Cynthia
22 La papallona
a
b
e
c
d
f
Fotos: (a) Dos ous i una larva de primer estadi sobre fonoll; larves (b) de tercer estadi i (c) de cinquè i darrer estadi; (d) larva melànica de cinquè estadi; (e) pupes hivernants amb les dues coloracions, verda i marró; (f) dos mascles en un abeurador (fotografies: a i e, J. Jubany; b, J.M. Sesma; c, J.C. Vicente Arranz; d, J. Clavell; f: J. Piqué).
22
Tullberg, B.S., Merilaita, S. & Wiklund, C., 2005. “Aposematism and crypsis combined as a result of distance dependence: functional versatility of the colour pattern in the swallowtail butterfly larva”. Proc. R. Soc. B, 272: 1315-1321.
23
Wiklund, C., 1975. “Pupal colour polymorphism in Papilio machaon L. and the survival in the field of cryptic versus non-cryptic pupae”. Tr. R. Entomol. Soc. London, 127: 73-84.
24
Shaw, M.R., Stefanescu, C. & van Nouhuys, S., 2009. “Parasitism of European butterflies (Hesperioidea and Papilionoidea)”. In: Ecology of butterflies in Europe (Settele, J., Shreeve, T.G., Konvicka, M. & Van Dyck, H., ed.). Cambridge University Press, pàg. 130-156.
25
Scott, J.A., 1970. “Hilltopping as a mating mechanism to aid the survival of low density species”. J. Res. Lepid., 7 (1968): 191-204.
En el cas de les pupes, que a diferència de les larves no són rebutjades pels ocells insectívors,20 el principal mecanisme defensiu radica en la coloració críptica. Les dues coloracions, verda i marró, coincideixen normalment amb la coloració de fons de l’indret que ha estat escollit per a la pupació (foto e). Experimentalment s’ha demostrat que aquest comportament ajuda a reduir les pèrdues per predació i que, per tant, incrementa la supervivència.23 D’altra banda, s’ha observat en diverses ocasions com els adults són capturats en vol i depredats per abellerols, Merops apiaster. La reina de la ruda també és atacada per diversos parasitoides. Entre els més regulars es poden destacar dos parasitoides especialistes: el dípter taquínid Buquetia musca i l’himenòpter icneumònid Trogus lapidator, que ataquen les larves (encara que el segon emergeix de la pupa); i dos parasitoides generalistes: l’himenòpter icneumònid Pimpla rufipes i l’himenòpter calcídid Pteromalus puparum, que ataquen les pupes.24
Tendències poblacionals La reina de la ruda és una de les papallones més comunes i esteses de la nostra fauna, per bé que rarament es presenta de forma abun-
dant. Les poblacions mantenen gairebé sempre densitats baixes, un factor que teòricament podria haver afavorit el comportament de hilltopping com a mecanisme efectiu per a la trobada dels dos sexes.25 Tanmateix, dins d’aquesta abundància moderada, la reina de la ruda ha mostrat a Catalunya un lleuger descens significatiu entre 1994 i 2010 (fig. 5). Caldrà veure si aquesta aparent regressió es confirma amb les dades dels propers anys o, contràriament, les oscil·lacions s’equilibren al voltant del valor inicial de la sèrie. En principi, és una papallona poc sensible als canvis que està patint el territori, almenys en comparació amb altres espècies amb requeriments d’hàbitat molt més estrictes i caràcter molt més sedentari. D’altra banda, es desconeix fins a quin grau la població catalana es veu reforçada amb l’arribada de migradors d’origen més meridional, i com afecta això la dinàmica general de l’espècie al nostre país. Al conjunt d’Europa, la reina de la ruda és també una espècie comuna. Encara que en alguns països s’ha suggerit una tendència regressiva de l’espècie, en general es considera una papallona estable. Constantí Stefanescu