A les Barriades #02

Visca les Festes de la Prospe!

El barri està de festa i A les Barriades!! hem aprofitat l’ocasió per sortir al carrer perquè ens doni l’aire i perquè, qui encara no s’hagi assabentat que existim, ja no tingui excusa.

Diumenge 29 de maig ens posem aquí a la placeta, a Ángel Pestaña, davant del casal de barri de Prosperitat, en aquest raconet que li diuen la fresca o el hueco. Estarem repartint aquesta tercera revista, fent te i regalant poemes, venent samarretes, fent caricatures, fent fotos amb cos republicà (ja ho entendreu quan ens vingueu a veure), explicant contes i monòlegs, escoltant musiqueta en viu...

Els qui ara col·laborem a la revista hi serem per explicar-vos com funcionem i que tots hi podeu participar escrivint, dibuixant, fent fotos... Que sapigueu també que el casal i la revista és de i per a vosaltres; que fent aquestes cosetes fem barri i ens coneixem més amb les nostres veïn@s i tot esdevé més pròxim i acollidor dins d’una societat que promou el contrari: l’individualisme i l’alienació.

Estem contents perquè estem de festa, però encara estem més contents perquè hem presenciat la mobilització de milers de persones indignades davant la injustícia i la corrupció del polítics. No és sinó unint-nos que podem canviar les coses i això ho hem de fer des de cada barri, des de cada

ciutat, des de cada poble.

Encara que no s’ha reflectit en els resultats electorals, s’ha iniciat un canvi de consciència social a través d’un procés col·lectiu. No hem de perdre l’esperança ni la força i cal continuar en la cerca d’una alternativa a aquest sistema obsolet. Això només ho podem fer mitjançant les xarxes socials, les associacions de veïn@s, etc. tot informant-nos, decidint i participant.

Nosaltres som les que hem de decidir com ens governem. No podem esperar assegudes.

Comencem a fer coses, ja.

Bona Festa Major de Prospe!!!

2

REDACCIÓ Xavi Cañadas, Encarna Laguna, Mario Ortiz, Àlex Mollà, Juan García, Joan Linux, Loreto Aguilar i la genteta del Casal de Barri. FOTOGRAFIA Joan Linux de 9Barris Imatge IL.LUSTRACIONS Pagés, Zeju i Encarna Laguna. DISSENY I MAQUETACIO Sandra Carcasona

FIESTA MAYOR DE PROSPERITAT…, UNA FIESTA POPULAR Decir que una fiesta es popular, no es hablar de cualquier cosa, es como el jamón de bellota, necesita su cuidado, su cariño y su tiempo. Es una fiesta pensada y organizada por el pueblo, desde el pueblo y para el pueblo. A diferencia de otros barrios de Barcelona, no es “La Fiesta de la Asociación de Vecinos” sino que la Asociación de Vecinos, junto con otras muchas entidades del barrio, forma parte de la Fiesta.

Diría que además de “Popular” es “Tradicional”, empecé a colaborar en su organización en 1988 y ya se hacía desde 1978 ¡Cómo pasa el tiempo, ya vamos por la 33!.

un lugar, para qué te vas a desplazar?

Siempre tuvimos y seguimos teniendo grupos de música, de animación, de circo… que cuando se puede se les paga y cuando no, ahí están. Nunca ha sido una fiesta de un partido, como la “Festa Major de Nou Barris”, una fiesta impuesta por el PSC a golpe de talonario con impuestos de los ciudadanos-.

Al cambio, el Consell de Districte, aportaba 3.000€ (500.000.-Pts) pero el coste

Siempre ha sido tal la “Participación Ciudadana” que jamás hizo falta la presencia de los “Ley Pistols”, salvo cuando nos los lanzaron para asesinar una parte de la misma, la de “Los Pesaos”.La Fiesta Mayor de la Prosperitat es lo que es gracias a su gente y... ¡Temblad malditos, que llegan jóvenes prometiendo colores de guerra!.

Recuerdo que antes éramos todos y todas más jóvenes y entusiastas. Le pedíamos seis tarimas al Distrito y nos traían una que nos dedicábamos a montar y desmontar en todas las plazas del barrio. Aprendimos a negociar con los “Feriantes” –los de los caballitos-, más de una vez fui desde el Casal del Barri hasta el Distrito con un millón de pesetas en billetes de cien y de mil.

Pasaba mucho dinero por nuestras manos pero jamás, nadie se quedó un duro de la fiesta. Si conseguíamos algo más barato, era para la fiesta, si alguien nos daba más, era para la fiesta.

El Tejido Social de Prosperitat siempre ha sido esencial. Sin él, la Fiesta no sería lo que es. Podríamos asegurar –no porque sea nuestra-, que junto con las de Gracia y las de Sants, son las mejores Fiestas de Barcelona. Gracia y Sants fueron pueblos en su día, la Prosperitat era terreno baldío, que, muy a pesar de la Administración, convertimos en pueblo.

Hay quien dice que somos “egocentristas” pero cuando lo tienes todo en

La Fiestas Mayores son eso: Fiestas Mayores. Se dan una vez al año y -glosando al revés un tema de Rubén Blades- tienen fecha en el calendario, pero jamás tuvieron horario. Sin embargo los anglosajones impusieron la Ley Cívica y cada año la Fiesta es más corta. Aunque prometemos hacerla más larga este año. El año pasado, en fin de semana, nos dejaban hasta las cuatro. Éste año nos dejan hasta las tres, pero la vamos a hacer hasta las cinco, aunque, tranquilos, vecinos-as, molestaremos lo menos posible.

real era de más de 7.000€. El Districte o cualquier Ayuntamiento son especialistas en convertir 7.000€ en 3.000€, pero jamás supieron hacerlo al revés; nosotros tuvimos que aprender. Parece que ahora dan algo más, 4.500€, creo, que si lo comparamos con el IPC de hace trece años, es más o menos lo mismo.

