Projecte per a la Veïnificació del Moll de la Fusta de Barcelona

El Moll de la Fusta, accessibilitat, confort i encaix urbĂ Desembre 2017

Crèdits Arquitectes: Oriol Clos Francesc Pla Eva Serrats Equip leve Productora: Oriol Valls, Olga Salve, Víctor Bauzá, Miquel Arias, Carlota de la Presa, Giovanna de Caneva Assessoraments: Ivana Rossell i Pere Artís, acústica Josep Selga, botànica Il·lustració: Lisbel Gavara, La Nómada

Documentació gràfica P01. Seccions tipus comparatives. Estat Actual i Proposta. E. 1/300.

A1 pàg 12 P11. Secció d’Il·luminació i Secció Acústica. E. 1/300.

A1 pàg 14 P02. Planta Encaix Urbà i Mobilitat. Montjuïc - Ciutadella. E. 1/2500.

A1 pàg 16 Esquemes Àmbits. E. 1/4500. A3 pàg 18 Recorreguts i Intensitat de vianants. E. 1/4500.

A3 pàg 20 Espais Lliures, Equipaments i Verds E. 1/4500 A3 pàg 22 P09 Planta Estat Actual i Planta Proposta. E. 1/1000.

A1 pàg 26 P10 Planta Paviments i Planta Vegetació. E. 1/1000.

A1 pàg 28 P01. Planta Actual, Planta Proposta, Topografia Sobreposada i Planta Vegetació. E. 1/1000.

A1 pàg 32 P02. Planta Proposta i Perfil Longitudinal. E. 1/500.

A1 pàg 34 P03. Seccions c/ Fusteria, c/ Regomir i c/ Plata. E. 1/100.

A1 pàg 36 P04. Seccions c/ Avinyó i c/ Boltres. E. 1/100.

A1 pàg 38 P05. Seccions c/ Louis Braille, pl/ Duc de Medinaceli i c/ Parc. E. 1/100.

A1 pàg 40 P06. Axonometria pl/ Duc de Medinaceli. E. 1/100.

A3 pàg 42 P07. Axonometria c/ Boltres. E. 1/100. A3 pàg 44 P09. Axonometria c/ Regomir. E. 1/100. A3 pàg 46

2

El Moll de la Fusta, accessibilitat, confort i encaix urbĂ .

Desembre 2017

Introducció L’espai que als vuitanta es va batejar com a Moll de la Fusta és un lloc singular i únic de Barcelona, ben delimitat per la façana del Passeig de Colom i la dàrsena del port, entre les places de Correus i de Colom. El Moll de la Fusta és de Ciutat Vella, del front urbà, del Port, del Litoral, del gran paisatge metropolità, del Mediterrani. Reuneix els significats de totes aquestes escales, de la seva dimensió històrica, social, cultural, econòmica, morfològica, del seu potencial de desenvolupament i expansió. Com a baula que articula llocs i sentits, catalitza significats, ambicions, imatge i figura de Barcelona, cara al mar, sense més atractiu que el seu caràcter portuari.

L’any 1980 l’àmbit del Moll de la Fusta era una gran extensió d’asfalt de set carrils de circulació en cada sentit, separada del recinte del Port per una tanca de filat i la via fèrria de servei portuari. Entre els anys 1981 i 1987, amb l’obertura al públic del Moll de Bosch i Alsina, es va endegar una reforma en diferents etapes que va permetre reordenar el tràfic, establir llocs d’estada polivalents, resoldre serveis urbans diversos i qualificar l’espai com un lloc monumental, imatge del retrobament de Barcelona amb el seu Port. El tall del mur sobre la via ràpida va consolidar la històrica dualitat de l’espai, ciutat i port, i va ajudar a clarificar-ne la gestió en el marc d’una visió urbana unitària.

L’ús intens dels espais del port vell, l’augment de les sol·licitacions de trànsit longitudinal (cotxes, bicicletes, turisme), la desaparició de les guinguetes que animaven el lloc i les desafortunades reformes de fa quinze anys de l’esplanada portuària i de la balconada elevada, han erosionat la qualitat de l’espai i n’han endurit les condicions de confort i d’accés.

Avui, la proporció d’espai dur, poc amable i acollidor, torna a dominar el lloc. Per altra banda es constata la creixent separació de criteri entre el Port Autònom, que manté l’autoritat sobre l’àmbit portuari, i la Ciutat, que hauria d’acordar una estratègia unitària per a tot el Moll de la Fusta.

Hi ha una qualitat innata al Moll de la Fusta, en la seva posició i forma històrica, que reflexa l’evolució de la relació de la ciutat amb el port, de la defensa i del passeig urbans, del teixit del comerç i de les institucions. Pressió urbana i riquesa cívica, intensitat que es tradueix en imatges complexes de carrers, places, cases i palaus, monuments, espais oberts.

La reforma de Manuel de Solà-Morales (1981-87) va redistribuir l’àmbit del Moll de la Fusta, equilibrant usos i llocs, i va establir les bases d’un ordre intern que avui resta vigent per a acollir noves demandes en espais de vocació definida però de programació oberta i adaptable, temporal o permanent.

4

Les parts del Moll de la Fusta s’identifiquen per la seva posició i condicions físiques. Ritme, pla, ús, construcció, objectes, eren tòpics per a explicar la reforma del 1987.

Segueixen sent útils per a definir el valor dels espais: mides i organització, continuïtat i topografia, flexibilitat i dinàmica, materialitat i vegetació, imatge i mobiliari. A cada àmbit, i des de la seva especificitat, s’han de preparar les condicions per a acollir programes que avui no es coneixen. Arbres, confort, llum, connectivitat, seients, límits, serveis plug-andplay, per a crear dinàmiques innovadores i virtuoses d’ús flexible i canviant, des de la proximitat dels actors, veïns del Moll de la Fusta.

