A les Barriades #8

OCTUBRE-NOVEMBRE

Este otoño nos cabreamos!! Para darles la bienvenida a esta nueva temporada 2012/2013 del Casal, LOS INVITAMOS A CABREARSE!!

que todo es por su bien, bajaremos calidad en la enseñanza, la sanidad, los sueldos, las ayudas, y a ver si nos juntamos pronto para tocarles las pensiones.

Y si, ya era hora de decirles bien claro: BASTA!! Y es que se ve a leguas que son bastante cortos y ni con las protestas, las movilizaciones o el enfado y la indignación general, lo han pillado.

Señores gobernantes lo que nos estan tocando son los cojones, hasta aquí llegaron.

Ellos han dicho, esta gente aguanta, por subir que no quede y a hala! Subiremos: IVA, luz, agua, gas, transporte, tasas universitarias, y claro, como no, nuestras infulas de grandeza, y ya que se quejan por las subidas, le bajaremos en algunas cosillas, a ver si asi se calman y se dan cuenta 2

Los vecinos de Nou Barris decimos: BASTA! Y también nos juntaremos próximamente, en concreto el 9 de octubre a las 20:00h en la sede de la AVVP. Ahi tenemos que estar todos, desde los abuelos, pasando por los jóvenes y hasta los niños, para que se vayan enterando de buena mano como funciona esto.

Como buenas noticias, que tam-

bien las hay, contarles que el Casal de Joves después de dos dos años de boicot, a vuelto más fuerte y más potente que nunca, que en portada y a modo de anticipo de lo que se viene, tenemos a nuestra querida Maruja!, Que esta al caer la cena de entidades! Que inauguramos una nueva sección Delirio musical!

Que este otoño será complicado y cuesta arriba , pero desde el casal intentaremos alegraroslo un poco, La castañas serán nuestras! Ellos no encontrarán quien se las saque del fuego. comisión de redacción de “A les barriades”!

LA TIRA D’EN ZEJU

“A LES BARRIADES!”

9 BARRIS CABREJADA, DIU PROU!!!

Cada día que pasa vamos perdiendo más poder adquisitivo: nos suben el IVA, la luz, el agua, el gas, el transporte público, las tasas universitarias....y por contra se recortan los salarios, los empleados públicos han tenido que cargar con el recorte inmediato, tenemos que repagar por una sanidad que ya tenemos más que pagada con nuestros impuestos, la enseñanza pública pierde calidad y medios y ahora tienen el punto de mira puesto en las pensiones, por más que digan con todo el cinismo que “por el momento no lo tienen previsto”. Y los viernes, cuando se reúne el consejo de ministros, tenemos doble sesión de cine de terror por que como dice el refrán “ a reunión de pastores oveja muerta” y aquí las ovejas somos nosotros, por que estos buitres no se reúnen para 4 sacar al país de una crisis que ha provocado ellos mismos, si no para repartirse el negocio de las privatizaciones entre los de su casta y sus aliados. Esto es un ajuste de cuentas de la gran patronal y las élites financieras contra los avances que los trabajadores habíamos logrado tras años de luchas, aprovechando la crisis nos están retrotrayendo al siglo XIX en cuanto a derechos laborales y sociales se refiere. Están transformando el Estado de Bienestar Social, en un estado de beneficencia.

En Nou Barris siempre hemos tenido que pelear por cada mejora que ha ido transformando nuestros barrios, pero en estos momentos esta lucha diaria ya no es solo por lograr mejoras en nuestra calidad de vida, estamos luchando para no perder lo que nos ha costado tanto esfuerzo conseguir, ya que no se trata de conseguir nuevas escuelas y guarderías, si no de impedir que nos cierren los que tenemos, y lo mismo

9BARRIS

nos pasa con la Sanidad, con la vivienda, con el ejemplo vergonzoso de los numerosos desahucios que estamos padeciendo mientras hay 400 pisos vacíos de nueva construcción en Torre Baró que nadie puede comprar y que se podrían poner a disposición de los vecinos que los necesiten a precios sociales, pero la actitud del actual equipo de gobierno municipal hacia las entidades y tejido social no facilita el diálogo constructivo ni ante este ni en ningún otro asunto, no dan respuesta a los problemas de nuestros barrios.

Ellos y los intereses que defienden son el problema.

Ante situación, cabreados ya, en Nou Barris hemos decidido que todas reivindicaciones de los barrios, de los sectores en lucha, que las peleas del día a día confluyan en una gran movilización unitaria para que los poderosos tomen nota de que no nos vamos a dejar pelar como borregos, en el pasado hemos luchado, en el presente seguimos luchando y así seguiremos si se nos niegan nuestros derechos, tenemos experiencia unitaria y lo podemos

conseguir. La única batalla que se pierde es aquella que no se libra.

Esta situación no afecta únicamente a quienes dependemos de un salario o una pensión o prestación social, los comerciantes de nuestros barrios han de tomar conciencia de que su futuro y el de sus negocios están ligados a nuestra capacidad adquisitiva cada vez más mermada por los recortes y el paro. Aquí no les vienen a comprar aquellos que, económicamente bien forrados, dicen que la única forma de salir de la crisis es a golpe de tijera. Sus clientes somos nosotros, los recortados, y ante las movilizaciones que se avecinan bien harían en tener ésto en cuenta.

