Page 1

LLIBERADA FERRARONS Butlletí informatiu sobre la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu

LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves obreres.

OLOT — agost 1989

N.° 9

Clausura del procés diocesà per a la beatificació del Dr. Joaquim Masmitjà És de tots conegut que el Dr. Joaquim Masmitjà (Olot, 1808 - Girona, 1886), fou l'últim director espiritual de la Lliberada. És més, ell fou qui amb més convenciment, ja de bon principi, promogué la seva causa. Per aixe, mateix és una bona notícia per a aquesta, ja que l'exaltació de les virtuts del director, tanmateix, és una garantia de les virtuts de la dirigida. Doncs bé; el dia 17 de juny es féu la sessió de clausura del procés diocesà per a la beatificació del Dr. Masmitjà, procés que s'havia iniciat l'any 1981 a la cúria de Girona a petició de l'Institut de Missioneres «Cor de Maria», del qual ell en fou el fundador al mateix Olot l'any 1848. Després de vuit anys de treballs de la Comissió Històrica i del Tribunal, constituïts pel bisbe de Girona, s'arribà a la sessió de la clausura, que presidida pel mateix Mons. Jaume Camprodon, i en la que el Jutge Delegat Dr. Josep Maria Cardelús féu una síntesi de tot el procés. Hi assistiren, també, alguns dels testimonis de la Causa, els membres de la Comissió Històrica, el Delegat Episcopal de Religioses de la Diòcesi, el Consell General i Provincial de l'Institut, les Superiores de les cases de la Província religiosa i tota la comunitat de la Casa de la plaça de la catedral, on se celebrà l'acte. Llegida l'acta de la clausura, tota la documentació, que ocupa nou caixes, fou segellada, lacrada i seguidament lliurada al Postulador de la Causa, Mn. Emili Montal, rector d'Olot, qui cuidà de portar-la a Roma a la Congregació de les Causes dels Sants. Ara s'haurà de nomenar un nou Postulador, ja que aquest haurà de tenir la seva residència a Roma, continuant Mn. Emili com a Vice-postulador. També és una bona notícia que la Conferència Episcopal Espanyola ha recolzat la causa del Dr. Masmitjà, en document signat per seixantasis Prelats. Ara les dues causes caminaran juntes. Seria un gran honor per a la diòcesi gironina i particularment per a Olot, que les dues arribessin a terme, i qui sap si al mateix temps.


