez presentó un traje detallista Y basado en la historia Mf.

<•"'

FILÁ ALCODIANS


SANT JORDI SAGETER MARIOLA PREGA PER NOSALTRES PER CRIST, NOSTRE SENYOR.

)O TE IMPACIENTES, CRISTIANO. La veu dels arcabussos... L'acre olor de la pólvora. El tornar de les veus... L'ambaixador, oratoria i diplomàcia. Fum als merlets del castell. Fantasia bélica. Lluita cos a cos. Acers encreuats. L'estafeta. Llamp de llibertat. L'abraçada afectiva de l'encaro. La creu victoriosa onejant al cim del castell. sant Jordi, FIRAM, FIRAMÜ. La llegenda feta espectacle. Sagetes de pau i... la veu d'un poble que clama per una festa que no acaba ací... ací neix i és renova la veu d'un poble que ja viu en la propera primavera, la propera festa.

SANCTE GEROGIE, SAGITARIE MARIONE, PER CHRISTUS DOMINO" Quatre versos, salmodiáis, esdevinguts en miserere compassiu, una i mil vegades declamáis... un prec al patró, VEHICLE DIVÍ ü. Les mans enllaçades, gest constrictiu, portador de la fé i l'esperança d'un poble sa, treballador, cautelós i amorós, l'amic "Miquel", a lloms del ruc, riu amb complaença i amb gest tendre prega per tots els postres, per a redimir les nostres ofenses i absències. Entre llavis murmura..

50

¡FILÁ í ALCODIANS


ÉÜà:

Wi f m Jl


*~*-¿ EDICIÓ D'ALCOI

*•*•

Divendres, 6 d'abril de 2007

TROBAT EL COTXE DE BECKAM... La ministra d'Interior de Macedònia, Gordana condueix ara el luxós tot-te.eny valorat en 100.000 € i robat a Madrid al futb< lista David Beckam. Així ho «»*•*** macedoni Vest, que publica una foto de la ministra abaixant-se feliç del vehicle, un BMW X5 ara convertit en cotxe oficial. Segons indicaren les autoritats macedònies, e veLle va desaparèixer a Madrid, "canvia una vintena de vegades de propietari en Espanya i desprès va passar de contraban a traves de Grècia per via marítima fins Macedònia El tot-terreny fou confiscat i, mesos després, convertit en cotxe oficial.

fI

«sabedors com som que tot el que ha succeït podria ser, certament, fruit d'un somni... Sabedors com som que som, sols, uns dels milers d'engranatges de la maquinària festera, mínimament ens reconeixem únics, singulars. La comunitat de la Filá Alcodians... cadascun dels membres units per un objectiu comú, treballant amb la convicció que així és l'única forma de fer filá i festa, per a un poble que ho té més que merescut, fent-se grans a nivell personal i enriquint-se com a éssers humans. Fent feliços als demés. C') m FILÁ JL m ALCODIANS

Des del fons del cor del vostre Alferes i Favorita donar-vos les gràcies a tots. Familiars, amics, companys de la Filá. Dissenyadors, dibuixants i pintors. Músics i compositors, i els més que companys de 'La Degollà' i altres grups de dolçainers. Sabaters, metallistes i guarnimenters, cosidors, modistes i brodadores. Als nobles festerots de Campello. Carrossers i motoristes. Ballarines i baillarins, coreògrafs i escenògrafs. Als pares i mares, pacients com mai han estat abans. A Antulio i Maria Inés. A Rafa i Encarni. A José Jorge i . . . al sant Jordiet, Jordi Casimiro. A les nostres Dames i Cavallers. Amb tots vosaltres hem gaudit d'un any "especialment especial" que marcarà la nostra vida fins a la fi -qui sap si més enllà-.


DISSENYS - JOSÉ MOINA PÉREZ FILÁ! ALCODIANS 1


ELS SONS DELS RECORDS Vivències personals de moments únics i intensos esperant que la carrossa, plena de cavallers i l'Alferes, prenga el cami de la felicitat. Al lloc més alt està l'amic, l'Alferes; aquell que va fer del seu somni una realitat lluitada des de l'expectació. Com a bon Senyor Cristià, és troba envoltat pels seus vassalls, els cavallers. Presentant, tots ells, un aspecte misteriós dins de la seua armadura guerrera i anònima. Més endavant, l'amiga, l'esposa i favorita, avança amb elegància entre núvols de confetis. Junt amb ella, el seu seguici d'amigues. Totes juntes corresponen els primers aplaudiments de balcons entregáis. Ja és la nostra hora. Estem a punt de fer sonar dolçaines i tabals. El compromís de l'acompanyament és fa realitat. Moments d'incertesa, pentagrames palpitants davant eixa primera interpretació que ix d'una ànima carregada de moments i situacions angoixoses.

Com si d'una font infinita és tractarà, la música brolla entre els nostres dits tremolosos. No hi ha concessió al dubte, tot és manifesta com cal. Són els sons que encara repiquen en el nostre ànim i en el nostre cor. Moments de melodia enllaçada a l'emoció i a la tendresa dels amics, enlairats dalt de les millors carrosses que mai hagueren pogut imaginar... les carrosses del somni i de la fantasia. FILÁ ü c r

ALCODIANS ü J J


I FILÁ W ALCODIANS


ur>


Un minut i un altre després, moments units a més moments. Les vivències s'acumulen de manera impossible d'assimilar. Cercaviles rialleres entre gent desconeguda, dinars i sopars que omplin la intimitat perduda, missa major a un sant Jordi que anhela la nostra fidelitat, processons silencioses que són l'aparador de vestits lluents, lluites amb regust de pólvora... Tot açò, i tantes coses més... conformaren els instants d' una festa, que per a quasi tots serà ja passada, per als amics Alcodians inoblidable, i per a la Degollà... única. Passats ja els moments gloriosos de daurada festa, sols som creadors de records i de percepcions. Sols queda viure amb la sensació del benestar produït per les primeres il·lusions d'un nomenament esperançador i d'una trilogia d'experiència apassionada.

Quan el temps passat no dóna una segona oportunitat, és el moment d'agrair la confiança de l'acompanyament, la lleialtat en els actes i la germandat de la què ens hem vist saciats. També és moment de reconèixer-hi la valentia del que sap allò que vol, del que va tindré el coratge de donar-li autoritat a la dolçaina en un món moltes vegades incomprès. Nota rere nota, silenci rere silenci, hem pogut encadenar melodies que acompanyaren les passejades dels amics pels carrers d'Alcoi. És l'hora que la llum torne a enlluernar-nos, és l'hora de la mirada cap endavant, és l'hora d'evocar la creativitat. La nostàlgia, eixe somni passatger i momentani, ha de facilitar-nos el pas a atreviments posteriors. La construcció d'eixe futur festiu, té ancoratges on sostindré's, i no són més els que han encetat els Alcodians en passades responsabilitats de festa. Podem ballar als sons dels records, però cal que omplim de música el nostre esperit. LA DEGOLLÀ

•a*»"*»""

\\J *-*^

•lares Breadas se

FILÁ ALCODIANS

^Silvestre

\

segmdasp


»•

m

*


AT|Y <

MIG I MIG Mig i mig, sencer; amb aquesta frase dos Jordis de la filá, amb uns quants cabells més que ara, intentàvem aconseguir un Xicotet somriure a les xiques que durant la celebració del Mig Any se'ns apropaven a la Glorieta. L'any 1968, me'n recorde perquè el meu avi va fer de capità moro aquell any, l'Associació de Sant Jordi va denominar el Mig Any "Setmana d'Exaltació Festera". Naix per poder agrupar tota una mena d'actes de diferent índole (culturals, religiosos i festius) que culminaven amb la visita de la festa d'Alcoi al Sanatori de Fontilles, celebrada durant aquesta època de l'any per l'estreny or del calendari abrilenc. És desenvolupaven durant tot l'any i quin millor moment, a l'inici de la tardor, molt semblant ací a la primavera, per evocar i gaudir amb tot el poble d'Alcoi que tan sols queden sis mesos per a retrobar-nos amb les nostres tradicions.

La participació dels Alcodians junt a la institució que ens acull - Associació d'Antics Alumnes Salesians i Col·legi Salesià - ha sigut, des de l'inici de l'equador fester, plena; i des que D. Rafael Pastor promoguera i patrocinarà el trofeu de cotos, la Societat ha acollit el campionat de cotos denominat relámpago en les seues dues rondes inicials. Així és donava el tret d'eixida oficial a les celebracions del Mig Any. Ja sabem que en el Joc de Cotos fortuna i saviesa s'entremesclen; en el nostre cas en els últims catorze anys -malgrat que és realitza la selecció pertinent mitjançant un torneig intern què des de l'any 2004 du el nom d'un estimat amic, Francesc Pérez Climent "Menta", i la saviesa dels nostres representants- la deessa fortuna passa de nosaltres, segurament per no molestar-nos. FILÁ ALCODIANS

"


Igualment ens ocorre amb el concurs d'olleta; i ens remuntem a la T edició, la de 1973, que amb D. Blas i Pepe Coloma, el nostre conserge, vam alçar el plat del primer premi. Des d'aleshores només un nou plat per a poder confeccionar una vaixella està penjat a les nostres parets, el de la segona posició de 1981; i fins ara, abonats, excepte inclemència meteorològica, al tercer premi amb què cada any ens obsequia el jurat. La veritat és que olletes n'hi han hagut de tots els colors, crues, empastraes, cremades i, fins i tot, bones i molt bones. Doncs, com diu el meu amic i cuiner Jaume, per a fer l'olleta és requereix bon foc, bons ingredients, paciència i afecte, i a nosaltres, de tant en tant, el café ens juga passades dolentes.

No vull oblidar l'acte de la presentació de càrrecs ni la importància que va tindré per a Jordi, Vicent, Ricardo i Nando; moment emotiu i punt de no retornament, presentació i compromís davant de la ciutat d'Alcoi de la renovació de les nostres tradicions i exemple per a properes generacions de la necessitat que la festa siga un valor i arribem a ella des de l'alegria de viure i l'entusiasme i l'acceptació d'allò que som individual i col·lectivament. El Mig Any ens recorda que la festa és humanitzadora i vital; per tant, durant aquestes setmanes, i encara que duré poc de temps, és poden experimentar valors de comunicació personal, fraternitat i solidaritat. És, per tant, molt important que en la festa sobreïxi l'harmonia, que siga saludable i diferent de la diversió i la profusió per a no degenerar i passar a ser una mera vàlvula d'escapament; si açò succeïra la festa perdria el seu autèntic sentit. Jordi Sirvent Mira

Preu 100 pessetes Dissabte, 24 abriH995

.

r-»T»

A.

f^

"Padrins de cartró : La Barbut.


L'assaig és la cita per a retrobar periòdicament l'ambient de festa. Normalment, una vegada al més congrega els festers, arrancant en setembre, i havent-hi fins i tot al Nadal amb nadales o a sant Josep amb bunyolets. I per concloure, després de la Junta de Rams.

DOTZE SELLETS El café de dotze sellets formats, tremola al són d'Alcodianos, la nostra marxa cristiana. No per por, més bé vibren al cop del timbal i el pas dels festers que esta nit d'ensaio formen al local de la filá. La gent acudeix a boqueta de nit. Salutacions, apretó de mans, palmadetes a l'esquena, fins i tot abraçades. És el ritual espontani, i en tot cas obligat, que agrupa al personal de forma capritxosa primer i més tard els separa per afinitats. En companyia de la cerveseta o el plisplay, per als més matiners. Trenquen el soroll de les converses els primers sons de Suspiros del Serpis. La Banda de Penàguila i el grup de dolçainers s'arranquen amb un pasdoble. Al principi ningú no s'anima a formar. Encara és prompte. Les taules parades sense cadires. Este costum, fruit de l'experiència, apropa el tracte entre festers, facilita el moviment i optimitza la capacitat del local. Tot són avantatges. Els cacaus i altres tapes gelades aguanten l'envestida dels primers assistents, que comencen a tindré gana.

A la nostra filá, la gent s'ajunta per montepios, la Guinea, la Guinea Sud, els Borts, el Tró, els Màxims, l'Encaro, la Xapeta, la Roïna, l'Astral, el Pisuke, el Biberó, alguno ja desaparegut, altres transversals com el de les escuadres de negres, ocupant els habitacles del costat i el fons, deixant lliure el local llarg per les esquadres que successivament aniran marxant. Arranquen a la vora de la taula dels músics fins la barra on giraran després de tastar el café gelat. De vegades potser alguns per estar més amples comencen d'ací.


De manera especial, en aquestos dos anys de càrrec han hagut més oportunitats per reunir-se. Hem d'agrair a càrrecs i esquadrers, junta i cavallers, els assaigs que han organitzat de franc o a escoti, amb gran encert, a més d'un per a les dones i un altre conjunt amb els participants del boato d'enguany, cosa que ha provocat un ambient de festa excepcional que caldria mantenir. Ja está el xafarot en dansa. Una marxa mora fa que la majoria s'organitze en esquadres que ocupen tot l'espai. Somriures per algún amago de broma. Cavalls espontanis en busca d'un batedor. L'esquadra amb el seu cabo s'esmeren per arrancar l'aplaudiment fictici del sostre. El conserge aprofita el buit a les taules per a repartir platets de mandonguilles de bacallà, callos, sèpia i calamars entre d'altres. Quan acaba la música, aplaudiments per als que fan sonar els instruments. Retornen la conversa i el picoteig a les taules. Sempre queda algún tema qué parlar. Al llarg de la vetllada se succeiran les marxes i els pasdobles. La revetlla d'entrepans marcarà que la festa està acabant. Alguns, pot ser, l'allargaran a altres indrets. Però els protagonistes de l'inici d'esta narració, els dotze "selléis", restaran buits després que passe per la barra l'esquadra amb l'última formadeta. Que bé, que bo!. L.G.B.

Prett

85

pessetes

Diumenge-

d-

el

seues

d^etldtes

d

ï*

*„*»«-

1

_

tàrïes. ,™s»a!BES

ALCODIANS ü 63


A l'octubre de 1997, Núria Martínez va ingressar en el compte de la Filá els diners corresponent a la "Creuà" considerant que complia amb els requisits que llavors s'exigia per a ser alcodiana. La Junta Directiva d'aleshores li va tornar els diners. Dies més tard Núria va plantejar formalment el seu desig d'ingressar en la Filá, la qual cosa la Junta Directiva va comunicar a l'Assemblea.

El paper de les dones en les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi I més concretament en la Filá Alcodians des de la Capitania de 1994 fins a la de 2008, és l'objecte d'aquest article. Anem al gra, directament a la matèria: A què ens estem referint? Perquè clar, les dones d'una manera o d'una altra sempre han participat en la festa. Ens estem referint a la participació de les dones i la seua incorporació a la Filá Alcodians com a membres de ple dret en total i absoluta igualtat a la resta dels seus components sense que és produïsca cap discriminació per la seua condició femenina i com correspon a una societat madura, tolerant, respetuosa i oberta? La veritat és que és complicat respondre a aquesta qüestió, perquè poques vegades un assumpte "aparentment" tan senzill ha suscitat tanta controvèrsia entre els alcoians, i és diga el que és diga segur que hi ha un sector de la societat que no està d'acord amb el que s'haja dit en aquest article; o bé, puga ser que les mateixes situacions siguen vistes i jutjades de forma molt diferent per altres persones. Cal intentar ser objectiu. Però, és pot ser objectiu? Perquè, només el fet de mencionar algunes coses potser provoque indignació.

B FILÁ 1 ALCODIANS

En diverses reunions és tractà la qüestió. Les portes tancades, sense aire condicionat, els periodistes pressionant fora del local, comentaris més o menys encertats, alguns alcodians sorpresos, d'altres indignats, ... I el Primer Tró portant-ho bastant bé.


