La volun�at P'� la falla Els balcons, plens de geranis, S'honraven amb senyeres de paper. La voluntat p'a la falla, I et regalaven el llibret. De cap a cap del carrer, Dels fils de llum elèctrica, penjava l'alegria; S'estenia pel veïnat, com un incendi, L'anunci d'un volcà de vida i de futur. De tapes i de barres, sense escola. D'entaulat, per a encabir els músics Jóvens: la bateria, la guitarra, el baix, l'orgue i el cantant, Que anaven a fer ballar totes les edats sobre l'asfalt, Si no plovia; com un laberint de festa, On els xiquets ens acaçàvem, Envoltats per un desfici de cames virginals predominants, De llibertat feliç, De qui té una nova hora de tornar a casa de nit. La vida es rentava així: era neta. L'arribada d'una muntanya d'arena Publicitava, als nostres ulls, La plantada imminent d'un univers divertit De paper, de fusta i de cartó. La paradeta ens subministrava tota la munició Que requeríem per a l'explosió d'un enginy artificier. Pròdigs, els pares, es mostraven amatents.
Lluís Roda / Escriptor
Tot té un cost, tot té un preu. La soscavació infantil d'una muntanya d'arena —i que et rinyen—, És el primer pas per a construir la falla més alta, Perquè no t'explote la vida als morros. La que podrem cremar més grans, més endavant. No tolere els bombers Ni el fum negre. Potser el vent m'ha tombat la falla enguany, sense cremar-la. L'any que ve.
*Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l'any 2019.
187