En el passat, el present i el futur a Nou Barris, amb unitat ho aconseguirem.

Para leer el manifiesto visita en web: 9bcabrejada.blogspot.com. email: 9bcabrejada@gmail.com Juan García

3

PROSPE

OCTUBRE-NOVEMBRE

RENAIXENT: MÉS MADUR, MÉS FERM Després de més de dos anys participant, des-de l’ombra, en les activitats del barri, el Casal de Joves de Prosperitat torna a aixecar-se més madur i més ferm que abans. Tot i que l’estructura física de l’edifici -uns mòduls prefabricats i provisionals en el número 100 del carrer Rio de Janeiro- es feble, la bastida que la recobreix i aguanta -feta de les ganes dels usuaris per a reobrir el Casal- és més forta que mai.

Con la llegada de Convergencia i Unió al Ayuntamiento de Barcelona, fruto de las últimas elecciones municipales, Telefónica ha conseguido la licencia provisional para su actividad en la calle Boada 2-18, a pesar de que el informe de control inicial que presentó la empresa no daba el aprobado total.

El grupo electrógeno nuevo no ha pasado el control, y se ha dado a Telefónica 6 meses más de prórroga para ver si puede solucionar los graves problemas que provoca a los vecinos. Todo ello frente a la resolución judicial del 22 de marzo de 2011 por la que se debía clausurar la actividad de Telefónica, confirmada por el juez del Juzgado de Instrucción de lo Contencioso-Administrativo número 1, que el anterior Ayuntamiento les había dejado en herencia.

Es evidente que los vecinos que

llevamos años luchando contra Telefónica no vamos a quedarnos quietos. De momento sigue su curso la denuncia al Fiscal de Medio Ambiente de Barcelona por varios vecinos junto con la Asociación de Vecinos. Pero ahora añadiremos, si la entrevista que hemos pedido con el Regidor de Medio Ambiente del Ayuntamiento que ha firmado la autorización de la licencia provisional no diera muchas esperanzas, una denuncia por prevaricación.

Que sea el Fiscal quien determine si los vecinos han sido abandonados por su Administración mas próxima, el Ayuntamiento, en la defensa de una vida digna en su barrio y viviendas. Estamos hartos de prórrogas.

Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat

www.prosperitat.org avprospe@prosperitat.org

Va saltar una guspira al mateix temps que -”gràcies” al districte- es tancava el Casal de joves a Joaquim Valls 82 i aquesta guspira a crescut gràcies al treball i les ganes dels usuaris transformant-se en una flama de força, que ha envoltat el Casal de joves fins arribar el dia de la re-inauguració del Casal de Joves de Prosperitat. Aquest dia -i seguint amb els paral•lelismes i les metàfores amb animalsel Casal va incendiar-se, com un Fènix, en una flamarada de il•lusió i ganes per començar la seva tasca, ajudant-se de la agraïda gresca que van fer alguns grups mítics del barri, “Tosco y honey”, Txito y Estibaliz & the Patiband”, “Inmortal band”, “Morosito” i “Herederos del Taxi”.

Així, aquest setembre reneix el nou i provisional Casal de Joves de Prosperitat. Ja tenim preparades les noves activitats i tallers que gràcies a l’increment

5

“A LES BARRIADES!” de usuaris ha engrandit la oferta.

Donem la possibilitat de realitzar tallers de guitarra -tots els nivells-, rol -iniciació i partides obertes, partides lliures i taller de jocs de taula- ceràmica i artesania, buc d’assaig per a joves del barri amb grup però sense lloc per practicar, classes de dansa -break-dance, flamenc-, classes de defensa personal, ioga -per a totes les edats-, taller de iniciació al món radiofònic -de la mà de Radio Linea IV-.

A més aquest any també re-inaugurem el lloc de trobada social “La Cuarta” amb una programació cultural immillorable. A més de la possibilitat de gaudir d’un espai social per relacionar-se i passar una bona estona pots gaudir de les activitats: Dimarts de ficció -projecció de pel•lícules i series-, Dimecres de exposicions i dia de tapa amb cada consumició, Dijous de cuina i música i el Divendres de monòlegs o xerrades i el Rock in 4ª on cada setmana gaudirem d’un concert original al Casal de joves provisional de Prosperitat.

Una proposta educativa i integradora millorada i enfortida pel recolzament de tots!

Gràcies i us esperem!

ARBRES PROSPE Nº 8 Palmera de Canàries.

NOM CIENTÍFIC : Phoenix canariensis Castellà : Palmera Canària El seu nom ens aclareix el seu origen, les illes Canàries..

Com la palmera datilera, les seves fulles són com les plomes d’una gallina., és però fàcil distingir-les, la palmera de Canàries és molt més gruixuda i rabassuda.Les seves fulles de 6 / 7 metres ,són d’ un verd lluent i intens, mentres que les de la datilera tenen un to blavós.

un atac de l’ escarabat morrut.

Aquest escarabat és el responsable de la mort de moltes palmeres de Canàries, la seva víctima predilecta.