Al final, es va sotmetre a votació la incorporació conjunta a la Filá de diverses persones (una d'elles Núria), i per una gran majoria es va decidir que Núria Martínez passarà a formar part de la Filá com a membre de ple dret. Foren moments feliços, que van fer gran la Filá i que provocaren que molts alcodians es sentírem orgullosos de ser-ho. Però, a partir d'eixos moments, els comportaments ja no van ser iguals. Com si un immens sentiment de culpabilitat s'haguera instal·lat en alguns alcodians: Com és possible que se'ns haja colat una dona! Mesos després Núria és presentà en un assaig amb dos amigues convidades per ella. Aixó era habitual, tant en els Alcodians com en altres filaes. Clar, que mai s'havia pogut plantejar amb dones perquè mai havien tingut dret a fer-ho. Gran commoció! TRES DONES en un assaig! Reunió urgent i polèmica de la Junta Directiva. Decisió: se'ls deixa participar. Diversos membres de la Filá abandonen l'assaig. Dies més tard el Primer Tró dimitix. I a partir d'eixos moments és prohibeixen els invitats en els assaigs. També i durant dos anys és tanca totalment la Filá. Ningú no podia ingressar, només s'accedia a individu fester (membre de ple dret de la Filá) des de cadet. Feia l'efecte que alguns preferien aquesta situació abans que una altra dona arribarà, de nou, a ser alcodiana. L'excusa que és donava, per a justificar aquest bloqueig, era que calia discutir una reforma dels estatuts, i aprovar la modificació. Com si no foren legítims els que fins aleshores havien estat i estaven vigents! Molts projectes és plantejaren per regular l'ingrés en la Filá, però, finalment és van presentar tres a l'Assemblea. Solament és va sotmetre a votació el que anava avalat per la Junta Directiva, els altres no és pogueren votar.

Segons el nou criteri per a ingressar en la Filá Alcodians s'ha de comptar amb les signatures d'almenys el vint-i-cinc per cent dels membres de ple dret i una vegada aconseguit aquest requisit, que l'Assemblea així ho ratifique majoritàriament. És considerava un filtre prou important perquè cap altra dona poguera "colar-se", i efectivament cap no ho ha tornat a aconseguir... almenys per aquesta via. El sistema aprovat provocava que els pares hagueren de veure com els seus fills, de vegades de dies, foren sotmesos a votació. Una cosa que si bé al principi va poder causar alguna molèstia, a la llarga és va convertir en l'única forma pràctica que tenen les dones d'entrar en la Filá. Un bon dia un fester li va proposar a l'Assemblea el nom de la seua filla, i l'Assemblea va votar a favor. I a partir d'ací un altre, i un altre,.... I amb el temps aquestes xiquetes, van deixar de ser-ho, d'infantils van passar a cadets i de moment dos, als 18 anys, a individu fester. I és que com diria més d'un "una cosa és que no m'agrade que entren les dones en la Filá i una altra molt diferent és la meua filla". Mentrestant és tornaven a modificar els estatuts de la Filá, en aquesta ocasió l'objectiu fou la prohibició de les formacions mixtes. Podem observar com, any rere any, a Núria se li prohibeix participar en actes festers als quals té ple dret amb l'argumentació que no hi ha més dones. Però és que al mateix temps és fa l'impossible perquè no entren més dones. Més d'un pot pensar que estem amagant alguna cosa perquè en els últims anys pel carrer en festes és veuen moltes dones vestides d'alcodianes. Però alerta, no cal confondre's, no són membres de la Filá i per tant no tenen cap dret, només se les permet vestir-se d'alcodianes en Festes i perquè tenen una relació de parentesc amb algun individu fester. D'aquesta manera s'arriba al 2008. I jo em pregunte què ens proporcionarà la Capitania cristiana de 2022? Estarem encara plantejant-nos aquestes qüestions, o els nostres fills simplement és riuran dels nostres complexos? Esperem que puguen estar orgullosos de les nostres actuacions. Curiositats: Diuen que hi havia una entitat bancària que no acceptava que els diners amb destinació al compte de la Filá estigueren a nom d'una dona. Aixó ha de ser totalment fals i un faula sense fonament. Perquè com pot passar aixó a Alcoi? IMPOSSIBLE. Nando Merlo FILÁ ALCODIANS


ANY 1994 És, a primers de la década de 1990, quan comença en força a desenvolupar-se els boatos com els coneixem avui en dia, amb molta participació de gent i muntatges musicals ex profes. L'Any de Capitá de 1994, el boato representava escenes de la vida quotidiana de l'Edat Mitjana amb diverses connotacions locals. Començava amb una carrossa amb estendards d'heràldiques dels cognoms dels senyors feudals d'Alcoi. Continuava amb el 'Grup de danses Sant Jordi' representant una dansa guerrera de nanos entre els dos bàndols, i acompanyats per dos gegants que en representaven al Rei Jaume I i a Al-Azraq. A aquestos, els seguia En Jaume I, representat per Jordi Seguí (Alferes Cristià 1993) i els seus quaranta cavallers, formats principalment per dos grups, 'L'Enreixat' i el montepio 'Señorío'. Desprès, els dos grups de la Guàrdia femenina, la carrossa del Capità que representava un pont llevadís amb les portes d'Alcoi al darrere. Vicent Gisbert, Capità 1994, hi anava acompanyat de les dues favorites, Maria i Núria, portant-ne una túnica de color os amb una gran creu de Sant Jordi al mig i l'escut d'Alcoi en metall al pit, i el casc amb un gran plomatge negre, un disseny que donà un gran resultat. El seguici continuava amb el grup femení de 'Llanceres', format per xiquetes i majors, proseguint-los un espectacle de torneig medieval en què quatre genets, alguns d'ells individus de la Filá, realitzaven demostracions d'habilitat amb llances, espases i banderes, obtenint-hi una gran acceptació entre el públic. A continuació, seguien els escuders dels cavallers portant-hi els escuts i les llances de torneig, precedint-hi els onze cavallers que anaven de peu a sobre d'una carrossa en forma d'ariet, els quals portaven uns vestits en diversos colors, amb iconografies i heràldiques diverses. El seguici continuava amb els grups femenins de 'Venecianes' i 'Amazones'. Al darrere d'ells, el ballet de 'Les Titelles', coreografía de Carmina Nadal, on les ballarines subjectes amb gomes als teatrinos, representaven, com si foren titelles, uns mites teatrals: el resultat va ser espectacular. Continuava el boato amb una carrossa de xiquetes amb el vestit d'alcodianeta, presidides per Alejandro Martínez López. Les parelles d'alcodians precedien a l'espectacular Esquadra de negres, amb un disseny al sallent d'Alejandro Soler, formant un conjunt de metalls sobre fons de teles negres i pells amb una gran llança, i a més a més, amb l'esplèndida marxa "Un moble més". Continuava el boato amb una plataforma en forma de bou en la que hi anaven uns bebès, portada per individus de la Filá, seguida dels grups d'alcodians infantils amb estoles ocre i gris, que protaven uns arcs en els que anaven enganxats nombrosos cascavells, que els feien sonar quan és simulava estar disparant amb ell. Acabava aquesta part, dedicada als menuts, amb una carrossa en la que anaven xiquets alcodianets presidits per Jordi Seguí Ripoll i Jordi Segura Picher. FILÁ ALCODIANS

De nou, parelles d'alcodians acompanyaven l'Esquadra de blancs -sent aquesta l'última que és feia sencera-, en la que desprès de molts anys teníem dues novetats: en primer lloc, no és baixava amb "Alcodianos", reservant-la per a la diana, desfilant-hi amb "Apòstol Poeta"; i en segon, la Banda, que ens acompanyarà a partir d'aquest any, serà la Societat Musical de Penàguila, amb Francisco Carchano com a director. La part final del seguici, representava el poble, davant un grup femení repartia entre el públic unes herbes aromàtiques portades de la serra Aitana, les quals estaven situades en un carro, en el que figurava com a portejador el futur Capità 2008, Nando Santonja. Acompanyats pel grup del 'Poble Musical', amb una vestimenta amb molta pell, que n'estava format per individus de la Filá, sobretot del montepio "El Tró", interpretant una fanfàrria fent-hi sonar unes aixadelles amb martells. Com a final, la carrossa del Cop amb Felo Carbonell Carbonell.


j

Capitá Cristià Favorites Sergent Cristià Alcaide Cabo B. Esq. Negres Cabo A. Esq. Negres Cabo B. Esq. Blancs Cabo A. Esq. Blans Estafeta Xiquet entrega claus Banderí entrà Glorier Major Glorier Infantil

Vicente Javier Gisbert Torregrosa Maria Gisbert Calabuig Núria Aracil Picó Gonzalo Pascual Orozco Antoine Vicedo Fierro José V. Ferrero López Enrique Cortés Albors Juan Luis González Recio Carlos Martínez Corbí Francisco Juan Molla Jorge Serra Carbonell Jorge Verdú Saez José Tomàs Miró Doménech Adrián Vilaplana Company

Fitxa Dissenys Capità Cristià i Favorites Guardia i Cavallers Rei Jaume Esquadra de negres Cavallers del Capità Ballets Resta del Boato

José D. i Jordi Sempere José D. i Jordi Sempere Alejandro Soler Pérez Alejandro Soler Pérez Alejandro Soler Pérez Alejandro Soler Pérez

Heralds Glòria Major

Glòria Infantil

Enrique Galbis Aracil José Luis Miralles Cortés Jorge Segura Giner Francisco Serra Llopis Daniel Rovira (Cap) Luis Brotons Francés José Ignacio Domínguez Jordi Martínez Juan Francisco Nadal Cervera Juan Luis González Recio (Cap) FILÁ ALCODIANS S D 7


ANY 2007 Al boato de l'Any d'Alferes 2007, l'aposta personal de l'Alferes, com no en podia ser d'altra forma, va ser la música. La quantitat de composicions que es van estrenar en l'Entrà -com podem veure en l'article de 'La Música'- va ser molt important, i cree que tardará anys en tornar a reproduir-se tant en quantitat com en qualitat. Com veiem en els titulars del periòdic, és una representació de la vida quotidiana de l'Alcoi medieval on, a més, hi están presents moltes de les icones que representen la nostra ciutat. El guió argumental està basat en el llenç que representa la batalla que els alcoians van mantindré en 1276, tal i com la va interpretar el genial pintor Fernando Cabrera.

no menys, grup de festers. Des d'ací, us dóne les gràcies per donar-me l'oportunitat de gaudir un dels moments més feliços de la meua vida festera. A partir de la Plaça, la pluja ens acompanya fins a la fi. A la tribuna final, lloc on estan situats els castellers de Valls, és sumen a la festa fent-hi uns petits castells 'd'ú de quatre o de cinc al pas de la Favorita i l'Alferes. Dues Carrosses tanquen el seguici amb els xiquets i els veterans de la Filá.

En primer lloc, va una carrossa que representa el Barranc del Sinc, on va el portejador del Banderí. Desprès, l'Ambaixador Cristià, l'amic Sergi Sempere que s'estrena en el càrrec, i 1' Abanderat Cristià, David Munoz. Segueixen les parelles d'alcodians precedint a l'Esquadra de blancs. Al darrere, les esquadretes infantils, xiquets de la mà, alcodianes i les carrossetes de xiquets. El seguici o boato, pròpiament dit, s'inicia amb una carossa arrossegada representant el pont de Buidaoli des d'on veiem al grup del poble alcoià. Els fiares i el Mossèn Torregrosa, l'amic Miquel que va damunt d'una burra, acompanyats per un grup de campaners que ens fan gaudir amb tocs tradicionals, portades aquestes en dos carros. És deuria haver seguit amb la carossa del Portal de Riquer -però per problemes tècnics no en va poder eixir en l'Entrà-. El 'Grup d'hòmens i dones de Na valora' amb el 'Grup de metalls' interpreten "Signifer archeus". Des de la carrossa de la 'Torre Na valora' és fan volar unes àguiles, les quals ens fan mirar cap al cel i veure com, carrer amunt i avall, fan al públic tenir uns moments entre incertesa i emoció, veient com volen des dels balcons a la torre. Desprès segueix la carrossa de la 'Forja' amb el grup femení, que recorda un dels oficis més antics i importants d'Alcoi, acompanyades pels tambors d'Hellín. Continuem amb el 'Grup d'arqueres', la carrosa arrossegada per sis bous amb la 'Guàrdia de la Favorita', qui va damunt de la carrossa amb les seves dames -esplèndida Anabel amb la seva simpatia—. El vestit és de cotamalla, la capa de borrec amb moltes plomes negres i una senyorial diadema, que tot junt realzen més la seva bellesa. Les dames van amb túnica de verd oscur i la capa amb l'heràldica de la Filá, i casquet amb plomes de faisà. Probablement, allò més impactant de l'Entrà és la marxa que les acompanya, "Zaphirus", que entre músics, xirimiters i el cor sumen més de 170 persones. Els cadets amb vestits de portejador porten banderes amb diverses iconografies, una carrossa representa l'emblemàtic colomer de la Glorieta i, junt a ell, les ballarines fan la coreografia amb moviments com si foren aus, amb la marxa "Saggitaire" interpretada per "La Degollà", que va just davant de la carrossa de l'Alferes i Cavallers. Ricardo que porta al seu vestit els motius del Sant Jordi eqüestre, del mural de Cabrera i de l'obra de Marçal de Sax, tots plenament integrats amb el guió del boato. El casc, la pitera i l'espasa de metall lluarat, sobretot amb motius de l'heràldica de la Filá. Hi va acompanyat pels seus cavallers, que porten túnica negra, capa amb una gran heràldica de la Filá brodada i un gran casc metàl·lic. L'Alferes va envoltat per ballarines amb un disseny i una coreografia que representen la mort. Com a colofó, els acompanya la composició "Signum". Segueix el ballet del 'Llavador' amb la composició "Draps Bruts", que hem explicat en altre article. Arriba l'Esquadra especial d'esclaus, la qual baixa impactant amb la marxa "La penya l'Alba". Una gran esquadra i, FILÁ ALCODIANS

IBoato alfére

=

LALFSSEZVlAFMOfllTA


Guió Boato Alferes 2007

ïiíiiíi*1 •

'

"

'

.

.

.

'

,

.

.

;

.

.

.