Agnès Ferrarons, hereua espiritual de la Lliberada La Lliberada, als últims temps de la seva vida, sentia grans anhels de volar cap al cel, però la retenia la voluntat de seguir pregant i sofrint per ajudar als altres. Poc abans de morir va comprendre que la creu dels seus sofriments l'havia d'heretar algú de la família, per a seguir expiant i pregant per les necessitats de l'Església i del pais. Va cridar a les seves germanes, Felisa i Agnès, i, després de manifestar la voluntat de Déu, els preguntà quina d'elles estava disposada a acceptar l'herència de la seva creu. Felisa esporuguida, manifestà humilment que ella no s'hi veia amb forces. Agnès, més coratjosa, expressà que si aquesta era la voluntat de Déu, confiant en la seva gràcia i l'ajuda de Lliberada des del cel, que l'acceptava. Efectivament, poc després de la mort de la Serventa de Déu, Agnès hagué de ficar-se al llit, on hi ha passà vint anys malalta. Felisa, per la seva part, la cuidà amb una gran caritat, la resta de la seva vida. L'Agnès era la més petita de les germanes. Havia nascut a Olot el 7 d'octubre de 1808. Professava com a terciària del Carme el 30 d'agost de 1829. Comla Lliberada, ella també perteneixia a altres associacions piadoses, com a la Confraria del Sant Angel de la Guarda, on el seu nom hi figura en el llibre juntament amb el de la Lliberada i es fa Làpida sepulcral de la Lliberada. constar: "Totes dues, molts anys malaltes i pacients». on, encara avui dia. es llegeix: També com la Lliberada i la Felisa havia treballat a -sas bonas germanas Felisa é Ignes» la fàbrica de Sant Joan les Fonts. Els testimonis ens diuen del comportament de Felisa i d'Agnès que en tot imitaven a la seva germana gran. Balcells diu de l'Agnès que no va haver de sofrir dolors tan vehements ni se li advertiren fets extraordinaris. Però alguns pocs fets que han arribat fins a nosaltres demostren que va heretar quelcom més de l'esperit de la Lliberada que els seus sofriments. Butinyà en un llibre, poc conegut, Ramillete de Flores Artesanas, on hi ha també la biografia de la Lliberada, posa en boca del Rev. Ramon Casabona (a qui equivocadament anomena Rdo. Calvó), que fou beneficat de Mataró, el cas següent: De petit havia acompanyat a la seva mare a visitar l'Agnès, i un dia ella, quan encara a Olot no se'n sabia res, revelà a la seva mare, punt per punt, el que havia passat al seu marit (Josep Casabona), estant a la seva hisenda de Maià de Montcal, com havia pogut escapar dels seus perseguidors, i com aquell mateix dia en tindria notícies, com així fou. Un altre cas és més conegut, ja que el reporten totes les biografies de Sant Antoni Maria Claret, i és que gràcies a les oracions d'Agnès a la Mare de Déu del Carme, aquest pogué anar a Olot a predicar la cèlebre missió de 1844. Amb el temps, per la dificultat que tenia Felisa de pujar les escales, les dues germanes es mudaren del carrer de la Mosca a can Baget del carrer Esglaiers, a prop de l'església del Cor de Maria, des d'on amb freqüència portaven la Comunió a l'Agnès. L'Agnès va morir el 25 de novembre de 1863, i la Felisa el 7 de març de 1865. El Dr. Masmitjà, tot i que vivia fora d'Olot, sempre es va preocupar de les dues germanes, fins al punt de que quan van morir va voler sufragar les despeses de l'enterrament i funerals d'una i altra. De fet la bona memòria de les dues germanes ha anat sempre unida a la de la Lliberada. Per això, quan en 1898 les despulles mortals de la Serventa de Déu foren traslladades a la cripta núm. 1 de la via Santa Marta, en la mateixa, a part, i foren també depositades les de «sas bonas germanas Felisa é Ignés», com es llegeix en la làpida sepulcral encara avui dia.


Notes biogràfiques Ix. Santa mort de la Lliberada La Lliberada portava ja vint-i-cinc anys de malalta, i els tretze últims prostrada en un clot de llit amb indicibles sofriments. Els metges no trobaven una explicació natural a la seva existència. Així ho expressen en les seves declaracions. La Lliberada no sols sofria amb una paciència inexplicable, sinó i que s'oferia a nous treballs i sofriments. Per una part ella volia continuar visquent, per a poder oferir els seus sofriments pel bé dels altres; però, per altra part, anhelava cada vegada més volar cap al cel per a fruir per sempre de la presència de Déu. La seva oració inalterable era aquesta: «Senyor, només El desitjo complir sempre i en tot la vostra voluntat». Déu nostre Senyor havia acceptat el seu oferiment, i els seus sofriments l'acompanyaran fins a la fi. Un testimoni ocular, Joan Calvó i Morató, diu: «Expirà en el mateix moment en que finalitzaven els nou dies en que notablement se li havien agreujat els seus acerbíssims dolors». l la ve'ina Francesca Badosa testifica: «Em vaig trobar en la seva habitació, vetllant, juntament amb el Rev. Masmitjà, la nit de la seva defunció (...). Acabà la seva vida patint molt i amb senyals comuns als altres moribunds». Però els seus intensos dolors corporals venien sobreabundantment compensats pels consols espirituals que rebia del cel. El Dr. Masmitjà testificà que des de que ell va començar a visitar-la diàriament pel febrer de 1841, no passaven de quatre a sis Habitació de la casa on va monr Lliberada dies, màxim, que no 'a veiés estàtica. Aquesta freqüència es féu encara més intensa en els últims dies de la seva vida. Ella com sant Pau podia dir amb tota veritat: Estic crucificada en Crist; visc, però ja no jo, sinó que és Crist qui viu en mi. Una de les coses que va entendre en una d'aquestes visites que rebia del cel és que havia arribat l'hora de la seva partença. El seu director espiritual, el Dr. Masmitjà, que la va assistir en el seu traspàs a l'eternitat, diu al respecte: «Ella mateixa me'l va anunciar molt proper abans de succeir, amb paraules molt terminants, i prometent el seu favor quan estigués al cel, que majorment en aquest temps desitjava». També a les seves germanes anuncià el dia i l'hora de la seva mort, i a més, els féu saber que Déu volia que la creu dels seus sofriments, que era el seu tresor, quedés com herència en la família. Seguidament els preguntà quina de les dues la volia acceptar. Felisa no es veié amb cor. Serà l'Agnès, la més petita, la continuadora de l'obra expiatòria de la Lliberada, i passarà 20 anys malalta al llit. Acostant-se l'hora del seu traspàs, va pregar a les seves germanes que li canviessin la camisa, per evitar que ulls profans poguessin veure l'estat del seu cos, tot ell fet una plaga. Les seves germanes la varen complaure, tot i la por que tenien de que se'ls quedés morta als braços. Una altra cosa encara els demanà, que un cop morta la vestissin amb l'hàbit del Carme, que ja tenia preparat. l elles ho acompliren puntualment. Poc després ja entrava en agonia. Dos dies abans havia rebut el viàtic i la unció. El Dr. Masmitjà testifica: «En la nit precedent al dia 21 de juny de 1842, em vaig quedar en la cambra de la Lliberada (...), i començant a les dues de la matinada, poc més o menys, la vaig assistir per al seu traspàs a l'eternitat, que s'esdevingué a les tres de la mateixa matinada, o poc després». Així, a la matinada del dia 21 de juny, volava cap al cel l'ànima de la generosa i animosa Lliberada.