Feliçment aquesta palmera ,després d’ una intenvenció quirúrgica severa, pel febrer del 2012 i dels tractaments posteriors s’està recuperant.Vegeu la sequència fotogràfica d’aquest procés.

Joan i Mercè.

Al barri les podem veure : al carrer Argullós, dins del pati de la Parròquia; uns exemplars petits a la plaça de Sta.Engràcia; a l’Avgda Rio de Janeiro dues unitats, també petites, una aprop de Joaquim Valls i una altra aprop del Passeig Valldaura,..Cal destacar les dotze unitats a la Zona Verda, seguint la linea del Carrer Formentera..La penúltima, comptant des del Carrer Tissó, va patir

Fotografies: Alberto.

SANXI’12 UN ALTRE ANY El 16 i 17 de Novembre són les Festes de San Xibeco. Si a més a més de gaudir de la festa vols involucrar-te una mica pots venir tots els dijous a partir de les 20:30h al Local de l’Associació de Veïns/es de Prosperitat (C/. Baltasar Gracian 24-26). San Xibeco necessita gent que l’organitzi. Us hi esperem.

CASALEANDO Des de la Gestora del Casal de Barri i la Prosperitat Cultura en Acció 2, estem posant en marxa la propera edició del tradicional Sopar d’Entitats, que enguany experimentarà alguns canvis.

Els temps canvien i cal que les tradicions sàpiguen en quins moments es donen.

Es tracta que el proper divendres 19 d’octubre ens ajuntem, fem una Trobada d’Entitats, que obri-

6

OCTUBRE-NOVEMBRE

TROBADA D’ENTITATS

rem amb un petit acte-debat, on tinguem l’oportunitat de contrastar criteris, de construir discurs col·lectiu i, sobretot, d’escoltar l’aportació de persones que poden ser del nostre interès. Això, emmarcat en la campanya que encetem a 9Barris amb el lema “9Barris Cabrejada, diu Prou!”

Després de donar-li un poc al coco col·lectiu i amb l’estómac obert, farem un pica-pica (glamurós, no patiu) i, per acompanyar el caraji-

llu, un espectacle que no us deixarà indiferents. Perquè l’humor és un assumpte molt seriós, que diria en Chaplin... Aquest el podrà gaudir qui vulgui, del barri o d’arreu. La cultura contra la usura, lliure i de qualitat.

En breus, més informació i les invitacions corresponents.

Salut i força!

Comissió

Gestora

del

Casal

IONE EMIGRA! SETMANA DE LA BENVINGUDA. LA MARHABA. La estimada Ione guilla! És llesta i veient el panorama que tenim per aquí ha decidit provar sort al nord d’Europa.

Esperant poder-te veure ben aviat et desitgem tota la sort del món en la teva nova aventura!

P.D. És una llàstima que, ara que sap xerrar tan i tan bé el català , hagi de marxar.

El te, la beguda que es va originar a la Xina fa 3.000 anys i que avui dia és una de les begudes no alcohòliques més gaudides a diferents cultures del món, és l’excusa per celebrar, aquest any, la SETMANA de la MARHABA. Les tardes del 5 al 10 de novembre, us convidem a fer un viatge per la RUTA DEL TE, per on podreu conèixer i degustar diferents maneres de preparar un te, a més de gaudir de mostres artístiques de diferents cultures: dansa, cinema, música, contacontes i teatre, acompanyades d’una bona i fumejant tassa de te!!

Dilluns 5 de novembre, començarem el recorregut, amb una deliciosa tassa de te indi o chai, al ritme de danses Bollywood. Dimarts 6, serà el torn per provar el te iraquià, mentre veiem la sessió

de curts que el col·lectiu de SPC ens prepararà sobre la convivència. Dimecres 7 serà el dia xinès, te xinés acompanyat de danses, poesia i arts marcials. Dijous, en el nostre espai del Dishows, encara que no siguin les cinc de la tarda, podrem provar el te anglès mentre escoltem al Quim Pañart, que ens ve a parlar sobre els contes de diferents cultures. Divendres, a partir de les 23.00h, concert del grup Izuran Beat, amb músiques del món. I dissabte, per culminar aquest intens viatge, podrem degustar l’exquisida harira, sopa marroquina, per després participar del teatre-fòrum que ens porta la companyia Pa’tothom, amb la seva obra “ Mustaphà és al replà”.

Com veureu, un programa per a tots els gustos. Aprofiteu!

“A LES BARRIADES!”

31 D’OCTUBRE: “EL DIA DE LOS MUERTOS” El 31 d’octrubre: la castanyada, la nit d’ànimes, Halloween, panellets, moscatell, moniatos, bruixes amb berruga, por, ensurts, “trick or treat”, monstres... Tot això ens podríem trobar aquesta nit, però aquest any al casal et trobaràs amb calaveres, catrines, altars, ofrenes, flors, mariachis, tequila... “Pues que nos vamos a Méjico cab........”.

Abans, es conservaven els cranis d’aquells que havien mort i es mostraven durant els rituals. Per això, avui dia ens trobem amb litografies d’esquelets, calaveres i catrines i, fins i tot, uns dolços que tenen forma de calavera.