Tuvimos hasta “Fiestas Alternativas” -¿Quién no recuerda “Los Pesaos”?-, asesinadas como todo lo alternativo por el poder de las armas…, jamás de la razón.

Algún día alguien, en su afán de colaboración aunque ya tras la barrera, empezó a escribir la historia de esa Fiesta Mayor Popular y Tradicional de La Prosperitat, quizá porque todo se ve mejor desde fuera, quizá porque no se puede ser sin estar, o quizá por escribir historia de la historia.

Pero lo mejor de todo es que estoy seguro de que ahora que andamos en una época de “vacas flacas” en la que se han “inventado una crisis” para subvencionar a la Usura –léase Banca-, donde más van a recortar va a ser en cultura y estoy seguro que aunque nos recorten la subvención y nos pongan una sola tarima, haremos la Fiesta y volveremos a mover la tarima por las plazas. Bueno, nosotros no, los jóvenes, que vienen empujando fuerte.

Xavier Cañadas

3

Er Còmic d’en Pagès

4

Decía Nicolás Avellaneda Decía Nicolás Avellaneda, periodista y político argentino ( 1837-1885), que “los pueblos que olvidan su historia están condenados a repetirla” y es lo que podría suceder en este País nuestro, y desearía estar totalmente equivocado.

mucho por hacer para que las ideas de todos sean respetadas, aún el huevo de la serpiente es fecundo.

Viene esto a cuenta de los esfuerzos de la derecha por impedir que recuperemos nuestra memoria histórica.

Lo primero que ha hecho CiU nada mas ganar las pasadas elecciones autonómicas ha sido cerrar el Memorial Histórico de Vía Laietana, y de todos es conocida la persecución al juez Garzón por tener la osadía de querer ayudar a recuperar la historia y la vergüenza en esta España nuestra,algunas veces madre y tantas madrastra …. de la que, queramos o no, formamos parte.

Pero no es sólo la derecha, también cierta izquierda timorata pone trabas, falta de voluntad política, a iniciativas llevadas a cabo por vecinos de nuestras Barriadas para recuperar esa historia que tan mal ha tratado a quienes lucharon y cayeron por defender unas libertades, aún insuficientes, de las que hoy gozamos.

Los pasados días 14 y 16 de abril, en el marco del 80 aniversario de la proclamación de la II República vecinos y vecinas de nuestros barrios junto con organizaciones de izquierda y la participación activa de la Coordinadora de Entidades de Nou Barris llevamos a cabo diversos actos conmemorativos, y como cada año pusimos las banderas de Catalunya y tricolor en el monumento de la que ha de llamarse plaza de la República y que ahora se llama Llucmajor.

“los pueblos que olvidan su historia están condenados a repetirla” Los años anteriores, estas banderas eran retiradas por las brigadas de limpieza cuando el paso de los días y las inclemencias del tiempo las habían deteriorado. Este año, elementos no identificados, al amparo de la noche del mismo día 16, en un acto más de intolerancia, las arrancaron. Allí quedaron jirones de tela y cuerdas como mudos testigos de que aún queda

Pero en estas nuestras Barriadas somos tozudos, la necesidad y la estulticia de sucesivas administraciones nos hicieron así. Seguiremos reivindicando el cambio de nombre de la plaza, hasta conseguirlo, de la misma manera que seguiremos reivindicando que en nuestro barrio haya un Casal de Joves, que la AVV no tenga que estar realquilada, que el edificio de la telefónica deje de ser un foco de molestias para los vecinos de la calle Boada y se convierta en equipamientos para el barrio, que la piscina deje de estar en el dique seco, que el solar de la Plástica Flor no acabe definitivamente como un aparcamiento o que nos monten “algo para atraer turismo” ( eso lo planteó un conseller de CiU en el último plenario del distrito, no me invento nada, y testigos hay), y etc., etc., etc……..

Pelearemos para que bienes tan preciados como la sanidad al servicio de todos y la enseñanza pública y de calidad no nos los conviertan en un lujo al alcance de sólo unos pocos privilegiados. En ello están quienes quieren hacer negocio con nuestros derechos.

No podemos bajar la guardia, soplan malos vientos.

Cuando este número 2 de la revista vea la luz, pese a los recortes, estaremos en plena Fiesta Mayor de Prospe y aprovecharemos para divertirnos un poco, que no sólo de trabajo y reivindicación vivimos por estos pagos. También tenemos que divertirnos y saber poner al mal tiempo buena cara.

Juan García

5

LA PROSPE AMB HAITÍ: un any després...

El 6 de febrero de 2010, a raíz del terremoto que sacudió Haití, la Peña de los Tetes decidió realizar una jornada solidaria en la Plaza Ángel PestañaMás de un año después, cuando Haití ya no aparece en las portadas, han mantenido esa iniciativa y han vuelto a la carga con otra jornada, con la colaboración del Casal de Barri Prosperitat.

Durante la semana anterior a la jornada solidaria, se montó una exposición fotográfica de Martí Casanellas, hijo adoptivo de Haití, en el Casal de Barri.

