Revista Lestonnac l'Ensenyança de Tarragona

Lestonnac L’Ensenyança

COMPANYIA DE MARIA

juny/20

Índex

E ditorial

Editorial

i celebracions 4 Festes L’Eucaristia d’inici de curs La Castanyada La Presentació Nadal English Culture Week Dia de la Pau Carnaval Sant Jordi Santa Joana

Com cada curs ens toca escriure l´editorial de la

No ens oblidem als alumnes de 2n BAT perquè

revista però aquest any es fa molt més complicat

amb la seva valentia, fortalesa i dedicació han

que altres anys.

sabut adaptar-se a aquestes noves circumstàncies i preparar-se per un dels moments més importants

L´any va començar engrescador i amb moltes

de la seva vida, l´examen de les PAU.

novetats pedagògiques importants a la nostra escola però això ha canviat amb els mesos que han

Als pares ens ha tocat multiplicar-nos més de

tocat viure a final de curs i a una situació que no

l’habitual entre la feina i els fills, però hem pogut

estem acostumats. D´un dia per l´altre vam haver

gaudir-los més que mai i impregnar-nos de l’energia

de tancar-nos a casa amb molts interrogants i amb

que ens han trasmès.

un futur incert. Tota la nostra casuística familiar,

14 Premis i reconeixements Concursos Lestonnac Concursos Externs

LESTONNAC - L’ENSENYANÇA

social, escolar i de treball donava un gir de 180

No voldríem tancar aquesta editorial sense agrair a

graus. Aquesta situació, però, ens ha de servir per

l’escola i a la comunitat educativa tots els esforços

ampliar els horitzons d’aprenentatge de tots els

i acompanyament tant acadèmic com personal

que formem part de la família de Lestonnac.

que han realitzat als nostres fills i a les famílies.

Sempre tenint una de les millors respostes davant

COMPANYIA DE MARIA www.lestonnactarragona.org

Començant

secretaria@lestonnactarragona.org

Tarragona 43003

18

Tel.: 977 232 519 Fax: 977 238 130

Edita AMPA Col·legi LESTONNAC - L’ENSENYANÇA COMPANYIA DE MARIA

Activitats del col·legi Lestonnac Tgn Report Lliga de Debat Grups Lestonnac Club de lectura Meteonnac Piscina P5 Coral EduLabs Programa TEI Contes i Relats Viatges finals d’etapa Marxa de la Solidaritat Campanya donació sang FISC Noves instal·lacions

Comissió de la revista

Composició - Disseny - Impressió

Aquesta revista està publicada amb una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercialSenseObraDerivada 4.0 Llicència Internacional.

Lestonnac

No es permet l’ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.

2

La llicència completa es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca

els

nostres

de moments d´incertesa i desconfiança.

forma que han encarat aquesta situació nova per

Desde l’AMPA, també ha estat complicat perquè

ells. Carregats d’energia com estan, han sabut

ens hauria agradat fer moltes coses per totes les

canalitzar-la cap a altres vies, alternant la diversió

famílies i ens hem quedat a mitges. Volem agrair

tancats amb totes les tasques que han hagut de

a tothom el suport i la comprensió que s´ha tingut.

complir per seguir amb el seu aprenentatge. Els vídeos realitzats per l´escola amb el bonic riure dels

No ens cansarem de donar les gràcies a totes les

nostres petits omplia de joia les nostres cases.

persones que formeu part de la nostra escola.

De cop i volta, els nostres alumnes més grans han

Desitgem un bon estiu a tothom i que el curs vinent

realitzat el seu aprenentatge virtualment, endinsant-se

ens retrobem amb la màxima normalitat desitjada.

de manera totalment positiva a l´entorn de les noves tecnologies. Xerrant i disfrutant dels seus companys virtualment. Potser, no han pogut continuar amb els

Junta Directiva AMPA Lestonnac-L’Ensenyança

continguts educatius que els tocava aquest curs, però

Sílvia Argilaga Teresa March

petits,

protagonistes ens han sorprès a tots amb la

(4t ESO i 2n Bat)

ampalestonnac@tinet.org www.ampalestonnac.net

més

han madurat i valorat aquelles petites coses que no

35

AMPA Escacs Sortida Trencanous Dansa Gegants Karate Percussió Patinatge en línia Sortida Mago Pop Bàsquet

donaven importància abans d´aquesta situació. Veient la importància d´aquella conversa entre classe i classe amb els amics, les converses amb els professors de tu a tu i aquells somriures en el moment adequat.

48 Els grups classe La Llar Educació Infantil Educació Primària ESO Batxillerat Orles (4t ESO i 2n BAT) Comiat

Lestonnac

C/ Arc de Sant Llorenç núm. 2

pels

3

L’Eucaristia d’inici de curs El dia 20 de setembre els alumnes d’ESO i Batxillerat ens vam reunir al pati per compartir l’Eucaristia d’inici de curs. És un moment molt bonic, estem il·lusionats per totes les coses noves que aprendrem i viurem al costat dels nostres companys i professors. És el moment d’oferir els nostres desitjos i demanar que tot vagi bé. El grup de música va acompanyar la celebració

La Castanyada

Lestonnac

El dijous 31 d’octubre vam omplir el col·legi de castanyes, panellets i cançons ben divertides per celebrar el dia de la castanyada. Els nens i nenes d’infantil i cicle inicial vam fer panellets, amb l’ajuda dels professors i professores, estaven boníssims! A la tarda vam rebre la visita de les castanyeres i vam sortir al pati per gaudir d’aquesta festa tan nostrada. Bona castanyada!

Lestonnac

Festes i celebracions

que es va acabar entonant la cançó de Santa Joana.

4

5

La Presentació El dijous 21 de novembre vam viure un dia especial, la festa de la Presentació. Els alumnes més grans, d’ESO i Batxillerat, van anar a la catedral per celebrar la missa i van poder assistir a diverses xerrades vinculades amb valors treballats al col·legi. Els alumnes de primària, van fer jocs i tallers enriquidors i alhora molt entretinguts.

Els alumnes d’infantil van fer una ofrena de flors i cançons a la mare de Déu. Totes aquestes activitats es van arrodonir amb la coca i xocolata de l’AMPA.

Nadal Tal com diu la cançó el desembre ens acosta el Nadal i al col·legi vivim uns dies ben especials. Aquest any hem fet les representacions dels nens de la llar, ens ha donat la benvinguda el pessebre de l’entrada realitzat pels alumnes d’ESO i Batxillerat, ens han visitat els patges dels Reis Mags per recollir les cartes i hem celebrat l’inici del Nadal amb l’Eucaristia a l’església del col·legi. Uns dies plens de màgia i molta activitat!

Lestonnac

Lestonnac

Festes i celebracions

Vam viure un gran dia!

6

7

Nadal

English Culture Week

Lestonnac

Lestonnac

Festes i celebracions

English culture week has arrived at its sixth year! The younger students had workshops, chants, songs and a escape room while older students had informative chats and other activities like playing rugby with real players. English was always present as the language of communication, and at the same time students were able to learn about topics related to the culture of English speaking.

8

9

Dia de la Pau El dijous 30 de gener vam celebrar el DIA ESCOLAR DE LA PAU I LA NO VIOLÈNCIA. Tots els alumnes vam acudir al pati del col·legi per llegir conjuntament el manifest.

“La no violència és la qualitat del cor.”

El Carnaval El divendres 21 de febrer els alumnes de la Llar, Educació Infantil i Educació Primària van celebrar el carnaval. Les disfresses confeccionades pels propis alumnes, mestres i mares i pares van engalanar els carrers de la Part Alta

omplint-los de rialles, colors i música. Una xaranga va acompanyar els assistents que van gaudir d’una tarda ben divertida. Els alumnes més grans s’ho van passar molt bé al Parc del Miracle i a la platja de l’Arrabassada.

Lestonnac

Lestonnac

Festes i celebracions

(Mahatma Gandhi)

10

11

Sant Jordi

El divendres, 15 de maig, vam celebrar la festa de Santa Joana de maner virtual i conjunta amb tots els col·legis de la Companyia de Maria d’Espanya. Vam compatir una celebració i una eucaristia, vam fer tallers, trívials, gimcanes, escape room... tot de manera virtual i molt entretinguda. En aquesta festa vam tenir ben presents els tres símbols de la Companyia de Maria, i van tenir més sentit que mai ja que els vam trobar en molts exemples representatius de la nostra societat.

Lestonnac

Lestonnac

Festes i celebracions

Aquest curs ha sigut un Sant Jordi ben diferent, sense passejades per la Rambla i sense paradetes de flors i llibres. Però per tal de fer una mica especial el dia i donar suport als treballadors dels centres sanitaris, malalts i a les famílies, des de l’escola vàrem omplir de roses virtuals els hospitals de la ciutat de Tarragona i les xarxes socials. Vam viure un Sant Jordi #NingúSenseRosa #LestonnacAmbTu.

Santa Joana

12

13

Premis i Reconeixements - 2019/2020

Premis i Reconeixements - 2019/2020

Concursos Lestonnac

Premis i Participacions en Concursos Externs

Concurs Fotogràfic

Premi Narrativa Curta Port de Tarragona L’Anna Pallejà Franquet, alumna de 2n d’ESO, ha estat la guanyadora del 1r premi de la 7a edició del concurs de Narrativa Curta del Port de Tarragona.

5è EP - 6è EP

1r Classificat: “Simetries” (Gemma Iglesias)

2n Classificat: “Reflexos geomètrics” (Mario)

En aquest premi de Narrativa Curta Port de Tarragona, organitzat conjuntament amb els Serveis Territorials d’Educació de la Generalitat de Catalunya, s’han presentat més de 40 treballs.

1r-2n ESO 1r Classificat: “Cercles dins de cercles” (Iris Gubert)

2n Classificat: “Fractals” (Solenn Hillion)

3r-4t ESO 1r Classificat: “Òptica simètrica” (Laura Vilar) 2n Classificat: “ [(a·b)·4] ·10=x“ (Zhi Xi Emy Lin Jin)

2n Classificat: “Espiral lluminós” (Alba Puente)

Premi P3 – Museu Art Modern de Tarragona

Concurs de Pessebres

El col·legi Lestonnac, gràcies als alumnes de P3 del curs 2018-2019, ha estat seleccionat aquest curs 2019-2020 al concurs Ets un artista... i exposes al MAMT per il·lustrar un mes del Calendari 2020 amb l’obra Mmmmmm, què bo!

El dissabte 30 de novembre al Museu d’Art de Tarragona els alumnes van rebre el premi, els van donar un diploma i un exemplar del calendari.

Aquest curs 2019-2020 el pessebre del col·legi ha participat al 91è concurs de pessebres organitzat per l’associació pessebrista de Tarragona. El nostre pessebre ha obtingut el 2n premi d’entre un total de 17 participants.

Enhorabona!

Matecursa

Primer cicle d’ESO

1r Classificat: Aran Figuerola Bonet de 2n ESO B

2n Classificat: Álex Lázaro Pérez de 2n ESO A Segon cicle d’ESO

1r Classificat: Edgar Garcia Cabezas 3r ESO B

2n Classificat: Octavi Saladié Mas 4t ESO A

Lestonnac

Moltes felicitats a l’Anna per aquest premi !

1r-2n BAT 1r Classificat: “Tristesa d’un núvol de punts”

(Aina Sentís)

14

El jurat ha estat format per representants del Port de Tarragona i dels Serveis Territorials del Departament d’Educació.

Batxillerat

1r Classificat: Àngel Masip Campabadal 1r B

2n Classificat: Adrià Galià Mas 1r B

Olímpiada de Biologia de Catalunya Alumnes de 2n de Batxillerat del col·legi han participat aquest curs a l’Olimpíada de Biologia de Catalunya. L’alumna Júlia Estrada Thöne ha quedat classificada en 3a posició en aquestes olimpíades a la seu de Tarragona de la universitat Rovira i Virgili. Moltes felicitats!