I per què? Doncs perquè resulta que l’origen d’aquesta nit de por és mexicà. Fa més de 3.000 anys, els maies i altres ètnies mexicanes ja feien rituals que veneraven el renaixement i la mort, la vida dels nens i la mort dels éssers estimats.

Aquesta festa era presidida per la deessa Mictecacíhuatl, la dama de la mort, avui dia coneguda com a “Catrina”.

També es fan una mena de rimes, semblants a les “chirigotas”, però

sense música, que es diuen “calaveritas” i que fan sàtira de la gent que encara és viva, però a qui la mort vigila. És molt típic fer aquestes rimes sobre personatges públics.

Es fan ofrenes als difunts amb aquells objectes que els havien agradat en vida, o amb aquells que poden fer servir en el seu camí cap a l´inframón. Aquestes ofrenes es dipositen en altars plens de flors, imatges, ciris...

Aquella nit et trobaràs al Casal una petita mostra de la cultura mexicana, tan rica i diferent, i podràs veure el doble vessant que aquesta festa pot arribar a tenir, però nomès ho veuras si véns!

Andale, ven!

FESTA DELS CASALS

CONCURS DE FOTO

Dissabte 27 d’octubre a les 12.30h a la Plaça Ángel Pestanya.

“Sant tornem-hi!”. Un altre any tornem a celebrar aquest concurs fotogràfic, en honor a qui va ser durant molts anys el fotògraf de tot allò que passava al barri, Josep Anton Coordoncillo.

En un context de cabreig generalitzat, carregat de potents iniciatives per a l’organització i denúncia social, els Casals de Prosperitat unim forces, un cop més, per prendre el carrer i organitzar una jornada amb tot allò que mai deixarem de reivindicar: espais de trobada, l’esperit de lluita col·lectiva i les cultures populars de base.

I això és el que estarà passant a la plaça...

12.30h Play Back 13.30h Actuació + “Migas” 15.00h Batukada amb “Bona Música” (batukada Casal Barri Prosperitat) 15.30h Concerts amb els grups de música del Casal de Joves de Prospe 18.00h Concert amb “Activos Tóxicos” (ska-punk).

“No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,baixa al carrer i participa.

No podran res davant d’un poble unit,alegre i combatiu” (Vicent Andrés Estellés).

Us avisem, però, que no es fa a l’octubre com era habitual; ho farem al desembre, per tal que us doni temps a despertarvos de les vacances i a posar-vos les piles (sobretot a les vostres càmeres). Vinga va, que són 150€ de premi per cada categoria (blanc i negre, color, tema del jurat) i, tal i com està el pati...

Podeu portar les vostres fotos al Casal (aviat sortiran les bases). El termini d’entrega és del 15 d’octubre fins el 10 de novembre. Del 12 nov. al 3 des. estaran exposades al Casal. I el 30 de novembre, farem l’entrega de premis.

Ja ho saps tot, ara a fer de reportera!

7

OCTUBRE-NOVEMBRE

FOTODENUNCIA CJP O GUANTÁNAMO?

Finalment s’ha pogut inaugurar la nova seu (que esperem sigui MOLT provisional) del Casal de Joves de Prosperitat, ja era hora!

Després del qüestionat desallotjament de l’antiga seu fa molts mesos, finalment els joves de la Prospe tenen el seu espai on culturitzar-se, gaudir i créixer.

A la jornada d’inauguració es va guarnir els mòduls “Guantanamo style” amb graffitis per humanitzar-los un xic.

Aquí només un exemple però podeu anar a veure la resta!

3

El passat diumenge 30 de setembre, Pepe i la seva dona, Pepa, van vendre l’últim diari al quiosc-papereria del carrer Flor de Neu. En Pepe ha decidit jubilar-se i començar una nova vida.

Molts veïns i veïnes de Prosperitat es van apropar per acompanyar-los aquest dia. Perquè la seva botiga era molt més que un lloc on es venien diaris. Era un lloc amb les portes obertes als veïns i veïnes, per fer tertúlia, per petar la xerrada i parlar de futbol, de política, de les dèries de cadascun. Els més vells seien a una cadira i passaven mig matí acompanyats. Els més joves sabien que podien comptar amb els consells d’en Pepe per a qualsevol tema que potser a casa era difícil de parlar.

Durant 25 anys s’hi han apropat vàries generacions del barri.

“Més que un quiosc, era consultori psicològic i sentimental” han comentat alguns veïns. Ens fa pena que tanquin però ens agrada que s’alliberin i comencin una nova etapa al barri.

Us desitgem el millor.

“A LES BARRIADES!”

ARA PER ARA

CONVERGÈNCIES I DIVERGÈNCIES VERS LA INDEPENDÈNCIA

10

La manifestació del passat 11 de setembre ha esdevingut, amb més d’un milió de participants, la més gran de la història de Catalunya.

El lema que l’encapçalava, ‘Catalunya, nou Estat d’Europa’, en deixava ben clar l’unànime clam independentista i el -no tan unànime- esperit estatista. I és que l’independentisme ha esdevingut massiu, en un cicle que va començar al febrer de 2006 amb la Plataforma pel Dret de Decidir i va continuar, a partir de setembre de 2009, amb la primera consulta per la independència a Arenys de Munt. La manifestació d’enguany porta a pensar en un escenari on la pregunta no serà independència sí o no, sinó independència quan, com i sobretot per a què.