El jueves anterior, Sólo Para Cortos proyectó una selección de cortos de sensibilización con diferentes realidades de América Latina y el sur de Estados Unidos.

Aunque hasta última hora no se sabía si se podría celebrar la jornada por las lluvias que se venían anunciando, el acto empezó a las 12 del mediodía y terminó alrededor de las 21h., tal como estaba previsto.

Durante las primeras horas, l@s más pequeñ@s pudieron disfrutar de los juegos que trajo la Ludoteca La Guineu, que decidió aportar su granito de arena.

Durante todo el día, igual que el año pasado, se montó el mercadillo solidario, que recibió aportaciones de mucha gente del barrio, así como de las Jugueterías Tear.

El Casal de Barri organizó un Vermutsical Solidari, mientras en la barra pudieron disfrutar de esos camareros y camareras que trabajaron todo el día desinteresadamente. Con la banda sonora de Mateolika de fondo, pudimos disfrutar de los pinchos de tortilla que muchos de ellos trajeron.

Ya con el apetito abierto y con las mesas puestas para una botifarrada popular, se sumaron unas tapas de fideuá vegetariana elaborada en las cocinas solares que trajo Manolo Vilchez, quien el año pasado llevó a Haití material solar financiado, en una pequeña parte, con los fondos recaudados durante la primera jornada solidaria.

Luego, en el café-tertulia, nos contó su experiencia en Haití y explicó el proyecto Solar For Hope, en el que participó y para el cual se compró todo el material que detalló.

Otra iniciativa espontánea fue poner un bote solidario en la barra, que fue

aumentando por la generosidad de la gente y gracias a Víctor y Lozano, que se paseaban por la plaza con los gorros de paja.

Una vez más, el Gran Mago Diego colaboró con un espectáculo de globoflexia, que recaudó, sobretodo, sonrisas.También actuaron el grupo de Clown del Casal de Barri y John Novak, que también había participado el año pasado.

Más tarde, salsa por Haití con los Emebé Son, que nos hicieron pasar un buen

rato bailando. Al final del día, se habían recaudado 1150 € netos.

Agradecimientos al Casal de Barri, a la Ludo La Guineu, al Comitè de Solidaritat amb Nicaragua, a 9Barris Imatge, a Sólo Para Cortos, AlSol-Manolo Vilchez, Algave Produccions-Martí Casanellas. A todos los miembros de los Tetes, a la Peña Hipoaullido, a la Peña Atiké, a la peña… A nuestra presentadora Vicky y a tod@s los demás que vinieron a ayudar o que se pasaron un rato por la plaza.

Para más información: http://laprospeconhaiti.blogspot.com/

Peña Los Tetes

TELEFÓNICA Ya hace tiempo el Barrio, encabezado por varias Entidades, entre ellas la Asociación de Vecinos, lanzó una campaña para conseguir que el edificio de Telefónica de la c/ Boada, fuera destinado a equipamientos, ya que entendíamos que el Convenio firmado en 2005 por el Alcalde de Barcelona, Sr. Clos y el Presidente de Telefónica, Sr. Alierta, establecía que el avance tecnológico permitía que Telefónica fuera sustituyendo las centrales analógicas por digitales, requiriendo para ello menos espacio en sus edificios, pudiendo destinar estos espacios a equipamientos en los barrios. Es evidente que esto no salía gratis, sino que mediante este Convenio se modificaba el Plan General Metropolitano, de tal manera que el edificio Estel de la Avda. Roma pasaba de estar destinado a equipamientos a convertirse en viviendas, lo que supuso una fuerte revalorización y venderlo al poco tiempo. Por otra parte, las 9 centrales de que dispone

Telefónica en Barcelona, pasaban de terrenos edificables a equipamientos comunitarios. Pero hete aquí, como suele decirse, quien hace la ley hace la trampa y entre Ayuntamiento y Telefónica han engañado a la ciudad de Barcelona y si no aquí está el ejemplo de nuestro barrio. A raíz de esta campaña, se empezaron a realizar obras, calificadas de menores, y denunciadas por la Asociación de Vecinos al Distrito, en un edificio que estaba prácticamente vacío hasta llegar a la situación actual: totalmente lleno y convertido en un Centro de Proceso de Datos, contraviniendo lo que decía el Convenio: ir vaciándolos y destinando el espacio libre a equipamientos en los barrios. ¿Qué estamos haciendo la Asociación de Vecinos?

En principio hemos pedido un informe a un arquitecto especialista en urbanismo que llevaremos a un abo-

gado que nos diga qué posibilidades hay para denunciar esta situación.

Por otra parte, los vecinos próximos a la central de c/ Boada están luchando junto con la Asociación de Vecinos contra los ruidos y malos olores que genera su actividad, consiguiendo que el Ayuntamiento de Barcelona dicte una resolución con fecha 22 de marzo de 2011 para que cese su actividad, resolución que Telefónica ha llevado a los Tribunales, los cuales están pendientes de resolver a favor o en contra del cierre.

Es evidente que este tipo de luchas son largas y complicadas pero creemos que estamos en el buen camino y que no solo podemos cerrar Telefónica, sino que algún día pueda ser para el barrio.

AAVV Prospe

Qué és la sorra?

La sorra és un element sòlid i àrid compost per enèsimes de sediments de pedra i roca descompostes i desgastats amb el pas del temps per la seva exposició als agents atmosfèrics.

