Page 1

(1803 - 1842)

OLOT – MAIG 2014 – Núm. 33

Dibuix de J. Casas Sargatal

Butlletí informatiu sobre la Causa de Canonització de la Venerable LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS, Terciària Carmelita, model de joves obreres.


SANTA PACIÈNCIA El metge de capçalera, el Dr. Rafel Prat, principal testimoni dels sofriments físics de la Lliberada, que la va assistir durant vint anys, manifestà que quan va començar a visitar-la, ja va percebre un tumor dur a la part del fetge, causant de múltiples molèsties i dolors, fins al punt que de tant en tant la noia es veia obligada a fer llit durant vuit o deu dies, fins que finalment va haver-hi d’estar tretze anys seguits. El Dr. Prat descriu amb realisme la malaltia i els forts dolors que causava en la malalta: vòmits, febres, mal de cap, mal de queixal, tos, lipotímies, desmais... També el Dr. Gelabert, que va conèixer la Lliberada quan ja portava alguns anys enllitada, diu que no havia vist mai cap persona amb uns mals tan estranys i de tanta durada, que normalment no es poden resistir per mitjans naturals. I ell mateix va quedar colpit pel testimoni de la malalta, que li inspirava compassió. Gelabert parla d’un “fetge monstruós”, a causa de la víscera obstruïda i probablement cancerosa. I afegeix:

“Lliberada va haver d’estar tres anys i tres mesos en la mateixa posició en el llit, que era del costat dret, sense poder estar d’altra manera, a causa del pes enorme del seu fetge”.

Tot i així, sembla que no es va gangrenar i que tampoc no feia mala olor la seva cambra. El Dr. Salvi Llorens va visitar només una vegada la Lliberada, però el seu testimoni confirma el dictamen dels altres metges, tant pel que fa al diagnòstic de la malaltia com a l’alçada moral de la pacient. Pràcticament tots els testimonis que parlen de les malalties i sofriments de la Serventa de Déu es refereixen també a la singular paciència i total conformitat amb la voluntat de Déu amb què ella ho vivia. Els primers que mostren la seva admiració són els metges que la van assistir. Tant Prat com Gelabert confessen que l’anaven a veure no sols per atendre-la i alleujar-la dels seus dolors, sinó també per ells mateixos trobar ànims i consol. Diu el Dr. Rafel Prat:“Enmig de tants

dolors, enmig de tants treballs, de les

Dibuix de Modest Fluvià


seves penes i misèries, mai no vaig sentir de la seva boca una impaciència, un desconsol, una imprecació, i molt menys un desesper, sinó que les seves paraules eren amables i consoladores, i duien compassió i tendresa al cor més endurit. Diverses vegades em va consolar en les meves tristeses i pesars, i no pas poques vegades l’anava a veure només per passar una estona amb ella, especialment si em trobava angoixat per alguna cosa, i sempre tornava consolat”. De manera semblant s’expressava el metge Jeroni Gelabert, que considerava que la Lliberada era una malalta molt especial i que la medecina tenia poca cosa a fer amb ella. “Tot i així –prossegueix- jo continuava visitant-la amb la meva família i

ella, contenta, ens donava els consells més saludables, confortant-nos amb les seves belles doctrines, motiu pel qual, a més del seu mal, la visitàvem amb freqüència”. I més endavant diu: “Jo continuava visitant-la a la nova casa, i ella ho agraïa molt i sempre amb aquelles tan bones paraules (que per sentir-les calia posar l’oïda molt a la vora seu): Déu vos ho pagui a vostè i a tota la seva família. I després amb llàgrimes d’agraïment s’acomiadava. La pobresa en què es veia submergida amb la seva família era gran, però a pesar d’uns i altres mals, la seva paciència era inalterable”.

Molts altres testimonis, com Joan Calvó, Joan Torner, que fou company seu de treball a la fàbrica i després seria capellà, Mateu Casademunt, que la va visitar essent seminarista, Mariana Morat, Francesca Llorens, el caputxí P. Àngel Casas, vicari d’Olot, els seus directors espirituals, tots destaquen la seva paciència en la malaltia, una virtut, podríem dir, característica de la , en la qual apareix més la seva heroïcitat.

