Prenent el terme paisatge sonor com a punt de partida, aquest assaig de José Manuel Berenguer aborda una sèrie de qüestions pertinents a la comprensió de l'experiència de l'escolta en l'art i en la vida quotidiana. Temes com la fenomenologia, la cognició, els nous mitjans, l'estètica i la superposició entre l'art i la ciència, serveixen a Berenguer per traçar una anàlisi crítica de les pràctiques de l'art sonor recent, utilitzant tant exemples històrics significatius com la seva pròpia experiència.
Artista intermèdia, compositor, professor, comissari… Els diferents epígrafs que serveixen per descriure la trajectòria de José Manuel Berenguer (Barcelona, 1955), reflecteixen la naturalesa pluridisciplinar que des del començament ha guiat la seva activitat. Més enllà de la seva pròpia obra, la difusió de la música electroacústica i l'art sonor han portat Berenguer a una estreta vinculació amb nombroses institucions, festivals i organitzacions.