Però al prospe Beach és un element que comporta records, jocs, diversions, amors i passions. Tots, petits i grans, en gaudirem d’ella fins a rebolcar-nos, i de ben segur que any rere any us heu endut part d’ella, en les sabates, en les butxaques i fins i tot en el melic. La sorra és un element imprescindible per realitzar el prospe Beach; encara que és aspra i molesta per als pobres veïns de l’entorn que la suporten perquè els altres gaudim. Així que doneu-li les gràcies a tota aquesta gent. Gracies a tots per

possible el prospe Beach.

• Torneig volei platja 2x2 sènior (Dissabte 2 de juliol) • Torneig volei platja 4x4 sènior (Dissabte 9 de juliol) • Torneig volei platja 4x4 junior (Dijous 14 de juliol) • Torneig tennis platja 2x2 sènior (Dissabte 16 de juliol) Més informació a la nostra web: www.prospebeach.org

Comissió Prospe Beach

7

ENTREVISTA AL “Pare Manel”: un amic capellà 1- Catòlic ortodoxe o militant de l’alliberament dels pobles? Penso que es una llàstima que estiguin oposats els dos “títols”. Per a mí no ho estàn. Però comprenc la pregunta i diria que haig d’acceptar que com a sistema el catolicisme “ortodox” estigui en contradicció amb la llibertat de l’èsser humà i en general de l’alliberament dels pobles.

Però vull ser catòlic-cristià ORTOPRÀCTIC, és a dir, ser Fidel a l’Evangeli i per tant estar per la llibertat i el compromís per la justícia i en especial pels més desvalguts del meu entorn en concret 2- SAPS que Espanya constitucionalmente és un país aconfesional des del 79? Sí.

8

3- Què ens diries si et diguéssim que des que goberna en ZP l’església catòlica cobra 1.000 milions de subvenció anual a part del que paguen els fidels ? No vull posar excuses ni justificions a tot això. Però també et diré que per un costat l’Església Catòlica no vol perdre el poder, però també se li demana una responsabilitat social fora de lloc. (¿Saps quants serveis socials em demanen coses cada dia?).

Per desgràcia son conseqüències de la historia de la España Profunda, que no vol dir que em sembli bé, perquè sobretot no es posen les solucions que poc a poc haurien de deixar les coses i subvencions en el seu lloc. Per un costat, com et deia, “no volem deixar el poder i els privilegis” i per altre als governs els fa por posar-se en contra dels vots dels “catòlics ortodoxos”.

4- També se’t coneix com a Pare de les presons. Quants anys fa que treballes amb ells? Vaig començar abans de ser ordenat (cap el 1972-73) a fer petites col•laboracions a la 1ª galeria de la Model on estaven els joves. Encara no existia la presó de joves (que començà el 83)

ben, especialment ara que es noten molt les necessitats i la vida difícil dels pobres.

Després, per sort, vaig poder augmentar la col•laboració. Vaig procurar i segueixo amb aquest criteri de cuidar en especial a les persones de Nou Barris, els seus fills i les famílies. Avui en dia estic bastant “alliberat” per a aquesta funció.

5- Creus que algun dia les presons serviran per reinsertar algú?

La repressió pura i dura no crec que reinserti res ni ningú. En general (no només les presons), el personal vol VENJANÇA, no JUSTÍCIA. Potser és un sentiment “normal”, però crec que s’ha de replantejar i educar aquest sentiment i realitat.

Encara que la Constitució faci afirmacions d’aquests tipus, són frases dites des de la Distancia i la Hipocresia.Però també et diré que el que REINSERTA (la paraula no em sembla la millor, però ens hem d’entendre) és la VIDA, i per tant és responsabilitat de tothom. Això no treu que les presons haurien almenys d’intentar-ho. A més, crec que hi ha una GENERALITZACIÓ de la població penitenciària. No tothtom hauria de tenir el “mateix tracte”. Sembla que interessi que no hi falti gent a la presó i que el que arregla els problemes és construir cada cop més presons.

6- També has treballat als barris . És dura la vida dels pobres? Des dels nostres projectes de Grup Muntanyés i de la situació nostra intentem paliar alguna cosa, però som molt limitats (malgrat la “fama”) i no podem atendre totes les demandes que ens arri-

La vida dels “pobres” és massa dura i hom té certa “vergonya” de parlarne perquè a mi no em falta de res.

Aquesta qüestió també ha de ser un tema que ens ajudi a criticar el sistema i també a fer una autocrítica, i fer el que poguem, sobretot intentant incidir en les causes que originen els problemas.

7- Per què et van fer fora de la Parròquia del Verdum? La veritat, NO EM VAN FER FORA. Me’n vaig anar jo a la Trinitat Vella, per vàries raons.

La primera és que van ordenar un jove que volia quedar-s’hi i fer feina al Barri. Jo seguiria en contacte amb ell i el Muntanyés.

Després m’interessava per la proximitat i “funcionalitat” de la presó de Joves i després per poder ocupar-me de la Rectoria de la Trinitat com a Casa d’Acollida.

Vaig perdre aspectes però em vaig aprofitar d’altres. El pitjor es la dispersió que porto.

8- Com neix el projecte Muntanyés?

Quan arribo al Barri, a partir de 1976, comencem a atendre els infants i adol. lescents, a muntar un esplai, després, colònies i sortides, etc…Poc a poc van arribant col•laboradors i podem anar ampliant el nombre d’“usuaris”. La Lluïsa Alba s’hi incorpora a finals del 79, i altres noms.