, ,

FAVORITA ''GUERRERA,,

Las aves como elemento unificador de todo el boato

Fitxa Personatges Alferes Cristià Favorita Mossen Torregrosa Ambaixador Cristià Alcaide Abanderat Cabo B. Esq. Negres Cabo A. Esq. Negres Cabo B. Esq. Blanes Cabo A. Esq. Blanes Xiquet entrega claus Banderí entrà Glorier Major Glorier Infantil

Ricardo Pons Sala Anabel Pérez Cantó Miquel Jordá Linares Sergi Sempere Carbonell Juan Llopis Jornet David Vilaplana Llario Vicente Juan Pérez Pérez Carlos Gisbert Pérez Jordi Tomás Miró Aguirre Jordi Segura Mico José Payá Botella Juan Ramón Sánchez Gracia Jorge Reig Boronat Ignacio Andrés Ces

Fitxa Dissenys Alferes Cristià y Favorita José Moiña Pérez Cavallers i Dames Alferes José Moiña Pérez Esquadra de Negres Cesar Vilaplana, Alicia Segura Ballets José Moiña Pérez Resta del Boato José Moiña Pérez FILÁ p ¿Q ALCODIANS m VJ


ANY 2008 Encara tenim fresc a la memòria la historia en que es basava tant el boato com totes les iniciatives al llarg de l'any: Cruïlla de Cors. L'aposta va ser arriscada i, com diu Jordi Peidro -pare de la idea- sois es va arribar fins al 50% del que podria haver sigut. Però, ara en parlarem del seguici al carrer el dia 22 d'abril. La base del mateix era escenificar mitjançant distintes escenes la part de Sigfrid en el conté. Escena la- "Visita a Osca". Veiem a Sigfrid en la seva visita a Osea, qui va damunt d'un burro acompanyat per Ramir, els vilatans, vilatanes, camperoles, galè, boticari, peregrins, els quals fan, mitjançant uns carros decorats, uns moviments que figuren ser els carrer del poble. Escena 2a- "Restes de l'Alqueria". Quan tornen Sigfrid i Ramir a l'Alqueria veuen les restes després de ser-ne assaltada i cremada. L'escenificació és fa amb una carrossa on estan unes ballarines saltant sobre una lona elàstica figurant ser-hi els Éssers voladors. Al davant, hi va Zuleima i els Éssers espirituals fent-hi un ball d'acomiadament de la vida. Escena 3a- "Dimoni Moro". Tornem a veure a Sigfrid de xiquet, junt als Soldats de Campanya i les Dones de la Guarnició, amb una petita carrosseta plena de grans pans i embotits típics. Hi representa el moment en què els soldats expliquen a Sigfrid com són els moros, al darrere ve el 'Ballet del Dimoni Moro' amb la composició del mateix nom. Escena 4a- "El judici de Déu". Anant a peu veiem les aiguaderes, els jueus i jueves, les mores renegades, i amb una carrossa on van els botxins, guarnició fronterera i els soldats veterans -representats pel grup de veterans de la Filá-, van pujant a la carrossa els primers per fer el 'Judici de Déu' mitjançant unes flames simulades. Escena 5a- "Seduït per la Cort". En primer lloc, va el ballet d'Ana Calvo, que representa allò que veu Sigfrid a la Cort, que no és altra cosa que les infidelitats dels cortesans i cortesanes. Escena 6a- "Els Cavallers del Capità". Davant hi van les dames de confiança i els escuders amb els estendards del seu cavaller. Desprès hi va una carrossa doble, a la part de davant sembla una gran taula, on a cada costat van els Cavallers, amb un vestit molt elegant de distints colors i distintes heràldiques brodades, les quals identifiquen per diverses maneres a cada cavaller. A la part de darrere de la carrossa, hi va la torre del castell, els acompanya la composició, com no podia ser millor per aquest any "Aleluya". Després la música, i al darrere la resta d'escuders i una petita carrosseta on van els menuts cavallers. Escena 7a- "Les Dames dels Cavallers". L'edecà i les ajudes de cambra precedixen a les Dames, que van sobre una carrossa que sembla les graderies d'un torneig. El vestit que porten, una meitat amb un jacquard negre i l'altra meitat en la part de la falda color os on van diversos brodats. La part de dalt en diversos colors, amb un resultat elegantíssim. A la part de dalt de la carrossa és situa l'orgue electrònic per encapçalar a la 'Primitiva' i poder interpretar-hi "Cruïlla de Cors". Escena 8a- "El Capità i Favorita". Darrere de la 'Música Primitiva d'Alcoi' és presenta el Capità Cristià amb la seva Favorita i les dues rodelles, en una carrossa en la que al fons hi figura una gran roca a mode de gruta, la qual amb uns elements mecànics hi queda tapada per un teixit en el que està dibuixada una FILÁ ALCODIANS

portalada que representa l'entrada del castell. El capità amb un vestit de blau obscur porta al pit un escut brodat amb la senyera i el símbol del dos peixos, que representen l'equilibri entre la força interior i exterior. Aquest símbol és torna a reproduir amb metall al cinturó i al final del faldellí de cuir que porta damunt de la túnica. A la capa el folro és d'un teixit jacquard amb aquest símbol. El Capità va solt a la carrossa situant-se en alguns moments al costat de la Favorita i, segons l'escena del decorat posterior, és situa també davant de la porta del castell. Eixa soltura a la carrossa li dóna una gran proximitat al públic. Va sense casc, el qual el porta damunt d'un ceptre, amb la cabellera al vent -cosa que, per suposat, dóna pas a una polèmica per no dur posat el casc-. La Favorita, Paloma, porta un vestit també de blau més clar, amb uns elegant brodats i un cinturó color taronja, també amb brodats. A l'igual que el Capità, va pràcticament sense res al cap lluint la seua cabellera, i porta un collar de pedres. Les dues rodelles van amb el mateix vestit que la Favorita. Acompanyen a la carrossa la 'Guardia del Rei', els quals representen mercenaris vinguts del Nord per combatre l'invasor musulmà. Porten un disseny fet amb pells, cordells i cuir molt rústic. També hi van les 'Mercenàries àrabs', que és un grup femení que també combateixen al costat del Capità, amb disseny àrab fet amb teles de color cru i blau, i amb unes xarxes com a mànegues. Al darrere de la carrossa, va Sigfrid cavaller damunt del cavall acompanyat per dos cavallers amb cuirassa de metall.


Escena 9a- "Capturats". De nou trobem a Sigfrid quan cau capturat pels moros i va amb un grup de presoners cristians, tots ells encadenats a la carrossa que els precedeix, decorada amb teles de molts colors, semblant a un tint àrab, i com si arrossegaren la carrossa van uns camells simulats amb teixits. Completen l'escena la 'Guàrdia àrab' i les 'Núvies del Xai', encarregades de donar de beure i menjar als presoners. Escena 10a- "Les Fires i Mercat medieval". Amb una carrossa que simula els llocs de venda d'un mercat, amb fruites, teles, etc., i a mode d'una gran balança per poder pesar i vendre a l'esclava mora, els personatges que hi van a aquesta escena són comerciants i comerciantes, burgesos i burgeses, esclaves àrabs, picardioses, membres de la trouppe i còmics ambulants. Tots amb uns dissenys senzills, però molt de l'època, i on cadascú fa el seu paper, li dóna a tota l'escena en l'Entrà molta teatralitat.

Escena 14a- "40 Cavallers". Com a final, Sigfrid ancià, torna a Alcoi amb els 40 cavallers, aquestos són representats pels infantils de la Filá, porten una túnica de forma arlequinada de negre i molts colors, portant-hi teixit l'heràldica de la Filá. Al mateix temps, van equipats amb una petita pica de torneig, els cadets fan d'escuders, vestits amb el mateix tipus de túnica i un escut com els de l'esquadra, els quals fan distintes evolucions al llarg de l'Entrà, causant entre el públic aplaudiments i simpatia. Com a colofó, la carrossa del cop amb Jordi Seguí "Quaranta". BORO

Escena lla- "El Gremis". La construcció, amb clara referència al gremi del Capitá, és l'encarregada de representar-hi els gremis de l'època medieval. El grup amb un disseny que porten, fins i tot, els plans i instruments de mesurar, tenen una petita carrossa on van construint i desmuntant una torre, acompanyats per la música "Els Gremis". Escena 12a- "La Festa". Primer, anunciant la vinguda de la pesta va el grup de les heretges de la pesta. Segueix, el 'Ballet de la Pesta' que hem explicat en l'article de ballets, amb la composició "Desfilada d'esclaus". Escena 13a- "A sang i foc". A aquesta escena, després de les parelles d'alcodians, va l'Esquadra de negres, amb disseny d'Alfredo Mullor. Porten una túnica de color ocre a mode de teixit acolxat, amb cinturó de metall i diversos elements, que li donen un conjunt molt guerrer. És de destacar el maquillatge que porten a la cara i a les parts descobertes, com ara braços i carnes, que és com un fang que semblen portar-hi després d'una lluita, acompanyats per la Música 'La Nova' i, com a grup de percussió, les dones dels esquadrers amb vestit especial, interpretant "Xamarcai". A la fi del trajecte el cap de l'esquadra, Salva Lillo, li lliura la porra al Capitá per a fer els darrers metres, detall molt emotiu per tothom, especialment per al Capitá. Fitxa Personatges Capità Cristià Favorita Rodelles Sergent Cristià Alcaide Cabo B. Esq. Negres Cabo A. Esq. Negres Cabo B. Esq. Blanes Cabo A. Esq. Blanes Estafeta Xiquet entrega claus Banderí entrà Glorier Major Glorier Infantil

Fernando Santonja Sanz Paloma Santonja Serrano Aitana Gisbert Santonja Mar Gisbert Santonja Juan Abad Lillo Francisco Ferrero Boronat Antonio Alós Simó Roberto Pérez Morales Daniel Cano Canales José Ignacio Domínguez Gómez Jorge Tomás Miró Aguirre Fernando Ribas Espí Juan Ramón Sánchez Gracia Enrique Company Llopis Jordi Cantó Esteve

Fitxa Dissenys Jordi Peidro i Torres Jordi Peidro i Torres Alfredo Mullor Jordi Peidro i Torres Jordi Peidro i Torres Jordi Peidro i Torres

Capità Cristià y Favorita Cavallers i Dames Capità Esquadra de Negres Cavallers del Capità Ballets Resta del Boato Assesorament Artistic

Joanfra Rozalén i Alícia Segura Heralds

Glòria Infantil

Juan Abad Lillo Miquel Jordà Linares

Esquema entrega de claus

Ricardo Pons Sala Jaume Rafel Segura Frau FILÁ ALCODIANS


COMPOSICIONS MUSICALS BOATO 1994 Nanos i Gegants L'Entrà Capità Cristià 1994 Remuga Cavallers '94 Titellam Un Moble Més Apòstol Poeta Aixa i Martell

Àngel Lluis Ferrando Morales Rafael Mullor Grau Àngel Lluis Ferrando Morales Àngel Lluis Ferrando Morales Julio Laports Hellín José María Ferrero Pastor Àngel Lluis Ferrando Morales

GrupTam-Tam Percusio B.M.'la Lira Carcaixentina" Grup Tam-Tam Percusio GrupTam-Tam Percusio Unió Musical d' Alcoi Banda de Penàguila Músics locals i individuos Filá

Grup de Nanos i Gegants Capità i Favorites Cavallers Capità Ballet de les Titelles Esquadra de Negres Esquadra de Blancs Grup del Poble

COMPOSICIONS MUSICALS BOATO 2OO7 Bonus Christianus Campaners SigniferArcheus Tamborada Zaphirus Saggitarie Signum Draps Bruts La Penya de L'Alba

José María Ferrero Pastor Francisco Valor Llorens Francisco Valor Llorens Popular Francisco Valor Llorens Saül Gómez Soler Saül Gómez Soler Francisco Valor Llorens Xavier Richart - Francisco Valor

B. Penàguila i "El Rebuig" Campaners d'Ontinyent Grup de metalls i percusio d'Agost Tambors d' Hellín B. d'Aielo de Malferit, "La Colla" i Coro d'Alcoi Grup de dolçaines i tabals "La Degollà" B. de Xixona i "Els Arreplegats" Grup de xirimites "Resons" Unió Musical Contestana i La Xafigà

Esquadra de Blancs Mossen i poble Grup Navalora Grup Forja Favorita i Dames Ballet dels Coloms Alferes i Cavallers Ballet del Llavador Escuadra de Negres

COMPOSICIONS MUSICALS BOATO 2OO8 Bonus Christianus Zaphirus Visita a Osca Restes de L'Alqueria Dimoni Moro Judici de Deu Seduits per la Cort Aleluya Crüilla de Cors Aitor Les Fires Els Gremis Marxa dels Esclaus Xamarcai 40 Cavallers

79:» FILÁ / L m ALCODIANS

José María Ferrero Pastor Francisco Valor Llorens Àngel Lluis Ferrando Morales Àngel Lluis Ferrando Morales Àngel Lluis Ferrando Morales Àngel Lluis Ferrando Morales Àngel Lluis Ferrando Morales Amando Blaquer Ponsoda Àngel Lluis Ferrando Morales Juli Mico Àngel Lluis Ferrando Morales Àngel Lluis Ferrando Morales Arreglo Ramón Garcia i Soler Francisco Valor Lloréns Àngel Lluis Ferrando Morales

B. de Penàguila i La Degollà B. de Penàguila i La Degollà Música gravada Música gravada "La Colla" Ontinyent Música gravada Metal d'Agost i La Degollà Ateneu de Cocentaina Corp. Musical Primitiva d'Alcoi Grup de Xirimites "El Rebuig" Música gravada La Degollà B. de Beneixama B. La Nova d'Alcoi Música gravada

Esquadra de Blancs Esquadra de Blancs Escena "Visita a Osca" Escena "Restes de L'Alqueria" Ballet "El Dimoni Moro" Escena "El Judici de Deu" Ballet "Seduits per la Cort" Cavallers Capità Cristià Capità i Favorita Escena "Capturats" Escena "Les Fires" Escena "Els Gremis" Ballet "La Pesta" Esquadra de Negres Escena "Sigfrid i els 40 Cavallers"


seguici: música, ballets, favorites i confetti. L'orquestra va haver de fer un descans obligat, mentre el públic ovacionava la desfilada sarraïna.

Resultaria inversemblant visitar un poble en festa i trobar tots els festers amagats als seus casals, barraques, penyes o filaes, gaudint del seu ambient en privat i deixant el públic de banda. Siguen Falles, Carnavals o San Fermins, el veritable sentit de les festes és el carrer i el fester és, per definició, l'encarregat de fer Festa, de fer que el visitant note que el poble està de joia i que ell en pot gaudir i participar. Alcoians i visitants volen fruir de l'alegria, la broma i el bon humor que destil·len els festers, l'esclat de música i color que és la Nostra Festa. Els Alcodians hem tingut sempre present aquesta idea i sabem que, durant tres dies, si la casa cau, l'enderroc no ens pillarà dins. Sempre amb la música darrere, la Filá no va ni al carrer de dalt si no és al ritme d'un pas-doble, en gloriós passacarrer o improvisant filaetes. A la filá ens apleguem només en cas d'esgotament profund, a recuperar forces amb un dinar (esparta i somer), però, si aguanten les forces, sempre és millor fer un vermudet a la Glorieta, una cervesseta al Parterre o un plisplaiet a la Plaça de Dins, a boqueta de nit.

Nombroses i sonades són les aparicions dels alcodians en verbenes i concerts, sia pujant a l'escenari, sia ballant el Biri-Biri, però la més memorable va ser sense dubte la protagonitzada per alguns companys de La Roïna l'any 1998. Tocava l'orquestra una de Los Brincos quan, baixant dels Salesians per Ferrandis i Carbonell, va fer la seua aparició el mateix Capità Moro amb carrossa, banda, boato i tot plegat. Va ser aquell l'any de Lionel "això-ho-pague-jo", Capità dels Bequeteros i referent universal del Califat Omeya. Encara ningú sap com, però els companys de La Roïna se les van enginyar per reproduir la cavalcada mahometana mitjançant un contenidor de la brossa, caixes, papers i tovallons, sense faltar detall del

74Ï

FILÁ <i ALCODIANS

D'una manera més organitzada, i perseguint sempre la vocació d'apropar la música i l'alegría als carrers, hem fet d'una costum la tradició de traure la xaranga el Dia l'Entrà després de dinar: només els músics més valents -en el sentit més pervers de la paraula- s'atreveixen a acompanyar-nos en aquest peculiar pelegrinatge. La primera parada al Pub Zooloco, on romanem una estona molt divertida ballant, cantant, remullant les goles i fent la 'conga' amb tots aquells que fugen de presenciar l'Entrada Mora. Tot seguit, cami de Els Xixonencs, a la Plaça de Dins, on animats per les partitures festives de la xaranga continuem amb la festa i el bon ambient que impera al llarg de la vesprada.


Un altre moment erràtic per al públic de les nostres Festes ha sigut tradicionalment el migdia de l'Alardo. El buit programàtic que s'esdevé en acabar el primer combat contra els moros havia sigut sovint aprofitat pels companys de la Filá Muntanyesos per organitzar alguna mena de gran event lúdic-festiu al carrer, però en tenir que complir aquests amb els seus anys de càrrec, van acudir els Alcodians ràpidament a ocupar el lloc. Va ser l'any 2005, perduda la batalla del matí, quan després d'arreplegar els extenuats combatents iniciàvem un original passacarrer carregats amb porteries, barres de ferro, tela verda a mode de gespa i una gran pilota de platja. Ens aturàrem al País Valencià i aprofitant les tribunes, que fan les funcions de grada, ens preparàrem per formar part d'un gran futbolí humà, on no faltava ni l'àrbit, ni la Policia ni la Creu Roja, i començàrem un disputadíssim partit que assolí unes quotes d'intensitat que seran eternament rememorades.

