FP Tècniques d’Ajuda Odontològica i Estomatològica cat

U6

nitat

Instrumental i material dental (I)

En aquesta unitat aprendràs a...

Preguntes inicials 1·· T’has fet en alguna ocasió una revisió dental?

2·· Alguna vegada t’han anestesiat a la boca?

3·· Tens algun empastament o alguna endodòncia?

TAO15CATA_unitat06.indd 124

■

Reconèixer l’instrumental odontològic.

■

Preparar l’instrumental adequat per a les diferents tècniques.

■

Ser capaç de modificar l’instrumental segons les característiques del cas.

■

Conèixer el material usat en operatòria dental.

23/06/15 16:46

U6

nitat

Instrumental i material dental (I)

En aquesta unitat aprendràs a...

Preguntes inicials 1·· T’has fet en alguna ocasió una revisió dental?

2·· Alguna vegada t’han anestesiat a la boca?

3·· Tens algun empastament o alguna endodòncia?

TAO15CATA_unitat06.indd 124

■

Reconèixer l’instrumental odontològic.

■

Preparar l’instrumental adequat per a les diferents tècniques.

■

Ser capaç de modificar l’instrumental segons les característiques del cas.

■

Conèixer el material usat en operatòria dental.

23/06/15 16:46

125

Unitat 6 - Instrumental i material dental (I)

Instruments dentals

Instrumental de mà Classificació Instrumental rotatori

Safata d’exploració

INSTRUMENTAL I MATERIAL DENTAL (I)

Safata d’anestèsia

Organització de l’instrumental

Safata d’aïllament Materials utilitzats en operatòria dental

Safata i materials per a operatòria dental

Instrumental utilitzat en obturacions d’amalgama de plata Instrumental utilitzat en obturacions de compòsit

Per al projecte final ■ ■

■

■

■

Identificaràs els principals instruments dentals.

Coneixeràs els diferents tipus d’organització de l’instrumental en safates.

Sabràs com organitzar les safates d’aïllament, d’anestèsia, d’exploració i d’operatòria.

Aprendràs a utilitzar l’instrumental de les safates d’obturació de diversos materials.

Realitzaràs el maneig dels materials utilitzats per a les obturacions.

TAO15CATA_unitat06.indd 125

23/06/15 16:46

126

1 >> Introducció El maneig i el coneixement de l’instrumental d’ús dental és imprescindible en la pràctica clínica diària.

El TCAI l’ha de preparar, de tal forma que en sigui fàcil l’accés, en funció de la tècnica que s’hagi de realitzar.

Per això, s’organitza l’instrumental en safates prèviament estructurades i esterilitzades amb tot l’instrumental que es necessiti per a cada tècnica, o bé mitjançant bosses amb l’instrumental estèril i individualitzat, identificades i preparades abans de la realització de qualsevol tractament.

2 >> Instrument dental Un instrument d’ús dental és el que s’agafa amb la mà i que és necessari per a la realització de les diferents tècniques bucodentals.

En tots els instruments d’ús dental, es diferencien dues parts (Figura 1):

1 1

– Part activa. És la que s’utilitza per a la realització de la funció per a la qual l’instrument està dissenyat. A partir del tipus d’instrumental variarà la forma d’aquesta part. 1 – Part inactiva o mànec. És aquella per la qual se subjecta l’instrument.

Sol tenir unes marques per fer-lo rugós i evitar així que rellisqui, a més de millorar-ne la prensió. 2

2.1 > Classificació dels instruments d’ús dental 2

Els instrumentes d’ús dental poden ser de mà o rotatoris: – Instrumental de mà. És el que no va unit a l’equip dental i que usa el dentista, agafant-lo amb la mà. Es pot subdividir en:

1 Sonda periodontal.

• Instruments rígids. Són els que no tenen sistema d’obertura i tancament. Per exemple, la sonda d’exploració.

• Instruments articulats. Són els que presenten un sistema d’obertura i tancament que es denomina articulació. Per exemple, els fòrceps per a extraccions.

– Instrumental rotatori. És aquell que, unit a les mànegues de l’equip dental i accionat per aquest equip, efectua moviments rotatoris a diferents velocitats amb la finalitat de moure una fresa col·locada al seu extrem.

Aquest instrumental està format per la turbina, que arriba a velocitats altes de rotació, i pel micromotor que, a diferència de l’anterior, funciona a baixes velocitats. Tots dos van connectats a les mànegues de l’equip dental.

Activitats 1·· Selecciona, entre el material que tens a l’aula de pràctiques, tres instruments rígids i tres d’articulats.

TAO15CATA_unitat06.indd 126

23/06/15 16:46

127

Unitat 6 - Instrumental i material dental (I)

3 >> Organització de l’instrumental dental L’instrumental d’ús odontològic ha d’estar organitzat i preparat per usarse amb rapidesa en les diferents tècniques dentals.

3.1 > Safata d’exploració S’utilitza per realitzar l’exploració intrabucal. Ha de tenir els elements següents (Figura 2): – Pinces portacotons. Són unes pinces de prensió digital, colzades i amb una part activa estriada per aconseguir major retenció. 1 – Sonda d’exploració. Pot ser d’una o de dues parts actives. S’utilitza per detectar càries. 2 – Mirall d’exploració. Serveix per a l’exploració intraoral, permet la visió en zones compromeses i millora la il·luminació d’altres zones en reflectir la llum de l’equip.

A més, serveix per separar i protegir els teixits bucals. Pot ser de plàstic d’un sol ús o d’acer inoxidable, en què la part activa va cargolada sobre el mànec. 3 – Sonda periodontal. S’utilitza en l’exploració periodontal i es col·loca a la safata quan es prevegi que s’hagi de realitzar. N’existeixen de molts tipus, encara que la més coneguda i acceptada és la sonda de l’OMS, amb la part activa roma. Està marcada cada 3 mm amb un codi de colors (negre i gris), que en permet una fàcil visualització. També existeixen sondes electròniques, que transmeten la informació directament a la fitxa informatitzada del pacient, però que són més exclusives de tècniques específiques periodontals. Les parts actives de la sonda són molt fines i serveixen per establir el diagnòstic de càries.

