Page 1

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 1


MASACO núm. 4 ABRIL pág. 2


EDITORIAL És més fàcil somniar que portar a terme un projecte. És més fàcil imaginar que fer realitat una idea. Però quan et trobes a companys disposats a lluitar amb tu. Quan et trobes a gent que creu en el teu somni tant o més que tu, tot deixa de ser difícil. Fa un any vam tenir un somni: fer una revista al i del col·legi …. MASACO. I gràcies al suport i a la confiança de molta gent, i sobretot, dels alumnes, això ha estat possible. Aquest curs hem aportat tres números plens d’aficions; hem conegut els sentiments d’exalumnes que han arribat molt lluny i que tenen molt bon record; hem conegut, també, més de professors i companys; hem après a cuinar gràcies a l’Oscar … Només podem dir ....

Grup editorial MASACO

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 3


ÍNDEX LES NOSTRES SORTIDES Viatge de fi d’etapa : Itàlia LES NOSTRES AFICIONS Eli Mosolova, els cavalls ALUMNES PASSAT I PRESENT Enric Botella i Edu Monroy RACÓ DE LA CIÈNCIA Línia del temps biològic RACÓ LITERARI Los espejos venecianos, crítica. MÉS ENLLÀ DE LES AULES, REPORTATGE: El crèdit de síntesis LES NOSTRES ACTIVITATS El dia de Sant Jordi ELS MÉS PETITS DE L´ESCOLA Especial Sant Jordi LES RECEPTES DE L'OSCAR Bunyols de vent EL DIA DE... el Jordi Duran

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 4


Si vols participar al següent número de la revista MASACO, escriu al email

radioirevistamslc@gmail.com

Esperem les vostres aportacions.

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 5


LES NOSTRES SORTIDES

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 6


VIATGE A ITÀLIA, 4t ESO Itàlia va ser un viatge per recordar, vam poder gaudir set dies de la preciosa Itàlia visitant llocs com Pisa, Lucca, Florència, Verona, Venècia... Passant per tots els llocs més turístics, els carrerons més macos i tot tipus de botigues per comprar algun record. Uns dies compartits amb amics on hem pogut aprendre la història d'alguns monuments i passar-ho bé!

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 7


MASACO núm. 4 ABRIL pág. 8


PODEU VEURE TOTES LAS FOTOS DEL VIATGE AL TWITER @italia2015mslc Fotos Itàlia

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 9


LES NOSTRES AFICIONS

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 10


ELI MOSOLOVA I LA SEVA ESTIMA ALS CAVALLS

La meva afició són els cavalls, més concretament l’equitació. M’han agradat des de petita però fins a 1r de l’ ESO no m’havia plantejat que aquest podia ser el meu esport preferit. Segurament molts penseu que muntar a cavall no cansa, que tota la feina la fa el cavall i que l’únic que fa la persona és moure els braços per indicar-li on vol anar. Però no funciona així. Quan em vaig introduir en aquest món jo també tenia aquesta idea. Evidentment en les primeres classes no em cansava, perquè eren al pas, l’aire més tranquil del cavall. Però tot va canviar quan vaig començar a trotar. El trot és un aire totalment diferent del pas, el cavall va fent bots i el genet ha d’aprendre a seguir el ritme. Quan vaig començar a trotar em cansava molt i, quan baixava del cavall, caminava com una “cow boy” i els següents dies no podia ni asseure’m en una cadira del mal que em feia. Amb el temps em vaig anar acostumant i, tot i que ara em canso, ja no tinc tants dolors com al principi. L’últim aire del cavall és el galop. El genet ha de fer un moviment semblant a un tobogan i aguantar-se molt bé amb les cames per no sortir volant. Galopar és el meu aire preferit. Quan vaig començar a galopar tenia molta por de caure, però m’hi vaig acostumar molt ràpid. Tot i ser l’aire que més cansa és el que considero més còmode. Ara per ara faig classes de doma, tot i que he provat el salt i m’agrada molt. Potser en un futur m’agradaria dedicar-m’hi més professionalment, però de moment seguirà sent el meu hobby.

