Llibret Falla El Portal Sueca 2018

Page 1



EDITA: Associació Cultural Falla El Portal DIPÒSIT LEGAL: V-657-2004 TIRADA: 400 exemplars DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Lucina González Domínguez Josep Osca López DISSENY I MAQUETACIÓ: Anabel Calderón Martorell IMPRESSIÓ: Digiprint CORRECCIÓ DE TEXTOS: Lucina González Domínguez GESTIÓ PUBLICITÀRIA: Antonio Niclós Segura Xavi Pérez Fenoll Escarlata Fortea Ferri Pio José Lledó Ferrando

fallaelportal.blogspot.com El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. L’associació Cultural Falla El Portal no s’identifica necessàriament amb les opinions dels articles d’aquest llibre

FOTOGRAFIES: Associació Cultural Falla El Portal COL·LABORACIONS LITERÀRIES: Lucina González Domínguez Miquel Grau Benedito Mossén Andrés de Sales Ferri Chulio Escarlata Fortea Ferri Josep Osca López Jorge Vayà Savalls Rafa Blai AGRAÏMENTS Empreses col·laboradores Pau Roselló Pascual Marta Simeón


P.5 Salutació del President P.4 Acta del nomenament

P.9 Monument gran

P.7 Fallera Major

P. 13 Fallera Major Infantil

P. 17 Comissió

P.11 Salutació P. 15 Monument infantil President Infantil

P. 18 Cort d’honor

INDEX P. 19 Comissió infantil

P. 21 Nous portalerets

P. 20 Cort d’hornor infantil

P. 23 Entrevista Fallera Major 2017

P. 22 Programa d’actes

P. 27 Entrevista P. 47 President Infantil Evolucionant 2017 amb la festa P. 25 Entrevista Fallera Major P. 30 Fotos Infantil 2017


Acta

Segons el Punt 5é de l’acta del dia 28 d’abril de 2017, diu així: Es presenten oficialment en la Reunió Ordinària els qui seran els nostres Representants 2018. F.M.I. : xiqueta MARTA PINA I GARCÍA P.I. : xiquet IVÁN PINA I GARCÍA F.M. : senyoreta MARTA NAVARRO I BENEDITO Tots tres foren ovacionats per la comissió amb un fortíssim aplaudiment, i seguidament, es va fer un brindis en el seu honor.

El Secretari

4


P

io José Lledó Ferrando President 2018

Benvolguts amics, veïns, falleres i fallers: per primera vegada tinc l’honor de poder dirigir-me a tots vosaltres. Per a mi ha segut com un somni poder ser el president de la Falla El Portal i espere poder estar al nivell que la nostra falla es mereix. Voldria que les meues primeres paraules anaren per a la comissió: M’agradaria donar-vos a tots les gràcies per haver confiat en mi per dur endavant aquesta tasca, una tasca, que sense l’ajuda de tots vosaltres no seria possible, ja que la falla som tots i entre tots fem la falla. Aquest any, és un any importantíssim per a la nostra comissió, ja que ens donen la màxima recompensa que pot rebre qualsevol falla o faller, el bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants, una feina gens fàcil, ja que des de la fundació de la comissió a l’any 1973, hem passat per bons i difícils moments, però sempre hem demostrat que davant les adversitats els fallers del Portal ens hem crescut i gràcies a eixa manera de ser, ara podem gaudir del treball ben fet, no sols aquest exercici, sinò de tots els exercicis anteriors. Per altra banda, hem demostrat que estem fets d’una pasta especial, defensem la festa dels valencians per excel·lència, ja que malgrat els durs anys que hem passat per culpa de la crisi, hem estat sempre portant endavant la nostra festa, retallant-nos d’altres llocs per continuar gaudint de ser faller i poder continuar sentint eixe olor a pólvora que tant ens agrada, fent possible el plantar eixos monuments, que fa que la nostra plaça tinga una bellesa especial i que tan sols uns dies després acabaran convertits en cendra. El veure els ulls plens de llàgrimes de les nostres falleres, amb sentiments contraposats, ja que en eixe moment acaba el somni d’eixes xiques que han segut les màximes representants de la nostra comissió, les nostres falleres majors, però donant l’inici del somni a les que ho seran el pròxim any. Un altre moment molt especial, és el que es sent, al que per a mi és l’acte més bonic, a l’ofrena a la patrona de tots els suecans i poder veure des de darrere de tot, el carrer Mare de Déu ple de falleres i fallerets de la nostra comissió i al fons el nostre estendard, per a acabar en eixe corredor que fem per aplaudir a nostres falleres majors, per a mi no existeixen paraules per a descriure eixe sentiment, simplement l’has de viure. Per últim, també aprofitar aquestes línies, per a convidar tots els veïns a que gaudiu de la nostra festa, ja que els fallers, estem els 365 dies de l’any posant molt d’esforç, per poder acabar a eixa setmana que tots esperem. I per anar acomiandant-me de tots vosaltres sols em queda dir-vos, que vos espere al nostre cau, ja que sempre tindreu les portes obertes. VISCA LA FALLA EL PORTAL, VISQUEN TOTS ELS FALLERS QUE LA COMPONEN

I VISQUEN LES NOSTRES FALLERES MAJORS!!!



M

arta Navarro i Benedito Fallera Major 2018

SOMIES DIES “D’ESTRELLES” ENCESES PER LES FLAMES DEL FOC, JUNT A UNA FALLA, AL PORTAL DE CULLERA, DE LA QUE ERES FALLERA MAJOR.

SOMRIURÀS JOIOSA ALS TEUS DIES I CADA MOMENT MÉS JOIÓS SERÀ PER A TU NOVA VIDA D’UN PRESENT D’ENCÍS NOVEDÓS.

LA LLUM ENLLUERNA ELS TEUS ULLS I OMPLI DE GOIG EL TEU COR: SOMIES DIES “D’ESTRELLES”, COMPARTINT UNA GRAN GERMANOR.

I EN L’OFRENA A LA VERGE DE SALES PORTA EL TEU RAM BEN PRECIÓS ELS PROJECTES DE VIDA QUE ELLA BENEIRÀ DE TOT COR.

EL COR ET BATEGA ALEGRIES I ENS MIRES AMB SATISFACCIÓ: REPRESENTES EL MILLOR D’UNA FALLA JUNT A LA JOVE CORT D’HONOR. A LA SETMANA FALLERA AL PORTAL TENS AL TEU COR: SIGUES A TOTS ALEGRIA, IL•LUSIÓ D’UNA “ESTRELLA” MAJOR.

ABANS QUE CREME LA FALLA TINDRÀS BEN ENCESA LA LLUM DEL FUTUR MÉS ESPLÈNDID, QUE MANTINGA VALENT L’ESPERIT. I TORNARÀS CADA DIA A LA VIDA SATISFETA PER QUAN HAS VISCUT AMB GOIG COMPLET D’ALEGRIA QUE PER FI, HAS TINGUT. MOSSÉN ANDRES DE SALES FERRI CHULIO.




Artiste Faller: David Clari Lema: Conqueridors Autor: Rafa Blai

Dalt El braser i la Lluna donen força Als dos grans conqueridors, I sense buscar una “corda” Van a traure el seu valor. Cristòfol Colom, un navegant, Per als mars sense cap “fi” Ell sempre anava “conquistant,” Per tot un gran i bon “infinit” Si parlem de Hernán Cortés També s’apoderava de tot, El que per a ell no era revés, Ni tampoc un gran “fons”. Escena 1ª Una parella de ben enamorats Demostraven en el seu temps, Que no era un gran desbarat, Lo que demostraven a la gent. Julieta, loca per Romeu, I Romeu desesperat per ella, Volia aconseguir-la en “garbeo”, Abans que ella es faça vella.

I si diguem Romeu de Julieta Estava per ella desesperat, Ella, mai estava molt quieta, Perquè el volia al seu costat. 2ª Mira al “moro” el “cristià” I es pregunta per a ell, Aquest moro què voldrà? Arrancar-me a mi la “pell”. El moro contestant , li diu: “sóc una persona molt sana”, I vull ser un gran viu, Com a persona humana. 3ª El conqueridor vol desafiar Al que li mostra l’espasa, I només fan que parlar, Per a que ningú es “desfaça” Aquestos només fan que parlar I si diguem “no és la veritat”, A la fi de tot ells van acabar, Tenint una bona amistat.

4ª A ell, li diu “Doña Inés”… D. Juan, D. Juan os “imploro”, No em deixes ningún revés, Perquè jo, de veres te “adoro”. I ell a “Doña Inés” li diu: Eres Inés de l’ ànima meua, Mentre jo estiga ben viu, Confie que el món em crega. Com a final de la Falla Direm dels conqueridors, Si ningú d’ells ens falla, Es perque són els millors.


I

ván Pina i García

President Infantil 2018

Fallerets i Falleretes de El Portal, enguany estic destinat a representar la nostra Comissió Infantil i podreu vore, de segur, que jo ho ficaré tot de la meua part per a que la nostra falleta continue igual o millor que fins avuí, tant en germanor com en la festa. Espere també, que Marta, la meua germaneta i aleshores la meua Fallera Major Infantil, amb la vostra companyia i la meua presència, estiga ben contenta durant tots estos dies de falles que ens esperen. Vull convidar a tot el nostre veïnat a gaudir de la festa i demanar a tota la meua comissió que vinga a participar de tots els actes i tots els jocs que hi han preparats per a nosaltres. Agrair, des d’ací, a la meua família l’esforç que estan fent per a que la meua germaneta i jo pugam gaudir d’este somni, i com no, donar les gràcies també a tots els fallers i col.laboradors de la Falla El Portal pel sacrifici desinteressat en que ens ajuden. Bones falles a tots.