L'any següent, i fugint d'emocions tan fortes, la iniciativa va ser la d'organitzar una multitudinària partida de cotos humans. Formats en quatre batallons (oros, copes, espases i bastos) i guarnits amb la carta que cadascun representàvem, vam desfilar des de Correus fins a la Plaça, on es va estendre un gran tapet verd davant els ulls del públic curios. Els quatre jugadors col·locats a les quatre bandes, i a l'ordre de "baralleu-se!", van començar a volar les cartes sobre el dur marbre de la Bandeja. Després de dubtoses estratègies, que serien dignes d'un 'renuncio' ciar, vam acabar desfilant amb les marxes mores cami de la Filá a gaudir de l'últim diñar de les Festes. La nit, però, és el nostre medi natural. Algunes de les escenes més reflectides a les seccions de successos són les xarangues de la nit de Sant Jordi quan, acabada la Retreta, omplim els carrers de color verd cridaner. Van encetar el costum, una vegada més, els companys de La Roïna, amb la ja popular "burra mòbil". L'animal, a banda d'arrossegar una carrossa amb uns altaveus, havia de suportar la música patxanguera, Huir un barret de palla, esquivar la gent que ballava al voltant i, de vegades, carregar amb algú al llom, i tot plegat a canvi de dos colpets de café. Val a dir que mai cap animal ha pres mai en aquestes nits boges, però sí és FILÀSTC ALCODIANS ml J


veritat que algun és mirava la burra amb ulls de borreguet. I és que ja se sap, no hi ha xica lleja, sinó copes de menys. Adoptada com alcodiana d'honor, Robustiana va ser testimoni de nits màgiques, com la de l'any 2005, quan Pisuke i La Roïna van fer colla per organitzar una batukada pels carrers d'Alcoi, amb .la participació del mateix Carlinhos Brown. Malauradament, el contracte del sambista tenia massa zeros, i ens vam haver de conformar amb la participació d'unes brasileres de Batoi que, tot siga dit, tocaven i ballaven força bé. La batukada anava seguida d'una carrossa on els alcodianets repartien begudes espirituoses i animaven el públic a seguir els ritmes tropicals, recorrent els carrers des del Parterre fins a la Plaça. La reportera de Canal 9 no va saber si la cadira de rodes d'un company lesionat era un Formula 1 o el kiosko de Marquitos, però aquella nit res no tenia sentit i cap dels presents era capaç de posar llum sobre l'assumpte. L'experiència es va repetir l'any següent, en aquesta ocasió amb la participació de la xaranga Los Claveles, d'Alacant, que amb els seus uniformes i les seues destrellatades melodies acabaren fen-se la foto de grup amb tots nosaltres al mateix castell de la Plaça. S'ha dit que els anys següents la nit de Sant Jordi no ha tornat a ser igual, i Robustiana encara somia amb aquell alcodianet de mirada lasciva però bones intencions.

Els anys de càrrec, per suposat, no van fer sinó engrandir i multiplicar les nostres manifestacions de festa al carrer. La més recent d'aquestes escapades nocturnes, sovint improvisades, sempre extraordinàries, va ser la protagonitzada l'any de Capità en acabar l'ensaio de Nadal. Aquell dia les nadaletes i les marxes és confonien i s'enllaçaven, en el que va ser un dels millors ensaios que podem recordar. Decidits a allargar la nit el màxim possible, vam convèncer els músics per anar a demanar 1'aguinaldo, i començant a la Plaça de la Creu Roja, vam baixar Sant Francesc al ritme de les nadales cantant i ballant i fent eixir els veïns als balcons. Tot i que la nit era freda, va ser obligada la parada al Medievo per refrescar les goles i els ànims, i finalment vam acabar cantant-li Bon Nadal al Jesuset a la Plaça fins a altes hores de la matinada.

preu 100 pessetes Dijous, UIJIJU'J? 15 ~- abril 1996

J í-1 í

al taller de l'artista san carrosses Jover, al qual e *obav . preparades pe^*£Capità cristià. A hores moro, així com pe P carrosses d'ara no s'ha pogut s ^^ Marón esta s'han vist afectades,^o ^ ^^ & {& forta ingresat a un centre

^^ ^^^^ segQns ens ha

^"Kr^unotóhaque ssP"^:r::*-tr "menw desgràcies personals

.^**MOt

FILÁ m ALCODIANS


Aquesta nit màgica va tindré una mena de seqüela un temps més tard, el dia que 1'Esquadra de Negres ens va convidar a un grandiós ensaio en la Filá Navarros. Demanats els permisos municipals escaients, i després de resar un Parenostre davant del col·legi, vam començar una entraeta per San Francesc i Sant Nicolau, vestits amb unes túniques d'alcodiano de paper rematades, aixó si, amb tota mena de detalls. La tercera entrega d'aquesta saga va tindré lloc l'últim dia de les festes, el Dia dels Trons, en acabar els Soparets, quan la filá va protagonitzar una multitudinària i humorística entraeta per Sant Nicolau que va servir de colofó a un mogudet any de Capitá. De l'any d'Alferes, per exemple, recordarem per sempre amb un afecte especial la visita dels amics de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que vingueren des d'aquesta ciutat tarraconina a passar uns dies amb nosaltres i participar a la seua manera, és a dir, fent castells humans el Dia dels Músics. Amb l'acompanyament de dolcainers i tabaleters, els castellers feren diverses demostracions del seu art, quedant-hi tota la gent allí present força bocabadada. Va ser baix el balcó de l'Alferes on acabaren alçant un pilar de 5, el més emotiu, ja que l'atzeneta, al cim del castell, després de desplegar l'escut de la Filá va pujar al baleó, rebent-hi una acalorada ovació. Davant l'Ajuntament, amb la Plaça plena de gent esperant per cantar l'Himne, van alçar diversos castells, cadascun més complicat i demanant l'ajut del públic per fonamentar la base del mateix. Per acabar, el mateix Alferes va formar part d'un Xicotet pilar de 4, per comprovar en persona l'esforç tan gran que s'ha de fer en aquesta mena d'art. L'any de Capitá, la festa al carrer va tindré nom propi: "Cruïlla de cors: l'inici". Va ser la presentació dels protagonistes del conte que il·lustraria les dues capitanies, mora i cristiana, fent partícip d'ella al poble d'Alcoi. Alcodians i Mudejares van organitzar una triple festa a les antigues muralles de la ciutat que incloïa una primera part dedicada als xiquets, una festa medieval cristiana i una altra de musulmana. En general es va registrar una bona presència de públic, sobre tot on hi havia beguda í menjar de bades, cosa que era d'esperar i també d'agrair, com també va tindré molt de públic l'acte que va concloure la historia dels dos germans. El Dia dels Trons, acabada la lluita, a les portes del castell es va produir el retrobament de Sigfrid i Yazid davant tot el poblé d'Alcoi, tancament de les Festes i de la historia que havia entretingut els alcoians durant aquest any tan especial. Una vegada més, la Festa va ser la manifestació cultural d'un poble, l'expressió de l'alegria, la comunió entre la tradició i la renovació. L'abraçada dels dos germans va esdevenir una abraçada general per part de membres de les dues filaes, meravellosa al·legoria de l'encontre cultural de dos pobles que, ben pensat, només són un. Un poblé, una Festa, dos bàndols que es troben, per suposat, als carrers d'Alcoi que un dia els va acollir. Jordi Tendero

FILÁ Hi 77 ALCODIANS mil


^^BI^^P ^BB»r ^MP^

^^^^^^•í Tilp^^iW- ^MiW- ^^i^w? ^^p

Parlar de Ballets a la Filá Alcodians té un nom propi, el de Carmina Nadal. Va començar en aquesta Filá l'Any d'Alferes 1993 amb el Ballet del "Bé i del Mai" i va obtenir un gran éxit amb aquesta primera actuació com a coreògrafa i directora. El segon any va repetir amb als Alcodians en el seu Any de Capità 1994 amb el Ballet de les Titelles, recordat per molta gent per la seua originalitat i la seua dificultat en la posada en escena. Encara recorde els assajos amb els teatrins que és van fabricar ex profés i va haver d'enginyar-se-les molt per a poder realitzar tots els moviments que requeria la coreografia sense enredar-se en les molestes gomes en què figuraven estar penjades les titelles del teatrins. També recorde els dos últims assaigs, un divendres per la nit en el pòrtic del col·legi amb un fred que pelava -fins i tot al dia següent va nevar en Alcoi- i el diumenge següent en el Carnet, com és veu en les fotos amb els teatrins en moviment i els seus portejadors. La música que va acompanyar aquest ballet, composta per Àngel Lluís Ferrando i titulada "Titellam", és d'una gran bellesa i està basada principalment per a la seua interpretació amb huit caixes xineses, altres tants panderos amb xicotets platets i dotze fagots. On aconseguiria Àngel aquestos nombrosos instruments tan cars i escassos?. També vull fer constar la col·laboració de components de l'Atlètic Salesià, amb els recordats Emilio Antolí i Antonio Valor al capdavant. Se'ls va encomanar la tasca d'arrossegar els quatre teatrins pels carrers de l'entrada, feina molt dificultosa a causa de les llambordes, i de seguir la coreografia del ballet. Després d'aquells dos anys, Carmina va continuar recollint èxits amb els seus ballets en les festes de moros i cristians. Aquests sempre tenien el seu segell d'originalitat i les seues particulars coreografies.


m, * I, com no, novament Carmina Nadal va fer doblet amb dos ballets basats en el guió del boato. Enguany "Crúilla de Cors" era la història que és comptava a l'entrada. Un dels ballets representava la idea que és formava Sigfrid del poble moro després d'escoltar els soldats de campanya dir el següent: "Els moros no són humans, encara que ho semblen. Els moros són dimonis que a la nit és transformen...". El ballet s'anomenava "Dimoni Moro" i comptava amb un vestuari en què és podien veure dues cares, per davant persones humanes i per darrere una màscara que representava animals amb banyes. La coreografia, molt de l'estil de Carmina, tenia forts i ràpids moviments i la música que acompanyava era una composició ex profés d'Àngel Lluís Ferrando titulada "Dimoni Moro". L'altre ballet, seguint la història de Sigfrid en el seu viatge al nord -on és troba amb la mort-, la pesta fa la seua aparició a Europa i produeix una sinistra visita, per la qual cosa el ballet representa mitjançant una gegantina figura la mort. Les ballarines, que representen tentacles, porten un vestuari de color roig intens i ballen al seu voltant i fins i tot s'amaguen en el seu interior. Junt amb elles estaven l'altra part de ballarines amb un color taronja vistós i amb un paraigües amb dibuixos pintats. Aquestes representaven l'oracle de la pesta; és a dir, la lluita contra la mort. La música que acompanyava era una adaptació de Ramón García i Soler titulada "Marxa dels Esclaus" i l'interpretava la Banda de Beneixama. Carmina també va fer la coreografía en el ball dels Éssers espirituals en l'escena de les "Restes de l'Alqueria". Agraïm des de ací a Carmina la col·laboració en aquestos anys, fins sempre. José Luis Boronat FILÁ i ALCODIANS I

181


CAPITÁ 2008: "Cruïlla de Cors" í _ ' >a * jR

Una onada de silenci s 'estén per tota la ciutat. A poc a poc els darrers crits de la festa s'esvaeixen i la vila retorna pausadament a la realitat quotidiana. Les llums d'aquest gran escenari en el qual s'ha convertit Alcoi durant els darrers tres dies perden intensitat i els actors i les actrius tornen als seus camerinos per desprendre 's dels seus vestits i gaudir d'un merescut repòs. Pas a pas, amb marcats signes d'esgotament al meu rostre, avance cap al meu refugi acompanyat per amics i amigues que m 'han fet costat durant els darrers mesos. Una broma, un acudit, una rialla... són els últims instants de la festa de l'any 2008. Arribe a la meua habitado i comencé a treure 'm les peces del meu vestit: les botes, la túnica, les malles, etc. L 'olor de la pólvora que totes elles desprenen sembla ser l'últim vestigi d'un dia que ha estat intens i farcit de moments emotius. Finalment em deixe caure al meu llit i intente tancar els ulls; necessite descansar per poder recuperar-me de tot l'esforç realitzat durant aquests dies, però el record emocionat de tot allò que he viscut durant els darrers mesos m'impedeix dormir, com seria el meu desig. El meu pensament és trasllada temps enrere... Retorne a l'any 1997, quan tot aquest enrenou va començar. Recorde les festes d'aquell any com l'inici d'una llarga cavalcada que ens havia de portar a l'any 2008: Any de Capità de la Filá Alcodians. Un grup d'amics de la filá -José, Jordi Miró, Ismael, Jordi Reig, Dani, Emilio, Jaume, Jordi Seguí, Miguel Àngel, Pablo, Kike, Víctor, Nando, Javi- i altres que no ho eren -Juan, Vicent i Alejandrodecidírem encetar un montepío per fer front a les despeses d'un any de càrrec. Un de nosaltres seria el capità o l'alferes -aleshores no sabíem qui- i els altres l'acompanyarien com a cavallers. Un més després, aproximadament, vam tenir la primera reunió a Nuestro Bar, el nostre amic Miguel Muñera ens acull; aquest seria el lloc on el montepío tindria la seu durant molts anys. El darrer divendres del següent més paguem la primera quota: 4000 pessetes. Juan Navarro serà el primer tresorer. Moltes il·lusions, però quedaven molts darrers divendres de més... FILÁ ALCODIANS

.


Novament faig un intent de descansar, però l'allau de records que flueixen pel meu cap em manté ben despert... Els mesos i els anys passen i el montepio continua el seu cami, encara que hi ha moments difícils perquè hi ha membres que no hi acudeixen i deixen de pagar les seues quotes. Després d'un període d'incertesa, el nombre de persones és mantindrà en quinze. A poc a poc, sense adonar-nos-en, s'apropa la data en la qual l'assemblea de la filá havia d'escollir els càrrecs d'alferes i capità per als anys 2007 i 2008. Ens reunim tots els membres del montepio i decidim recolzar una sola candidatura. Fins aleshores havia estat l'única persona que havia mostrat el seu interès. Calia convèncer els membres de la filá. Van ser unes setmanes de treball incessant. Serà una data que mai no oblidaré: el dia 28 de maig de 2005 l'assemblea de la filá em va escollir per al càrrec de capità. L'alegria entre tots nosaltres era manifesta i així ho vam celebrar aquella nit. Començava un nou cami i calia no decebre a tots aquells que havien dipositat la seua confiança en tots nosaltres. Un nou cavaller s'unia a tots nosaltres: el meu germà José Jorge. La seua filla Paloma seria la meua favorita. Transcorren unes hores i els primers sorolls dels vehicles poden escoltar-se a través de la finestra. La ciutat reprèn la seua activitat laboral. Durant uns instants tinc la sensació que he esborrat tots els meus records i puc aconseguir tancar els ulls. Una vana il·lusió. El meu pensament continua el seu recorregut pel que ha estat aquest any de capità... Sense deixar escapar el temps que tenim abans de l'arribada de l'estiu prenem les primeres decisions importants: Jordi Peidro i Joanfra Rozalen seran els gestors de tots els assumptes relacionats amb el seguici i el vestuari. Alícia Segura també hi col·laborarà. Jordi Peidro ens presenta un projecte força interessant i innovador: la creació d'un conte per a la seua edició i representació durant l'entrada. Amb el pas del temps Jordi anirà més enllà i ens proposarà compartir aquesta història amb la Filá Mudèjars, Capità Moro de l'any 2008. Tot semblava lluny perquè teníem l'any d'alferes per davant, però els primers fonaments per il·lusionar-nos ja hi eren.. Tots sabíem que ens esperava: mesos de molta feina i reunions. Passen els mesos i sembla que Jordi ja té enllestit el conte. Una història que ens encoratja a continuar endavant. Sigfrid -bàndol cristià- i Yazid -bàndol moro- són els personatges al voltant dels quals gira l'argument.