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 11


MASACO núm. 4 ABRIL pág. 12


MASACO núm. 4 ABRIL pág. 13


EL NOSTRE PASSAT, EXALUMNES MASACO núm. 4 ABRIL pág. 14


ENRIC BOTELLA, EXALUMNE I COMPONENT DE DESCONEGUTS

No m’agraden els discursos que volen ser inspiradors, que animen a viure la vida… i ho fan farcits d’imperatius. “Gaudiu! Rieu! Emocioneu-vos! Salteu! Sigueu feliços!”. Deixeu-me en pau! A l’escola, com a tot arreu, hi ha tantes experiències com persones hi passen. No tot és bonic, no tothom és agradable i no sempre s’està content. No us forceu a viure la gran experiència. No funciona així.

Si hi va haver moments menys bons, no s'acostumen a explicar. I els qui van tenir una mala experiència no els convidaran a escriure aquí, o no voldrien fer-ho. Però segur que, quan d'aquí un temps mireu enrere, hi veureu alguns bons records i us costarà trobar els dolents. Aquests són els meus.

M’agrada pensar que no fa tant que anava a l’institut. El meu primer dia a Maristes, amb 12 anys, vaig reconèixer un noi amb qui havia coincidit anys enrere pels passadissos d’una escola de música. “Ei, tu anaves a l’Harmonia, oi?”. El Férriz no va voler concedir-me el plaer de sentir que només d’arribar ja tenia amics, i va fer un “ah, sí, em sones…” molt condescendent. No ho ha admès mai, però jo sé que ho va fer com a venjança per les pallisses que li vaig arribar a clavar jugant a "tazos" al vestíbul d’aquell lloc.

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 15


ENRIC BOTELLA I DAVID FÉRRIZ Un professor ens va dir una vegada que els amics que fas a primer són els bons. Els que duren. Em queda molta vida per comprovar-ho —o per perdre els meus—, però encara ara quan parlo dels meus amics em refereixo a la colla de bojos que vaig conèixer durant aquella època i els anys següents.

No recordo les primeres paraules que em vaig creuar amb l’Arnau Marimón, però devien ser tenses. Ens vam conèixer en un casal l’estiu abans d’entrar a l’escola i ens quèiem malament. De fet, reconec haver-me lamentat en saber que compartiríem col·legi. Ens devíem acabar entenent, perquè va passar a ser un dels meus millors amics i el cantant d'Unknown, el grup de música que vam formar juntament amb el David Férriz i més tard amb l’Edu Monroy.

[https://www.youtube.com/watch?v=E1jDSAIs4J8]

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 16


El primer concert d’Unknown va ser a la capella de l’edifici de les Corts. El segon al pati, amb el millor bateria que ha tingut el grup fins ara: un tal Jordi Vilà. La relació dels inicis del grup amb l’escola va ser sempre estreta. Vam col·locar 50 samarretes a amics i algun professor abans fins i tot d'haver fet el primer concert. I ho vam fer tan malament que vam perdre diners!

Més o menys aquell any vaig començar a pensar que m’agradaria ser periodista, després de fer una mena d’assignatura optativa sobre ràdio i televisió amb la Marta Soriano.

Ja em pot agradar pensar que no fa gaire que anava a l’institut, que aquest encàrrec m’ha fet comptar anys: en fa set del primer concert, vuit que vaig voler ser periodista i 11 d’aquell primer dia. Ara Unknown és Desconeguts, i venem discos a la FNAC, fem concerts i de tant en tant sortim a la ràdio. Tinc la sort de treballar a Barcelona Televisió fent coses genials, i mentre escric això penso què posaré a la motxilla que m’enduré aquest mateix divendres a l’enèssim viatge que faré amb el David, l’Arnau i la resta de colla.