M

arta Pina i GarcĂ­a

Fallera Major Infantil 2018 Eres eixa fallereta com ben poquetes hi han la que ix a tots els actes i participa en tot el que fan I es que tu en el fallerio sempre ens has demostrat que l’estendard d’esta falla al teu coret el dus guardat I somniaves ser un dia reineta de la xicalla i representar per tot arreu la teua volguda falla Pues ja arribat eixe moment per a tu tan especial de ser Fallera Major Infantil de la Falla El Portal




Artiste: David Clari Lema: Atraccions Autor: Rafa Blai La xiqueta al tobogan vol pujar ella i divertir-se, el xiquet que està davant, d’ella molt vol somriure. Ella, tanca el seu “ull” a tots, per vore si a tots enganya, encara que ella molt els fot, diu: que ningú “s’estranya”. L’altre xiquet vol pujar i ella quasi no el deixarà, i per molt que el fa plorar, ella mai es queixarà. El bomber la planta rega i no vol ell apagar el foc, i encara que ningú ho crega, ell no vol caure en un “clot”. La parella al banc estan mirant a tots els xiquets, però sempre estan pensant, qui no vol jugar, mai està quiet.


COMISSIÓ FALLA EL PORTAL 2018 PRESIDENT Pio José Lledó i Ferrando VICE-PRESIDENTS Marcos Almazán i Moreno Óscar Tomás i Pérez Juanjo López i Ortells María Planells i Pérez Josep Osca i López Manola Sánchez i Bosch ASSESSORS Àngel Calzado i Sigüenza Francisco López i Benadero

DELEGATS DE PLAYBACK Josep Osca i López Geno Castelló i Soriano JUNTA LOCAL FALLERA Alfredo Planells i Benedito Julio Guarinos i Belenguer DELEGATS DE INFANTILS Antonio Enamorado i Albiach Anabel Calderón i Martorell DELEGATS DE CAU FALLER

Xavier Pérez i Fenoll Dolores Martorell i Fecé SECRETARI Antoni Montón i Martí Jorge Vayá i Savalls Àngel Calzado i Llopis VICE-SECRETARI Lucia González i Llopis Paula Nieves Nieves Manola Fayos i Hueso Pepe Sapiña i Bravo TRESORERIA I COMPTABILITAT Ximo Gómez i Moreno José Blas Tomás i Pérez Gemma García i Valdés Escarlata Fortea i Ferri Sari Pérez i Martí DELEGATS D’ESPORTS Nacho Viadel i Antón PROTOCOL, ESTATUT, REGLAMENT Sonia Ferrando i Llopis I ARXIU Yasmina Guarinos i Sánchez Carmina Burguera i Pons Carles Grau i Piqueres MªJosé Villagrasa i Ribes Finita Ortells i Pérez DELEGATS DE CUINA Joan Vicent Soriano i Torremocha Víctor Palacios i Martí Lucina González i Domínguez Josevi Peiró i Matoses Isabel Osca i López Ramón Viadel i Bayo Pascual Ferrando i Climent ACTIVITATS DIVERSES I FESTES Àngel Calzado i Sigüenza Ramón López i Oviedo Jordi Martínez i Gutierrez Rogelio Sancho i Bolufer Vicente Redondo i Zamorano Pau Franco i Badenes Santi Figueres i Sapiña Cristian Guarinos i Sánchez RAL·LY Vicent Beltrán i March Vicent Moncho i García Juan Bautista Ortells i Montón Robert Guillem i Melero

VOCALS Josep Daniel Aguilar i Campins David Alabau i Carbó Josep Alarte i Rebull Paco Almor i Mauro Miguel Angel Astillero i Pizcueta Josep Benedito i Fuster Juan Burguera i Claver Salvador Calatayud i Acevedo Jose Manuel Caplliure i Piera Alvaro Catalá i Capellino David Clari i Chirivella Emilio Dauden i López Antoni Enamorado i Albiach Josep Xavier Fernández i De Gracia Juan Antonio Ferrando i San Bartolomé Roberto Forquet i Doménech Manuel Franco i Álvarez Josep Lluis Grau i Campins Miquel Grau i Benedito Cristian Guarinos i Sánchez Jose Manuel Gutiérrez i Gutiérrez Francesc López i Ortells Josep Daniel López i Martínez Miquel Martorell i Vidal Mario Matoses i Llopis Antoni Montón i Tomás Paco Navarro i Cano Ignasi Navarro i Canet Juan Antonio Navidad i París Juanba Ortells i Montón

Edgar Parrell i Palomares Juan Carlos Pascual i Baldoví Xavier Pedralva i Ortells Saül Porcar i Olegario Jesus Ramirez i Rodelgo Ivan Ribera i Arnau Ivan Rodríguez i Planells Julian Sáez i Vercher Marcos Salvador i Roselló Vicent Sanxis i Climent Vicent Solves i Laserna Sergi Tomás i Pérez Manolo Vázquez i Catalá Manolo Vázquez i Pons Vicent Carles Vercher i Lledó Ximo Vèrnia i Baldoví Ramon Viadel i Bayo

17


CORT D’HONOR FALLA EL PORTAL 2018 Fallera Major: Marta Navarro i Benedito

Christel Aguilar i Molinero Tere Alapont i Molinero Lorena Alonso i Campello Pilar Antón i Andrés Inmaculada Beltrán i March Sari Benedito i García Vanesa Blasco i Llodrà Claudia Boix i Sanfélix Ylenia Boix i Sanfélix Eva Bolufer i Cuquerella Ana Burguera i Pons Andrea Burguera iBrines Carmina Burguera i Pons Marta Cabedo i Astruells Carla Calzado i Llopis Carmen Carlos i Vázquez Desireé Castañer i Ferrando Marian Castañer i Ferri Cristina Colechá i Arce Lorena Colomer i Llopis Mª Sales Colomer i Llopis Carolina Cuevas i Peiró Patricia Escrivà i Sala Érica Ferrando i León Chavela Ferrando i Cuevas Laura Ferrando i Cuevas Almudena Ferrer i Calzado Tere Garcia i Rostoll Inmaculada Giner i Chisvert Teresa Girbés i Atienza Sari González i Llopis Sara Granell i González Irene Grau i Piqueres Maria Grau i Marqués Marta Grau i Marqués Paula Grau i Girbés Judit Hernández i Ferrando Paula Herrero i Baixauli Carmina Ibáñez i Oltra

Ana Julio i Bosch Lorena Llopis i Martínez Beatriz López i Ramírez Gema López i Ortells Verónica López i Martínez Ade Martí i Blasco Carmina Martí i Ventura Belén Martín i San Miguel Eva Martínez i Atanasio Aitana Martorell i Piqueres Marta Medina i Sanjuan Vanesa Medina i Sanjuan Itziar Melià i Piqueres Zaida Melià i Piqueres Laura Meseguer i Vidagany Arantxa Montesinos i Roselló Clara Muñoz i Asunción Belén Nàcher i Escrivà Alicia Navarro i Arnau Núria Navarro i Girbés Ana Noverjes i Fos Gema Olmos i López Patricia Ortiz i Llopis Mari Luz Pardo i Nieto Marta Parrell i Palomares Irene Pasamontes i Alberola Anabel Pedralva i Ortells Paula Pedralva i García Silvia Pedralva i García Mónica Piqueres i Mateu Paloma Piqueres i Montón Mª Carmen Pons i Penadés Mª Jesús Pons i Penadés Maria Pons i Barberà Irene Ramírez i Vernia Carla Redondo i Martorell Laura Ripoll i Modesto Ana Rocher i Cerveró Dolores Rubio i Escrivà

Encarna Sancho i Budiel Claudia Talens i Ros Maria Torres i García Marian Torres i Cordellat Paula Torres i Romans Clara Vendrell i Fos Andrea Vernia i Beltrán Mª Carmen Vernia i Baldoví Lidia Vidal i Ferrando Elena Villagras i Serra

18


COMISSIÓ INFANTIL FALLA EL PORTAL 2018 President: Iván Pina i García

Vicepresident 1r: Roger Guillem i Fortea Vicepresident 2n: Joan Moncho i Ibáñez Secretari : Raúl Sáez i Romaguera Tresorer: Dònovan Sapiña i Guarinos Comptador: Ximo Vernia i Beltrán Delegat: Marc Salvador i Pedralva Delegat: David Alabau i Rocher Pep Alarte i Ripoll Arnau Aliaga i Calzado Gerar Almor i Martí Francesc Xavier Barquero i Moya Ian Barquero i Moya Miquel Barquero i Moya Benja Beltrán i Meseguer Vicent Beltrán i Meseguer Ian Beltrán i Martí Hugo Capellino i Benavent Eric Colechá i López Marc Cuenca i Alonso Pablo Daudén i Ortíz Asier Franco i Martín Pau Gil i Viñoles Eric Gómez i Codes Alan Grau i Blasco Hugo Gutiérrez i Mugaraza Ashley Hermano i Peral

Joaquin Llopis i Velis Francesc López i Castañer Josep López i Castañer Iván Maestro i Planells David Méndez i Gómez Rubén Méndez i Gómez Ferran Moreno i Piqueres Héctor Niclós i Navarro Daniel Ortells i Pasamontes Yael Palacios i López Pablo Pascual i Medina Sergi Pérez i Carlos Arnau Porcar i Grau Sergi Ramírez i Vèrnia Carlos Roselló i Alarte Marc Roselló i Martínez Sergi Sáez i Romaguera Roger Sancho i Castañer Pau Satorres i Llorens Sergi Satorres i Llorens Mateo Selva i Calderón Fabio Sobrino i Ortega Iker Soriano i Colomer Josep Tomás i Carlos Dídac Vives i Ortells

