EL SUPERINTERCANVI Autors: 6è A Col·legi Santo Àngel 6è B Escola Marcel·lí Moragas 6è A Escola Jacme March Em vaig llevar i vaig fer com cada matí: vaig anar a fer un pipí, em vaig dutxar i, quan em vaig mirar al mirall per pentinar-me…, ja no era una nena, ERA UNA DONA!!!!!!!! De sobte vaig escoltar cridar un home, de segur que era el meu pare, però em vaig emportar una sorpresa… era el meu germà, en Pablo. L’única diferència, a part del físic, era el seu cabell: ara estava calb! No com una bola de billar, però sí com el meu pare. I… on estava el meu pare?
El meu germà es va quedar plorant per la seva calvície, però jo vaig sortir corrents a buscar el meu pare i la meva mare. Quan vaig obrir la
porta
carrer,
per tot
sortir era
al
molt
estrany: els nens i nenes s’havien
convertit
respectivament en homes i dones;
les
persones
de
mitjana edat, en avis; i els avis, en nens! Vaig veure el meu avi, ara ja no tan vell.
Estava
ballant,
caminant cap al darrere amb l’estil i el ritme de Michael Jackson; després va agafar una nena (abans una àvia) i va començar a ballar
Llacuna de la Murtra –2011-
102