Però no tot són flors i violes. Hi va haver gent que es va desmarcar de la manifestació per diferents motius. El bloc ‘Al fons a l’esquerra’, per exemple, donava 10 raons per no anar-hi. Entre elles el fet de no manifestar-se amb corruptes. Cal recordar les moltes trames de corrupció de CiU, des del cas CARIC al de Banca Catalana, passant pels casos Prenafeta, Casinos, Cullell, De la Rosa, Pascual Estivill, Planasdemunt, Turisme, Treball, Pallerols, Adigsa 3%, Pretòria, Palau o Liechtenstein. Una altra raó era la de no manifestar-se amb xenòfobs, referint-se a Vila d’Abadal -que governa Vic de la ma de PxC- i als partits de la ultradreta catalana, com el nazi Identitat Catalana, que també assistiren a la marxa. El bloc també denunciava que tant la marxa com la pròpia ANC esdevenen plataformes de propaganda electoral dels partits i que grups com les CUP se n’havien desmarcat.

Si una cosa ha quedat clara aquest 11 de setembre ha sigut el trist paper de CiU, que treu estelades mentre honora al Rei i pacta amb el PP i que des de la primera legislatura ha manegat els fils de Catalunya com un negoci. De 18 lleis presentades pel govern de Mas, el PP només s’ha oposat a una i ha estat clau per aprovar-ne la meitat. Entre elles els pressupostos de les pitjors retallades de la història.

CiU ja va sostenir les darreres convulsions d’un PSOE en fallida pels escàndols del GAL, el 1996 Pujol va pactar amb Aznar al Majestic i el 2001 Mas va tornar a pactar amb el PP. Després de les darreres eleccions municipals els acords CiU-PP encara s’han aprofundit més, com a Badalona amb les tesis xenòfobes de Garcia Albiol. Darrerament Mas ha nomenat el vidalquadrista Armand Querol a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Valentí Puig –exdirector general d’ABC a Catalunya– al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i a Daniel Sirera –excap del grup parlamentari del PP– al Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Posteriorment, el 20 de setembre, Rajoy deia a Mas que “no hi havia marge per negociar el pacte fiscal” i Mas responia que no apostaria per la ruptura sinó per la reflexió i la millora de l’estatus dins Espanya, en contra del clam que l’11 de setembre li demanava anar més enllà del pacte fiscal i caminar cap a la independència. Però, com denuncia Marc Montanyès en el seu article ‘CyU rave-party’, l’ANC es va treure la màscara i va rebre Mas “com si es tractés del mateix Tarradellas” -amb pancartes de ‘Mas president, Catalunya

independent’- i la resta de partits s’apressaren a fer la cort a CiU, a veure si queien unes quantes engrunes. Fins i tot, algunes veus de la CUP van piropejar Mas. Cinc dies després, Mas -ja en campanya- anunciava eleccions anticipades per al 25 de novembre.

Catalunya, nou lander alemany?

Algunes veus han matisat l’eufòria independentista, com Arcadi Oliveres, que ha recordat que “hi ha països que tenen independència formal, però els seus presidents són titelles al servei de l’economia mundial”. Aquestes veus recorden que a Catalunya hi ha 700.000 persones a l’atur i 1,3 milions de pobres. Que el 20% més ric de la societat accedeix al 37% de la renda, mentre que el 20% més pobre només disposa del 7,9%. Que el frau fiscal empresarial es xifra en 16.000 milions d’euros anuals i el deute de la Generalitat en 42.000. Que els mercats manen i imposen el seu programa amb l’aparença neutra de decisions tècnicament inevitables. En definitiva que podem arribar a ser tan independents com ho és Grècia. Finalment, d’altres veus, com el sociòleg Ivan Miró, recorden que “a causa de la manca d’un Estat propi, els i les catalanes hem construït la nostra organització social, política, econòmica i cultural de forma no estatal” i avisen que sinó consolidem aquest poder popular, la independència pot esdevenir un malson. Que existeixen la Catalunya de Cambó i Felip Puig, però també la de Salvador Seguí i Xirinacs i que, també en això, nosaltres decidim.

Ru

OCTUBRE-NOVEMBRE

ER CÒMIC D’EN PAGÉS: “CÒMIC DE MIERDA”

12

“A LES BARRIADES!”

CALLE 13: COMPROMISO Y RITMOS LATINOS DE PUERTO RICO A L’HOSPITALET El grupo puertorriqueño Calle 13 inauguró un apartado de música urbana dentro del Festival Latin&Jazz el pasado viernes 27 de julio en La Farga del Hospitalet de Llobregat.

A les Barriades! estuvo en La Farga y pudo hablar en exclusiva con Calle 13 antes de que subieran al escenario. Estas son algunas de las cosas que nos contaron:

día ocho familias puertorriqueñas son desalojadas de sus casas por no poder afrontar las hipotecas. Ahora está llegando el coletazo de la crisis de EE.UU”.