“L’enorme grandesa del cristianisme –va dir Simone Weil- ve del fet que no busca pas un remei sobrenatural contra el sofriment, sinó una vivència sobrenatural del sofriment”. Text extret de l’apartat 3r del capítol 4r del llibre: “Lliberada Ferrarons, una fe sempre jove” de Mn. Miquel Àngel Ferrés i Fluvià Barcelona, 2006, Ed. CPL


JOSEP GELABERT I VALL (1831-1907) “Era un vellet d’estatura baixa, de blanques i llargues patilles, molt amable i molt devot”. Ho recorda i ens ho escriu el Sr. Joaquim Danés i Torras a “Història d’Olot. Biografies” Josep Gelabert i Vall va néixer el 25 de maig de 1831. Era el cinquè fill de Jeroni Gelabert i Plana i de Caterina, natural de Lleida. Jeroni Gelabert i Plana (Olot, 1793- 1870), cirurgià , va conèixer la Lliberada Ferrarons i Vivés (1803-1842) el 1834 quan ja feia alguns anys que estava malalta al llit. La va conèixer quan vivia al C/ de St. Bernat, però la continuà visitant després dels seu trasllat al C/ de la Mosca, dins les muralles, a causa de la guerra, i on fou molt estrany que, per la seva extrema

postració, arribés viva. El Sr. Jeroni Gelabert la visitava conjuntament amb la seva família, no tant per a posar remei als seus mals, sinó per rebre d’ella saludables consells i bona doctrina. Abans de morir, la Lliberada regalà al Sr. Jeroni un “Quadern d’oracions” on hi havia escrit a la part superior: “És de Liberata Ferrerons, Donzella - Any 1821”

Casa on visquè i morí la Lliberada (al 3r.pis del C/ Lliberada Ferrarons, 11). Una placa ho recorda

Quan la Lliberada Ferrarons i Vivés morí, en Josep Gelabert tenia 11 anys. Per tant, l’havia vista, coneguda i tractada personalment i n’havia sentit moltes coses explicades directament del seu pare. Això el va impulsar a treballar, durant tota la seva vida, perquè fos coneguda i ben estimada. Ja que guardava una respectuosa i santa recordança de la Lliberada, no parà fins que aconseguí comprar la casa on ella va habitar durant els últims anys fins a la mort. L’adquirí de la Cúria de Girona, per mediació del Vicari General, Dr. Pineda, i gràcies a haver estat recomanat pel llavors Rector de Sant Joan les Fonts, Mn. Joan Vergés Viñas, que n’era el procurador. En l’escriptura de compra consta que la casa fou venuda al Sr. Josep Gelabert el 13 de maig de 1891. El senyor Josep Gelabert volia convertir l’habitació, on la Lliberada va morir, en oratori públic, exposant-hi objectes que havien estat de la Lliberada: entre d’altres, un


Sant-Crist, un Via-Crucis, moltes estampes i goigs... El Sr. J. Gelabert també hi volia posar un quadre de grans proporcions i el féu pintar a l’oli pel conegut artista Marià Vayreda: el quadre reproduïa un dibuix que féu, davant el llit mortuori, l’arquitecte Anton Masmitjà, germà del director espiritual de la Lliberada, Mn. Joaquim Masmitjà. L’entusiasme del Sr. Gelabert no parà fins aconseguir, també, recollir diversos objectes que la Lliberada havia usat i que guardava, com a pietosa memòria, el Dr. Masmitjà.

Vitrina on els germans Badia guarden els objectes que hi havia al pis on morí la Lliberada.

Aquests objectes foren donats, a la mort del seu germà Anton, a les religioses del Cor de Maria d’Olot. I la superiora general d’aquest Institut, la Rvda. M. Anna Subirana (que, com a filla d’Olot, coneixia de sobres el zel, els treballs i l’entusiasme del patrici Gelabert per promoure la incoació de la Causa de beatificació de la Lliberada), n’hi ofrenà una bona part. Aquests objectes el Sr. Gelabert els col·locà molt encertadament en una mena de quadre-reliquiari i són els següents: un tros gran de llençol plegat (que n’és la part blanca del fons i que es veu sostinguda per unes cintetes), una creueta de fusta (plena de puntes de ferro i que li servia de cilici per a mortificar-se), dues culleres (una de fusta, amb què menjava, i l’altra, d’ivori, que servia per a prendre l’aigua de les ablucions, després d’haver combregat); al mig Quadre-reliquiari.


