Le Nouveau Fanzine NÚMERO 39
JUNIO 2017
Paz
«Asomada a la ventana contemplaba la inmensidad del mar. Una leve sonrisa la delataba. Día tras día había conseguido aquello que tanto anhelaba: la felicidad de disfrutar de su vida.» @MartaOros lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
Índex
Qui en té la culpa
Sección Twitter Somnis La cambrilenca Agenda cultural La columna de Mica Reencuentros Festivals, cultura o oci, oci cultural? 2ª part Aquellos maravillosos años 80 Impacto De micro a macro Aspiraciones La cita del mes Jugar con dinero
03 04 06 07 10 11 12 14 16 17 18 19 20
Edició i maquetació Marta Orós Redacció creativa Marta Orós Il·lustració Nuri Mariné Salva Martínez Imanol Buisán Col·laboradors Spot Eme de Molar @Gae__ Tomás Muñoz Laura Moreno Ramon Gasch i Pou Albert Roca @esterminio67 Lluïsa Mulet
Impressió Graphic Point Reus DL T-1018-14
Punts de distribució a Cambrils Marro café Cal Bafa Bodega De Vins Sushi Hoshi Clínica Mar La Galatea La Vilatería Micu Licu Biblioteca Municipal de Cambrils El Colmado La Ginesta_ Flors i ambients Vila 5
El Tamboret Cinema La Rambla de l’Art– Cambrils Frankfurt L’Espai Dra. Ilse Maes Centre d’estètica Aura Quin Cacau Taller Nuri Mariné Mar de Tierras M’Art – Taverna cultural Club Nàutic Roda Bike Restaurante Dall’Italiano
lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
2
Sección Twitter En 140 caracteres se pueden expresar muchas cosas, así que os iremos enseñando algunas de los que más nos han gustado. «- Estás obsesionado con la química, papá. - Eso no es cierto, Joselitio.» Frenopatix @Frenopatix «Entre lo tarde q me acuesto y lo mucho q madrugo un día me voy a
cruzar conmigo mismo por el pasillo.» Lord Kaiser™ @KaiseJose7
«Madurar es ver películas de terror donde las víctimas son adolescentes fiesteros subnormales e identificarte con el asesino. .» Fernando Reina @amistadysodomia
«Madurar es mandar todo a la mierda y llamar para ver si ha llegado bien.» Punty @De_PuntillaS_ «En Portugal cuando estás dos mañanas sin afeitarte se dice que llevas barba de dos tías...» JO NI CAS @7iete «Voy a dejar de aceptar cookies que me estoy poniendo como una bola .» Celia Cepunto @delia0 «Cuando veo un bote de champú en casa de un calvo, me lo imagino en la ducha enjabonándose las cejas con nostalgia.» Pitufollow @Pitufollow «Yo el aceite de la freidora lo cambio como la del coche. Cada 15.000 croquetas.» ALBERTO CHICLOTE @AChiclote «Cuando Hannibal Lecter se pone a dieta, solo come gilipollas integrales..» Flange Doozer @FlangeDoozer «-¿Tomarán algo más? - Tres postres. - ...Nueve. ¿Van a tomar algo más o no?» Pijortera @LaPijortera lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
3
Somnis A QUI TROBI AQUESTA NOTA: El meu nom és Peter Newman. Sóc l'únic supervivent del S.S. SEASUN, creuer turístic de ruta a Cuba. Mai va arribar al seu destí. Avui es compleixen vint dies del meu calvari, des que el vaixell es va enfonsar. Són vint dies exactes. Els he comptat. És l’única cosa que puc fer. Encara tinc gravades al cap les terribles imatges del naufragi. He vist homes tirar a nens a l'aigua per ocupar els seus llocs en els bots, i a dones ofegar-se, davant la indiferència i el pànic de tothom. Gent arrencant- se els ulls, lluitant per un tros de fusta i disparant les seves armes per aconseguir una mínima esperança. Uns minuts de vida. Una mort més lenta per inanició o congelació. Ni la pietat, ni la caritat, ni el sacrifici formen part de la raça humana. Aquesta certesa em va arribar en aquell moment. Jo vaig tenir molta sort. L'explosió de la caldera em va llançar a l'aigua directament. El meu bot salvavides inflable, em va mantenir surant mentre estava inconscient i em va salvar la vida. Ningú es va fixar en mi perquè vaig desaparèixer dins la negror de la nit. En aquests dies he après que els sentits són una eina formidable i no els donem el valor que mereixen. L'home antic es valia d'ells per sobreviure. L'home modern pràcticament no els fa servir. Ara, nosaltres, el que tenim per a veure, ho mirem, però no ho observem. El que hem de sentir, ho sentim, però no ho escoltem. Els meus sentits han tornat a funcionar de forma primitiva aquests dies i m'han permès sobreviure. Però ... val la pena seguir així? Els meus ulls estan pràcticament tancats. Només els puc entreobrir amb un gran dolor. Estan secs i plens d'úlceres. Cremats pel sol i corroïts pel salnitre. Les meves parpelles es freguen com fragments de vidre contra les còrnies i la foscor s'apodera cada vegada més del meu cervell. El soroll familiar de l'aigua xipollejant contra el meu bot, cada dia més enfonsat, s'ha convertit en una mena de martelleig al meu cap. Estic submergit en els meus propis excrements. Introduït en una mena de bilis pudent que expulso de forma automàtica i que em converteix en un detritus vivent. No em puc moure. La meva roba s'ha convertit en unes