Llibret A.C. Doctor Palos i Adjts 2019 by llibretacdoctorpalos@hotmail.com

EQUIP DE TREBALL EDITA A.C. Falla Av. Doctor Palos i Adjts COORDINACIÓ Merche Aleixandre Vila i Chelo Tarazona Antonino EQUIP DE TREBALL Angel Carrascosa Hernández , Aurora Aleixandre Villalba, Chelo Tarazona Antonino i Merche Aleixandre Vila. FOTOGRAFÍES La comissiò COL·LABORADORS Albert Llueca Juesas, Aurora Aleixandre Villalba, Concha Cardo Monzó, Hugo Morte Lorente, Jose Luis Lagardera Ventura, Ferran Martínez Gómez i Aitor Sánchez Collado. PUBLICITAT Angel Carrascosa Hernández. MAQUETACIÓ Yogur de Fresa DEPÒSIT LEGAL V-3365-2017 La present publicació participa en la convocatoria del premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l`ús del valencià. Este llibret participa en els premis de lletres falleres. (www.lletresfalleres.info).

ÍNDEX 04

LA TRAJECTÒRIA DEL FOC A LA VIA AUGUSTA

LA FALLA

LA XICALLA

Complim 40 anys

Salutació Fallera Major Infantil

Pròleg

Salutació President 86

Les Falles de Xàtiva, una parada amb segell d’identitat José Luis Lagardera Ventura

Salutació Fallera Major

Exaltació Fallera Major Infantil

Exaltació Fallera Major

Comissió Infantil

Comissió Executiva i Vocals

Esbós i verset Falla Infantil

Comissió Femenina

Esbós i verset Falla Gran.

Juguem com els Romans Aurora Aleixandre Villalba

Poema Satíric Aurora Aleixandre Villalba

107

UN ANY EN IMATGES

115

PUBLICITAT

G8 quan tots els camins duen a les falles Ferran Martínez Gómez

Apropòsit Aitor Sánchez Collado

Eurovelo 8 Albert Llueca Juesas

El Teatre Romà i les Falles Conxa Cardo Monzó

Lletres Hugo Morte Lorente

LA TRAJECTÃ&#x2019;RIA DEL FOC A LA VIA AUGUSTA

PRÃ&#x2019;LEG

ontinuem caminant i, encara que siguen passos curts, intentarem no eixir-nos-en del camí. Complim XL anys i, fins ara, els nostres monuments han parlat, com en totes les comissions, de diferents temes, igual que les setmanes culturals.

Enguany volem unir, en la mesura que siga possible, setmana cultural, ornamentació, monument i llibret.

Enguany volem unir, en la mesura que siga possible, setmana cultural, ornamentació, monument i llibret. Unirem una important via de comunicació i la cultura del foc; per això, hem decidit fer esment a una de les calçades principals (1.500 km) construïda pels romans a Espanya. Dita via travessa la península des dels Pirineus fins a Cadis, vorejant tota la península mediterrània. Al llarg de les èpoques, ha anat rebent diferents noms com ara Via Hercúlia o Via Heràclea, Camí d’Anníbal, Via Exterior, Camí de Sant Vicent Màrtir i Ruta de l’Espart, però rep el nom de Via Augusta per les reparacions i rectificacions efectuades per l’emperador August (el primer, i potser el més important emperador romà). La importància d’aquesta xarxa viària és tal que en el segle XXI és el principal eix de comunicació amb la resta d’Europa. Actualment, autopistes, carreteres i ferrocarrils segueixen el seu traçat i són un poderós element econòmic que fomenta el desenvolupament entre poblacions i ciutats. 7

Nosaltres volem fer un recorregut molt particular per la Via Augusta, és per això que li hem donat nom al romà que presideix el nostre monument, PUBLIO, del qual també parlarem en les nostres pàgines. PUBLIO ens guiarà i acompanyarà per la cultura del foc, des de Xàtiva fins a Borriana, passant per diferents pobles i ciutats.

PUBLIO ens guiarà i acompanyarà per la cultura del foc, des de Xàtiva fins a Borriana, passant per diferents pobles i ciutats. Ens mostrarà la cultura, tradicions, relacions personals i econòmiques, relacionades amb la cultura del foc, la festa i les diferents formes de viure-la. Ens acostara al G6 i ens explicarà el perquè de la seua existència. En definitiva, PUBLIO es converteix des d’aquest moment en el nostre mestre i guia, tant en la part adulta del nostre llibre com en la infantil.

PUBLIO

ublio és un home interessat per la història i la cultura, li agrada saber de tot un poc. És pare de família, responsable i treballador, quan no està llegint o fent coses del seu treball, passeja pel seu poble buscant racons que li parlem de temps passats. Les vies de comunicació o carreteres són el seu treball de cada dia, sap com han de ser els ponts que uneixen llocs o ciutats. Viu a la ciutat, però, com a bon fill, també visita sos pares, que viuen en una granja al camp. Té tres fills, que també els agrada molt visitar els seus iaios. De vegades els tres germans es queden amb ells, perquè Publio puga fer xicotetes excursions, com la que comença ara, vol anar a Xàtiva per la via Augusta i conèixer les tradicions amb la cultura de foc

Vol anar a Xàtiva per la via Augusta i conèixer les tradicions amb la cultura de foc.

PERIODISTA I FALLER

JOSÉ LUIS LAGARDERA

LES FALLES DE XÀTIVA, UNA PARADA AMB SEGELL D’IDENTITAT

les localitats de Xàtiva i de Borriana les separen hui per hui 134 kilòmetres de carreteres, mentre que des de la capital de la Costera fins Sagunt la distància és de 100. Tots tres són municipis destacats del territori valencià en quant a la festa fallera es refereix, però entre ells hi ha un fil conductor que els uneix des de molts anys abans: la Via Augusta, la calçada romana més llarga d’Hispania, que unia tota la península. Potser aquest camí fóra la llavor que va produir que un temps després, a València, arrelaren la cultura del foc i els oficis que giren al seu voltant en diferents indrets un tant allunyats. Perquè les falles i el seu foc purificador són protagonistes a totes elles, malgrat que a cadascuna de les localitats hi ha alguns elements i tradicions autòctones que fan que en aquesta festa, que hui és Patrimoni de la Humanitat, també hi haja espai per a la pertinença. En aquest viatge ens anem a aturar a Xàtiva, per tal d’explicar-vos algunes d’eixes característiques que la fan especial dintre de l’ampli espectre faller.

Xàtiva va ser la primera localitat després de la capital, València, on es va plantar una falla.

Xàtiva va ser la primera localitat després de la capital, València, on es va plantar una falla. Va ser l’any 1865, i va portar per títol “La pesca de l’Aladroc”, monument que, a partir de l’al·lusió a la pesca de l’anxova, criticava satíricament la pesca comuna entre sexes. La seua difusió va ser a través d’un fullet imprès, amb una explicació ben detallada, que va ser realitzada per l’impressor, escriptor i 13

periodista xativí Blai Bellver, de qui el passat 2018 es complia el bicentenari del seu naixement. Però la petjada que Blai Bellver va deixar en les falles no es va aturar ahi. Si bé és cert que es diu que el primer llibret de falla – almenys que es conserva- va ser l’escrit per Josep Bernat i Baldoví l’any 1855 amb el títol “El conill, Visenteta i Don Facundo”, d’una falla plantada a la plaça de l’Almodí de València, va haver de passar una dècada per a que es popularitzaren aquests elements, amb el segell de Bellver. En 1866 es va començar a parlar de llibrets de falla, pròpiament dissenyats i escrits, sent un esdeveniment clau l’aparició de la primera obra il·lustrada d’aquest caire: “La Creu del Matrimoni”, per a la falla de la Plaça de la Trinitat de Xàtiva. Aquest llibret va ser especial perquè constava de 64 pàgines i un format de 15 x 21,5 cm, un fet totalment inusual en aquella època, ja que fins ben entrat el segle XIX els llibrets de falla contenien tan sols unes poques pàgines. No obstant, però, la censura va fer mossa en aquells primers anys de falles a Xàtiva. Aquest llibre i monument de Blai Bellver, que caricaturitzava el matrimoni, va patir la repressió eclesiàstica –ben important a l’època-, amb la prohibició de plantar el cadafal als carrers de Xàtiva (dictada pel Capità General de la zona a instàncies de l’Arquebisbe de València) i amb l’ordre de retirar de la circulació i destruir els llibrets. Aquest dur colp va provocar que la de l’any següent, “Eclipses del Matrimoni” fora la tercera i l’última falla que es plantara a Xàtiva durant el segle XIX. Hui en dia no podem dir que a Xàtiva siga un referent en cadafals, però sí que podem traure pit en quant a llibrets de falla. I això tal vegada siga gràcies a que fa més de 150 anys, Blai Bellver va posar el primer granet de sorra. Hui per hui, falles xativines com Joan Ramon Jiménez, amb l’amic Rafa Tortosa al capdavant, s’han convertit en 15

fixes en totes les quinieles per als premis de referència dels llibrets fallers, aconseguint en aquest passat any 2018 el tercer lloc a la Promoció i ús del Valencià. En els llocs capdavanters també es troben des de fa un bon grapat d’anys la Falla República Argentina i la Falla Benlloch Aleixandre VIé, mentre que en els darrers anys s’han colat altres comissions que també estan apostant pels llibrets: Espanyoleto, Selgas Tovar, Abú Masaifa, Sant Jordi o Molina Claret. De fet, en el darrer concurs, van ser huit (de dinou que hi ha a la ciutat) les comissions de Xàtiva que es van emportar guardó, el major nombre des que existeixen aquests reconeixements. Però a Xàtiva no sols vivim de fites del passat i de presents recents, ja que hi ha altre aspecte que travessa els carrers de la ciutat (la Via Augusta entre d’altres, per cert) i que ens diferencia de la resta de municipis que celebren la festa fallera: la nostra romeria a Sant Josep. A les faldes del Castell de Xàtiva es troba l’ermita de Sant Josep, lloc de pelegrinatge obligat cada 19 de març, on es congreguen totes les comissions de Xàtiva per tal d’iniciar la Baixada cap a l’Albereda i posteriorment gaudir de l’última mascletà. M’atreviria a dir que aquest és, precisament, l’acte més emotiu de la setmana fallera. No sé si serà pel seu caràcter únic, perquè és l’última jornada festiva o perquè el cansament ja s’apodera de tots nosaltres, però desfilar pels carrers de Xàtiva en aquest acte és una autèntica gossada que no es perden els veïns i veïnes de la localitat. La Baixada de Sant Josep és altra de les nostres senyes d’identitat a la marca de les falles de Xàtiva. Per tot això, i per més, les Falles de Xàtiva són Bé d’Interès Cultural i Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Per tot això, i per més, les Falles de Xàtiva són Bé d’Interès Cultural i Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Un reconeixement, aquest últim, que també tenen la resta de municipis on es celebren les falles, i que en molts casos tenen en comú un altre Patrimoni Mundial: la Via Augusta. La millor mostra de que no podem entendre el nostre present si no coneixem el nostre passat. 17

PUBLIO

d Es desplaçarà a Torrent per continuar aprenent.

esprés de la seua volta a casa, Publio recopila la informació, tot això ho fa escrivint per a no oblidar res. Ha passat un mes i ja esta preparant un altre viatge, però en aquest es desviarà del seu camí per la via Augusta i es desplaçarà a Torrent per continuar aprenent.

