Grozni

EUROPA-MÓN

Una dona caminant entre les vies del tramvia, el 2000, a Grozni, devastada per la guerra que va patir la dècada dels noranta. / EPA

«El que sigui me NATÀLIA BORONAT

«S

i no ha vist Grozni, no ha vist el Caucas; la capital txetxena és la perla de la regió», exclama Irina Mukhamédovna, una metgessa de la veïna Kabardino-Balkària que treballa a Txetxènia, mentre l’autobús va passant els controls policials que separen les repúbliques nordcaucasianes de la Federació de Rússia.

«Només cal posar-se faldilla i un mocador al cap, perquè, això sí, a Txetxènia tens més ganes de sentir-te femenina, ja que saben apreciar la bellesa», m’aconsella Mukhamédovna mentre em mira de reüll els texans. La metges-

Grozni es va refent dels conflictes bèl·lics i es converteix en una ciutat moderna

36 • PRESÈNCIA • De l’11 al 17 de gener del 2013

sa, però, no vol entrar a parlar del dress code que el president txetxè, Ramzan Kadírov, ha imposat a les institucions estatals i que estableix que les dones han d’anar amb els cabells tapats, màniga tres quarts com a màxim de curta, poc escotades i faldilla per sota del genoll. Al carrer, al 2010, hi va haver diversos casos de noies a qui van disparar pintura pel fet d’anar vestides de forma massa agosarada. La tardor del 2012 la majoria de dones de Grozni anaven amb faldilla i n’hi havia que portaven el tradicional mocador txetxè, d’altres el hijab, per tapar-se més el coll i el clatell, i d’altres anaven amb el cap desco-

bert.

L’avinguda de Putin és l’artèria principal de Grozni, un carrer que per l’arquitectura recorda Sant Petersburg i que va quedar completament destruït durant les guerres del 1994-1996 i del 1999-2000, quan Moscou va intentar recuperar el control de la república secessionista. De fet, la segona guerra no es va donar per acabada fins l’abril del 2009, quan es va aixecar el règim d’operació antiterrorista, que és com el Kremlin l’havia batejat.

La primera guerra es va saldar amb uns 50.000 morts i uns quants centenars de milers de refugiats, i de la segona no es co-

Uns joves davant la Casa de la Premsa, al centre de Grozni, on es poden observar blocs d’edificis nous i cotxes estacionats. / N. BORONAT

nys la guerra» Xocs de lleis en perjudici de les dones neixen les xifres exactes. Aquest carrer abans es deia avinguda de la Victòria, però se li va canviar el nom en senyal d’agraïment a l’home fort de Rússia que, oficialment, és qui va pacificar la regió. Satsita Israílova recorda l’horror que va sentir el 5 de febrer del 2000 quan va sortir al carrer després d’haver-se refugiat dels bombardejos cinquanta-sis dies en un soterrani: «Tot estava destruït, les cases, l’asfalt, els arbres... i els carrers estaven plens de cadàvers.»

Israílova és la directora de la biblioteca municipal de l’avinguda de Putin, número 22, que, com totes les biblioteques de

Grozni, va ser completament cremada. «Em vaig dedicar a anar per les escombraries i per les ruïnes de tota la ciutat recollint llibres, era la meva forma de protesta contra una guerra tan absurda», explica. «Tothom em deia que estava boja, fins i tot una vegada uns soldats russos se’n van riure i jo els vaig dir que quan ells marxessin la gent tornaria a les biblioteques», recorda emocionada.

L’avinguda de Putin, plena de cafeteries amb wi-fi, cotxes, restaurants de diferents tipus de cuines, botigues de moda, edificis en construcció, botigues de roba musulmana, desemboca a

L’advocada Arubika Guelaieva, de l’organització Dignitat Femenina de Grozni, explica que el problema principal amb què es troben a l’hora de defensar les dones, sobretot en els casos de poligàmia i maltractes, és que a Txetxènia el sistema de lleis és complicat. Oficialment se segueix la legislació russa però hi ha molta influència de la religió, la xaria, i també dels costums i tradicions txetxenes, l’edat, i els homes, que són els qui tenen el poder, s’emparen en allò que els convé més.

la mesquita Cor de Txetxènia, la més gran de Rússia, construïda a finals dels 2000 enmig d’un renaixement de l’islam que també s’ha viscut en altres repúbliques nord-caucasianes. El teló de fons de la mesquita és Grozni City, un complex de gratacels d’entre 18 i 40 pisos d’alçada d’habitatges, oficines i un hotel on l’habitació costa de 100 a 200 euros. A continuació, comença la majestuosa Avinguda A.X. Kadírov, en honor a l’antic president txetxè i pare de l’actual, l’antic muftí de la Txetxènia independent que a la segona guerra es va passar al bàndol dels federals i va ser cap de facto de la república del 2000 De l’11 al 17 de gener del 2013 • PRESÈNCIA • 37

EUROPA-MÓN LA RECONSTRUCCIÓ DE GROZNI

La mesquita Cor de Txetxènia i Grozni City, una imatge feta des de l’avinguda de Putin de la capital de Txetxènia. / N. BORONAT

al 2004, fins que va morir en un atemptat.