Exploració periodontal És un tipus d’exploració intraoral en què s’analitza l’estat de salut i malaltia del periodonci, que és el teixit que suporta i envolta les dents.

1

2

3

2 Safata d’exploració.

3.2 > Safata d’anestèsia Abans de procedir a cap tractament dental, és necessari assegurar el confort del pacient per mitjà de l’ús de fàrmacs anestèsics. Hi ha diverses formes d’aplicació de l’anestèsia: – Anestèsia sense punció de la mucosa. També es denomina anestèsia tòpica i s’usa en situacions de temor a la punció o per a minimitzar-ne les molèsties.

Comercialment, es presenta en forma de cremes amb sabors afruitats (plàtan, maduixa, etc.) o d’esprais que aconsegueixen l’efecte anestèsic per fred (crioanestèsia). El seu efecte és més psicològic que real, per la qual cosa es pot usar com a placebo.

A més, el seu ús no evita el de l’anestèsia clàssica. En l’actualitat, s’han comercialitzat sistemes d’anestèsia amb xeringa, però sense agulla, que sí que aconsegueixen efectes anestèsics suficients per a la realització de la tècnica dental (Figura 3).

– Anestèsia amb punció de la mucosa. És aquella en què cal usar un sistema injectable per dipositar el fàrmac anestèsic i així aconseguir-ne l’efecte. Per això, cal preparar l’instrumental següent: • Xeringa. N’existeixen de diversos tipus, en funció de la tècnica elegida i el material.

TAO15CATA_unitat06.indd 127

3 Anestèsia sense punció de la mucosa.

23/06/15 16:46

128

Agulles d’anestèsia bucal Les agulles d’anestèsia bucal tenen dos extrems: el més curt s’insereix a la goma de la carpula i el més llarg o extrem actiu punciona a la zona que s’ha d’anestesiar. El codi de colors permet distingir les diferents longituds de l’agulla.

El més habitual és que siguin xeringues metàl·liques, en què el cartutx anestèsic es carrega a la part central de diverses formes i l’agulla es col·loca a la part superior. Han de ser esterilitzades abans de ser usades amb el pacient. També hi ha xeringues d’un sol ús que porten l’agulla inclosa. També es poden classificar en funció de la forma de col·locar el cartutx anestèsic (xeringues revòlver, amb obertura central), en funció de la capacitat d’aspiració (xeringues autoaspirables o no), o en funció del tipus d’anestèsia que s’hagi d’usar (xeringues per a anestèsia intralligamentosa) (Figures 4, 5, 7 i 8).

• Cartutxos o carpules anestèsics. Són de vidre, amb una forma estàndard que en permet l’ús en qualsevol tipus de xeringa. Tenen una goma a la part inferior per unir-se a la xeringa i una altra a la part superior que s’uneix a l’agulla. A l’interior es troba l’anestèsic (Figures 4 i 6).

• Agulles de punció. Estan preparades en recipients estèrils que són similars entre si. El seu gruix i longitud són variables en funció de la tècnica anestèsica que s’hagi de realitzar i, per això, es divideixen en agulles per a tècniques anestèsiques infiltradores (curtes i ultracurtes) i per a tècniques anestèsiques tronculars (llargues i més gruixudes) (Figura 6).

1

Tècnica Col·locació del cartutx anestèsic i l’agulla a la xeringa Descripció: col·locar el cartutx anestèsic i l’agulla a la xeringa.

Materials

Protocol:

• Xeringa d’anestèsia.

• Carpula.

1. Rentar-se les mans i col·locar-se guants.

• Diferents tipus d’agulla 2. Si la xeringa es carrega pel lateral, es retrau l’èmbol; si es de càrrega de punció. inferior, s’inclina el cos.

3. Inserir la carpula d’anestèsia al cos de la xeringa amb la precaució de col·locar-la amb el tap de goma cap a la zona d’inserció de l’agulla.

4. Fixar la carpula amb l’extrem de l’èmbol.

5. Seleccionar l’agulla a partir de la tècnica que s’hagi de realitzar.

6. Retirar el protector de la zona d’inserció de l’agulla al cos de la xeringa.

7. Pressionar o enroscar l’agulla per perforar el tap de goma de la carpula.

8. Deixar la xeringa a la safata de la unitat dental protegida amb el tap. El dentista l’utilitzarà i serà qui en tregui el tap quan ho necessiti.

9. Un cop utilitzada la xeringa, el dentista la diposita a la safata de la unitat dental.

10. Les agulles es protegeixen amb el tap quan es troba a la safata d’instrumental. Per tapar l’agulla, no s’han de mantenir enfrontats l’agulla en una mà i el tap en l’altra, ja que, si es fa, el risc d’accident és molt elevat.

11. Amb una sola mà, s’introdueix la part més distal de l’agulla al tap. L’agulla tindrà el desplaçament limitat per les vores de la safata i les dues terceres parts restants es cobriran amb el tap, recolzant-lo contra les parets de la safata fins que quedi completament tapada.

Observacions: actualment, existeixen al mercat xeringues que, un cop utilitzades, es tapen automàticament. També hi ha aparells que incineren la part de l’agulla, evitant així els accidents. Així mateix, hi ha xeringues d’un sol ús i que es tapen automàticament. No s’han de llençar a les escombraries generals ni l’agulla ni la carpula. S’han de dipositar al contenidor de residus punxants.

TAO15CATA_unitat06.indd 128

23/06/15 16:46

129

Xer Xe e ing inga ga d’an anest estèsi est èsiia

Unitat 6 - Instrumental i material dental (I)

A lles Ag Agu lle le es d de ep punc unc u nció ó

Ca pul Ca Car pules ess

4 Safata d’anestèsia.

5 Xeringues d’un sol ús.

6 Carpula i agulles d’anestèsia.

8 Xeringa per a anestèsia intralligamentosa.

9 Xeringa de càrrega frontal.

7 Xeringa de càrrega tipus revòlver.

Essstta E abi ab bilittzzad bi a ad do orr de d e dic diic

Dic Di Dic ic de d go gom g om o ma

3.3 > Safata d’aïllament En la major part dels procediments dentals, s’ha de realitzar un aïllament de les dents per aconseguir l’absència d’humitat en els teixits dentaris i poder realitzar els tractaments. A més, en les endodòncies, aquest aïllament evita accidents o pèrdues de l’instrumental petit com les llimes.

