Parlar del Col·legii d’Arquitectes d’Arquitectes a Manresa Manrresa evoca evoc ev occa d’immediat la imatge de la seva seu, la Casa Lluvià, i per suposat de e laa corrent arquitectònica arquitectò ònica c del “modernisme” e” de de la que que n’és un exemple reeixit. El modernisme, tot un esclat de formes es i colors col ollor orss sorgides de la creativitat cre eat ativ ivitat dels arquitecte arquitectes es de e pr principis rincipis del segle XX, esdevé a Catalunya un referent patrimonia rin patrimonial al d’ d’es d’escala e calaa universal. Ignasi Oms, Oms, l’arquitecte de la Casa Oms Om Ca Lluvià, Llu uviià, com la resta dels seus contemporanis es va recolzar en uns u s artesans, un arte ar t saans te ns,, artistes magnífics, s, moltes mol o tes vegades en un un injust inju in just anonimat, ju anonimat, que varen fer de les arts aplicades, les puntades punt ntad nt ad des i eels ls ccompleomp om plements d’aquelless p ecces d’alta costura. A e ixíí do ix d ons escu ultors, estucadors, vidriers, ce erami mist ist stes e , fu es fusters, forja jaado dors rs,, i un lllarg larg la rg e etc tc.,., tc peces Així dons escultors, ceramistes, forjadors, etc., vaan fer possib van ble ll’esclat ’e esc scla latt de dell modern nis ism me a lles me es nos n ostr os tres tr ess tte erres. possible modernisme nostres terres. L’obra de també exemple de recerca noves materials plàsticaL’ ’ob obrra ra d e Lo LLourdes our urde es Fi Fisa sa eess ta amb mbé un ne exe xe emp ple le d e la rrec ecer ce ca constant de n ovess maneres i m aterriiaalss on on expressar exxpr pr ssa pres sarr pl plàs àssti t ca caunivers conceptual de expressiva mentt tot ment me tot e ell se seu u un u iver erss in iinterior. teriior or.. El caràcter car aràc àctter conceptu tuaal al d e la la seva obra i la la seva va força expres ssiv ssiv ss ivaa laa fan fan an candidata ccan andi an diid daata t excel·lent exce xcel el lentt el·l per Lluvià. abans, pe er a un maridatge marid dat atg ge temporal tempo p ra po rall am amb b el elss es eespais pais de la Casaa Llu uvià ià.. Lourdes Fisa, ià Fiisaa, com com aquells artistes arti ar tisste ti stes que que e esmentàvem esm e sme sm entà entà en tàve vem ve m ab ban ans, adapta espais una nova manifestació de ad dap apta la seva obra als es apta spa pais arquitectònics, eenriquint-los pais nriquint n -los os i vestint-los, vesstint-los os,, en os en u naa nov va ma m niifestacció ód e lles es aarts rts tss aaplicades. pliccad des es.. El EElss de exposició més vvitralls vi t al tr alls d e la e exp xpos xp pos osic ició ic ió e ió en n so son n l’ll’exemple exem ex em mpl ple le mé és cl cclar. a. ar Ajun Aj unta taamentt d de e Ma Manr res esa i Co Col l·le l·l legii d’A d ’Arq ’A rqui uite tectes, comp ccompartint omp par arti tint ti nt llaa se eva vvessant essaan ntt d e prom p rom omot oto ot orss de llaa cu ultur ura, eess tr ura rob ben d en ou Ajuntament Manresa Col·legi d’Arquitectes, seva de promotors cultura, troben de nou en la arquitectura que comparteixen a la Casa Llu uviàà, pe er ofe erir una una potent poten nt exposició exposici ció ci ó de LLo ou ourdes FFi isa, a, una naa de de les le e millors m llo mi lllors Lluvià, per oferir Lourdes Fisa, artistes plàstiques catalanes de l’actualitat, que to ot i la se ot eva jjo oven ntut, aatresora tres tr eso es ora una ve ora ete era rani niaa i qualita ni at q at ue e li ha h n pe p erm rmès e tot seva joventut, veterania qualitat que han permès ell reconeixement i valoració internacional de la seva se evaa obra. ob brra. a
Joan Jo oan Calmet
Enric En nric ric Ma Masana asa sana na
Regidor Re egidor de Cultura de l’Ajuntament l’A Ajun ntamentt d de eM Manresa anressa
De ega Delegat Dele g t de d del el Ba Bag Bages-Berguedà ges-Be ges Berg r ue edàà del dell Col·legi Col C ol·l·leg legi d’Arquitectes d ’Ar A qu q iteccte tess de de Catalunya Caatal alun u yaa