Una vez más, el cantante, René -apodado Residente- y su hermano, Eduardo Visitante, acompañados de una banda explosiva formada por músicos puertorriqueños, cubanos y venezolanos, hicieron vibrar la sala con temas como “Vamo a portarnos mal”, “Cumbia de los aburridos” o “ Fiesta de locos” y emocionaron al público con otros como “Latinoamérica”, recordando esa América castigada pero que lucha. Tocaron poco menos de una hora pero fueron contundentes y la presencia en el escenario de la voz de Lleana Cabra PG, hermana de Residente y Visitante, puso el dulzor y la feminidad pero también la actitud callejera, el desparpajo y la irreverencia.

En referencia a la campaña de Unicef, Visitante nos decía que “si nuestra imagen sirve para difundir un mensaje con el que nos identificamos y que haga tomar conciencia de lo que está pasando, lo hacemos”. Comentó que van por el mundo con los ojos abiertos, absorbiendo todo lo que les rodea porque es de eso de lo que hablan sus canciones: de la violencia, la tiranía y el despotismo, pero también del compromiso, la lucha diaria y el no dejarse doblegar.

Puerto Rico está bajo soberanía de EEUU pero no forma parte de su territorio nacional. Su representante en el Senado no tienen derecho a voto. El actual gobernador de Puerto Rico, Luis Fortuño, del PNP (Partido Nuevo Progresista), aboga por la anexión a EEUU. El PNP está asociado al Partido Republicano de EEUU, mientras que la oposición, el PPD (Partido Popular Demócrata) se identifica con el Partido Demócrata yanqui. “El PNP está en todas partes” comentaba Mark, “en el senado, en la justicia, en la policía, gobernando, etc.”. En marzo de 2012 Fortuño nombró jefe de la policía al exoficial del FBI Héctor Pesquera, denunciado en repetidas ocasiones por sus conexiones con la mafia cubanoamericana.

Calle 13 ha destacado entre otros muchos grupos latinoamericanos por su estilo musical ecléctico y sus letras incisivas. El compromiso social les ha hecho merecedores de reconocimientos como el premio Rodolfo Walsh que les entregó en el año 2006 la Universidad Nacional de La Plata, en Argentina, por su aporte a la comunicación y la cultura popular. Recientemente, el 18 de julio, participaron en un encuentro con jóvenes en la Casa América de Madrid para hablar sobre la trata y la explotación infantil. Allí proyectaron, junto a Unicef, el documental “Escalvos invisibles” y denunciaron que el Estado español es un lugar de tránsito y destino para víctimas de explotación infantil.

Le preguntamos a Visitante sobre la situación política y económica en Puerto Rico. Nos contó que es terrible y que la inseguridad ha aumentado mucho. Hasta el punto de que el año pasado fué el más violento de su historia; en una isla de tres millones de personas hubo mil asesinatos. “Somos una colonia, ni de aquí ni de allí, no tenemos representación como país latinoamericano pero tampoco estamos representados en el Senado norteamericano”, decía Eduardo.

Mark Rivera, guitarrista del grupo, subrayó que “no se invierte ni en educación ni en salud, sino en estupideces”. Comentó que ahora el gobierno de Puerto Rico quiere levantar una estatua de Colón que compró a Francia y que será más alta que la Estatua de la Libertad, “una manera muy vistosa de lavar dinero” decía Mark, “mientras cada

De nuestra conversación con Calle 13 nos queda más que claro que en Puerto Rico, en Latinoamérica y en el mundo entero hay muchas cosas que arreglar todavía y que todos debemos seguir poniendo nuestro grano de arena para asi poder cambiar algo, ellos desde el escenario, usando el microfono como arma de difusión masiva, nosotros desde las paginas de esta revista y cada uno de uds desde donde puedan, juntos somos invencibles, a no desistir!

SOL ARENAS

9

OCTUBRE-NOVEMBRE

QUE EMPIECE EL ESPECTÁCULO! Los Beatles somos más famosos que Jesucristo... solo bastó una frase como esta para que todo un país quedara patas arriba, EE.UU se colapso ante la respuesta de un joven John Lennon que en 1966 vivía junto a su banda uno de los momentos más exitosos de su carrera.

Solo un ejemplo como este basta para comprobar que el poder que ejercen los músicos sobre la gente es tan grande que podrían cambiar el mundo tres veces y después volverlo a dejar como estaba, y aunque en aquella ocasión la quema de discos y la cancelación de giras fuera una nota negativa para la banda británica, es un hecho histórico que hasta el vaticano tuviera que tomar medidas en el asunto.

Más tarde vendrían las rectificaciones y el ultra conservacionismo cristiano de algunos americanos quedaría de nuevo relegado por el griterío ensordecedor de miles de jóvenes, hecho que provocaría que finalmente y después de su último

concierto en el estadio Candlestick Park de San Francisco ante 25.000 mil personas, la industria musical replanteara la sonorización de los conciertos a un nivel más o menos al que conocemos en la actualidad.

