ENRIC MORERA i el seu món

i el seu mรณn Can Rocamora-Museus de Sitges 14 juliol - 1 novembre 2015 Can Rocamora - C/ Fonollar s/n (Racรณ de la Calma), Sitges 14 juliol - 30 setembre: Dimarts a diumenge de 10 a 20h.

1 octubre - 1 novembre: Dimarts a diumenge de 10 a 19h.

i el seu món

“Cada dia som més i amb més fe i més ben armats per combatre per l’art i per la pàtria. Ja saps que l’Art és la nostra pàtria gran i Catalunya la nostra pàtria petita.

Petita ara però que en idea la concebim tan gran com l’altra quan a ella li entregui tota l’ànima. Ja ho veus, ja somiem, però somiem coses grans, belles, què millor que això!”

i el seu món

De l’Argentina a Brusel·les El 1866 Enric Morera es trasllada a l’Argentina, on rep la primera formació musical. El 1880 viatja a Barcelona, on fa coneixença d’Isaac Albèniz i estudia amb els mestres Felip Pedrell, Ernesto Cioffi i Carles G. Vidiella. El 1885 cursa estudis a Brussel·les amb el professor Felip Fiévez, fa amistat amb els músics Paul Gilson i F. A. Gevaert, posa música a poemes de Paul Verlaine i escriu Sonata per a violí, dedicada a Eugène Isaÿe. A Bèlgica entra en contacte amb la música més avançada del moment i esdevindrà el seu introductor a Catalunya.

La irrupció modernista De retorn a Barcelona (1890), Morera irromp com a capdavanter del Modernisme musical i debuta com a compositor.

Defensa l’estètica wagneriana, introdueix la música de César Franck i del corrent francobelga, recupera la música popular catalana i dignifica el cant coral, amb la fundació de la Societat Catalunya Nova (1895).

Amic de Santiago Rusiñol, participa en la Segona i en la Quarta Festa Modernista, organitza concerts simbolistes al Cau Ferrat i musica algunes de les obres més emblemàtiques de l’artista, com Oracions, L’alegria que passa, Cigales i formigues o La nit de l’amor.

La plenitud musical Morera viu la música amb una total entrega i plenitud. La seva producció comprèn gairebé tots els gèneres. Entre ells destaca la música escènica, les cançons per a cor i les sardanes corals i per a cobla. Com a arranjador, té especial rellevància l’harmonització de cançons populars catalanes per a cor.

En l’àmbit de la música escènica, constitueix l’alternativa lírica catalana a la sarsuela amb la creació del Teatre Líric Català al Teatre Tivoli i les estrenes als Espectacles Audicions Graner i al Liceu. A partir de 1905, composa també cançons i un bon nombre de sardanes; la primera, Enyorança, escrita durant una breu estada a Madrid, i en segueixen moltes altres que li atorguen una gran popularitat. Per esquivar dificultats econòmiques, marxa a l’Argentina el 1909, on li encarreguen l’Himne del Centenari de la República.

Pedagog i mestre Quan retorna a Barcelona (1911), se li dedica un gran homenatge. Nomenat professor i sotsdirector de l’Escola Municipal de Música, tindrà com a deixebles a Jaume Pahissa i Xavier Montsalvatge, entre altres. Cap a finals de la primera dècada de segle XX, l’èxit que no obté amb l’obra lírica l’assoleix amb les obres corals i les sardanes. Continua amb la seva producció simfònica i de cançons amb lletres dels poetes més coneguts. El 1936 escriu l’autobiografia Moments viscuts; el mateix any se li ret homenatge en la Institució del Teatre de la Generalitat de Catalunya.

i el seu mรณn

i el seu món

El 1866 Enric Morera es trasllada a l’Argentina, on rep la primera formació musical. El 1880 viatja a Barcelona, on fa coneixença d’Isaac Albèniz i estudia amb els mestres Felip Pedrell, Ernesto Cioffi i Carles G. Vidiella. El 1885 cursa estudis a Brussel·les amb el professor Felip Fiévez, fa amistat amb els músics Paul Gilson i F. A. Gevaert, posa música a poemes de Paul Verlaine i escriu Sonata per a violí, dedicada a Eugène Ysaÿe. A Bèlgica entra en contacte amb la música més avançada del moment i esdevindrà el seu introductor a Catalunya.

