PRESENTACIÓ: Salvat-Papasseit poetavantguardistacatalà Maia Creus Ningú no ho diria, però és cert. Fins avui la figura i l’obra de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) no ha estat sotmesa a un estudi d’aproximació i divulgació des del format expositiu. Com també resten pendents noves anàlisis sobre la seva aportació com a escriptor, editor, poeta i intel·lectual compromès amb el seu temps i amb la construcció d’un pensament i una cultura moderna al nostre país. En les darreres dècades, els esforços per seguir interpretant la recepció de la modernitat europea a Catalunya i la contribució dels nostres avantguardistes en la construcció d’una alternativa cultural a la tradició burgesa han ajudat a reprendre el nom de Salvat-Papasseit tot situant-lo, encara que sovint de forma subsidiària, al costat dels artistes i escriptors representatius de la modernitat literària i plàstica del segle XX. Cal insistir en tots aquells aspectes que dibuixen el perfil del poeta: l’aportació de Joan Salvat-Papasseit a les escriptures en llibertat; al naixement d’una consciència nacional diferenciada de les velles essències espanyoles; a la construcció d’una nova realitat cultural, política i social; al diàleg volgut i conscient entre l'avantguarda i la tradició. Una aportació que, fins avui, encara s’explica des d’un lloc secundari. Joan Salvat-Papasseit no forma part dels cànons literaris del nostre país. Potser perquè, des de sempre, algunes veus crítiques han volgut negar la seva vàlua com a escriptor?, perquè s’ha volgut discutir que fos un poeta avantguardista?, perquè se l’ha considerat un poeta autodidacta amb un talent ofegat per la influència de certs idealismes exaltats i primaris?, o perquè no sabem ben bé a quin corrent situar l’obra d’un poeta que fou també un prosista a contracorrent i amb veu pròpia en temàtica política, ideològica, filosòfica o estètica? Per què l’oblit o la subsidiarietat del poeta? Cal recordar que Salvat-Papasseit fou molt poc valorat pels autors de la seva pròpia generació, els fundadors del cànon intel·lectual i estètic noucentista adoptat com a alternativa de país a les derives modernistes. Això explica que després de la seva mort prematura, durant molts anys, els seus llibres fossin introbables i no cal dir els seus nombrosos articles escampats en periòdics i revistes de tendències ideològiques i estètiques dispars, encara avui en procés de localització i estudi. Entre 1940 i 1945, passats els anys dramàtics de la Guerra Civil, el nom de Joan Salvat-Papasseit fou per primera vegada rescatat i reverenciat entre alguns autors de la nova generació d’escriptors que es formava en el
9