19


CORT D’HONOR INFANTIL FALLA EL PORTAL 2018 Fallera Major: Marta Pina i Garcia

Valéria Aguilar i Olmos Maria Alarte i Ripoll Clàudia Almazán i Villagrasa Daniella Almazán i Villagrasa Aida Almor i Martí Mara Astillero i Burguera Mara Cabedo i Astruells Nerea Calderón i Moreno Lorena Calderón i Moreno Carla Capellino i Benavent Martina Caplliure i Vendrell Ainara Cebolla i Ciscar Andrea Cebolla i Ciscar Nerea Clari i Rubio Gema Colechá i López Carmen Crespo i Belda Aitana Daudén i Ortíz Laia Egea i Vendrell Amàia Enamorado i Torres Vega Enamorado i Torres Júlia Fernández i Julio Helena Ferrandis i Rosell Aitana Ferrando i Muñoz Yaiza Figueres i Guarinos Valèria Forquet i Piqueres Mar Forquet i Torres Mireia Forquet i Torres Neus García i Gomis Ylenia Gomar i Viel Ainhoa Grau i Blasco Eider Grau i Guarinos Emma Guarinos i Camilleri Ángeles Gutiérrez i Muguraza Yerai Hermano i Peral

Martina Llopis i Fernández Lourdes Llopis i Pérez Sara López i Castelló Vera López i Castelló Aina López i Martínez Lluna López i Martínez Ana López i Segura Inés López i Segura Clara Martí i Fortea Sílvia Martí i Fortea Gala Mas i Navarro Vega Matoses i Claros Júlia Montón i Martí Isabel Olivan i Gracia Sofía Peiró i Ferrando May Piqueres i Bastida Yulia Piqueres i Bastida Mireia Planells i Sancho Làia Ribera i Gisbert Lara Ribera i Gisbert Bea Ripoll i Iborra Júlia Rodríguez i Alapont Alma Rodríguez i Franqueza Ares Rodríguez i Alapont Inés Sánchez i Pedralva Judith Savalls i Rojo Cristina Sendra-Llopis i Barberó Clara Serrano i Guarinos Emma Talens i Solves Lydia Theodorou i Almor Aitana Tomás i Escrivà Làia Tomás i Escrivà Amàia Tomás i Galve Ariadna Vives i Ortells

20


NOUS PORTALERETS

Ares Rodriguez i Alapont

Arnau Porcar i Grau

Eric Colechà i López

Daniel Salvador Ortells i Pasamontes

Inés López i Segura


PROGRAMA DE FESTES. FALLES 2018 DESEMBRE Dissabte 2. De 12.00 - 17.00h L’ APUNTÀ GENER Dimecres 3. A les 20.15 PENJÀ CARTELL INFANTILS 2018 Dijous 4. A les 20.15 PENJÀ CARTELL F.M. 2018 Dissabte 20. A les 19.30 PRESENTACIÓ FEBRER Dissabte 10. A les 10.00 GERMANOR POBLE VELL Diumenge 11. A les 12.00 CRIDA Divendres 16. A les 21.00 GALA FALLERA Dissabte 17. A les 21.00 FALLERS D’ HONOR Diumenge 18. A les 08.00 RAL·LI HUMORÍSTIC Dijous 22 al diumenge 04. EXPOSICIÓ DEL NINOT Dissabte 24. XXIX CONCURS DE PAELLES DE LA JLF Diumenge 25. A les 11.00 REPARTIDA DE LLIBRETS A les 14.00 DINAR, LLIURAMENT DE

BUNYOLS DE BRILLANTS I ESPIGUES D’OR

MARÇ Divendres 2. A les 21.15 ALBAES Dissabte 3. A les 19.00 CAVALCADA DEL NINOT Diumenge 4. A les 18.00 CAVALCADA DEL NINOT INFANTIL

Dilluns 5 al divendres 9. A les 14.00 SETMANA GASTRONÒMICA

Dissabte 10. A les 08.00 PLANTÀ DE MONUMENT A les 12.00 DIA DEL XIQUET A les 20.00 FESTA DE LA MISTELA I L’ALADROC A les 22.00 LA TORRAETA I DISCOMÒBIL. Diumenge 11. A les 14.00 DINAR A les 15.00 ENTREGA BRUSSONETS ALS BEBÉS A les 17.00 CAVALCADA INFANTIL PER LA

PROGRAMA SETMANA DE FALLES Divendres 16. A les 21.00 SOPAR DE LA FALLERA MAJOR A les 23.00 BALL AMB ORQUESTRA Dissabte 17. A les 08.00 DESPERTÀ I ESMORZAR A les 11.00 VISITA A LA RESIDÈNCIA SANT JOSEP A les 14.00 DINAR A les 18.00 MISA I VISITA A L’ASIL D’AN CIANS A les 22.00 SOPAR AL CAU A les 23.00 DISCOMÒBIL I BALL DE DISFRESSES Diumenge 18. A les 08.00 DESPERTÀ I ESMORZAR A les 11.00 CERCAVILA PER LA BARRIÀ A les 14.00 DINAR A les 18.00 VISITA DE CORTESIA A les 22.00 SOPAR AL CAU A les 23.00 BALL AMB ORQUESTRA Dilluns 19. A les 08.00 DESPERTÀ I ESMORZAR A les 11.00 OFRENES A JOAN FUSTER, MESTRE SERRANO I BERNAT I BALDOVÍ.

A les 14.00 MASCLETÀ A les 19.00 OFRENA A LA MARE DE DÉU DE SALES A les 22.00 CREMÀ INFANTIL A les 24.00 CREMÀ *Nota: La comissió es reserva el dret de poder realitzar qualsevol canvi de dates i horaris

BARRIÀ

Dijous 15. A les 21.00 ENTREGA DE BUNYOLS. A les 22.00 FESTA JOVE

22



ENTREVISTA A LA FALLERA MAJOR 2017 EVA MARIA BOLUFER I SANCHO 1. La teua decisió de ser Fallera major, va ser pensat i fet, no? Per què vas decidir donar eixe pas?

- Perquè em feia molta il•lusió ser Fallera Major, des de sempre i quan vaig veure que tenia l’oportunitat, no m’ho vaig pensar dues voltes. 2. Quin acte esperaves amb més il•lusió?

- Els actes que més m’han agradat són els de la proclamació, per els missatges i videos d’afecte que et preparen els amics i familiars, i l’ofrena, perquè és un dia molt emotiu i emocionant. 3. De la indumentària tan diversa que tenim, quina peça, complement o vestit seria el teu favorit?

- M’agrada tot, gaudisc quan em visc de fallera, no podria triar res en concret, perquè el conjunt m’agrada tot complet. 4. Am dos paraules, com definiries a Mireia la teua Fallera Major infantil? I a Roger, el teu President infantil?

- A Mireia la definiria com a divertida i introvertida, té les dos coses i a Roger com a divertit i seriet també. 5. Quina o quines persones han estat el teu major recolzament durant aquests mesos de regnat?

- Tota la meua família, totes les meues amigues de la falla, Mireia, Roger, els seus familiars i el president també.

6. Eres més fallera ( és a dir, no et perds ni un passacarrer, ni ningun acte) o més festera?

- Sóc més festera que d’eixir de passacarrers, però així i tot, no em perd ningun acte. 7. Si hagueres de canviar alguna cosa de les falles, quina seria?

- No canviaria res, m’agrada tot com està. 8. Quina seria la banda sonora del teu regnat?

- La cançó de “El Faller”.

9. Com valoraries el teu any com a Fallera Major?

- Molt divertit, molt complet, he gaudit de tot i sense cap mena de dubte, ho tornaria a repetir. 10. Alguna cosa que t’haja quedat a fer com a Fallera Major?

- No res, s’ha complit tot el que jo volia i no m’ha faltat de res. 11. Somni complert?

- Sí, sense cap dubte, mai haguera pogut imaginar un regnat millor. 12. Missatge d’agraïment

- Vull agrair a tots els membres de la Falla de “El Portal”, a Jose, el president, a Roger, Mireia, als familiars d’ells i a la meua família que m’han ajudat a complir el meu somni.



ENTREVISTA A LA FALLERA MAJOR INFANTIL 2017 MIREIA PLANELLS SANCHO 1. Com has portat el regnat, t’has posat molt nerviosa?

No m’he posat molt nerviosa i el regnat l’he portat sempre molt bé i amb moltes ganes d’acudir a tots els actes. 2. Del que has viscut fins al moment, amb el et quedes? Amb el dia de la carrossa, el dia de la cavalcada de l’arròs a les festes de Sueca en setembre, perquè anàvem vestides de falleres, que a mi m’agrada molt i tirant caramels als xiquets, va ser molt divertit. 3. Tenies il•lusió per ser Fallera Major infantil? Sí, de sempre, des de que era menudeta tenia il•lusió de ser Fallera Major infantil. 4. Com compaginaves les obligacions de FMi amb l’escola i les teues activitats? Bé, no he tingut cap problema, he seguit estudiant amb normalitat i no ha perjudicat per a res els meus estudis. 5. Com han dut els teus pares aquest any tant intens? Ho han dut bé, de vegades no tant perquè han hagut d’aguantar els meus nervis i cansament, però en general, bé. El meu pare molt il•lusionat, la meua mare més nerviosa, perquè al principi no li feia molta gràcia que fora Fallera Major infantil, però al final vaig aconseguir que li agradara. 6. T’agrada vestir-te de fallera o ets de les que es queixen, fins i tot, de l’últim ganxet que et posen? M’agrada vestir-me, però em queixe de tot! 7. Amb dos paraules, com definiries a Eva i a Roger? A Eva la definiria com a divertida i alegre i a Roger, com a bon company i divertit. 8. Hi hauria alguna cosa de les falles que t’agradaria canviar? No, m’agrada tot com està.

9. T’imaginaves que se FMi duia tanta responsabilitat i tants actes? Com has dut el cansament? No, sabia que la Fallera Major infantil havia d’acudir a molts actes, però no imaginava que foren tants! El cansament, més o menys bé, menys el dia de la visita de cortesia que vaig acabar molt cansada, quasi pensí que no arribaria fins al final. 10. T’agrada tirar coets o eres de les que veu la pirotècnia a distància? M’agrada molt tirar coets. 11. Si les falles foren un olor, per a tu quin seria? Sense cap dubte, l’olor a pólvora. 12. Repetiries quan sigues major com a Fallera Major? No, no m’agradaria repetir. Ja he viscut esta experiència i he tingut prou. 13. Missatge d’agraïment Vull agrair a ma mare, a mon pare, als meus amics i amigues per acompanyar-me a tots els actes i a tota la Falla de “El Portal”.