FILÁ ALCODIANS


Retrobar-me amb aquesta història m'emociona i em sent com si tot tornarà a començar des de l'inici. Novament intente descansar, però el fet d'endinsar-me en les vides de Sigfrid i Yazidem manté amb els ulls ben oberts... Una vegada creat el conte, ens queda el treball més important per a tots nosaltres: transformar-lo en un argument per a l'entrada de cristians. La saviesa i mestria de Jordi salvaran aquest obstacle amb éxit. Mentrestant, s'apropen les festes de l'any 2007. Nombrosos actes revestiran aquests mesos precursors de la trilogia. Un profund sentiment d'afecte m'envaeix i en recorda l'esquadra especial d'aquell any, de la qual vaig ser membre. Unes setmanes abans vaig tenir el primer contacte amb qui després serien els meus companys de viatge: el capità moro, els dos alferes i el pare del Sant Jordiet. Passen les festes i, ara sí, ja no hi ha moment per aturar-nos. La dinà de la filá és el primer d'ells: un periòdic -Alcodians Times- i samarretes amb fotografies que recorden moments del passat per a tots. Algunes d'elles amb una càrrega emocional afegida. Passa l'estiu i arriba el més de setembre. Per a mi el primer gran encontre amb la meua filá: la presentació del cartell de l'any de capità, obra realitzada per Enrique Galbis. Tinc l'oportunitat d'adreçar-me a tota la filá i demanar-los la seua participació. Estava absolutament segur que no em decebrien. Arriba el més d'octubre i em seria molt difícil recordar tots els actes als quals hi vaig assistir: una jornada esportiva a la filá, campionat de cotos, exposicions, inauguracions, etc. Tot allò que envolta la celebració del Mig Any. No obstant aixó, a la meua memòria acudeix el record de la presentació de càrrecs a la Llotja Sant Jordi. Jaume, amic meu i cavaller de la meua cort serà l'encarregat de presentar-me. Encara recorde una de les seues frases: "Durant aquest any sabrà de molts aspectes de la festa que li eren desconeguts". Res més cert. Tot seguit, sopar i molta satisfacció al Círculo Industrial. Al dia següent continua la festa al Parc de la Glorieta. Felicitacions, entrevistes, dinar amb els cavallers i l'esquadra especial, més entrevistes i finalment sopar a la filá i entraeta. Paral·lelament als actes del Mig Any, comencen a distribuir-se les participacions de la loteria de Nadal. Uns butlletes que contenien la reproducció d'una moneda de l'època de Jaume I. Jordi Peidro va tenir una magnífica idea i tota la feina de col·locar les monedes i doblar les participacions va pagar. FILÁ ALCODIANS


Els primer raigs del nou dia ja irrompen per les finestres de la meua habitado. Mire el meu rellotge i encara tinc temps per continuar recordant, ja que sembla complicat trobar una estona per al descans... Durant el més de novembre els Alcodians i Mudèjars (unes setmanes enrere havien mostrat la seua conformitat en compartir la història) presentem al món fester i el públic alcoià la història de Sigfrid i Yazid, "Cruïlla de Cors". Els comentaris són molt favorables. Més endavant els cavallers i les dames celebren la presentació dels seus vestits. És tracta d'un sopar a la Filá Cids. En el decurs del sopar, d'una manera desenfadada i simpàtica, els cavallers juren fidelitat al seu capità. Ell els nomena amos i senyors dels diferents castells de les rodalies, la qual cosa va provocar diverses bromes i acudits. Tot seguit, la presentació dels vestits, comentaris per a tots els gustos i festa fins la matinada. També durant aquest més els diferents grups del seguici prenen forma i la participació és molt important. Jordi presenta els diferents personatges del conte, dividit en capítols que representen les diverses escenes de l'entrada; els diversos montepios de la filá responen de forma satisfactòria. Del més de desembre mai no oblidaré l'extraordinari ambient de l'assaig de Nadal que per primera vegada va celebrar la filá. Els locals de la filá de gom a gom. La festa, amb acompanyament de la Banda de Penàguila, és va traslladar als carrers del centre d'Alcoi fins les tres de la matinada. El potent clàxon d'un camió desvia la meua atenció durant un instant, però el meu pensament retroba el fil de tota aquest història. Encara no és l'hora d'aixecar-me i puc continuar passant fulls d'aquest llibre imaginari... Comença el més de gener i els Alcodians i Mudèjars fem una visita al Centre Ocupacional Gormaget. Sens dubte, la idea de Quique Llácer va ser un dels actes més entranyables de l'any de capità. Vam compartir amb els alumnes i els monitors unes hores a ritme de música festera. Quin goig poder veure totes aquelles persones gaudir d'uns moments d'alegria i sentiment fester. Amb el més de febrer arriba la recta final. Actes i més actes: sopar d'exaltació festera al Círculo Industrial i presentació de la meua favorita, Paloma. Festa fins les cinc de la matinada. Una setmana després les dames de les dues filaes i les seues amigues és reuneixen en una assaig a la Filá Llana.. Dues setmanes després els Alcodians i Mudèjars celebrem un altre assaig. Ja no hi ha descans. Com que veig que serà difícil enganxar unes hores de descans i la llum del dia ja és més intensa, continué el meu passeig pels records de l'any de capità... Durant la primera setmana del més de març té lloc un dels actes que millors records a tots ens ha portat: els cavallers i dames conviden tots els seus amics i amigues a un multitudinari assaig a la Filá Cids. Més de dues-centes persones hi van acudir. Joves i no tan joves. Una setmana després un altre assaig. El capità i els cavallers convidem tota la filá i els nostres amics a un assaig al Restaurant El Mirador del Cinc. En un moment d'aquest assaig vaig tenir l'ocasió de lliurar uns detalls als meus predecessors en la filá en el càrrec de capità, unes armes -realitzades pel meu amic Dani- als altres càrrecs, unes samarretes del Barca i Real Madrid al Sant Jordiet i el seu germà i un mallot de ciclista al President de l'Associació de Sant Jordi. Finalment presentem la roba per al trofeu de filaes. Al dia següent l'estrena de la marxa "Cruïlla de Cors" -peça FILÁ ALCODIANS

composada per Àngel Lluís Ferrando- al Teatre Calderón. Les cares de satisfacció barrejades amb la ressaca del dia anterior eren manifestes a l'eixida de la sala.


El pregó de la festa, el Dia de la Glòria, sembla el començament d'un més frenètic. A la filá el sentiment festiu ja és molt viu i la massiva presència de festers al dinar així ho demostra. Uns dies després els cavallers tenen la seua entraeta pel carrer Sant Nicolau, acompanyats per les marxes Aralk i Biscaïns. Una nit clara i molt de públic, especialment gent de la filá, ens acompanya. Arriba el més d'abril i a la meua agenda li falten dies o li sobren esdeveniments. Comencem el més amb la presentació del conte "Cruïlla de Cors", dues històries, les vides paral·leles de dos germans en el món cristià i musulmà. Quina història més tendra ens ha escrit Jordi!!! Una entraeta oficial de la filá i l'assaig de l'esquadra especial completen el primer cap de setmana. Entre record i record escolte el soroll de les primeres passes i veus pel passadís de la meua planta. Sembla que alguns cavallers i dames ja han tingut suficient repòs i l'esmorzar els espera. Mira el rellotge novament i decideix refrescar-me amb una bona dutxa. Els dies del més d'abril encara discorren pel meu pensament mentre l'aigua freda remulla el meu cos... FILÁ ALCODIANS

Tinc l'oportunitat de gaudir amb l'esquadra especial d'una entraeta. La Nova i els dolçainers de la Degollà interpreten Xamarcai, peça escollida per aquesta colla d'alcodians per al dia de l'entrada. Ja s'apropa la trilogia, però encara ens quedava temps per alguna cosa més. Kike Romà, Capità Moro, i jo recorrem durant uns dies els centres escolars d'Alcoi per explicar les històries de Sigfrid i Yazid; els xiquets i xiquetes ens reben amb els braços oberts i ens escolten atentament. El darrer cap de setmana és presentava apassionant. Una festa al carrer, per xiquets i no tan xiquets, que representa l'inici de "Cruïlla de Cors". L'acte discorre pels carrers del centre de la ciutat amb tot tipus d'espectacles. A continuació una visita als cavallers i dames, que aquest dia celebren el seu darrer sopar a la Filá Cids, i sopar i entraeta amb l'esquadra especial. Del darrer diumenge recorde el sopar amb l'Assemblea General de l'Associació de Sant Jordi i la posterior entraeta. El Dia dels Músics comença amb un dinar a la filá. Després un poc de descans perquè ja seran pocs els moments de pausa. Els cavallers organitzen un acompanyament musical -els dolçainers de la Degollà una


vegada més- des de l'Hotel Reconquista a la Plaça d'Espanya. Allí m'esperen les autoritats i els altres càrrecs. Cantem l'himne: la festa ja ha començat. Entraeta amb la resta de la filá i sopar a la filá. Tornem aviat a l'hotel. És la hora d'intentar descansar. L'aigua freda de la dutxa em deixa una agradable sensació de relaxament i mentre intente trobar la meua roba, em venen al cap tots els sentiments acumulats durant els tres dies de festa...

El dia vint-i-dos comença ben aviat. Surt de l'hotel acompanyat dels meus cavallers. Caçadores vermelles per a tots. Arribem a la plaça. La diana va a començar. Emocions contingudes. Li lliure una llança -regal de la filá- al sergent cristià, l'alcodià Juan Abad. Sona l'himne i arranca la festa. Aplaudiments i més aplaudiments, també alguna llàgrima s'escapa. Sense més dilació ens dirigim cap al meu pis del carrer Sant Nicolau. Un petit esmorzar per prendre forces, algun licor de la Serra de Mariola i esperem l'arribada dels dianers de la filá, encapçalats pel sergent cristià. Regalets i abraçades per a tots. Alguns alcodians és queden per poder distribuir els regals -un llibret de les ambaixades- a les altres filaes. Emprenen el cami al CP Sant Vicent. Santi i Boro ens esperen. Comença el compte enrere. A poc a poc, però sense aturar-nos, ens maquillen i és vestim. Últims retocs. El rellotge de Santi sembla que marca una hora més i treu el seu mai geni. És la feina del primer tró. A l'eixida del col·legi la filá i els membres del seguici ens reben -a la meua favorita i a mi- amb un fort aplaudiment. Mitja hora després els meus cavallers -Jordi Reig, Ismael, José J., Kike, Jordi Miró, Alejandro, Vicent, Juan, Pablo, Emilio, Jaume, Jordi Seguí, José, Miguel Ángel i Víctor- i les seues dames -Eva, Beatriz Aura, Montse, Elena, Núria, Inma, Carmen, Mari Carmen, Beatriz Borras, Julia, Mamen, Gema, Alicia, Belén i Conchi-ja estan a les seues carrosses. Alfredo Ribas, Dani Gisbert, Jordi Sirvent i altres membres del Montepío l'Encaro s'ocupen dels darrers detalls. Les paraules de Jordi Reig anuncien l'inici de l'Entrada de Cristians 2008. Les diferents escenes del seguici ja estan a punt: des de l'època d'infantesa de Sigfrid fins la seua arribada a Alcoi amb els quaranta cavallers. La participació de la filá és molt nombrosa, tal com jo ho havia somniat. L'Entrada transcorre entre els aplaudiments del públic. A la carrosa m'acompanyen Paloma, la meua favorita, i les meues nebodes Aitana i Mar, les rodelles. Les notes de Cruïlla de Cors donen més colorit, si cap, a l'acte. M'emociona recordar el moment en qué vaig saludar els meus pares, Pepe i Natu. S'obrin les portes de la plaça de la vila i un alcodianet, Fernando Ribas, em lliura les claus d' aquesta. L' alegría es desborda pel meu rostre. Tinc

l'oportunitat de creuar-me amb la carrossa dels meus cavallers. Mitja hora després acaba el meu recorregut pels carrers de la ciutat. Tots junts esperem l'arribada de l'esquadra. Un membre d'aquesta em lliura la seua arma perquè jo siga el cap durant els darrers metres. El batec del meu cor cada vegada és més fort. La carrossa del cop tanca la nostra desfilada. Ens dirigim a la placeta de Ferràndiz per reposar forces. La gent sembla molt contenta i satisfeta. No hi falta ningú. Refrescs, cerveses, café licor, llimona i unes taretes per fer boca. Tot seguit, dinar a la filá. La vesprada transcorre entre festa i festa. En acabar l'Entrada de Moros saludem el Capità i la seua filá. Acabem el dia amb un sopar a la filá. Els signes d'esgotament són clars; ha estat un llarg dia. Tret d'un grup d'exaltats cavallers que continuen la festa pels carrers del centre de la ciutat, la resta de la cort és retira ben aviat a la seua estança.


El Dia de Sant Jordi comença amb l'acompanyament a l'església del patró. Comença la Processó de la Reliquia. A continuació, la missa major. Mentrestant, alguns cavallers i dames gaudeixen d'un merescut descans amb la resta de la filá al carrer Sant Blai. En acabar la missa, fotos per al record i acompanyament a la filá. Presència massiva d'alcodians. Sense el temps necessari per a digerir l'àpat, un allau de regals ens desborda. Els meus cavallers em lliuren un quadre d'un dels meus pintors preferits, Arjona. La temperatura emocional augmenta i les paraules d'agraïment són difícils d'articular. Santi, com a bon primer tró, no ens dona temps per a més coses. La Processó General ens espera. Al Casal de Sant Jordi compartim un refrigeri amb els cavallers i les dames dels Mudèjars i Abencerrajes abans del començament de l'acte. Al carrer Mossen Torregrossa tinc novament l'oportunitat de fondre'm en una abraçada amb els meus pares. També hi ha una bona colla d'amics i amigues que ens aplaudeixen. En acabar alcodians i alcodianes, amics i amigues ens acompanyen a la filá per a gaudir d'un bon sopar. Avui sí que tenim més energies. Vicent ens alegra la nit amb les seues bromes. Rialles i llàgrimes. Retorn a l'hotel.

I FILÁ B ALCODIANS

Finalment trobe alguna cosa amb la qual poder sortir al carrer i intente posar un poc d'ordre en la meua habitació. Pose les maletes damunt del llit i comencé a recollir el meu vestit de capità. El penetrant aroma de la pólvora m'evoca els darrers records... El Dia de l'Alardo comença amb un esmorzar al carrer amb la companyia de molts alcodians. A la Plaça d'Espanya ens espera l'ambaixada del matí. L'acte acaba sense cap novetat. Els cristians no acceptem les condicions que el cabdill Al-Azraq ens vol imposar. Comença la batalla. A la part alta de la vila ens espera el capità moro. Cessament de les hostilitats. Una forta abraçada, brindis, regals... Alguna cosa busca quan ens afalaga d'aquesta forma. Reprenem la batalla. Aquesta vegada cara a cara. Retrocedim i després d'una lluita aferrissada, la mitja lluna oneja sobre el castell. Les tropes alcodianes ens agrupem a la Placeta del Fossar. Foto de família: alcodians, alcodianes, seguici, cavallers, dames... Acompanyament a la filá per gojar d'un bon descans i un apetitós dinar. Ens visiten les filaes veïnes: Magenta, Asturians i Benimerins. Intercanviem detalls. Una tradició entre les filaes de la plaça Mossen Josep. En acabar el dinar ens dirigim al Partidor.