Concurs Bíblic de Catalunya Els alumnes, Arnau Ustrell de 4t de Primària i Clàudia de Ezquerra de 5è de Primària, han estat premiats al Concurs Bíblic de Dibuix.

A la vegada el nostre col·legi ha estat premiat amb el 1r premi a la categoria de Premis per Escoles.

Moltes felicitats a l’Arnau, a la Claudia i a la resta de participants de 4t i 5è de primària del nostre col·legi.

Lestonnac

Premis i Reconeixements

El seu objectiu és promoure l’ús literari del català als col·legis, instituts i centres de Formació Professional del Camp de Tarragona mantenint la voluntat

d’incentivar els joves, en aspectes com la llengua catalana, la imaginació i l’interès pels temes marítims i portuaris.

Tots els treballs, dirigits a un públic jove d’entre 12 i 19 anys, havien de tractar sobre temes portuaris o marítims preferentment del litoral tarragoní.

15

Els nostres guanyadors del Audi Creativity Challenge ja han fet realitat el seu projecte. Els alumnes Gabriel Lettenstrom, Anna Navarro Bulló i Tzaitel Virgili Banús de 2n de Batxillerat, creadors de la plataforma online Welink, i tutoritzats pel Joan Pelejà, han vist com s’ha fet realitat el seu somni.

Welink ha aparegut en un moment en que les persones necessiten més ajuda que mai degut a la situació imposada per la COVID-19. A través del voluntariat la plataforma permet posar en contacte a persones que necessiten ajuda amb voluntaris disposats a ajudar.

First Lego League

Premis i Reconeixements

El dissabte 8 de febrer de 2020, l’equip del nostre centre Legonnac, va participar al concurs First Lego League, celebrat al Tecnoparc de Reus, on van aconseguir el 1r premi al millor disseny de robot.

Un matí de treball col·laboratiu, programació i innovació. Moltes felicitats a totes i tots!

Concurs de Contes de Pilarín Bayés El conte escrit pels nens i nenes de 2n A d’Educació Primària i presentat al Concurs de contes Pilarín Bayés ha estat guardonat. El conte porta per títol: “La diversitat del món de les cèl·lules” i es publicarà juntament amb els altres 19 contes guardonats en un llibre il·lustrat per la mateixa Pilarín Bayés. Moltes felicitats!

Premi de Recerca Trencadís La nostra exalumna, Alexandra Rion, ha guanyat el Premi de Recerca Trencadís amb el seu treball del curs passat 2018-2019 “L’agonia d’una arquitectura nascuda per curar. El preventori de la Savinosa de Tarragona”, tutoritzat per la professora Eva Brull.

Lestonnac

L’assaig descriu la malaltia i l’evolució de la tuberculosi; els sanatoris i els preventoris a Europa així com la història de la Savinosa de Tarragona, des dels seus orígens. També descriu tots els projectes que s’han succeït durant els darrers quaranta anys.

16

Welink ja és una Realitat!

El Premi de Recerca Trencadís és una iniciativa dirigida als alumnes de tots els centres d’educació secundària del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

L’estiu passat, l’equip MELIUS, format pels tres alumnes, va viure una gran experiència americana durant tres setmanes a Silicon Valley. Durant aquest temps van poder mostrar la seva aplicació Welink a diferents empreses, així com créixer en aspectes com emprenedoria, expressió oral o mindfulness. Van tenir l’oportunitat de reunir-se i compartir idees amb empreses com Google, Netflix o Twitter, a més de conèixer llocs emblemàtics del país. Enhorabona per la feina ben feta!

Finalistes al Concurs International Groupe Renault Your Ideas Your Initiatives 2020

L’alumne Miquel Rodríguez de 2n de Batxillerat Internacional i els alumnes Emma Ral, Pau Amigó, Pau Pere Ginebra, Alicia Basora i Daniil Tikhomirov de 1r de Batxillerat Internacional han quedat finalistes al concurs d’àmbit internacional organitzat per Groupe Renault.

Aquest any s’han presentat 55 projectes, en 16 països diferents, i hi han participat un total de 781 estudiants, amb la idea de sensibilitzar als conductors, ciclistes i peatons sobre un comportament segur i sostenible.

Els alumnes del nostre col·legi han presentat el projecte “Healthy paths” (Rutes saludables) que té com a objectiu facilitar i promoure el moviment a peu cap a l’escola. Es vol potencionar que l’alumnat vagi caminant cap al col·legi creant uns punts de confiança, centres col·laboradors, situats en les rutes saludables que ajudarien en el cas de necessitat.

El projecte vol posar de manifest els múltiples beneficis en termes de salut, relacions interpersonals i reducció de la contaminació, evidenciant que la lluita contra el canvi climàtic no té perquè significar l’adopció d’hàbits menys atractius, sinó que també pot ser l’oportunitat ideal per cuidar-nos més i viure de forma més saludable.

Moltes felicitats a totes i tots!

Premi de Recerca Consell Social de la URV La nostra exalumna, Laia Garcia, ha rebut el premi Consell Social de la URV pel treball de recerca presentat el curs passat 2018-2019 “Funcionen els remeis de l’àvia?” sobre els antibiòtics naturals, tutoritzat per la professora Meritxell Navarrete.

Durant l’acte de lliurament dels guardons, fet al teatre Bartrina de Reus, La Laia, al igual que tots els premiats, va fer una exposició de tres minuts dels principals resultats del seu treball.

Enhorabona, Laia!

Lestonnac

Premis i Participacions en Concursos Externs (continuació)

17

Club de lectura

Lestonnac Tgn Report Lestonnac de Tarragona inaugura oficialment la seva revista, amb una trentena de joves periodistes Lestonnac L’ensenyança de Tarragona ja ha inaugurat oficialment la seva primera revista digital!

Pels qui encara no ens coneixeu, us avancem que som una redacció molt divertida, entregada, engrescada i nombrosa -som una trentena de joves periodistes des dels 12 als 18 anys- que treballa colze a colze unida i especialitzada en quatre seccions que narren el món que ens envolta: Ciència, Vida, Cultura i Esports.

Aquest passat dijous dia 30 de gener hem inaugurat Lestonnac TGN Report, en què hi participem alumnes de tots el cursos de Secundària i Batxillerat, voluntàriament i des de llavors ja de forma oficial.

Lliga de debat Els dies 26 i 27 de febrer la Xarxa Vives d’Universitats va organitzar la fase local de Tarragona de la Lliga de Debat.

Els alumnes Óscar Marín, Alèxia Piñol, Àstrid Sánchez, Irene Rodríguez i Ana Navarro van representar la nostra escola.

Després dels dos magnífics debats del dia 26, van poder accedir a la final del dia 27, on van ser derrotats per centèssimes de punt davant dels guanyadors absoluts de l’edició anterior.

Tot i la tristesa per perdre, l’experiència va ser extraordinària i posa en valor la feina dels nostres alumnes.

8è Aniversari del Lestoclub de Lectura Molts són els qui es pregunten si encara existeixen els clubs de lectura. I d’altres també es qüestionen en què consisteix aquesta activitat ben bé. Així doncs, en aquest diari, a Lestonnac TGN Report, us explicarem de què tracta el club de lectura del Col·legi Lestonnac-L’Ensenyança de Tarragona.

Un espai pels més lectors El club de lectura del Col·legi és el club més antic d’aquesta escola, on des de ja fa 8 anys hi participen alumnes des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat.

Del Lestoclub de Lectura se’n fa càrrec la Maribel Calle, cap d’estudis del Col·legi, coordinadora d’aquesta revista i gran amant dels llibres. Tal i com s’indica en el nom, s’intenta aconseguir que la majoria d’iniciats o experts en l’apassionant món de la lectura trobi un lloc on ser ell mateix.

Grups Lestonnac Un any més els Grups Lestonnac han realitzat la seva activitat a l’escola. Tots els divendres de 17:00 a 18:00 els membres de Grups hem compartit grans estones i moments.

Tot i haver estat un any diferent, que no ens ha permès realitzar la sortida de final de curs que teníem preparada, hem fet activitats molt divertides.

Els nens i nenes han mostrat el seu talent fent teatre, cantant... al Got Talent de Grups Lestonnac, hem realitzat activitats de coneixença i d’interioritat, hem celebrat la presentació de Maria i el Carnaval...

Lestonnac

Us esperem l’any que ve a Grups Lestonnac Tarragona!

18

El club es reuneix cada 15 dies, els dimecres al migdia, i està situat a la biblioteca de l’escola, amb una bonica vista de la Catedral de la nostra ciutat, permetent-los somiar i perdre’s dins de cada novel·la.

Amb l’ajut de la Maribel, aconsegueixen llegir els llibres clàssics que potser en altres ocasions no llegirien. I així, són capaços d’analitzar el millor i el més fosc del que s’amaga darrera de cada gran novel·la, analitzant la biografia de l’escriptor/a abans d’endinsar-se al llibre, podent comparar les similituds de la seva vida i la dels seus personatges.

La lectura dels nois de la pròxima generació Aquest club, des del seu origen fins ara, ha tingut una gran motivació: propiciar la lectura dels clàssics -com hem esmentat anteriorment- per part dels més joves, la futura generació lecturista.

Entre altres coses, aquests tipus de club uneix molt als joves d’un col·legi, ja que troben un espai comú on compartir les

seves aficions. I és que, en aquests temps en què els nois i noies del segle XXI estan tan pendents de les xarxes socials, és molt important que algú els motivi a continuar llegint llibres i, en definitiva, a continuar somiant.

En aquest Club es fan un seguit de sortides cada any. Les excursions són a llocs culturals, on s’expliquen algunes curiositats. Per exemple, l’última sortida va ser a Barcelona i van visitar el Museu Marítim de la ciutat. Van veure alguns llibres, entre ells alguns incunables, i també van navegar en una galera pirata.

Mateixa activitat, però diferents alumnes. Com afecta?

Com ja heu vist, no tan sols accedeixen a aquest taller els alumnes de Secundària. Alguns dels alumnes que cursen el Batxillerat també s’hi afegeixen.

“Sin bibliotecas, ¿qué tenemos? Ni pasado, ni futuro” frase de Ray Bradbury Definida pels mateixos alumnes com “una activitat profitosa”, els interessats en aquesta activitat accedeixen a l’aula per treballar, a diferència dels estudiants de Secundària, els llibres de lectura obligatòria que han de llegir al llarg del curs.

El canvi de metodologia és degut, majoritàriament, a les exigències d’aquests dos cursos posteriors, en què els alumnes experimenten un fort canvi pel que fa a les temàtiques a cada matèria i, per aquest motiu, la dirigent d’aquesta activitat intenta “alleugerir” i “aprofitar aquestes estones” per “descarregar” part de la feina als alumnes i que, així, aconsegueixin més temps per centrar els seus esforços per superar l’etapa.

En canvi, la sortida final que realitzen els alumnes de Secundària també la poden fer els alumnes de Batxillerat.

Fan la mateixa activitat pel seu amor a la lectura.

Lestonnac

Activitats del col·legi

https://lestonnactgn.junior-report.media/

19

Coral Iniciar un nou curs i començar també un nou curs amb la coral... Ja és octubre, els cantaires són al pati esperant que es faci l’hora per pujar a la classe on assajarem, mirant-se els uns als altres i reconeixent cares del curs passat encara que no siguin de la mateixa classe i cares noves que s’apunten per primer cop, sense saber potser què farem a part de cantar.

Meteonnac

Activitats del col·legi

Durant el període de confinament des de l’escola s’ha impulsat el projecte del Meteonnac. Aquest projecte s’ha basat en el recull de dades meteorològiques i en la predicció del temps a partir de l’estació de la qual disposem al centre.