La safata d’aïllament (Figura 10) està formada pels elements que es descriuen a continuació: – Dic de goma. És una làmina de làtex quadrangular que es presenta en diverses dimensions, colors i gruixos, que es perfora per col·locar-lo sobre la peça corresponent (Figura 11).

TAO15CATA_unitat06.indd 129

Pe Per P erfor er ffo forad orrado o ado ad d dor or de diccs de Cla C la amps mp

Sed Sed Se da den d en entta tal al a Pin P in nce ccess pe per a clam lamp la ps ps

10 Safata d’aïllament.

23/06/15 16:46

130 – Clamps. També anomenats grapes, serveixen per subjectar el dic de goma a la peça sobre la qual s’ha de col·locar. Tenen formes i mides diferents, en funció del lloc on se situaran i fins i tot del grau d’erupció de la peça (Figures 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 i 24). És característica la presència d’uns orificis pels quals se subjecta per ser portats a la peça dentària.

– Perforador de dics. És una pinça articulada amb un mecanisme que permet fer orifici amb el diàmetre adequat a la peça o les peces que es vulguin aïllar (Figura 25). Els mètodes per orientar les perforacions poden ser: 11 Dic de goma perforat i clamp amb ales.

Vaselina i seda o cinta de dics És recomanable l’ús de vaselina per evitar l’esquinçament del dic, així com l’ús de seda o cinta de dics per passar el dic per sota del punt de contacte de les dents.

• Sense plantilla.

• Amb plantilla (Figures 12 i 13).

– Pinces portaclamps. Es tracta d’unes pinces colzades i angulades en la part activa que serveixen per portar el clamp, sol o amb el dic de goma, a la dent.

– Arc portadics. Serveix per mantenir tens el dic de goma i pot ser de material plàstic o metàl·lic (Figura 15). El més utilitzat és el de Young amb forma de U, encara que també n’hi ha de forma circular o semicircular. És important que asseguri la correcta col·locació del dic i que el dic no tingui zones arrugades.

– Seda dental. Serveix per passar el dic de goma (Figura 23) entre les peces dentàries per assegurar-ne la fixació.

Es pot substituir per un altre clamp, encara que això dificulta l’accés a la peça dental. La col·locació del dic de goma i el clamp es pot realitzar de diverses formes: es pot posar primer el clamp sobre la dent i després portar el dic; col·locar primer el dic i després el clamp; o fer-ho alhora, és a dir, portar amb les pinces el clamp i el dic i fixar-los a la peça dentària. És important col·locar la nansa del clamp en la posició més allunyada de la zona dentària que s’ha de tractar, per evitar que sigui inaccessible.

Canina te emporal 1a mola ar temporal 2a mo olar temporal 1a molar permanent

12 Mètodes per orientar perforacions: (a) mètodes 3 × 2 parts; (b) mètode de la creu central 3 × 3; (c) mètode quadrat central 3 × 3.

TAO15CATA_unitat06.indd 130

Plantilla 13 Dic de goma amb plantilla predissenyada.

23/06/15 16:46

131

Unitat 6 - Instrumental i material dental (I)

Safata d’aïllament

14 Portaclamps.

15 Arcs de Young.

16 Caixa de clamps.

17 Clamp per a dents amb corones petites.

18 Clamp per a incisives.

19 Clamp per a molars.

20 Clamp per a molars parcialment erupcionades.

21 Clamp per a molars temporals.

22 Clamp per a premolars.

23 Dic de goma.

24 Clamp amb ales.

25 Perforador de dics.

TAO15CATA_unitat06.indd 131

23/06/15 16:46

132 Tècnica

2

Aïllament absolut del camp operatiu Descripció: realització de la tècnica per part del dentista. La funció de l’auxiliar d’infermeria és la preparació del material i l’intercanvi de l’instrumental i el material quan li sigui sol·licitat.

Protocol:

Materials • • • • • •

Dic de goma.

Pinces portaclamps.

Perforador de dic.

Vaselina.

Clamp.

Arc de Young.

1. Rentar-se les mans i col·locar-se els guants no estèrils.

2. Perforar el dic en el punt que el dentista indiqui, amb el perforador de dic.

3. Aplicar vaselina a la zona perforada per evitar la ruptura del dic de goma.

4. Col·locar el clamp seleccionat pel dentista en l’orifici realitzat.

5. Transferir l’arc de Young i l’instrumental a mesura que ho demani el dentista.

6. Un cop finalitzada la tècnica, recollir el material i l’instrumental.

7. Anotar la tècnica i les incidències, en cas que n’hi hagi, a la fitxa clínica del pacient.

Observacions: el tècnic en cures auxiliars d’infermeria pot col·locar el clamp al dic i traspassar-lo, o traspassar el clamp i el dic per tal que el dentista ho col·loqui. Aquesta tècnica pretén mantenir el camp operatori lliure de saliva i fluids orals, facilitar l’accés dels instruments i evitar el risc d’aspiració de material i instrumental per part del pacient (Figura 26).

26 Aïllament absolut del camp operatiu.

TAO15CATA_unitat06.indd 132

23/06/15 16:46

133

Unitat 6 - Instrumental i material dental (I)

Hi ha una altra forma d’aconseguir aïllament: es tracta de l’anomenat aïllament relatiu. Consisteix en la col·locació de rodets de cotó a les proximitats de la peça que s’ha de tractar per tal que quedin impregnats de saliva i així la peça es mantingui seca. Tot i això, no és un bon mètode perquè no aconsegueix una sequedat absoluta de la peça i tampoc evita la possibilitat de patir accidents durant la tècnica odontològica.

Tècnica

3

Aïllament relatiu del camp operatiu Descripció: realització de la tècnica per part del dentista. La funció de l’auxiliar d’infermeria és la preparació del material i l’intercanvi de l’instrumental i material quan li sol·licitin.