FALLER

FERRAN MARTÍNEZ GÓMEZ

G8, QUAN TOTS ELS CAMINS DUEN A LES FALLES

No importa molt on, digué Alícia. Llavors no importa quin camí prens, digué el Gat Lewis Carroll

a necessitat d’unir camins i crear-ne d’altres és tan antiga com la humanitat. En les falles no hauria de ser menys. Segurament deuen haver sigut diferents les ocasions que els camins fallers de distintes poblacions es deuen haver unit, i segurament per diferents motius. En primera persona únicament puc parlar d’una ocasió i com sol ser habitual en el nostre col·lectiu estic segur que hi haurà diferents “interpretacions” en funció del lloc i el moment des del qual es mire, canviant fins i tot els protagonistes de la història. Per això en la mesura de les meues possibilitats intentaré no esmentar dates, llocs i persones exactes. D’aquesta manera cada lector podrà posar-li la cara que li interesse, situar-ho en el lloc que més li agrade i datarho com millor li vinga.

Cada lector podrà posarli la cara que li interesse, situar-ho en el lloc que més li agrade i datar-ho com millor li vinga.

Era a finals de la primera dècada del segle XXI, pròxim ja a la celebració de la setmana fallera, és a dir en aqueixes dates que ja han passat la celebració nadalenca i el temps corre més que mai per als fallers, dos directius de dues juntes locals de semblant composició quedaven a dinar, i disfrutar d’un migdia assolellat, encara que fresc per la brisa marina. Dies arrere havien compartit inquietuds, dubtes, problemes i solucions ja que un d’ells havia format part de l’equip que situava 21

la seua Junta Local Fallera en el camí per a obtindre un d’aqueixos “títols” que tant agraden lluir als polítics de les seues festes, celebracions o ciutats, i l’altre arreplegava la informació necessària de com començar aquest camí. Després del dinar la tertúlia es va centrar en com d’important seria perquè persones com ells pogueren disposar d’un fòrum on poder compartir inquietuds i, el més important, problemes i solucions a aquests, ja que tots dos en aquest complex camí faller havien aprés pel mètode científic de prova –error, prova –error, prova – encert, i encara que aquest mètode és naturalment humà, millor suavitzar els errors, que alguns poden fer mal. La tertúlia va acabar amb una pregunta del faller amfitrió. —Escolta, allí a la teua ciutat teniu alguna activitat el 14 de març? —A què et refereixes? —T’explique, eixe dia teníem per costum anar a presenciar el primer dia de mascletà que fan a la ciutat que ens van ajudar en el seu moment per a realitzar els tràmits del títol en què ja estem en camí, i d’aquesta relació va sorgir la visita a la ciutat de les nostres falleres majors, les seues corts d’honor i directius de la Junta Local Fallera aprofitant eixe primer dia del seu Concurs Nacional de Mascletades. Però va canviar la directiva i vam perdre el contacte amb ells, ja saps com són les coses, i aquest seria el segon any que tindríem buida l’agenda eixe dia. I és una llàstima perquè era una jornada molt xula per a tots, ja que a més d’eixir amb les corts d’honor, que a penes tenen ocasió, coneixes unes altres realitats i formes de fer falles. —Doncs, la veritat, que nosaltres les mascletades les comencem el 16 de març i imagine que seria impossible. Però estic pensant 22

que eixe dia ja està el parador muntat i estaran plantant la falla municipal. Pot quedar xulo que s’organitze una visita institucional de la vostra Junta Local a la nostra. —Mola, doncs ho consultem en les nostres directives i ho matisem. —Fet. Aqueix 14 de març la idea quallà, i va realitzar una visita institucional, les directives d’ambdues juntes locals van compartir una jornada festiva, ambdues corts d’honor van tindre un protagonisme que més enllà de les seues pròpies poblacions no tenien, les falleres majors de les dues ciutats encara que havien coincidit en algun acte anteriorment van poder compartir amb tranquil·litat experiències que estaven vivint i tots van disfrutar d’una jornada de plantà de falla, ja que les grues anaven a ple rendiment en la falla municipal. En acabar la jornada el president de la Junta Local visitant va deixar clar que l’any que ve la trobada s’havia de fer a la seua ciutat. El següent exercici continuà la normalitat fallera amb l’afegit que d’aquella jornada els llaços entre ambdues juntes locals es van fer més estrets a tots els nivells. Fins i tot en la Junta Local amb la qual s’havia perdut el contacte, va haver-hi novament un canvi en la directiva i es recuperà la relació amb ambdues juntes locals. S’aproximava la data del 14 de març, i van decidir que ja que s’havia recuperat el contacte ampliar a tres juntes locals aquesta jornada de germanor.

I van decidir que ja que s’havia recuperat el contacte ampliar a tres juntes locals aquesta jornada de germanor.

Així va ser. Les tres poblacions amb major nombre de comissions falleres, després de València ciutat, s’ajuntaven en una jornada festiva i protocol·lària. Fins i tot Ràdio 9 es va fer ressò de la jornada i va realitzar allí mateix, a la ciutat on s’editarà aquest text, 23

el seu programa dedicat a les falles, “Cadafal”, en directe amb la participació dels representants de les tres juntes locals. La jornada acabava novament amb la satisfacció de compartir inquietuds i experiències i amb l’afirmació del nouvingut al trio faller de: —L’any que ve la fem a la meua ciutat. I, escolta, tinc amistat amb els qui acaben de construir l’espectacular Museu Faller que de segur que també s’hi volen unir. —Doncs també podríem comentar-li-ho als de “Terra Santa”. —Vinga, els ho comente també als fallers alacantins. —Mira, si pareixerà el G6 faller. Degué ser una cosa així la conversa, el cas és que el G6 acaba de nàixer després de l’embrió del G2 i el G3. Arribava un moment delicat, ja que en aquest grup s’incorporaven dues de les poblacions que històricament plantaven cara a la tot poderosa Junta Central Fallera, que veia com s’unien camins i creaven llaços i no oblidaven aquell envit que es va llançar a finals de la dècada dels vuitanta principi dels noranta del segle anterior, en la qual es plantejà crear una entitat que aglutinara les juntes locals falleres enfront de la Junta Central Fallera situant la seu a la Ribera. L’entrada en aquest club faller de les dues poblacions que disposen únicament de recompensa pròpia i no sol·liciten el bunyol, i que històricament han sigut “independents”, generava dubtes a l’entitat fallera del cap i casal. Però la resta dels socis del club sí que 24

mantenien les recompenses, fins i tot els seus jurats eren designats per la Junta Central Fallera, cosa que feia que la relació amb aquesta fóra molt fluida. La nostra única intenció és la de compartir inquietuds, experiències, problemes i solucions, i aprofitar aquesta unió per a celebrar una jornada de convivència

—No vos preocupeu, jo els explique que la nostra única intenció és la de compartir inquietuds, experiències, problemes i solucions, i aprofitar aquesta unió per a celebrar una jornada de convivència entre les nostres directives, falleres majors i corts d’honor. Al cap i a la fi, som poblacions molt semblants i tenim problemes comuns. A més, els invitem que assistisquen a les nostres reunions perquè vegen que no hi ha fantasmes pels quals preocupar-se. —Ja posats, els podem invitar també a la Jornada de Convivència. —Escolta, tu no tenies un bon contacte amb les fogueres? Hi aneu tots els anys i a mi m’agradaria poder anar-hi també. —I si els invitem també a ells? Seria bona idea. (En aquest punt, un servidor segueix l’evolució del grup des de la distància que em permet seguir-lo des de la meua posició de faller sense més càrrec que en la meua comissió.) Amb la incorporació com a invitats de la Junta Central Fallera de València i la Federació de Fogueres d’Alacant, s’iniciava una època de consolidació en què els llaços protocol·laris es feien més estrets entre totes les poblacions i l’evolució del grup faller va precisament en la línia més protocol·lària sense deixar puntualment de compartir problemes i solucions a aquests. L’expedient per a la declaració de la festa de les falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat inclou cinc poblacions falleres com a centenàries, a més de la ciutat de 25

València, les falles de la qual són declarades BIC (Bé d’Interés Cultural). Tres d’aquestes poblacions formen part del G6. Precisament la població en què primer es va plantar una falla després de la capital comença a sol·licitar la seua incorporació en aquest grup al·legant, a més del seu nombre de comissions, ser capital de comarca, la seua antiguitat. Després de diversos exercicis sol·licitant-ho. Vaig tindre l’ocasió de poder assistir a la reunió, com a membre de la JCF, en la qual finalment es va accedir a la seua incorporació amb la condició que s’incorporara també l’última població de falles centenari i que era bressol de Josep Bernat i Baldoví, autor del llibret més antic que es conserva, 1855, el mestre don Josep Serrano, autor del pasdoble “El Faller” i l’himne de la Comunitat Valenciana, i Joan Fuster, pare del valencianisme polític contemporani. En l’actualitat el G8 crec que gaudeix de molt bona salut, i possiblement alguns fallers d’altres poblacions equivoquen la seua visió d’aquest ja que es queden únicament amb la façana d’aquest, encara que 26

açò desgraciadament no deixa de ser un fidel reflex de la societat actual, que prefereix quedar-se únicament amb el titular abans que llegir la notícia completa. El G8 no deixa de ser la unió d’un grup amb les mateixes inquietuds i necessitats. No és gens estrany i veiem aquest tipus d’unions a nivell geogràfic per exemple amb la Junta Comarcal Fallera de l’Horta Sud, o de mateixos interessos com poden ser la Federació de Falles de la Secció Especial, la Federació de Falles amb Especial Enginy i Gràcia o la Federació de les Lletres Falleres. Des del meu punt de vista personal, que ha tingut el privilegi de veure crear l’embrió, el naixement del grup faller, la seua evolució des de la distància i tindre relacions quasi diàries en l’actualitat, si no existira el G8 caldria inventar-lo, ja que, a pesar del que molts poden opinar, la seua aportació a la festa sempre ha sigut positiva, ja que no deixa de ser una excel·lent ferramenta per a poder compartir inquietuds, experiències, problemes i solucions.