ENTREVISTA AL PRESIDENT INFANTIL 2017 ROGER GUILLEM FORTEA 1. Com a faller des de que vas nàixer, tenies il•lusió de ser President infantil?

Sí, perquè m’agrada molt estar a la falla i tenia il•lusió de ser el representant dels xiquets de la comissió.

2. En general, el teu any com a President infantil, ha estat com tu pensaves, o hi han hagut coses que t’han sorprés o no t’esperaves?

Algunes coses m’han sorprés, perquè no pensava que havia d’estar tant de temps vestit de faller i sobretot dret, però per altra banda, m’ha agradat molt conèixer als altres infantils de les altres falles. 3. T’ha segut fàcil compaginar els deures amb les obligacions de President infantil?

No ha segut molt fàcil, perquè ser President infantil ocupa bastant temps. 4. Eres més faller de casal o t’agrada vestir-te de faller?

Sóc més faller de casal, m’agrada vestir-me, però més estar al cau amb els amics. 5. Quin és el vestit de faller que més t’agrada?

M’agrada molt el de torrentí, perquè és molt còmode. 6.Amb dos paraules, com definiries a Eva i a Mireia? A Eva la definiria com divertida i simpàtica i a Mireia com divertida

també, i alegre. 7. T’agrada tirar coets o veure-ho des de la distància?

M’agrada molt tirar coets, ho faig des de menut. 8. Com han dut a casa, els teus pares, iaios i tios, aquest any d’emocions?

Estaven tots molt contents, sobretot la meua cosina Sílvia, ja que a ella li agrada molt vestir-se de fallera. 9. T’agradaria canviar alguna cosa de les falles?

No, tot està bé.

10. Si les falles foren un menjar, per a tu quin seria?

La paella, perquè em recorda els dinars al casal. 11. T’agradaria ser president de la falla de major?

No, no m’agradaria repetir, és massa cansat. 12. Missatge d’agraïment.

Li ho agrairia a Eva i a Mireia, amb les que he passat moments molt divertits i s’han portat molt bé amb mi. Als meus pares i família per estar sempre amb mi animant-me quan estava cansat i per descomptat, a tota la Falla de “El Portal”.




















EVOLUCIONANT AMB LA NOSTRA FESTA




EVOLUCIÓ DELS MONUMENTS FALLERS Què entenem per monument faller? Si busquem la seua definició al diccionari o per alguna pàgina web, trobem que un monument faller (més popularment conegut com a falla, o també com a cadafal faller) és un monument artístic que va acompanyat d’un lema i una crítica amb un nombre indeterminat de ninots, els quals estan al voltant d’una o més figures centrals, anomenats remats. Però, sempre ha sigut així? L’origen de la nostra festa és pagana i s’assembla molt a la festivitat de les Fogueres de Sant Joan, ja que les dues festes servien com excusa per a cremar allò que és vell per donar pas al que és nou. En el nostre cas, donem pas a la primavera. Com tots sabem, el foc és un dels elements principals en la majoria de les festes valencianes. Als tallers, la llum la facilitaven els cresols, els fusters crearen una espècie de làmpada de peu feta de llistons de fusta per penjar els cresols : així va nàixer el parot. Aquest artefacte s’assembla molt a un canelobre. Amb l’aplegada de la primavera, el dia va allargant-se i, per tant, les hores de llum solar. És per això que els fusters es desfeien dels parots cremant-los juntament amb els retalls de fusta que s’havien emmagatzemat als mesos d’hivern. Els fusters adquiriren el costum de fer neteja dels seus tallers i cremar tot allò que ja no aprofitava als carrers i les places la vespra del seu patró Sant Josep, festa que ve celebrant-se des de l’any 1497. En un primer moment, el monument faller sols eren les restes dels tallers i alguns mobles vells els quals no tenien més vida útil. Serà des d’aleshores quan el que hui coneguem popularment com a falla, comence un

llarg i tempestuós camí. Quan a aquestes neteges de taller se li sumaren els “trastos vells” d’alguns veïns, començaren a créixer les fogueres fins que, a algun fuster o veí se li va ocórrer la idea de “vestir” el parot amb robes velles. Açò va suposar un abans i un després en el monument faller : naixia així el ninot. Amb aquesta idea de vestir el parot, l’enginy valencià ja començava a despuntar. Però, de qualsevol de les formes, aquesta primera foguera no va suposar el naixement del monument faller, sinó dels ninots, part essencial en el monument faller. Amb el pas del temps, el veïnat aportava més elements a la foguera, creixquent en tamany. És aleshores quan comencen a col•locar els elements més voluminosos al centre i intenten elevar-los, dotant a l’estructura de major altura. Al voltant d’aquesta estaven els ninots, els quals ja tenien el seu paper assignat : ser una representació d’una crítica a algun veí, al govern de la ciutat o de qualsevol fet rellevant d’aquell moment. La unió del ninot amb la crítica i la sàtira fou fonamental perquè el que hui coneguem com a falla es desenvolupara i es guanyara al poble amb el seu llenguatge fresc i descarat, convertint-se en una festa popular sorgida de la mà dels artesans fusters i del veïnat.

Naixement del “parot” i possible evolució fins l’aparició del “ninot”.

50


Cal destacar que no fou celebració de la festa fallera : el notari Carles Ros fa referència de l’existència d’unes sis o set falles en la ciutat de València l’any 1751. El monument va continuar sofrint variacions : ara es converteix en una escena concreta on la pira de mobles desapareix per donar pas a una espècie d’escenari teatral on es col•loquen als ninots per representar allò que satiritzaven. És difícil de datar amb una certa exactitud el període on la simple foguera es converteix en una falla de bult. Cal destacar que són molt escasses les referències que s’han conservat sobre les falles pròpiament dites en èpoques anteriors, encara que les teories formulades per Almela i Vives i Sanchis Guarner ja fan referència a aquestes en l’any 1751, la font que ho acreditaria no s’ha trobat. Cal deixar constància que les característiques morfològiques que s’atribueixen als cadafals d’aquest període es convertiran en una mena de patró o model estàndard que es perpetuarà fins a les albors del segle XX. Les falles vuitcentistes s’entenen com un entaulat teatral construit amb una armadura de fusta i recobert de forma ornamental per llenços i/o papers per ocultar tot aquell material combustible que propicia la cremà dies després de l’aixecament del monument; a més, el grup de ninots o figures estan vestits amb teles, vestits i adorns falsos els quals complementen a la figura i ajuden a executar alguns moviments o gestos. Totes aquestes característiques serveixen per a trobar un nexe d’unió entre les falles i altres manifestacions del Barroc valencià. L’art barroc abasta una cronologia que comença al segle XVII fins als primers anys del segle XVIII – amb una major o menor prolongació en el temps depenent de cada país – i és sota aquest estil artístic quan la falla es

51

convertirà en una institució. La falla serà emprada per part dels polítics d’aquella època històrica per distraure al poble per estalviar-se qualsevol conflicte social. El primer nexe d’unió entre les falles i l’arquitectura efímera barroca que tenim són els altars, els quals consisteixen en escenari teatral en l’interior del qual hi ha una sèrie de personatges artificials representant una escena immòbil. Aquest és el precedent formal més immediat dels cadafals fallers i, si tenim present que els ninots des d’un primer moment estan recoberts amb vestits, adorns i perruques, hi ha una connexió amb la imaginària religiosa del 1600. Altre punt de contacte el podem trobar en les roques: són entarimats teatrals ambulants de forma navetiforme o animal que apareixeran a les processons i es faran imprescindibles des del 1535. Però, aquestes relacions entre les manifestacions de les festes barroques i les efímeres falles no implica que l’origen de la falla escultòrica fou en aquest període de temps. És a dir, el poble – el qual viu intensament la festa – quan es decideix a transformar la simple foguera en una falla optarà per emprar unes tipologies familiars. La relació de les falles amb l’art de cada època és ben diferent : mentre que les falles empren una sèrie de formes estàndards, és a dir, la falla en l’àmbit estilístic i argumental es mantenen allunyades a les vicissituds de l’art que es renovava per adaptar-se al moment històric. Destacar que les referències que han fet les falles a l’art en general han sigut escasses al llarg de la seua història, sols a principis del segle XX tributaren a alguns pintors o escultors reconeguts – Sorolla, Pinazo o Benlliure, entre altres –. Però tot queda aquí, ja que no es fa referència a la seua producció artística. Serà als anys centrals del segle XX quan es faran més referències a moviment artístics.