Gràcies a tots ells i especialment a l’Anna Hugas, que munta el grup Muntanyés com a Associació per tenir més accés a subvencions i assegurances. És una historia que segueix creixent especialmente en la intensitat de les relacions i ampliant cap als joves, però sempre coordinats amb els altres col. lectius del Barri.

ARBRES DE PROSPE Nº 2: PISSARDI

AL BARRI EL TROBEM:

Nom científic: Prunus ceracifera atropurpúrea/varietat Pissardi Nom català: Pissardi, prunera vermella Nom castellà: Ciruelo rojo

- Als carrers Joaquim Valls i Tissó, formant rengleres discontínues a les voreres.

Arbust o arbre segons l’esporga que se li faci en el moment de formar-lo.

Introduït a Europa, per França, procedent de Pèrsia, l’any 1.880. El seu nom ve de M. Pissard, jardiner del Sha de Pèrsia.

El seu creixement no és gran, això el fa adequat per voreres no massa amples.

Al barri floreix pels vols de la segona quinzena de febrer. Manté les seves flors, blanques i roses, durant bona part del mes de març. Després apareixen les fulles que amb el seu color vermell-porpra el fan inconfussible.

- Al carrer Pablo Iglesias (entre Flor de Neu i Via Favència) intercalat amb plàtans.

- Al carrer Conflent, barrejats amb altres espècies. A la placeta elevada, al nivell de Via Júlia, arrenglarats en forma de “U”.

- Al pati de l’Escola Bressol Ralet, al carrer Joaquim Valls.

- A l’Avinguda Meridiana, amb Vesubi, se’n pot veure un petit grup, en forma arbustiva.

Joan i Mercè

9

TALLER DE CUINA PER A NENS I NENES Hola a tots i totes, El passat octubre va tenir lloc la primera sessió del nostre taller de cuina per a nens. Aquesta activitat està organitzada i dirigida per la nostra cuinera, l’Ana a la qual des d’aquí volem felicitar per aquesta interessant iniciativa. El taller es fa un dissabte al mes al Casal de Barri de Prosperitat de 18:00 a 21:00 hores Amb aquest taller el que volem és compartir amb més nens i nenes del barri el coneixement i el plaer d’experimentar amb la gran varietat de menjars casolans que tots coneixem i d’aquesta manera, l’Ana ens ensenya d’una forma diverti-

da i engrescadora a alimentar-nos d’una manera saludable i variada.

RECEPTA DE LA SOPA DE “L@S mAJ@S PEQUES”

L’Ana cada mes proposa un nou menú, el qual hem d’anar a comprar nosaltres el mateix dia del taller abans de tot, després ens va donant les explicacions necessàries i els passos a seguir, així també tenim oportunitat d’observar els ingredients: la seva forma, el seu olor, el seu tacte. Acabem la nostra sessió de cuina quan ens quedem a sopar tots junts i passem molt bona estona.

Ingredients: (per a 4 persones)

Allò que més ens agrada és que no només aprenem a comprar i cuinar, sinó que també aprenem a menjar de tot .

2 cucharadas de aceite, sal, 4 ajos, pan duro (un plato sopero cortado pequeños), 4 huevos, pimentón rojo y agua.

Preparació: Se fríen los ajos, cuando estén fritos se echa el pimentón, seguidamente se pone el agua, el pan y los huevos rotos. Se cuece todo hasta que está la sopa lista para comer.

Persones que participen del projecte i el fan viure i reviure cada nit amb el seu dia.

Es mostra la Comissió de DinamitAcció, que crea i recrea; que inventa racons d’intercanvi de llibres i idees; que organitza actes culturals, com expos i presentacions de llibres; que impulsa A les Barriades, la revista del Casal...i un llarg etcètera, al qual se suma el calendari anual de Festes Populars.

Es mostra la comissió de Programació, que ens ofereix la millor agenda anual per escoltar i veure música o teatre amb la qualitat i diversitat que ens agrada i, com no podia ser d’una altra manera, ens reserva un concert per tancar la jornada.

Es mostra L’Associació Prosperitat Cultura en Acció 2 que, amb l’esforç desinteressat d’un col•lectiu divers de persones del barri, gestiona l’equipament del Casal.

10

I es troben totes, un cop al mes, a la Comissió Gestora, que és on valorem, proposem, inventem i decidim sobre tots els aspectes del Casal. I hi esteu totes i tots convidats!

Es mostra per dins i per fora. Per qui no el conegui, li fem una visita guiada! Per les sales: la d’oci i la d’actes; els tallers i les seves goteres; les portes, translúcides i trencades; el punt d’internet...que si la llum no salta, et connecta amb el món sencer...

Mostra totes les activitats que acull i ofereix durant l’any: actuacions, exposicions de les creacions artístiques en diferents formats i expressions; música, teatre infantil, clown, danses, pintura, fotografia i més, que inundaran de color el ciment, nou i igual, de la plaça Ángel Pestaña, a partir de les 12 del migdia.

Mostra l’Espai Infantil i Familiar que mai no para, gràcies a la comissió de mares i pares que el cuiden i que organitzaran un matí carregat de jocs per am la quitxalla.

Mostra el ja conegut Vermutsical. Un d’especial... com tots els de l’any! Funk/ hip-hop a la fresca, a les 13h., amb GATO & KDÖ!

Mostra els tallers de cuina: la cuina de l’Ana amb els petits de l’Espai Infantil i familiar i el de Cuina Natural. I si seguiu l’oloreta... omplireu el pap!

Mostra les seves comissions de treball, conformades per persones compromeses amb el teixit veïnal i associatiu del barri.