Si no existira el G8 caldria inventar-lo, ja que, a pesar del que molts poden opinar, la seua aportació a la festa sempre ha sigut positiva, ja que no deixa de ser una excel·lent ferramenta per a poder compartir inquietuds, experiències, problemes i solucions.

Nota de l’autor: Disculpeu-me per decidir no posar amb exactitud els noms de les poblacions ja que la meua intenció és que el lector les esbrine amb l’ajuda de les pistes que he anat incloent en el text.

AITOR SÁNCHEZ COLLADO

L’APROPÒSIT I EL GRANERER A TORRENT

“l’

apropòsit faller” el podríem definir com el producte artístic que resulta de combinar teatre, música i elements audiovisuals amb una forta càrrega crítica, satírica, però —sobretot— amb un elevat component humorístic per tal d’exaltar la figura de la fallera major de cada comissió. En este sentit, podem dir que l’apropòsit es tracta d’una peça única, exclusiva i efímera (a soles es representa una vegada en la vida) feta per encàrrec per a una comissió, el que ens anteposa davant de la idea d’originalitat i emotivitat. Tal com descriu l’autor Hernan Mir, “l’apropòsit, com la seua pròpia definició comporta, està dedicat expressament a la màxima protagonista de l’acte, la fallera major, i manlleva l’esforç personal dels amics i companys de comissió. L’aproposit, per tant, passarà a formar part de la memòria de l’homenatjada com quelcom propi”.1

Els fallers de casal donaríem per vàlida esta definició, però hem de tindre en compte, tal com ha investigat Josep Lluís Marín, que l’apropòsit no a soles es tracta d’una forma teatral exclusivament fallera. “Originàriament, el fet de denominar una obra amb la paraula apropòsit tenia una mera funció descriptiva, servia per a deixar clar a l’espectador que l’obra així designada s’havia escrit especialment o exclusivament per a una circumstància o fi determinats”2. Trobem apropòsits en bona part del territori espanyol i en són dramàtics,

L’apropòsit no a soles es tracta d’una forma teatral exclusivament fallera.

1. Mir Serrano, Hernan. 2009: “Apropòsit? Clar que sí!” Llibre Faller 2009. 2. Marín, Josep Lluís. 2013: “Qüestió de noms (a propòsit de l’apropòsit)”. Llibret Falla Sant Roc 2013.

lírics, i fets ex professo perquè els representara una actriu en concret. El tret comú era la brevetat en un o dos actes i la característica d’exclusivitat per a ressaltar un fet o un acte. Així doncs, la seua aparició es remunta molt abans que els fallers s’apropiaren del gènere i li donaren el significat actual, quasi sempre acompanyat de l’adjectiu “faller”. A Torrent, en línia general podem advertir dos tipus d’apropòsits, per una banda, aquells que participen en el concurs que organitza la Junta Local Fallera de Torrent (límit de temps màxim, es valora l’originalitat i els elements utilitzats: vestuari, escenografia, llum i so, així com la qualitat literària i l’adaptació al guió), però també tenim de manera més desenfadada aquells que no concursen, però que es fan amb l’objectiu d’exaltar la figura de la fallera major (tenen molta més llibertat i quasi tots estan interpretats per amics o familiars de la fallera major a exaltar amb la inclusió de gags humorístics, i escenes teatrals). Estos últims de caràcter saineter, on les tradicions o els oficis tradicionals es recorden amb nostàlgia. Si conjuguem estes dos vessants, a Torrent trobem un esdeveniment molt recordat encara per la gent del poble. Parlem d’un apropòsit on els oficis tradicionals eren els protagonistes. Parlem de la presentació infantil de la Falla de la Plaça de 1987. Es va celebrar al saló parroquial de la ciutat el 15 de febrer de 1987, un acte molt emotiu i especial, obra de Pepe Blanquer i assajats per Rigo Mora i Rosa Jordan (fallers de la comissió arrelats a les tradicions del poble), on es representava el mercat antic, amb tots els seus personatges tradicionals, com ara: el sereno, la verdulera, les peixeres, la castanyera, el cacauer i, com no, la gran sorpresa va ser la representació del Granerer, amb l’última aparició 30

pública de l’últim granerer de la ciutat, que tenia per malnom El Mut i va fer en directe una demostració de com fer una granera. Gràcies a les gestions de Rigo Mora, van portar-lo a la presentació, encara que estava ja molt major i malalt. El Mut es va emocionar molt. Tota una fita en el panorama local, tant que la periodista Maria Gasent, en el Butlletí d’Informació Municipal (BIM), va titular “L’última granera de l’últim granerer” i arreplegava la crònica de l’acte:

Van portar-lo a la presentació, encara que estava ja molt major i malalt. El Mut es va emocionar molt. Tota una fita en el panorama local.

“Pot ser que la presentació infantil de la Falla de la Plaça d’este any represente el final d’una etapa en la societat torrentina, l’última granera de l’últim granerer! La Falla de la Plaça ens va sorprendre agradablement en acte de presentació de la comissió infantil. Tota la presentació va ser poesia, records inoblidables d’un temps viscut: els carrers de Torrent, els venedors ambulants, la peixera, la carotera, el cacauer, el llanterner, el «mantecaer», la lletera, el draper..., el granerer... Els xiquets i xiquetes de la Falla de la Plaça, que representen cada un estos personatges tan coneguts ens varen traslladar en el temps: Ama!, llet? iieeel ca-ca-ue-r!, us en recordeu?, de segur que sí, era la nostra infància; les escenes que presidien els nostres jocs. Va ser una presentació de falla realment bonica i emocionant. Però el millor de tot estigué quan en anunciar el granerer, el xiquet corresponent, trompeta en mà i sarió a l’esquena: ituuuu!, aparegué en escena recordant-nos que l’últim granerer encara es passeja pels carrers de Torrent. Tots sabíem que este home, El Mut, estava vellet i malalt, per això quan el vam veure pujar per la passarel·la, el públic emocionat es posà en peu i aplaudiren a rabiar, alguns fins i tot ploraren. Ja dalt de l’escenari s’assegué en un banquet i amb amor que un home pot sentir pel treball de tota una vida, ens féu una granera, l’última granera, el final d’una etapa. Gràcies, Mut, tu sempre seràs el nostre granerer! Gràcies.”3

Ama!, llet? iieeel ca-ca-ue-r!, us en recordeu?, de segur que sí, era la nostra infància; les escenes que presidien els nostres jocs.

3. Gasent, Maria (1987) “L’última granera de l’últim granerer”. BIM. Promvaera de 1987.

PUBLIO

a 33

questa vegada es queda a casa, Publio vol passejar pel seu benvolgut Teatre Romà, vol saber quina relació té amb la cultura del foc, i també vol aprendre com la uneixen als llibres.

ALBERT LLUECA JUESAS

EUROVELO 8 RUTA MEDITERRANEA

’han complit 2.000 anys de la mort d’Augusto, l’emperador que va ser capaç de transformar l’Imperi i d’instaurar, gràcies al seu innegable sentit d’estat, un nou parentiu entre Roma i els pobles que es van ser sotmetent a la seua influència. Pel que fa a la Península, aquest procés no haguera sigut possible sense la culminació d’una de les seues magnes empreses: el traçat definitiu de la Via Augusta. Amb el pas dels segles, l’antic recorregut de la Via Augusta s’ha anat desdibuixant, fins al punt que, fins i tot des de l’aire, amb prou faenes seríem capaços de seguir el seu rastre entre l’embull de camins i carreteres actuals. La xarxa caminera, és veritat, ja existia abans de la Via Augusta i sobreviuria a aquesta després de la caiguda de l’Imperi. No obstant açò, i açò és el transcendental, cap altre camí influiria tan profundament en el desenvolupament de la nostra història…

Cap altre camí influiria tan profundament en el desenvolupament de la nostra història…

La Via Augusta és la calçada romana més llarga d’Hispània amb una longitud aproximada de 1500 km que discorrien des dels Pirineus fins a Cadis, vorejant el Mediterrani. És una de les vies més estudiades, més transitades i millor conegudes des de l’Antiguitat, apareix en testimoniatges antics com els Gots Apolinares i l’Itinerari de Antonino. Començava a Cadis, passava per l’actual localitat de La Jonquera, on es perllongava amb 35

la Via Domitia, que vorejava la costa del sud de la Gàl·lia fins a Roma. Va constituir l’eix principal de la xarxa viària en la Hispània romana. Al llarg de les èpoques ha anat rebent diferents noms com a Via Hercúlea o Via Heráclea, Camí de Aníbal, Via Exterior, Camí de Sant Vicent Màrtir i Ruta de l’Espart. L’emperador Augusto li donaria nom, arran de les reparacions que es van dur a terme sota el seu mandat, sobre els anys 8 i 2 a. C., quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani. Actualment les carreteres N-IV N-420, N-340 i l’autopista del Mediterrani (A-7, AP-7, A-70) segueixen en molts trams el mateix itinerari que la Via Augusta. I aquesta és una de les parts de la EUROVELO 8. La Eurovelo 8 o EV8 és una ruta de 5.900 km al llarg del Mediterrani que connecta Cadis amb Atenes a Grècia al llarg del Mar Mediterrani. A través d’aquesta ruta travessem Barcelona, Mònaco i Venècia entre altres llocs per descobrir com Albània o Montenegro. A Espanya transcorre al llarg de tota la costa mediterrània des de La Jonquera a Girona fins a Cadis, travessant les comunitats de Catalunya, Comunitat Valenciana, Murcia i Andalusia. Són aproximadament 1.700 Km de recorregut per l’estat espanyol. Que uneix a les civilitzacions mediterrànies i als pobles que han existit i existeixen en en el mediterrani i en la via augusta? Doncs la seua cultura, i sobretot la cultura del foc. Cultura mediterrània és un concepte antic, utilitzat molt comunament en tot tipus de contextos, per a designar els trets de cultura o civilització comunes al llarg del Mediterrani, incloent des de les més altes produccions artístiques i literàries fins als costums més quotidians, i tant amb finalitats elogiosos (la cultura clàssica) com a pejoratius. 36

El foc és un dels quatre elements cosmogònics segons les tradicions antigues, juntament amb l’aire, l’aigua i la terra, que, combinats degudament, són capaces de crear-ho tot. És un element complex: d’una banda és devastador i, per una altra, és purificador, ens dona llum i calor i ens permet ingerir els aliments cuinats.

