primavera sagrada - Història de l’Art Nouveauaquesta construcció és la seua monumental entrada amb dues seccions d’escales flanquejades per dues escultures realitzades per Ludwig Habich (1872-1949) que representen a un home – esquerra – i a una dona – dreta – i que emmarquen l’entrada a l’edifici. La porta està ressaltada gràcies a una decoració daurada amb formes geomètriques i que ens remet a l’edifici de la Secessió vienesa. La primera exposició de la colònia va tenir lloc l’any 1901 sota el lema Un document d’art alemany. Aquest esdeveniment es va realitzar al llarg de les diferents cases dels artistes, als seus estudis i en diferents edificis aixecats per a l’esdeveniment. Aquesta exposició fou inaugurada el 15 de maig del mateix any i es va presentar com un festival de la mà de Pether Behrens – fundador de la Secessió de Munic –, cosa que va despertar l’interés del públic més enllà d’aquesta ciutat. La targeta de presentació va anar a càrrec del dissenyador gràfic Paul Bürck (1878-1947). A més de la casa del gran duc, a la primera exposició es mostraren huit cases dels diferents artistes que fundaren aquesta colònia. Els artistes podien comprar el terreny a un preu especial i construir les seues cases, les quals estaven destinades a formar part d’aquesta primera exposició. Aquestes cases expositores foren l’exemple de la idea que tenien sobre unir arquitectura, disseny d’interiors, decoració i pintura. Cal destacar que dels artistes sols Olbrich, Christiansen, Behrens i Habich pogueren finançar les seues obres amb el seu propi patrimoni. La casa de Wilhelm Deiters (1857-1904) destaca per ser la casa més petita de tota la colònia, la qual presenta aquesta morfologia perquè depén de la forma del terreny on s’ubica, el qual està en una intersecció entre dos carrers. Deiters fou el gerent de la colònia d’artistes. La seua casa fou dissenyada per Olbrich, el qual també va dissenyar els mobles de la planta principal. Julius Glückert (1848-1911) fou un fabricant de mobles i un destacat partidari de la colònia d’artistes. És per això que va adquirir un terreny i va atorgar el disseny de la seua casa a Olbrich, el qual fou l’artífex de la majoria de les cases de la primera exposició. La intenció de Glückert fou
vendre la casa quan estiguera acabada però finalment la va convertir en una exposició permanent dels seus mobles. L’escultor Rudolf Bosselt (1871-1938) també volia estar present a l’exposició mitjançant una d’aquestes cases. Fou el mateix Bosselt qui va començar a treballar en aquest edifici, però poc després del seu inici no podia fer front als costos econòmics d’aquesta. És per això que Glückert va decidir fer-se càrrec de les despeses per poder completar l’obra. El que més destaca d’aquesta casa són les escultures que hi ha en la façana les quals són obra de Bosselt. Patriz Huber (1878-1902) s’encarregà del disseny dels mobles. També existia una casa per a Georg Keller dissenyada per Olbrich, la qual fou coneguda amb el nom de Beaulieu. Olbrich va aixecar la seua pròpia casa amb un pressupost modest; a més fou ell mateix qui va dissenyar tot l’interior d’aquesta edificació. Un element diferenciador fou el seu sostre de pavelló, el qual s’estenia fins a terra en la zona nord de la casa. També va construir les cases de Habich i de Hans Christiansen (1866-1945). La casa del primer destaca per tenir una coberta plana i amb una estructura clarament marcada i una decoració estereomètrica. L’interior de la vivenda i de l’estudi de Habich va anar a càrrec de Huber – el qual ja havia dissenyat els mobles de la casa de Bosselt –. La casa Christiansen – també coneguda com a Villa In Rosen – fou dissenyada per Olbrich seguint les idees del mateix Hans, el qual era pintor. Ell mateix fou qui va crear la gran pintura de la façana que destaca per ser una pintura figurativa. Tant l’artista com la seua família viviren en la casa fins a 1919. L’última casa d’aquesta primera exposició fou la de Peter Behrens (1868-1940). Aquest artista fou un arquitecte autodidacte que va dissenyar tots els elements de la seua casa i, precisament aquesta va ser la seua òpera prima. L’edificació destaca per tenir un caràcter unificat, ja que tot el disseny va estar en mans del mateix Behrens. Fou la casa més cara de l’exposició.
Coneguda com a La casa dels artistes, aquesta fou la casa del Gran Duc Ernst Ludwig.