Els alumnes de totes les etapes han participat aportant les seves imatges. Aquest projecte ha tingut una gran rebuda a través de les xarxes.

Piscina P5 Aquest curs 2019-2020 els alumnes de p5 d’Educació Infantil, han pogut seguir gaudint de l’activitat de natació dins de l’àrea “Descoberta d’un mateix i dels altres” ofertada pel Patronat Municipal d’Esports. La finalitat és descobrir el medi aquàtic a la vegada que aprenen a nedar, per tal de complementar i ampliar objectius com la gestió de les emocions, el joc, el moviment, l’autonomia personal...

Aquest projecte ha estat impulsat pel professor de socials, l’Héctor Calvo i ha rebut ajuda de la Maribel Calle en la difusió a través de xarxes socials i del Guillem Anguera en l’edició de la música.

Explicar com anirà el curs i començar a preparar la veu, amb exercicis, estiraments, repeticions, amb sons de sirenes, d’aigua, fent forts i fluixos i aprenent a escoltar, a col·locar-se, a mirar les mans que ens diran com hem de fer les cançons.

I així repassem cançons ja apreses i altres de noves amb les vistes posades a les visites que farem a la residència de Les alzines i de la Mercè, on any rere any ens esperen amb il·lusió, la mateixa que tenim nosaltres per anar i compartir amb ells el nostre petit concert.

Ens emportarem tots els grups, els petits, que encara estan aprenent a ser coral, el grup de primària que ja va una mica més segur perquè molts dels cantaires fa temps que formen part de la coral, i el grup de secundària, les grans, que aquest any ja compten també amb una alumna a Batxillerat, que van segures, que fan cançons “molt difícils” com diuen els petits, i que no els hi fa por ser poques.

I participarem a la missa de Nadal del col·legi, on farem una petita actuació i on ens trobarem més de 100 alumnes entre coral i músics.

Arribarem de les vacances de Nadal donant la benvinguda a nous cantaires, pensant ja en quines cançons farem, en les trobades del maig, el concert de final de curs, repassant les que volen tornar a cantar, fent-ne de noves. Algunes s’aprenen de pressa, d’altres, costen més, però cada dilluns i dijous segons el grup que toqui cantem. Cada cop millor. Cada cop som més coral.

Enguany, però, no ho hem pogut fer tot.

Ens han quedat coses al calaix però no passa res, ho farem el curs vinent.

Aprofitarem que la coral celebrarà els 15 anys i encara la farem més grossa.

I cantarem, cantarem molt. Perquè qui canta, els seus mals espanta.

20

Dolors Melià Montserrat Cortés

Lestonnac

Lestonnac

Tornarem a assajar i a preparar les nostres cançons. Amb més ganes. Ens tornarem a retrobar amb els nostres cantaires i les cançons i abraçades que no han pogut ser les farem llavors. Segur. Bon estiu.

21

EduLabs

Programa TEI

Aquest curs hem continuat amb les EduLabs. Hem pres consciència de la importància de cuidar el nostre planeta, hem descobert les BeeBoots, ens hem divertit realitzant manualitats de Nadal, hem estat molt creatius jugant amb la pintura i ens hem llepat els dits amb la xocolata. Però el millor de tot ha estat compartir moments molt bonics amb la nostra família, els amics i els professors i professores!

Tinguem cura del nostre planeta

Activitats del col·legi

Seguint amb el programa TEI (Tutoria Entre Iguals), els alumnes de P5 hem tutoritzat als de P3 i entre altres activitats hem gaudit d’estones de joc al parc amb el nostre amic especial.

Els alumnes de 5è també hem tutoritzat als de 3r, hem viscut diferents experièncieS i ens ho hem passat molt bé compartint jocs.

El mon de la xocolata

Bee_Boots

22

Pintura creativa

Lestonnac

Lestonnac

Edulab de Nadal Arbre de Nadal i Manualitats brillants

23

PREMI PILARÍN BAYÉS

Un Timbal de Contes

Contes escrits per nens i nenes

Amb motiu de la celebració de la Setmana Santa de Tarragona 2020 la Reial Germandat de Jesús de Natzaret va tenir la meravellosa iniciativa, amb el suport de l’editorial Casals, de presentar aquest esdeveniment als nostres infants de primària d’una manera semblant a la que Jesús feia servir quan predicava: amb paràboles. El resultat d’aquest projecte pedagògic ha estat la publicació del llibre: “Un timbal de contes”.

Per poder portar a terme aquest ambiciós projecte es va demanar la col·laboració a deu escoles concertades de la nostra ciutat. La idea era que un docent de cada centre escrivís un conte emmarcat dins la quaresma o de la Setmana Santa a través d’un valor que guiés el relat (el perdó, la senzillesa, l’esforç, la confiança, la fe, la solidaritat, la humilitat, la pau, el respecte i l’amor). A la nostra escola ens van assignar el valor de l’amor i el títol del nostre conte que el fa present es titula “ Unes misterioses ulleres”.

Ha estat un privilegi com a escola poder participar en aquest entranyable llibre de contes que ens apropen a un Déu que, per amor, s’encarna i que, per amor, dona la vida i viu per sempre més.

Vet aquí una vegada una nena de set anys que es deia Paula. Era una nena dolça, divertida, alegre i afectuosa; tenia molts amics i amigues, s’esforçava molt a l’escola i sempre ajudava als pares a casa. Només hi havia una cosa que la feia una mica diferent a la resta, voleu sabeu què era? La Paula tenia una cèl·lula especial que no tothom té: una cèl·lula anomenada cèl·lula Lenta.

El cos de la Paula era ple de cèl·lules que treballaven sense parar, cèl·lules que corrien amunt i avall, cèl·lules que sempre anaven amb presses; totes excepte la Lenta.

Era una cèl·lula que intentava ser tan ràpida com les seves companyes però no podia i es quedava a mig camí. Per més que s’esforcés, la Lenta no seguia el ritme de les seves companyes i li passaven coses ben estranyes: quan les cèl·lules anaven cap a l’esquerra, ella anava a la dreta; quan les companyes anaven amunt, ella anava avall. Era un grup de cèl·lules que mai anaven coordinades perquè la Lenta gairebé mai no repetia el que feien les altres.

Les cèl·lules no estaven contentes amb la Lenta; no els hi agradava que no fes bé la seva feina i sempre s’enfadaven amb ella. No la tractaven bé i la renyaven; estaven cansades de que ella no seguís el ritme de la resta de companyes. La Lenta se sentia malament perquè volia treballar com les altres cèl·lules però hi havia coses que no li acabaven de sortir massa bé.

Fins que, va arribar un dia que les seves companyes van rebre un missatge urgent, on els hi deia que aviat tindrien una reunió amb el cervell, que era qui manava més. Totes les cèl·lules van anar a veure al cervell a corre cuita, volien saber què els hi volia dir el seu cap. Un cop allí, el cervell els va preguntar molt seriós: -“Per què us molesteu tant amb la Lenta? Què us ha fet?”

Lestonnac

Les cèl·lules van respondre estranyades:

24

-“Cap, ens enfadem perquè mai fa la seva feina com toca, ja n’estem fartes!”.

Unes misterioses ulleres

I el cervell els va respondre:

Tot semblava un somni,

Verònica, i de Jesús despullat de les seves vestidures. És com si

-“Què no sabeu que ella és màgica? La Lenta fa que la Paula sigui molt especial. La Paula va néixer amb Síndrome de Down i la Lenta és la cèl·lula que li dóna “superpoders”.

però no ho era, i és encara

cada pas ens volgués parlar. Un dia als peus d’un dels passos,

avui que ho recordem

exactament el del Cirineu en la primera caiguda, vam trobar-

plens d’emoció. Ah!, però

nos una capseta amb els nostres noms dins. Primer, vam dubtar

perdoneu que no ens

d’obrir-la però una mirada de complicitat ens va animar a deixar-

hàgim presentat abans.

nos portar per l’impuls del nostre cor i dins vam trobar escrita

Les cèl·lules van respondre amb molta curiositat:

Em dic Tomàs i tinc 11

una frase que deia: “amb uns altres ulls, la realitat és diferent”.

-“Què??? Com??? Superpoders dius???”.

anys i la meva germana

Acompanyant l’escrit hi havia un parell d’ulleres. Sense pensar-

es diu Maria i en té 8. Tots dos hem nascut en una de les ciutats

ho ens les posàrem i com si es tractés d’un encanteri vam

més meravelloses del món, Tarragona. Per què ens dirigim a tu?

percebre que el bon Jesús ens mirava, ens parlava al nostre

Perquè has decidit llegir la nostra història que, possiblement, et

interior i ens convidava a visualitzar tota la nostra realitat des

semblarà un conte, però jutja tu mateix.

de l’Amor. És com si les nostres vides prenguessin un nou

El cervell els va continuar: -“Sí, sí, heu sentit bé. El primer dels superpoders de la Paula és que té uns ulls una mica més allargats que la resta i pot veure per tot arreu.

El segon és que la Paula té una boca i una llengua més grans per poder dir paraules boniques i amables a tothom, així com també ser la més ràpida menjant-se els gelats a l’estiu.

El tercer és que la Paula té unes cames més fortes i resistents a les caigudes per quan perd l’equilibri i ensopega amb el terra. Ella mai plora perquè la Lenta fa que sempre estigui preparada i sàpiga què fer quan cau.

L’últim superpoder és que el cor de la Paula és gran, tan gran com el Sol i així pot estimar a tothom. Un cor gegant, ple de bons sentiments. El que no sap és que, ella també és molt estimada per tothom”.

Un cop el cervell va acabar d’explicar els superpoders de la Lenta i de la Paula, les cèl·lules van entendre perquè la seva companya era així d’important i van anar de seguida a disculpar-se amb ella. La Lenta els va dir que no es preocupessin, que estava tot solucionat. Des de llavors, van ser bones amigues per sempre, la van ajudar en tot moment i, juntes van viure amb molta alegria.

FI

Has de saber que fa uns mesos ens va passar un fet extraordinari. Encara no ho hem explicat a ningú i és, avui, que et volem donar a conèixer el nostre secret més preuat. Tot va començar al mes de març quan ja portàvem algunes setmanes que al col·legi ens parlaven de la Quaresma com un temps de preparació i de reflexió. La Quaresma, ens explicaven, podia ajudar-nos a canviar, a millorar com a persones i com a cristians.

Havíem d’arribar a viure la Setmana Santa pensant en la lliçó que Jesús ens va donar i celebrar la Pasqua amb l’alegria que suposa saber que després de la mort hi ha vida en el Senyor.

rumb. Així vam sentir com l’Amor és l’únic capaç de moure el món, essent l’energia més poderosa de l’univers. Impulsats per aquesta força vam fer un recorregut per la ciutat, i amb la nostra nova mirada començàrem a veure als altres com a germans.

Ens adonàvem de com havíem de tractar-nos i estimar-nos.

La nova mirada ens empenyia a escoltar, acceptar, perdonar i comprendre a l’altre com és. Descobrírem que el coneixement i l’agraïment a l’altre ens ajuda a estimar-lo millor. Però, l’amor a què ens convida Jesús no és només una proclama sinó que s’ha de treballar i hem d’expressar-lo amb accions i sense esperar res a canvi. Havíem après que l’amor comença per un mateix

Ja ens hi podem posar! Tanmateix aquest propòsit no

i així vam entendre la frase de Jesús ”estima a l’altre com a tu

esdevingué fàcil. Al meu voltant no sempre ens respectàvem,

mateix”.

ens costava escoltar i acollir a l’altre, de vegades ens barallàvem per qualsevol motiu, no ens ajudàvem ni estimàvem prou. A més els adults, amb les seves presses i comportaments, tampoc ens donaven massa exemple. No parava de donar-li voltes a com podria canviar aquella situació.