D’una banda és devastador i, per una altra, és purificador, ens dona llum i calor i ens permet ingerir els aliments cuinats.

Però els efectes del foc són molt beneficiosos. De fet, les primeres comunitats d’humans es van estructurar entorn del foc i ho van convertir en un element central. De seguida va ser important en la quotidianitat, però també en la dimensió festiva, on multiplica els efectes i la potencialitat i adquireix connotacions màgiques i grans continguts simbòlics. El calendari inclou molts moments ignis. En els solsticis sol haver-hi dies en els quals el foc és el protagonista absolut, com en les fogueres de Sant Joan i les fogueres de Sant Antonio. La litúrgia també ho té present, per exemple en la Vigília Pascual i en la Festa de la Candelaria. Finalment, la presència del foc en el territori valencià és veu en les actuacions de diables i bèsties, especialment en els correfocs de les festes majors. EL FOC EN LES TRADICIONS DEL CORREDOR MEDITERRANI EUROVELO 8 LES FALLES (DEL PIRINEUS)

La festa del foc del solstici d’estiu, són una tradició que se celebra en diverses comarques dels Pirineus.

Les falles, la festa del foc del solstici d’estiu, són una tradició que se celebra en diverses comarques dels Pirineus. Des del mes de novembre de l’any 2015, formen part del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. L’associació, creada en 2013, té com a objectiu i missió ensenyar, divulgar i preservar la tradició de la crema de falles de Sant Joan d’Andorra la Vella. Originàriament, la falla era un tronc llarg que els joves de cada regió, els “fallaires”, baixaven des de la muntanya fins a una foguera enmig del poble. L’Associació de Fallaires d’Andorra ha recuperat 37

les tradicionals rodes de foc, que una vegada enceses agiten i es fan girar vertiginosament fins a crear grans boles de foc, d’una plasticitat i un atractiu quasi hipnòtic. A Andorra la Vella, les actuacions dels “fallaires” es concentren en el centre històric. Per a iniciar als més xicotets, s’han afegit les falles de llum: unes boles que també es fan girar i amb les quals els xiquets comencen a practicar i a gaudir de la festa. La festa se celebra cada 23 de juny, per Sant Joan. A més dels Fallaires d’Andorra la Vella, les falles també estan presents en Encamp i Sant Julià, on sengles grups participen en els actes organitzats pels Comuns amb motiu de la festivitat. La celebració de les falles finalitza amb l’encès de la tradicional foguera de Sant Joan, que es fa també amb les falles. LES FALLES (DE VALÈNCIA) Celebrada per a saludar l’arribada de la primavera per comunitats de la ciutat i regió de València i per la diàspora valenciana emigrada a l’estranger, aquesta festa tradicional es caracteritza per la construcció i instal·lació d’enormes grups escultòrics (falles) compostos per efígies caricaturesca (ninots), que els artistes i artesans locals creen inspirant-se en successos de l’actualitat política i social. Per a simbolitzar la purificació i renovació primaverals de l’activitat social de les comunitats, les falles s’erigeixen en les places de la ciutat entre el 14 i el 19 de març i se’ls cala foc aquest últim dia, que marca la fi dels festejos. Mentre dura la festa desfilen per les calles bandes de música, el públic menja a l’aire lliure i es tiren nombrosos castells de focs artificials. Es tria a una reina de la festa, la “Fallera Major”, que assumeix la tasca de promoure la festivitat durant un any, encoratjant a la població local i als visitants a contribuir a la preparació dels festejos i participar en 38

ells. Les pràctiques i els coneixements vinculats a aquest element del patrimoni cultural es transmeten en les famílies, i en particular dins de les dinasties d’artistes i artesans fabricadors de ninots que s’agrupen en gremis constituïts en el si de les comunitats ciutadanes participants. Les Falles de València propicien la creativitat col·lectiva i la salvaguarda de les arts i artesanies tradicionals. També constitueixen un motiu d’orgull per a les comunitats i contribueixen a forjar la seua identitat cultural i la seua cohesió social. En el passat, aquesta festa va permetre també que es preservara la llengua valenciana quan es va prohibir el seu ús.

Les Falles de València propicien la creativitat col·lectiva i la salvaguarda de les arts i artesanies tradicionals.

LA FLAMA DEL CANIGÓ La Flama del Canigó és una tradició catalana vinculada al solstici d’estiu que té lloc en diversos territoris de parla catalana cada any, entre el 22 i el 23 de juny. S’inicia amb la renovació del foc en el cim del Canigó i culmina amb l’encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan després que la flama, portada per voluntaris, es repartisca pel territori de Catalunya. Està emparentada amb altres festes del foc del solstici d’estiu en els Pirineus, com les falles de Isil, Alins, Durro, Vilaller, Barruera, Pont de Suert i Andorra o la crema de eth Haro del la Val d’Aran, on el foc que baixa de la muntanya també és el protagonista de la nit. Però més enllà d’aquesta festa, la Flama del Canigó té una simbologia vinculada amb la persistència i la vitalitat de la cultura catalana. CARNESTOLTES L’origen del Carnestoltes. L’origen de la seua celebració sembla probable que estiga en les festes paganes, com les quals es realitzaven en honor a Bacus, el déu romà del caos, la festa i el vi, les saturnals i les lupercales romanes, o les que es realitzaven en honor del bou Apis a Egipte. 39

A Espanya els costums propis de cada zona fan que hi haja un carnestoltes per cada poble. Havent sobreviscut al pas dels anys, curioses tradicions i llegendes segueixen tenint el seu lloc en aquestes dates i donant lloc a peculiars i cridaners festejos. A Villar del Arzobispo, València, per exemple, se celebra la vetla i enterrament de la morca (una botifarra), i la Quemá del chinchoso, tradició en la qual es cala foc a un ninot a escala natural que encarna al personatge popular més odiat de l’any, polítics generalment. LA GIUBIANA (ITÀLIA) La Giubiana és una festa tradicional molt popular en les regions del nord d’Itàlia, concretament de Piemont i Lombardía. L’últim dijous del mes de gener s’encenen grans fogueres en les places i es cala foc a la Giubiana, una gran titella de palla vestit amb parracs que representa una bruixa. El ninot vestit amb parracs sembla simbolitzar l’any recentment acabat, que està llest per a cremar i deixar pas al nou any. Es pensa que aquesta tradició es remunta a temps antiquíssims i que la seua adopció pel cristianisme va donar lloc a Itàlia a l’aparició d’altres festes populars com la de la Befana. Aqueixa festa posseeix elements de diverses èpoques. L’origen de la foguera per a ritus propiciatoris agrícoles de finalització d’hivern és cèltica i pre-cèltica. L’origen del nom Giubiana és del déu romà Júpiter (època romana pagana o protocristiana). L’origen del personatge com a bruixota és medieval. En el cas de Canzo, l’origen del plet és una evocació moderna del període comunal; a més existeixen referències literàries al segle XIX i a la societat rural del mateix segle. 41

FESTA DE FERRAGOSTO El terme “Ferragosto” deriva del llatí Feriae Augusti, i consistia en una sèrie de festivitats introduïdes per l’emperador Ottaviano Augusto en el segle XVIII a. de C., festes que tenien lloc durant el mes d’agost, quan se suspenien totes les activitats i era costum l’ambient festiu, l’alegria, i l’intercanvi de regals. Aquesta típica festivitat italiana, s’unia a altres festes que tenien lloc durant el mes d’agost, com l’antiquíssima Consualia, en honor al Déu Conso, protector de l’agricultura. A la fi d’agost s’emmagatzemava en un lloc segur la collita. En l’època imperial, aquest conjunt de festes van ser denominades Augustalis i indicaven un període de repòs després del fatigós treball. Les celebracions religioses més importants que es desenvolupaven en aquest mes eren aquelles del 13 d’agost, dedicades a la deessa Diana, lligada a la vida en els boscos, a les fases lunars i a la maternitat, festes on podia participar tothom, amos i servents, sense distinció de classe social. En tal ocasió, els treballadors saludaven als seus caps, rebent a canvi propines. El costum es va mantenir durant el pas dels anys i en el Renaixement, era obligatori segons el decret papal. En aquests festejos, en tot l’imperi s’organitzaven carreres de cavalls, ases i mules, que es decoraven amb flors per a l’ocasió. Aquestes tradicions les podem trobar avui dia en les ciutats i pobles d’Itàlia, com per exemple, en el “Pal·li dell’Assunta” que se celebra el 16 d’agost en Siena. Les festa de mitjan agost, com unes altres en el mateix període, representen el moment en què l’estiu comença a acabar-se. El foc es convertia en protagonista com a símbol de la purificació. Est és 42

el motiu pel qual en la vigília de Ferragosto s’encenen grans “Faló” (fogueres), que tenen com a objectiu allunyar les forces del mal i retardar l’arribada de la nova estació. Un altre element important en aquesta cerimònia, és l’aigua. Per açò, la festivitat té lloc en la platja, on s’organitzen aquestes fogueres i la gent es dona un bany a mitjanit. Avui dia, el 15 d’agost, a més de ser el dia de vacances més popular dins de les festes d’estiu, se celebra la festa de l’Asunción de la Mare de Déu, seguint un precís ritual. La famosa festa de Ferragosto de la “Assumpta al Cel”, va ser establida pel Papa Nicolau I, electe en 858 i mort en 867. El cristianisme va fer coincidir les festes de ferragosto amb la de l’Asunción, unint rituals sagrats i profans en manifestacions populars. Les places de les ciutats italianes s’omplen de fires i mercats que es converteixen en un lloc concorregut per la població, que en temps antics eren l’ocasió perfecta per a relacionar-se i descansar de la dura vida del camp. Som un poble de foc, i això és el que ens vertebra.

Som un poble de foc, i això és el que ens vertebra.

CONXA CARDO MONZÓ

EL TEATRE ROMÀ I LES FALLES

i Aquesta via començava a Roma i entrava a Hispània pels Pirineus. Passava per Tarraco, Saguntum, Cartago Nova, Gades, etc. Actualment la carretera 340 segueix el mateix traçat.