Nínxol a la Via Santa Marta n. 1 del cementiri d’Olot.

es veu el ciri del Roser que tingué a l’agonia i una cinta dels Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses, i, a la part baixa, dos purificadors (que devien servir, en la cerimònia de la Comunió Eucarística, de tovallola i per a eixugar el pixis i els dits del sacerdot). També hi ha un manadet de candeles i uns drapets. També va ser idea del Sr. Josep Gelabert i Vall, amb l’ajuda del rector Dr. Esteve Ferrer i Casadevall, arxipreste d’Olot durant 40 anys, la idea de dedicar a la Lliberada la primera de les criptes noves que s’estaven fent en el cementiri, aleshores en procés de renovació i i ampliació; i, al mateix temps, la de reunir en un sol i més digne sepulcre les restes de les tres germanes Ferrarons i així evitar-ne altres trasllats. Així, doncs, el 15 de febrer de 1898 es féu, al cementiri d’Olot, el trasllat de les restes de la Lliberada Ferrarons al nínxol núm. 2 de la Cripta núm. 1 de la via de Santa Marta i, uns dies abans, les de les seves germanes Felisa i Agnès Ferrarons, al nínxol núm. 3. Tots aquests actes confirmen que, a finals del s. XIX, es mantenia ben viva la fama de santedat de la venerable Lliberada Ferrarons. El Sr. Josep Gelabert i Vall morí el 2 d’octubre de 1907. Quan morí, vivia en un pis d’una casa del carrer de Clivillers. Foren hereus seus de confiança el Sr. Nonito Escubós i Serrat-Calvó i el Sr. Josep Berga i Boix. Aquests marmessors el 8 de maig de 1921 vengueren la casa del C/ de la Mosca, núm. 11, a la Sra. Maria Homs i Sala, vídua del Sr. Francesc Badia. A compte del cost de la casa també es pagà, a la criada que va estar al servei del Sr. Josep Gelabert (i que es deia Rosa Roca i Vergés), la quantitat de tres mil pessetes, com a saldo de les mensualitats vençudes que encara li devia pels seus serveis el Sr. J. Gelabert. Aquesta casa, doncs ( avui, després del canvi de nom, al C/ Lliberada Ferrarons, núm. 11), fou heretada per Joaquima Badia Homs, després per Joaquim Badia i Casadevall, després pels germans Joaquim i Joan Badia i Trias i aquests la vengueren a Bassols Energia l’any 2004. Pel que fa al quadre de Marià Vayreda i Vila, representant la Lliberada, sabem que és una tela de 139cm de llarg per 58 cm d’ample, que porta la signatura i l’any: Mariano


Pintura a l’oli de Marià Vayreda.

Vayreda. Olot, 1874. Passà a ser propietat del pintor Berga i Boix i, després, l’heretà Concepció Berga que, més endavant, el va vendre, per necessitats econòmiques, al Sr. Francisco Mas Cisa (que encara el 1958 n’era el propietari). El 1963 trobem, en la “Relación y crítica de los documentos de la Causa de Beatificación de la Sierva de Dios Librada Ferrarons Vivés, doncella, obrera, natural de Olot, presentadas por la COMISIÓN HISTÒRICA de dicha Causa” (Diòcesi de Girona, 9 de novembre de 1963), una nota que acaba dient: “En la actualidad el poseedor del cuadro lo ofrece por la exorbitante cantidad de 50.000 ptas.”. Durant el 2005-06 es van fer algunes indagacions més i, gràcies al Sr. Lluís Esteve de Girona, vam saber que ell havia vist aquest quadre a Barcelona a casa d’un familiar seu, el Sr. Francisco Mas Cisa, i li havia sentit dir: “Aquest quadre no el buscaran per la signatura sinó que té molt valor, ja que representa una dona santa”. El fill del Sr. Francisco Mas és qui, segons explicacions de la seva senyora, va dur el quadre a casa d’algun amic perquè el guardés. Aquest fill del Sr. Francisco va morir d’accident i no se sap ni on ni a qui el va deixar. I, malgrat les indagacions fetes amb posterioritat, es desconeix encara la localització d’aquest quadre. LLIBERADA FERRARONS: UNA FE SEMPRE JOVE