evolució dels monuments fallers El pas de la simple foguera a falla no es generalitza fins al període comprés entre els anys 1812-1843, sent un procés de transformació gradual i lent. Serà aleshores quan es pot parlar ja de falla en el sentit estricte del terme. La “falla teatral”, la qual es consolidà des de la segona meitat del segle, en el seu origen sols va constituir una manifestació popular rudimentària, la qual s’allunyava dels cànons estètics. Però, a poc a poc, començarà a cobrar tanta importància l’argument com la forma; així, de forma gradual, la realització en comú per part del poble del cadafal deixa de ser una cosa espontània per a convertir-se en un acte coordinat sota les ordres d’alguna persona que despuntara en matèries artístiques i ajudat per algun fuster. És en aquest moment quan es deixa de banda l’anonimat i comencen a sortir els primers noms dels artistes fallers primitius. El primer artista professional farà una incursió abans de l’any 1866, però la participació massiva d’artistes professionals en el món faller fou un fenomen molt més tardà. Amb la incursió dels professionals en la construcció dels cadafals, sorgirà en la dècada del 1860 el modelatge en cera de la cara dels ninots, sent un procés artesanal que s’allunya del pensat i fet que va caracteritzar les primeres fogueres. Pel que fa a les tipologies, continua predominant l’escenari teatral recobert amb teles o papers amb els ninots com a protagonistes. Cal destacar que aquests ninots tenien moviment gràcies a uns rudimentaris procediments, els quals foren constants des de 1856. El dinamisme de les figures fou un recurs senzill i manual. Des de la dècada de 1880 hi ha una configuració de noves modalitats de falles, algunes de les quals persistiran fins als temps de la II República (1931-1936) i altres són emprades actualment. La primera d’aquestes modali-

tats és la “falla ambulant” la qual sorgirà per primera vegada el 1882 de mans de la falla de la Plaça de Galindo, proliferant dos anys després quan vàries comissions montaren un cadafal sobre un carro, el qual anava passejant-se pels carrers de les respectives barriades seguides amb una banda de música. Les falles recuperaren així l’esperit de les roques. L’altra modalitat és la “falla passarel•la”, la qual guarda molta relació amb les arcades de cartó-pedra que s’aixequen durant la Festa de Juliol de València des de la fundació d’aquesta festa l’any 1871, sent el seu antecedent més immediat. El primer exemple d’aquesta tipologia de falla el trobem a la Plaça de Sant Jordi de l’any 1893. Però serà la falla configurada sobre un eix vertical, la qual s’aixeca a partir de la superposició de diferents elements la que tindrà una major repercussió en el futur. És a principis del segle XX quan comença a consolidar-se aquest tipus de monuments, els quals comencen a guanyar altura i ja han adquirit un marcat caràcter escultòric. A pesar de predominar la falla amb el format horitzontal, és a dir, aquella que imita l’entarimat teatral, a poc a poc anirà fent-se pas la nova modalitat de falla que gira entorn d’un invisible eix vertical. Aquest canvi té una conseqüència decisiva en el monument faller que coneguem: l’aparició del remat. El monument, en guanyar altura, suposa l’aparició del remat, el qual és una figura de grans dimensions la qual té la finalitat de simbolitzar el tema al qual giren les diferents escenes inferiors que envolten el monument. La monumentalitat exigirà el domini de les tècniques de fusteria i la participació de sastres i modistes per vestir les figures de grans dimensions que ara presideixen els cadafals. Comença la participació de professionals de l’art en la construcció de les falles, la qual cosa va suposar l’aparició dels premis per part de l’associació Lo Rat Penat

52


i secundats per part de l’Ajuntament de València. A pesar del moment d’esplendor que viu el cadafal faller, encara no ha nascut la figura de l’artista faller. Pel que fa als materials que s’empren, la cera continua emprant-se per a donar vida a les cares i les mans dels ninots mentre que el cartó es modela i s’acobla a la gran armadura interna per crear els grans volums, els quals comencen a donar mal de caps a l’hora de la plantà. El volumen i l’altura dels cadafals d’aquest moment impedeixen fer un trasllat en diferents peces fins al lloc on s’havia d’aixecar; serà així quan comencen a plantar-se els monuments al tombe. El monument s’acobla completament en el taller i es transporta tal qual al lloc on s’aixecarà. Entre els anys 1910 i 1919 va haure un moviment de dignificació artística que, juntament amb les grans proporcions, dotaren al monument d’un caràcter més seriós minvant així la sàtira. Els anys vint serveixen per consolidar el model que s’havia establert els primers anys i que podríem resumir en una cita que trobem al llibret de la falla Plaça de Sant Bult de l’any 1927, la qual explica que és una falla :

“Uns bastidors d’arpillera borumballes y cartons uns ninots en cap de cera y el seu cos fet de llistons”.

Però, a pesar de sofrir el boom dels anys vint, les falles entren en un període de crisi on es qüestiona si el creixement en altura contribueix a millorar el cadafal o l’únic que fa és degenerar el seu sentit primerenc. Serà l’any 1927 i de les mans de l’artista Carlos Cortina (18751949) quan s’imposarà el prototip de falla monumental en fer créixer el cadafal tant en altura com en amplària.

53

Els anys vint suposaren la professionalització de l’activitat fallera. Si amb anterioritat havien participat tant pintors com escultors, ara aquesta faceta es convertirà en la base econòmica fonamental de molts d’ells, els quals elaboren en un mateix any diversos monuments a la vegada i necessiten mà d’obra que els ajude. Amb els anys, les falles es converteixen en una atracció turística durant els anys abans de l’esclat de la Guerra Civil. En aquest moment es produeixen una sèrie de variacions en l’àmbit tècnic i formal que seran clau en un futur. S’empra la tècnica del cartó en el modelatge de les grans figures amb un procediment molt senzill : el motlle es reompli d’una sèrie de làmines de cartó desountades, premsades i humides d’engrut amb l’objectiu de modelar-les. En assecar-se, s’extrauen i s’uneixen amb l’armadura interna i la figura, la qual és recoberta de blanc de panet i polida per pintar-se. Pel que fa a les escenes, comencen a desaparéixer les escenes encaixonades en parcel•les optant-se per variar el fons davant del qual transcorre l’escena d’un determinat grup de ninots. Cal destacar que la caricatura i el retrat viuran de forma harmoniosa durant aquesta època i que seran emprats en el remat depenent del concepte que té cada artista de l’estètica fallera. Però, el 1937, quan la guerra tocava de prop les terres valencianes, l’estètica fallera se sotmet a la propaganda política : els artistes aprofiten els cadafals d’aquell any per aprofitar tota la seua càrrega satírica per difondre un nou sentit de propaganda política d’acord a les circumstàncies del moment.


València no va plantar cap cadafal faller entre els anys 1938 i 1939 a causa de la crisi econòmica deguda principalment a la guerra civil que va sacsejar a l’Espanya dels anys trenta i de la prohibició des de l’alçament militar el 1936 d’interrompre’s la tradició, cosa que no es va portar a terme en 1936 i 1937. Amb la instauració del règim feixista, les elits privilegiades – militars, l’alta burgesia, comerciants enriquits i homes de negocis – finançaran algunes falles, fent que aquestes foren sotmeses als seus gustos particulars. Aquestes falles es convertiren en pioneres en aquell moment, les quals convivien amb les falles de barri, molt més modestes i més unides a la tradició. Serà ara quan comencen les diferències pressupostàries, fet que va desembocar en la creació de tres categories diferenciades – Secció Especial, Secció Primera i Secció Segona – l’any 1942, unint-se tres anys després la Secció Tercera. Les noves pautes estètiques imposades des del poder van obligar als artistes crear remats molt sofisticats copiant models consagrats per la Història de l’Art. La figura de Regino Mas és la representació d’aquesta tendència, convertint-se en el protagonista indiscutible d’aquest període. Les falles del període de postguerra conservaren els canvis morfològics que es portaren a terme en l’etapa anterior, igualment que les tècniques i els materials de construcció. Es constitueix l’any 1945 el Gremi d’Artistes Fallers com a única possibilitat de supervivència i d’adquisició de certa cobertura legal, però els artesans

evolució dels monuments fallers continuaven treballant en unes condicions elevades d’insalubritat tant en naus com en vells magatzems.

Les reproduccions d’escultures consagrades per part de la Història de l’Art es convertiran en cadafals com l’exemple de Regino Mas en el monument plantat en la Plaça del Mercat Central el 1944 amb el lema “Rumbos del Nuevo Orden”.

54


La dècada dels cinquanta suposa la superació de les restriccions i l’etapa d’ascens social respecte al treball de l’artista faller, aspecte que té una conseqüència directa sobre el monument : guanya tant en nombre i en altura la falla, les quals comencen a guanyar proporcions desorbitades – en aquell moment –. Açò es tradueix en una major planificació a l’hora de treballar i plasmar els projectes que es plantaran en un futur, superant els sis mesos de construcció a causa dels diversos cadafals que construeix cada artista. Aleshores la sàtira comença a deslligar-se de l’actualitat perquè les escenes comencen a planificar-se amb més antelació, però es deixa un marge per fer alguna crítica d’última hora. Amb els grans volums que guanya el monument, l’artista ha de realitzar una maqueta o representació tridimensional a escala de la falla, la qual ajuda a explicar tota la sèrie de plantejaments que es fan en paper. També és en aquest moment quan la plantà guanya hores de muntatge : en Secció Especial s’anticipa vint-i-quatre hores al dia oficial. I també és en aquesta secció on la plantà al tombe comença a ser ineficient a causa de les grans dimensions del monument. Es recorrerà a les bastides de fusta per aixecar el cadafal. Cal destacar que en aquests anys es viurà la innovació tècnica més gran, la qual ve donada per Juan Huerta i Gasset, qui en 1953 va modelar totalment en cartó un ninot, desplaçant així a la cera – la qual resistia amb grans inconvenients les inclemències del temps –. El cartó també desplaça el vestuari, ja que pot imitar-lo d’una forma molt satisfactòria. Aquest primer ninot de cartó porten a Huerta a construir totes les seues falles basant-se en aquesta nova tècnica a partir del 1955. Al llarg d’aquesta dècada, les fèrries instruccions de les classes benestants sobre els monuments comencen a obrir-se i s’observa amb l’entrada de la sàtira i la carica-

55

tura en aquest terreny. Destacar que molts dels artistes que destaquen durant aquesta època vénen del taller del mestre Regino Mas i són els que continuaran conreant el seu estil durant els pròxims anys. La transformació de les falles ve donada amb l’arribada dels anys seixanta, quan el monument passa a un perfil més sofisticat portant així un context més profund. En aquest moment conviuran tendències de continuació dels anys anteriors i altres de ruptura, però tot intent de canvi o renovació serà puntual a causa de la imposició dels cànons tradicionals. Cal destacar dos aspectes de l’obra de Ricardo Rubert que seran decisius : per una part la renovació formal i temàtica que travessa l’art espanyol i, per altra part, la consolidació de l’anomenat estil alacantí en les Fogueres de Sant Joan, el qual ha fet camí des dels temps de la II República.