NTRODUCCIÓ La Via Augusta (la carretera actual 340) era una via romana comercial per on passaven les mercaderies i les persones i unia els mercats i les ciutats de la costa mediterrània. Tot el que transcorria per aquesta via era en definitiva la civilització romana, la cultura, la llengua, el dret, l’art… I les ciutats que estaven a eixa via tenien un grau de desenvolupament més gran que altres nuclis més apartats, que romanien més endarrerits. A les ciutats properes a la Via Augusta florien les construccions romanes: termes, necròpolis, domus, villae, circs, anfiteatres, odeons, teatres… Aquesta via començava a Roma i entrava a Hispània pels Pirineus. Passava per Tarraco, Saguntum, Cartago Nova, Gades, etc. Actualment la carretera 340 segueix el mateix traçat. En acabar la Segona Guerra Púnica (216 aC), l’antiga Arse va quedar arrasada per Anníbal, el general cartaginés. Aleshores, serà el general romà Publi Corneli Escipió, l’Africà, el que reprendrà la tasca de la refundació de la ciutat. D’alguna manera calia compensar l’antiga Arse per la destrossa ocasionada pels cartaginesos, tot i agraint-li la fidelitat als romans. És per això que Escipió reprén el treball d’urbanitzar-la a la manera romana i l’anomena Saguntum. És en aquell moment quan comencen a sorgir edificis de caire romà.

Un d’ells va ser el Teatre Romà de Sagunt. EL TEATRE ROMÀ DE SAGUNT És un edifici que podem datar en el temps de l’emperador Tiberi (segle I dC). El sistema constructiu va estar condicionat per la situació física del terreny on es va decidir construir-lo: al vessant de la muntanya del Castell. Això afavoria una orientació de la càvea oberta al NE i permetia l’entrada dels vents del nord i de l’est, a més de tindre molt ben resolt el sistema de clavegueram, que està perfectament conservat fins avui. Allò més cridaner de l’edifici és la proporcionalitat, de manera que aconsegueix un exemple d’harmonia, finalitat que perseguia l’arquitectura romana, tot seguint les directrius del tractat d’arquitectura de Marc Vitruvi, l’arquitecte romà per excel·lència. Per entendre millor el teatre, cal explicar el traçat regulador ideat. En el cas del Teatre Romà de Sagunt, el diàmetre de l’orquestra és de 22 metres i això constitueix la mesura a partir de la qual s’organitza tot l’edifici: els accessos, la successió de semicercles de la càvea i, per tant, el nombre de grades. És a dir, tot se situa d’acord a fraccions proporcionals d’eixa unitat. Així doncs, si l’orquestra té un diàmetre de 22 metres, eixa ha de ser l’alçada de l’última grada de la càvea i la del mur que tanca el teatre.

En el cas del Teatre Romà de Sagunt, el diàmetre de l’orquestra és de 22 metres i això constitueix la mesura a partir de la qual s’organitza tot l’edifici.

Les parts del teatre són:

Scaena Orquestra Càvea 47

Càvea: S’asseien els espectadors i podem distingir diverses parts: > Dues grades senatorials. > Ima cavea. Sis grades. S’asseien els patricis i persones notables. > Media cavea. Públic en general (només hòmens). Tenia vuit grades. > Summa cavea. Reservada a dones i esclaus. Catorze grades. Orquestra: És un semicercle, enfront de la scaena. Allí actuava el cor i s’asseien les autoritats. Scaena És el conjunt de l’escenari i de tots els elements i sales necessàries per a les representacions. Està sobre un pòdium. Consta de tres parts:

Proscaenium: és el lloc on actuaven els actors. La superfície solia ser de fusta i a sota se situa l’hyposcaenium o cambra oculta que allotjava els mecanismes del teló i decorats. Scaenae frons: mur monumental que delimita els proscaenium amb la part posterior. Tenia diversos ordres de columnes i entaulaments acabats en una teulada inclinada que servia de protecció acústica. S’hi obrien tres portes: la central o valva regia i dues laterals o valva hospitalarium. Poscaenium: conjunt de dependències darrere de la scaenae frons. Hi havia els vestuaris, passadissos i els camerinos. 48

Unes altres parts del teatre són els aditus o passadissos laterals, que donen entrada a l’orquestra.

Vomitorium o entrades de volta per on s’accedeix a la càvea. La funció bàsica del Teatre Romà era i és la representació d’obres dramàtiques o comèdies, representar festes que es feien a la ciutat. Algunes eren pagades per personatges adinerats amb alguna finalitat que sols ells sabien. El públic hi acudia i solia passar el dia en la representació. EL TEATRE I LA FESTA DEL FOC El Teatre ha estat sempre un testimoni de la ciutat, un element de fusió que ens ha vist passar cap al Castell en Pasqua, que ha viscut la cultura del foc, les fogueres de Sant Joan, la foguera de Sant Antoni, els Moros i Cristians...

Què vull dir amb tota aquesta explicació? Doncs que el Teatre ha estat sempre un testimoni de la ciutat, un element de fusió que ens ha vist passar cap al Castell en Pasqua, que ha viscut la cultura del foc, les fogueres de Sant Joan, la foguera de Sant Antoni, els Moros i Cristians... En les festes falleres el Teatre té un paper fonamental: és el lloc on se celebra l’exaltació de les falleres majors al mes de setembre, on se citen totes les comissions del Camp de Morvedre, entitats i juntes locals, alcalde de Sagunt, president de la Diputació, corts d’honor…, i el Teatre és el testimoni de la festa. I és que les falles són museus d’art efímer al carrer, durant uns dies de març, per això són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. I el Teatre les acull, com sempre ha acollit totes celebracions que s’han considerat importants. Pel mes de maig, el Teatre alberga la Mostra de Teatre Faller al Teatre Romà..., un teatre que té més de dos mil anys d’antiguitat. El motiu és el de desestacionalitzar les representacions culturals. 49

Aquesta iniciativa va partir de la Delegació de Cultura i la Diputació de València i ací, al Teatre, concorren les obres guanyadores de mostres o concursos que s’han celebrat en tota la Comunitat Valenciana. Les falles infantils també participen al Teatre Romà. Les falles infantils també tenen presència al Teatre Romà. D’eixa manera, la celebració serveix per a ennoblir i donar dignitat a un certamen on les falles tornen a demostrar la grandiositat de la cultura fallera, en un marc incomparable. CONCLUSIÓ He intentat relacionar el Teatre Romà amb la festa del foc per antonomàsia: les falles. Però no podia deixar d’explicar el Teatre per aconseguir una major comprensió de la transcendència de l’edifici al llarg de la història. Abans com ara, el nostre Teatre ha estat un nexe entre el passat i el present. L’ombra del nostre Teatre és molt llarga i ens arriba a tots i totes, per això que siga un edifici molt estimat pels saguntins. Crec que els antics romans poden sentir-se orgullosos perquè el nostre teatre continua utilitzant-se, dóna prestància a qualsevol acte, a més de posar en pràctica la funció per la qual s’havia construït: les representacions.

Els antics romans poden sentir-se orgullosos perquè el nostre teatre continua utilitzant-se, dóna prestància a qualsevol acte, a més de posar en pràctica la funció per la qual s’havia construït: les representacions.

En definitiva, com havia de pensar Publi Corneli Escipió, l’Africà, que arribaríem fins ací? L’obra romana no té preu. Ha estat transversal, ha servit a totes les generacions i a tot tipus de festes i celebracions.

LLETRES FALLERES LLETRES FALLERES

HUGO MORTE LORENTE

l’

OBJECTIU DE LES LLETRES FALLERES ÉS:

> L’estudi i la promoció dels llibrets de falla com a vehicle d’expressió cultural i creativa.

> L’estudi i la promoció dels llibrets de falla com a vehicle d’expressió cultural i creativa. > El foment i la difusió de la literatura en valencià en la festa de les Falles en tots els suports i expressions.

> El foment i la difusió de la literatura en valencià en la festa de les Falles en tots els suports i expressions.

ACTIVITATS > La convocatòria i l’organització dels Premis de les Lletres Falleres, i de qualssevol altres premis i concursos que es puguen establir. > L’organització de congressos, seminaris, conferències, cursos, exposicions i altres activitats col·lectives. > L’edició de documents, estudis i treballs de divulgació. > La col·laboració amb altres comissions de falla, persones físiques o jurídiques, associacions i institucions públiques o privades que tinguen relació amb els objectius d’esta federació.

> Qualsevol altra activitat de promoció de la creació literària i plàstica en les publicacions falleres. Tots els premis tenen una dotació econòmica de quasi 6.000 euros. La participació any rere any va en augment, i destaquen els majors participants en els pobles de tot el territori valencià. Destaquem, per exemple, pobles com Sagunt, Benicarló, Cullera, Gandia, Tavernes de la Valldigna, Dénia, Borriana, Torrent, Xàtiva, Paterna, Silla, Alzira, Alfafar i València. Enguany tenim una novetat molt necessària i és el Premi Bernat i Baldoví a la millor redacció d’un sainet de la Comunitat Valenciana, organitzat per la Junta Local de Sueca. Tota la informació dels premis està en la web www.lletresfalleres. info. Es pot comprovar que totes les disciplines literàries que pot tindre el llibret estan premiades i que les falles que vulguen participar-hi, encara que el llibret estiga més gran o xicotet, amb més o menys pressupost poden obtindre un premi amb dotació econòmica, que en època de crisi ens ve molt bé. Premiem la poesia. L’article breu amb inquietuds falleres d’algun membre de la comissió o col·laborador, així com un estudi d’investigació fallera i que il·lumina la festa com el premi al millor assaig. Sense oblidar una bona presentació amb la coherència/ temàtica i una bona maquetació i portada. Continent i contingut, tot queda premiat als PREMIS DE LES LLETRES FALLERES.

La festa de les LLETRES FALLERES ha obtingut la fita de ser una cita ineludible al calendari faller. L’organitzem passades les Falles i ens acompanyen vora 600 amigues i amics tots els anys. Enguany es presenta amb moltes novetats i serà en una població molt atractiva per a vindre. Com a conclusió cal destacar que vertebrem territori de nord a sud i dinamitzem l’estímul artístic, creatiu, cultural i econòmic de tot el territori valencià. Demanar la participació a tots els premis de la Federació de Lletres Falleres i afegir que continuem treballant per les Falles amb la intenció d’eliminar etiquetes negatives amb propostes i iniciatives positives. Seguim i seguirem. 57

PUBLIO

s un cap de setmana llarg, Publio volia reprendre les seues excursions, seguint una vegada més la via Augusta, la seua idea era arribar fins a Borriana, veure el museu que van inaugurar al setembre, dedicat, com no, a la cultura del foc i una exposició temporal del mestre José Pascual Ibáñez, conegut com Pepet, però ha de deixar-ho per a un altre dia, els seus fills li han demanat que els mostre formes de passar el temps jugant i a això és al que es dedicarà aquests dies.

LA FALLA

40 ANYS D’HISTÒRIA

Ja no són 25 anys d’història, són 40 anys de falles plantades, sempre amb l’ajuda desinteressada de totes les persones que porten en la sang les falles. Seria impossible comptar, any per any, faller per faller, d’aquells que amb il·lusió van treballar per a arribar avui on estem. 40 anys d’història no es poden comparar amb una setmana fallera normal, encara que ho podem intentar. Per a arribar fins aquí, quantes reunions i treball, no tot són riures i festa, hi ha molt a planejar. Hi ha hagut desercions, baixes i malentesos, irritacions, queixes, fins i tot mals gestos.

