Page 1

(1803 - 1842) Butlletí informatiu sobre la Causa de Canonització de la Venerable LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS, Terciària Carmelita, model de joves obreres.

OLOT – DESEMBRE 2012 – Núm. 32


UNA POBRESA RADICAL I EVANGÈLICA La malaltia causada per un tumor al fetge, que ja s’havia manifestat uns set anys abans, havia avançat i el dissabte abans de l’Ascensió de 1829 (23 de maig) Lliberada va haver de plegar de treballar a la fàbrica i enllitar-se. Tot i que després per poc temps es va poder aixecar i sortir de casa fins a la vigília de Reis, a partir d’aquesta data ja no es va poder llevar més. Quina fou la seva malaltia? Ramon Llongarriu i Monsalvatje explica que “el Dr. Joaquim Danés, de bona memòria, a través dels certificats que deixaren els metges que havien atès a Lliberada, els doctors Prat, Gelabert i Llorens, en deduí que es tractà d’un quist hidatídic que, en fer-se gros, ocasionava complicacions als aparells circulatori, digestiu i respiratori. La malaltia l’originava un cuc que en estat adult es troba en les ovelles, les cabres i els gossos. En passar al cos humà es queda enquistat. La propagació es produeix en menjar verdures que estiguin contaminades. Actualment hi hauria tractament quirúrgic com més precoç millor que elimina el mal i evita la mort. Al temps de Lliberada, però, faltaven una cinquantena d’anys per a l’arribada de la cirurgia”. (Notes sobre la vida de Lliberada, Olot, 21 de juny del 2003, actes del Bicentenari del naixement de Lliberada Ferrarons).

Lliberada coneix així totes les pobreses: la penúria a casa seva en la infantesa al llindar de la mendicitat, el treball infantil, víctima d’un liberalisme ferotge, la mort del pare i germans, les convulsions socials derivades en divisions ideològiques, polítiques i religioses, i la malaltia física que s’havia anat covant i que ara s’agreuja i la porta a convertir la seva existència en un oferiment total. Seran tretze anys en un clot de llit, que aviat és dit.

Enllitada Dibuix de Teresa Batallé publicat el 2003 en el conte “Una treballadora amiga de tots: Lliberada Ferrarons i Vivés” de Concepció Batallé.


Totes aquestes pobreses són portades per Lliberada amb un equilibri tan serè i elegant perquè estaven il·luminades per una riquesa insondable, la seva fe. De fet, la seva única riquesa. Però és una llum capaç d’il·luminar i donar sentit a totes les foscors. Perquè no és una llum qualsevol, sinó la llum del Crist. Els qui, atrets per Jesús, han deixat de posar el cor en tot tipus de riquesa –sigui material, sigui de prestigi social o de poder- esdevenen els pobres segons l’evangeli. No viuen ja pels lligams convencionals de les possessions, ni de les pròpies qualitats i honors, sinó que, lliures d’esperit, s’identifiquen al Crist: “Les guineus tenen caus i els

ocells nius; el Fill de l’home no té on reposar el cap” (Mt 8, 20).

El pobre evangèlic no és pas el qui troba gust al patiment o a la mancança, sinó el qui viu confiat en l’amor del Crist, que omple amb escreix qualsevol privació. Tot cristià, d’una manera o altra, ha de portar la seva creu. Una creu que només es torna lleugera si se l’accepta amb amor i per amor. Igualment, no és el sofriment de Jesús el que ens salva, sinó el despreniment i l’amor amb què pren el risc i sofreix per nosaltres. Recordem el conegut text de Sant Pau: “Qui

Amb el director espiritual Dibuix anònim.

ens separarà de l’amor de Crist? La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta? Tal com diu l’Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. N’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món


de dalt ni el de sota, ni res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre” (Rm 8, 35-39). El cristianisme té, també, una dimensió oblativa. Quan, per malaltia o per vellesa, ja no pots fer res, encara pots ser una ofrena. Lliberada havia assolit una maduresa espiritual; cada vegada més conscient de la seva vocació martirial, es disposava a oferir-se, des de la seva prostració, en benefici de la salvació dels germans, com a víctima pels pecats del món, d’un món concret, el de la seva Església i el del seu país, un país que es lliurava a una guerra fratricida. En comptes de replegar-se sobre els seus mals i queixar-se, ella tenia l’esperit posat en aquell que és la salut i la salvació. I solia dir: “Més va patir Jesús per mi...”.

D’aquesta manera, Lliberada compartia la Passió de Crist, segons l’expressió de sant Pau als Romans: “I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell” (Rm 8, 17).