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 17


EDU MONROY, EXALUMNO Y COMPONENTE DE DESCONEGUTS Mi paso por Maristas Sants-Les Corts empezó en primero de primaria y terminó con la ESO. No he sido el alumno ejemplar, ni mucho menos a lo largo de mi paso por la escuela, de hecho estuve 6 años para terminar la ESO, no me puedo quejar de lo que he aprendido, descubierto y vivido en esta etapa. Lo que si me he dado cuenta es que en un futuro inmediato al terminar mis estudios no le encontraba utilidad a muchas de las materias que nos habían impartido, pero al transcurrir los años más cosas van apareciendo en mi vida que sí tienen relación con el pasado.

EDU MONROY

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 18


Y buena parte de mi presente está ligado a esa época, desde amistades que todavía conservo, tanto compañeros como profesores, como el grupo de música donde disfruto y actuamos que también surgió a raíz de una actuación que hicieron los antiguos “Unknown” en el patio de la escuela y que después de verlos me planteé la idea de formar banda con ellos y estar donde estamos ahora, siendo los “Desconeguts” fichados por una buena discográfica, vendiendo discos y actuando por todas partes. De hecho la etapa del estudiante creo que es la mejor de todas. Yo justo al terminar empecé un proyecto por entonces poco prometedor y que hoy en día, después de 6 años, ha resultado ser un gran proyecto que ha generado trabajo de manera directa e indirecta para mucha gente. Me gusta creer que todo tiene una correlación en esta vida y que algunas de las acciones como “adulto” son reflejos de cuando estamos aprendiendo en la escuela, aunque a mi parecer nunca dejamos de aprender y sorprendernos a lo largo de nuestra vida.

DESCONEGUTS AMB LES COMPONENTS DE LES ONES MARISTES QUAN VAN SER ENTREVSITATS L’ANY PASSAT

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 19


EL RACÓ DE LA CIÈNCIA

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 20


Escala del temps geològic La Terra ha existit des de fa aproximadament 4,5 millions d'anys i l'existència del que podem considerar el primer homínid en aquesta és de fa menys de 7 millions d'anys! L'homo sapiens es va originar fa només 150.000 anys. L'escala del temps geològic és la linia temporal que desccriu tot el que va succeïr en aquest temps fins l'actualitat. Javi Castro, Daycar Véliz i Candela Garcia de 4t ESO han dedicat moltes hores a recreear amb una aplicació d'ordinador, l'escala temporal amb descripcions, fotos i vídeos. Espero que gaudiu:

Línia del temps geològic

CENOZOIC

MESOZOIC (Era secundària)

FANEROZOIC

PALEOZOIC (Era primària)