Hoy en día la fuerza de la música sigue intacta, y no es raro encontrarla en un pequeño bar alentándote a gritar o por el contrario, en un gran estadio y hacer que te quedes mudo. Quizás ya no asistimos a delirios colectivos tan exagerados como en los 60 y las nuevas bandas aspirantes a Beatles pequen de conformismo creativo y se limiten

FABRICANDO EL CONSENSO

a imitar, no obstante las canciones, los discos, y aquellos que les dan forma, son sin duda los que mejor han sabido retratar día a día los acontecimientos sucedidos a lo largo de nuestra vida, con ellos hemos llorado, sufrido, cantado, reído y como no, drogado y viajado de las maneras más inverosímiles y es por ello y por otros muchos motivos que desde este pequeño rincón de “A les Barriades!” queremos rendirle homenaje a todas esas bandas, cantantes y artistas en general que tantos ratos inolvidables nos han hecho vivir.

Desde aquí os doy la bienvenida a conocer nuevas formaciones, lugares y momentos que esa droga llamada música nos brinda, enganchémonos porque el vuelo será inolvidable.

SALUT y ROCK AND ROLL. MATHIUS PANK

ET RECOMANEM...

En la sociedad de la información, en la aldea global del siglo XXI, se dice que los medios de comunicación son el cuarto poder. Eso es porqué manejan la información como un arma de control social, modelando nuestra manera de ver y entender el mundo y creando la opinión pública. Para entender como funcionan los medios, recomendamos ‘Los guardianes de la libertad’, de los profesores Noam Chomsky y Edward S. Herman. El libro, titulado en inglés Manufacturing consent (Fabricando consenso), define los medios como un modelo de propaganda en el que la noticias pasan 5 filtros: la propiedad de los medios, la publicidad, las agencias de noticias, los mecanismos legales de control y la propia autocensura de las ideologías. A partir de este modelo, Chomsky y Herman estudian varios casos concretos, demostrando que hay hechos dignos y hechos indignos de salir en los medios. Los que pasan los 5 filtros son dignos de ser publicados y los que no los pasan no. ru

“A LES BARRIADES!”

DDO(El manus crito de Jua n Fernández)

14

OCTUBRE-NOVEMBRE

CRÒNIQUES “DESEDUCATIVES”: SÍNDROME DE PETER PAN Com hem comentat en articles anteriors, el sistema educatiu actual està tendint cada cop més a preparar persones que entren a l’edat adulta amb un bagatge cultural mínim i idèntic, que no exerciten la intel.ligència ni l’esperit crític, perquè no se’ls estimula perquè ho facin, sinó que més aviat se’ls penalitza en impulsar el model “guarderia” i el clientelisme.

Actualment sentim dir cada cop més, quan observem la quantitat de mancances estructurals i funcionals de la nostra sociatat, que fa falta invertir en educació, però a l’hora de la pràctica s’està fent tot el contrari. D’altra banda, a tots se’ns omple la boca parlant de la importància de l’educació per als nostres fills, però poques vegades arribem a fórmules concretes aplicables per a complir amb les obligacions que com a pares, i també com a institucions educatives, professors, mitjans de comunicació i agents socials diversos implicats, tenim en aquesta tasca tan important. En definitiva, tots eduquem o “deseduquem”.

A un nen o nena se li ha de dir de tant en tant quant se l’estima, se li ha de remarcar el que fa bé, se l’ha de besar, abraçar i acaronar i també li hem de fer sentir que l’acceptem plenament. Però també hem de partir del supòsit que un nen o nena no pot fer el que li doni la gana, sobretot quan estan en joc la seva integritat, la seva salut, el seu desenvolupament personal i el respecte que deu als altres. Cada dia ens està resultant més familiar l’espectacle de nens que estant amb els seus pares no

poden parar quiets, tocant, remenant tot, molestant la gent o interrompent contínuament com si fossin els amos de l’espai. I el pitjor de tot és que els pares els ho consenteixen sense cridar-los l’atenció de manera contundent. Resulta sorprenent que aquests pares no caiguin en el compte que els seus fills estan traspassant els límits que exigeixen les regles del respecte i de la convivència. I no els diguis res, perquè et caurà la bronca.

I això acaba per perpetuar-se també a l’escola i a tots els àmbits de la societat. Avui en dia el nen sembla ser el senyor del territori, i renyarlo o fixar-li els límits, o exigir-li un mínim esforç sembla políticament incorrecte, per la qual cosa ens trobem amb aquestes males pràctiques que, això convé remarcarho, al primer que acabaran perjudicant és al propi nen o nena amb el pas del temps. Moltes vegades, quan aquests noi i noies arriben a la joventut, es queixen que quan eren nens no els van posar límits i descarreguen amb infinita ràbia la seva responsabilitat en aquelles persones que no els van parar els peus a temps.

Això fa que no ens poguem sorprendre de l’escassa capacitat d’encaixar frustracions que tenen avui en dia els nostres joves.

Acostumats com estan a que se’ls aplani el camí d’obstacles o destorbs, quan les circumstàncies els impedeixen aconseguir qualsevol cosa que desitgin, reaccionen com com si fos una tragèdia i perden el control dels seus nervis i accions.