Es mostra obert i il•lusionat; participatiu i amb ganes de conèixer i que el coneguin. Es mostra com el que és: un projecte consolidat, fruit de la lluita constant d’un veïnat que no descansa de somniar; de construir la vida i el barri que vol.

Es mostra preocupat, decebut i decidit a denunciar que, com deia l’Ovidi, ja no ens alimenten molles!

El Casal i el Poliesportiu són de Prospe i al barri s’hi han de quedar. Convenis, ja.

FOTODENÚNCIA Emoció i esperança. Així titularia jo aquesta fotografia.

El dia 19 de maig d’enguany hem anat a copsar l’ambient de la famosa (i espero que històrica) mobilització de tots els ciutadans indignats amb l’actual situació política i econòmica que patim de fa ja uns anys. Espero que a la foto pugueu sentir el que vaig sentir jo en fer-la, una profunda emoció i il·lusió per sentir a flor de pell que alguna cosa està a punt de passar, alguna cosa està a punt de canviar. Un xic d’esperança omple les ments de tots els que estem indignats!

11

“LA CADIRA VOLADORA” La cosa és ben senzilla; cal identificar un indret que sempre serà del barri basant-nos amb la fotografia publicada. S’entén com a barri a tot l’entorn pròxim a Prosperitat, sense descartar els barris que tenim a tocar.

Ja que seguim sent ben pobres, no entregarem cap premi material; això sí, publicarem la solució al blog de la revista.

Per participar només cal posar un comentari al nostre blog: http://alesbarriades.posterous.com També, si sou aficionats a la fotografia, podeu enviar les vostres propostes a revista@casalprospe.org, amb el títol “racons de barri”.

ELECCIONES

MUNICIPALES

5.477.860 ciudadanos eran llamados a las urnas en Catalunya para estas Elecciones Municipales de 2011, de los cuales 2.919.738, el 55,01% han votado. De estos, 50.331, el 1,72% han votado nulo y 119.702, el 4,10% lo han hecho en blanco, mientras que 2.388.089, el 44,99% se han abstenido de ir a votar. Ha aumentado el número de participación respecto a las Elecciones de 2007 en un 1,5%, los votos nulos han aumentado un 1,07%, los votos en blanco han aumentado un 0,97% y la abstención ha bajado un 1,15%.

ERC con sus extrañas coaliciones tradicionales, creyendo llevarse el voto independentista que lo fue de izquierdas, ha perdido representación en todas las capitales de provincia, incluso en Barcelona ha perdido dos consellers y es que o se es de derechas laportianas o se es de izquierdas independentistas.

En Nou Barris ha votado el 50,70% de la población censada y sigue siendo un feudo del PSC con un 12 34,30%, subiendo 4 puntos porcentuales ya que en 2007 consiguió el 29,91%, aunque ya no le sigue a la zaga CiU, sino el PP con un 21,40% como segunda fuerza política, subiendo casi 6 puntos porcentuales.

En Girona, con una participación del 51,70% y una abstención del 48,3%, gana CiU con 10, seguida de PSC con 7, PPC con 3, CUP con 3, ICV con 2 –ERC desaparece del consistorio-.

En las capitales de provincia, salvo en Lleida donde el PSC obtiene mayoría absoluta, habrá que hacer pactos para la gobernabilidad, el PSC pierde la hegemonía de 32 años de gobierno municipal en Girona y en Barcelona y también podría perder en Tarragona, donde una coalición de derechas (PP-CiU) se haría con el consistorio. En Barcelona y en Girona, el PSC no tiene ninguna posibilidad de volver a gobernar con ICV. El PP se convierte en tercera fuerza política en Catalunya obteniendo incluso mayorías absolutas en Badalona y Castelldefels, convirtiéndose así en árbitro de posibles consistorios en la práctica totalidad del territorio.

En Barcelona, con una participación del 52,97% y una abstención del 47,03%, gana CiU con 15, seguida de PSC con 11, PPC con 8, ICV con 5 y UpB-ERC con 2.

En Lleida, con una participación del 49,81% y una abstención del 50,19%, gana el PSC con 15, seguido de CiU con 6 y PPC con 6 –ICV y ERC desaparecen del consistorio-.

En Tarragona, con una participación del 54,22% y una abstención del 46,78%, gana el PSC con 12, seguido de CiU con 7, PPC con 7 y ICV con 1 –ERC desaparece del consistorio-.

Se podría decir que la política de Zapatero ha llevado a la debacle a todas sus federaciones estatales, tanto en autonómicas como en municipales.

En Euskal Herria, el pueblo ha castigado las trabas dictatoriales del bipartidismo PPSOE, convirtiendo a BILDU de la nada en segunda fuerza política, por detrás del PNV pero con más regidores que los nacionalistas de derechas y un estrepitoso descalabro del PSE.

2011

En Catalunya el discurso xenófobo y homófono de la rancia derecha ha aumentado desmesuradamente de la mano de la ultraderechista PxC del ex militante de Fuerza Nueva, José Anglada –rebautizado como Josep- y de la mano del PPC con su discurso de que los inmigrantes traen enfermedades al país –aún habiéndose demostrado que son los europeos los que las traen-.

La abstención ha bajado un ligero 1,15% en relación a las elecciones municipales de 2007, pero sigue siendo demasiado alta, de modo que los resultados de representatividad popular son relativos, siendo así que si CiU ha ganado en Barcelona con un 28,74% de los votantes, en realidad representa al 14% de la población barcelonesa y así sucesivamente hasta los últimos en el consistorio UpBERC que con un 5,55%, representan realmente al 2,77% de la población.

