Issuu on Google+

LOURDES FISA Melodies de llum


Trama urbana I, 2013. Detall . Vidre gravat a l’àcid i pintura d’esmalt vitrificada. 180x321 cm


LOURDES FISA Melodies de llum A l’arquitectura, al Modernisme, al passat, present i futur, a les melodies de llum...

Del 12 de setembre al 12 d’octubre de 2013

Casa Lluvià. C/ Arquitecte Oms, 5. 08242 Manresa. T. 93 875 18 00 Horaris: Dilluns i dimarts de 11 a 13 h. Dimecres, dijous i divendres de 11 a 13 h i de 18 a 20.30 h. Dissabte de 18 a 20.30 h.

Renéixer com la flor, 2006-2013. Detall. Tècnica mixta en fibra de vidre. 210x137 cm.


Parlar del Col·legii d’Arquitectes d’Arquitectes a Manresa Manrresa evoca evoc ev occa d’immediat la imatge de la seva seu, la Casa Lluvià, i per suposat de e laa corrent arquitectònica arquitectò ònica c del “modernisme” e” de de la que que n’és un exemple reeixit. El modernisme, tot un esclat de formes es i colors col ollor orss sorgides de la creativitat cre eat ativ ivitat dels arquitecte arquitectes es de e pr principis rincipis del segle XX, esdevé a Catalunya un referent patrimonia rin patrimonial al d’ d’es d’escala e calaa universal. Ignasi Oms, Oms, l’arquitecte de la Casa Oms Om Ca Lluvià, Llu uviià, com la resta dels seus contemporanis es va recolzar en uns u s artesans, un arte ar t saans te ns,, artistes magnífics, s, moltes mol o tes vegades en un un injust inju in just anonimat, ju anonimat, que varen fer de les arts aplicades, les puntades punt ntad nt ad des i eels ls ccompleomp om plements d’aquelless p ecces d’alta costura. A e ixíí do ix d ons escu ultors, estucadors, vidriers, ce erami mist ist stes e , fu es fusters, forja jaado dors rs,, i un lllarg larg la rg e etc tc.,., tc peces Així dons escultors, ceramistes, forjadors, etc., vaan fer possib van ble ll’esclat ’e esc scla latt de dell modern nis ism me a lles me es nos n ostr os tres tr ess tte erres. possible modernisme nostres terres. L’obra de també exemple de recerca noves materials plàsticaL’ ’ob obrra ra d e Lo LLourdes our urde es Fi Fisa sa eess ta amb mbé un ne exe xe emp ple le d e la rrec ecer ce ca constant de n ovess maneres i m aterriiaalss on on expressar exxpr pr ssa pres sarr pl plàs àssti t ca caunivers conceptual de expressiva mentt tot ment me tot e ell se seu u un u iver erss in iinterior. teriior or.. El caràcter car aràc àctter conceptu tuaal al d e la la seva obra i la la seva va força expres ssiv ssiv ss ivaa laa fan fan an candidata ccan andi an diid daata t excel·lent exce xcel el lentt el·l per Lluvià. abans, pe er a un maridatge marid dat atg ge temporal tempo p ra po rall am amb b el elss es eespais pais de la Casaa Llu uvià ià.. Lourdes Fisa, ià Fiisaa, com com aquells artistes arti ar tisste ti stes que que e esmentàvem esm e sme sm entà entà en tàve vem ve m ab ban ans, adapta espais una nova manifestació de ad dap apta la seva obra als es apta spa pais arquitectònics, eenriquint-los pais nriquint n -los os i vestint-los, vesstint-los os,, en os en u naa nov va ma m niifestacció ód e lles es aarts rts tss aaplicades. pliccad des es.. El EElss de exposició més vvitralls vi t al tr alls d e la e exp xpos xp pos osic ició ic ió e ió en n so son n l’ll’exemple exem ex em mpl ple le mé és cl cclar. a. ar Ajun Aj unta taamentt d de e Ma Manr res esa i Co Col l·le l·l legii d’A d ’Arq ’A rqui uite tectes, comp ccompartint omp par arti tint ti nt llaa se eva vvessant essaan ntt d e prom p rom omot oto ot orss de llaa cu ultur ura, eess tr ura rob ben d en ou Ajuntament Manresa Col·legi d’Arquitectes, seva de promotors cultura, troben de nou en la arquitectura que comparteixen a la Casa Llu uviàà, pe er ofe erir una una potent poten nt exposició exposici ció ci ó de LLo ou ourdes FFi isa, a, una naa de de les le e millors m llo mi lllors Lluvià, per oferir Lourdes Fisa, artistes plàstiques catalanes de l’actualitat, que to ot i la se ot eva jjo oven ntut, aatresora tres tr eso es ora una ve ora ete era rani niaa i qualita ni at q at ue e li ha h n pe p erm rmès e tot seva joventut, veterania qualitat que han permès ell reconeixement i valoració internacional de la seva se evaa obra. ob brra. a

Joan Jo oan Calmet

Enric En nric ric Ma Masana asa sana na

Regidor Re egidor de Cultura de l’Ajuntament l’A Ajun ntamentt d de eM Manresa anressa