Després del nostre sorprenent recorregut vam tornar a la Germandat

disposats a amagar les ulleres per tornar-les

a utilitzar en un altre moment , però, en deixar-les a la caixa, vam trobar un breu escrit on hi deia: ”qui estimi amb tot el cor haurà trobat el sentit de la seva vida perquè estimar és viure

Durant aquells dies, com a membres de la Germandat de Jesús

i viure és estimar.” Tot seguit vam mirar la imatge de Jesús i

de Natzaret, la meva germana i jo estàvem assajant i fent els

assentírem amb el cap. Ho teníem ben clar, el canvi començava

preparatius per a la processó de Setmana Santa. Cada dia que

per nosaltres mateixos.

anàvem als assajos el primer que fèiem, com si es tractés d’una atracció misteriosa, era apropar-nos al pas del Cirineu, de la

Jesús Blanco

Lestonnac

Activitats del col·legi

La diversitat del món de les Cèl·lules

25

Lestonnac

Activitats del col·legi

Estic estudiant. Bé, encara no, de fet, he d’estudiar. La setmana que ve comencen els exàmens a l’institut, i he d’estudiar.

Estudiaré biologia, va. La unitat de biologia és del mar. Uf, el mar. És realment bonic. Em recorda a la lluna. Canvia tot sovint.

De vegades està enfadat, però algunes vegades s’assembla més a un llac que a un mar. Aleshores és quan està tranquil.

De vegades està juganer. Quan té ganes de gresca fa onades, però no moltes, ni molt grosses. Sembla un nen petit. Només vol jugar. Altres vegades sembla trist. Quan no fa sol està trist.

Segueix de color blau, però no és un blau bonic. És un blau brut, embrutat de gris. De vegades em fa fàstic perquè està ple d’algues, de plàstics i de llaunes. Un dia vaig trobar una ampolla que flotava entre les onades...

26

Va ara miraré el llibre. Oh! Mira quines mans més boniques tinc avui! Ostres, aquest color d’ungles em queda realment bé. Me’l va regalar la meva germana quan estava a l’hospital.

Pobreta, mai s’aixecava del llit però el Nadal d’aquell any em va comprar un pintaungles. Potser a l’hospital n’hi havia, ves a saber. A l’hospital hi havia de tot. A mi m’agradava anar-hi, perquè les parets estaven pintades de colors. Ara hi vaig i em sembla un lloc trist, però abans m’encantava. Hi havia el dibuix d’una selva. En aquella selva hi havia lleons i girafes, encara que ni els lleons ni les girafes viuen a la selva. M’ho va explicar la meva germana. També hi havia el dibuix d’una gran ciutat.

Estava plena de persones que somreien, tot i que la meva germana em va explicar que les persones mai somriuen a les grans ciutats, sempre miren el rellotge. També hi havia una platja pintada a la paret. Un mar. Ai sí, he d’estudiar.

A veure, el llibre. El mar és un ecosistema.

Eco em recorda a l’ecografia. Què era l’ecografia? Ai, ho vaig a mirar al mòbil.

E-c-o-g-r-a-f-i-a. Mira, un nadó! A la panxa de la seva mare! Segur que naixerà aviat.

Recordo quan el meu cosí va néixer. La meva germana i jo el vam anar a veure.

Era de color rosa. Ara ja no, ara té un color de pell com el meu. Menys quan va a la platja i pren el sol. Ai, la platja, el mar. He d’estudiar.

Ai, ostres, onades. He d’estudiar. Va, obriré el llibre. Algues... mira-les. Posidònia, i... uf!, quins noms més estranys. Em baixaran la nota per culpa d’aquests noms. Plàncton, aquest és el nom d’aquell personatge de la sèrie de dibuixos animats.

Aquella de l’esponja. La veia sempre amb la meva germana. Era una sèrie sobre els habitants del mar. Hi apareixia un esquirol, tot i que no viu al mar. “Cystoseira spinosa”, quin nom és aquest? Per favor, si això entra acabaré amb dos punts menys de la nota. Bé, no, només amb un punt menys, perquè aquí no hi ha cap accent. Bé, em conformo amb un punt. Ui i aquestes quines són? Ai, no vull llegir el nom. Em fa mandra, millor mirar la imatge. Ah mira!, aquesta alga és la que va picar a la meva germana! Ho recordo perfectament. Se li va posar al voltant del braç, com enganxada. Després es va posar a cridar, i quan se la va treure tenia al braç un munt de picades. Recordo que la meva germana es va posar a plorar, perquè érem petites, però jo vaig trobar meravellós allò de la picada. Com l’alga li havia rodejat el braç, tenia una polsera de picades. Li vaig dir a la meva germana, i ella va parar de plorar. La mare mai ens comprava polseres, i ella va estar molt feliç d’haver-ne aconseguit una.

Cada cop que li picava i se li posava vermella, la meva germana venia i em deia: mira! Porto una polsera! I les dues rèiem. Vam estar molt tristes quan les picades van marxar. Fins i tot vam plorar. Ui, les llàgrimes estan fetes d’aigua, i el mar també, he d’estudiar.

Ui, avui estic realment distreta. Segur que suspenc. La meva germana... ai, no, he d’estudiar. Algues. Bé, no, algues no. No m’interessen. A veure... vents. Els vents semblen interessants. A més me’ls sé de memòria, perquè de petita navegava. Una vegada, un dia que feia molt i molt de vent, vam sortir a navegar amb el patí català.

Jo anava amb la meva germana. Volíem virar, però feia molt de vent, així que a mitja virada, el vaixell de fusta va bolcar. La meva germana i jo vam caure a l’aigua, glaçades. Vam cridar al nostre monitor, però no venia, així que vam intentar posar bé el vaixell nosaltres soles. Era un dia fred, era gener, i les dues teníem molt de fred, però tot i així vam aconseguir ferho. Quan tot tornava a estar com tocava, la meva germana es va aferrar a l’escota. Com ja he dit feia molt de vent, i quan la meva germana va agafar la corda, la vela es va inflar, i el vaixell va avançar. La meva germana, que en aquella època navegava en un altre tipus de vaixell i no sabia com navegar en patí, seguia agafant l’escota, i el vaixell seguia avançant, allunyantse de mi. Recordo l’escota. Era blanc i vermella, doble. I també recordo a la meva germana. Tot i que és més gran que jo, es va posar a plorar. Jo, mentrestant, estava sola enmig del mar, i intentava atrapar el vaixell que avançava. Si miraves l’escena des de fora, fins i tot era còmic. El vaixell avançava sol, i una nena penjava de la corda.

Des del meu punt de vista no era gens còmic. Estava sola a l’aigua, morta de fred, sense poder nedar per culpa del neoprè.

Des del punt de vista de la meva germana tampoc ho era. Quan

intentava pujar al vaixell, estirava la corda, i la vela s’inflava més. Finalment ho va aconseguir. Es va asseure damunt la fusta, i es va tranquil·litzar. El vaixell va parar, però a metres i metres de mi. I la meva germana estava allà, plorant i cridant, i jo estava sola a l’aigua, cridant sense plorar. Li deia que agafés l’escota i tirés endavant, li deia que virés o que avancés, però ella no en sabia. No em sentia.

Al cap de quinze minuts (els quinze minuts més freds de la meva vida) va arribar el monitor, i ens va renyar. Nosaltres el vam maleir interiorment, perquè ens havia deixat soles enmig del mar. Ostres, el mar. He d’estudiar.

Vents. Tramuntana. Aquest és el vent del nord. La meva germana anava a l’hospital del nord. Hi anava cada dia, i de vegades s’hi quedava a dormir. Jo no sabia perquè ho feia, però tenia la meva pròpia teoria. Creia que la meva germana era amiga de les infermeres. Creia que per això es quedava a dormir. Ara ja sé la veritat. És tan clara com l’aigua. Ostres , aigua, mar, he d’estudiar.

Mare meva, suspendré segur. Els vents ja me’ls sé, vaig a mirar-me una altra cosa. Espècies. Peixos. Ai, aquest és una mica lleig. Com es deu dir? Rap. És gegant. Ei, mira quina cua!

Ah, ara entenc d’on venen les cuetes de rap! Ens les cuinava la meva mare quan érem petites, i ens les menjàvem tan ràpid com podíem. Estaven molt bones. A la meva germana li encantaven. Ves per on, venien d’aquest peix tan lleig. També era lleig el cap pelat de la meva germana. Jo mai li vaig dir que m’agradava més amb cabell, però la veritat és que aquella calba no l’afavoria massa. És veritat que li ressaltava els ulls blaus que tenia, però li quedava malament. Els ulls blaus... ai mare, blaus com el mar, he d’estudiar.

Estic realment distreta. Si segueixo així suspendré. Ostres!

Aquest peix és molt bonic! Home, no és tan bonic com un dofí, però és bonic. A la meva germana li encantaven els dofins.

Jo sempre he preferit les girafes i els lleons, la veritat. Però a ella li agradaven els dofins. Tampoc és que a mi no m’agradin, realment m’agraden. El dia que vam visitar València i vam anar a l’oceanogràfic, els vaig trobar millors que els lleons. Però clar, quan vaig tornar a casa, em van tornar a agradar els lleons. I les girafes. Les girafes són increïbles. Però no tenen celles. Tenen com uns plecs damunt dels ulls, però no tenen celles. Jo, si fos la natura els posaria celles. La meva germana tampoc tenia gaires celles. Bé, quan es va tallar el cabell encara en tenia menys, però fins i tot abans de començar a dormir a l’hospital en tenia poques. La meva germana era una mica rossa, i les celles no se li notaven gaire. Quan jo li deia s’enfadava, i em deia que jo tinc els llavis massa gruixuts. A mi sempre m’han agradat els meus llavis, així que no m’enfadava amb ella. Però li deia que no m’agradaven els seus ulls. Blaus. Ai, el mar, he d’estudiar.

A veure, els peixos no m’interessen, vaig a mirar coses sobre altres espècies del mar. A quina pàgina estaven? Aquí!

Bivalves? Què és això? Ah, petxines! Oh, jo sempre recollia petxines amb la meva germana. Bé, jo recollia petxines i ella caragolines. Sempre les trobava. Jo no les aconseguia mai. Això sí, quan va començar a viure a l’hospital li portava caragolines.

Bé, de fet al principi li portava petxines, però després li vaig començar a portar caragolines. Les anava a buscar a la platja,

però en trobava molt poques. Un dia vaig tenir una gran idea.

La idea consistia en agafar caragolines del pot i mullar-les amb aigua amb sal perquè semblessin recent agafades. Quan arribava a l’hospital ja estaven seques, però ella es posava molt contenta, així que sempre les mullava amb aigua amb sal. Sal. Mar. He d’estudiar.

Mira, musclos. Creixen a les roques. Roques s’escriu amb qu.

Ai, jo pensava que s’escrivia amb c. Ah, és clar, perquè roca s’escriu amb c. A la meva germana li agradaven els musclos.

A mi no, però sempre m’ha agradat la combinació del taronja amb el negre. Avui vaig de negre. La meva mare també. Ja fa uns dies que només es vesteix de negre. Bé, de fet ja fa uns anys. Jo no. Jo sempre vaig vestida d’arc de sant Martí. Ho faig perquè de gran, vull ser un unicorn. Bé, ja sé que no podré ser un unicorn, però ho intentaré. S’han de perseguir els somnis, nois. I jo ho penso fer.

La meva germana tenia un somni. Volia canviar el sistema educatiu. Sempre deia que el volia canviar, però mai em va explicar com. Jo ho estic intentant, però costa molt. No costaria tant si cada vegada que digués als professors que vull canviar el sistema educatiu em diguessin que tinc raó. Normalment em diuen que el sistema ja està bé. Jo, la veritat, no trobo que estigui tan malament com em deia la meva germana, però tot i així segueixo preferint el mar. He d’estudiar, ho heu endevinat.