Un bon exemple de la revolució portada a terme per Huerta és “Suplicios”, plantada per la comissió Estació del Nord l’any 1961.


evolució dels monuments fallers Aquest artista, el qual es va iniciar l’any 1948, va començar dins del cànon barroc i considera que el cicle actual de l’estètica fallera ha caducat, apostant per una innovació en les seues obres. Ell mateix va encunyar aquestes innovacions com a falles desintegrades; aquestes obres estan dotades d’un gran sentit arquitectònic, l’estructura central del qual segueix formes pures i geomètriques on el buit cobra un paper fonamental, obrint així els remats per acollir diferents escenes. Aquesta combinació es complementarà amb una combinació eclèctica entre els tradicionals ninots i unes figures sotmeses a un procés esquemàtic que empra materials mai emprats fins aquest moment – encenall, serradures i fibra d’amiant –. Però el propòsit de l’artista de concentrar al màxim la crítica fallera amb la mínima expressió formal desemboca en la desaparició dels ninots i de la sàtira fallera, la qual resta a una simple al•legoria. A pesar d’aquestes innovacions i canvis en l’estètica fallera del cadafal, el pèndol de la innovació oscil•larà cap a l’extrem de la tradició un cop més. La ruptura no és la nota predominant del període, ja que està reduïda a escassos exemples. Serà en aquest moment quan les falles es converteixen en Festa d’Interés Turístic (1965), fet que ocasiona un increment en l’altura dels monuments. Com a conseqüència, ja comença a necessitar-se una setmana d’antelació per aixecar els cadafals. Aquest any de 1965 també veurà el naixement de la Ciutat de l’Artista Faller gràcies a l’esforç d’aquest gremi d’artistes, ubicant-se prop de Benicalap i Burjassot i donant una solució al lloc on crear aquests grans monuments. També sortirà en aquesta època la titulació de Mestre Artesà a causa de l’elevat nivell d’intrusisme en aquesta professió, naixent així la primera generació d’artistes acreditats per aquesta titulació.

El benestar econòmic que gaudeix Espanya fins al 1973 desemboca en un creixement de cadafals plantats en els primers anys dels anys setanta, ampliant-se les seccions durant els anys 1971, 1974 i 1977. L’increment del nombre de monuments – s’ha aplegat a registrar més de dos mil monuments – no és secundat pel nombre d’artesans – els quals varia al voltant dels cent seixanta – i, amb la crisi econòmica que esclata als anys centrals dels setanta, els preus dels materials comencen a augmentar. Tot açò es tradueix en un descens de la qualitat dels monuments i de la inversió en aquest, destinant més pressupost a altres partides per part de la comissió. És en aquest moment quan la feina de l’arista faller s’industralitza: és a dir, comença a contractar a més personal per poder cobrir l’elevat nombre de monuments que realitza al llarg de l’any. És aleshores quan ens trobem amb el fenomen del refrito: un mateix motlle pot utilitzar-se per a dos cadafals que es planten en diferents poblacions. Aquest motlle també es ven dintre dels circuits d’artesania, començant a veure’s en diferents llocs i anys el mateix remat o monument complet. La caricatura comença a imposar-se en les diferents seccions d’una forma o altra però, la falla semioficial de la ciutat continua emprant els cànons estètics de la falla. Una de les aportacions més significatives en l’àmbit de la tècnica és la reproducció de peces en polièster. Aquesta substància plàstica es convertirà en un material indispensable a l’hora de construir els remats; gràcies a la seua consistència i els avantatges que proporciona, ja que no s’ha de polir la peça ni recobrir-se de panet, aplicant-se directament la pintura sobre ell. L’oscil•lació entre el continuisme i la ruptura s’accentuarà durant els vuitanta. Un dels grans canvis es dóna amb l’accés al poder de València per part dels socialistes i de la desaparició de la falla de la Plaça del País

56


Valencià que des de l’any 1981 és absorbida pel consistori i passa a ser el cadafal oficial de la ciutat – és per això que al paràgraf anterior l’hem anomenat semioficial –. Per a les falles del 1984, el govern de la ciutat convoca un concurs per escollir a l’artista que realitze el cadafal oficial. És en aquest moment i de les mans de l’artista Manuel Martín quan a partir del 1985 transporta la innovació al mateix cadafal oficial. Amb la retirada d’aquest artista, el destí del monument oficial torna a encaminar-se cap als cànons clàssics o bé per la falta d’idees innovadores o bé per la pressió d’alguns regidors que opten per allò que és tradicional. Són anys turbulents en l’àmbit del monument oficial, el qual tindrà sonades polèmiques a causa dels cadafals plantats per part de Miguel Santaeulalia Núñez el 1989 i del projecte de 1990 de José Martínez Mollá.

Un dels millors exemples de falles desinterades fou la plantada en la demarcació de la Plaça del Mercat Central, per Ricardo Rubert l’any 1961, amb el lema “Gepes acabaes d’eixir de l’ou”.

57

Pel que fa a la resta de comissions, hi ha una diferència entre aquelles que innoven en l’àmbit tècnic i en l’àmbit formal. En el territori de la innovació, suposa la recuperació del moviment, emprant-se motors per a dotar de vida algunes peces o ninots d’alguns cadafals. Els exemples més sonats vénen de les mans del tàndem format per Vicente Agulleiro i Rafael Gallent Lacomba en els monuments plantats a Na Jordana l’any 1980 – amb el lema Els jocs – i a El Pilar el 1990 – amb Llum i acció –. Les innovacions formals vénen marcades per l’artista Alfredo Ruiz el qual marca una pauta personal que serà seguida per un bon nombre de joves artistes. El primer canvi clau fou la desaparició d’un remat figurat per donar pas a unes simples tulipes de tall alt en el monument aixecat el 1980 en El Pilar amb el lema Naturalesa morta. Cal destacar d’aquest període les diferents temptatives innovadores que sorgiren en algunes comissions. L’exemple més destacat és la proposta plantada per la comissió Palleter-E. Orellana en la falla del 1987 amb el lema La mar d’especial, la qual estava composta per uns maniquins realitzats pels mateixos fallers retallats en xapa i fets amb elements prefabricats. Podem afirmar que serà el germen de l’actual falla innovadora, la qual té una secció a part en l’actualitat. Els anys noranta continuaran amb la disputa entre la tradició i la innovació, ja que podem continuar observant peces clàssiques a la falla municipal – el gran David de l’any 1991 – i comença a aparéixer la temàtica xinesa amb elements en diferents monuments – a l’Antiga de Campanar i a Na Jordana – mentre que Julio Monterrubio entrava amb força dintre del panorama faller amb una estètica molt innovadora i fresca. Destaca en


evolució dels monuments fallers aquesta dècada el canvi d’estètica presentada per la falla Espartero-Gran Via Ramón y Cajal l’any 1992 amb el lema Homo sapiens, sapiens. Els monuments fallers buscaven noves fórmules per impactar tant a l’espectador – de la terreta o foraster – com al jurat, ja que la carrera per obtenir el primer premi comença a convertir-se en la quimera de qualsevol comissió. Els elements que cobren importància a finals d’aquesta dècada són el polièster i el poliestiré expandit, ja que són elements que pesen molt poc i dota al monument de remats més arriscats tant en altura com en composició. Aquests desplaçaran al cartó de forma definitiva al segle XXI. No podem acabar sense fer una menció especial a una comissió que ha fet història; parlem de la comissió número 378 anomenada Pediatra Jorge Comín-Sierra Calderona més coneguda per tots amb el nom de Nou Campanar. Aquesta comissió va plantar per primera vegada el 2003 en Secció Primera, guanyant un segon premi. El 2004 va plantar la seua primera falla a la Secció Especial i fou aleshores quan va començar el seu èxit. Cinc primers premis consecutius – els quatres primers de les mans de Pedro Santaeulalia Serrán i el quint per Julio Monterrubio – un segon premi l’any 2010 amb Pere Baenas, un tercer i el seu últim primer altre cop de les mans de Pedro Santaeulalia i l’última medalla, aquesta d’argent per part de Monterrubio. Un palmarés envejable per a una falla que ha fet història : de la mà de Julio Monterrubio va plantar l’any 2009 la falla més cara – un milió d’euros (1.000.000€) - i que més temps ha durat la seua elaboració – 24 mesos, és a dir, dos anys – amb el lema Esta falla tiene... mucha tela!.

Amb l’aparició d’aquesta comissió i els seus monuments colossals, podem encunyar el terme megafalla, amb més de déu remats grans en els seus monuments colossals i uns setanta ninots repartits en diferents escenes. Cap comissió podia plantar-li cara a aquest gegant, ja que el seu pressupost elevat no deixava opcions a altres falles com Convento de Jerusalem-Matemático Marzal o El Pilar, entre altres. Té – també – el rècord de plantar el monument faller més alt en la història d’aquesta festa : el monument del 2007 amb el lema Albufera’s Cup. El desafío va superar els 30 metres d’altura. Sense cap dubte, Nou Campanar fou una falla de rècord i que va trencar els esquemes que teníem sobre una falla, però més prompte que tard la comissió va aplegar al capvespre : l’eixida per la porta de darrere de la comissió del constructor Juan Armiñana va suposar el declivi de la comissió, la qual es va gastar en l’últim monument colossal (2013) els pocs estalvis que tenien. Fou aleshores quan, amb una nova junta directiva i amb ganes de seguir sent una falla de rècord, decidiren encaminar el monument cap allò experimental, plantant dos cadafals innovadors, els quals no obtingueren cap premi. Fou aleshores quan Nou Campanar va passar de ser una atracció turística a una simple falla de barri. El final de la comissió no va tardar a materialitzar-se i, juntament amb la caiguda del monument del 2015 a causa de les fortes pluges al matí del 19 de març, la comissió va caure a finals del mateix any per dissoldre’s definitivament en juny del 2016.