Però hem de tenir en compte que la frustració i el fracàs formen part

integrant de la vida. Unes vegades procedeix de les mancances dels altres i altres vegades de les nostres pròpies, però segueix essent inevitable; a més, dels fracassos se n’aprèn, i això ens facilita el nostre propi creixement. Per això, qui no assumeix aquesta realitat no pot madurar ni arribar a aconseguir un nivell d’equilibri i de sana mesura. No hi ha maduresa sense una compresnsió global de la realitat i no podem aconseguir aquesta comprensió sense aprendre a encaixar l’adversitat i les limitacions que ofereix l’existència. Per això, si no prenem mesures per solucionar conjuntament aquestes problemàtiques, ens trobarem (ja ens hi estem trobant) amb unes generacions de joves que pateixen la Síndrome de Peter Pan, comportantse com a nens o adolescents i no essent capaços de prendre la responsabilitat dels seus actes.

El terme va ser creat el 1983 pel psicòleg Dan Kiley i reuneix les condicions del protagonista del conte infantil del mateix nom de l’escriptor escocès James M. Barrie. Peter Pan no vol créixer i frueix permanentment d’aventures increïbles al “País de Mai Més”, habitat per ell i la pandilla dels “Nens perduts”. De tota manera, la primera vegada que es va relacionar el nom de Peter Pan amb un problema emocional (abans que Kiley popularitzés el que avui es coneix com a “Síndrome de Peter Pan”) va ser l’any 1966, quan el psiquiatre Eric Berne el va fer servir per indicar el nen que tot adult porta a dins i que només es preocupa de les seves necessitats.

13

“A LES BARRIADES!” Des de llavors, la Síndrome de Peter Pan és definida com el conjunt de característiques que pateix una persona que no sap o no vol acceptar les obligacions pròpies de l’edat adulta. Les conseqüències d’aquesta síndrome són òbvies, ja que encara que Peter Pan pogués viure eternament en un món de fantasia, les persones que l’imiten no. Aquesta síndrome comporta importants alteracions emocionals i conductuals. A nivell emocional són freqüents els nivells d’ansietat elevats i de tristesa, que poden derivar en depressió.

Aquestes persones s’amaguen darrere d’excuses o mentides amb l’objectiu (inconscient, això sí) de dissimular la seva incapacitat per a créixer, solen parlar de fantàstics projectes i presentar uns nivells de prepotència increibles i una sèrie de fantasies (impossibles d’acomplir) que els permeten esquivar les seves responsabilitats i poder culpabilitzar els altres de les conseqüències negatives del que els passa. A més podem reconèixer-hi també tota una sèrie de símptomes: -Se senten altament seduïts per la joventut i la infantesa, etapa que solen tenir idealitzada intentant negar la seva immaduresa.

-Tenen por a la soledat.

-Són molt insegurs i amb baixa autoestima, encara que això ho solen disfressar amb una capa d’arrogància.

-Consideren que el compromís és un obstacle per a la seva llibertat.

neralitzada i fins i tot en quadres de depressió.

-No adopten la responsabilitat dels seus actes mentre que els altres han de fer-ho per ells.

La via més clara per ajudar-los a créixer és permetre’ls que enfrontin la seva realitat i assumeixin les conseqüències dels seus comportaments i decisions. Però per a aconseguir-ho no ens hem d’esperar que siguin adults, sinó que hem de començar pel principi, que és el més fàcil i efectiu.

-Se senten permanentment insatisfets amb el que tenen però no prenen iniciatives per intentar solucionar la seva situació. Podríem dir que són persones que ho volen tot però no volen esforçar-se per aconseguir-ho.

Naturalment, tot això fa que l’afectat per la Síndrome de Peter Pan necessiti al seu costat una altra persona que satisfaci les seves necessitats i que, de retop, acaba fomentant la seva immaduresa; moltes vegades aquest rol (el de “Wendy”, un altre dels personatges de la novel.la de Barrie) és encarnat pels pares, per una germana gran, o per la parella. La persona amb Síndrome de Peter Pan se sent poc realitzada amb la seva vida, ja que el fet de no assumir responsabilitats fa que no pugui gaudir amb els reptes, cosa que indubtablement repercuteix sobre els seus nivells d’autoestima, derivant sovint en casos d’ansietat ge-

El millor és saber què volen els pares aconseguir que siguin els seus fills de grans i començar a aplicar-ho des de ben petits. Volen que els seus fills siguin capaços de valer-se per si mateixos?

Llavors, per què els fan el que poden fer-se ells solets? Volen que siguin capaços d’esperar a cobrar a fi de mes per pagar les seves despeses? Llavors, per què els donen d’immediat, només obrir la boca, tot allò que demanen i més del que necessiten? Volen que respectin els altres i que siguin respectats? Llavors per què desautoritzen i critiquen els professors i altres persones del seu entorn davant d’ells ? Volen que de grans prenguin la iniciativa i les seves pròpies decisions enlloc d’anar-hi a remolc dels altres i de les circumstàncies ? Llavors per què decidim sempre per ells i els impedim que prenguin certes iniciatives en alguns aspectes de la seva vida ? Volen que siguin capaços de pensar valorant les conseqüències dels seus actes? Llavors per què no comencem a ajudar-los a fer-ho, entre tots, quan el nen o nena és petit?

Sembla més fàcil, ¿no?

Encarna Laguna

15