Protocol: 1. Rentar-se les mans i col·locar-se els guants no estèrils.

2. Realitzar un tall al centre del rotllo de cotó per tal d’adaptar-lo al fre labial.

3. Transferir el mirall d’exploració i les pinces amb el rotllo de cotó quan ho sol·liciti el dentista.

4. Un cop finalitzada la tècnica, recollir el material i l’instrumental.

5. Anotar la tècnica i les incidències, en cas que n’hi hagi, a la fitxa clínica del pacient.

Materials • Rotllos dentals de cotó.

• Pinces portacotons.

• Tisores.

• Mirall d’exploració.

• Pitets.

• Tovallons.

Observacions: el rotllo de cotó es col·loca al solc vestibular i a la zona posterior en el nivell del segon molar. A l’arcada inferior, es col·loca sota la llengua, a la zona vestibular i lingual. Actualment, existeixen elements de fixació dels rotllos de cotó a la cavitat bucal.

3.4 > Safates d’operatòria dental L’operatòria dental és la part de l’Odontologia que es dedica a la reparació i reconstrucció de peces que han patit algun procés de pèrdua o lesió total o parcial de l’estructura.

Les obturacions es realitzen tradicionalment amb dos tipus de materials d’obturació: amalgama de plata i compòsit.

Materials utilitzats en l’operatòria dental L’auxiliar ha de conèixer el maneig, la preparació i la conservació dels materials dentals. La conservació s’ha de dur a terme en llocs nets, secs, a temperatura constant (al voltant dels 20 ºC) i preferiblement foscos. Els materials usats en operatòria dental són els que ens permeten realitzar l’obturació de les cavitats en el tractament de les càries o reposar l’estructura dentària perduda. Segons la profunditat de les lesions dentàries (és a dir, com més a prop s’estigui del complex dentinopulpar), major serà la complexitat i més gran serà el nombre de materials que caldrà usar. Per aquesta raó, els materials es divideixen en fons de cavitat o protectors dentinopulpars, materials d’obturació temporal i materials d’obturació definitiva.

TAO15CATA_unitat06.indd 133

Materials dentals Són els que permeten substituir l’estructura dental malalta o perduda i, d’aquesta forma, restablir l’aspecte i la funció de l’estructura que s’hagi vist alterada.

23/06/15 16:46

134 Fons de cavitat o protectors dentinopulpars Estan indicats en càries molt profundes o quan es vol protegir el CDP (complex dentinopulpar).

N’existeixen de diferents tipus: Tipus Compòsit fluid

Característiques “adhesius” per quedar unit a la dentina.

Cement de vidre ionòmer (CIV)

S’usa per la seva alliberació de fluor, que té una acció bactericida i provoca la destrucció de gèrmens que puguin quedar a les capes dentàries properes al complex dentinopulpar.

Òxid de zinc-eugenol

L’eugenol és un sedant pulpar que s’usa en casos en què la irritació pulpar provoca símptomes dolorosos.

Hidròxid de calci

S’usa hidròxid de calci pur en exposicions pulpars directes, perquè té capacitat de crear dentina que repari la lesió, i hidròxid de calci comercial en exposicions pulpars indirectes. Tots dos són bactericides.

Vernís

Crea una fina pel·lícula que separa el fons de la cavitat del material de restauració. El més conegut és el vernís de Copal®, utilitzat en les restauracions d’amalgama de plata.

Materials d’obturació temporal S’usen en les situacions en què es considera que la restauració definitiva no es pot col·locar inicialment. Entre altres, figuren: – Cements d’hidròxid de calci.

– Cements d’òxid de zinc, amb o sense eugenol.

– Cements de vidre ionòmer (Figura 27).

Materials d’obturació definitiva 27 Cement de vidre ionòmer.

28 Amalgama de plata batuda i vibrada.

TAO15CATA_unitat06.indd 134

– Amalgama de plata. Les amalgames són aliatges de Hg (mercuri) i Ag (plata). Degut a la toxicitat del mercuri, es tendeix a no utilitzar-la. No tenen adhesió química, sinó que se subjecten de forma mecànica; és a dir, el dentista ha de realitzar una sèrie de retencions a la cavitat de la dent per tal que l’amalgama s’hi mantingui.

No s’endureix immediatament, sinó que comença a endurir-se en la primera hora i es completa a les 24 hores (Figura 28). A més, necessiten, passades com a mínim 24 hores, un poliment per adaptar-les als marges de la cavitat. Es presenten en forma de càpsules individuals amb monodosis preestablertes o en un sistema de pols (llimadures de plata) i líquid (mercuri) que es mesclen entre si.

23/06/15 16:46

135

Unitat 6 - Instrumental i material dental (I)

– Compòsits. Són materials d’obturació, complexos i resistents, que destaquen per la seva estètica. Es presenten habitualment en forma de xeringues o de petits cartutxos de diferents colors (Figures 29 i 30).

Són fotopolimeritzables. Per tal que aquests materials s’uneixin a les estructures dentàries, necessiten un tractament previ d’aquestes estructures amb substàncies que afavoreixen aquesta adhesió, denominades “sistemes adhesius” (Figura 31). En qualsevol sistema adhesiu són necessaris tres elements: condicionador, primer i adhesiu. Aquests elements poden anar distribuïts de diferents maneres, monoflascó o multiflascó, segons les cases comercials.

Polimerització Procés pel qual es forma una cadena llarga a partir de les unions de compostos més petits o monòmers. El material que polimeritza per si sol, sense necessitat de cap agent extern, es denomina autopolimeritzable.

Làmpada de polimerització És la que s’usa per endurir els materials utilitzats en les obturacions estètiques. En usar-la, cal protegir-se els ulls, ja que la llum que emet pot lesionar la retina.

29 Xeringa de compòsit.

30 Càpsules de compòsit.

Instrumental per a les obturacions d’amalgama de plata L’amalgama de plata es reté a la dent de forma mecànica. Per aplicar-la, és necessari el material següent: – Instrumental d’exploració, d’aïllament i safata d’anestèsia.