Han caigut falles, unes altres s’han cremat abans de plantar, i si era poc, ens han deixat penjats i quasi sense poder plantar. Molts dels nostres problemes estúpidament els hem creat, però ens n’hem adonat després d’haver parlat. Tot això fa història, la història d’aquesta comissió, xicoteta unes vegades i més gran unes altres, però una comissió agraïda als seus fundadors i a la seua obstinació perquè el barri tinguera falla. Com deia don Quixot a Sancho, parlant de les llengües del món, parlem valencià, la nostra llengua, la llengua dels nostres pares. I, com els agradaria als nostres fundadors, continuem treballant i creixent com a comissió. Gracies a tots aquells que avui ens han portat ací, que en algun moment d’aquests 40 anys han format part de la falla. Doctor Palos seguirà avant, intentant que la xicalla ens ajude, sense barallar, a complir més i continuar plantant.

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT GERMÁN ESTELLER LLÁCER

alutacions a tots els que estiguen llegint aquestes pàgines. El saluda d’un president sol ser prou repetitiu, quasi tots donem les gràcies al barri, per les molèsties que puguem ocasionar, als col·laboradors per la seua ajuda desinteressada, a les falleres majors per l’any que compartim i a la comissió pel seu treball. Al llarg de l’exercici solem debatre molts temes, no sempre estem d’acord amb totes les coses que s’aproven o no. Tots hauríem de tindre clar que no es treballa per algú en concret, sinó per la comissió, ja que, si no fos així, no podríem continuar plantant els nostres monuments. En aquest exercici, el tema del nostre llibre està basat en la Via Augusta, i com eixa via de comunicació des dels Pirineus fins a Cadis, la trajectòria d’aquesta comissió 1979/80 a 2018/19, ha fet un camí de 40 anys.

A totes eixes persones que feren que aquesta falla nasquera, i a totes les que ens han ajudat a arribar ací, és a les que vull donar les gràcies en aquesta salutació.

A totes eixes persones que feren que aquesta falla nasquera, i a totes les que ens han ajudat a arribar ací, és a les que vull donar les gràcies en aquesta salutació. Sols espere que tant els que ens visiten, veïns, amics i col·laboradors, i amics de Cecina, gaudisquen d’unes bones falles i que la falla continue amb gent que vulga treballar i lluitar per continuar celebrant anys. Bones Falles a tots. 67

FALLERA MAJOR FALLERA MAJOR 2019

SALUTACIÓ SHEILAPÉREZ CANÓS

stimats amics, veïns i col·laboradors. En primer lloc vull donar les gràcies a totes aquelles persones que d’una manera o una altra col·laboren amb la nostra comissió dins i fora, perquè cada any continue avançant i puguem prosseguir amb la mateixa força i energia any rere any perquè el barri gaudisca de la nostra festa. Enguany complim 40 anys, 40 monuments, 40 anys omplint el carrer de llums i colors, 40 anys especials, de moments bons, perquè els roïns sempre els oblidem i esperem continuar complint anys. Enguany és la segona vegada que ostente el càrrec com a fallera major de la meua comissió i espere estar a l’altura que el càrrec es mereix. S’acosten els dies més importants, que és la nostra setmana fallera, que esperem amb una gran impaciència tots els fallers, però que qualsevol fallera major no vol que arribe mai perquè significa la fi d’un gran any.

En aquesta setmana convide tothom a participar i a baixar al carrer.

En aquesta setmana convide tothom a participar i a baixar al carrer per a disfrutar del treball que aquesta comissió ha realitzat durant tot un any d’esforç i sacrifici. Vull agrair a Germán, perquè una altra vegada estem representant la nostra comissió, però aquesta vegada amb representació infantil. Erika, eixa xiqueta que disfruta de cada moment, de cada acte i que té un sentiment per les falles que no li cap en el cor, per això vull agrair-te aquest any meravellós que estem vivint. I, per acabar, esperem les vostres visites, tant al casal faller com en viu les falles, perquè ens conegueu i que, en un futur, us pugueu convertir en membres de la nostra comissió. Un bes molt forç. 69

FALLERA MAJOR 2019

SHEILAPÉREZ CANÓS

om la teua cosina i germana que sóc, no podia faltar que hui fóra jo la que et parlara, eixa persona que, com Nerea, juntes formem un gran equip. Enguany la història es repeteix, però tu al tron i jo ací exaltant la nostra regina. Sé que tu ja eres veterana i poc puc ensenyar-te del que enguany et passarà, però sé ara mateix el que estàs pensant i sé que per dins estàs tremolant perquè saps que portes penjada una gran responsabilitat, que sé que a l’altura estaràs.

Penjada del teu cor portes eixa banda que representa tots els fallers d’aquesta comissió. Eixa banda que amb tanta il·lusió la vaig elegir perquè fóra la millor.

Penjada del teu cor portes eixa banda que representa tots els fallers d’aquesta comissió. Eixa banda que amb tanta il·lusió la vaig elegir perquè fóra la millor i que es trenque eixe pensament de la que ix que veu la que entra com una contrincant. I això no és així, sempre quedarem en la història de la falla. Per a qui no et conega, eres d’eixes persones molt silencioses però que sempre hi són, i que enguany coneixeràs moltes persones que de segur es quedaran per a tota la vida. Què dir-te que no sàpigues?, que les teues germanes et volem i que sempre hi serem per a tota la vida, i que cada moment d’aquest any estarem donant-te suport en cada acte i cada passacarrer. Sé que enguany estaràs molt recolzada per la gent que l’any passat van iniciar el somni en mi i que ara formen part de la meua vida i sé que ells estaran com ho han estat amb nosaltres. Hui, diumenge 26 d’agost, quedarà per a la història d’aquesta falla que tu, Sheila Pérez Canós, la nostra fallera major de 2019, sempre hi seràs. 71

PRESIDENT VICEPRESIDENT 1 VICEPRESIDENT 2 VICEPRESIDENT 3 VICEPRESIDENT 4 SECRETÀRIA VICESECRETARI TRESORER COMPTADOR LOTERA DELEGACIÓ DE CASAL DELEGACIÓ DE CASAL PIROTÈCNIC DELEGACIÓ DE CULTURA DELEGACIÓ D’ESPORTS VIU LES FALLES DELEGACIÓ CAVALCADA DELEGACIÓ PLAYBACK DELEGACIÓ INFANTILS DELEGACIÓ INFANTILS DELEGACIÓ INFANTILS DELEGACIÓ ORNAMENTACIÓ DELEGACIÓ LLIBRET BIBLIOTECÀRIA I ARXIUS DELEGACIÓ CERCAVILES

COMISSIÓ EXECUTIVA

Germán Esteller Llácer Miguel García Moreno Nerea García Canos Ángel Carrascosa Hernández Sergio Laguarda Julián Consuelo Tarazona Antonino José Vicente Pérez Arjona Vicente Esteller Llácer Enrique Villalba Martínez Laura González Pérez Vicenta Canós Erruz Ángel Martínez Zaurin Rafael Pérez Blasco Sheila Pérez Canós Silvia Ferruses Clemente Asun Borras Montañana Rosa Canós Erruz Belén González Pérez Vanesa Bosch Valero Belinda Merlos Cortes Aurora Aleixandre Villalba Tamara García Canós Merche Aleixandre Vila Laura Peris Boix José B. González Egea

Esther Talavera Martínez M. Teresa Ferruses Clemente Cristina Sánchez González María Gonzalez Sáez M. Carmen Soriano Tovar Sheila Caspe Germán Laura Peris Boix Elisa Esmeralda Dolz Lucas Claudia Olivares Aguilar Neus Torres Esquer Aurora Aleixandre Villalba Maika Bellver Soriano Elena Villalba Álvarez Yuliana Andrea Lozano González Sandra García Román Rosa Canós Erruz Laura Oliver Urbano Lorena Munera Fernández Rosa Aguilar Tortajada

COMISSIÓ FEMENINA

María Torrente Aguilar María López Civera Kika Peris Fenollosa Sara Anguita Giménez Melania Calatayud Crespo Andrea Olivares Gurrea Alba Fernández Romero Vicenta Canós Erruz Asun Borrás Montañana Nerea García Canós Tania Fernández Chiva Lidia Villalba Gómez Conchín Pérez Garcés Estefanía Martínez Clemente Mª Carmen Lluch Velasco Mª Carmen Velasco Navarro Barbara Martínez Clemente Mª Carmen Clemente Pradas Belinda Merlos Cortes Remedios Vila Belda Consuelo Tarazona Antonino Merche Aleixandre Vila Vanesa Bosch Valero Úrsula Sarió Peruga Sonia Martínez Clemente Rebeca Muñoz Oliver Silvia Ferruses Clemente Laura Gonzalez Pérez Sonia Peruga Ayete Mª José Gómez García Belén González Pérez Tamara García Canós Sheila Pérez Canós

COMISSIÓ MASCULINA

Ovidio Sáanchez Plaza Luis Bellver Mas Vicente Esteller Llacer Sergio Laguarda Julián Ángel Martínez Zaurin Rafa Pérez Blasco Antonio Carruana Gómez Germán Ramón Beltrán José Salvador Hens Adrián Blanes Duarte F. Javier Costa García Francisco M. Torrente Martí Ángel Carrascosa Hernández Juanma Lozano Falcón Daniel Muñoz Clemente Josep Navarro Rausell José Juan Caballero Fernández Luardo Puig Ortega Jaime Alfaro Pardo David Muñoz Clemente Fran Fernández Moreno Sergio Sánchez Pérez Raúl Bautista López José Luis González Pérez José González Egea José Martínez Martínez Miguel Lluch Arnau Francisco Aleixandre Pastor José Boix Casanova J. Vicente Pérez Arjona Enrique Villalba Martínez Miguel García Moreno Germán Esteller Llacer

SPQR SENĀTUS POPULUSQUE RŌMĀNUS MONUMENT GRAN ARTISTA: RUBENS MARZÁ

Heus ací en aquesta falla la comparativa d’un món antic, en aquests dies que corren hui per hui Que resulta que no són tan distints als d’ahir, ho veurem en aquestes proses a tall de càntic. Podran passar més o menys tants anys i unes noves urnes ens posaran. Caurem tots com pardalets en un parany i democràticament triarem qui ens dictarà. Tant farà roig, blau, taronja o morat, qualsevol d’ells ens farà ben gran el forat, tots voldran construir un gran imperi, quant de territori podran abastar. Construccions de coses boniques i molts monuments. Li canviaran el nom a les coses pel moment. Tornarem quasi cent anys arrere a època de batalletes, els plau no passar pàgina i veure com ens barallem. ESCENA PRIMERA: DE GRANS FESTINS A COSTA DEL POBLE Capità de la legió, peix gros en definitiva, la teua posició has sabut aprofitar, sempre ficant la mà on saps que es pot rascar i fent-ho bé o malament igual eixiràs per la porta gran. Amb diners del poble t’has pogut bufar. Quan la bufa se’t passa, tornem a començar. Dins la vila et muntes els festivals i després allò evident voldràs negar.