i el seu món

EXPOSICIÓ ENRIC MORERA Imatges de l’exposició

i el seu mรณn

i el seu món

i el seu món Els amics: poetes i músics A.Bignotti Avel·lí Artís Adrià Gual Francisco X. Garriga Joaquim Benaprès Antoni Bori i Fontestà G. Capparozzo Pedro Calderón de la Barca M. Casanovas Pompeu Crehuet Trinitat Catasús Joan Maragall Manuel Gálvez A.Guislanzani G. Violet Joan Llongueras Víctor Gabibondo G. Mantua Ignasi Iglesias Brull Josep M. López-Picó Manuel López Waigel J. Llopart Àngel Guimerà J. Llonch Lluís Masriera Jaume Orpinell Artur Masriera Puigdollers Nonell Eduard Marquina Apel·les Mestres Jaume Massó i Torrents GTrinitat Monegal E. Nieto de Molina Julio Picarel Carlos Ortiz Salvador Perarnau H. de Mendouça Juli Vallmitjana Rafael Nogueras i Oller E. Nieto de Molina A.D. Orriols RLluís Planas Taverne NJosep Sebastià Pons A. Pérez Herrero T. Raurell J. Vives i Miret Francesc Pujols J. Ribera Rovira Joan Ruiz i Porta Santiago Rusiñol Lorenzo Stecchetti Josep M. de Sagarra William Shakespeare Luis de Zulueta Eusebio Sierra Jaume Terri Ambrosi Carrión Josep Carner Carlos F. Shaw Subirana Paul Verlaine J. Pujol i Brull Jacint Verdaguer Xavier Viura Caterina Cecilia Van Rees C. Capdevila Recasens Emili Guanyabens Josep M. Jordà R. Folch i Capdevila Carles Grandó Frederic Solé / Frederic Víctor Balaguer Rita Benaprès

i el seu món

LA FADA

De retorn a Barcelona (1890), Morera irromp com a capdavanter del Modernisme musical i debuta com a compositor. Defensa l’estètica wagneriana, introdueix la música de César Franck i del corrent francobelga, recupera la música popular catalana i dignifica el cant coral, amb la fundació de la Societat Catalunya Nova (1895).

Amic de Santiago Rusiñol, participa en la Segona i en la Quarta Festa Modernista, organitza concerts simbolistes al Cau Ferrat i musica algunes de les obres més emblemàtiques de l’artista, com Oracions, L’alegria que passa, Cigales i formigues o La nit de l’amor.

ORACIONS

CANÇONS

L’ALEGRIA QUE PASSA

VARIS

i el seu món

Santiago Rusiñol L'Alegria que passa Barcelona, Tipografia L’Avenç, 1898 Litografia Museu del Cau Ferrat (Sitges)

i el seu mรณn

i el seu món

“Cada dia som més i amb més fe i més ben armats per combatre per l’art i per la pàtria. Ja saps que l’Art és la nostra pàtria gran i Catalunya la nostra pàtria petita. Petita ara però que en idea la concebim tan gran com l’altra quan a ella li entregui tota l’ànima. Ja ho veus, ja somiem, però somiem coses grans, belles, què millor que això!”

Enric Morera a Isaac Albéniz, 24 de juny de 1895.

i el seu món

Morera viu la música amb una total entrega i plenitud. La seva producció comprèn gairebé tots els gèneres. Entre ells destaca la música escènica, les cançons per a cor i les sardanes corals i per a cobla. Com a arranjador, té especial rellevància l’harmonització de cançons populars catalanes per a cor.

En l’àmbit de la música escènica, constitueix l’alternativa lírica catalana a la sarsuela amb la creació del Teatre Líric Català al Teatre Tivoli i les estrenes als Espectacles Audicions Graner i al Liceu. A partir de 1905, composa també cançons i un bon nombre de sardanes; la primera, Enyorança, escrita durant una breu estada a Madrid, i en segueixen moltes altres que li atorguen una gran popularitat. Per esquivar dificultats econòmiques, marxa a l’Argentina el 1909, on li encarreguen l’Himne del Centenari de la República.

i el seu mรณn

i el seu món

Morera viu la música amb una total entrega i plenitud. La seva producció comprèn gairebé tots els gèneres. Entre ells destaca la música escènica, les cançons per a cor i les sardanes corals i per a cobla. Com a arranjador, té especial rellevància l’harmonització de cançons populars catalanes per a cor.

En l’àmbit de la música escènica, constitueix l’alternativa lírica catalana a la sarsuela amb la creació del Teatre Líric Català al Teatre Tivoli i les estrenes als Espectacles Audicions Graner i al Liceu. A partir de 1905, composa també cançons i un bon nombre de sardanes; la primera, Enyorança, escrita durant una breu estada a Madrid, i en segueixen moltes altres que li atorguen una gran popularitat. Per esquivar dificultats econòmiques, marxa a l’Argentina el 1909, on li encarreguen l’Himne del Centenari de la República.

i el seu mรณn

i el seu mรณn

Can Rocamora-Museus de Sitges 14 juliol - 1 novembre 2015 Can Rocamora - C/ Fonollar s/n (Racรณ de la Calma), Sitges