– Instrumental per a la realització de la cavitat. Inclou: • Instrumental rotatori. Turbina, micromotor i contraangle.

• Freses específiques. Les més usades són la de pera de diamant i la de con invertit de contraangle.

• Mandril o cullereta de Black. És un instrument doble de mà amb unes parts actives que serveixen per eliminar “rascant” el teixit malalt de forma manual (Figura 42).

• Retalladors de marge gingival. S’anomena marge gingival el marge de la cavitat. Els retalladors són dos instruments de mà amb dues parts actives que són les superfícies de tall. Són diferents segons si s’usen al costat mesial o al distal. Eliminen els vidres d’esmalt que han quedat sense suport dentinari, per evitar-ne la fractura posterior (Figura 44).

– Amalgamador. Instrumental en què es procedeix a la batuda i la vibració dels components de l’amalgama de plata (plata i mercuri). La velocitat i el temps utilitzat depenen de les normes del fabricant.

TAO15CATA_unitat06.indd 135

31 Presentació comercial d’un sistema adhesiu.

23/06/15 16:46

136 – Safata de matrius. En aquelles cavitats en què no es conserven les parets dentàries, és necessari usar un sistema d’encofrat que permeti poder reconstruir l’estructura dentària. Per això, s’usen les matrius.

Les matrius poden ser de diferents tipus, entre els quals destaquen les següents: • Matrius metàl·liques tipus Tofflemire®.

• Matrius metàl·liques tipus AutoMatrix®.

• Matrius metàl·liques tipus Palodent® (Figura 32).

Per emmotllar les matrius a la forma de la peça dentària, s’usen falques de fusta de taronger, amb unes dimensions codificades segons un codi de colors.

– Safata d’obturació. És la que s’usa quan el dentista ha realitzat la cavitat per tancar-la. Aquesta safata inclou tots els elements següents (Figura 33): 32 ® Matrius tipus Palodent .

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

33 Safata d’obturació d’amalgama de plata.

34 Portaamalgama.

35 Atacador.

TAO15CATA_unitat06.indd 136

1 Vas Dappen.

6 Portaamalgames.

2 Conformador de solcs.

7 Cleoide-discoide.

3 Brunyidor doble.

8 Retallador de marge gingival.

4 Atacador.

9 Espàtula plàstica.

5 Hollenback.

10 Brunyidor simple.

• Portaamalgames. Instrument, únic o doble, de plàstic o metall, que serveix per recollir l’amalgama preparada i portar-la a la cavitat (Figura 34).

• Condensador o atacador d’amalgama. Com que l’amalgama està en un estat plàstic, és necessari condensar-la contra les vores de la cavitat. Aquests atacadors són instruments dobles i metàl·lics de superfície plana i fesa (Figura 35). L’atacador permet que l’amalgama arribi a tots els racons de la cavitat realitzada pel dentista i, com més vigorosa sigui aquesta fase, més compactada quedarà la reconstrucció. També existeixen condensadors mecànics que realitzen la mateixa funció que els manuals, però amb major eficàcia.

23/06/15 16:46

137

Unitat 6 - Instrumental i material dental (I)

• Vas Dappen metàl·lic. És un petit recipient en què es col·loca l’amalgama un cop batuda i des d’on es recull per portar-la amb el portamalgames a la cavitat (Figura 36). Pot ser de vidre, però es trenca amb major facilitat.

Existeixen models de vasos Dappen que tenen dues cavitats, una de més còncava que l’altra, i és en la menys profunda en la que es col·loca l’amalgama.

• Instrument de bola. És un instrument de mà amb una bola petita que serveix, si és necessari, per portar la base cavitària, que sol ser hidròxid de calci, al fons de la cavitat.

• Conformador de solcs. Instrument doble de mà, amb una part activa que té forma piramidal i que serveix per aixafar l’amalgama, encara en fase plàstica, i així conformar els solcs dentaris (Figura 37).

• Brunyidor. Instrument amb forma de bola que s’usa quan l’amalgama ha adquirit una consistència més dura i amb el qual se’n brunyeix la superfície (Figures 38, 39 i 40). Es diferencien de l’instrument de bola en el fet que, mentre que aquest és molt fi, els brunyidors són gruixuts, amb la finalitat d’assegurar l’expansió correcta de l’amalgama. Amb aquest brunyiment s’aconsegueix extraure una gran quantitat de mercuri de l’aliatge i remarcar els solcs realitzats.

• Retalladors d’excessos d’amalgama. Com que és necessari emplenar molt la cavitat amb l’amalgama de tal forma que se sobreobturi, posteriorment cal eliminar aquests excessos. En aquesta fase, en què l’amalgama està en forma plàstica, això resulta fàcil de fer. Per ferho, s’usen dos tipus d’instrumental de mà, que són el cleoide-discoide (Figura 41) i el Hollenback k (Figura 43).

El primer té dues parts actives, una d’arrodonida i una altra de lanceolada amb capacitat de tall.

El segon és pla i també té dues parts actives. L’ús d’un o un altre depèn de la zona de la peça de la qual s’hagin d’eliminar els sobrants d’amalgama.

36 Vas Dappen.

37 Conformador de solcs.

38 Brunyidor.

39 Brunyidor simple.

40 Brunyidor doble.

41 Cleoide-discoide.

42 Escariador.

43 Hollenback.

44 Retalladors de marge.

TAO15CATA_unitat06.indd 137

23/06/15 16:46

138

Tiiirre Tir T ess de ep pol po olir ol ir int in ntterp errp e rprrox ro ox o xima im mals ls

Frreses Fr Fre se ess de e de po polir lirr li

Dis Di Dis isccss de d po pol p ollir o iirr

45 Instrumental per polir.

– Material de poliment. Les amalgames de plata s’han de polir quan han passat, com a mínim, 24 hores de la seva col·locació. En aquest temps, s’ha produït l’enduriment adequat. Cal preparar l’instrumental següent (Figura 45): • Instrumental rotatori. Solen ser micromotor i contraangle. Les baixes velocitats eviten el tall innecessari de la restauració.

