Des de temps Immemoríal l'home ha sentlt la necessita! d'algun signe o slmbol que tos com una marca per a distingir-lo a ells mateíx, a la seua Familia o a la seua comunltat. Malgrat que en l'edat mitjana no existían les banderes nacionals tal i coni les entenem ara, lleva) de les excepclons de rigor, com poden ser la o andera de SuTssa, la bandera nacional anglesa, amb la creu vermella sobre fons blane i la mateixa Senyera cata I a no-aragonesa (1), i que «Is exércits llultaven baix les ensenyes personáis deis seus reís o nobles, que pagaven pels seus servéis; fou en aquest temps quan moltes ciutats de ¡'Europa medieval, mogudes per un sentít d'identitat col-lectiva, adoptaren emblemes propis; normalment encara que no necessáfiament, prenien la forma d'escuts d'armes he raid ¡es i banderes derivad es d'aquests, be simutlániamant o be posteriornient. El Regne de Valencia no podía ser una excepció. I aixi veiem com les ciutats i viles valencianas: Xátiva, La Vlla Joiosa, Oriola, Gandia, Sueca. Denla, Moreda. Vila-Real. Sagunt, Castalio, etc., ja tenien bandera propia, en el nostre cas carácter!tzada, les unes, per portar l'escut de la vila al centre de la bandera reial deis quatre país de sang sobre camper daurat, i les altres, con trári amen!, porta nt el senyal reial ¡.'o l'escut que els era propi sobre els colore de l'estendard local. Malauradament. l'estendard de la vila d'Alcoi. la bandera gran de Sant Jordi, com deien els nosties avantpassats, a l'lgual que les banderes locáis de moltes ciutals i viles valencianas, s'ha perdut materia I me nt, no deu de fer massa temps, pero 0, encara que, per altra banda, es conserven documents que ens la descriuen i ens parlen d'eMa.
Foto: J. Crespo Colomer
L'ESTENDARD DE LA VILA D'ALCOI O «LA BANDERA GRAN DE SANT JORDI»
Les primeras referéncies que tenlm es remunten a l'any 1509, no massa temps després de qué Alcoi fora declara) vila reial, quan «fou concorda! si a teta huna bandera real segons la que tenirn, com sia squexadap (3), es a dir, en substltució de la bandera reial que ja devien d'usar en els actes solemnes, en les com memo rae i ons locáis I en les eixides de Íes milfcles alcodianes en ser requeridas peí rei, potser reerrtplacant a la prímerlssima senyera reial que es degué confeccionar l'any 1447, quan Alcoi va quedar, definitivarnent, incorporal a la Corona, I la qual, probablernent. acompanyaria mes tard, en 1522. a les milícies locáis en ser requeridos peí virreí I per ¡'emperador Caries contra els agermanats de Xátiva I Atzira. No sabem. amb certesa. quan va comengar la riostra bandera a ostentar la figura del Sant Jordi a cavall, la qual. en els prlmers temps, anava solament dalt del pal de l'asta, com el drac alat o rat penal a Valencia; pero es probable que fora a l'entorn del 1511, que es quan les testes de Sant Jordi comencen a adquirir .importancia, equiparanl-se a les testes principáis que ja es celebraven en honor de la Verge María, puix en la cort de! 7 de juni de 1511 «ordenaren que la testa de Sant Jordi cascun any sla feta per honra de tant gioriós sant: aixl de corer llanca y altres joyes acostumades, ab un parell de tamborils y altres coses com en la testa de la Intemerada Verge María efe Setembre» (4). No es, paró, fins el 19 de maig de 1519 quan veíem per primera volta que el clavan «posa e dona de manament deis honorables jurats en los dit día e any, per a fer un Senf Jordi en la bandera, de tot guáranla dos sous» (5) i que el día 30 del mateíx mes el dit clavar! posa en data que es va pagar a •¡rnestre Jonan Fabrega, pintor, dos ducats y mig per daurar la figura de Sant Jordi, que está en lo cap de la bandera» (6), Sens dublé, la Intensa participado de les milícies alcodianes en i a defensa i auxili de les costes de la Marina contra els pirales tures i berberlscs va obligar a les autoritats locáis a ordenar la confecció d'una nova senyera mes lleugera que la que tenien alestiores, la qual cosa ens la confirma un bell paper de l'Arxiu Municipal, un rebut- memoria I del 1564, de Miquei Perelló, artesa de la clutat de Valencia, a qui les nostres autoritats li encarregaren una bandera de camp. El re bul-menor a I en qüestiú ens porporciona abundan! informació sobre la nova bandera i ens fa saber que s'empraren: 35 alnes 4 pams de tafatá carmesí y groch y blanch» que un preu de 12 lliures i 19 sous, «seda de cosir» per un preu de 10 sous, que es pagaren 1 lliura r 3 sous «al trepador per fer los castells y corones», i 10 sous «per lo cordó per a la bandera», 6 sous «per l'asta per a la bandera» i, finalment, 15 sous «per lo ferro ab lo daurat». El document porta la data del 10 de gener de 1564 (7). La tela blanca que es compra de un a de servir, es ciar, per a confeccionar els escuts; es a rJir, per fer I pintar les armes de la vila amb els castells i corones adés esmentats, que anírlen sobre la bandera groga i carmesí. Cal suposar, dones, que la vlía d'Alcoi tenia, aleshores, dues banderes: ¡a que portava la figura de Sant Jordi I la nova, que es va fer el 1564 a Valencia. I alxl ens ho confirmen dos documents del I libre de clavarls: un amb data 20 de novernbre de 1565, on s'lndica que es va fer un pagament «per lo preu de una lancha quas posa en la caxa de bandera que stá en la sala, com no tingues clau... dins la quat sta la bandera nova de camp ensemps ab la bandera gran de Sent Jordi» (8), i un altre amb data 13 de maig de 1576. on es diu «ques tasa una bandera y dos caxes y adoben lo standar! de Sen Jordi [al marche]. Y també entes que lo dit govemador ha manat ais dlts magnifics jurats que tasen una bandera y dos atambors o caxes consideran! que dita universitat no te falta y no sen pot scusar, tlngueren per be y foren de parer, se fasa una bandera y dos caxes. Et etíam, entes que lo standart de la dita vila esta molt maltractat en lo dau o armes tingueren per be y foren de parer que aquella quant dita bandera se fasa, se adobe y que lo dit dau o armes no les fasen engrutacfes, sino de altra manera ab lo míllor modo que
94