Per Jesús, el sofriment no és mai volgut ni buscat, sinó que és un mal davant del qual s’ha d’adoptar una postura alliberadora, guaridora. De fet, tota la vida de Jesús va ser una lluita per arrancar l’home del sofriment, la malaltia, la mort, la tristesa, la desesperació. Amb raó s’ha dit que si es traguessin dels evangelis tots els passatges en què Jesús entra en contacte amb els malalts, perdríem les escenes més “vitals” i el text quedaria com esplomissat.

Demanant caritat El 1963 a la revista “El Tarlà” de Girona dins l’apartat “Vides exemplars” es publica, en vinyetes, la història de la vida de “Lliberada Ferrarons, la teixidora d’Olot”. Aquest és un dels dibuixos, que signa “Narmas”.


L’exemple de Lliberada, en comunió amb Jesús Salvador, representa un missatge d’esperança per a tots els malalts i els qui sofreixen. La felicitat només es troba en Déu i ella va saber trobar Déu fins i tot enmig de la sofrença. Com diu Paul Claudel: “Déu no ha pas vingut a suprimir la sofrença. Tampoc no ha vingut a explicar-la. Ha vingut a omplir-la de la seva presència”. Aquesta unió amb el Crist sofrent i gloriós no és pas, doncs, exclusiva de les persones dites “consagrades”, sinó que pel baptisme tots els cristians ens associem a la mort i a la resurrecció del Crist. Vegeu Rm. 6, 1-14 i el següent text, també de sant Pau, que uneix estretament la sofrença amb el consol que Déu mateix dóna, per tal que puguem confortar els qui passen alguna pena: “Beneït sigui el Déu i Pare de nostre

Senyor Jesucrist, Pare entranyable i Déu de tot consol. Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena. És cert que compartim abundosament els sofriments de Crist, però també, gràcies a ell, el consol que rebem és abundós. Si passem tribulacions és perquè sigueu consolats i salvats; i si som consolats és perquè pugueu rebre aquell consol que us fa suportar amb paciència els mateixos sofriments que patim nosaltres” (2Co 1, 3-6).

Text extret de l’apartat 1r del capítol 4r del llibre: “Lliberada Ferrarons, una fe sempre jove” de Mn. Miquel Àngel Ferrés i Fluvià Barcelona, 2006, Ed. CPL

LLIBERADA FERRARONS: UNA FE SEMPRE JOVE

Miquel Àngel Ferrés i Fluvià Aquesta recent biografia capta la vida i les virtuts d’aquesta jove treballadora catalana amb un llenguatge actual i unifica amb traça la història amb la vida actual de les persones. Al lector, se’l col·loca davant de la simplicitat de la fe d’una dona jove que va viure en pobresa i malalta. És un llibre catequètic que ens porta a captar l’essencial de l’espiritualitat cristiana. Alhora, és una altra oportunitat per conèixer i estimar algú a qui molts ja consideren santa. Centre de Pastoral Litúrgica cpl@cpl.es | www.cpl.es 220 pàgines

El podeu trobar a: la llibreria diocesana Casa Carles de Girona, i a les llibreries d’Olot


ENIGMÀTIC ? Els hereus de la Sra. Dolors Baburés i Sidera (1926-2006) guarden, com ella també guardava, amb estima, una estampa emmarcada on, de manera enigmàtica, cap a l’any 1930, va aparèixer una taca blanca, a l’alçada del cor, com si es tractés de la Sagrada Forma. La història ve de lluny: la besàvia paterna de la Sra. Dolors era cosina germana de la mare de la Lliberada. Aquests lligams Sra. Dolors Baburés i Sidera (1926-2006) amb una nina amb el vestit típic de l’època en què visqué la de família feien, és clar, que li Lliberada. Foto: C.S.B. (2003) professessin, a la Lliberada, una estima i devoció especial. Succeí que l’any 1923 es va publicar per part de Mn. Domingo Balcells la biografia de la Lliberada i, en el llibre, s’hi va incorporar una imatge de la Lliberada tocada amb caputxa blanca, com anaven vestides en la seva època les noies. És segur que la fotògrafa olotina Carme Gotarde va ser qui, a través d’una fotografia a una noia que s’assemblava a la germana de la Lliberada, i amb els oportuns retocs, va presentar aquesta imatge de la Lliberada on se la veu llegint un llibre. El cert és que durant molts anys aquesta imatge va representar, gairebé exclusivament, la Lliberada. I va ser una mica abans d’aquesta data, el 1922, que es publicaren unes postals amb aquesta imatge de la Serventa de Déu. Fou aleshores quan els pares de la senyora Dolors Baburés van comprar-ne una a la llibreria Arqués d’Olot, situada aleshores, al carrer Sant Tomàs. Van emmarcar-la i la tenien exposada a casa seva al costat d’una imatge de la Mare de Déu dels Dolors (imatge que havia pertangut a la seva besàvia, l’emparentada amb la Lliberada. Ho ressenyem perquè és té per molt probable que més d’una vegada la Lliberada contemplés aquesta imatge de la Mare de Déu dels Dolors). El quadret fa 11,5 cm x 8cm. En aquesta imatge, com he avançat, al cap de poc temps (estimo, segons els meus càlculs, uns vuit anys) va aparèixer un punt blanc que va anar creixent fins a tenir la mida d’ara, uns 4 mil·límetres de diàmetre. I, al mig de l’inexplicable cercle blanc, va aparèixer també un punt vermell amb un petit reflex del mateix color en els costats exteriors del cercle. Enlloc he trobat escrita cap interpretació d’aquest fenomen. El que