Durante toda la campaña electoral, además de pelearse entre los candidatos –cosa común en una dictadura bananera como la del Reino de España-, no se han cansado de repetir que la “Democracia” consiste en ir a votar, desoyendo las propuestas de los Indignados y de la ciudadanía en general que no quiere esta “Democracia Partitocrática” sino una Democracia Real y participativa. Habrá que girar más las tuercas, aunque sordos como son y cómodos en sus escaños, con sus escandalosos sueldos, va a ser difícil cambiar algo, sobre todo si la “clase obrera” no se suma con huelgas indefinidas a las protestas.

Xavi Cañadas

LUNA DE AGOSTO Nubarrones negros salpican la noche. La luna, amedrentada, asoma tímidamente sobre la ciudad, entre las oscuras manchas del cielo.

Vómitos corren hacia las alcantarillas. Sudor, lágrimas, meadas de sangre, llantos, forman un caudaloso río de líquidos humanos que se dirigen presurosos hacía un submundo de heces y sangre.

El depredador sueña lágrimas negras. Los muertos, le salen al paso y le preguntan. Se encoge de hombros y sonríe.

Camina por una calle oscura y solitaria -huyendo de si mismo-. Sus pensamientos escupen saliva y sangre, y su dolor, se multiplica en las turbias esquinas de la ciudad. Vaga solitario hacia el barrio de los sueños rotos.

La luna se lo mira tímidamente. Lo contempla con consternación y espanto. Él, no se deja ver, huye de la opaca y triste luna.

Perros y gatos sangran por las calles. Se tienden mortales emboscadas.

Los vecinos, apuestan por unos ú otros. Ríen satisfechos.

Los pájaros, siembran el asfalto con sus alas aplastadas contra el suelo, enloquecidos por los ríos de sangre y lágrimas que la luna trajo consigo.

La muerte espera en cualquier esquina, como un animal agazapado.

Pero no es su noche; noche voraz -de luces y sombras-. Camino tenebroso donde no hay espacio para las risas, y los sueños, se aplastan -unos a otros- con temeraria puntualidad.

Las ratas -alborozadas- saltan alrededor de los sumideros de las alcantarillas, en medio de los charcos sanguinolentos que la riada pestilente amontona junto a las rejillas de los desagües de la metrópoli.

Suenan gritos aterradores por todas partes.

Como lobos, las sirenas aúllan en la noche. Sus luces centelleantes

acompañan la represiva canción. La policía es la dueña del monopolio de la violencia, administra el miedo entre los gritos desesperados de los detenidos; que conocen de sobras su destino: es el enorme y maloliente basurero de los limites de la ciudad, donde una sima pútrida -coronada por un enorme agujero- los conduce al infierno de nuestra basura, y, sus gases, serán el último y fétido perfume que esas almas desdichadas olerán antes de morir.

La oscuridad se adueña de la luna, de la risa. La parca se regocija y se marcha susurrando... déjalos vivir, sufren estando aquí.

Es el distrito de los corazones rotos.

Para Mª José que no lo leerá.

Mario Ortiz

Et recomanem...

EL DISCURS DE LA MALALTIA MENTAL d’Encarna Laguna El discurs de la malaltia mental és un llibre escrit per Encarna Laguna, doctora en Filologia romànica, epecialitzada en psicolingüística i col.laboradora, entre d’altres, de l’Hospital Clínic de Barcelona, i publicat per l’editorial Empúries el 1993 en 1ª edició.

El llibre és tan commovedor i autèntic com el seu títol.

Humà i interessant, ens transporta a l’ànima dels malalts

mentals, donant-los l’oportunitat de ser escoltats. El lector, a més dels tecnicismes propis d’un llibre d’assaig que ens presenta històries reals narrades pels seus propis protagonistes, hi trobarà també pàgines en prosa literària i força poesia. A través dels discursos dels seus protagonistes se’ns descobreix un món d’emocions que no sospitàvem, lluny de la deficiència i la disminució que solem associar a la malaltia mental.

Loreto Aguilar

13

LA CRISI COM A OPORTUNITAT: L’ARTTERÀPIA Introducció Tots nosaltres hem experimentat al llarg de la nostra vida moments o circumstàncies en què ens ha resultat impossible expressar els nostres problemes o sentiments a través de les paraules. En aquests moments tots busquem una forma d’expressió que ens alliberi de les tensions i ens permeti conèixer millor les nostres pròpies contradiccions internes.

En aquest sentit, m’agradaria centrarme en alguns punts clau de la nostra societat que hem anat comentant en articles anteriors. D’una banda, tenim l’actual context social que anuncia 1 4 temps durs de crisi, propiciant així l’aparició d’estrès i ansiedat davant els canvis que es preparen. Diuen que les crisis en l’economia són cícliques i inevitables i que són importants les mesures per protegir-nos i superar com abans millor aquests problemes. Amb les crisis emocionals passa el mateix: són inevitables i impliquen sofriment, però també ens ofereixen una oportunitat de millorar-nos, de revisarnos, de créixer a nivell personal, de potenciar la nostra part més creativa per poder superar així les dificultats convertint-les en oportunitats. .