Miquel Àngel Ferrés i Fluvià Aquesta recent biografia capta la vida i les virtuts d’aquesta jove treballadora catalana amb un llenguatge actual i unifica amb traça la història amb la vida actual de les persones. Al lector, se’l col·loca davant de la simplicitat de la fe d’una dona jove que va viure en pobresa i malalta. És un llibre catequètic que ens porta a captar l’essencial de l’espiritualitat cristiana. Alhora, és una altra oportunitat per conèixer i estimar algú a qui molts ja consideren santa. Centre de Pastoral Litúrgica cpl@cpl.es | www.cpl.es 220 pàgines

El podeu trobar a: la llibreria diocesana Casa Carles de Girona, i a les llibreries d’Olot


I, pel que fa als llibrets pietosos que la Lliberada donà al metge cirurgià Jeroni Gelabert, els custodià amb estima el seu fill Josep Gelabert. En morir aquest, els guardà la seva criada, la Sra. Rosa Roca i Vergés, que els entregà a Mn. Domingo Balcells per a fer la biografia de la Lliberada. Quan aquest morí, els guardà la seva germana i aquesta els lliurà a la Comissió històrica de la Causa de Beatificació de la Lliberada el 9 d’agost de 1943. Actualment es guarden a la Cancelleria del Bisbat de Girona. BIBLIOGRAFIA: 1. Danés i Torras, Joaquim “Història d’Olot” XXX Biografies (G-P) Edicions Municipals. Olot. 2001. 2. Balcells Ylla, Domingo. Pvre. “Lliberata Ferrarons i Vivés, Donzella exemplar i model de obreres” Tipografia de P. Alzamora. Olot. 1923 3. “Positio”. Roma. 1993. 4. Registre de la Propietat d’Olot.

NOTÍCIES / CARTES REBUDES (fragments) . Ben aviat podrem veure l’edició anglesa del llibre “Lliberada Ferrarons, una fe sempre jove”, escrit per Mn. Miquel Àngel Ferrés i Fluvià. Barcelona 2006, Ed. CPL. . Estimats Germans Carmelites: em dic Daniel Garcia Prieto, tinc 21 anys i els escric des de Granada. Ja fa uns anys que em vaig posar en contacte amb vostès sol·licitant-los informació sobre la Venerable Serventa de Déu Lliberada Ferrarons, informació que molt amablement vostès em van proporcionar al cap de molt poc temps. El motiu de la meva carta és comunicar-los que fa menys d’un any que visc a les Filipines i els escric perquè una altra vegada m’enviïn, si els és possible, estampes -i algunes amb relíquia- per poder fer conèixer la Venerable en aquest país tan devot i unit a l’Església. Com a cristians i fills de Déu tenim moltes maneres de fer apostolat i penso que és un apostolat molt bonic el fer conèixer la vida dels sants. I repartint a la gent aquestes senzilles estampetes estem escampant també una llum que cors afligits o amb problemes acolliran. Prou sabem que, com és el cas d’aquesta venerable terciària carmelita, els sants intercedeixen eficaçment per nosaltres a Déu, nostre Senyor. . Sóc en Joaquim de Malgrat i tinc 23 anys. I segueixo la causa de beatificació de la Lliberada des que vaig sentir parlar-ne a mossèn Joan Baburés en el programa de