EON ERA PRECAMBRIÀ Era arcaica

PERÍODES

SUBPERÍODES ÈPOQUES Milions d’anys (m.a) 4600 m.a 570 m.a

CAMBRIÀ ORDOVICIÀ SILURIÀ DEVONIÀ CARBONÍFER PERMIÀ

505 m.a 450 m.a 400 m.a 350 m.a 250 m.a 245 m.a

TRIÀSIC

208 m.a

JURÀSSIC

145 m.a

CRETACI

65 m.a

PALEOGEN TERCIARI

Era QUATERNÀRIA quaternària

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 21

NEOGEN

PALEOCÈ EOCÈ OLIGOCÈ MIOCÈ PLEOCÈ PLISTOCÈ HOLOCÈ

60 m.a 35 m.a 25 m.a 10 m.a 2 m.a 15.OOO anys actualitat


EL RACÓ DE LES LLETRES

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 22


LOS ESPEJOS VENECIANOS El libro trata sobre un chico llamando Giovanni Conti que se traslada a Padua para estudiar. Busca alojamiento en la “Hostería Veneciana” pero, como siempre, está completa porque allí están alojados casi todos los alumnos de la Universidad. Una mujer mayor, llamada Alexandra, le ofreció hospedaje en su hostal, donde antes se había hospedado un caballero que desapareció sin dejar rastro. La habitación era mugrienta y en ella el elemento que más llamaba la atención era una gran ventana por la cual se veía un palazzo. A Giovanni esto le llamó mucho la atención y al día siguiente cuando fue a la Universidad, su profesor Giacomo Amadio los llevó a la biblioteca para hacer un trabajo voluntario, el eligió “El Palazzo Balzani”. Fue a buscar en el estante donde debería estar la información pero no estaba, y encontró otro libro que le fue de gran utilidad. Junto a sus dos amigos, Lena y Paolo, investigó sobre la historia y la persona que vivía allí, Beatriz Balzani, más conocida como la que nunca murió. Giovanni, por las noches salía desde su habitación a al palazzo para verlo por dentro y poder ver los espejos venecianos. Giovanni encontró la tumba de Beatriz y también el testamento que dejó junto a ella diciendo que “La persona que encuentre esta tumba debe enterrarla en lugar sagrado” y así lo hicieron. Las visiones de los espejos y la aparición eran mentiras creadas por el profesor Giacomo Amadio y la ayuda de Lena, Paolo y Alexandra.

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 23


JOAN MANUEL GISBERT, AUTOR DEL LLIBRE El libro me ha gustado porque es de intriga y misterio y cada capítulo te deja con más intriga y es entretenido

Yang Hao Zhang de 2n ESO

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 24


LES NOSTRES ACTIVITATS

Sant Jordi

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 25


Aquest any novament Sant Jordi ha arribat per fer honor al món de les lletres i les arts. Amb diferents premis hem volgut donar suport al treball dels alumnes que han estat els millors a les seves categories. Els premis ( una tarja de 40 euros de El corte Ingles, detall de l’ AMPA i una rosa ) han estat : Guanyadora de primer cicle en prosa de llengua catalana MARIA GARCIA Guanyadora de primer cicle en poesia de llengua catalana SOFIA VACA Guanyador de segon cicle en prosa de llengua catalana PAU GONZALEZ Guanyador de segon cicle en poesia de llengua catalana HA QUEDAT DESERT Guanyador de batxillerat de prosa en llengua catalana i guanyador de batxillerat de poesia en llengua catalana ISMAEL BAYARRI .... ell rep els dos premis Guanyadora de primer cicle en prosa de llengua castellana JOAQUIN NOGALES Guanyadora de primer cicle en poesia de llengua castellana GABRIELA CASTILLO Guanyador de segon cicle en prosa de llengua castellana ELISABETH NOGALES Guanyador de segon cicle en poesia de llengua castellana HA QUEDAT DESERT Guanyador de batxillerat de prosa en llengua catalana SARA CHACÓN Guanyador de batxillerat de poesia en llengua castellana HA QUEDAT DESERT Guanyador primer cicle en anglès : OSCAR OLIVELLA Guanyador de segon cicle en anglès : JAVI CASTRO Guanyador de batxillerat en anglès : LAURA DE LA CRUZ Els guanyadors de primer cicle de punt de llibre ANNA GARRIDO I ARIADNA VERDÚ Els guanyador de segon cicle ARIADNA NOGALES La categoria de batxillerat ha quedat desert El premi LEONARDO a la catapulta més original és per Eric Gallego i Adrià Escofet El premi a la distància aconseguida és per Pablo Borao i David Alsina

Catapultas ganadoras ( foto y vídeos )

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 26


MASACO núm. 4 ABRIL pág. 27


A més hem vist una obra de teatre i la compravenda de llibres

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 28


MASACO núm. 4 ABRIL pág. 29


Punts de Llibre finalistes

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 30


PUNTS DE LLIBRE GUANYADORS

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 31


ELS MÉS PETITS DE L’ESCOLA, ESPECIAL SANT JORDI INFANTIL I PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA MASACO núm. 4 ABRIL pág. 32


Aquest ha estat el segon any que el alumnes de 3r d’ESO de l’optativa de teatre VIURE EL TEATRE, han anat al col·legi de Sants per fer una representació de la llegenda de Sant Jordi. Ha estat molt emotiu veure con els més petits gaudien de l’espectacle i com els grans es posaven neguitosos davant d’un públic molt exigent i divertit. Ha estat, un any més, una experiència meravellosa.