• Freses específiques. Són freses d’acer i amb poc tall, que reben el nom de freses mil fulles.

• Tires de polir interproximals. Presenten diferents graus d’abrasivitat. S’usen per eliminar els excessos de material que hagin pogut quedar a les cares proximals de la peça. Estan codificades en colors, segons el tipus de grans que presentin, fet que en condiciona l’abrasivitat.

Tècnica

4

Preparació de l’amalgama per a obturació dental Descripció: l’auxiliar d’infermeria fa vibrar l’amalgama per a la seva posterior utilització pel dentista.

Protocol:

Materials • Càpsula d’amalgama.

• Aparell vibrador d’amalgama.

• Vas Dappen.

• Portaamalgama.

1. Rentar-se les mans i col·locar-se els guants no estèrils.

2. Depenent del tipus d’amalgama seleccionada pel dentista, programar el temps (en segons) i/o rpm de l’aparell vibrador d’amalgama.

3. Activar la càpsula d’amalgama segons les indicacions del fabricant (mitjançant gir o pressió) per posar en contacte els components.

4. Col·locar la càpsula en el suport del vibrador d’amalgama i abaixar la tapa protectora.

5. Posar l’aparell en funcionament durant els segons i rpm seleccionats.

6. Un cop transcorregut el temps de vibració, obrir la càpsula i dipositar el contingut en el vas Dappen.

7. Amb el portaamalgames, recollir amalgama i transferir-la, les vegades que siguin necessàries, al dentista.

8. Un cop acabada la tècnica, recollir l’instrumental i el material.

9. Anotar la tècnica i les incidències, en cas que n’hi hagi, a la fitxa clínica del pacient.

Observacions: – No oblidar de col·locar adequadament la tapa protectora abans de posar en funcionament l’aparell vibrador per evitar accidents.

– Un dels components de l’amalgama és el mercuri (contaminant mediambiental molt tòxic i que s’acumula a la cadena alimentària), per la qual cosa la seva eliminació s’ha de realitzar segons el protocol d’elements contaminants tòxics i l’ha de retirar l’empresa especialitzada.

Els compòsits o resines compostes constitueixen el material més utilitzat, per la menor destrucció que cal fer de teixit dentari per a la col·locació de l’obturació.

TAO15CATA_unitat06.indd 138

23/06/15 16:46

139

Unitat 6 - Instrumental i material dental (I)

A diferència de l’amalgama de plata que, per a la seva obturació, requereix unes cavitats especials (cavitats de Black), el compòsit s’adhereix micromecànicament a la superfície de la dent sense dependre de la cavitat.

Un altre dels grans avantatges dels compòsits és que es fabriquen en diverses tonalitats, fet que permet al dentista simular el color de la peça dentària i aconseguir que sigui altament estètica.

Quars La primera resina composta, que va ser sintetitzada el 1962 per Ray Bowen, presentava quars com a rebliment inorgànic.

Les resines compostes consten dels components següents: – Matriu orgànica: és una substància de tipus polimèric que deixa espai entre les seves xarxes per tal que s’hi situï la matriu inorgànica. Una de les més conegudes és la denominada BIS-GMA. – Rebliment inorgànic: està format per quars i silicats d’alumini, i atorga les propietats de duresa i estètica a la resina. En general, com més gran sigui el rebliment inorgànic més resistent serà el material i com més petit, més estètic.

Per això, en teoria, els més resistents s’usarien per a reconstruccions en molars que necessiten major resistència per a la masticació, i els més estètics, en les reconstruccions de les dents del sector anterior.

En l’actualitat, s’usen mescles de tots dos tipus, anomenades híbrids.

– Altres components: • Agents d’unió: es denominen silans.

• Iniciadors-activadors: es classifiquen segons la forma d’activació dels compòsits.

Els primers compòsits que es van desenvolupar comercialment eren antipolimeritzables i tenien diferents tipus d’enduriment. Amb el pas dels anys, se’n va modificar el sistema d’activació per fer-lo més còmode.

Si són fotopolimeritzables, es necessiten substàncies que s’activin amb la llum de la làmpada de polimeritzar, com són les camforoquinones. Si són autopolimeritzables, usen una reacció química específica en què s’utilitza el peròxid de benzoïl.

Macrorebliment

Microrebliment

Híbrides

46 Classificació de les resines compostes de Lutz i Phillips (1983).

TAO15CATA_unitat06.indd 139

23/06/15 16:46

140 Per realitzar una obturació amb compòsit, haurem de preparar l’instrumental següent: Ulleres de protecció Quan es realitzen obturacions amb compòsits fotopolimeritzables, tant el pacient com el personal han de protegir-se els ulls de la llum amb unes ulleres específiques.

– Safata d’exploració.

– Safata d’anestèsia.

– Safata d’aïllament. El seu ús és bàsic per assegurar la fixació de l’obturació. Els compòsits s’han de col·locar en absència d’humitat, ja que, si per qualsevol raó s’humitegen abans de la polimerització, les possibilitats que caiguin són elevades.

– Instrumental per a la realització de la cavitat. Conté els elements següents: • Instrumental rotatori, que inclou tant turbina com micromotor i contraangle.

• Freses específiques. Les més usades són la de pera de diamant i les freses per bisellar la superfície de l’esmalt.

• Mandrí.

– Safata de matrius. Encara que el concepte és el mateix que les usades en les restauracions d’amalgama de plata, canvia el material, ja que, per als compòsits és transparent, tant per a les matrius com per a les falques. Això és així per permetre el pas de la llum per a la polimerització de les resines. S’apliquen amb pinzell (Figura 48).

– Safata de gravat àcid. Depenent de la tècnica usada, haurem de preparar l’àcid, el primer i l’adhesiu o bé els agents autocondicionadors.

– Safata d’obturació. Ha de tenir els elements següents:

47 Guia de colors.

• Compòsit elegit. Es presenta identificat per un codi de color, generalment el codi VITA® (Figura 47).

• Instrumental de bola. Per emplenar, si és necessari, el fons de la cavitat.