En el marc del Pla de Barris, al Raval i Gòtic Sud, s’ha determinat la necessitat d’establir lligams forts, clars i accessibles entre el teixit compacte de Ciutat Vella i els espais oberts de gestió municipal del Moll de la Fusta, per reforçar-ne l’ús veïnal. Són espais, d’accés complicat, de condicions ambientals i de confort poc acollidores per desenvolupar-hi activitats de lleure i estada, permanents o temporals, que contribueixin al benestar dels veïns del barri. Cal fer compatible la necessària posada al dia dels valors d’escala de ciutat, formals i funcionals, amb una visió de proximitat per consolidar el Moll de la Fusta com el gran espai obert de Ciutat Vella.

Dues condicions asseguren l’apropiació del Moll de la Fusta per part del barri: escurçar distàncies per acostar els veïns i implicar-los en la seva gestió. Per començar, actuar en els dos àmbits més pròxims, Saló i Balcó, recuperant condicions de confort i qualitat: implantar umbracles per a retrobar l’escala del Balcó; plantar el Saló amb arbres caducifolis per millorar la perspectiva del monument de Colom. Els petits recintes del Saló, de límits incerts, s’associen a grups d’equipaments pròxims, culturals, educatius, esportius, que els apadrinen i gestionen des de la pròpia programació, estenent activitats, compartint experiència, ampliant instal·lacions.

L’Espai del Moll de la Fusta, massa atomitzat, està saturat.

Les necessitats al llarg s’han incrementat en detriment de la transversalitat. Les noves demandes s’han d’atendre a costa d’alguns usos existents. No es pot afegir sense reduir.

De manera general, s’ha de treure algun carril de tràfic i guanyar espai per als vianants, estada i circulació. Per això es desplaça l’autobús al vials del passeig, suprimint un carril de tràfic i aparcament, i es redueix la capacitat del Carrer Ample, modificant-ne la urbanització cap a una solució de plataforma única i definint circuits d’accés a tot arreu, discontinus, ben mallats amb els itineraris de servei del Gòtic Sud.

Passeig de les Escombres, sXIX, abans Exposiciรณ Universal

Moll de la Fusta, anys 80, abans de la reforma

Moll de la Fusta, actualitat

La renovació del Moll de la Fusta ha de ser lleugera, d’accions d’ajust i qualificació fragmentàries. No pot ser dura, cara, d’infraestructura que cap programa avala. Proximitat i reciclatge per a transformar de manera coherent l’espai monumental des de sol·licitacions i programes veïnals.

Definint moltes accions, de mides i escala diverses, s’obren possibilitats d’actuació de tota mena. I costos ajustats tot i les grans dimensions del conjunt. Les fases del procés no s’encadenen segons un ordre predeterminat. Moltes seqüències temporals són possibles. A la llarga, aquest procés iteratiu produirà la transformació radical del Moll de la Fusta.

El Moll de la Fusta és un espai necessari per a la mobilitat de Barcelona. No hi ha alternatives al pas pel Passeig de Colom i cal, doncs, afrontar la seva renovació considerant aquesta demanda. S’ha de fer des de la hipòtesi de reducció a mig termini dels vehicles privats, la major presència de cotxes elèctrics, menys sorollosos, la potenciació del transport públic eficaç i la determinació clara de les condicions de circulació de les bicicletes. La previsible reducció de la mobilitat de la Rambla i de la Via Laietana permet considerar l’àmbit com un canal continu de pas i de reforç de la Ronda Litoral, poc mediatitzat pels girs dels vehicles privats.

Veïnificar el Moll de la Fusta Possibilitar l’apropiació del Moll de la Fusta com a lloc del barri, veïnificar, aquest és l’objectiu. A Ciutat Vella es fa difícil gaudir d’una manera quotidiana dels carrers i de les places. Tot el Gòtic està col·lapsat i els espais públics, petits, estan molt sol·licitats per terrasses, comerç no local, activitats de servei i vehicles de transport individual. El Moll de la Fusta és allà davant, però els veïns no el fan servir perquè costa d’arribar-hi, perquè hi ha massa transits, massa soroll, massa sol, massa turisme. Cal, doncs: 1.

Millorar l’accessibilitat del barri a les diferents franges del Moll de la Fusta.

S’ha de resoldre l’equació de la mobilitat veïnal transversal, amb itineraris clars i fàcils, versus la mobilitat longitudinal de vehicles (cotxes, autocars, autobusos, bicicletes, turistes, ...) i serveis associats (càrrega/descàrrega, parades, ...).

2.

Retrobar la qualitat ambiental i de confort dels diferents àmbits.

A cada lloc s’hi ha d’estar bé, per passar-hi l’estona, sense més, senzillament perquè són espais oberts, poc determinats, amb terra, amb arbres, amb ombra, amb vistes, amb brisa, ….diferents dels del teixit compacte de Ciutat Vella.

3.

Identificar el potencial d’ús veïnal de cada espai.

Per les seves qualitats físiques, materials, ritmes i mides, i a la seva posició en el conjunt. Des d’Ample, pel barri de la Mercè, Saló verd de proximitat, Balcó d’estada, ombra i vistes, i Esplanada, polivalent, d’ús indeterminat.

Aquests elements d’estudi prospectius s‘han de posar a disposició dels veïns i dels diferents actors de la gestió i l’ús de l’espai lliure, per a determinar col·lectivament les accions a curt, mitjà i llarg termini i definir-ne l’estratègia de renovació. Des de aquesta mirada pròxima s’ha de posar al dia el Moll de la Fusta.

6

1987, desprĂŠs de la reforma

Actuar al Moll de la Fusta Els projectes de remodelació i posada al dia del Moll de la Fusta s’han d’afrontar des de la proximitat, fent-los compatibles amb les necessitats d’altres visions d’escala urbana més gran. Des d’aquesta perspectiva veïnal, s’han identificat quatre àmbits específics, amb potencial d’evolució per a ser utilitzats de maneres diferents però mantenint-ne els trets essencials.

1. L’Esplanada.

Sobre la malla de 19,50 x 16 m, de palmeres aparellades, dos àmbits arbrats i ombrejats emmarquen un espai central sobri, de paviment dur, que, com una gran nau industrial sense sostre, pot acollir temporalment usos diversos indeterminats i activitats de lleure.