58


59


60



62



64


El primer llibret de falla


HISTÒRIA DEL LLIBRET DE FALLA La primera referència al llibret de falla que es té, és l’escrit en 1855 per Josep Bernat i Baldoví, per a la falla Placeta de l’Almudí, el qual contava la història d’una llauradora de Burjassot que, necessitada de diners, es veia obligada a anar a la ciutat de València a vendre el seu “conill” al millor postor. Encara que el terme “llibret de falla” com a tal, no comença a utilitzar-se fins a 1890, caldria dir que el de 1855, és el llibret publicat més antic que es conserva, encara que a l’Arxiu Històric Municipal, podem trobar mostres anteriors de literatura fallera del 1850. Es tracta d’un full de versos amb l’explicació de la falla plantada al carrer Sant Narcís de València i d’un quadern manuscrit de versos destinats a la falla del carrer de les Avellanes a València també. El primer correspon al model general de les primeres explicacions falleres, uns simples fulls solts de versos que es difonien posant-los a les parets dels cadafals, també es difonien a les llibreries i mitjançant còpies manuscrites. Amb el temps, els fulls solts amb l’explicació de la falla, començaren a imprimir-se com un quadern, així naix el llibret de falla, encara que, com s’ha anomenat abans, no començà a dir-se així fins el 1890. Els primers autors que podem trobar a aquestos llibrets, són entre altres: Josep Bernat i Baldoví, Blai Bellver, Josep Maria Bonilla, Félix Pizcueta o Josep Ramón Trillas. També, a mitjans del s. XIX publicacions com El Mole, La dolçaina o La Traca, expressaven per mitjà de l’humor i la sàtira, una crítica implacable en mig d’un gran descontent social.

Els llibrets de Bernat i Baldoví, són considerats com el cànon de la literatura fallera, el tractament desvergonyit i ple de doble sentit amb que el autor tractava els temes morals i socials, van contribuir al seu èxit. Per la seua voluntat crítica, les falles es van topar amb la censura de les autoritats polítiques i religioses. Fou el cas de Bernat i Baldoví a València i Blai Bellver a Xàtiva, al que el seu llibret li valgué l’excomunió. A principis del s.XX, la burgesia valenciana vol reconduir la part crítica de les falles i la forma de ferho, és donar premis als monuments, comparant-los així amb obres d’art i reduint el component satíric. Per altra banda, en 1903, l’Associació Cultural Valencianista Lo Rat Penat, posa en marxa uns guardons als millors llibrets, estos premis són l’impuls definitiu per a la consolidació dels llibrets de falla. Destaquen a aquesta època autors com Josep Peris Celda, Maximilià Thous i Orts, Faust Hernández Casajuana, Estanislau Alberola i Andrés Cabrelles. En la dècada dels anys 20 als 30, des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la segona república, els llibrets i les revistes falleres viuen l’època de major esplendor i tenen un seguiment massiu. La festa de les falles s’extén com una manifestació de valenciania i el llibret, com una part més d’aquesta expressió. Durant la guerra civil, hi ha un parèntesi a la celebració de les falles, tot i això, els dos bàndols fan servir el llibret de falla com a mitjà propagandístic. Per tota Espanya, el llibret està present com a portador de reivindicacions.

66


A partir dels anys 40 els llibrets de falla experimenten canvis, degut als desenvolupaments artístics dels monuments, cada vegada menys necessiten una explicació extensa del contingut de la falla, a més, el llibret es converteix en una mena d’anuari que porta nous continguts, les fotografies i els versos de les falleres majors, els components de la falla o els himnes i escuts de les comissions. No és la millor època per als llibrets de falla, ja que la dictadura franquista impossava restriccions als llibres escrits en “lenguas regionales”, finalment es va permetre l’ús del valencià als llibrets, però sols als apartats en vers. Aquestos llibrets també foren un mitjà d’expressió per als milers d’exiliats, que trobaven així una forma de reivindicar la seua identitat cultural. Als anys 60, es viu una decadència del llibret, ja que va quedant arraconat per la massiva existència d’escrits en castellà. Els autors d’aquesta època queden relegats sols a escriure llibrets amb temes fallers, tot i

67

això, trobem alguns exemples com: Francesc Almela i Vives, Bernat Artola, Josep Maria Bayarri o Carmelina Sánchez Cutillas. A finals de la dècada dels 70, el llibret s’enriqueix i a banda de l’explicació de la falla, s’afegeixen articles, assajos i breus il•lustracions. A banda dels premis que donava L’associació de Lo Rat Penat, apareixen els premis de la Generalitat Valenciana o els premis de les Lletres Falleres, que tenen com a àmbit, tota la Comunitat Valenciana. Tots reconeixen el paper dels llibrets en la divulgació i promoció del valencià. Durant les següents dècades fins al final del s.XX, les diferents comissions falleres continuen intentant innovar amb el llibret faller i a banda dels articles, s’intenta donar un aspecte més modern a les portades i a les il•lustracions i es continua utilitzant al llibret com a vehicle de divulgació del valencià, afegint també, unitats didàctiques per als més menuts. Arribant ja a l’actualitat, els llibrets, com la resta d’àmbits culturals, també s’adapten a les noves tecnologies, i així, trobem llibrets editats en forma de DVD, amb codis QR,… L’aparició de nous poetes que renoven la poesia festiva i l’esforç editorial de les comissions falleres, són garantia de la pervivència dels llibrets de falla, ja que entre altres, realtitzen dos funcions molt importants, com són: la difusió del valencià i també ser testimonis documentals d’una part de la societat valenciana.


història del llibret de falla

68


La porta de Cullera de la Muralla de Sueca

“Plànols del Portal de Cullera” W


LA PORTA DE CULLERA DE LA MURALLA DE SUECA A l’any 1837 incursions de tropes carlistes entren a Sueca, els dies 12 i 13 de juliol arriba la “Facció de Tallada” i el 4 de desembre la “Facció de Rufo”, amb robatoris en diferents domicilis, tant de diners com peces de roba acasionant, a més, diversos danys a la casa d’Antonio Vallés Cuevas, natural de Cullera, casat amb María Lorente Navarro, i a l’hort del convent de Nostra Senyora de Sales que tenia llogat.

A l’any següent es el propi general Cabrera, cap dels rebels carlistes, qui assalta Sueca els dies 24 i 25 d’agost de 1838. Aquest últim fet decideix a l’ajuntament a l’acord municipal construir una muralla, amb les portes d’entrada i eixida que es cregueren indispensables, per tal d’impedir que entren a la població, els partidaris carlistes al tron d’Espanya. L’ajuntament encarrega a Fulgencio Vercher Burguera (Sueca,1815) que trace els plànols, entre altres, de la porta de Cullera, la planta de la qual i l’alçat d’una porta per l’entrada a la plaça fortificada de la Vila de Sueca, té conclosa en 1839.

Aquestos plànols, els presenta Fulgencio Vercher en 1840, a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, amb la finalitat de graduar-se com a mestre d’obres, i després dels treballs corresponents el 23 de febrer de 1840 “va ser declarat hàbil per a tal mestre d’obres”.

Una vegada obtingut el títol de mestre d’obres, Fulgencio Vercher dirigeix la construcció del Portal de Cullera que, anys més tard, descrivia així: “per a que les portes de fusta no estigueren a la intempèrie es va construir un sostret per a la seua conservació. Com és natural al cap de deu o dotze anys, el sostret es va arruïnar”.

El 17 d’abril de 1860 el mestre d’obres Fulgencio Vercher, presenta a l’ajuntament una “ Memòria facultativa per a terminació de les obres de les portes d’aquesta Vila titulades del Mar i de Cullera, i construcció del portell del Cementiri”.

70


Respecte al portal de Cullera diu el següent: “Com l’obra es troba imperfecta per falta de la terminació del seu projecte, presenta una vista desagradable, sent de summa utilitat i conveniència, la terminació d’una obra conclosa, donarà major realç al carrer on està instal·lada, el mateix tros de la carretera provincial titulada de Cullera, la importància de la qual és tan notòria. A l’efecte, i en consideració a les raons exposades, s’acompanya el corresponent pressupost de les obres realitzades en ella, amb subjecció al plànol alçat per a la construcció”.

El 24 de setembre l’arquitecte Antonio Sancho de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, dóna el vistiplau als plànols de la Porta de Cullera, dissenyada per Fulgencio Vercher a l’any 1839.

En 1903 “al crit -Fora muralles!- un moviment de masses democràtiques, comença amb pics i piquetes a destruir-les…una obra de tants milers i suors havia costat. D’ella sols ha quedat en peu un Portal, el de Sales (P. Amado Bueguera. Història de Sueca. Tom II. 1924, p. 342)

Segons precisa en aquesta “Memòria facultativa” ascendeixen a 9.273 reials les despesses que corresponen a la “ Terminació de la Porta de La Falla del Portal de Cullera, avuí en dia Cullera”; signen aquest document, a més del MesFalla El Portal, és l’única de la ciutat que guarda tre d’obres Fulgencio Vercher, el manyà Francisco memòria de la muralla que defenia Sueca, justaTamarit i el fuster José Pla. ment a l’emplaçament –més o menys- de la Porta El 9 de juliol de 1860, l’alcalde José Bel- de Cullera que donava accés a l’interior de la potrán Aparte rep de mans de Fulgencio Vercher “les blació. còpies dels plànols per a la construcció de les portes de Cullera i del Mar”, ordenant al secretari de l’ajuntament Bernardo Ramón “remeta’s tot al senyor Governador Civil per a la seua deguda aprovació”.