• Instrument plàstic. Es tracta d’un instrument doble de mà amb el qual el dentista porta el compòsit a la dent i el col·loca a l’interior, seguint una tècnica determinada i sempre en petites quantitats (Figura 49).

– Làmpada de polimerització. Emet una llum que és capaç d’activar una substància que presenten els compòsits, per així iniciar la reactivació de polimerització. El dentista ha de tenir un protector per evitar lesionar-se la retina (Figura 50).

– Material de poliment. Les obturacions de compòsit tenen com a característica principal l’estètica i que, a diferència de les d’amalgama de plata, es poden polir en el moment de col·locar-les.

Per al poliment, existeixen nombrosos equips específics, que es poden resumir en l’instrumental següent: • Instrumental rotatori. Se sol usar micromotor i contraangle.

• Freses. Són de contraangle i de diferents graus d’abrasivitat. Solen estar codificades en colors (Figura 51).

• Discs de polir. S’usen muntats en un mandrí. També presenten diferents graus d’abrasivitat (Figura 52).

• Tires de polir. S’usen per als espais interdentals i també tenen diferents graus d’abrasivitat. Presenten les mateixes característiques que les d’amalgama de plata (Figura 53).

TAO15CATA_unitat06.indd 140

23/06/15 16:46

141

Unitat 6 - Instrumental i material dental (I)

Safates d’obturació amb compòsit i de poliment d’obturacions

48 Pinzell.

49 Espàtula de compòsits.

50 Polimeritzador.

51 Freses de polir.

52 Discs de polir.

53 Tires de polir interproximals.

TAO15CATA_unitat06.indd 141

23/06/15 16:46

142 Tècnica

5

Maneig dels sistemes adhesius Descripció: preparar el material dels sistemes d’adhesió als compòsits.

Protocol: 1. Preparar el material segons les instruccions del fabricant.

2. Traspassar l’agent gravador (àcid fosfòric) a l’odontòleg que l’aplica per la cavitat. Posteriorment, se n’ha de procedir al rentat i a l’enduriment, amb la xeringa de triple funció.

3. Transferir el primerr amb l’aplicador a l’odontòleg, que el porta a la preparació realitzada a la peça dentària. Es deixa actuar i s’endureix suaument amb aire.

4. Proporcionar l’adhesiu, que l’odontòleg reparteix per tota la preparació dentària.

5. Transferir la làmpada de fotopolimerització.

Materials Sistema adhesiu.

Aplicadors.

Xeringa d’aire i aigua.

Làmpada de fotopolimerització.

• Dos vasos Dappen o recipients plàstics d’un sol ús proporcionats pel fabricant del material.

• Cronòmetre o rellotge amb secundària.

• • • •

6

Tècnica Maneig dels compòsits Descripció: les resines compostes o compòsits s’apliquen després d’haver utilitzat els sistemes adhesius. D’aquesta manera, és possible reconstruir el teixit dentari absent amb un material adherit a l’estructura dentària, aconseguir una harmonia òptica i disposar de restauracions duradores.

Protocol: 1. Dur a terme la preparació de la peça dentària per part del dentista.

2. Transferir el compòsit en un recipient que l’odontòleg porta a la cavitat dentària amb una espàtula, col·locant-la en capes i fotopolimeritzant-la.

3. Transferir el bisturí per a l’eliminació dels excessos de material.

4. Muntar la fresa de diamant per polir l’obturació.

També es poden usar copes i cons de goma per polir.

Materials • • • • • • • • • • • •

Resina composta.

Làmpada de fotopolimerització.

Turbina.

Micromotor i contraangle.

Freses de diamant de gra fi i extrafi.

Gomes i discs per polir compòsits.

Pasta per polir compòsits.

Espàtula per a compòsits.

Pinzells per aplicar adhesiu.

Vas Dappen.

Mànec per a bisturí.

Fulla núm. 12 i rellotge amb cronòmetre o secundària.

Activitats 2·· Amb el material que tinguis a l’aula de pràctiques, prepara les safates següents: exploració, anestèsia, aïllament, obturació amb amalgama de plata i compòsit.

3·· Fes un dibuix comparatiu entre la cola de castor i el cleoide-discoide. Analitza’n les diferències.

4·· Amb la guia de colors VITA®, valora els diferents tipus de color que tenen els compòsits.

TAO15CATA_unitat06.indd 142

23/06/15 16:46

143

Unitat 6 - Instrumental i material dental (I)

Activitats finals 1·· Realitza al teu quadern de pràctiques un esquema comparatiu dels diferents tipus de sistemes anestèsics que es poden utilitzar. Busca’n informació a Internet i en llibres especialitzats.

2·· Busca informació a Internet sobre les característiques estètiques dels compòsits.

3·· Prepara a l’aula de pràctiques els materials necessaris per realitzar una restauració amb compòsit.

4·· A l’aula-taller realitza el protocol de preparació del cement de vidre ionòmer.

5·· A l’aula-taller realitza la mescla de tres càpsules d’amalgama amb els següents temps de vibració: 20, 40 i 60 segons. Al teu quadern de pràctiques, anota i analitza les diferències que trobis en el resultat d’aquest procés.

6·· En un model caracteritzat ataca l’amalgama i anota el temps que tarda en produir-se l’enduriment, segons el temps de vibració corresponent que has analitzat en l’activitat anterior.

7·· Amb les ulleres col·locades i a l’aula-taller, polimeritza cinc porcions de compòsit a diferents temps, i observa el grau que s’aconsegueix en cada un. Anota-ho al teu quadern de pràctiques.

8·· En un model preparat col·loca les matrius necessàries, donant l’estructura necessària a la peça per tal que pugui ser obturada. Analitza les diferències entre els diversos sistemes de matrius i anota-les al teu quadern de pràctiques.

9·· Prepara el material necessari per a l’aïllament absolut del camp i en un fantoma. Realitza-ho abraçant de canina a canina superior. Elabora un esquema al teu quadern de pràctiques en què analitzis les diferències entre aquests dos tipus d’aïllament dental.

10·· Completa al teu quadern una taula com la que es mostra amb el nom dels següents instruments i materials, i relaciona’ls amb la safata a la qual pertanyen.