Però si abans no hem necessitat utilitzar la nostra creativitat, si l’hem tingut apartada i adormida, no és fàcil contactar amb ella en un moment. Una nova manera de contactar amb aquest mode de gestionar la nostra realitat a través de la creativitat és l’Artteràpia, que té com a objectius principals l’autoconeixement i l’expressió d’emocions a través de l’art, buscant

trobar i treballar els nostres propis recursos per a la resolució de conflictes emocionals quotidians. Mitjançant la pràctica dels diferents llenguatges artístics podem descobrir més sobre nosaltres mateixos i emprar aquest coneixement per viure més plenament.

Què és l’artteràpia?

L’artteràpia és una nova professió d’acompanyament a la persona en què s’utilitzen processos artístics per a l’elaboració de conflictes psíquics i la millora del benestar i de la salut.

L’artteràpia es basa en el convenciment que cada individu, tingui o no estudis d’art, té la capacitat de projectar els seus propis conflictes de manera artística. A partir d’aquí es treballa sobre l’obra projectada per treballar sobre un mateix.

L’Artteràpia proposa la realització d’un projecte vital de coneixement i transformació de la persona, dintre d’un procés creatiu portat a terme per tal de promoure en les persones les seves capacitats creatives i/o curatives amb l’acompanyament acurat de l’artterapeuta.

Hipòtesis plantejades per l’artteràpia 1-Qualsevol persona té a les seves mans el recurs de la creativitat. Crear és un acte viu, espontani i natural que ens possibilita accedir a una comprensió més àmplia de la pròpia realitat, transformant el nostre món intern. El seu poder transformador rau en el procés creatiu; per això l’artteràpia posa l’èmfasi en els llenguatges artístics creant les condicions idònies perquè

l’aprenentatge sigui possible, sense forçar res, obrint-nos a l’experiència: a través de propostes simples treballem l’atenció, la sensibilitat, la capacitat d’expressió i el talent creatiu que tots posseïm. La funció de l’artterapeuta amb el seu acompanyament acurat és el factor clau perquè aquesta tasca es dugui a terme: hi ha una mirada aliena i professional que fa possible aquest treball.

2-A nivell grupal, l’artteràpia ens proporciona una gran riquesa a partir del contacte amb els altres, treballant amb l’acceptació mútua i la integració de cada participant.

3-Un taller d’artteràpia pot ser molt útil en moments de crisi (emocional, econòmica, etc.) perquè facilita el desenvolupament i la potenciació de la nostra part més creativa per llençar nous projectes i plantejar noves idees per a poder superar així les dificultats convertint-les en oportunitats.

4-La creació artística permet treballar i aprofundir en un mateix, efectuar canvis positius i augmentar la qualitat de vida. Estimula recursos, habilitats i talents i reforça la salut mental, física i anímica. Quan s’està en procés d’autodescobriment, la pràctica artística ajuda a explorar, amb l’ajut del professional, noves capacitats que es podran utilitzar després en la vida quotidiana.

Aplicacions i beneficis de l’Artteràpia Els camps d’aplicació de l’artteràpia s’estenen a la salut, l’educació i la intervenció social. L’ús terapèutic de

l’art és eficaç per a nens, adolescents i adults tant en processos de creixement personal com en àmbits institucionals (hospitals, geriàtrics, centres educatius, presons, etc.).

Pel que fa als beneficis, són moltíssims, tants que es fa necessari un resum dels més importants: -Amplia la consciència en l’expressió a nivell mental, emocional, corporal i espiritual.

-Facilita i potencia l’expressió i el llenguatge creatiu.

-Propicia un espai d’interrelació, d’exploració, autoindagació i autoconeixement.

-Reconeix, aprecia i valora el treball creatiu com a font de coneixement tant per a l’espectador com per al creador.

-Facilita la confiança en la pròpia expressió aportant tècniques i mitjans que no requereixen tenir un coneixement artístic.

-Dóna espai a l’autèntic d’un mateix més enllà de l’estètica, el que està bé o és bonic.

Conclusions Millorant la nostra salut emocional millorarem les nostres relacions, augmentarem la nostra autoestima i aprendrem a confiar en els nostres propis recursos potenciant així la nostra capacitat d’adaptació i superació davant els nous temps. En aquest sentit, una de les característiques de

l’Artteràpia és que abasta un gran àmbit d’aplicació i adaptabilitat, ja que treballa amb els recursos que la persona té per a expressar-se. Un altre punt important és que quan es treballa a nivell grupal ens dóna una gran riquesa, ja que en el contacte amb els altres també aprenem qui som nosaltres mateixos, treballem l’acceptació de l’altre i al mateix temps la integració de cada membre del grup.

Ens interessa permetre que emocions i sensacions que intervenen en un procés terapèutic prenguin colors, línies, formes i moviments per aprofundir en els continguts que hi afloren.

Així fem que el material inconscient es faci present en forma artística per treballar sobre el món de les imatges internes del psiquisme de la persona.

Amb l’Artteràpia propiciem la produc-

ció de sentit possible de treballar amb els participants a partir del seu treball artístic, tenint en compte que l’art és un llenguatge simbòlic entre d’altres disponibles per a l’ésser humà. Entenem per llenguatge simbòlic tota aquella gamma expressiva humana que remeti a una significació. Així, són llenguatges simbòlics tant el llenguatge verbal en su forma oral o escrita, el llenguatge corporal, el llenguatge musical, el llenguatge de senyals, el llenguatge plàstic, etc.

En definitiva, l’Artteràpia pot ser molt útil en moments de crisi perquè facilita el desenvolupament de la nostra creativitat per plantejar noves idees i poder superar així les dificultats convertint-les en oportunitats.

Encarna Laguna

15