Esperem ansiosos l'arribada del capità moro. Novament hi ha abraçades, brindis i regals. No hi ha cap acord. Aquesta vegada el cabdill moro retrocedeix i les tropes cristianes avancem amb més empenta que mai. És tracta d'un exèrcit jove i enfortit. El clam dels trabucs ressona pel carrer Sant Nicolau. A la caiguda del sol s'escolten els darrers trons. La derrota de l'exèrcit musulmà és imminent. La bandera de la creu vermella novament oneja sobre el castell. A la meua eixida del castell, segueix el rencontre de Sigfrid i Yazid a la plaça de la vila. Les dues filaes celebrem el final d'aquesta tendra història. No podem perdre cap minut. Processó d'Acció de Gràcies. De Santa Maria a Sant Jordi. Curt, però emotiu trajecte. Tota la filá fa un passadís i ens rep -cavallers, dames, capità i favoritaamb un fort aplaudiment. S'escapen les darreres llàgrimes. A l'eixida de l'església ens dirigim a l'hotel on ens espera el brindis final amb els Mudèjars. Uns minuts per canviar-nos i amb una xaranga cap a la plaça. Els Soparets: acte final. La gent resisteix i no vol que la festa acabe. Cap a les dotze i mitja acudim al carrer Sant Nicolau, on una nombrosa entraeta d'alcodians i alcodianes ompli el carrer. Ara sí que podem dir que tot ha acabat...

Aconsegueix fer les maletes. Crec que no em deixe res, solament el record d'un capità que ho ha volgut ser de tots els alcodians i alcodianes. Espere haver-ho aconseguit. Òbric la porta de la meua habitació i surt amb les maletes farcides d'intensos sentiments de joia i felicitat. I una cosa és ben certa: em trobe molt satisfet de tot allò que hem fet al llarg d'aquests anys. Tanque l'habitació. Adéu Festa 2008!!!... J.A.

FILÀMQ1 ALCODIANS*":? I


"Oh capità, el meu capità: A^i durant les Apartidara*» estades d'hivern f JO&a ^ de montepío ^^ desunír. En les d'unir en compte de ^ fa es abadies *£ cantaren

S ?

1 1

sinó vi/à [/n

(Tret d'un escrit que un alcodià va enviar al Capità el dia del descans)

FILÀ ALCODIANS


LES DARRERES PARAULES DEL CAPITÁ CRISTIÀ 2008 Avui és 22 d'Octubre, fa mig any des de el Dia de l'Entrada, ja ha passat tot, fins i tot Fontilles, però mire enrere i m'arriben tants records que no podria dir que ha estat el millor,.... o sí,... ... el millor heu estat vosaltres, la gent que m'ha envoltat. En primer lloc els meus amics els Cavallers, la Favorita i les Dames, els meus pares, la meua mercenària, la gent de la Filá, absolutament impressionant durant les Festes i tot l'any, els altres càrrecs, Jordi, Joanfra, Alícia i Ángel i... els xiquets.... segurament el més gratificant de tot, els de la Filá i els de fora; tots em coneixien i em saludàvem amb la complicitat del qui el coneix de fa temps i comparteix amb tu un secret; i les persones anònimes que hui encara em paren al carrer per donar-me l'enhorabona o una paraula amable. Ah! ...i el meu casc,... sens dubte el que més estime del meu vestit... Cruïlla de Cors era un repte arriscat i difícil, però absolutament fascinant, una proposta original, actual i compromesa en una Festa de vegades massa rígida. Alcodians i Mudéjars, Moros i Cristians, units colze a colze per contar-li al món alguna cosa que va més enllà de la Festa.

Mai no vàrem tindré por... estàvem segurs que hi hauria gent que no ho entendria o compartiria, o que ho miraria amb el recel del que no vol que res canvie, però estic convençut que la historia de Sigfrid i Yazid, almenys el seu missatge, perdurarà en el temps, i d'això s'encarregaran els xiquets; ells tenen una mirada oberta al món i ells són els dipositaris, ells són els que vertaderament sabien la historia i la contaven als pares... ...i quan passe algún temps i tirem la mirada enrere, sempre ens quedará el record d'aquell meravellós any en què Alcodians i Palominos varem compartir un mateix somni i varem fer un crit de pau i convivència a un món que sembla haver-se tornat boig. Amics alcodians... ... he intentat, per damunt de qualsevol altra cosa, que tots es sentireu part important, ... que tots participareu d'aquesta festa que no era meua sinó de tots,... i la vostra resposta ha estat aclaparadora, i no calen paraules grandiloqüents o massa fàcils de dir o escriure,... tots els que heu viscut aquest any inoblidable sabeu de que parle... ...mai us oblidaré... a ningú de vosaltres. Nando Santonja, capità alcodià 2008


2.- LES PRIMERES CRÒNIQUES: TEXTOS I FOTOS

1.- LES CRÒNIQUES I ELS CRONISTES Diuen els diccionaris del vocable CRÒNICA entre altres definicions: "Text que recull fets històrics, generalment ordenats cronològicament, bé que no amb tanta rigidesa com en els annals o cronicons", o també, "Allò que hom conta d'un fet que ha presenciat". Caldria, fins i tot, barrejar aquestes dues definicions per tal de definir què coneixem com una CRÒNICA FESTERA d'una filá. Podríem batejar-la com "la visió d'un fester de tots els esdeveniments, col·locats de forma cronològica, que han ocorregut en la seua filá durant un any, plasmats en un text, amb un estil propi".

Força important és tenir en compte que una crònica és una mena de conte de fets reals i que el cronista és qui li dóna el caràcter, el puntet d'humor, de picardia, de crítica constructiva. I tot aixó depèn, en gran manera, de l'habilitat que té l'escriptor d'utilitzar les paraules, les frases i els parràgrafs. La Filá Alcodians no ha patit mai de manca de cronistes i els que s'han endinsat en aquesta tasca han superat la prova sempre amb éxit i després de les lectures o projeccions sempre ha estat reconeguda la seua tasca amb forts aplaudiments. QA ÏP FILÁ 74 K ALCODIANS

Cap als darrers anys de la dècada dels 40 comencen a eixir a les revistes de la festa algun article que ja és diu CRÒNICA DE LA FIESTA (revista de 1947), signada per La Junta Directiva de la Asociación de San Jorge Màrtir. Són cròniques d'una sola pàgina. Poc després, les cròniques ja estan signades per cronistes i en principi apareixen com a fragments. Aixó fa suposar que les cròniques no estan íntegrament incloses a les revistes. Continuen sent d'una sola pàgina. De mica en mica, ja és deriven en les cròniques actuals, amb cronistes de prestigi i llargària considerable. Cal tenir en compte que la crònica és llig cada any per primera vegada a l'Assemblea Ordinària de Maig de l'Associació de Sant Jordi. S'acompanyen de moltes fotografíes i comencen narrant els fets cronològicament des del Dia de la Glòria fins el final del Dia de l'Alardo. Quant a la Filá Alcodians, existixen dos àlbums de fotos sense crònica encara. Un d'ells té un alt valor ja que és troba farcit d'instantànies, en blanc i negre quasi totes elles, dels anys 1959, 1960 i 1961, és a dir, els primers anys de la refundació. El segon àlbum més modern té fotos dels anys d'Alferes 1979, d'Àngel Silvestre, i del Capità 1980, de Francisco Agudo.

L'any 1989, segons l'acta de 20 de maig, s'anomenen als individus Alexandre Martínez Juan i a Joan Vicens Petit cronistes oficials de la filá sent primer tró Jacinto Santacreu. La proposta de crear aquesta figura va ser iniciativa del propi Alexandre. A partir d'ací comecen aquesta bonica tasca que culmina per primera vegada amb la lectura de la crònica de l'any fester 1989-1990, concretament el dia 25 de maig a l'assemblea ordinària del


mateix més. Aquestos dos individus continuen amb la resposibiltat adquirida durant els anys festers 1990-1991 i 1991-1992, aquest últim any amb Jaume R. Segura Frau de primer tró. Com a dada curiosa, cal dir que aqüestes tres cròniques sempre començaven el Dia de la Gloria fins el Dia de l'Alardo, a l'igual que les cròniques dels cronistes de l'Associació de Sant Jordi. Paral·lelament a la crónica estava la Memoria d'Activitats, que era una relació cronològica de les activitats desenvolupades per la Filá durant l'any fester, sense que tinguera cap caràcter literari ni se li donara el toe personal del cronista.

organitzat per l'alferes, cavallers i esquadra quatre anys després de l'alferesia.

,-tAflH

Preu, 90 pessetes

Dimecres, 18 d'abril de 2001

GASPART ENTÉN QUE GUARDIOLA SE'N VAJAI DIU QUE RWALDO ES QUEDA. El Barca no vendrà Rivaldo baix cap concepte. El president del Barcelona, Joan Gaspart, va voler acabar ahir amb les noticies sobre la venda de jugadors. En la seua primera aparició desprès de l'anunci del comiat de Guardiola, es va mostrar comprensiu amb la decisió de Pep. Fou a la presentació del llibre El meu fútbol, la meva gent, editat pel diari Sport, en el que Guardiola vessa les seues memòries futbolístiques.

Inicialment, l'any 1992-1993 no hi va haver crònica ja que Alexandre va ser cavaller de l'alferes i Joan Vicéns també va estar molt capficat en aquest esdeveniment i no es va anomenar cap substitut. Els anys 1993-1994 i 1994-1995 agafa el testimoni Adolfo Seguí Olcina. En aquesta época no hi ha memòria d'activitats i sols hi ha cròniques, destacant la primera d'elles per ser la de l'Any de Capitá de Vicent Gisbert. En aquestes cròniques ja s'incloïen fets ocorreguts durant tot l'any i desapareix així la Memòria d'Activitats. Les cròniques dels anys 1995-1996 i 1996-1997 van ser escrites per Ismael Gisbert quan la filá tenia com a primer tró a Javier Pardo. Com a curiositat i a petició del darrer Alferes Jordi Seguí Romà, aquest cronista va fer la Crónica de l'any 1992-1993, que incloïa l'Any d'Alferes 1993, fent un esforç de recompilació i memoria, així com d'investigació entre les persones amb més protagonisme dins d'aquest any tan especial com ara: cavallers, alferes, esquadra de negres, junta directiva -encapçalada en aquell any pel primer tró Jaume R. Segura-, etc. Aquesta crónica no va ser llegida en cap assemblea sinó en un assaig FILÁ Hi Q C

ALCODIANS m y j


Els anys festers 1997-1998, 1998-1999 i 1999-2000, les cròniques tenen com a autor a Nacho Domínguez, ostentant el càrrec de primer tró Adolfo Laliga. Com a fet destacable, l'últim d'aquestes anys es va fer una crónica no llegida, sinó audiovisual i que queda enregistrada en un vídeo i no en paper escrit. El passe d'aquesta crónica es va fer al teatre dels Salesians el dia de l'assemblea de maig abans de la mateixa.

punt de l'Assemblea- consistí en la lectura de la crónica acompanyada per la projecció d'un muntatge powerpoint que incloïa les fotografies oficials de la Filá juntament amb unes poques d'altres que en disposaven els autors.

El següent cronista és José M. Sancha, els anys 2000-2001 i 2001-2002, sent el primer tró Nacho Domínguez. El primer any d'aquestos no va poder assistir-hi a la lectura el propi cronista i el text va ser llegit pel aleshores secretan de la filá, José Roberto Peidró. L'any 2002 va ser elegit primer tró Marcos Muñoz. Incialment sembla ser que no va ser anomenant cap cronista, i de fet, eixe any no es va llegir res al respecte. L'any 2003-2004, de nou Ismael Gisbert es va presentar voluntari per a escriure les cròniques de l'any anterior (2002-2003) i de l'actual 2003-2004. La primera d'elles mai va ser llegida, encara que ha quedat escrita per a la historia. La segona va ser llegida amb total normalitat a l'assemblea de maig de l'any 2004. L'any 2005-2006, Jordi Segura i Jordi Tendero demanen als companys de Filá que els faciliten totes les fotografíes possibles per poder elaborar la crónica visual de la Filá. A aquest any la crònica inclou ja la gravació de la veu en el mateix muntatge que, tot i ser el text obra de Jordi Segura, correspon la veu a Jordi Tendero, ja que el cronista no hi pot assistir a l'Assemblea.

3.- LA MODERNITZACIÓ DE LES CRÒNIQUES: L'ENTRADA DELS MITJANS AUDIOVISUALS L'any 2004 torna a ser elegit primer tró Nacho Domínguez, qui encarrega la tasca d'elaborar la crónica festera a Jordi Segura i Mico. Aquest, per a l'elaboració de la Crònica, decideix incorporar al tradicional text escrit que la composava els nous mitjans audiovisuals. Per a realitzar aquesta tasca es recolza amb l'ajuda del seu amic, Jordi Tendero Carbonell. La Crónica de l'any fester 2004-2005 - que per motius d' agenda del cronista es passa al primer FILÁ ALCODIANS


L'any 2006-2007, per motius de força major, hi ha canvi de primer tró, sent-ne elegit novament Jaume R. Segura, el qual li segueix confiant la tasca de cronista a Jordi Segura. Aquest any esdevé per a la Filá l'Any d'Alferes, la qual cosa implica un munt d'actes i fets de Filá per contar. S'avança un poc més amb la introducció de les noves tecnologies i la Crònica consisteix en un videocd -muntatge de Jordi Tendero- que inclou la narració de la Crónica -veu de Marcos Muñoz Trelis- amb fotografíes de tots els actes i fets, videoimatges d'entraetes, trofeu filaes i l'Entrada, entre d'altres coses, la qual té una duració d'una hora. A la fi de l'Assemblea cada individu arreplega una còpia de la mateixa.

Ciudad

preu 0'90 euros

í\f\A Dijous, 8 abril 2004

QUEN EL C ARTELL DE FESTES PER LES INSCRIPCIONS EN ARAB. Van a imprimir-se de non totes les postals, cartells i enganxines. r »~,,*«r del cartell anunciador de 1 :ste^^

,,

en

«*

Te abs i sioms.es», després de la es refereix a aques.es festes com de 'musulmans i cristians".

FILA

ÜQ7

ALCODIANS Ȓ 71


El 2007-2008, a l'igual que l'anterior, i en aquest cas per ser Any de Capitá, la Crónica també és farcida d'un bon grapat d'esdeveniments que tenen a veure amb la Filá i els quals han de ser constatats a la mateixa. Aquest any, i a 1'igual que 1'anterior, la Crònica consisteix en un video-muntatge que ve a durar al voltant d'una hora, on es barregen fotografies, imatges, reculls de premsa, etc. El muntatge i l'edició torna a ser obra de Jordi Tendero, el text en el que es basa la narració de la Crónica de Jordi Segura, i la veu de la narració de Marcos Muñoz. Posteriorment, la Junta Directiva envia a cada individu una còpia de la mateixa.

•"—••«-<* ^ EDICIÓ D'ALCOI .Dimecres, 3 d'abriJ de 1996

va

ca, i han arribat a ÏT ', S°ÍS de carn de -tmana lavend *£ ^^ de ** en una B -emlla Cubilo p^ent^ f %' T°más carnissers de Madrid val * gremi ^ va S nddg es Portar a terme entre et T 1 22 ° Í 29 del satm rc afirma Barcenilla Cubiío

Una cosa positiva que hi ha hagut en aquests darrers anys és el suport que s'ha rebut per part de la gent de la Filá en la realització de la Crònica, ja que s'ha arreplegat un fons de fotografíes i videos que ocupa uns 8Gb, amb l'únic problema evidentment de no poder servir-se'n de tot.