Instrument o material

TAO15CATA_unitat06.indd 143

Nom de l’instrument o material

Safata

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

•••

23/06/15 16:46

144 Casos finals Preparació de l’instrumental i material necessari per realitzar una obturació amb compòsit A-3 Un pacient de 65 anys, hipertens i amb antecedents de lesió cardíaca per infart agut de miocardi, acut a la consulta a seguir el seu tractament, en què està indicada la realització d’una gran reconstrucció de la peça 2.7. A més, s’ha de realitzar una endodòncia a la peça 2.4.

Prepara tot el material i instrumental necessari, en l’ordre lògic per a la realització de les dues tècniques.

Solució Com per a qualsevol activitat dental, el primer pas és preparar la safata d’exploració, que consta de mirall, sonda d’exploració i pinces portacotons. Aquesta safata o bossa ha d’estar prèviament esterilitzada i s’ha d’obrir davant del pacient.

En segon lloc, es prepara la safata d’anestèsia. Com que el pacient té antecedents de patologia cardiovascular, cal preparar carpules d’anestèsia sense vasoconstrictor. És menys molest per al pacient que les carpules estiguin a uns 25 ºC, per la qual cosa és ideal tenir-les introduïdes en un recipient al “bany maria” (un escalfabiberons, per exemple) o temperar-les prèviament amb la mà. L’objectiu és reduir les molèsties de la punció.

La resta d’instrumental serà la xeringa d’anestèsia estèril i l’agulla per a les tècniques d’anestèsia infiltradora, que és la que s’usa en l’os maxil·lar. A continuació, es prepara la safata d’aïllament absolut, que consta de dic de goma, clamps per a molars i premolars erupcionats, pinces portaclamps, perforador de dic, arc de Young i seda estabilitzadora dels dics.

Com que es tracta d’una gran reconstrucció, s’entén que estaran afectades les parets mesial i/o distal, per la qual cosa cal preparar el material i instrumental per conformar l’anatomia de la peça, és a dir, les matrius. Es prepararà el sistema de matrius que s’usi en els protocols d’aquesta clínica i les falques corresponents.

L’instrumental rotatori ha d’estar prèviament muntat i preparat. Les freses que s’han d’utilitzar seran probablement les de diamant i de carbur de tungstè, necessàries per a la tècnica.

Per a la realització de l’obturació de compòsit, serà necessària la safata d’obturació, en què hi ha d’haver una espàtula de modelatge de compòsit, un instrument plàstic i el compòsit elegit, en aquest cas del color A-3. A això cal afegir la làmpada de polimerització, les ulleres de protecció per al pacient i el personal, el material necessari per emplenar el fons de la cavitat de l’obturació, si és que fa falta, i el sistema d’adhesió del compòsit a les parets de la cavitat realitzada a la peça 2.7.

Un cop acabada, cal preparar l’instrumental per al correcte ajust oclusal i el poliment de l’obturació, que són les freses i les tires interproximals de poliment i el paper d’articular.

TAO15CATA_unitat06.indd 144

23/06/15 16:46

145

Unitat 6 - Instrumental i material dental (I)

Autoavaluació 1. Els materials d’obturació d’adhesió química són:

8. L’(OH)2Ca pur s’utilitza com:

a) b) c) d)

a) b) c) d)

Compòsits.

Amalgames.

Alginats.

Totes les respostes anteriors són incorrectes.

2. Si una obturació necessita característiques estètiques usaries: a) b) c) d)

Amalgama.

Compòsit.

Alginat.

Cement provisional.

3. En netejar una càries abans de l’obturació utilitzem: a) b) c) d)

Freses de tungstè per a l’esmalt.

Freses de diamant per a l’esmalt.

Freses de diamant per a la dentina.

Freses de tungstè i diamant per al micromotor.

4. Si, en realitzar una obturació d’amalgama en queden excessos, es retallen amb: a) b) c) d)

Retalladors de marges gingivals.

Cleoide-discoide.

Conformador de solcs.

Condensadors o atacadors d’amalgama.

5. Els materials d’obturació d’adhesió química i que s’endureixen amb llum ultraviolada són: a) Compòsits. b) Amalgames. c) Alginats. d) Totes les respostes anteriors són incorrectes.

6. Les matrius i les falques que s’utilitzen per donar forma a la peça dental en una obturació de compòsit són: a) b) c) d)

Transparents.

De fusta de taronger.

Metàl·liques.

Es poden usar de qualsevol material.

Una base cavitària.

Un protector de polpa.

Un recobriment pulpar directe.

Totes les respostes anteriors són incorrectes.

9. Pertany a la safata d’exploració: a) b) c) d)

Carpula.

Mirall dental.

Dic de goma.

Arc de Young.

10. El clamp pertany a la safata d’: a) b) c) d)

Anestèsia.

Exploració.

Aïllament relatiu.

Aïllament absolut.

11. Les matrius que aconsegueixen un millor punt de contacte interdentari són: a) b) c) d)

AutoMatrix®.

Palodent®.

Tofflemire® metàl·liques.

Tofflemire® d’acetat o transparents.

12. Un polímer és: a) b) c) d)

Un sistema d’obturació.

Una xarxa formada per la unió de monòmers.

Un sistema d’aïllament.

Totes les respostes anteriors són correctes.

13. Respecte del gravat àcid, és correcte que: a) b) c) d)

Es realitza amb àcid fluorhídric.

Produeix acció a la dentina.

Cal rentar-lo amb aigua abundant.

Grava el cement radicular.

14. L’amalgama és un aliatge de: a) b) c) d)

Coure i plata.

Mercuri i coure.

Plata i magnesi.

Mercuri i plata.

7. L’anestèsia en gel s’aplica:

15. L’escala VITA® determina:

a) b) c) d)

a) b) c) d)

En esprai.

Per topicacions.

Per injecció.

Per ingestió.

TAO15CATA_unitat06.indd 145

La coloració de les dents.

El color dels compòsits.

El color de les corones dentàries.

La mesura del color, com a sistema universal.

23/06/15 16:46