No és culpa meva estar distreta, és culpa de la meva germana. Ella em distreia sempre, perquè mentre estudiava em feia petons. M’abraçava molt fort, i jo la trobava una mica enganxifosa. Li deia que era una bavosa, i ella reia. També li deia que era un xiclet. I ella reia. Sempre reia. Fins i tot a l’hospital, quan respirava a base de tubs de colors, es reia de sí mateixa. I de pas em feia riure a mi, perquè jo sempre plorava quan la veia rodejada de tubs.

Un dia la vaig veure plorar. Li acabaven de treure els tubs, i ella plorava. Jo la vaig anar a consolar, i li vaig explicar que si li havien tret els tubs era perquè respirava millor. Ella em va dir que no era veritat, i que li havien tret els tubs perquè l’havien d’operar, i els tubs de colors molesten. Va plorar molt, i em va donar una petxina. Era una petxina de color marró, era grossa, però lleugera. Era preciosa, com ella. Abans que l’operessin me la vaig mirar. Ja no tenia ni un sol cabell al cap, i estava pàl·lida, però seguia tenint aquells ulls blaus. Li vaig dir que m’encantaven els seus ulls i les seves no celles, i ella em va dir que li agradaven els meus llavis. I la vaig abraçar. I la van operar.

Jo l’esperava fora, i vaig sentir el pip-pip de l’operació. El pippip va parar, i jo no vaig tornar a veure les seves no celles i els seus ulls de mar. Ai, el mar... encara he d’estudiar. Al llibre hi ha una foto d’una petxina, semblant a la que ella em va donar.

Ja no la tinc. Quan vaig saber que no tornaria a veure les no celles i els ulls de la meva germana, vaig anar a la platja i la vaig tirar al mar.

Suposo que la petxina marró deu ser allà. Mai ho sabré, perquè em criden a dinar.

Anna Pallejà Franquet 2n ESO – 14 anys

Lestonnac

Un mar de memòries

27

Viatge

Irlanda Irlanda. País de pluja i d’escriptors, de novel·les vora el foc, de música folklòrica, balls divertits i originals. Irlanda, país de paisatges verds, de somriures i d’il·lusions sota els abrics amples i grans. País de penya-segats. País de grans camps de futbol i d’esports ambiciosos i perillosos. Podria ser el principi de la novel·la Dublinesos de James Joyce, però tan sols és el nostre viatge de final de curs de 4t d’ESO a Irlanda.

Era de matí quan vam agafar l’autobús. Alguns, adormits; altres, il·lusionats; altres, escoltant música, i d’altres simplement xerrant ens imaginàvem el viatge cadascú d’una manera. Dins el nostre cor hi havia totes les emocions que podem trobar en les obres prolífiques d’Oscar Wilde.

Quan vam posar els peus a Irlanda, pocs ens pensàvem que el vent podia causar tanta impressió i ser tan fort, però això era perquè encara no l’havíem visitat. Allà a l’aeroport ens vam trobar amb la monitora i a partir d’aquell moment qualsevol contacte exterior va ser amb anglès. Vam pujar a l’autobús i darrere dels vidres, paisatges verds i ennuvolats arribaven fins a l’horitzó. Al poble de Maynooth hi vam trobar cases senzilles i un arbre centenari ens va donar la benvinguda a una residència d’una bellesa que poc ens esperàvem, i de la qual desitjàvem descobrir cada racó màgic. Molts fans d’una de les sagues més seguides, Harry Potter, pensaven que havien entrat dintre del mateix llibre i que es trobaven davant de l’edifici de Hogwarts.

Algú no va tardar en fotografiar-lo. Quan vam entrar vam anar directament al menjador, on ens esperava la nostra futura guia.

Un cop fetes les presentacions, va començar el sopar.

Activitats del col·legi

Després de sopar i de pujar al que serien les nostres habitacions durant aquells cinc dies, ens vam dividir en grups i ens van fer un tour per la residència (amb anglès, què us pensaveu?). Més tard ens vam tornar a reunir per anar a una sala on ens esperaven dos nois i una noia que ens ensenyarien balls i cançons típiques, entre elles destaca la de Molly Malone. Aquell dia tots vam anar a dormir amb les cançons al cap i pensant en els dies que vindrien.

Les alarmes dels mòbils ens van fer aixecar, cadascuna a una hora diferent. Però tots havíem d’estar baix a la mateixa hora.

A l’esmorzar hi havia de tot, així que vam començar bé el dia: amb la panxa plena. A causa del mal temps, els plans d’anar a Howht van canviar i al final vam anar a un altre poble: Bray. Amb les gorres i els abrics cordats vam començar a caminar cap a l’estació de tren del poble. Quan vam arribar a Bray, la barreja de mar i de muntanya ens va captivar. Però no per gaire temps, ja que, a mesura que pujàvem el penya-segat, vam anar veient que no giràvem sinó que continuàvem pujant. Encara que vam passar nervis i algun moment de por degut a les altes pujades i el vent que bufava fort, ens vam sentir més units que mai pel mateix sentiment i pel mateix objectiu: arribar al cim. Quan finalment vam arribar-hi el cansament va marxar ràpidament; vam treure les càmeres i la cara de felicitat i somriures còmplices van aparèixer. La baixada va ser més tranquil·la.

A l’hora de dinar vam poder escollir el restaurant; molts es van decantar per menjar un fish and chips i agafar forces. Quan anàvem cap a l’estació va començar a ploure, alguns ja no van treure el paraigües. Ens estàvem acostumant al clima! En arribar a la residència vam sopar i després vam fer un quiz sobre la cultura irlandesa. En acabar els professors ens van donar les indicacions pel següent dia.

L’alarma va sonar. Era el tercer dia. Tocava una jornada completa d’esports. Així que aquell dia vam posar-nos roba còmoda i calçat esportiu i vam gaudir d’un bon esmorzar.

Ens vam dirigir cap a un camp verd que hi havia al darrere de la residència, un espai nou per a nosaltres i que, a través de la pluja, vam poder apreciar. Dos jugadors de hurling i futbol gaèlic ens van fer fer uns exercicis que no eren fàcils. A la tarda, després d’agafar el tren per anar a Dublín, vam arribar a Croke Park, el tercer estadi més gran d’Europa on s’hi juguen els dos esports que havíem practicat al matí. El grup es va dividir en dos i ens van fer una visita guiada per les instal·lacions, després d’haver vist un vídeo. Vam poder entrar als vestidors i al camp. En tornar vam sopar a la residència i vam fer l’activitat de nit, una mica més tranquil·la de les que havíem fet durant tot el dia, una pel·lícula d’il·lusionisme: “Ara em veus”. El dia no podia acabar d’una manera més especial. Aquella nit, vam tornar a creure una mica més amb la màgia.

L’alarma sonava novament i, adormits i cansats pel dia anterior, vam baixar a esmorzar. Era el quart dia i tocava anar a la capital d’Irlanda: Dublín.

Després d’esmorzar, ens vam dirigir cap a l’estació de tren. En arribar-hi, el grup es van dividir en les dos classes i cadascuna va tenir un guia que ens va ensenyar els monuments i els carrers més recorreguts i transitats de la bella Irlanda. D’aquesta ciutat ens va sobtar el contrast entre les cases, avingudes, cotxes i vianants. Encara que era molt diferent de Tarragona, la història també estava present, tot i que era una mica més trista que la de la nostra ciutat. Alguns no van trigar a treure les càmeres i disparar fotografies als monuments que la ciutat ens oferia, un dels quals era la Molly Malone, de la qual havíem cantat la cançó a la primera nit i escoltat la seva història. Així que quan vam estar davant del monument, encara que hi havia turistes, vam cantar-la. Potser així se la sabran i no deixarà mai de ser cantada . Després de la ruta, els professors ens van deixar unes hores lliures per dinar i visitar botigues, carrers o fins i tot biblioteques. Un grup d’alumnes vam anar amb els professors a visitar el Trinity College, la universitat d’Irlanda on van estudiar el mateix Oscar Wilde i Lord Byron.

Vam agafar el tren per tornar al poble una mica més plens que a l’anada, potser per les dessuadores típiques d’Irlanda, els souvenirs per als familiars, els llibres de rebaixes o la visita per aquesta màgica i literària ciutat.

Era l’última vegada que agafàvem el tren, ja que l’endemà aniríem amb autobús. Quan vam arribar, vam sopar i a la nit vam fer una mica de festa a la sala on havíem ballat les danses, fet el quiz i mirat la pel·lícula.

L’alarma sonava per última vegada. Era el cinquè i últim dia. Vam esmorzar i vam fer la maleta i, a diferència del viatge d’anada, teníem més coneixements, més paisatges vistos, més balls ballats i més patates menjades!

28

Fins a la propera, Molly Malone!!!

Alèxia Piñol Matas 4t ESO B

Lestonnac

Lestonnac

Vam anar a visitar amb autobús el Malahide Castle. La bellesa i solemnitat de les habitacions d’aquell castell de diverses generacions ens van deixar impressionats. Quan vam acabar la visita, molts vam fer les compres d’última hora.

29

Roma Viatge

Coneixent Roma Després d’un viatge molt llarg amb autobús i avió vam arribar a la capital italiana, Roma.

Eren les tres de la tarda i acabàvem de dinar així que tots junts vam iniciar la primera de les diferents rutes turístiques que realitzaríem aquells cinc dies per Itàlia.

La primera parada d’aquell primer dia per Roma va ser el Colosseu o amfiteatre Flavi, construït entre els segles 72 i el 82 d.C. anomenat així per una estàtua colossal dedicada a Neró. La magnitud del Colosseu ens va deixar impressionats i la quantitat d’escales que vam haver de pujar van resultar esgotadores, però tot això va valer la pena.

La ruta continuava a l’Ara Pacis Augustae, un temple dedicat al bon govern de l’emperador August. De camí vam visitar la columna Trajana, monument que commemora les victòries de Trajà. Les dues últimes parades d’aquest primer dia van ser el Panteó i la Fontana di Trevi, dos obres d’una magnitud considerable i una bellesa més que admirable.

Activitats del col·legi

El segon dia ens vam aixecar molt aviat per visitar Tívoli, una ciutat situada al nord-oest de Roma. Als afores de la ciutat hi trobem Vil·la Adriana. Podríem dir-ne que és una ciutat en miniatura, descomunal si entenem que va ser dissenyada per al repòs de l’emperador Adrià.

A la tarda vam visitar els museus capitolins, on vam poder veure diverses obres d’art com l’estàtua eqüestre de Marc Aureli o la lloba capitolina.

L’endemà, amb les piles ben carregades vam dedicar el dia a visitar la ciutat del Vaticà. Ens vam situar a la plaça central de la ciutat per tal de contemplar la magnitud del recinte, vam entrar a l’església formada per estàtues de moltes mides, arcs i diferents capelles; en acabar ens vam dirigir a la cúpula, una de les visites gairebé obligades quan ets al Vaticà, després de pujar moltes escales vam arribar, esmaperduts, a la famosa cúpula des d’on podíem divisar perifèricament tota la ciutat de Roma, un dels paisatges més bonics que tots recordarem amb tendresa.

En acabar vam visitar els museus vaticans on vam veure obres com el Laocoont, el pensador o la famosa Capella Sixtina, un dels tresors de la història de l’art més famosos pintat per Miquel Àngel. El més impressionant d’aquesta última obra era la quantitat de gent que volia quedar-se per apreciar la seva bellesa.

El dia abans de tornar a Tarragona vam fer el viatge més llarg per visitar Siena una petita ciutat de la Toscana, molt maca. Vam passar el dia passejant pels carrers i places de la ciutat per tal de descansar després de tres dies tan intensos plens de visites.

30

Aquest viatge per a nosaltres ha estat l’última experiència que viurem plegats, plena de riures, caminades i molta cultura general.

