La família Noè

Mili

Jordi Leo

Aquesta tarda en Jordi s’ha posat a preparar la motxilla per a l’endemà. La mare exclama sorpresa: —Que bé! Però... la teva motxilla és massa plena! En Jordi respon: —Que no!

Llavors la mare obre la motxilla. Està farcida de joguines! Sobresurten pertot arreu! En Jordi explica: —Vull emportar-me les meves joguines preferides, només avui. La mare no hi està d’acord.

Mentre la mare desa les joguines al bagul, el pare porta una caixa: —Jordi, mira quina roba més maca... Era del cosí Igor. Segur que ja et ve bé! Oi que és genial per anar a l’escola?

En Jordi remena la caixa i remuga: —Bah! És una roba molt lletja. I molt gran... De sobte, se li acut una idea: —Mireu quin abric tan genial! Demà el portaré!

L’endemà al matí, en Jordi apareix amb el seu abric nou. El pare exclama sorprès: —Però... què hi portes, a les butxaques? Si són plenes de joguines! En Jordi respon: —Que no!

Per fi, en Jordi es posa una jaqueta. El pare diu: —Marxem o arribarem tard. En Jordi protesta: —És un pal anar a l’escola sense joguines. El pare el tranquil·litza: —No et faran falta.

Al pati, en Jordi llança un crit d’alegria. Ha vist la seva amiga Kiko, que duu... un superabric ple de joguines! En Jordi corre cap a ella tot cridant: —Hola, Kiko! Em deixes una joguina?