DAVID ÍÑIGUEZ I GRÀCIA JOAN SANTACANA I MESTRE
de Presidència de la Generalitat, enlloc de correspondre al Departament de Cultura i, concretament, al Servei d’Arqueologia. Cloenda Des de l’òptica d’un tractament científic i patrimonial, resulta clar que malgrat les facetes que presenta un conflicte bèl·lic, el seu llegat és únic i no s’hauria de fragmentar ni excloure’n cap part. Aquesta és la primera norma per enfocar de forma científica i tècnica la qüestió de les fosses de la guerra. Hi ha una segona regla vàlida i respectada a tot Europa que és la inqüestionabilitat de les restes del passat bèl·lic recent com a part fonamental del patrimoni col·lectiu. Ningú dubta que els camps de batalla, les fosses, els refugis i els artefactes generats per un conflicte bèl·lic són part fonamental del patrimoni dels pobles que ha de ser tractat científicament. La tercera regla a què ens hem de referir exigeix que en història no es pot diferenciar entre “allò que es pot mostrar” i “allò que no és mostrable” sota qualsevol excusa o mentida. Ningú està autoritzat per erigir-se en censor d’allò què és acceptable o no del passat. No es pot excloure de la investigació de l’anàlisi i de la divulgació allò que algú, autoproclamant-se jutge, consideri desagradable o morbós del passat. La quarta i darrera regla, que ningú hauria d’oblidar, és que tot allò que s’ha d’extreure del subsòl amb finalitats científiques sols pot ser recuperat i intervingut amb el mètode científic que, en aquest cas, és l’excavació arqueològica i l’estudi forense. Els exemples de l’aplicació d’aquestes regles a tots els països occidentals són aclaparadors. Sols la miopia política i una enorme ignorància sobre els mètodes d’anàlisi de la història poden justificar la negativa a investigar exemples com el d’Albinyana. La destrucció del patrimoni de la Guerra Civil que tenim l’obligació científica i moral de preservar a Catalunya té noms i cognoms. 77