Barrilets dels cars amunt i avall rodaran com una roda sense parar. Això que ja et veus prou marejat, la ressaca serà llarga, estigues ben preparat. ESCENA SEGONA: AL CÉSAR EL QUE ÉS DEL CÉSAR Al César el que és del César i al César el que és del poble. Ara i adés això és el que s’han pensat, si et diuen una altra cosa t’estan enganyant. Si vols favors, aquests són pagant. Potser ocupes una primorosa vacant o un concurs et veges guanyant. Siga com siga alguns s’estan forrant. ESCENA TERCERA: AMPLIANT L’IMPERI Del nord, gladiadors vénen a pegar colps. És una lluita que es fa llarga i ja cansa. Volen expandir el seu imperi amb una història una mica falsa. I nosaltres, que estem al sud d’ells, els obrim les portes i que facen el que vulguen. Quan vulguem fer res, no quedaran ni les pells, i podrem donar el combat per perdut al cent per cent.

DE Lâ&#x20AC;&#x2122;OLIMP AL CASAL FALLER AURORA ALEIXANDRE VILLABA

pot semblar-te mentida però és una gran veritat: als casals de les falles continua havent deïtats. Els grans déus romans encara són ací presents i formen part de la vida de tots els casals fallers. A tota bona falla sempre hi ha un Júpiter, pare de tots els déus encarnat en la figura d’un bon president faller. Ell administra justícia, apaivaga els més valents, busca la concòrdia a la falla, igual que ho feia Júpiter al cel. Bacus, déu del vi, és el faller que mai té fi. Sempre està disposat a “una més”, ja siga al casal o de passacarrer. De déus Bacus, els casals n’estan plens. I molt de tant en tant la deessa Juno (la marota del casal) els ha hagut de reganyar, estirar les orelles i la barra censurar.

Minerva, la guerrera, vota en contra de tot el que diu el president, simplement per no seguir-li el corrent. Venus, la divinitat de l’amor, cada exercici apunta a la falla un nuvi nou. Per acabar vos anime a buscar el déu Mercuri, el comerciant, el que tot ho negocia i tot ho sap, tot ho troba més barat. I després així i aixà. Què? Vos heu sentit identificats? Heu trobat a les vostres falles alguna d’aquestes deïtats? La mà fique al foc i no em creme que segur que més d’una n’hi ha. Tots els casals, siguen del poble que siguen, estan tallats pel mateix patró i en totes les comissions trobem el mateix tipus de fallers, ja siga una Venus, una Minerva o un grup de Bacus gamberrets i malfeiners. Busca, busca, i, si eres tu un d’ells, calla i no ho contes, però ja saps que a l’Olimp romà tens un amic esperant.

LLIBRET INFANTIL

FALLERA MAJOR INFANTIL FALLERA MAJOR INFANTIL 2019

SALUTACIÃ&#x201C; ERIKA COSTA BELLVER

ola a tots i a totes, sóc Erika, tinc 9 anys, enguany represente la comissió infantil de la meua volguda falla Dr. Palos, i estic nerviosa, emocionada i contenta. Des que tinc tres anys, somniava ser fallera major infantil, i finalment s’ha fet realitat.

Vull donar les gràcies a la meua iaia i a totes les meues ties pels regals que m’han fet, i als meus iaios, Lala i Luis, per tornar a la falla i estar sempre amb mi.

Vull donar les gràcies a la meua iaia i a totes les meues ties pels regals que m’han fet, i als meus iaios, Lala i Luis, per tornar a la falla i estar sempre amb mi. Espere que disfruteu de la setmana fallera tant com Sheila, Germán i jo. Bones festes josefines!

ERIKA COSTA BELLVER FALLERA MAJOR INFANTIL 2019

Hola, teta: M’encanta veure’t vestida de fallera. Ara em ve a la memòria quan érem menudes i anaves a provar-te els teus vestits de valenciana.

Recordes quan jo deia: “Tots en peu, que arriba la fallera major!!” I tots s’alçaven i aplaudien mentre tu et passejaves pel menjador????

Recordes quan jo deia: “Tots en peu, que arriba la fallera major!!” I tots s’alçaven i aplaudien mentre tu et passejaves pel menjador???? Doncs avui ja no és un joc. Tots han aplaudit, tots s’han alçat a l’escoltar el teu nom, perquè avui el teu somni s’ha fet realitat. Avui, per fi, eixa banda ja és teua. Com a bones cosines i amigues que som, ens encanta passar hores i hores juntes. Els dies es fan curts quan juguem 87

i muntem eixes increïbles històries amb les nostres nines. Les hores es converteixen en minuts quan comencem a parlar i a contar-nos com ens ha anat el dia. Però hi ha una cosa que tant tu com jo trobem a faltar: ens encantaria viure més propet per tindre moltes més hores per jugar. Perquè tots et coneguen millor, diré que t’agrada dibuixar, pintar i escoltar música. I si hi ha qualsevol ocasió en la qual poder disfressar-se, tu eres la primera a preparar les coses i col·locar-te la disfressa. Tot això t’agrada molt, però hi ha una cosa que res de les anteriors pot superar: dormir a casa de Lala, la nostra iaia, no hi ha res que ho puga guanyar.

De 2019 puc dir que sé que l’estàs vivint molt intensament. No faltes a cap acte, sense descuidar els teus estudis, no vols que es perda cap detall d’aquest somni ja complit.

Junt a Germán i Sheila viviu cada segon del que queda, que ja és la recta final. Queda el més important del món de les falles, eixa setmana somiada, on desfilaràs al centre del carrer recolzada pels teus fallerets i falleretes, per enguany dus un 2019 a la banda, que vol dir que tu, ERIKA COSTA BELLVER, eres de Doctor Palos i de la xicalla la seua fallera major infantil!!!!!!

COMISSIÓ INFANTIL FEMENINA

Adriana Alcaide Talavera Laura Alejos Ferruses Ainhoa Serrano Sanchez Andrea Serrano Sanchez Mei Bautista Muñoz Chloe Martinez Claret Vega Perez Peris Elisa Moncho Dolz Elena Moncho Dolz Maria Montesinos Almarcha Claudia Montesinos Almarcha Raquel Carruana Olivares Claudia Blanes Aleixandre Sofia Santana Soriano Ainhoa Costa Bellver Irene Navarro Munera Sara Pérez Martinez Mar Aleixandre Ibañez Amparo Villalba Peris Zoe Bautista Muñoz Noa Bautista Muñoz Daniela Caballero Bosch Carmen Alfaro Peris Blanca Sanchez Merlos Carla Boix Sario Nerea Gonzales Bellver Anna Aleixandre Blasco Maria Aleixandre Blasco Paula Pérez Martínez Erika Costa Bellver

COMISSIÓ INFANTIL MASCULINA

Alfredo Ferrer Garcia Alta Izan Gonzales Bellver Paul Sánchez Merlos Fernando Caballero Bosch David Santana Soriano Imanol Pascual Garcia Jaime Alfaro Peris Vicent Aleixadre Ibañez

Imatge: Provi Morillas

MONUMENT INFANTIL

UN DIA A LA GRANJA 92

ESCENA CENTRAL Es compon d’un galliner coronat per un somrient sol que il·lumina tota la granja on habiten diferents animals. ESCENA PRIMERA Es compon per un llenyater que està lligant amb una grangera que ve d’arreplegar ous del galliner. ESCENA SEGONA Una dona està alimentant des de l’embarcador una família d’ànecs que viuen en un llac envoltat per un canyar. ESCENA TERCERA Una treballadora de la granja està traient la vaca Lola de l’estable per a munyir-la. ESCENA QUARTA Dalt d’uns cartells que et dirigeixen a les diferents granges es troba un xicotet gall que cada matí desperta tota la granja. ESCENA CINQUENA En aquesta part del galliner trobem el gall i la gallina que regnen en aquest galliner i viuen envoltats dels seus ous d’or i joies. CONTRAREMAT En la part alta del galliner una mamà pardala vigila dia i nit el niu on hi ha els seus ouets.

JUGUEM COM ELS ROMANS ÀTIA, MÀXIM I MÀRIUS

h Hem vingut al vostre llibret a contar-vos els jocs als quals més ens agrada jugar als xiquets i les xiquetes romanes.

ola, amics, som Àtia, Màxim i Màrius, els fills de Publi. Ens ha contat el nostre pare que està acompanyant els adults per un recorregut al voltant de la Via Augusta valenciana. Nosaltres també volem contar-vos coses del nostre temps, de l’època dels romans, però nosaltres parlarem als xicotets de la falla. Hem vingut al vostre llibret a contar-vos els jocs als quals més ens agrada jugar als xiquets i les xiquetes romanes. Alguns són molt semblants als vostres jocs actuals però uns altres us sorprendran i de segur que voldreu provar-los. Esteu preparats? Doncs comencem... El primer que volem contarvos és que els noms dels nostres jocs us poden resultar un poc estranys, però és normal, nosaltres els romans parlem una llengua distinta a la vostra.