ràdio “Església Viva” on explicava la vida de la Lliberada. Des d’aleshores em vaig unir amb oració a la causa d’aquesta noia d’Olot. .... Jo, com a obrer de la construcció, vaig trobar en les paraules de la Lliberada un bon model a seguir: “Les mans a la feina i el cor a Déu”. Això no ho diu cap sindicat ni cap partit polític., Ho diu qui té el cor ple de la gràcia de Déu N. S.. (Març 2013) . Sóc l’Olívia, filla i serventa de Déu, catòlica, apostòlica i romana. I us demano humilment per a la meva devoció una relíquia. Tant de bo que en aquest any de la fe i imitant les virtuts de la Lliberada aconsegueixi assemblar-me més a Jesucrist i viure el seu evangeli. (Ceará BRASIL Març 2013) . Per si pot ser útil, la signatura “Narmas” del gravat del butlletí Lliberada Ferrarons n.32 (2012), és la manera de signar del guixolenc Narcís Masferrer, a qui vaig conèixer i a qui se li ha dedicat (posat el nom) el Teatre Municipal de St. Feliu de Guíxols. Salutacions cordials. Mn. Ernest Zaragoza i Pascual . Olot. Festa de la Santíssima Trinitat 2013. Preguem per la prompta beatificació de la nostra Lliberada. M’ha semblat oportú que una manera de pregar seria recórrer els llocs on ella va viure o als quals va tenir una especial devoció. Per això, proposo un recorregut a l’abast de tothom i que crec que ens pot ajudar: “ Sortir de la plaça del Carme (de tots és sabut que ella era Terciària i que hi tenia molta devoció); seguirem per la pujada del Firal dels Bous fins arribar a Sant Bernat; allà s’hi troba la casa on va néixer (hi ha un relleu commemoratiu); seguirem per la ronda de Sant Bernat fins arribar a la Plaça de Campdenmàs; passarem per la capella de la Mare de Déu del Portal (podem fer-hi una pregària) i, passant pel carrer dels Sastres, arribarem al carrer Lliberada Ferrarons (on es troba la casa on morí); seguirem carrer avall i, fent un tros del carrer Major, arribarem al carrer del Tura on es troba el Santuari de la Mare de Déu (“No és bon olotí qui no visita el Tura vespre o matí”. Ella ho feia). I del Tura anirem a la Parròquia de Sant Esteve, lloc on reposen les seves despulles”. És un trajecte curt, però molt significatiu. Ja que moltes de les esglésies són tancades es pot fer el recorregut fent una pregària personal o en col·lectiu davant de cada lloc, o resant el rosari en el trajecte. Espero que això sigui una manera més perquè puguem veure la Lliberada als altars. (Anònim. Maig 2013) . Hola, amics! Som un petit grup de persones de Jerez de la Frontera que desitgem conèixer el més possible tot el que estigui relacionat amb la Lliberada Ferrarons i Vivés. Tenim la propera reunió dins d’una setmana i desitgem parlar de la seva vida i santedat. Sabem que el Pare Miquel Àngel Ferrés i Fluvià va escriure un llibre sobre ella, titulat “Una fe sempre jove”. Però no el trobem. Si ens podeu ajudar, us ho agrairíem. Pot ser que els butlletins que heu fet ens ajudarien molt si ens els envieu a aquest correu electrònic. Una forta abraçada en Jesús i Maria. ...Us agraïm la vostra afectuosa i ràpida resposta. A través de la llibreria de la nostra diòcesi ja hem sol·licitat el llibre. Mentrestant, ens van molt bé els vostres butlletins. Una abraçada en Jesús i Maria Santíssima. Salutacions. Fernando. ( Novembre 2013) . Per mail hem rebut cartes demanant informació, estampes i relíquies de la Venerable


Lliberada. Procedien de: 2013 Gener: BRASIL (4), FILIPINES (1) Febrer: BRASIL (1), ITÀLIA (1), GRANADA (1) Març: BRASIL (11), MALGRAT DE MAR (1) Abril: BRASIL (5), CÓRDOBA (1) Maig: BRASIL (9), ITÀLIA (1), MALTA EU (1), HOLANDA (1), OLOT (1) Juny: BRASIL (11), MALGRAT DE MAR (1), USA TEXAS (1), LAS PALMAS (1) Juliol: BRASIL (10), CATALUNYA (1) Agost: BRASIL (14), FILIPINES (1) Setembre: BRASIL (14), ITÀLIA (1), MALTA EU (1), LAS PALMAS (1), COLOMBIA (1) Octubre: BRASIL (15), FILIPINES (3), EAST MALAYSIA (1) Novembre: BRASIL (8), FILIPINES (1), JEREZ DE LA FRONTERA (1), MEXICO (YUCATAN) (1) Desembre: BRASIL (5), ITÀLIA (1),

FAVORS REBUTS PER INTERCESSIÓ DE LA VENERABLE LLIBERADA FERRARONS Convé molt que aquelles persones que hagin confiat alguna gràcia a la intercessió de la Lliberada i hagin vist complert el seu desig, ho comuniquin al Vicepostulador. Per això i per donar fe que es manté ben viva entre els fidels la fama de santedat de la Serventa de Déu, agrairem les vostres col·laboracions que publicarem aquí mateix. 