2. El Balcó. És un espai de vocació estàtica de 15 m d’amplada. Amb la incorporació de pèrgoles i guinguetes vegetals pot ser un lloc ombrejat de contemplació del port i del passeig de Colom. Acompanya els modes tous de desplaçament al llarg, vianants i bicicletes (franja de 7 m).

3. El Saló.

Passeig de 18 m que es pot plantar amb arbres i matolls sobre un paviment tou, desplaçant el bus als vials laterals, per reforçar el corredor ecològic Ciutadella – Montjuïc i per delimitar una seqüència d’espais d’activitats veïnals animades per entitats i equipaments pròxims.

4. La Mercè – Ample.

Barri compacte, coixí entre els carrers llargs i estrets del Gòtic Sud i l’espai obert del port. S’ha de millorar la qualitat i la gestió de l’espai públic, per assegurar les continuïtats de la malla de carrers, renovar les places i Ample i activar el valor urbà dels equipaments que l’integren.

8

L’actuació en aquests àmbits s’ha d’afrontar en base al que ja hi ha, reforçant la distribució de l’espai sobre els eixos monumentals i l’ordre rítmic de la construcció infraestructural, determinats als anys 80. Les sol·licitacions longitudinals han de perdre força a favor de les visions transversals, reduint funcions existents, molt depredadores, per a poder incorporar noves demandes, més pacífiques, amb nous equilibris urbans.

Els vials al llarg, entre els àmbits, han d’evolucionar en aquesta línia: Ample ha de tendir a una secció de plataforma única; Els vials del Passeig de Colom, que es poden ampliar fins a 9 m, han d’acollir el carril bus segregat; El carril bicicleta al Balcó, ben delimitat i pavimentat, ha de facilitar tots els girs cap a Ciutat Vella i els creuaments amb els vianants; L’aparcament subterrani ha de ser d’un sol sentit de circulació; El vial segregat portuari, de funcionalitat obsoleta, ha d’incorporar la mobilitat generada per l’activitat turística, del port i de la ciutat.

Per a millorar les condicions d’accessibilitat a les diferents parts del Moll de la Fusta s’ha de reforçar la transversalitat: multiplicar els passos directes a través de cada àmbit, manipulant subtilment la topografia del Passeig, i establir nous passos sobre la Ronda, a Medinaceli i Capitania, que facilitin l’accés a l’Esplanada. A més, s’han d’ancorar sense obstacles, els extrems de l’Esplanada a la ciutat, obrint a 360º l’edifici de la Junta d’Obres del Port, remodelat, i enderrocant el dispensari per a implantar en aquell lloc un punt de terminal i gestió d’autocars de turisme.

La renovació del Moll de la Fusta es concreta, doncs, en la posada en valor dels quatre àmbits: Esplanada, Balcó, Saló, Ample; en la determinació de tres “Portes Veïnals”: Medinaceli, Correus i Colom; en l’activació del vial segregat per a nous usos de mobilitat; en la recuperació de la imatge del conjunt; en la materialització de la transversalitat; en l’aportació d’arbrat i plantes, per a fer visible un gran passeig vegetal; en el re equilibri dels moviments modals. Tots aquests elements s’han de sumar als valors permanents de la remodelació dels anys 80: el tràfic endreçat, les referències monumentals, el Port, plaça de la ciutat, el salt del mur de la Ronda, la jerarquia d’espais, dinàmics i d’estada, d’us indefinit i la seva materialitat.

Eixos d’intervenció El Moll de la Fusta, més de 30 anys després de la seva construcció, necessita una redefinició del seu paper a la ciutat. La reflexió ha d’ajudar a repensar el difícil encaix ciutat – port. La visió estrictament immobiliària dels espais portuaris necessita el contrapunt d’una aproximació més urbana que posi en valor la riquesa dels espais, de la seva història, del seu potencial ciutadà de futur. Per altra banda hi ha una forta demanda per reconèixer i utilitzar el Moll de la Fusta com el gran “espai obert” de Ciutat Vella. Diferents estudis i propostes recents (Front Portuari i Paral·lel, Sector d’Urbanisme 2011; Accessibilitat i Mobilitat, Ciutat Vella 2014; Morrot i Litoral, BR2012 i 2016) avalen aquesta visió i apunten tres temes principals que s’han d’abordar per a actuar al Moll de la Fusta: l’accessibilitat, el confort ambiental i l’encaix a les diferents escales d’actuació urbana.

Accessibilitat En clau d’accessibilitat, a totes les parts del Moll de la Fusta, s’ha de: - Reduir les sol·licitacions longitudinals, organitzant-les en nous equilibris que donin preeminència al transport públic i a les bicicletes. Per això hi ha la possibilitat de reperfilar les amplades dels vials del passeig de Colom i s’ha de redibuixar el carril bici en el mateix àmbit, ben delimitat, inserit en les xarxes de la ciutat, amb paviment i caràcter compatibles.

- Destinar el vial segregat del port, que ha perdut la seva funció original de canalització de trànsits portuaris, a transport col·lectiu associat al turisme, estació d’autobusos dels creuers, parada temporal d’autocars de turisme, tricicles de transport de persones. Ha de quedar com a reserva per a futurs sistemes de transport públic d’alta capacitat al llarg del litoral.

- Millorar les connexions transversals a través del feix de vies i franges d’estada, entre el carrer Ample i la vora de l’aigua, en base a la capil·laritat dels recorreguts descendents de Ciutat Vella, reforçats pel reconeixement dels equipaments de proximitat que els hi donen urbanitat cívica i per la rugositat, material i topogràfica, dels itineraris adaptats.

- Reforçar l’accés franc des dels extrems, en la continuïtat de la Rambla i de la Via Laietana cap al Port, per a integrar sense ambigüitats l’Esplanada en el sistema d’espais públics: Centre d’informació de la Junta d’Obres del Port com a baula entre el Portal de la Pau, la passera del Moll d’Espanya i el Moll de Bosch i Alsina; Lloc d’arribada del turisme a la banda dels Porxos d’en Xifré.