No parlem valencià sinó una llengua molt més antiga que es diu llatí. Si li pregunteu al pare o a la mare potser ells l’han estudiat a l’institut, ja que és una llengua molt important. El llatí és la mare de moltes altres llengües i és la que parlem i escrivim els xiquets i les xiquetes romanes. A l’època dels romans els infants no teníem ni mòbils ni internet ni videojocs, però ens ho passàvem molt bé igualment

A l’època dels romans els infants no teníem ni mòbils ni internet ni videojocs, però ens ho passàvem molt bé igualment. Els nostres pares, i fins i tot moltes voltes nosaltres mateixos, construíem els nostres propis joguets amb els materials que teníem a l’abast, amb fusta, fang, pedra... Vosaltres ho heu provat? És molt gratificant jugar amb una cosa que nosaltres hem construït, ja que serà única i ningú més la tindrà igual. Igual que a vosaltres, ens encanta tindre mascota, jugar amb ella, cuidar-la, donar-li menjar, etc., aquest joc és delicium o deliciae, tant és així que si un xiquet o xiqueta romà moria d’infant se’l representava a la tomba amb el seu fidel amic. Els animals amb els quals ens agrada jugar són pardals, gossos, corders, lloros, grills, ratolins... De segur que vosaltres a casa no tindreu corders..., és que els temps han canviat un poc! A les xiquetes romanes els encanta jugar a cuinetes i a fer de mare. Els atuells de la cuina els feien de fang, de pedra, d’ossos o de fusta. Les nines amb les quals jugaven eren de draps, de fang o de fusta. De segur que us encanta jugar a pares i mares i fer el dineret a les vostres cuines modernes, que ara fins i tot tenen màquines que renten els plats elles soles, quina sort! Quins avanços! Alguns dels jocs que més us agraden en l’actualitat ja els jugàvem nosaltres antigament. Què pensàveu, que ho havíeu inventat tot els xiquets moderns? 97

Per exemple, el cara o creu és un joc antiquíssim. A l’antiga roma aquest joc es diu Caput aut navis. Si voleu jugar-hi, és molt fàcil. Agafeu una moneda, llanceu-la a l’aire i abans que caiga heu d’endevinar si caurà per la part de la cara o de la creu. Canviem de joc. Vosaltres heu jugat alguna volta als daus? Els nostres amics romans i nosaltres tres ja hi jugàvem. A l’època romana el joc dels daus s’anomenava tesserae, cubi i consistia a tirar a l’aire un parell de daus (els nostres no eren de plàstic, com ara, sinó que eren d’ossos, de fang, de pedra...) i traure un sis en tots ells. Voleu provar? Si voleu sentir-vos uns autèntics romans retalleu el dau i apegueu les solapes. Després només heu de tirar-lo ben fort i creuar els dits esperant que el nombre que aparega siga el sis.

Voleu saber un secret romà? Nosaltres, mentre tirem el dau demanem als nostres deus romans que ens porten la sort.

Voleu saber un secret romà? Nosaltres, mentre tirem el dau demanem als nostres deus romans que ens porten la sort. També hi ha algunes persones que diuen el nom del seu estimat en veu alta esperant tindre més fortuna. Un dels jocs que més ens agrada és la mosca de bronze, vosaltres l’anomeneu la gallineta cega. El joc consisteix a embenar els ulls al xiquet que paga. Aquest comença el joc cantant “JO ATRAPARÉ LA MOSCA DE BRONZE” i els altres participants li contesten “TU LA CAÇARÀS PERÒ NO L’ATRAPARÀS” i surten corrents fem un zum-zum per evitar que els agafen. El joc s’acaba quan algun xiquet o xiqueta és agafat i es canvia el caçador. Podeu contar aquest joc als vostres amics el proper dia al pati de l’escola. Els encantarà. Un altre dels nostres jocs preferits és el cércol orbis, ens encanta jugar a moure’l, ja siga amb les mans o amb un palet. Vosaltres teniu cércols per jugar? Sabeu fer ballar el hula hoop? De segur que sou uns autèntics professionals. La propera vegada que veieu un cércol penseu en nosaltres, els xiquets romans, que ja en la nostra època hi jugàvem. Ara us presentaré un joc que us encantarà, una volta el conegueu no voldreu deixar-hi de jugar, es diu la lletra delta i és molt paregut al vostre sambori. Nosaltres gastem per a jugar anous, tabes (les tabes són els ossos dels corders) o boletes de fang. Però tu pots jugar amb pedres, si vols. Si vols aconseguir unes autèntiques tabes romanes acompanya un dia els pares o els iaios al mercat i pregunta-li al carnisser o a la carnissera si te’n pot donar algunes, de segur que estarà encantat de regalar-te-les. 99

Per jugar heu de dibuixar en terra un triangle dividit en deu parts i posar a cada part un nombre de l’1 al 10, de manera que el deu és la part més menuda i l’u la més gran. Una cosa així:

El joc consisteix a tirar a l’aire cinc anous (o pedres) i comptar quin és el nombre de punts aconseguit. Després has de recollir les anous igual que ho faries en el sambori. Que us sembla? Divertit? Si us ha agradat podeu ensenyar-li’l al vostre mestre d’educació física, us posarà una nota de 10! 100

A casa vostra mengeu anous? Doncs demaneu als pares que us en guarden algunes per jugar. Nosaltres us ensenyarem ara jocs que podreu fer amb aquestes anous. Veritat que no us pensàveu que us ho podríeu passar bé amb unes simples anous?

PRIMER JOC AMB ANOUS: Podeu col·locar muntonets de quatre anous, agafar una pedra i intentar tirar el muntó d’anous amb un únic tir. Si aconsegueixes separar les quatre anous te les quedes per a tu. Quan tots els muntons estiguen separats conteu les anous que heu guanyat cadascun dels jugadors i guanyarà la partida la persona que en tinga més.

SEGON JOC AMB ANOUS: Intentar colar anous en una atuell des d’una distància acordada pels jugadors. Podeu pintar les anous de tants colors com jugadors per saber de quin jugador és cada anou. Ara és el vostre torn, agafeu anous de casa i a inventar jocs romans. De segur que podeu crear uns jocs molt, però que molt divertits. Ens encanta jugar amb les boletes ocellatis, però les nostres no són de plàstic o de vidre, sinó que són de fang, de pedra o de marbre. Dibuixem un quadrat en terra, fiquem les boletes dintre i juguem per torns a intentar traure les boletes dels altres jugadors. Si voleu fer unes boletes romanes podeu agafar una mica de fang per a manualitats i donar-li forma de boleta. Quan les tingueu, les deixeu assecar i una volta seques les podeu decorar amb pintura, purpurina..., el que vulgueu. O podeu baixar al llit del riu i buscar pedretes el més redones possible i també seran com les boletes romanes que nosaltres utilitzem per jugar. 101

Trochus és un joc molt divertit, es juga amb la baldufa turbo o el diàbolo buxus, actualment es juga igual que jugàvem nosaltres, els xiquets romans. Si no saps jugar-hi, pregunta’ls al pare o a la mare, aquest joc no passa de moda i és molt divertit. Segurament la iaia conserva una baldufa dels tiets o dels pares a casa seua que encara pots fer servir. Aquest joc és molt recomanable que el conegues perquè pots jugar tu sol i passar una bona estona. Practica’l un poc, perquè necessites una mica de manya. No et preocupes, que amb un poc de pràctica et convertiràs en tot un expert o experta en baldufa. Si pots jugar en parella et recomanen la morra, és un joc molt simple però es pot ajudar per decidir per exemple qui pot ser el capità del següent joc. Consisteix en: a la de tres alçar alguns dits de la mà dreta i dir en veu alta quants dits sumareu entre el dos jugadors. Amb aquest joc podeu decidir qui serà el primer per a fer alguna cosa o qui serà el capità del partit de futbol del pati de l’escola. 102

Sabeu una cosa? També ens agradava jugar asseguts! Com vosaltres quan jugueu a jocs de taula. Alguna volta heu jugat al tres en ratlla? Nosaltres ja ho féiem però el nostre tauler era circular. Si voleu jugar com ho fem a casa nostra seguiu els nostres passos. El primer que haureu de fer és triar quin és el jugador que començarà a jugar. El jugador que comença posa la seua fitxa a la casella central. Després per torns cada jugador va col·locant les fitxes a la casella que esculla. Podeu pintar aquestes fitxes i aquest tauler que us deixem per començar la partida. Pinta’n tres del color que més t’agrade i les altres tres d’un altre color.

103

104

L’objectiu del joc és posar les tres fitxes en línia recta o de forma consecutiva al llarg de l’arc de la circumferència. Vos agrada el futbol? Al nostre temps no existia però sí que teníem pilotes, les anomenàvem pila. Les nostres pilotes eren de pèl o de plomes i les recobríem de pell o de llana. Quan no ens volíem fer mal amb les pilotes utilitzàvem una mena de raqueta que es deia reticulum. Per a nosaltres les raquetes és un dels jocs més divertits del món mundial. Ens agrada jugar a molts tipus de jocs amb la pilota, a passar-la, a no deixarla caure a terra, a intentar que un jugador no atrape la pilota...

Ens agrada jugar a molts tipus de jocs amb la pilota, a passar-la, a no deixar-la caure a terra, a intentar que un jugador no atrape la pilota... De segur que vosaltres també ho feu. Veieu? No som tan diferents els xiquets de la roma clàssica i els d’avui en dia! Amb pilotes xicotetes ens agradava fer malabars i equilibris. Si voleu provar podeu omplir alguns globus amb arròs, farina o alguna cosa que faça que el globus pese i intentar-ho, és molt divertit. Els nostres pares, quan volen decorar alguna superfície, gasten el mosaic, és un conjunt de peces que s’anomenen tessel·les i que formen un dibuix. Ací us n’hem deixat un, per si el voleu pintar. Si voleu construir vosaltres mateixos un mosaic, podeu agafar paperets de diferents colors i trencar-los en molts trossets. Després agafeu pegament o cola i apegueu-los donant forma amb els diferents colors i creant un dibuix. Intenteu-ho, us quedarà preciós. Després si voleu li’l podeu regalar a algun ésser estimat. Per acabar us contarem un secret: nou dies després del naixement d’un xiquet romà se li entregava un amulet anomenat bulla, aquest 105

l’acompanyava sempre i nosaltres pensem que ens protegeix. Si vosaltres voleu fer el vostre amulet perquè us porte sort, podeu fer una xicoteta bola amb fang o pasta de sal, aplanar-la amb la palma de la mà i fer-li un forat per a poder passar el cordill. Un colp estiga sec podeu passar un cordill i decorar-la com més us agrade. Podeu penjar-lo al costat del vostre llit o agafar-lo quan tingueu un examen difícil a l’escola. Què us ha semblat el nostre relat? Penseu que ja coneixeu un poc més els vostres avantpassats romans? Nosaltres esperem que porteu en pràctica alguns dels jocs que us hem explicat i que jugueu amb els vostres amiguets a alguna cosa nova. Un beset molt fort de la nostra part. Gaudiu de les falles i jugueu molt.

106

UN ANY EN IMATGES

PUBLICITAT

COL·LABOREN CANS ANIMALS C/ Alcalde Blasco nº 20 / Telf: 605 823 173 / Siguenos en Faceboock y Twitter www.cansanimals.com / Sagunto (EDIFICIO NOU SAGUNTUM) INSTALACIONES GARCÍA Vicente García. / Telf: 696 455 764 / instalgarcia@hotmail.com VORA RUI Avd. Sants de la Pedra, 91 b / Telf: 962 666 165 / Sagunto