Però sens dubte, el millor de tot ha estat la companyia; sense vosaltres no hagués estat el mateix.

Óscar González Artigas

Lestonnac

Lestonnac

Com diu la dita, totes les coses bones s’acaben i aquest viatge no seria menys. L’últim dia vam visitar algunes esglésies i un museu on vam veure obres com el Discòbol de Miró.

31

La FISC

Marxa de la Solidaritat

Continuem donant la mà Al llarg del confinament, possiblement, ens han inundat milers de pensaments, de maneres d’entendre i estimar més i millor la meravellosa vida que ens envolta. Els pensaments i les accions solidàries en la nostra societat també han tingut un lloc primordial dirigides aquestes a l’assistència dels malats i als grups més vulnerables, que han patit les greus conseqüències econòmiques, d’aquesta pandèmia a nivell mundial.

Activitats del col·legi

Els alumnes de 3r d’ESO van participar de la Marxa de la Solidaritat que cada any organitza Mans Unides. L’edició d’aquest any es va celebrar el dia 20 de febrer, quan els nostres alumnes van recórrer els 15 kilòmetres del recorregut amb molts ànims, alegria i ganes de fer aquest món una mica millor.

Campanya donació de Sang Aquest curs 2019-2020, seguint la iniciativa del curs passat, els alumnes de 2n d’ESO han realitzat una campanya de recollida de joguines durant els dies previs al Nadal. Aquest projecte s’inclou dins l’assignatura Aprenentatge i Servei, que intenta conscienciar els

alumnes a fer actes que millorin l’entorn i les necessitats dels col·lectius més desfavorits. El projecte es va dur a terme gràcies a Càritas, l’organització que es va encarregar de repartir les joguines.

Agraïm molt la col·laboració rebuda!

Qualsevol pensament solidari reclama sentir de veritat la pertinença a una única humanitat i prendre com a nostres les injustícies, la indignitat i la misèria dels altres, en qualsevol indret del món. És per això que la comunitat educativa de la nostra escola ha entès la importància de treballar amb la FISC (Fundació Internacional de Solidaritat Companyia de Maria) per tal de contribuir a eradicar la pobresa en totes les seves dimensions i promoure que els nostres alumnes d’avui siguin constructors d’una societat més compassiva, humana i justa.

Per eradicar la pobresa, la FISC aposta pel finançament i la realització de projectes de cooperació pel desenvolupament que ajudin a millorar les condicions materials, educatives, sanitàries, culturals i espirituals de comunitats marginades. Sempre des d’una actitud de respecte als costums, creences, idees i maneres d’entendre la vida d’aquests col·lectius. Així doncs, aquest curs escolar hem iniciat campanyes a favor del projecte que permetrà la construcció d’un complex escolar a Illala, situat a la ciutat de Dar es Salaam, a Tanzània. Aquest centre donarà l’oportunitat a què 1030 infants i adolescents, entre 3 i 18 anys, puguin tenir accés a l’educació, i així millorar la seva pròpia realització i desenvolupament intel·lectual. Projecte que ens continuarà acompanyant el proper curs escolar.

Des de la FISC, un curs més volem agrair el treball exemplar dels voluntaris i voluntàries de 2n de l’ESO i, a tots vosaltres, expressar-vos la nostra màxima gratitud per la vostra sensibilitat, l’alè d’ànim i compromís participatiu en totes les activitats solidàries que aquest curs excepcional hem pogut organitzar. Gràcies, com sempre, per ajudar-nos a donar la mà als germans més necessitats.

Jesús Blanco Calvo Responsable de la FISC (Tarragona)

PROYECTO SOLIDARIO 2019-20

Construcción de un complejo escolar en Illala, Tanzania Ciudad: Dar es Salaam • Distrito: Illala, Comuna de Bangulo

El dia 14 de setembre el col·legi va col·laborar amb la Marató de Donació de Sang que es va fer al Palau Firal de Tarragona.

Els alumnes van fer cartells, garlandes, punts de llibre... per animar la gent a participar i agrair-los la col·laboració.

OBJETIVO GENERAL Contribuir al fortalecimiento de las capacidades intelectuales y a la mejora de la calidad de la educación de los jóvenes, preferentemente niñas, dándoles acceso a la escuela con miras a su propia realización y desarrollo.

1.030 niños, niñas y adolescentes.

OBJETIVOS A CONSEGUIR

32

3

2

Construir un edificio de 14 aulas para niños de 6 a 12 años.

Construir un edificio de 8 aulas para estudiantes de 13 a 18 años con biblioteca y laboratorio.

5

4

Construir un internado para acoger a 150 niñas en situación de vulnerabilidad.

Construir un edificio administrativo e instalaciones sanitarias para el complejo escolar.

Lestonnac

Lestonnac

1

Construir un edificio con 6 aulas y una sala de juegos para niños de 3 a 5 años de la escuela infantil.

33

Noves Instal·lacions

AMPA Escacs Els nens i nenes d’escacs van començar l’any amb gran entusiasme i dedicació... Així que van rebre una sorpresa que els va fer molt feliços.

Hem tingut un any de grans aprenentatges, i per posar-los en pràctica hem participat en el torneig de la Fase Comarcal d’Escacs dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya organitzat por Consell Esportiu del Tarragonès, amb el suport de la Representació Territorial de la Federació Catalana d’Escacs, la col·laboració de Port de Tarragona i del Club Escacs Tarragona.

Lestonnac

Dins del projecte pedagògic de millora dels patis del col·legi, aquest curs s’han col·locat dos rocòdroms: un de gran al pati d’Educació Primària i un de petit al pati d’Educació infantil. Els nens i nenes en gaudeixen molt alhora que desenvolupen les seves habilitats motores. “Fer el cim no és el més important, la forma com es fa el camí és el que dona sentit a la vida”, aquesta és la combinació d’art i d’escalada que permet escalar somnis als nostres infants.

34

El Trencanous Els 70 participants, en un divendres plujós de novembre, vam poder gaudir d’una vetllada de màgia i il·lusió, a tot ballet.

Vam reviure una història de fantasia, música i color, gràcies al conte nadalenc clàssic “El Trencanous” que va tenir lloc a l’Auditori August del Palau de Congressos de Tarragona, realitzat pel prestigiós Ballet de Moscou.

I per tancar la nit, els protagonistes de l’obra, van sortir a fotografiar-se amb tots nosaltres!!! Quin detall més bonic!!

Lestonnac

Aquest curs 2019-2020 hem estrenat noves instal·lacions a Batxillerat.

Les aules s’han separat per una paret mòbil que les converteix, quan es necessita, en un únic espai molt ampli.

A més a més el vidre adopta protagonisme per aconseguir la màxima llum natural.

AMPA

Ha sigut una gran experiència!

35

AMPA

Dansa

Gegants

“M’agrada aquesta sensació de plenitud, de sentir que tot el que gira al meu entorn, per un moment, depèn de les meves ales, dels meus peus, que em donen força per ballar i per deixar volar els meus somnis. És per això que ballo i que ho seguiré fent” Amb aquestes paraules que expresa el ballarí Guillem Cabrera, poca cosa es pot afegir al que podem experimentar quan entrem a la classe de dansa de l’AMPA de la nostra escola de l’Ensenyança.

Com cada any les dues parelles de Gegants petits de la ciutat, han participat en els esdeveniments més importants de la nostra estimada Santa Tecla petita.

A tots plegats ens marcarà aquest final de curs tan estrany. Però també recordarem els moments intensos amb la nostra família; els pares i mares heu hagut de treballar moltíssim, però segur que els vostres fills han gaudit de la vostra companyia. I de ben segur que també heu disfrutat de les diverses branques artístiques gràcies a les xarxes. Pel·lícules, teatre, algun fragment d’òpera i sobretot moure el cos cantant i ballant al ritme de diferents estils de música. Vull agrair l’esforç que heu fet per ensenyar els vídeos a les ballarines i, sobretot, per enviar-nos les actuacions de les vostres filles i, en molts casos, amb vosaltres com a cor de ball (penso que sou uns ballarins fantàstics i que hem de fer alguna cosa perquè no es pot desperdiciar).

Un any més una representació d’alumnes de 6è de Primària i de 1er de ESO han participat juntament amb els professors i pares acompanyants, a la Baixadeta i al Seguici Petit.

A més, tal i com hem fet a les últimes dues edicions de la Festa Major, hem tingut el plaer de participar a l’activitat Santa Tecla a les escoles amb dues visites a l’escola El Solc i a l’escola l’Arrabassada. Volem agrair als dos centres educatius el tracte dispensat i encoratjar-los a continuar amb la feina docent que estan duent a terme.

Participar a Santa Tecla amb les nostres peces és una responsabilitat i una satisfacció, però també requereix una bona feina d’assajos i preparacions. El nostre més sincer agraïment als portants i acompanyants dels nostres Gegants Petits, als pares i mares que ho fan possible, i als músics que ens acompanyen durant els actes. Esperem que aquesta activitat vagi creixent i constituint-se com una de les cites imprescindibles del primer mes de curs per a tothom.

Visca Santa Tecla!.

El Festival ens duia de viatge per alguns països on hi ha d’altres escoles de la nostra Santa Joana de Lestonnac; no patiu estimades ballarines, l’any vinent recorrerem ballant aquest món que mai para de girar i avançar.

Bon estiu i fins al curs vinent !!!!

36

Al mes de març es va iniciar l’activitat de Karate, de la qual només es va poder fer una única sessió, donat l’estat d’alarma sanitària provocat pel Covid-19.

L’horari de l’activitat és els divendres al migdia.

El karate és una disciplina que transmet valors com la perseverança, l’autocontrol i la responsabilitat. Combina disciplina, coordinació, agilitat i habilitat mental.

Els nens van poder fer un tastet de l’activitat. Esperem que pel proper curs, puguin seguir gaudint d’aquest esport.

Hi ha hagut un total de 23 nens de primària inscrits, que s’han organitzat en dos grups.

Lestonnac

Lestonnac

Karate

37

Percussió

El Mago Pop

Aquest curs s’ha iniciat la nova activitat extraescolar de percussió. Amb aquesta activitat es vol oferir als alumnes l’oportunitat de conèixer i tocar els instruments tradicionals i típics de percussió brasilera que formen una batucada, així com els ritmes més coneguts i significatius utilitzats habitualment en aquests tipus de formació (samba, sambareggae, matador, baiao…).

En aquesta ocasió vam ser molts que vam viatjar fins a Barcelona, amb autobús o amb cotxes, on “res és impossible” ens va fer tornar a ser nens.

La màgia ens captivava i les hores passaven ràpidament.

Tot va ser genial, els més petits, per descomptat, van ser convidats amb alguns rics dolços per veure l’espectacle!!!

Tant en la pràctica dels instruments com en tota activitat col·lectiva, s’ha fomentat el treball en equip i el respecte entre companys.

Els nens han tingut l’oportunitat d’aprendre a tocar instruments com el surdo, contrasurdo, recortador, repenique, tamborim, caixa, agogó i ganzà.

AMPA

Hi ha hagut un total de 21 nens inscrits, que s’han organitzat en dos grups: un de P4 i P5, i un altre de primària. L’activitat s’ha desenvolupat els dilluns al migdia.

Patinatge en línia Aquest any, hem seguit la línia dels anteriors i a l’activitat de patinatge hem fet dos grups, un d’iniciació i un altre avançat.

A iniciació es combinen jocs amb tècnica, prioritzant que els alumnes gaudeixin de l’esport, pels alumnes més avançats es fan classes de patinatge urbà, iniciació a la velocitat i també al freestyle.

Com cada any s’havien preparat diferents activitats fora de l’escola, tant lúdiques com són la ruta solidària o la trobada escolar, com competitives com les curses dels jocs escolars o les competicions d’habilitats.