sí que consta a la Positio –pàg 874és la declaració el 6 d’agost de 1935 de la senyora Carme Gotarde en què, extensament i com a tècnica, declara inexplicable la formació d’aquesta “taca”. (Aquest article s’ha redactat en gran part a partir de la Positio on figuren les declaracions de les germanes Milagros i Mª Dolors Baburés sobre aquest cas a més de la de la Sra. Carme Gotarde; i també dels butlletins n. 25 –d’un favor rebut per la Sra. Maria Roura Abel- i del butlletí n. 26); així com del núm. 1354 de la revista El Deber, de 25 de novembre de 1922). Potser, i a tall només de suggerència, algun devot de la Imatge de la Lliberada on aparegué la taca blanca Lliberada coincidirà amb mi en la recerca d’una interpretació, sigui o no el fenomen sobrenatural: aquesta forma lluminosa, clara i arrodonida la relacionem immediatament amb la de les hòsties consagrades. El fet que aparegui localitzada en l’estampa en el lloc precís del cor de la Lliberada ens recorda el seu gran amor per l’Eucaristia, és a dir, pel senyal que el mateix Jesús va voler deixar-nos com a recordatori viu del seu amor redemptor, del seu sacrifici a la creu per amor nostre. I aquest punt vermell al centre del cercle ens evoca la sang martirial, l’expressió d’amor més completa. Ens fa memòria també dels grans i ininterromputs patiments físics de la Lliberada al llarg de la dolorosíssima malaltia seva durant tretze anys, compartint els dolors i els amors redemptors dels seus estimats Jesús i Maria. Taca blanca vista de prop La corona de piquets vermells que circumda la vora del cercle blanc són com les marques d’una corona d’espines impresa en el cor: aquest cor de la Lliberada tan semblant al Cor de Jesús i de la Verge dels Dolors, tot flames d’amor i coronades d’ensangonades espines! C.S.B


A LA LLIBERADA FERRARONS Nasqueres al llindar de la pobresa, prô visqueres sense enveja ni malson; per tu mai no va haver-hi altra riquesa, que aquella que no es compra amb l’or del món. Tenies ben entera la certesa que el Mestre anava al pas que et van els peus i et va ben enriquir amb la fortalesa de poder-lo seguir amb la teva creu. Has lluitat, has sofert i has ben vençuda la pugna de la vida. Quina sort! Has arribat al cim, no a la menuda, sinó folgadament, alat el cor. L’encontre amb Déu t’ha estat la merescuda Trobada de la pau i de l’amor. Enric Bahí

Pintura realitzada el 2012 per Antonio Otero, gran admirador de la vida de la Lliberada.