¡FILÁ i ALCODIANS


4.- LA CONCLUSIÓ

Com hem pogut comprovar al llarg d'aquestes línies, les cròniques, si bé en la seua essència -el fet de contar tots els esdeveniments de la Filá ocorreguts durant un any fester- continuen sent igual, s'observa que també han evolucionat al llarg del temps, tant en la manera d'elaboració -de manera individual o col·lectiva- com en el seu format-text, audiovisual, powerpoint o videomuntatgeadaptant-se, per tant, als nous temps i a les evolucions tecnològiques però sempre, és clar, dins les limitacions de ser una producció domèstica. Amb tot, cal dir per concloure, que la tasca de cronista d'una Filá, tot i tenir la seua feina, no deixa de ser una labor agraïda i ben fàcil de realitzar, perquè simplement allò que s'ha de fer és arreplegar els fets viscuts pel grup d'amics que composa una filá durant tot un any, per a després a l'assamblea de maig fer memòria de tots aquestos moments viscuts en germanor i si cal poder traure algun somriure de la gent que escolta, persones que, sense ser anomenades explicitament, són tots protagonistes de la pròpia crònica. Ismael Gisbert i Plaza Jordi Segura i Mico

FILÁ m QQ

ALCODIANS myy


Tots els textos que s 'han utilitzat en aquest article han estan recollits de les diferents revistes de festes que l'Associació de Sant Jordi publica cada any. Molts d'ells han estat traduïts al valencià i han patit alguns canvis.

JULIO IVÁÑEZ MARTINET (1924-1994) El dia 22 de novembre, a l'edat de 70 anys, ens deixava després d'una llarga malaltia JULIO IVÁÑEZ MARTINET. Membre fundador i Primer Tró de les filaes Alcodians i Benimerins. Sempre el recordarem pel seu treball i servei a la nostra festa. A la Filá Alcodians li va dedicar part de la seua vida des de la seua fundació. Va ser Primer Tró des de l'any 1969 fins l'any 1976. Aquesta trajectòria va ser reconeguda amb el nomenament de Primer Tró d'Honor.

ADOLFO ESPÍ SEMPERE (f 2001) Aquest exemplar fester va ser el primer Primer Tró de la Filá Alcodians en la seua nova época i, per tant, membre del quadre de fundadors de l'entitat. Les seues qualitats com a persona i fester el va fer mereixedor del reconeixement de la filá. Sempre el tindrem en la nostra memòria.

JORGE SEGURA PICHER (1926-1997) El dia 19 d'octubre de 1997, durant la celebració del Mig Any, a l'edat de 70 anys ens deixava el nostre amic KOKI, pare de Koki Segura i amic de molts alcodians. Excel·lent amic i persona simpática i amable. Va ser membre fundador de la filá i l'any 1960 va ser el primer Glorier Oficial dels alcodians, honor que va compartir amb Rafel Carbonell, Glorier de l'Hospital. També va ser el primer capità de la filá l'any 1966, càrrec que va compartir amb Rafael Ferrándiz, qui el va representar el Dia dels Trons. Va estar nomenat Alcodiano d'Honor i Fester Veterà de l'Associació de Sant Jordi i va ser un fester de tot cor fins els darrers instants. Amant del colpet de café, el cigarret, un bon coto i unes bones taretes. Els seu caràcter obert i bondadós mai s'esborrarà de la nostra memòria.

JORDI GARCÍA ALBORS (1957-2007) Estimat amic Jordi: El dia 9 de juny, quan millor et veiem, ens vas deixar de manera sobtada. Vas ser un fester sempre disposat a col·laborar en diferents juntes directives i amb diverses funcions. També vas estar relacionat amb la familia Salesiana: APAS, AA.AA... Un gran pare i marit, amic dels teus amics. Amic "Felaes", fins aviat.

CARLOS FERÁNDIZ SOLER (f 1999) Com li va ocórrer al seu germà, Carlos ens deixava en un més d'abril. Era el dia 1, però aquella nit el cartell de festes no es va col·locar per la coincidencia de la data amb un dijous sant. Carlos Ferrándiz, membre fundador de la filá i del Banc de Sang, va ocupar la presidència d'aquest durant molts anys, fet que el vincular estretament a la Penya Fontilles. Persona carismàtica en el si de la filá i que va ser nomenada Fester Veterà de l'Associació de Sant Jordi. Amb la seua defunció, la filá va perdre un gran company i un amic molt estimat pels més veterans de la festa d'Alcoi. a FILÁ m ALCODIANS


ALEJANDRO MARTÍNEZ LLOPIS (f 1994) Amb l'inici de l'estiu de l'any 1994 ens vam assabentar de la noticia de la inesperada defunció del nostre company ALEJANDRO MARTÍNEZ LLOPIS, al qual tots els seus amics anomenaven Chambra. Va ser membre fundador dels Alcodians i va teñir el número 1 d'antiguitat. Ocupà el càrrec de Primer Tró des de 1967 a 1969. Els anys 1968 i 1969 va ser Vocal primer Tró de la junta directiva de l'Associació de Sant Jordi. Posteriorment la filá li va reconèixer tota la seua feina amb el nomenament d'Alcodiano d'Honor. Sempre va estar preparat per a treballar per la filá i malgrat que es va haver de traslladar-se a Saragossa per motius laborals, en el seu pensament sempre van estar presents Alcoi i la Filá Alcodians. Tots els Alcodians sempre el tindrem en el nostre cor.

FCO. J. PÉREZ CLIMENT "MENTA" (1958-2003) De manera inesperada el dia 21 de maig de 2003 ens va deixar el benvolgut "Menta". Tan trágica noticia va commoure la totalitat de la filá i el món de la festa en general, ja que el nostre company tenia amics per tot arreu. Va ser una pèrdua difícil d'assumir per a tota la gent que tant l'estimava. La seua memòria estarà sempre present entre tots nosaltres i romandrà lligada als aspectes més subtils i essencials de la vida: la germanor, la joia i la generositat. Hi haurà molts dies de festa, moltes matinades d'abril i estones en què la seua presència ressorgirà dins del nostre cor i ens farà assolir la transcendència del teu llegat humà i fester.

RICARDO MIRALLES ARACIL (1948-2003) Encara apenats per la pèrdua inesperada del nostre amic "Menta", ens va arribar la notícia de la defunció, també sobtadament, d'un altre fester alcodià, Ricardo Miralles. A l'edat de 54 anys ens va abandonar per continuar fent festa al costat de Sant Jordi. Fester des dels primers anys, gendre de Pepe Llorca -també fester alcodià- i cosí d'Eduard Aracil. Va vestir la túnica verda fins l'any 1996.

RAFAEL FERRÁNDIZ SOLER (f 1995) El dia 8 d'abril de 1995 ens comunicaven la mort del nostre company RAFAEL FERRÁNDIZ SOLER, membre fundador de la filá. En el moment de la fundació de la filá, Rafael Ferrándiz era el President de l'Associació d'Antics Alumnes del Col·legi Salesià, la qual cosa el va convertir en una persona important en els inicis de la nova entitat festera. Aquell mateix any també va nàixer el Banc de Sang i el Club Tennis Taula Don Bosco. L'any 1959 l'únic Banc de Sang de l'estat es trobava a Pamplona. Alcoi va ser la segona ciutat en crear una associació com aquesta. L'any 1966 va compartir el càrrec de capità amb Jorge Segura Picher "Koki". Durant el Mig Any de 1994, en un acte organitzat per l'Associació de Sant Jordi a la Filá Ligeros, li va ser lliurat el Diploma de Fester Veterà. La seua esposa, Chelo Olcina, el va acompanyar.

JOSÉ PASCUAL SELLÉS (f 2007) Després d'acompanyar un bon amic durant el seu càrrec de capità l'any 1952, va decidir que mai més tornaría a ser fester. No obstant aixó, va ser un més a l'hora d'aportar il·lusió i esforços quan l'Associació d'Antics Alumnes va decidir tornar a fundar la Filá Alcodians. Va gaudir de l'amistat i el bon ambient de la filá fins que va donar pas als seus fills Josep i Jordi. Sempre es va sentir alcodià encara que mai es va posar la túnica verda. Sempre et recordarem amic "Xato" Pascual.

SILVESTRE VILAPLANA MOLINA (1942-2007) El dia 22 d'abril de 2007 ens deixava Silvestre Vilaplana. Unes hores abans havia desfilat amb la seua filá, Els Creuats, com a cavaller del capità cristià. Encara que mai no va ser fester de la Filá Alcodians, l'assemblea el va nomenar Alcodiano d'Honor i la filá li va lliurar un quadre commemoratiu en l'assaig del dia 30 d'abril de 1997. Va ser membre de l'Associació de Sant Jordi durant molts anys, entitat en la qual va exercir diversos càrrecs. L'any 1995 va ser nomenat president de la institució festera, càrrec que va abandonar en 1997. Per damunt de moltes coses va ser una persona que estimava la festa i va treballar per ella fins on les circumstàncies d'aleshores li ho van permetre. ALCODIANS I


J

En primer lloc m'agradaria agrair a tota la gent de la Filá Alcodians la confiança que ens han donat a la meua Junta i a mi per tal de poder dur endavant un projecte com és el de dirigir la Filá, la qual cosa per nosaltres resulta molt més que reconfortant. L'objectiu que tenim és el mateix que s'ha aconseguit els darrers anys de càrrec, la unitat de la Filá. És a dir, que no sols és parle dels Alcodians com un grup de montepios, sinó com una Filá sempre sòlida i unida. Hem fet aquesta Revista amb un sol i únic pensament: incloure tot allò que hem fet en aquests últims anys, si més no, intentar-ho. Per aixó un grup de gent molt vàlida i compromesa ha tingut la idea de fer una revista no sols dels càrrecs, també de tots aquells actes dels quals hem gaudit durant aquests anys a la Filá, la qual cosa crec resultarà molt distreta per als nostres lectors. Destaque el meu agraïment a tot aquest grup de gent que han fet possible aquesta Revista. Tinc un munt d'agraïments que donar, però començaré pels qui han sabut transmetre al carrer els sentiments de tota una Filá, és a dir, els nostres càrrecs. Des d'ací la meua gran felicitació a Vicent Gisbert, Ricardo Pons i Nando Santonja. Gràcies per haver deixat el llistó Alcodià ben alt als carrers d'Alcoi. ,;*•

He d'agrair i felicitar molt afectuosament a les quatre Esquadres de Negres pels grans moments de satisfacció i emoció que ens han transmès en el seu moment i en cadascuna de les seues desfilades triomfants. Vull tenir un agraïment personal amb les Juntes i Primers Trons que han dirigit la Filá durant aquestos darrers catorze anys per tota la seua feina, dedicació i compromís. A més, m'agradaria fer una menció i agraïment especial als nostres companys Alcodians Jaume Segura "Santi" i José L.Boronat "Boro"; no tant sols per la seua incessant tasca, sinó també perquè han fet possible que els càrrecs Alcodians passen a la història d'Alcoi com un gran llegat històric i cultural. També, agrair a totes les entitats col·laboradores que han fet possible aquesta revista, ja que sense elles haguera estat impossible arribar a tancar aquest projecte.

P88IO ^^v. DAIli GiSBERt

EÒVARÒ ARACIL JAurriE ABAÒ

JOSÉ Luis BORpriAt R¿CARf>0 P0n8 [FILÁ ! ALCODIANS

I agrair finalment a l'Ajuntament d'Alcoi, l'Associació de Sant Jordi i el Col·legi Salesià per deixar que any rere any els Alcodians pugam eixir al carrer amb el nom d'Alcoi i la Creu Cristiana brodats al pit i per ajudar-nos en tots els bons moments d'aquests darrers catorze anys. Salutacions a tots. Jordi Pascual Armiñana Primer Tró


\*

* •-

•a*

la JTilà aicodíanos, auténtica protagonista d'aquesta inoulidable alferecia 2007


S A Y A

C

U

A

D

R

O

S

A R T I - S T I Ç O S

S I

Avinguda Alacant, n° 45 03820 Cocentaina - Alicante e-mail: payart@payartcuadros.com

Tel. 96 65O 1 1 27 Fax 96 650 1 1 64 www.payartcuadros.com

CUADROS • PINTURAS LÁMINAS - LIENZO IMPRESO

fJL/TU

Dr. Sempere, 6 Fax y Tlf. 96 552 45 36 03803 A L C O Y

Chapa y pintura Registro Industrial A - 0654 C.I.F. E -03-207768

TREBALLS PER A LA FESTA BOLSAS. CINTURONES, PUÑOS, PETOS. DISPARO. ETC...

CUIDAMOS HASTA EL ULTIMO DETALLE

San Isidro, n.° 28 - 03803 ALCOY (Alicante) -Telf.: 96 533 21 71 T TREBALLS PER


«ste

r* ï

Cruzcampo

;:1

y


ÇOCIACIÓM DG AMIGO? € LA MÚSICA DG ALCOV Deroe 1983 POR Y PARA LA MUSICA

USICA SINFÓNICA MÚSICA SINFÓNICO'CORAL ÚSICA DE CÁMARA E INSTRUMENTAL >PERA (AJVJZA \RZUELA REMIO INTERNACIONAL DE INTERPRETACIÓN

Santa Lucia, 3 03801 ALCOY Teféfonos: 965.543.826 618.872.882

INFÓRMATE E INSCRÍBETE COMO SOCIO @aamafcoy.com - www.aamafcoy.com


SEGLE XIII Cruïlla de cors "...Ni la sumptuositat dels teixits, ni l'encisador so de la música berber, ni tan sols el cristal·lí somriure de les seues concubines, aplegaren a ser el més pàl·lid reflex del que aquest gran cap dels homes blaus ens oferia al seu majestuós pas..." Ab-El-Azur Ben Rahu al seu poema "Per al cabdell del desert" (cap al 1254 del calendari cristià).

"...Encapçalant ses mainades, a cap descobert - com a tot monarca que és pree correspon, que suficient valia és la seua per a anar necessitat d'altres consideracions - el Rei, Jaume, conqueridor de terres musulmanes, és el diàfan exemple a seguir per súbdits i vilans..." Guillem de Riquer a la seua "Cròniques per a un gran Rei" (cap al 1268).

Senzilla, captivadora, imperfecta, atrevida.... Ací acaba l'història de Yazid i Sigfrid. Però per sempre ens deixen, desde la Nostra Festa, una mirada franca i oberta a un món cada vegada més necessitat de tolerància. Des d'ara l'encontre de dues filaes, de dues civilitzacions, ens acompanyarà per sempre.


LAMPISTERÍA ARTÍSTICA

Paseo Viaducto, 9 Tel y Fax: 96 554 02 83 Móvil: 678 33 98 90

metalfesta@terra.es 03801 ALCOY

OA gestoria FIóCAL Y LAE>¿7R.AL, à>. L. lauria, 2 - plaza pintor gisbert - 03801 alcoy

tels.: 96 554 35 55 - 96 554 35 44 - 96 554 34 88

fax: 96 554 35 42

www.gefislab.es

Antonio Gisbsrt VENTA Y REPARACIÓN DE MAQUINARIA AGRÍCOLA

*

C/. CALDERÓN, 1 TEL Y FAX: 966521553 03804 A L C O Y -mail: taHeresantoniogisbert@hotmail.com E-mail:

ROTUIOS luMÍNOSOS M. EUGENIO CUERVO

C/. Milagrosa. 4

^ y fu 96 533 20 60 - 650 294 632 03802 ALCOY (Alicante) rotulosdavy@hotmatl.com

LETRAS CORPÓREAS - LATÓN Y ACERO INOX. - PLACAS PROFESIONALES GRABADOS POR ORDENADOR - VEHÍCULOS - VALLAS PUBLICITARIAS DIRECTORIOS - INSTALACIÓN DE PORTAFOLIOS - IMANTADOS PARA COCHES


CDONT BOLÍGRAFOS ESTILOGRÁFICAS GRABADOS LÁSER SELLOS DE CAUCHO ENCUADERNACIONES

E-mail: jsegi@telefonica.net www.cauchosegura.com

San Mateo, 1 ó Teléf.- Fax 96 554 20 50 03801 ALCOY

C/. Mayans, 90 Teléf. 96 238 11 04 46870 ONTINYENT

A LA FILÁ ALCODIANS p€Ls seas ANYS CARR€C

ESCAYOLAS

* DECORACIÓN DE ESCAYOLAS EN GENERAL * TECHOS DESMONTABLES POCNOPLAK * MUEBLES, LIBRERÍAS, ESTANTERÍAS Y TABIQUES DE ESCAYOLA * AISLAMIENTO TÉRMICO Y ACÚSTICO PLADUR

TELEFONO 96 652 20 23 MÓVIL 607 24 35 27

ALFONSO EL MAGNÁNIMO, 1S-4-B 03802 ALCOY


Avançat al seu temps? Excessiu, just, respectat pels seus enemics, amant de la llibertat. Huit segles del seu naixement, Jaume í, el Rei. ^

"... Una jornada, pels seus magnífics serveis, Jaume I, el corpulent rei cristià, el nomena cavaller. En un acte emotiu, Sigfríd rep de mans del seu monarca un grapat de terra i una rama d'olivera..."