Lestonnac

Malauradament i degut al confinament aquestes activitats no s’han pogut realitzar, però de ben segur que el curs vinent les podrem gaudir, i és per això que tot l’equip tècnic hi està treballant.

38

Esperem retrobar-nos l’any vinent i gaudir al màxim del nostre esport sobre rodes!

Estem al 3r quart del partit. Estem jugant molt bé i portem una bona inèrcia ja que hem començat el partit amb molta il.lusió i força i això es nota en l’ambient. Pares i jugadors, juntament amb els entrenadors veiem amb esperança que el partit acabi bé per als nostres. Però de sobte comença a ploure. Pensem que són quatre gotes i esperem que escampi. Parlem amb l’àrbitre i amb l´altre equip. Tots desitgem que pari de ploure i poder reprendre el partit, ja que estem disfrutant molt. Però no para de ploure i decidim amb tota la nostra pena suspendre el partit i posar una nova data per jugar-lo. Quan s’acosta la data la federació ens diu que aquesta data s´ha de tornar a ajornar per causa de força major.....i així es va allargant en el temps, no sense perdre les ganes de poder acabar aquell partit. Al final és molt probable que aquell partit ja no es pugui acabar, però sempre tenim l’esperança que en podem jugar un de nou. De tornar a jugar al que més ens agrada, de poder compartir il·lusions, lluites, esperances, alegries i tristeses amb els nostres companys, amb els nostres amics.

Això podria ser el resum d’aquesta temporada, en el que un maleït virus ens ha pres tot el que havíem construït aquesta temporada i en la que no hem pogut viure el seu final. Però si una cosa té bona el bàsquet, és que t´ensenya a aixecar-te.

Sempre hi ha un altre partit, un altre entrenament, una altra oportunitat de tornar a començar. I com aquesta lliçó de vida, el bàsquet ens ha de servir per a ser millors persones. Per valorar el que tenim, el que hem aconseguit, i el que ens queda per aconseguir. A aprendre a què les coses s’aconsegueixen amb molt d´esforç, i que tot i amb això, a vegades hi ha coses que no es podem controlar. I que l’important no és el que et succeeix, sinó com ho afrontes.

Des del bàsquet Lestonnac sempre hem volgut transmetre aquests valors, i ara més que mai, volem demostrar aquest esperit, esperant amb moltes ganes la propera temporada, amb tots els possibles inconvenients que es puguin produir, però sabent que l´important com sempre serà estar preparat per saber com gestionar-ho amb un somriure a la cara, i desitjant que la il·lusió dels nostres nens no l´espatlli cap virus ni cap contratemps no convidat

Com sempre, i ara més que mai, 1, 2, 3 LEStonnac!!

José Ramírez Coordinador Bàsquet Lestonnac

Lestonnac

El dia 7 de febrer es va realitzar una classe oberta als pares i a l’escola, on vam poder veure tot el que havien après, i com gaudien de la música.

39

P0

P2

Treballs de la LLar

Lestonnac

Lestonnac

P1

40

41

42 Lestonnac

Lestonnac

P3 Treballs P3

43

44 Lestonnac

Lestonnac

P4 Treballs P4

45

46 Lestonnac

Lestonnac

P5 Treballs P5

47

48

Treballs 1r PrimĂ ria

Lestonnac

Lestonnac

1r PrimĂ ria

49

Lestonnac

Treballs 1r i 2n PrimĂ ria

Lestonnac

2n PrimĂ ria

50

51

52

Treballs 3r PrimĂ ria

Lestonnac

Lestonnac

3r PrimĂ ria

53

54

Treballs 4t PrimĂ ria

Lestonnac

Lestonnac

4t PrimĂ ria

55

Lestonnac

Treballs 5è Primària

Lestonnac

5è Primària

56

57

58

Treballs 6è Primària

Lestonnac

Lestonnac

6è Primària

59

1r ESO

Treballs 1r ESO

Un viatge accidentat amb vaixell - Capità, hem carregat tots els bidons i no hi ha cap fuga!

- D’acord, perfecte, però heu vigilat bé? Penseu que són líquids perillosos!

- Sí capità!

Així va ser com va començar el viatge cap a Canadà.

Tot anava perfecte quan de sobte es va sentir un impacte molt fort a la popa del vaixell. Tota la tripulació es va trasvalsar però el capità els anuncià que no havia estat res, que no era important.

Un viatge accidentat amb vaixell A l’estiu, vaig anar de viatge a les Illes Canàries amb la meva família, va ser tot un viatge ple d’aventures i ho vam passar força malament...

ficació dient que plouria molt per la zona de les Canàries! Estàvem molt espantats! Sort que no ens va passar res.

Finalment, vam estar molt bé a l’illa i no van haver-hi més complicacions. No em penedeixo d’haver-hi anat perquè vaig poder estar amb la meva família.

Laura Expósito 1rESOA

Qui sap...?

Maria Macip Solé 1rESOA Lestonnac

A l’hotel hi havia un restaurant i hi vam dinar al dia següent.

Mai més no es va veure aquella tripulació. Hi ha qui diu que el vaixell va arribar sol a Canadà, no se sap com ni per què. N’hi ha d’altres que expliquen que el pop es va convertir en un monstre anomenat Kraken i va ofegar a tota la tripulació, menys a en Jack, que va sortir amb vida però ningú sap qui és.

Lestonnac

Ens vam despertar un dissabte a les cinc del matí per anar a agafar l’avió a dos quarts de nou.

Seguidament, quan vam arribar a l’aeroport, vam haver d’entrar a l’avió però ens havíem deixat el passaport! Llavors, vam decidir anar-hi amb vaixell.

Quan ja estàvem al vaixell, ens va arribar una noti-

De cop i volta, es va sentir un altre cop fort. El capità va manar a en Jack, el membre més jove i astut de la tripulació, que mirés què havia estat allò. Al cap d’uns instants, en Jack va pujar i li va comunicar que era un pop de grans dimesions, mig marejat, que colpejava el vaixell. El capità no sabia què fer quan el pop va donar un cop tan fort que van caure la meitat de bidons, naturalment, es van foradar i el pop va quedar ple d’aquelles substàncies.

60

61

2n ESO

Treballs 2n ESO

La riquesa no sempre és material Hi havia una vegada dos famílies, una era molt rica i privilegiada i, en canvi, l’altra era pobra i humil. La família rica sempre presumia dels seus diners i de les seves terres davant de la família pobra, per insultar-la i humiliar-la. Tot i així, misteriosament, els membres de la família pobra tenien un somriure d’orella a orella cada dia. Vivien en una caseta de fusta al bell mig d’un bosc petit als afores de la ciutat, ja que no es podien pagar un pis al centre.

62

- Està molt mal ferit... encara sort que és viu. Qui ha pogut fer tal brutalitat a un innocent?

- No ho sé, agent, però li asseguro que farem tot el possible per trobar el culpable. Per això estem.—l’agent va assentir.

- Ara mateix anava a interrogar el principal sospitós.—va continuar el detectiu, quan, de sobte, ella va irrompre a la sala.

- Com es troba?—va dir amb la veu cansada i els cabells esbullats d’haver corregut tant per arribar com més aviat millor a la comissaria.

- No és pas fàcil dir-ho...malament.

- Es posarà bé? No puc viure sense ell...—se li va trencar la veu.

- Amb suficient temps, sí, no cal que pateixis.—però ella no semblava gaire alleujada; qui més li importava estava molt greu. *** - Bé, com ja sabràs, s’ha comès un crim, la víctima del qual ha quedat, literalment, destrossat.

- Li juro pel que vulgui que jo no hi tinc res a veure.—va dir ell.

- Hem pensat que com que ella i tu vau ser amics però us vau distanciar, volies causar-li mal.—el detectiu parlava amb fermesa.

- No m’importava tant com per malbaratar el meu temps fent-li aquest tipus de mal. Cap dels dos no s’ho mereix, tot i que tampoc no són gaire especials per a mi. Simplement, no afecten en la meva vida. *** - Després d’haver-hi parlat un parell d’hores, he arribat a la conclusió que ell és el culpable.—va dir-li el detectiu a l’agent en una sala a part.

Ella, però, des de fora, havia aconseguit sentir-ho tot, des de la interrogació fins al veredicte, i no es va estar de plorar pensant que la culpable d’haver-li trencat el cor no havia estat cap noi, sinó ella mateixa, permetent que algú com ell influís tant en els seus sentiments, fins al punt de deixar-se d’estimar.

Joana Prades 2nESOA

Al cap d’uns anys, va venir a la mansió un ric i generós familiar dels marquesos, i quan va veure aquella família de pagesos, els hi va proposar l’oportunitat de ser rics. Però un d’ells no va dubtar ni un instant i li va respondre: “Ja sóc ric. Tinc la riquesa de no voler ser ric”.

Abril Oliver 2nESOB

Lestonnac

Lestonnac

Cor Malmès

En canvi, la família privilegiada vivia en una gran i elegant mansió, i posseïa terres a tota la província. A vegades, el membre més curiós de la família, la filla del marquès, li preguntava al fill del pagès perquè sempre estaven feliços tot i la seva condició i els constants insults de la família rica; i aquest sempre li responia: “Els diners no compren la felicitat, l’única manera d’obtenir la vertadera felicitat és estar content amb tu mateix”. I és clar, la noia es va quedar amb un pam de nas, ja que no va entendre res perquè era la més vanidosa de la família.

63

3r ESO

Treballs 3r ESO

Atrapada El despertador sonava per tercera vegada quan vaig decidir aixecar-me.

Com que plovia vaig agafar el cotxe per anar a la universitat. Plovia moltíssim i vaig entrar xopa a classe.

Se m’havia oblidat que tenia examen de Física, i em va anar fatal. Després de dinar vaig fer el ridícul davant de tothom presentant el meu discurs de la campanya de delegats. Després em vaig barallar amb el meu millor amic perquè em deia que sempre anava estressada i jo ho negava completament i m’hi oposava. I per si no fos prou m’havia deixat el nuvi. Em trobava estirada al llit descansant d’aquell dia completament horrible i vaig decidir adormir-me i pensar que l’endemà ja seria un altre dia.

‘Diari de la Iaia’

Em dic Leila, i soc una velleta vídua de vuitanta anys que escriu simplement per matar el temps.

No sé si algú arribarà a llegir aquest text però, si ho fa algú, espero que li interessi i tingui un bon dia.

Aquell any també va venir amb el seu gos, Nikko, que ja tenia uns quants anys. De petita, sempre jugava amb ell, ara està enganxada a la tauleta tots els dies. Jo simplement els cuido i els veig créixer.

Lestonnac

Em vaig animar a utilitzar les arracades ‘màgiques’ heredades de la meva àvia, sempre em va fer nosa el nom que li va posar, i no em vaig veure mai amb ganes de provar-les.

64

Però aquest cop sí, no hi tenia res a perdre… Al moment que vaig alçar la mirada, vaig reconèixer fantasmes o esperits, no

sé segur què eren. Però estranyament vaig diferenciar-ne a dos, el meu cor em va dir que eren els dels meus pares…

Sembla que, en Carlos, el meu marit, m’ha esperat durant tots aquests anys i encara ho fa.

Un dia, la Lídia se les va posar per fer-se ‘selfies’, una moda que porten les nenes d’avui en dia, bé el cas és que va desaparèixer davant meu.

Després d’aquest succés desprevingut, tot torna a la normalitat, els seus pares tornaven a tenir records sobre ella. I jo m’he quedat amb la curiositat de com han recuperat la seva memòria original. De totes maneres, ja ho descobriré emprant el temps que em faci falta.

Els meus fills, o més ben dit, els pares de la Lídia, es van oblidar d’ella, només en Nikko i jo la recordàvem, tot era molt estrany, va ser com si no hagués trepitjat mai la faç de la Terra.

Això era una cosa ben estranya, una experiència sobre la qual em passava dies i nits meditant, on redimonis va anar a parar?