Benvolguts, Fa vora d’un any, potser dos, vaig tenir coneixença de la vida i exemple de la Lliberada Ferrarons. Tot i que jo no havia patit mai cap mena de malaltia important, em va cridar l’atenció la paciència, dignitat i coratge (a més del seu indubtable esperit cristià) amb què ella va viure la seva malaltia. Un parell de vegades vaig tenir-la present en les meves oracions. I tot just aquest proppassat mes de maig i a causa d’unes molèsties al pit quan començava a fer exercici físic, se’m va diagnosticar la possibilitat d’una malaltia coronària. Vaig quedar llavors en espera de proves diagnòstiques. En aquest període de temps les


meves pregàries van orientar-se a poder assumir amb dignitat i coratge allò que pogués venir-me a sobre... i vaig tenir present la Lliberada i el seu exemple. Finalment es va donar la circumstància que, en trobar-me indisposat, els meus familiars van decidir durme a l’hospital i, en fer-me proves, em van avançar el diagnòstic pendent. Aquest consistí en un cateterisme coronari (angiografia), en principi per a entendre l’abast de la malaltia. El diagnòstic va ser una obstrucció severa en un únic punt d’una artèria coronària principal, que va ser intervinguda positivament en el mateix moment (angioplàstia). Segons el metges, i si Déu vol, el pronòstic futur és extraordinàriament bo i, de fet, 15 dies més tard, ja he pogut tornar a fer les meves activitats esportives habituals. Relacionat amb la Lliberada, hi ha dos aspectes addicionals que m’han fet reflexionar: a) He tingut la sort de la disponibilitat d’una tecnologia mèdica que ha fet possible aquest bon desenllaç, cosa que, sense ella, i només 30 any enrere, potser hauria portat a un final fatal. La Lliberada va patir una malaltia (quist hidatídic) que, anys més tard, segurament s’hauria resolt satisfactòriament. b) Dies després de la intervenció vaig adonar-me de dues coincidències rellevants: Em van operar el dia 19-Juny-13 (aniversari del trasllat de les seves despulles a l’església de Sant Esteve) i vaig abandonar l’hospital el dia 21Juny-13 (aniversari de la seva mort). Val a dir que, en saber-ho, vaig tenir una forta impressió. En definitiva, volia compartir aquesta experiència i animar tothom a veure en la Lliberada aquest exemple de coratge davant la malaltia, coratge empentat per la seva profunda fe en el Crist. Salutacions, M.C. (Juliol 2013)  Gràcies a la Lliberada per un favor rebut. (Recollit el set’13 a l’església del Tura)


DONATIUS PER A LA CAUSA DE CANONITZACIÓ DE LLIBERADA FERRARONS Donatius des d’octubre de 2012 a desembre de 2013: Donatius anònims, 50 + 5 + 20 + 50 + 10 = 135€ Suma de donatius recollits a les caixetes de les diferents esglésies, 1366,12€ Viacrucis a Sant Francesc, 215,61€ Donatius en l’obertura de la Sala d’Exposició, 21€ M.B.C., 100€; Vincent Klee 50€; Joan Escalona Mena, 30€; E.F.T., 50€; Llagostera, 100€. ORACIÓ PER A OBTENIR DE L’ESPERIT SANT LA CANONITZACIÓ DE LA VENERABLE LLIBERADA FERRARONS Oh Esperit Sant Diví, consolador i santificador de les ànimes, ja que adornàreu l’ànima de l’angelical Lliberada Ferrarons, Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, i ella, com a fidel administradora, va distribuir-los als pobres i afligits, passant per la terra fent el bé, feu que, per la seva eficaç intercessió a favor de nosaltres, pecadors, i per mitjà dels prodigis realitzats per la vostra Serventa, experimentem com n’és de suau i confortador el vostre amor! Pare nostre, avemaria, glòria. Amb aprovació eclesiàstica. Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per a la tramesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Canonització, els interessats es poden adreçar a: Vicepostulador: Mn. Joan Baburés i Noguer Cúria Diocesana, Plaça del Vi, 2 - 17004 GIRONA Tel. 972 41 27 20 / 639 26 92 81 lliberada@lliberada.org Causa Lliberada Ferrarons, Pares Carmelites Verge del Portal, 10 – 17800 OLOT (GIRONA) - Tel. 972 26 05 93 Banc Sabadell: ES25.0081.7025.5500.0108.2412 Podeu trobar informació a la pàgina web: http://www.lliberada.org i en el bloc: http://lliberadaferrarons.blogspot.com

Butlletí Lliberada Ferrarons, Núm. 33 (CAT)  
Butlletí Lliberada Ferrarons, Núm. 33 (CAT)  

Butlletí informatiu sobre la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves...

Advertisement