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 33


MASACO núm. 4 ABRIL pág. 34


MASACO núm. 4 ABRIL pág. 35


MASACO núm. 4 ABRIL pág. 36


Van gaudir de l’obra de teatre, d’un taller de ball i van marxar molt contents amb una rosa a la galta i un bon record al cor.

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 37


EL RECEPTARI DE L’OSCAR

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 38


Bunyols de vent

Ingredients: 125 ml de llet, 75 gr. de farina, 60 gr. de mantega, 3 ous, sal, sucre, oli, pell de llimona ratllada. Preparació: Posar la llet i la mantega en un cassó al foc, amb un pessic de sal. Quan bulli i la mantega s'hagi fos del tot, afegim la farina tamisada i remenem fins que es desenganxi en forma d’una bola. Fora del foc, afegim un ou sencer i remenem amb una espàtula, i així amb els altres ous. Per últim afegim la pell de llimona ratllada, remenem i ja tenim la massa del bunyols. En una paella amb l'oli calent, anem agafant massa amb una cullera i amb l'ajuda d'una altra els anem fregint. Un cop fregits els bunyols i encara calents els arrebossem amb el sucre.

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 39


EL DIA DEL JORDI DURAN

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 40


M’han demanat que parli sobre viatjar, m’ho han demanat a mi perquè d’alguna forma tots saben que ho faig sovint, i interpreten que no només m’agrada sinó que deu haver quelcom més. Hi ha molta gent que utilitza les vacances per desconnectar, després de gairebé un any treballant utilitzen les 2, 3, o amb molta sort 4 setmanes, per marxar, recuperar energies i carregar piles. Una espera que es fa eterna si la feina no t’agrada, necessitant encara més aquesta desconnexió per poder-la continuar suportant un any més. Sense ser el meu cas, si jo només tingués 15 o 20 dies marxaria a un resort de Cancún, d’aquells que et posen la polsereta, i gaudiria de bufet lliure de menjar i beguda les 24 hores del dia. Compraria viure com un rei i no preocupar-me de res, només de descansar. A això no ho considero viatjar per molt lluny que marxis. Evidentment aquesta opció és molt lícita però nosaltres els professors, amb 2 mesos de vacances tenim la sort de compaginar aquest descans amb l’experiència de viatjar. Quan era un adolescent no se m’havia acudit mai que això de viatjar podia ser interessant. Ja tenia prou feina per trobar el meu lloc aquí com per preocupar-me del que podia haver lluny. Els primers anys d’universitat tampoc hi pensava, va ser al veure alguns companys d’estudi que marxaven amb beca que m’ho vaig començar a plantejar. Així que vaig demarnar-ho i se’m va presentar l’oportunitat de marxar 3 mesos al Brasil, a treballar d’enginyer. Aquesta va ser la primera vegada que deixava casa meva, la meva terra, la meva gent i, també, la meva parella. No vaig gaudir massa de l’experiència perquè m’enyorava molt i, a més, no vaig disposar de dies per conèixer el país. I dels tòpics de Brasil, sol, platja i festa, res de res. Vaig estar al sud durant l’hivern d’allà, amb tant fred o més que aquí.