- Resoldre dos nous salts cap a l’Esplanada des del Balcó: davant de la plaça Medinaceli, pas entre les cobertes de les guinguetes, escala i rampa d’accés lliure en continuïtat amb la plataforma sobreelevada que allarga la plaça; davant de Capitania, plaça amb equipament – edicle (ludoteca) de dos nivells que facilita la comunicació entre Esplanada i Balcó.

- Alterar els perfils longitudinals dels vials del Passeig de Colom, elevant-ne la rasant en alguns punts per a reduir les pendents dels itineraris transversals. La superposició topogràfica davant de Medinaceli i de Regomir, a més de les petites alteracions de cada un dels passos, al vials i al carril bici, porta una ondulació subtil a la rigidesa dels perfils rectes de les rasants actuals.

Confort ambiental La millora del confort ambiental del Moll de la Fusta ha de: - Actuar sobre el soroll amb pantalles que mitiguin els efectes de la Ronda, parcials a l’Esplanada i contínua a la barana del Balcó, allunyar-se de les fonts de soroll i tractar les superfícies reflectants de vials i murs. S’ha de considerar la percepció subjectiva que es pot afrontar treballant sobre el diferencial de so i la gestió dels fluxos del Passeig de Colom. A la llarga, reducció del trànsit i creixement de vehicles elèctrics ajudaran a disminuir el so ambiental negatiu.

- Incrementar els àmbits d’ombra, plantant arbres caducifolis de port mitjà al Saló, que els pot acollir sense cap dificultat del subsòl, i instal·lant pèrgoles de suport de plantes enfiladisses al Balcó per a introduir flors i olors que acompanyin un ús més estàtic de l’espai. Les pèrgoles para-sol, umbracles vegetals, s’han de situar sobre els pilars de l’estructura, formant grups irregulars que dibuixen clapes de sol i ombra sobre el sòl.

- Implantar espais d’estada i de repòs, llotges de contemplació, ben definits per bancs, pèrgoles i pedrissos, separats de les circulacions per elements vegetals i mobiliari que ajudi a definir els itineraris adaptats i el carril bici ben integrat.

Els paviments, els materials, la senyalització, els elements urbans, han d’ajudar a establir la sensació de confort, d’espai amable i acollidor per a transitar-hi i estar-hi, i evitar la presència d’illes de calor inconfortables.

- Redissenyar la il·luminació de tot el Moll de la Fusta, per a reforçar el caràcter de cada àmbit i millorar l’eficiència del sistema. S’han d’establir contrastos entre les lluminàries històriques del Saló i l’Esplanada, renovades, els bàculs dels vials i les noves fonts lluminoses de suports adaptats a cada lloc, fins i tot la senyalització a terra. S’ha de considerar la temperatura del color, la contaminació llumínica, l’estalvi energètic i la imatge del conjunt.

Encaix urbà L’encaix del Moll de la Fusta a la ciutat s’ha de considerar a tres escales: - al Gòtic Sud En base a la jerarquia de capil·lars estructurants perpendiculars al Port, de llarg abast, bàsicament Nou de Sant Francesc, Avinyó i Regomir, s’identifiquen els itineraris aglutinants d’espais públics i els carrers d’equipaments de proximitat que estructuren el Gòtic Sud i poden contribuir a canalitzar les relacions urbanes amb el Moll de la Fusta.

Els espais singulars i els carrers característics, Medinaceli, Mercè, Plata i Dormitori de Sant Francesc, per sota del Carrer Ample, Carabassa i Passatge de la Pau, per sobre, puntuen la imatge urbana i qualifiquen el teixit.

El teixit d’illes rectangulars i carrers estrets entre Ample i el Passeig de Colom és el sector de contacte entre el Gòtic Sud i els espais oberts del Moll de la Fusta. S’hi ha de reduir la circulació donant major prioritat als vianants i als modes de desplaçament tous. La gestió de la càrrega i descàrrega s’ha de modificar per a permetre espais de mida més gran, poc especialitzats. En aquest sector és molt important la recuperació activa de les plantes baixes, planificant-ne els usos al servei de la proximitat i els veïns, i l’obertura al barri dels grans edificis i palaus institucionals que el puntuen. A més d’aquestes accions sobre el teixit urbà i els seus usos, cal afrontar la millora material de l’espai públic: paviments, vegetació, llum, art públic, mobiliari, terrasses, ...

L’amplia vorera del Passeig Colom recull les boques dels carrers que baixen del Gòtic i estableixen la pauta de passos que s’allarguen cap al port, jerarquitzats. Medinaceli i la plaça de Correus són els dos extrems de la caminada al llarg, qualificada per l’arbrat i les terrasses. La vorera es fa aparentment estreta, per contrast amb la part ample, davant del Govern Militar, però manté la capacitat d’acollir trànsits de vianants. Davant de Capitania s’ha de recuperar tota l’amplada de l’espai, redibuixant la vorada i suprimint l’aparcament reservat que l’equipament militar ha d’internalitzar.

10

- a la façana de la ciutat històrica Entre la gran escala del Litoral i la visió d’estricta proximitat, s’ha de considerar l’escala intermèdia del front de la ciutat central, entre La Ciutadella i Montjuïc. El Moll de la Fusta és el centre de la façana històrica de la ciutat. En aquest front s’acumula un alt grau d’incertesa urbana. A més del seu paper com a passeig, vehicles i vianants, i com a corredor verd entre Ciutadella i Montjuïc, no s’hi han definit altres estratègies. Només hi ha preguntes: sobre Montjuïc, Ciutadella, Poblesec, Ribera, Raval, Barceloneta, sobre Rambla, Paral·lel, Laitena, Comerç, Picasso, Drassanes, sobre el rosari continu d’edificis institucional obsolets de futur indefinit, sobre el Port. En aquest context d’indefinició, el Moll de la Fusta, ben establert i amb objectius clars, és la peça que ha de desencadenar dinàmiques de renovació per a tot el front urbà.

El llarg passeig de 1,5 km entre el Passeig Picasso i La Carbonera forma part de la Ronda de Ciutat Vella que assumeix funcions de mobilitat d’escala de districte i d’imatge, per l’homogeneïtat de la configuració de l’espai urbà i la preponderància que ha d’anar adquirint el transport públic i els modes tous de desplaçament.