71


La porta de Cullera de la Muralla de Sueca

Altres portes de Sueca Portal de la Mar


Indumentaria


INDUMENTÀRIA Com ens vestim els fallers? Des de fa uns anys cap ací, la gent ha canviat un poc la forma de vestir la Indumentària Valenciana.Busquen anar un poc més enllà i no sempre s’aconsegueix. En la meua humil opinió cal diferenciar dos tipus de forma de vestir, per una part estaria el “Vestit de Fallera o Faller” com a tal, i per l’altra part, vestir-se de llaurador/a valencià/na. En els últims anys, la gent utilitza, per a mi mal utilitzat, el terme “a l’antiga” i ací sembla que tot li val. Crec que vestir a l’antiga porta un rerefons històric, que la gent no coneix, ni s´interessa per saber i el que veuen fan i el que no, s’ho inventen. En aquesta manera de vestir, s’ha de dur (parlant de la dona) la roba interior adequada, camisa (que és la que trau la “puntilla” per l’escot) i sinagües, per a sempre vestir-se bé de dins cap a fora.

Per descomptat amb mitjó de fil, que normalment sol ser blanc, encara que hi han de molts colors, ratllats...Els cossos (parlant de coteta i gipó) sempre enrederats i els “guardapeus de panyal”. Mocadors i davantals, brodats en cadeneta en daurat, blanc o colors, mai brodat de realç, de tela de batista, blanca o negra generalment i tul en certes èpoques…Elegir joies i pintes d’acord a l’època del vestit, la gent no s’informa i és una llàstima que en els diners que s’inverteix no siga el més fidel possible. Els pentinats, per a un sol monyo, un ratlla o ninguna, mai ratlla al costat i ones naturals, no banyades com als anys vint, els “pirris” amb un tamany natural…I si es pentinen tres monyos, amb tres ratlles, cuidant el tamany, últimament els rodets cauen damunt del monyo gran de darrere. Al vestit anomenat com segle XVIII, sempre un sol monyo, trena o còfia, mai tres monyos. Es complicat, pel que fa als gustos, el nostres ulls estan molt acostumats als lluentons, brodats, sedes, daurats i platejats (que plata, ben bé se’n duia poc o gens). Al colorit: pistatxos, blau “pitufo” i colors massa estridents per a una roba on la qual, els colors sempre eren naturals, es tintaven en casa amb elements naturals, roig, groc, verd, blau, rosa.. També trobem el terme “Vestida de huertana”, si ho analitzem, de huertana, sería –Para ir a la huer-

74


ta--, per tant, ni sedes, ni sinagües almidonades, ni joies reverents, ni pentinats el•laborats.. I la gent s’ho posat tot!! Si hi havia alguna cosa que sempre es duia, sempre, era el mocador de pit, conegut com “manteleta o mantonet”. Això no ha de fallar mai. Portant coteta o gipó, o fins i tot, camisa sense coteta, sempre s’ha de portar mocador, senyal de decència. No portar mocador de pit, que era per tapar l’escot, era provocador i indecent. Aclarint en aquest fil, que el pentinador, era això per a quan es pentinaven, per a que no els caigueren cabells damunt de la roba, i a la indumentària valenciana, no s’ha trobat cap pentinador de luxe, per a eixir al carrer posat damunt d’un gipó, i menys de mànega llarga per a una ofrena. Pot fallar, per anar vestida amb molta elegància, el davantal, per anar amb roba de feina, la coteta, però mocador s’ha de portar sempre.

75

Tenim una riquesa impressionant amb la roba que ens podem posar i la gent sempre cau al mateix. Hi ha roba de feina, de mudar, de soterrar, de celebració, d’església, d´estiu, d´hivern, de matí, de vesprada…. Després, esta el vestit de fallera, ric mirant sempre la part econòmica, el vestit típic de farolet, transformat en el temps, el llarg, el ample, “puntilles” més llargues, mes curtes...El farolet de la mateixa tela que la falda i el cosset, derivat de la inicial coteta i camisa. El “vestit bo”!! (quan ara no en tenim cap de roín). Vestit format per un conjunt de coset amb farol i falda, amb un mocador enganxat al cos amb una cinta a la part del coll i a la cintura una cinta igual de la que penja i un un davantal. Dos rodets i un monyo més gran al tos, formen l´equip complet. Amb un adreç complet (normalment de raïm)amb collar polsera, agulles, joia i arracades.I tres pintes, dos menudes als costats i una més alta darrere. Este vestit, icona d’una época d’esplendor de la València rica, s’ha quedat com al vestit que ens representa. Si he de dir alguna cosa a favor, és que dubte, que hi haja altre més ric i vistós al territori Espanyol, com a vestit regional.


indumentària Però, no fa falta que s’engalane amb l’excés que de Els homes també han descobert que no cal anar vegades s’afegeix a un vestit tan bonic ja per ell ma- sempre igual, han descobert, maneres distintes de vestir de valencià. teix.

76


Però, hi ha qui, si no porta pantaló ratllat i “mocasí”, no va mudat i per descomptat, res al cap (mocador, còfia, barret d’alborjos…) Els homes han de cuidar els colors també, sempre s’ha de portar alguna cosa al cap. Els mocadors es nuen de moltes maneres, sense invents, i cada mocador té el seu estil de nuat, el cotó no nua com la seda. La faixa (que no penja mai) ben apretada, convinant-la sempre i canviant-la com es vulga. La majoria de vegades amb espardenyes, només duia sabates qui se les podia permetre o en ocasions quan es vestien molt mudats, sempre amb pantaló o calçó amb saragüell mai. Per a l’home tenim el vestit de Saragüell, de fil blanc o cru damunt del saragüell alguns porten la negrilla, que ha de ser això, negra o de colors molts obscurs, encara que per aquesta zona no se n’han trobat massa, és mes de zones d´interior, de fred. I amb jopetí, depenent de l´acte de més qualitat o menys (per descomptat, sense cadeneta juntant els dos costats del jopetí). També es troba el Vestit de Torrentí (que alguns l’anomenen del segle XVIII), calçó llarg o curt i jupa, amb jopetí baix, faixa i/o espardenya. Per descomptat mocador, còfia, barret de punt i barrets al cap. Després hi ha més roba, el brussó amb pantaló de llana o pana, llarg o curt…..Encara falta molt que aclarir, la roba de tapar, la mantellina…. Una part molt fonamental l’han de fer les perso-

77

nes que confeccionen els nostres vestits, tenen que formar-se i informar-se del que fan i com ho han de fer. De vegades tenen entre mans teles amb un valor econòmic i històric i no saben com fer-ho o simplement fan allò que saben de la millor manera possible, però, que no es gens correcte. Qualsevol ofici, té una formació i estes persones, han de cuidar de la nostra història i tradició. Perquè han de tindre un mínim de coneixements, del patronatge, que era prou simple en forma, que no en execució. Els enrederats amb vares d’olivera, espart…tot molt manual. Però en quan a models són més senzills, que tot allò que es veu al carrer. No anaven tant adornades, ni llaços als cosets, ni brodats, ni puntilles de més… Qualsevol modista, no és indumentarista, perquè el indumentarista estudia cada peça, cada detall (que no adorn) i té una formació per a fer d’un tros de tela, un tros d’història i un vestit atemporal. Jo no sóc ningú per a dir que està bé o mal, que cadascú es gaste els diners en allò que li agrade. Que cadascú tenim un gust i interpretem la indumentària d’una manera. Però, almenys saber que hi ha un perquè de les coses, que existeix un món d’informació, i que molts fallers no van ben vestits, molts per falta d’informació . I crec que esta bé saber-ho.


indumentĂ ria

Vestits del s. XVIII 78


mĂşsica en falles


MÚSICA EN FALLES La música està intrínsecament vinculada a les falles, ja que és un element tan important per a la festa. Durant tota la setmana fallera al llarg del dia i de la nit pot escoltar-se pels carrers les melodies musicals, que van animant tota la festa fallera (despertades, cercaviles, recollides de premis, ofrenes, cavalcades, repartició de llibrets de la falla…). Les comissions falleres contracten per a la festa les bandes de música ( denominades popularment Xarangues) formades per un grup aproximat de 10 a 20 músics per a acompanyar-les a qualsevol dels actes fallers. Estes xarangues estan formades per autèntics professionals de la música deixant unes magnífiques interpretacions de les obres escollides. Des de sempre hi ha hagut una sana competició entre xarangues per veure quina interpretava millor les difernets obres que es toquen en falles. Tant es així, que des de fa uns quants anys en algunes poblacions com a Sueca es celebra un concurs de xarangues amb premis per aquells que millor intepreten les obres del concurs. Tradicionalment, la música que acompanya a la festa són els pasdobles tradicionals i populars, com “Paquito el chocolatero”, “Amparito Roca”, “València” i “El faller”, encara que també s’han introduït cançons més modernes i actuals.

80


Durant les falles no solament s’escolten bandes, sinó que algunes comissions falleres opten per els grups de música tradicional valenciana, formats per dolçaines i tamborils. A la Comunitat Valenciana es coneix com DOLÇAINA o XARAMITA i s’acompanya d’un tambor denominat TABALET. En els últims anys, ha augmentat el número de “COLLES” d’entre vint i trenta músics, que a més de realitzar passacarrers, i acompanyar en les festes de falles, realitzen concerts amb un divers repertori. És un instrument en “auge”. En l’actualitat, ja es poden cursar estudis oficials de dolçaina en els conservatoris de música de la comunitat. Cal destacar, que en algunes falles de València han anat incorporant-se les xarangues de tabalers i dolçainers substituint a la xaranga tradicional donat-li un colorit i riquesa artística tradicional, al mateix temps que s’han recuperat cançons tradicionals antigues. Ademés, són molt típics en la ciutat de València, Castelló i en la d’Alacant els grups de DOLÇAINA i TABALET com acompanyament en les desfilades i en actes solemnes. A les nits també és important la música, ja que se celebren les típiques revetles amb les orquestres i “discomòbils”, les quals animen tots els barris de la ciutat, i estan obertes a tot aquell que vulga gaudir-les fins a l’alba.

81


mĂşsica en falles

82