NOTÍCIES / CARTES REBUDES (fragments) . S’han imprès estampes amb relíquia, amb l’oració per a ús privat (en català, castellà, italià i anglès). . Ben aviat podrem veure l’edició anglesa del llibre “Lliberada Ferrarons, una fe sempre jove”, escrit per Mn. Miquel Àngel Ferrés i Fluvià. Barcelona 2006, Ed. CPL. . Carta des de Fortaleza – Cearà (BRASIL): L’Ana Wladia ens escriu: “Sóc una devota de la Venerable Lliberada Ferrarons pel seu Amor a Jesús Eucaristia, pel seu Amor filial a Maria, per la seva unió amb la Santíssima Trinitat, per ser Terciària Carmelita, per la seva vida d’oració, per la seva vida de Fe davant la malaltia, tota plena de caritat. Tota la seva vida va ser per a la salvació de les ànimes i per a la santificació dels sacerdots. Un exemple de virtut”. . Carta des de Sao Paulo (BRASIL): El Sr. Renato Nascimiento ens escriu: “Salve, Maria! Mitjançant aquest mail us vull explicar el meu testimoni d’oració en relació amb la Lliberada Ferrarons, gran carmelita, candidata a ser reconeguda com a santa. Vaig descobrir la seva vida a través d’un amic que recentment va visitar Girona, a Espanya. Desitjo, doncs, una relíquia d’ella per a promoure la seva devoció en la meva parròquia i, vés a saber, promoure un miracle a fi de fer-la santa”. (Maig 2011) . Carta des de Pescantina Verona (ITÀLIA): Stefano Manzata ens escriu: “ Sóc un xicot de 39 anys de la província de Verona, un antic seminarista que, després d’un camí de discerniment de la vocació i amb molt de sofriment, he trobat la serenitat del cor i poder viure la meva vida cristiana en el món. Ara visc una vida senzilla, feta de coses simples, agraït pel bé d’aquests dies que Déu vessa sobre mi i sobre la gent del meu entorn: alguns d’ells missioners seculars de la Passió de Jesucrist. Un dia, ja fa temps, els vaig tornar a visitar i em vaig assabentar de la Venerable Serventa de Déu Lliberada Ferrarons. I, per això, els escric aquest e-mail per a demanar material divulgatiu de la Lliberada; sobretot per a saber més d’aquesta gran figura de santedat i també per a divulgar la seva vida. Els demano de tot cor una petita biografia d’ella i alguna imatge senzilla amb relíquia “ex-indumentis” o “ex-capsula sepulcralis”. Els n’estaria molt agraït. M’agradaria aprofundir en aquesta figura i fer-la conèixer a altres persones. (Gener 2012) . Carta des de Piaui (BRASIL): El Sr. Luiz Sergio ens escriu: “Pau en Crist. Per mitjà d’aquest correu li sol·licito material sobre la vida de la Venerable Lliberada Ferrarons. Desitjo conèixer la seva espiritualitat, el seu apostolat i els seus ensenyaments i virtuts, ja que per a mi ella és testimoni de la nostra fe cristiana, de l’amor a Crist, als germans


i a l’Església. Amb el seu exemple de dedicació a la causa del Regne de Déu, nosaltres som invitats a viure aquesta mateixa santedat, principalment en el món d’avui. Així, doncs, els demano que m’enviïn textos de pregàries, estampes, relíquies i una biografia sobre la vida de la Venerable Lliberada Ferrarons, en espanyol o italià ja que em proposo de fer-ne la traducció en portuguès; i és que desitjo en gran manera propagar el seu testimoni de fe en la meva comunitat”. . Des de Jaén ens telefona el Sr. Pedro Barriga per demanar-nos butlletins i estampes per donar a conèixer la Venerable Lliberada. (agost 2012) . Des de Strasbourg (FRANÇA) ens visita Vincent Klee per demanar-nos la biografia de Lliberada feta per P. F. Butiñà (publicada al 1897 en segona edició) de cara a poderla traduir al francès. (agost 2012) . Carta des de Makati City (FILIPINES): En Marc Elton ens escriu: “Sóc un laic. A través de les meves recerques, he pogut llegir la biografia de la Venerable Lliberada Ferrarons. M’ha commogut la seva espiritualitat i la devoció i dedicació al seu treball”. (setembre 2012)

. Per mail hem rebut cartes demanant informació, estampes i relíquies de la Venerable Lliberada. Procedien de: 2011: maig: Buenos Aires ARGENTINA/ Uberada BRASIL/ Sao Paulo BRASIL; juny: Pernambuco BRASIL / Piaui BRASIL; juliol: Solânea BRASIL / Lodz POLONIA /Texas USA/ Rio Grande do Norte BRASIL/ Pernanbuco BRASIL/ Pampanga PHILIPPINES; agost: Cearà BRASIL / Marikina City PHILIPPINES / Campos dos Goytacazes - RJ BRASIL / Sao Joao del Rei MG - BRASIL; setembre: Sao Paulo BRASIL / Paraíba BRASIL / Centro-Camaragibe-PEBRASIL; octubre: Pernanbuco BRASIL / Santo Antonio de Padua RJ BRASIL; novembre: Cervera LLEIDA / Centro Recreio BRASIL; desembre: Strasbourg FRANÇA / Curitiba BRASIL / Minas Gerais BRASIL. 2012: gener: Rio de Janeiro BRASIL / Corrientes Capital ARGENTINA / Verona ITÀLIA; febrer: Pampanga PHILIPPINES; març: Sao Paulo BRASIL; juny: Tricase - Le ITÀLIA; Setembre: Rio Grande do Norte BRASIL / Makati City PHILIPPINES.