Al llarg d’aquest recorregut, suma de passeigs (Marquès d’Argentera, Isabel II, Colom, Josep Carner) hi ha alguns monuments que per mida, significat i posició caracteritzen la imatge del front urbà, de les places que els acullen i dels barris i vials que hi conflueixen: els llocs monumentals de Colom - Rambla i Correus - Laietana; la baula de Palau - La Ribera - Barceloneta; les portes del Port urbà als Molls de la Barceloneta, d’Espanya, de Bosch i Alsina, de Barcelona; les fites de Miramar, de la Carbonera, de la Ciutadella, Til·lers i General Prim.

A aquesta escala, la renovació del Moll de la Fusta ha d’atendre dues demandes longitudinals molt importants per a la ciutat: reforçar l’eix verd Ciutadella – Montjuïc i facilitar el trànsit de vehicles com a part de la Ronda de Ciutat Vella. L’eix Ciutadella – Montjuïc ha de configurar un corredor ecològic que garanteixi la continuïtat verda entre els dos grans parcs. Amb el Moll de la Fusta com a baula, es proposa continuar la secció amb passeig central, per a bicicletes i sense autobusos, fins a la Ciutadella i organitzar asimètricament l’espai, amb la continuïtat del verd a la banda ciutat, des de Colom fins a Montjuïc, tal com ja està insinuat avui. Pel que fa a la Ronda de Ciutat Vella, s’ha d’organitzar en una doble circulació de dos carrils per a cotxes més un de bus segregat. Els girs de la Rambla i de la Via Laietana es poden minimitzar en la hipòtesis d’una pròxima reducció de la intensitat d’ús d’aquestes vies, en estudi. S’ha d’assegurar la continuïtat del transport públic i de la xarxa de bicicletes. Els serveis associats al transport de turisme no són compatibles amb les capacitats limitades de la Ronda i, per tant, s’han de desplaçar a altres indrets. Per donar continuïtat amb el litoral, cap al Besòs, es proposen dues places, Palau i Correus, de bypass entre la Ronda de Ciutat Vella i la Ronda del litoral. La Carbonera manté el seu rol distribuïdor cap a la Ronda i cap al Port (Moll de Barcelona, estacions i terminals, Morrot, ...)

- al litoral Aquesta necessària reflexió s’ha de fer en el marc ampli de tot el litoral de Barcelona, a l’escala definida per l’espai “entre dos rius”. En aquesta dimensió, el port urbà separa i articula l’àmbit portuari comercial, que es desplega cap a ponent, més enllà de Montjuïc, del Litoral urbà entre la ciutat històrica i el Fòrum – Besòs. L’àmbit obert a la ciutat al voltant del Moll de la Fusta i del Portal de la Pau és la peça urbana central del llarg rosari que de llevant a ponent, comença a les Tres Xemeneies, al Besòs, i acaba al polígons de la Zona Franca i a la ZAL, al Llobregat, passant pel Fòrum, les Platges, el Port Olímpic, La Barceloneta, Les Estacions Marítimes i Terminals de creuers, El Morrot i el Port comercial. Cada una d’elles ha de mantenir el valor de ser part d’una estructura geogràfica de gran dimensió centrada precisament en la complexitat significant del Moll de la Fusta. A aquesta escala cal avaluar aquest àmbit com a gran corredor potencialment continu per a acollir sistemes de transport públic eficients, de cap a cap, que complementin les capacitats de la Ronda litoral. Aquest espai central, el Moll de la Fusta, ha d’assumir els valors d’imatge de la ciutat portuària, paisatge d’horitzons oberts i grans volums heterogenis, confrontats a la compacitat de la ciutat central i al perfil del seus edificis i monuments emergents, que constitueixen la figura de Barcelona al mar. És la porta simbòlica al Mediterrani, lloc d’usos portuaris i urbans, acollida de passatgers marítims, imaginari d’evocacions somnioses, potencial de desenvolupament econòmic, social i cultural, referència històrica i patrimonial.

12

14

16

1987

18

ACTUAL

2017/12

ESTUDI ESTRATÈGIC D'ENCAIX URBÀ DEL MOLL DE LA FUSTA

Esplanada a r q u i t e c t e

Saló - Balcó

EQUIP REDACTOR

Francesc Pla Ferrer, Arq. Eva Serrats Luyts, Arq.

A3 Escala 1:4500 Oriol 0 45 90 CLOS P03

ÀMBIT D'ESPAI URBÀ 2017-12-14 V.01

Ciutat

PROPOSTA

ESQUEMES ESTAT ACTUAL I PROPOSTA SISTEMA D'ESPAIS LLIURES PACIFICATS 180m

Foment de ciutat Ajuntament de Barcelona

ESQUEMES ESTAT ACTUAL I PROPOSTA ÀMBIT D'ESPAI URBÀ

Base topogràfica simplificada de referència esquemàtica

2017 2017/12

ESTUDI ESTRATÈGIC D'ENCAIX URBÀ DEL MOLL DE LA FUSTA

a r q u i t e c t e

Oriol CLOS

Francesc Pla Ferrer, Arq. Eva Serrats Luyts, Arq.

PROMOTOR

EQUIP REDACTOR TÍTOL PROJECTE FASE PROJECTE

PROMOTOR

DADES PLÀNOL

TÍTOL PROJECTE

FASE PROJECTE

Foment de ciutat Ajuntament de Barcelona

Base topogràfica simplificada de referència esquemàtica

1

3 5 6

4 2

7

ACTUAL

20

ACTUAL

2017/12

DADES PLÀNOL

TÍTOL PROJECTE

FASE PROJECTE

90

180m

Foment de ciutat Ajuntament de Barcelona

PROPOSTA

Recorreguts

ESQUEMES ESTAT ACTUAL I PROPOSTA RECORREGUTS

PROPOSTA Base topogràfica simplificada de referència esquemàtica

2017/12

ESTUDI ESTRATÈGIC D'ENCAIX URBÀ DEL MOLL DE LA FUSTA

7

45

a r q u i t e c t e

Oriol CLOS

Francesc Pla Ferrer, Arq. Eva Serrats Luyts, Arq.