De ega Delegat Dele g t de d del el Ba Bag Bages-Berguedà ges-Be ges Berg r ue edàà del dell Col·legi Col C ol·l·leg legi d’Arquitectes d ’Ar A qu q iteccte tess de de Catalunya Caatal alun u yaa


Pàgina anterior Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts de fuga, 2013 Tècnica mixta sobre fusta 150x150 cm


Melodies de Llum

Lourdes, més que caminar, saltironeja per entre les grans vidrieres que prepara per a ser exposades en els finestrals i el pati de la Casa Lluvià, aquella petita gran torre residencial que l’arquitecte modernista de la ciutat, Ignasi Oms, va projectar en una zona senyorial i transitada pels volts de 1909. Recorre els contorns i toca sense por la massa vítria amb els seus dits llargs d’artista, segura que a la calor que desprèn d’un entusiasme i d’una convicció nascuda de l’experiència ininterrompuda d’unes quantes dècades no li farà mal. Els colors purs, càlids, s’entremesclen amb els freds d’uns gravats a l’àcid treballats a consciència en una aparença arbitrària, capritxosa, impulsiva o intuïtiva; però tot està controlat. Lourdes pensa en el marc arquitectònic que ha de rebre la seva obra artística, exultant en un medi exultant. Tres grans vitralls faran de tríptic de la finestra coronella que Oms va dissenyar per a una casa de parets d’esgrafiats, flors i colors. Lourdes no es queda enrere. Intenta dialogar amb l’obra feta i crear-ne la pròpia, dotant-la d’una llum i uns colors inèdits que obligaran a mirar la Casa Lluvià amb uns altres ulls, com si es tractés d’una vidriera gòtica o, també, d’una vidriera modernista.


El nou repte que té al davant, que és el resultat d’una trajectòria iniciada amb la tècnica del gravat i seguida de la pintura i de l’experimentació, gairebé tossuda, amb materials insospitats que ella converteix en transparents, lumínics, la fa emprendre una aventura que no té límits. Les dues enormes vidrieres que ha de col·locar en el petit jardí de la Casa Lluvià sembla que les treballa sense esforç, amb rapidesa etèria i amb ull clínic alhora, amb un esperit jove que li surt del cor i de l’ànima. Pensa i repensa com ha d’acabar l’obra; manipula plecs de fulls i de bombolles tacades dels colors que ha fet servir per impregnar de sentit lumínic i translúcid les macles crista·lines. La fàbrica Vidriera del Cardoner li dóna la possibilitat d’experimentar sens fi en aquesta nova obra d’art, on el joc de la tècnica del gravat i de l’esmalt sobre la capa de vidre crea expectatives, si més no, imprevisibles. Tot és imprevisible en Lourdes Fisa, per a ella mateixa i per a l’espectador. Al taller, ja té preparades altres obres, potser més conegudes, però igualment sorprenents. Ella sorprèn a cada moment amb una idea, una explicació. Torna a recórrer amb la ment els espais que contindran les obres de menor volum, i les distribueix monogràficament i temàtica amb la voluntat d’anar obrint el visitant a noves sensacions, noves troballes. Les caixes de fibra de vidre, de tons càlids, terrossos, es tornen fars de llum amb l’única incidència d’una bombeta. La torratxa de la Casa Lluvià, també la convertirà en un far lluminós que es podrà percebre de lluny a les nits. L’obra pictòrica sobre tela acaba d’arrodonir el llegat de l’artista. Pinzellades de tons i de formes, més concretes unes que altres, avancen cap al procés d’abstracció que està en la base de la creació artística. Hi ha un denominador comú en la majoria de les peces: l’estructura arquitectònica, que plana sobre les superfícies llises o rugoses en una composició geomètrica que ha de donar resposta al marc arquitectònic; fins i tot l’estructura urbanística en alguns casos, com en certa vidriera, també respon a una trama urbana indecisa, barreja o fruit d’un mapa de Manresa que és conseqüència de la juxtaposició del tortuós urbanisme medieval i de l’ortogonal contemporani, on Lourdes s’inspira sense prejudicis. Perquè Lourdes transmet, a través de la línia corba o recta, l’opacitat o la transparència, el blanc o el negre o la policromia, el ritme i la fluïdesa, la realitat i la il·lusió, tot un univers de llum, espai, proporció, color i emoció. Una melodia o unes melodies de llum. Raquel Lacuesta Doctora en Història de l’Art


Trama urbana I, 2013. Vidre gravat a l’àcid i pintura d’esmalt vitrificada. 180x321 cm


Instal·lació al pati de la Casa Lluvià


Instal·lació al pati de la Casa Lluvià


LOURDES FISA Melodies de llum

Activitats durant l’exposició: Visita guiada amb l’artista Dijous 3 d’octubre, a les 7 de la tarda Més informació www.lourdesfisa.com

Organitza:

Trama urbana II, 2013. Detall Vidre gravat a l’àcid. 180x321 cm Imatge portada i contraportada: Punts de fuga, 2013. Detall Tècnica mixta sobre fusta. 150x150 cm

Col·labora:

VALLS GERMANS, S.L. vidres-- sanitaris—aluminis


Trama urbana II, 2013. Vidre gravat a l’àcid i pintura d’esmalt vitrificada. 180x321 cm



Lourdes Fisa - Melodies de Llum