FAVORS REBUTS PER MEDIACIÓ DE LA VENERABLE LLIBERADA FERRARONS Convé molt que aquelles persones que hagin confiat alguna gràcia a la intercessió de la Lliberada i hagin vist complert el seu desig, ho comuniquin al Vicepostulador. Per això i per donar fe que es manté ben viva entre els fidels la fama de santedat de la Serventa de Déu, agrairem les vostres col·laboracions que publicarem aquí mateix. Per la meva estimada Lliberada. Pel favor rebut per la seva intercessió. Gràcies. M.F. (Juny 2011) Per la beatificació de la Lliberada faig un donatiu. T.M.F. Donatiu per col·laborar en la beatificació de Lliberada Ferrarons. (Juliol 2011) Gràcies a la Verge de Lurdes i a Lliberada Ferrarons per una gràcia obtinguda. Fem aquest donatiu per la seva canonització. L.P. i R.C. Després d’una llarga malaltia E. Coll ha mort (17 de febrer de 2012 ) en la pau del Senyor. Ha estat una gran devota de la Lliberada Ferrarons de qui ella va reconèixer haver rebut moltes gràcies. Encomanem-la a Déu. Dono les gràcies a Lliberada Ferrarons i Vivés per ajudar a tota la meva família especialment al meu fill. Agrairia que amb aquest donatiu es digués una missa pregant per la seva prompta beatificació. I.S.F. (Agost 2012)

Segell on veiem la donzella olotina vestida amb el tradicional gipó i caputxa. El 22 de març de 1958, en el setmanari MISIÓN d’Olot, s’inaugura una secció per expressar l’afecte que es té vers la Lliberada Ferrarons, model de senzillesa. L’article s’encapçala amb aquest segell extret en aquell moment de “l’Arxiu Casulà”.


DONATIUS PER A LA CAUSA DE CANONITZACIÓ DE LLIBERADA FERRARONS Donatius des de març de 2011 a setembre de 2012: Donatius anònims, 3000 + 50 + 8,50 + 100 +50 +30 + 10 + 1000 = 4248,50 € Suma de donatius recollits a les caixetes de les diferents esglésies, 2321,63 € Viacrucis a Sant Francesc, 198,13 (any 2011) + 232,52 (any 2012) = 430,65 € Donatius en l’obertura de la Sala d’Exposició: 29,15 € M.F., 20 €; Carme Isern Vilardell, 30 €; T.M.F., 100 €; Pedro Barriga García, 10 €; S.P.I.R.C., 100 €; I.S.F., 500 € ORACIÓ PER A OBTENIR DE L’ESPERIT SANT LA CANONITZACIÓ DE LA VENERABLE LLIBERADA FERRARONS Oh Esperit Sant Diví, consolador i santificador de les ànimes, ja que adornàreu l’ànima de l’angelical Lliberada Ferrarons, Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, i ella, com a fidel administradora, va distribuir-los als pobres i afligits, passant per la terra fent el bé, feu que, per la seva eficaç intercessió a favor de nosaltres, pecadors, i per mitjà dels prodigis realitzats per la vostra Serventa, experimentem com n’és de suau i confortador el vostre amor!. Pare nostre, avemaria, glòria. Amb aprovació eclesiàstica. Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per a la tramesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Canonització, els interessats es poden adreçar a: Vicepostulador: Mn. Joan Baburés i Noguer Cúria Diocesana, Plaça del Vi, 2 - 17004 GIRONA Tel. 972 41 27 20 / 639 26 92 81 lliberada@lliberada.org Causa Lliberada Ferrarons, Pares Carmelites Verge del Portal, 10 – 17800 OLOT (GIRONA) - Tel. 972 26 05 93 Banc Sabadell: 0081.7025.55.0001082412 Podeu trobar informació a la pàgina web: http://www.lliberada.org i en el bloc: http://lliberadaferrarons.blogspot.com

Butlletí Lliberada Ferrarons, Núm 32 (CAT)  
Butlletí Lliberada Ferrarons, Núm 32 (CAT)  

Butlletí informatiu sobre la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves...

Advertisement