«Tot el que es veu ara a la ciutat és mèrit de Ramzan, tot i que a vegades utilitza mètodes molt durs i se li pot criticar que encara ha fet poc pel benestar de la gent», reconeix Israílova. Per a aquesta bibliotecària, però, després d’haver passat els horrors de dues guerres, «ara puc arribar tranquil·lament a les 12 de la nit a casa i només per això a Grozni ja hi estic molt bé». Grozni era una ciutat industrialment rica i geopolíticament important i Israílova està convençuda que «la causa de la guerra va ser econòmica, perquè va ser un intent de canviar el repartiment del petro-

«Recollir llibres era la meva forma de protesta contra la guerra» «Si no has vist Grozni, no has vist el Caucas; és la perla de la regió»

38 • PRESÈNCIA • De l’11 al 17 de gener del 2013

li txetxè i de les refineries».

De tant en tant, es veuen cartells de «Gràcies, Ramzan», perquè ningú no s’oblidi que el president, a qui els activistes acusen de nombroses violacions dels drets humans, és l’impulsor d’aquesta ciutat tan moderna i del programa Grozni sense rastres de la guerra, pel qual des del 2009 s’ha dut a terme una ràpida reconstrucció de la ciutat. Txetxènia viu de les dotacions del centre federal i l’economia es va refent molt lentament després de la destrucció total durant la guerra. A més de Kadírov fill, per tota la ciutat hi ha retrats de Kadírov pare, el president rus, Vladímir Putin, i l’actual primer ministre,

Dmitri Medvédev.

L’avinguda de Putin acaba en un parc flanquejat per un monument estrany dedicat «als periodistes morts per la llibertat d’expressió». El centre de Grozni està impecablement net, no es veu ni una burilla pel carrer. De fet, fumar està molt mal vist i beure, no és que estigui prohibit oficialment, però a Txetxènia regeix una mena de llei seca i a primera vista, sense tenir contactes o conèixer les botigues concretes on et venen les ampolles amagades en una bossa negra, no es pot comprar alcohol.

A la part central de l’avinguda de Putin hi ha una plaça amb el teatre, el nou museu d’història i

Sortida del mercat. A dalt, a la dreta, la mesquita Cor de Txetxènia. A baix, cartell de Putin i Kadírov, considerat un dels artífexs de la pau. / N.B.

L’ascens de Putin al Kremlin la imponent biblioteca nacional en construcció. Dues noies molt arreglades seuen tranquil·lament al costat de la font i expliquen que sí, que encara hi ha molts problemes, però després de tot el que han passat ara accepten «el que sigui menys la guerra».

Uns metres més enllà de la plaça, l’entrada a l’oficina de l’organització de defensa dels drets humans Memorial, on hi ha penjat un retrat de Natalia Estemírova, treballadora d’aquesta ONG assassinada al 2009, recorda que hi ha molts Grozni.

Oficialment Kadírov gairebé ha aconseguit reprimir la insurgència islamista, que de les idees

independentistes inicials va anar derivant cap a la lluita per la creació d’un emirat al Caucas regit per la xaria, i és cert que actualment hi ha menys atemptats que a les veïnes Ingúixia, Daguestan i Kabardino-Balkària.

Els defensors dels drets humans, però, expliquen que a Txetxènia hi continua havent desaparicions de gent, tot i que molt menys que abans, sobretot joves innocents de 18 a 30 anys a qui torturen i obliguen a reconèixer que col·laboren amb la insurgència. Però el més alarmant, segons alguns activistes, és el fort retrocés que han sofert els drets de les dones els darrers anys. Svetlana Gànuixkina, cap de l’organitza-

Vladimir Putin feia poc que era primer ministre i l’octubre del 1999, en resposta a la invasió del Daguestan per part de radicals islamistes relacionats amb Txetxènia i als sospitosos atemptats a cases a diferents ciutats russes, darrere dels quals alguns hi veuen l’ombra dels serveis secrets russos, les tropes federals van entrar a Txetxènia. Les televisions pro Kremlin van crear una imatge d’un Putin salvador, capaç de posar ordre al caos dels anys noranta.

El març del 2000 esdevindria president.

ció Acció Civil i nominada en diverses ocasions al Nobel de la Pau, explica a Moscou que «a Txetxènia passen barbaritats, perquè Kadírov, per exemple, pot posseir qualsevol dona i si això es tapa amb un matrimoni temporal, encara, però si no, després els germans o els cosins la maten».

Segons Gànuixkina, els kadírovtsi (les forces del president) abusen, violen i maltracten les dones amb tota impunitat i aquest comportament serveix de model per altres homes. Gànuixkina té una teoria segons la qual molts homes, després de la guerra, carreguen les seves frustracions contra les dones.

De l’11 al 17 de gener del 2013 • PRESÈNCIA • 39