6

Francesc Pla Ferrer, Arq. Eva Serrats Luyts, Arq.

Foment de ciutat Ajuntament de Barcelona

3

a r q u i t e c t e

A3 Escala 1:4500

1 2 3 4 5 6 7 EQUIP REDACTOR

Oriol 0 P05 CLOS

RECORREGUTS 2017-12-14 V.01

La Rambla Passatge de la Pau Nou de Sant Francesc Còdols Avinyó Regomir - Marquet Sots-Tinent Navarro

ESTUDI ESTRATÈGIC D'ENCAIX URBÀ DEL MOLL DE LA FUSTA

4

ESQUEMES ESTAT ACTUAL I PROPOSTA INTENSITAT DE VIANANTS

5 PROMOTOR

EQUIP REDACTOR TÍTOL PROJECTE FASE PROJECTE

PROMOTOR

1

2 Base topogràfica simplificada de referència esquemàtica

ACTUAL

ACTUAL

PROPOSTA

22

RELIGIÓS

ADMINISTRACIÓ ADMINISTRACIÓ

RELIGIÓS

Oriol

ESCOLA

ACADÈMIC

CENTRE CREACIO (LLOTJA) ACTOR

ELISAVA

ESCOLA

CENTRE CÍVIC

ESTUDI ESTRATÈGIC

ESCOLA ESPORTIU

ADMINISTRACIÓ

ESCOLA BRESSOL

MUSEU CERA CORREUS

ADMINISTRACIÓ JUTJATS

GOVERNACIÓ

RECTORAT

CAPITANIA

ESCOLA

JECTE

RELIGIÓS

SGAE

ECTE

ACTUAL

POTENCIAL

ESQUEMES ESTAT ACTUAL I PROPOSTA

PORT CENTER

PROPOSTA

Equipaments A3 Escala 1:4500

Equipaments dinamitzadors Patis escolars Àmbits de dinamització

Nova vegetació

EQUIPAMENTS I EDIFICIS AMB POTENCIAL DINAMITZADOR VEGETACIÓ

2017-12-14 V.01

Arbrat existent Palmeres existents

NOL

Equipaments amb potencial dinamitzador

Moll de la Fusta

Passeig de Colom i Moll de Bosch i Alsina, entre les places de Correus i de Colom.

Esplanada

Superfície portuària plantada, Moll de Bosch i Alsina

Balcó

Espai entre vials, delimitat en part per balustres ceràmiques, al Passeig de Colom.

Vial segregat

Antic vial de servei portuari entre la Ronda i l’Esplanada.

24

s

Saló

Espai entre vials, delimitat en part per balustres ceràmiques, al Passeig de Colom.

La Mercè

Franja de barri, coixí entre els carrers llargs i estrets del Gòtic Sud i l’espai obert del port.

26

28

Cinc accions per començar, Passeig L’acció pública per a facilitar l’ús actiu per part dels veïns de Ciutat Vella dels espais del Moll de la Fusta, a curt i mig termini, s’ha de concentrar al Saló i al Balcó, àmbits de gestió municipal on es pot actuar directament. L’accessibilitat, el confort i les condicions ambientals d’aquests dos espais són els objectius que s’han d’afrontar en una primera etapa per assegurar la capacitat d’arribar-hi i d’estar-hi. S’hi han d’establir condicions d’ús veïnal, quotidià, clarificant-ne els límits i guanyant espai d’estada.

-El Saló. És una franja contínua de 18 m d’amplada que es pot plantar amb arbres i matolls sobre un paviment tou, desplaçant el bus als vials laterals, per reforçar el corredor ecològic Ciutadella – Montjuïc i per delimitar una seqüència d’espais d’activitats veïnals animades per entitats i equipaments pròxims.

-El Balcó. És un espai de vocació estàtica de 15 m d’amplada. Amb la incorporació de pèrgoles i guinguetes vegetals pot ser un lloc ombrejat de contemplació del port i del passeig de Colom. Acompanya els modes tous de desplaçament al llarg, vianants i bicicletes.

-Els vials del Passeig de Colom Es poden ampliar fins a 9 m i modificar-ne les rasants per facilitar l’accessibilitat transversal. Han d’acollir el carril bus, segregat; El carril bicicleta al Balcó, de límits clars i identificació clars, facilitant els girs cap a Ciutat Vella i els creuaments amb els vianants; L’aparcament en un sol sentit de circulació.

Simultàniament a la definició de les accions a curt i mitjà termini, s’ha d’avançar en el reconeixement i el potencial d’evolució de les condicions físiques, econòmiques i socials del teixit Mercè – Ample i en la clarificació amb el Port d’una visió urbana unitària basada en una dinàmica complexa d’estudi, diagnòstic prospectiu i concertació institucional.

Transversalitat és la paraula clau per a afrontar la renovació d’aquests espais, assegurar-ne l’accessibilitat i resoldre la continuïtat de tots els itineraris. Cal que aquesta transversalitat vingui suportada no només per la gestió i regulació semafòrica sinó que es concreti materialment en les alteracions topogràfiques del pla del sòl i en els paviments que en faciliten la continuïtat. La manipulació topogràfica per superposició és un dels principals instruments d’actuació.

S’ha de superar la idea d’una secció única extruïda a tot el llarg i introduir una nova escala d’alteració longitudinal marcada pel pla sobreposat que allarga la plaça Medinaceli i per les petites inflexions de cada un dels passos al dret dels carrers, fent més evident el trànsit per un espai singular entre monuments, en una visió al llarg de conjunt.

30

L’adició de verd, arbres i plantes enfiladisses, és l’altre gran recurs de projecte en la renovació del Moll de la Fusta. Ha de permetre qualificar l’espai i millorar-ne les condicions de confort introduint ombra i color. Els arbres caducifolis i les pèrgoles verdes accentuen la imatge del conjunt i en reforcen les diferències. La vegetació ajuda a conformar llocs d’estada amables que es perceben com a més calmats.