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 41


Dos anys més tard se’m va presentar una nova oportunitat. El meu cosí era a Nicaragua treballant de voluntari a una escola i el vaig anar a visitar a l’estiu. Aquell viatge em va canviar molt, de fet tots els viatges et canvien una mica, però aquell va ser el que em va impulsar a no deixar de fer-ho. Vaig estar vivint 3 setmanes en un petit poblet, jo era el cosí del profe català i això em va facilitar molt conèixer la gent local. La última setmana vaig decidir marxar sol a conèixer una mica el país, i va ser durant aquests dies que vaig tenir les sensacions que ja no he deixat de cercar. Era completament lliure, no planejava gairebé res, i el que planejava podia canviar molt fàcilment, el que si tenia clar era que fes el que fes ho decidiria només jo. Van ser dies de moltes sorpreses, emocions, descobriments i on vaig conèixer gent molt interessant que també viatjava sola.

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 42


La primera nit, assegut esperant el sopar en la fonda on dormiria, se’m va acostar un noi i em va demanar si podia seure amb mi. És clar, li vaig dir. Era alemany, tenia 19 anys i feia 5 mesos que viatjava. Havia començat a Califòrnia i la seva intenció era creuar tot el continent fins Ushuaia, la ciutat més austral del món. Vem viatjar 5 dies junts, al tercer dia se’ns va unir una americana. Va ser tot tan fàcil i tan enriquidor que ja no he deixat d’experimentar-ho des d’aleshores. No pot passar un any sense que marxi a algun lloc i gairebé sempre sol. Quan viatges amb algú que ja coneixes, et perds molts matisos, ja no tens tanta necessitat de contactar i es minimitza la possibilitat de conèixer gent nova. Així que sempre he sabut que, tot i pujar sol a l’avió, sempre viatges en companyia. N’hi ha molts com tu amb qui compartir part del teu viatge. Gent d’altres indrets i amb les seves històries que t’ajuden a tenir una perspectiva molt més amplia de tot plegat. Viatgers que han estat a llocs que tu encara no coneixes i que et poden ajudar a decidir el proper destí.

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 43


I és clar, viatjar també et permet conèixer el país que visites, les meravelles que conté, la seva gent, la seva cultura i manera de pensar. Però sobretot, enriquir-te d’experiències impossibles de viure prop de casa. Tot plegat et fa guanyar en confiança i autoestima, per lo viscut i pel compartir d’aquella gent de la qual t’emportes alguna coseta. Algunes realment inoblidables, d’altres que s’han convertit en amics, i moltes que ja no recordo però que formen part de la meva història. És curiós com, de tant en tant, em venen a la ment persones que vaig conèixer un dia, o una estona, ocupant part dels meus pensaments per sorpresa.

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 44


Fa anys vaig començar a tenir la necessitat de marxar durant més temps. Havia conegut tanta gent viatjant durant llargues temporades que un mes i mig ja se’m feia curt. Vaig estalviar durant molt temps amb aquest propòsit i quan la normativa m’ho va permetre vaig demanar excedència. Ja no es tractava de viatjar per vacances sinó de viure viatjant. Vaig ser fora 9 mesos, en un procés que es va iniciar molts anys enrere estalviant, i que vaig començar a gaudir els 6 mesos previs amb els preparatius.

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 45


Vaig pujar a l’avió de Girona amb la motxilla, 6 vols reservats, una data de tornada, i la fantàstica incertesa del “ja anirem veient què fer i on anar en cada moment”. Tot va començar a Alep, a Síria, de matinada. Vaig dormir en la terrassa d’un hostal perquè ja no tenien habitacions. La tornada la faria des de Quito, a Equador. Sempre dic que el millor de marxar és tornar a casa. Aquest matí, a l’estació de Sants, venint a l’escola, he vist un noi de fora amb una enorme motxilla a l’esquena. Caminava molt poc a poc, mirants’ho tot amb calma, observava... era evident que no tenia pressa. Al voltant tot de gent accelerada, anant ràpid al mateix lloc que van anar ahir i que aniran demà. Amb el cap ja a la feina i no en l’entorn, sense observar, no cal, ja està tot vist.

MASACO núm. 4 ABRIL pág. 46


MASACO núm. 4 ABRIL pág. 47

Masaco nº3 abril  

Per fi, el número especial de Sant Jordi amb tots vosaltres !!!

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you