t


Favors rebuts per mediació de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS La Sra. Maria Pilar, de Banyoles, ha enviat 2.000 ptes. per celebrar quatre misses a la Santíssima Trinitat per demanar la prompta beatificació de Lliberada Ferrarons, en acció de gràcies per haver obtingut diversos favors per mediació de la Serventa de Déu. La Sra. Julita Barbosa, vídua Abel, dóna gràcies a Déu, per haver obtingut, per mediació de Lliberada Ferrarons, alleujar els seus sofriments provocats per una infecció renal i amb gran esperança de cura. Hem rebut diverses cartes comunicant petits favors obtinguts per mitjà de Lliberada Ferrarons.

ORACIÓ PER A DEMANAR LA BEATIFICACIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS Oh bon Jesús, Senyor nostre, que moríreu crucificat per la salvació de l'humà llinatge! Per l'amor amb què atraieu a Vós les ànimes dels escollits, concediu-nos que prompte poguem veure enlairada a l'honor dels altars vostra fidelíssima Serventa Lliberada, la qual, enamorada de la vostra creu, visqué enmig del món meravellant-lo amb les seves virtuts i esperit de sacrifici. Per aquest fi adorant la vostra sagrada passió i invocant a la Santíssima Trinitat us resem tres Parenostres.

Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Beatificació i Canonització, els interessats es poden adreçar: Vice-postulador: Jaume Llagostera, Pares Carmelites, Verge del Portal, 10 Telèfon (972) 26 05 93 17800 OLOT (Girona)

Amb aprovam eclesiasPca

Donatius per a la Causa de Beatificació de LLIBERADA FERRARONS: Maria Roig Carbonell, de Castellbisbal, 10.000 ptes.; Leocàdia Rebassa de Massons, de Barcelona, 5.000 ptes.; Maria Vilalta Masó, 500 ptes.; Ferran Sureda, d'Hostalric, 1.000 ptes.; Joaquim Estela, de Barcelona, 400 ptes.; Maria Sala, 1.000 ptes.; una religiosa del Cor de Maria, 3.000 ptes.; P. E., 1.000 ptes.; Manel Serra, 1.000 ptes.; Elias Spinos, de Manresa, 5.000 ptes.; Clínica del Tura, 5.000 ptes.; M.a Rosa Espígol, 500 ptes.; Francesc Sala, 500 ptes.; Anna Feixes, 5.000 ptes.; L. S., 5.000 ptes.; Àngels Llagostera, 1.000 ptes.; Àngela Verdaguer, 500 ptes.; Josep-Antoni Miralles, de Barcelona, 1.000 ptes.; Joan Pagès, 5.000 ptes.; Via crucis Montsacopa, 37.150 ptes.; donatius, 12.000 ptes.; bústies de la ciutat, 38.650 ptes. Imp BONET - OLOT —

Olpesa Legal GE-674/86

núm 09  
núm 09  

Butlletí informatiu sobre la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves...

Advertisement