Totes les meves preocupacions van desaparèixer quan la vaig trobar al cap d’uns quants mesos al mateix lloc que la vaig veure per última vegada. Em va explicar sobretot el que li va passar, però també històries inèdites dels meus pares, també sobre el seu avi, el meu home, que ja és mort…

-Avui comença el primer dia de la resta de la meva vida.Em vaig dir.

Encara segueixo esperant i ara mateix, estic molt ansiosa per saber com està i on està esperant-me el meu estimat.

Qui sap, potser en el moment que llegiu tot això, ja estaré al seu costat.

El següent dia va passar el mateix, i el següent, i el següent. Vaig decidir parar i reflexionar, la veritat és que sí que sempre em trobava estressada i no valorava el que la vida em posava davant. Vaig decidir canviar.

L’endemà em vaig aixecar a la primera, vaig tancar els ulls i em vaig dir: “Avui comença el primer dia de la resta de la meva vida”. I sincerament, la vida va seguir i tot em va anar millor.

Mar Peralta Folch 3r ESO A

Leila Garcia Zhixi Lin Jin 3r ESOB

Lestonnac

Encara me’n recordo d’aquell dia en què va venir la meva neta, Lídia, a acompanyar-me com tots els estius durant uns quants mesos.

El despertador tornava a sonar per tercer cop, plovia una altra vegada, tornava a tenir examen, després discurs i el meu nuvi m’havia tornat a deixar. No ho entenia, em trobava atrapada al mateix dia, m’estava tornant boja.

65

Treballs 4rt ESO

4t ESO

ELS PASTORETS

És una obra que es podria dir que gairebé tothom l’ha vist representada.

Ens explica la història d’uns pastors, en Lluquet i en Rovelló, que reben l’avís d’un Àngel, Sant Miquel, dient que el Messies ha nascut. En saber-ho, els pastors hi volen anar per adorar-lo, però les forces del mal i del bé hi interferiran diverses vegades.

En Lluquet i en Rovelló salven a en Getsè de les urpes de Satanàs amb la seva astúcia i amb l’ajuda de Sant Miquel, que intervé en els moments més necessaris.

Finalment, en Lluquet es casa amb la filla d’en Getsè, la Isabeló, com a recompensa d’haver-los salvat.

Lestonnac

Encara que vam tenir alguns malentesos durant els assajos i ens va costar aprendre’ns el guió, es va poder notar l’esforç i les hores que hi vam dedicar, ja que al final l’obra va sortir d’allò més bé.

66

Volem agrair a l’Enric Prats, el director de l’obra, la seva dedicació i paciència envers al actors. També ens agradaria

mostrar el nostre agraïment a tots els companys que van estar darrere, ja fos ajudant amb els llums, el decorat o el so, ja que, sense ells, l’obra no hauria sortit tan bé.

El fet de participar en una obra de teatre va ser molt enriquidor, ja que tots els participants vam fer cohesió de grup, unint-nos i ajudant-nos. A més, veure que la representació va agradar tant ens va animar a tots i ens va fer sentir molt orgullosos del que havíem fet, sentint-nos també molt gratificats perquè sabíem que, tot el que havíem recaptat, anava a parar a una causa benèfica.

Tots els participants, un cop acabada l’obra, vam coincidir en què el treball, l’esforç, la constància i el temps emprat havien valgut la pena, ja que, d’aquesta manera, vam poder celebrar el Nadal, continuar amb una meravellosa tradició i, el més important, vam crear uns records que recordarem amb tendresa, nostàlgia i alegria tota la vida.

Per tant, esperem que la nostra escola segueixi representant durant molts anys Els Pastorets, una obra de la nostra terra i, ara, una part de nosaltres mateixos.

Clàudia Sentís Esteban 4tESOA

Àstrid Sánchez Ollé 4tESOB

Lestonnac

El dia 15 de desembre, els alumnes de 4t d’ESO vam representar l’obra de teatre Els Pastorets de l’escriptor Josep Maria Folch i Torres per recaptar diners, com cada any, per a la Marató de TV3, aquesta vegada destinada a les malalties minoritàries.

67

68

2n Batxillerat

Lestonnac

Lestonnac

1r Batxillerat

69

Promoció ESO 2016-20

Agustin Sánchez

Maribel Calle (Tutora de 4t A)

Amanda Peralto

Lurdes Martín

Anton Maria Borràs

Esther Martí

Laia Díaz

Fernando González

Dídac Martinez

Meritxell Margalef

Enric Prats

Meritxell Navarrete

4t A

Pedro Aramburu Bachiller

Marc Balagué Torrens

Siria Bea Chimisanas

Laia Bilbao Nadal

Esther Fernández

Mercè Figuerola

Eva Brull

Elena Rodríguez (Directora)

Ferran Giné

Jordi Queralt

Guillem Anguera

Núria Baro

Eva Sugrañes

Patrick Bru Feliu

Eva Bueno Collado

Joan Pelejà

Sergi Martí

Sílvia Argilaga

Carmen García

Miriam Ortiz (Tutora de 4t B)

4t B

Col.legi

Maria Brota Navas

Héctor Calvo

Júlia Adserà Flavià

Àlvaro Andreu Ribera

Isabel Arribas Vedrina

Arnau Badia Rodríguez

Carles Campabadal Piñol

Ferran Canals Martin de Soto

Marc Castañer Sugrañes

Gerard Cedrón Dalmau

Ada Fernandez Valdivieso

Roger Ferrer Mora

Oriol Franco Martínez

Òria Garcia Ferrando

Alicia Jarillo Polo

Joan Juncosa Vilaplana

Victor Lin Jin

Oscar Marin Arcila

Alba Martorell González

Marta Montagud Boira

Sofia Moran Arroyave

Maria Penalba Vidal

Alexia Piñol Matas

Esther Príncep Ramos

Ana Ramos Arráez

Marc Romero Gómez

Paula Salazar Carracedo

Astrid Maria Sánchez Ollé

Luna Sousa Miyawaki

Caterina Tresserras Pianigiani

Pablo Villena Gil

Daniel Zamora Conde

70

Clàudia Casas Gasol

Jone Corral Setién

Francesc Español Pons

Nil Guillen Pelegrí

Clàudia Jarillo Polo

Olaya Alisha Kelly Pérez

Elena Llorens de Castro

Oriol Llorens Morales

David Mateo Calvet

James Mccoll

Alejandro Montala Yxart

Javier Ortega Garza

Teresa Pallejà Franquet

Daria Pavlovska

Alicia Peña Vasquez

Mireia Pérez Mallén

Ana Pérez Riesenbeck

Clàudia Potau Llorens

Marc Ricomà Uriol

Marc Rius Moreno

Aleix Rovira Sardà

Octavi Saladié Mas

Adrià Sánchez Miró

Clàudia Sentís Esteban

Nil Torruella Martínez

Aleix Valbuena Ramon

Laura Vilar Castellvi

l’Ensenyanca

Lestonnac

Lestonnac

Lestonnac

71

BATXILLERAT PROMOCIÓ 2018-20

Mercè Figuerola

Jesús Blanco

Lestonnac

Col.legi Lestonnac l’Ensenyanca

72

Alejandra Pinilla Montilla

Paula Rabassó Blanca

Dídac Martinez

Eva Sugrañes

Joan Pelejà

Òscar Martín

Amanda Peralto

Elena Rodríguez (Directora)

Miriam Ortiz

Anton M. Borràs

Eva Brull

Laia Díaz

Sergi Martí

Meritxell Margalef

Jordi Queralt

Hèctor Calvo

2n A i B

Carmen García (Tutora 2n B)

Marina Alasa García

Ander Aldama Huertas

Esther Almandoz Marugan

Maria Reyes Arribas Vedrina

Ariadna Barberà Madrid

Marcos Berenguer Casco

Núria Benedicto Ferrer

Josep Ma Bermejo Manchó

Jofre Bru Mas

Laia Cabré Salas

Joana Canals Salas

Lluís Cañellas Martí

Sara Castander Vuelta

Anna Claver Marca

Martina Egea Roig

Julia Estrada Thöne

Maria Fernández Diez

Stephanie Ferreira Hauck

Clàudia Ferrer Parera

Ana Pilar Gallego García

Mauro García Chavarría

Judit García Pallarès

Òscar González Artigas

Laia González Oliver

Gemma Guillén Pelegrí

Adrián Guzmán Gil

Pau Holgado Mollà

Irene Jiménez Marco

Pablo Jiménez Marco

Ferran Juncadella Murtró

Sofia Lana Martín

Gregori León Centelles

Gabriel Lettenstrom

Sofia Martinez Martínez

Valèria Masalles Mouravtchik

Chenoa Minkley

Claudia Molias Pujante

Carla Montagud Boira

Ana Navarro Bulló

Asser Parreu Urgelés

Gemma Parreu Urgelés

Aina Pedrol Vergés

Marina Pelícano Sanchis

Judith Pereira Fuentes

José Ma Ramos Arráez

Blanca Riu Molinero

Irene Rodríguez Caudet

Miquel Rodríguez Escudé

Maria Sabater Schmidt

Stefan Octavian Tabirca

Francesco Tardanico Noriega

Ariadna Valero Santamaria

Arnau Vaqué Castellví

Lluc Vernet Morales

Maria Tzaitel Virgili Banús

Lestonnac

Txell Navarrete (Tutora 2n A)

73

BATXILLERAT INTERNACIONAL PROMOCIÓ 2018-20

Carmen García (Coordinadora IB)

Col.legi

Anton M. Borràs

Eva Brull

Maribel Calle

Mercè Figuerola

Elena Rodríguez (Directora)

Txell Navarrete

Joan Pelejà

Jordi Queralt

Eva Sugrañes

Programa de Diploma Batxillerat Internacional

74

Maria Fernández Diez

Judit García Pallarès

Ana Navarro Bulló

Gabriel Lettenstrom

Miquel Rodríguez Escudé

Maria Tzaitel Virgili Banús

Lestonnac

Lestonnac

Lestonnac l’Ensenyanca

75

Comiat a la 20a Promoció de 2n de Batxillerat LOMCE i 2a Promoció de Batxillerat Internacional A vosaltres, alumnes de 2n de batxillerat, que al llarg de la vostra estada a l’escola heu compartit il•lusions, vida, treball, esport… i ens heu fet sentir la joia de veure-us créixer, us diem fins sempre i expressem els nostres sentiments amb aquestes senzilles paraules.

RESISTIRÉ Quan perdi totes les partides

Us desitgem que passeu un bon estiu!

Quan dormi amb la solitud Quan se’m tanquin les sortides I la nit no em deixi en pau.

Quan senti por del silenci Quan costi mantenir-me en peu Quan es rebel·lin els records I em posin contra la paret Resistiré, alçat enfront de tot Em tornaré de ferro per endurir la pell I encara que els vents de la vida bufin fort Soc com el jonc que es doblega, Però sempre segueix en peu Resistiré, per seguir vivint Suportaré els cops i mai em rendiré I encara que els somnis es em trenquin en trossos Resistiré, resistiré Quan el món perdi tota màgia Quan el meu enemic sigui jo Quan m’apunyali la nostàlgia I no reconegui ni la meva veu Quan m’amenaci la bogeria Quan en la meva moneda surti creu Quan el diable passi la factura Si alguna vegada em faltes tu Resistiré, alçat enfront de tot Em tornaré de ferro per endurir la pell I encara que els vents de la vida bufin fort Soc com el jonc que es doblega, Però sempre segueix en peu Resistiré, per seguir vivint

76

I encara que els somnis se’m trenquin en trossos Resistiré, resistiré

Dúo Dinámico Duo Dinámico

Lestonnac

Lestonnac

Suportaré els cops i mai em rendiré

77

Biel Figuerola

Lestonnac

Guillem Aparicio

78