Phlomis lychnitis L. (Candelera. Orella de llebre) DESCRIPCIÓ: Mata perenne amb varies tiges, de 20-50 cm d’alçada, cobertes de toment que li dona un aspecte cendrós. Fulles basals linear-lanceolades i amb pecíol tan curt que semblen sèssils, oposades, gruixudes, amb el marge enter, verdoses a l’anvers i amb pèls a ambdues cares. Les fulles de les tiges són més curtes i més amples que les basals. Flors en verticil·lastres de 4-10 flors amb bràctees ovades acabades en punta. A la base de cada flor hi ha bractèoles linears cobertes de pèls. Flors hermafrodites i zigomorfes. Calze tubular acabat en cinc dents i pilós. Corol·la bilabiada de color groc; el llavi superior amb forma de casc emarginat i el inferior trilobat. Quatre estams. Ovari súper. Floreix de maig a juliol. Fruit és una tetraclusa, és a dir, el tetraqueni típic de les labiades. ATENCIONS: Creix en brolles, erms, prats secs i assolellats, sobre sòl preferentment calcari, pedregós, pobre, eixut i ben drenat. Una vegada establerta té pocs requeriments. UTILITZACIÓ EN JARDINERIA: Enriquirà massissos arbustius de flor amb altres espècies, parterres i les rocalles amb el seu port elegant, les fulles platejades i el groc viu de les flors. A més és una planta que atrau les abelles i altres insectes a libar el seu nèctar, que és molt dolç, aportant vida al jardí.
MULTIPLICACIÓ: És fàcil reproduir la candelera. Només cal recollir les flors seques, a finals de l’estiu, i traure les llavors abans de sembrar en un substrat lleuger. En tres o quatre setmanes hauran germinat i a la primavera ja podran plantar-se al lloc definitiu.
USOS I CURIOSITATS: en medicina populars s’empra perquè té propietats astringents, molt útil per al tractament de hemorroides, antidiarreiques i febrífugues, i es fa servir en infusió per prevenir indigestions. Abans les fulles seques impregnades d’oli s’empraven com a metxa en les llenties i cresols, d’ací el nom popular de “candelera”.
100