LA DEPENDENT, S.L. C/ Sant Pancraç, 34 • 03801 ALCOY

www.ladcpendent.com info@ladependent.com melchormombo@gmail.com

Melchor Morabo


meea-fusta s.

Ctra. Font Roja, 15 - Tel. 96 554 57 00 - Fax 96 554 30 97 ALCOI

Font Roja, 7 - Tel. 96 554 52 88 - Fax 96 554 90 54 ALCOI


M. Ivorra Ripoll Centro de fisioteràpia

Fisioterapeuta col. 0557

O Balmes, 7 « 03803 Alcoy (Alicante)

CITA PRÈVIA HORARIO

e-mail: fisiornir@terra.es

de 16,00 h. a 21,00 h.

tel.: 966 33 08 45 » tel.2: 630 23 22 86

Trinímit® \Q\J\ II m í \ E x , s. a. Tejidos [nu**, LA, Decoración, y Test¿o[>€¿os OtoorntioK, MUÍ Vtbnt fubricí

Avda. Fco. Vitòria s/n

Rafael Lara Administrador 629 84 79 36

Apdo. correos 5 • 03830 Muro de Alcoy (Alicante)

www.rnitex.es

e-mail: direccion@mitex.es tel.2: 639 03 26 45

tel. 1: 965 53 00 51

fax: 965 53 1 5 56

RESTAURANTE

TIRO DE PICHÓN

•BANQUETES -BODAS •CELEBRACIONES •COMIDAS DE EMPRESA O*! es I «a -tel-dCSS S9 TTe-l. 966 SO O6 •44

O382O

T

PRIMITIVO MENOR ESTEBAN

. Xàtiva, 1S D O3S2O COCENTAINA 96 OO 95


BEBE CON MODERACIÓN. ES TU RESPONSABILIDAD 17% Vol.

EL MIRADOR DEL *

-cinc

CAÍ. I O A D T U R Í S T I C A

'S&fcs

RESTAURANTE Y SALÓN DE BANQUETES cA Orberá, 16 03801 ALCOY E-mail: javimacb@terra.es

Teléf. y Fax: 965 54 95 29 Móvil: 629 67 71 81


"•Sfcte, H v \

\

A^iiá^

^

IM-%MW - '" M f*tm\: *,

GRUPO

RESTAURACIÓN

www.cateringya.com Avda, 3 de agosto, 42 - 03680 ASPE • Tinos. 96 54916 66 - 96 549 50 51


A TP f\

SIRVENT Avgdo. País Valencia, 22 - 03820 COCENTAINA Tel/Fax: 96 559 34 79 - 689 02 67 20

" Limpieza de chimeneas * Decoración " Estafas * Hornos * Barbacoas * Piedras * Interiores * Mobiliario de jardín

€tra% NaciüiU* 340* f oUodiptrial El f

^ Bricolage f Decoración * Mobiliario de jardín *Casas de madera laminada Pérgolas a medida (madera laminada) f Revestimiento de suelos, paredes y techos


-VISÍTANOS EN NUESTRA NUEVA D1RECCIONPol. Ind. Cotes Baixes Calle B Parcela 13 Tel/Fax: 96 554 32 42 ALCOI e-mail: miro@construcdonesmetalicasmiro.com • www.construcdonesmetalicasmira.com

Construcciones Metálicas HIERRO - ACERO INOXIDABLE - ALUMINIO - LATÓN - P.V.C. - PUERTAS AUTOMÁTICAS

CENTRAL: Gral. Prieto, 3 Mercado San Roque, 7 Avda. Hispanidad, 4 Luis Braille, 13 Alfafara, 1 Músico Serrano, 3 El Cami, 48 Mercado Zona Norte, 38 Mercado San Mateo, 16 ALCOY

Telf. 965 330 070 Telf. 965 331 431 Telf. 966 523 176 Telf. 966 523 206 Telf. 966 522 976 Telf. 965 330 306 Telf. 965 548 252 Telf. 965 332 876 Telf. 965 549 025


ASOCIACIÓN DE ANTIGUOS/AS ALUMNOS/AS DE D. BOSCO DEL COLEGIO SALESIANO SAN VICENTE FERRER DE ALCOY

NTONIO PAYA ANTONIO PAYA Estudio de diseño y picaje textil Cl Benimarfull, 9 - 6° F Tel. 96 652 17 03 - 696 96 20 55

MANTENEMOS ACTIVO EN NUESTRAS VIDAS EL ESPÍRITU DE DON BOSCO, RECIBIDO EN NUESTRA EDUCACIÓN EN LOS COLEGIOS SALESIANOS !!

Caíçat artesà a mida i conwkments per Ca festa

COMPANY

JsaèeíTorres C/'Pintor Caívwa, 34 03803 Alcoi (Macant)

MÓviï 656 974 883

Teu 965 524 857

Enrique Company Llopis

VENTA, REPARACIÓN Y ACCESORIOS

TeL/Fax 965 548 141 El Cami, 86-87 - 03801 ALCOI venta@motoscompany.e.telefonica.net


Mossen Vicent Albors, 3 - Tel.: 96 654 00 89 - 03804 ALCOI (Alacant) - appalcoy@ctv,es Oliver, 5 - Tel.: 96 633 77 44 - 03802 ALCOI (Alacant)

\ \

FORMACIÓ ANÀLISI - PROGRAMACIÓ - SISTEMES ORDINADORS - PERIFÈRICS - SERVEI TÈCNIC

ECO Informàtica Mossen Vicent Albors, 3. Tel. 96 552 54 87 . Fax 96 552 54 68 . 03804 ALCOI (Alacant) comercial@ecoinformatica.com

INFORMÀTICA PROFESSIONAL

FRANCÈS


F ../

c AVPA. L^>PANA. 22 - 28. 03108 T¿?££LMAÑZAÑAó (ALICAN

965 619126 - 965 619 034 fax; 965 6(9 262 EL-maib pubUcyad@5amueLespi.Ci7m

Isabel La CTair^Lica. 2/7·Plaza Pintor Gisbert 7 bajos PARTERRE Telefono 96 554 73 94

y pax:

522


^ .

lt/»«

Expertos en Climatización e Instalaciones nllARlO

instalamos calidad de vida

CalorGas Hilario, S.L Avda, Juan Gil Albert, 17 Bajos

03804 ALCOY. Alicante Tel/Fax: 965 522 537

info@hilario-climatizacion.es www.hilario-climatizacion.es

También para ellos, todo moda, sólo moda /JP

Pauia Caben d' Arwefs

POLO ||f RALPH LM KK\

TOUS PILAR NUENO

SUSANA YEBRA


ELECTRICIDAD

OIIEAfiAllEl U. CA MÚSICO CARBONELL, 20 - TELF. 96 554 55 98 - 03801 ALCOY

Todo para tus fiestas o despedidas Avenida. Juan Gil Albert 9 bajo Xel. 965 336 954 m ¿txim -sf><y r£. c<? m

JORDI SEGUI "QUARANTA' I ENRIQUE LLÁCER LLINARES, Feliciten a la filá Alcodians / agraeixen a tots els anuncians,

la col·laboració amb la revista ALCODIANS "DE CAPITÀ A CAPITÁ 1994 - 2008"


ENVASES ¡ PLÁSTICOS ITEHMOCONFORMA/DOS

(GLOBAL) y ISO 9331 : 200D

termo

rmos Ctra. Font Roja, 11 y 13 O38O1 ALCOY (Alicante) Telf. Fax

+34 96 554 72 1O +34 96 554 72 19

www. termoformas. net info@termoformas. net

DDD DDD GDD QQQ

939

MONTDUBER, 12 O 03802 ALCOI G D D APARTAT DE CORREUS 353 ü ALCOI G D D TEL. 629 013 319 G 629 013 369 G G G M A I L Q ladegolla@hotmail.com DDD


Cami rural l'Alqueria d'Asnar - Benimarfull C/. Morro Senabre, 12 • Ap. de correus, 58 03830 MURO DE L'ALCOI (Alacant) Tel, 96 552 93 93 - 96 552 95 95 • Fax 96 552 94 44 info@elmasdelacasablanca.com www.elmasdelacasablanca.com

CARRER BISBE ORBERA, 12 03801 ALCOI - TEL.: 96 554 52 22

MECANIZADOS DANY, S.L Daniel Cano Todo tipo de mecanizado por CNC Mecanizado convencional Soldadura Tig y Mig

965541384 Lum¡nososJr¡s@terra,es

Desde 1964

Prolongación C/Alicante, 87 CP: 03801 Alcoy (Alicante) Tel. 965549205 Fax. 96 554 98 50 Móvil: 646 628 448 e-mail: mecanizadosdany@terra.es


> Radiotelefonía > Electrónica Industria!

> Domóttca > Sistemas de Seguridad > Peq. Máq. Eléctricas > Materiales Informáticos BS^^^Ulj\^^^j\^^^m^i^·WWÉ^PMpr ^^Wh%

C/ Virgen de los Lirios, 9 - Apdo. 167 Telf.: 96 554 94 60 Fax: 96 554 93 93

03801 ALCOY(Alicante) E-mail: sistemdomo@sistemdomo.com http: www.sistemdomo.com

1A SOCIETAT MUSICAL DE PENÀGUILA

De Capitá a Capitá (1994-2008), Quinze anys, colze a colze, amb la filá Alcodians


Chinchilla, s.L HILADOS TRAMAS Y URDIMBRES Javier: Quique: Dani: Fermín:

653868464 645837830 610779887 655867863

Pol. Ind. Beniata - C/. Filá Verds, 29 03801 ALCOY TEL y FAX: 96 554 40 65

www.ferminchinchilla.com.es

GRUP COLORS DE4¿AJdGQyMdGQB«A^SJ=^ ESPECIALISTAS EN ALTA DECORACIÓN PINTURAS Y TARIMAS www.grupcolors.onored.com

TOSHIBA

Oficina: 96 633 80 81 Fax: 96 633 80 82 Móvil: 609 62 88 63

SOLUCIONES EN GESTIÓN DOCUMENTAL

Centre Comercial Gormaig c/ Alcoi, nave 37 03820 Cocentaina

Teléfono: 96 559 00 11 Fax: 96 650 06 98 www.toshibacenter.es dig¡copy@toshibacenter.es

GÉNEROS DE PUNTO

ROÍS DE CORELLA, 6 Tel. 96 533 09 59 - Fax: 96 652 00 51

03804 A L C O Y (Alicante)


Pinturas e impermeabilizaciones

Pinturas Decorativas - Impermeabilizaciones - Pavimentos Industriales Protección pasiva contra el Fuego - Pintura Industrial

\\

Polígono Industral SEGORB, s/n XIXONA Tlfno.: 630 900 744 - FAXs 96 561 02 21 irlano@plnturasvlltogas.com

ï n t u r asv i 11enanco m

IK5ROIANOSA

B2HH A R Q U

I

T E | C | T | O I S I s.l i í

ESTUDIO DE ARQUITECTURA Y URBANISMO

C/ Goya, 1 - 3° - 03801 ALCOI Tel.: 96 554 64 77 - Tel. y Fax: 96 554 16 16 e-maíl: btparquitectos@ctv.es


—< ->mml*r

^/

, j -^ - . . . _ J

Queta * SUERTE te acompañe Administración de Lotería N°3 Santo Tomás, 6

ALUMINIO

Polígono Industrial Segorb, s/n

ALCOY

«• 96 561 23 06 - M 96 561 18 65

03801 Alicante

03100 XIXONA e-mail: ramosgaliana@telefonica.net

Tel. 965546480 Fax. 965541465


CONSTRUYE:

PROMUEVE:

Promociones Inmobiliarias Bonet, S.L.

Bonet y Guerola

urbanización privada

RESIDENCIAL

Promociones Inmobiliarias Bonet, S.L

is" Ca/te Na Saurina D'Entença,90 Alcoy (Alicante) -03803Tfno: 965 331 180

DIDUZC45E DE LA ENTRADA

***14. Díl IMPORTE DE US AYUDAS PSUCAS.


U Esquadra 2007

en

iJent a 1a pila

Textiles pora la Limpieza y Complementos

PICO-TEX, S.L. Pol.lnd. Santiago Payรก, C/ Filรก Asturianos, 8 03802 ALCOY

Tel.: 966 526 334 - Fax: 966 540 443 E-maii: picotex@picotex.com WEB: www.picotex.com


FUNDACIÓN JUAN BOSCO siglo XXI www.fundacionjuanbosco.es

¡TU COLABORACIÓN NOS PERMITE SEGUIR CAMINANDO!

Infórmate en los telefonos 913611471 y 620017524

¡Colabora ya!

FUNDACIÓN JUAN BOSCO SIGLO XXI

Banesto 0030 1038 78 0001434271

fundacion@confedebosco.es


Cafetería Escaela Politécnica Superior de Álcog

hostelería a La pe* sus

• POLITÉCNICA y DE VALENCIA

CAMPUS D'ALCOI

www.alcoi.upv.es

El Campus d'Alcoi de la Universitat Politècnica de València felicita la Filá Alcodians per la seua capitania en les Festes de Moros i Cristians del 2008.

Una universitat defutur i per l'ocupació


unión alcoyana seguros Ven, es fácil estar seguro ~

unión autos

unión I comercio HJ unión pyme

unión hogar

„„ unión •'••• comunidades

¡ unión transportes unión à incendios

unión fi tr construcción

unión motos

unión , decenal

unión embarcaciones

unión accidentes

unión cazadores

¡ unión B resp. civil

902 377 378 -www.unionalcoyana.com

ARTESANÍA

DOCUMENTO HUFKAÍIOK ARTESANA H.' 1.493

RIZADOS / CALZWDO

JL

t rTfMMP'FÇ C r* ¿UJYAA>/ O*

TORRISI

L

JORÇE JuliÁ MÉNcUz CALZADO Y COMPLEMENTOS PARA LAS FIESTAS DE MOROS Y CRISTIANOS Y RECREACIONES HISTÓRICAS

FABRICA Y OFICINAS: Media Vuelta, 11 • Tel. y Fax 96 554 63 06 VENTAS Y EXPOSICIÓN: San Nicolás, 59 • Teléf. 96 554 23 84 03801 ALCOY e-ma¡l: info@calzadostorres,com • www.calzadostorres.com

MENAJE DE HOGAR SUMINISTROS DE HOSTELERÍA SAN FRANCISCO, 18 05801 ALCOY . y FAX: 965 54 02 79 WWW. CASAN ATI. ÇO M E'MAÍh ¡Nfo@CA§AMATÍ.COIVt


EL CAPITÁ I ELS CAVALLERS 2008 UOLEM AGRAIR A LA FILÁ ALCODIANS EL SEU SUPORT DEMOSTRAT DURANT TOT L'ANY DE CAPITÀ I ESPECIALMENT ELS TRES DIES DE FESTES


TODO PARA SU AUTOMÓVIL AGERAUTO

Electromecánica MIROAUTO

MECÁNICA

ELECTRICIDAD AIRE ACONDICIONADO REVISIÓN PRE-ÏTV DIAGNOSIS E INYECCIÓN ELECTRÓNICA NEUMÁTICOS SONIDO Y TELEFONIA BLUETOOTH

CA Perú, 63 03803 ALGOY

Telf. y Fax: 96 552 14 70 676711506

e-mail tecnotallermiro@hotmail.com


JCORESTJE-MARI


ALCODIANS - DE CAPITA A CAPITA 1994 A 2008