"Volums matèrics" díptic

VOLUMS MATÈRICS Del 19 de desembre de 2015 al 28 de febrer de 2016 Sala Quatre Cantons. C/ Diputació, 38. Vilafamés

Obres:

Rafael Pérez Contel. s/t. Bronze, s/f Manuel Rodríguez Vázquez. s/t. Bronze, 1974 Vicente Ferrero Molina. Maternitat. Bronze, 1976 José Esteve Edo. Acordeonista. Bronze, 1980 José Luis Sánchez Fernández. Etau. Marbre sobre acer, 1975 Alfonso De la Ossa Alcántara. Equilibrista al límit. Bronze, 2000 Joaquín Rubio Camín. Escultura. Ferro, 1975 Gabriel Martínez Cantalapiedra. s/t. Acrílic sobre fusta Nassio Bayarri. Còsmic Geomètric. Acer corten Francesc Torres Monsó. Porta falsa. Fusta recoberta de formica, 1992 Paco López Adelantado. s/t. Acrílic, cartó i quitrà sobre fusta, 1997 Carmen Sánchez Oroquieta. Natura. Ceràmica, 1999 Marcel Martí i Badenes. Carmen Mejías II. Bronze, 1966 Manuel Clemente Ochoa. s/t. Acer inoxidable José Vento González. Abraçada. Bronze a la cera perduda, 1984 Artista convidat: José Beas Barnes. Homúnculo II. Metacrilat. Fotografia sobre vinil Brujo II. Fotografia impresa sobre tela

Comissàries de l’exposició: Rosario Falcó Claudia de Vilafamés Obres de portada:

José Esteve Edo. Acordeonista. Bronze,1980 José Luis Sánchez Fernández. Etau. Marbre sobre acer, 1975 Nassio Bayarri. Còsmic Geomètric. Acer corten Alfonso De la Ossa Alcántara. Equilibrista al límit. Bronze, 2000

Obra interior:

Gabriel Martínez Cantalapiedra. s/t. Acrílic sobre fusta

Disseny i maquetació: Drip studios

És la primera ocasió en què es fa una exposició a la Sala Quatre Cantons on tot és obra escultòrica del MACVAC. L’objectiu és aproximar peces del Museu en un altre espai, però no amb escultures exposades a les seues sales sinó amb les que estan en reserva en el propi Museu. La mostra reuneix solament escultures, és a dir, s’estrena amb volums on aquestos són els protagonistes. Aquestes obres, és a dir, aquestos volums, estan creats amb materials ben diversos i diferents als que els han donat distints acabats; per això el nom de l’exposició: “Volums matèrics”. L’obra està repartida per la sala, després d’estudiar l’estructuració de l’espai, per tal de facilitar a l’espectador la funció contemplativa. La idea era escollir les obres justes per tal de ser exposades. La ubicació de cadascuna d’elles ha estat meditada, consensuada i justificada en tot moment, seguint un criteri, al nostre parer, coherent. Estan distribuïdes per convidar l’espectador a fer una parada, envontar-les, captar la seua atenció i jugar amb les seues emocions i sensacions. Giorgio Vasari va pronunciar: “... l’escultor trau tot el que és superflu i redueix el material a la forma que existeix dins la ment de l’artista”. I és que aquesta és la veritable intencionalitat de l’escultor.

José Beas és l’artista convidat. La seua obra la trobem al fons de la sala, de manera totalment frontal, en la qual la seua apareix com un escenari. Tot està pensat i calculat estratègicament.

Cada receptor, a partir de la seua experiència, pot tenir interpretacions ben diferents, però sense oblidar la gran força expressiva que el caracteritza.

A banda, l’espectador, en una primera mirada, podrà captar la unitat temàtica del conjunt de les maternitats que ens mostren diferents etapes entre el vincle que uneix a mares i fills. Un enllaç maternal que descriu sentiments. En aquest grup escultòric veiem que entre les distintes peces es produeix una sèrie de connexions que guien el recorregut visual de qui observa; d’aquesta manera s’aprofundeix en l’ambient acollidor i càlid d’unes imatges creades per artistes tan diferents com Rafael Pérez Contel, Manuel Rodríguez Vázquez, Vicente Ferrero Molina i José Vento González.

Gabriel Martínez Cantalapiedra juga amb l’espectador amb la seua obra cinètica, que està entremig de la pintura i de l’escultura que destaca per les formes molt geomètriques cobertes per un intens cromatisme. Una altra obra, en aquesta ocasió de factura Pop art també coberta de color, és la creada per Francesc Torres i Monsó; així com la de Francisco López Adelantado de grans dimensions on l’autor fa una àmplia combinació de materials i colors. Nassio Bayarri i Joaquín Rubio Camín apareixen units per la geometria i combinació de plans; Nassio ho crea també amb formes arrodonides que percebem en la seua filosofia del cosmos i Camín més des de l’abstracció i el constructivisme. D’altra banda, les obres de José Esteve Edo i Alfonso de la Ossa Alcántara representen els seus personatges on jugant amb la desproporció dels membres corporals aconsegueixen una major importància i grandiositat al cos. Una encertada combinació entre formes còncaves i convexes la trobem en les obres de José Luis Sánchez Fernández i Marcel Martí i Badenes que ho fan de manera senzilla i depurada. Carmen Sánchez Oroquieta ens mostra una peça feta de ceràmica, austera en la decoració, de senzill volum però rica en textures, a l’igual que la realitzada per Manuel Clemente Ochoa on ambdues guarden un gran equilibri en la seua pronunciada verticalitat.

Es tracta d’una mostra única on es combinen volums i materials d’artistes, formes de veure i de representar ben diverses, i que a més han florejat en una sala on emissor i receptor, és a dir on escultor i espectador estableixen un diàleg, una comunicació plàstica molt enriquidora.

SCIRÈTAM SMULOV

C/Diputació, 20 • 12192 Vilafamés (Castelló) • 964 329 152 • www.macvac.es