La continuïtat de l’eix verd entre la Ciutadella i Montjuïc estableix un corredor ecològic inscrit en el sistema d’espais de biodiversitat de Barcelona.

Les cinc accions, al Passeig de Colom Al Saló, sense autobusos, plantar arbres caducifolis desendreçats de port mitjà, sense desdibuixar les línies de palmeres i de fanals monumentals. Aquesta plantació, que canvia radicalment el caràcter i l’ús de l’espai, defineix tres recintes de límits imprecisos per a acollir activitats veïnals animades des dels equipaments pròxims emmarcats per les “places” de Medinaceli, Capitania, Colom i Correus. Els nous paviments, tous i permeables, que accentuen aquest rosari d’àmbits veïnals, s’adapten a les pendents transversals, diferents a cada pas, i a les ondulacions topogràfiques que asseguren la unitat urbana de la seqüència transversal del Passeig de Colom, entre la façana i la barana del Balcó. La modificació de l’amplada dels vials a banda i banda del Saló no n’altera la secció bàsica determinada per les dues fileres de palmeres.

Al Balcó, implantar umbracles vegetals, grans pèrgoles/ para-sol, malla de barres metàl·liques suport d’enfiladisses plantades a la jardinera de base que les estabilitza.

L’exuberància i la varietat de les plantacions, espècies, color, olor, qualifica l’espai, reforçant-ne l’escala i la tercera dimensió, i crea condicions d’ombra i frescor pròpies d’un lloc de contemplació. S’han de situar a sobre dels pilars de l’estructura de l’aparcament, formant grups irregulars que constitueixen un ritme propi compatible amb els trànsits de passeig. Les dobles cobertes de les antigues guinguetes, part d’aquest sistema lineal, assenyalen l’arribada dels futurs dos nous passos sobre la Ronda. La Gamba Mariscal es manté com a objecte d’art públic, porta d’accés al Balcó.

Per a millorar la protecció acústica del tràfic de la Ronda, es modifica la barana incorporant una pantalla i una jardinera que posen en valor la balustrada ceràmica.

i Balconada Als vials del Passeig incorporant el carril bus de cap a cap, en els dos sentits de circulació. Per això s’han de deslliurar dels usos induïts pel tràfic de turistes que en redueixen la capacitat i s’hi ha d’identificar espais per a les parades. El del costat port, direcció Correus, s’eleva fins al nivell del primer graó (+17 cm) a tot el llarg per facilitar l’adequació de les pendents dels passos transversals. Es pot aprofitar la necessària reposició de les vorades per a ampliar-lo 0,6 m i guanyar capacitat per a implantar un carril segregat de bus.

Això implica la substitució de les 21 palmeres existents entre els graons del Balcó per matolls o enfiladisses que poden aprofitar l’escossell reduït restant. L’ampliació de 0,6 m del vial costat ciutat, que manté la seva rasant actual, seria possible sense modificar la posició de la vorera ciutat del passeig. Els passos transversals proposats són compatibles amb l’amplada actual dels vials o amb la versió ampliada 0,6 m.

Al carril de bicicletes mantenint-lo on està, sobre la llosa de l’aparcament, ben delimitat per la vorada que el separa del Balcó i pels graons continus que resolen el desnivell amb el vial i constitueixen un espai de d’espera que acull accessos al pàrking i rampes adaptades dels itineraris transversals.

El paviment d’aquest vial ciclista ha de ser de base asfàltica contínua per assenyalar millor la seva condició de calçada de circulació. Els creuaments amb els trànsits transversals s’han de resoldre amb prioritat, topogràfica i material, per als vianants per evitar velocitats sense control i per a facilitar el gir de les bicicletes cap a la ciutat. Als extrems, el vial ciclista s’ha d’adaptar a les dimensions ajustades, compatible amb l’accés de vianants des de Correus i des de Colom, enganxat a les rampes de l’aparcament per a poder entroncar bé amb la xarxa ciclista de la ciutat.

La Plaça Medinaceli constitueix una de les “portes” del barri a l’espai portuari. Al Passeig de Colom, a tota l’amplada davant de la plaça, es superposa un gran pla de pendent contínua del 3% entre el nivell de la vorera i el punt més alt del Balcó a les antigues guinguetes, que culmina amb el nou pas sobre la Ronda d’accés directe a l’Esplanada del Moll de Bosch i Alsina. Aquest pla distorsiona els perfils longitudinals, que s’hi adapten, i defineix una alteració topogràfica que singularitza aquest punt del Passeig. La continuïtat de l’itinerari per a vianants des del Carrer Regomir, Decumanus dels romans, creua de dret el Saló i es desvia per accedir al Saló, que en aquest punt és més alt.

Complementa aquesta alteració que suavitza la duresa lineal del Passeig.

32

34

Fu .

Re Pl. .

+5,75 +5,15

+4,95

+4,90

+4,80

+6,20

+4,63

+4,30

BUS

+4,20

0,40 3,30

2,00 5,30

36

BALCÓ

1,80 Ordre VIV/561

8,40 9,00

0,20

17,50

0,60

SALÓ

9,00

8m

+4,00

SECCIÓ C/ DEL REGOMIR

+4,15

+4,20

+4,00

SECCIÓ C/ DE LA FUSTERIA

8,40

Ordre VIV/561

1,80

P03

4

+4,15

2

+3,90

Rasant alterada Elements alterats Reblert Excavació

Enfiladissa Arbrat

BUS

0

PROPOSTA SECCIONS C/ FUSTERIA, C/ REGOMIR I C/ PLATA

+4,50

A3 Escala 1:200

2017/12

ESTUDI DE MILLORA DE L'ACCESSIBILITAT I EL CONFORT DEL MOLL DE LA FUSTA

a r q u i t e c t e

Oriol CLOS

SECCIÓ C/ DE LA PLATA

2017-12-14 V.01

+3,90

DADES PLÀNOL

+4,10

EQUIP REDACTOR

+3,90

BUS

Francesc Pla Ferrer, Arq. Eva Serrats Luyts, Arq.

PROMOTOR

TÍTOL PROJECTE FASE PROJECTE

Foment de ciutat Ajuntament de Barcelona

Base topogràfica simplificada de referència esquemàtica

Av .

Bo .

+4,70

+4,80

8,40

0,20

9,00

+5,80

+5,75

1,80

3,25

1,80

1,70

carril bici

sortida pàrquing

graons

7,05 8% ≤ 10 m

0,40

1,50 Ordre VIV/561

BALCÓ

+4,80

+4,80

0,40

8,40 9,00

38

0,20

6% 11,63

2,5% 17,50

SALÓ

4

8m

Enfiladissa Arbrat

2017/12

9,00

9,00 1,80

SALÓ

+4,05

Ordre VIV/561

1,80

ESTUDI DE MILLORA DE L'ACCESSIBILITAT I EL CONFORT DEL MOLL DE LA FUSTA

Ordre VIV/561

+3,85

+3,85

SECCIÓ C/ D'AVINYÓ

P04

0,60 8,40

2

Rasant alterada Elements alterats Reblert Excavació

0,60

0

PROPOSTA SECCIONS C/ D'AVINYÓ I C/ D'EN BOLTRES

6% 17,50

A3 Escala 1:200

a r q u i t e c t e

Oriol CLOS

SECCIÓ C/ D'EN BOLTRES

DADES PLÀNOL

+3,80

EQUIP REDACTOR

+3,90

2017-12-14 V.01

Francesc Pla Ferrer, Arq. Eva Serrats Luyts, Arq.

BUS

8,40

PROMOTOR

TÍTOL PROJECTE FASE PROJECTE

Foment de ciutat Ajuntament de Barcelona

Base topogràfica simplificada de referència esquemàtica

Pa

Br Me . .

.

+5,53 +5,08 +4,85

+4,91

+4.63

+5,75 +5,40

+5,25

+4.85

BUS

+5,75 +5,28

+5,00

+5,05

+4,90

+4,80

1,80

40

3,25

1,80

1,70

carril bici

sortida pĂ rquing

graons

7% 8,55

0,40

8,40 9,00

0,20 1,80 Ordre VIV/561

6% 13,14 gual

0,60

3,5% 17,50

9,00

+3,95

+4,05

SECCIÓ C/ DE LOUIS BRAILLE

8,40

Ordre VIV/561

1,80

P05

BUS

4

8m

SECCIÓ PL/ DEL DUC DE MEDINACELI Rasant alterada Elements alterats Reblert Excavació

+4,35

2

+4,18

0

PROPOSTA SECCIONS C/ FUSTERIA, C/ REGOMIR I C/ PLATA

4,65

A3 Escala 1:200

Enfiladissa Arbrat

2017/12

ESTUDI DE MILLORA DE L'ACCESSIBILITAT I EL CONFORT DEL MOLL DE LA FUSTA

a r q u i t e c t e

Oriol CLOS

SECCIÓ C/ DEL PARC

2017-12-14 V.01

+4,15

DADES PLÀNOL

+4,15

EQUIP REDACTOR

+4,60

Francesc Pla Ferrer, Arq. Eva Serrats Luyts, Arq.

PROMOTOR

TÍTOL PROJECTE FASE PROJECTE

Foment de ciutat Ajuntament de Barcelona

Base topogràfica simplificada de referència esquemàtica

+6,70

+5,75

+5,40

+5,25

42

DADES PLÀNOL

P06

2017-12-14 V.01

0

2

A3 Escala 1:200

+4,35

4

8m

AXONOMETRIA DETALL PLAÇA DEL DUC DE MEDINACELI

2017/12

ESTUDI DE MILLORA DE L'ACCESSIBILITAT I EL CONFORT DEL MOLL DE LA FUSTA

a r q u i t e c t e

Oriol CLOS

Francesc Pla Ferrer, Arq. Eva Serrats Luyts, Arq.

D:\Dropbox (Leve_projects)\Carpeta del equipo Leve_projects\170512_Moll de la Fusta\2 Desenvolupament\Ximg\LOGO+DATOS.tif

PROMOTOR

+4,65

+4,20 EQUIP REDACTOR TÍTOL PROJECTE FASE PROJECTE

D:\Dropbox (Leve_projects)\Carpeta del equipo Leve_projects\170512_Moll de la Fusta\2 Desenvolupament\Ximg\foment-ciutat.png

Foment de ciutat Ajuntament de Barcelona

Base topogràfica simplificada de referència esquemàtica

+6,95

+6,39

+5,77 +5,75

+5,20 +5,15 +4,95

+5,10

44

P07

0

2

A3 Escala 1:200

4

8m

AXONOMETRIA DETALL CARRER DE BOLTRES

2017/12

ESTUDI DE MILLORA DE L'ACCESSIBILITAT I EL CONFORT DEL MOLL DE LA FUSTA

+3,90

DADES PLÀNOL

+4,05

2017-12-14 V.01

a r q u i t e c t e

Oriol CLOS

+5,10

+3,80 Francesc Pla Ferrer, Arq. Eva Serrats Luyts, Arq.

PROMOTOR

EQUIP REDACTOR TÍTOL PROJECTE FASE PROJECTE

Foment de ciutat Ajuntament de Barcelona

Base topogràfica simplificada de referència esquemàtica

+5,46

+4,63

+5,30 +4,60

+4,57

+4,45

+4,40

46

P08

0

2

4

8m

AXONOMETRIA DETALL CARRER DE REGOMIR

+3,80

A3 Escala 1:200

+3,90

DADES PLÀNOL

+4,00

2017-12-14 V.01

+4,50

+4,00

2017/12

ESTUDI DE MILLORA DE L'ACCESSIBILITAT I EL CONFORT DEL MOLL DE LA FUSTA

a r q u i t e c t e

Oriol CLOS

Francesc Pla Ferrer, Arq. Eva Serrats Luyts, Arq.

PROMOTOR

EQUIP REDACTOR TÍTOL PROJECTE FASE PROJECTE

Foment de ciutat Ajuntament de Barcelona

Base topogràfica simplificada de referència esquemàtica

Autors Oriol Clos Francesc Pla Eva Serrats Desembre 2017