filagarses que ja no em protegeixen ni del fred de la nit ni del terrible sol durant el dia. La meva sang és el l’únic aliment. No tinc res més. La meva llengua s'ha inflat i no em cap a la boca. He de mantenir-la oberta per poder respirar. Els meus llavis i el meu paladar són com un fregall. Fa molt temps que no em queda ni un gram de saliva. Dubto que pugui sobreviure ni un dia més. Aquest escrit és l'últim que podré fer. No em queden forces per seguir lluitant. És curiós com canvien les coses en un moment. Hem perdut el sentit de la nostra pròpia lluita, la sensació de l’esforç per a poder viure. Quan un veu arribar la seva fi patint en el més terrible dels martiris i en la més absoluta de les soledats, s'adona d'aquest error. Per què hem caigut en aquesta situació? Per què caminem sense remei cap a la nostra autodestrucció? Per què adorem a tants falsos déus i fem servir la nostra intel·ligència per obtenir riquesa en lloc de buscar un sentit real a les nostres vides? M'adono de com ens anem enquistant en nosaltres mateixos; ignorem i oblidem els altres perquè els altres també acabin ignorant-nos. Creiem que som amos de les nostres vides, i l'únic que fem és creure el que ens dilenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
4
uen, fer el que ens manen i complir amb els dictats d'una societat materialista i aliena a qualsevol sentiment. Déu meu, que clar ho veig ara, quan ja no tinc esperança! Tant de bo pogués tornar enrere. Però això és impossible. Quan arriba la certesa de la mort, tots demanem la nostra segona oportunitat. Una oportunitat per rectificar, per tornar a començar. Per perdonar o per implorar perdó a tots aquells amb els que ens hem enfrontat o hem conviscut. Però, malauradament, aquesta segona oportunitat no existeix. Si tingués força per fer-ho, em deixaria caure al mar fins ofegar-me. Però no em puc moure. El meu cos porta ja molt temps mort. Només sobreviuen la meva ànima i el meu cervell. Només aquesta part es rebel·la davant la mort. Ja no puc més. El llapis és un dolorós element enganxat als meus dits que no puc retirar. Quan ho faci, esquinçalls de pell, sortiran amb ell. A poc a poc, arriba la negror. És com si em veiés a mi mateix de lluny. Com si estigués contemplant la pel·lícula de la meva vida. És una barreja d'esperança i de por. De dolor i d'alleujament. De... DÉU MEU...ÉS UN SOMNI! ... QUIN TERRIBLE MALSON! Un gran esgarrifall desperta a Peter Newman. Amb el cos banyat en suor, el seu cor bategant esbojarradament i la respiració agitada, intenta incorporar-se, però no pot. Una incertesa en el seu cervell dóna voltes i més voltes. Intenta obrir els ulls, però una llum fulgurant li ho impedeix. Es mou lleugerament i un terrible pestilència li omple el nas. Una olor nauseabunda i repugnant. Es nota brut i cobert de pols. Pols i sorra. Té alguna cosa a la mà esquerra. Pel tacte sap que és un paper. L’aixeca i intenta de mirar-lo. Aquell esforç l’esgota. Multitud d'espines se li claven a tot el cos. És un dolor punyent. Fa un gran esforç per obrir els ulls i contemplar el document. És un manuscrit, i reconeix de seguida la seva lletra. Estarà somniant encara? Però no. El paper, l'escriptura ... tot és real. Ho està notant a la mà. Agafa el full i l'acosta als seus ulls. Amb gran esforç, comença a llegir: A QUI TROBI AQUESTA NOTA: El meu nom és Peter Newman. Sóc l'únic supervivent del SKYSUN, avió xàrter en vol turístic a Nairobi. Mai va arribar al seu destí. Avui es compleixen vint dies del meu calvari, des que l’avió es va estavellar al desert. Són vint dies exactes. Els he comptat. És l’única cosa que puc fer. Encara tinc gravades al cap les terribles imatges... Ramon Gasch i Pou
lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
5
lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
6
Programació cultural de juny Exposicions i visites d’interès Sala CNCB
Exposició de pintura: CÉSAR RODRÍGUEZ MATEO Del 27 de maig al 30 de juny
Marro Cafè
Exposició del TALLER DE NURI MARINÉ
Sala Mar de Tierras la Vila
Exposició de fotografia ROBERT MARTÍNEZ: El Viaje Del 9 de juny al 14 de juliol
Torre del Port
Exposició de fotografia: "NORDÉS" de CARLIÑOS MCO Dissabtes diumenges i festius d’11.00h a 14.00h i de 17.00h a 20.00h Torre de guaita declarada Bé Cultural d’Interès Nacional
Molí de les Tres Eres
Exposició permanent: "Cambrils: els orígens" Dissabtes d’11.00h a 14.00h i de 17.00h a 20.00h Diumenge i festius d’11.00h a 14.00h Demostració del molí en funcionament: dissabtes a les 12h, 13h, 18h i 19 h. Diumenges i festius a les 12 i 13 h.
Ruta dels espais de la Guerra Civil a Cambrils Per a les visites guiades, cal trucar al 977 794 528.
Torre de l’Ermita
(Santuari de la Mare de Déu del Camí)
Exposició de fotografia: «Cambrils ahir i avui» Dissabtes d’11.00h a 14.00h i de 17.00h a 20.00h Diumenges i festius d’11.00h a 14.00h Torre de guaita declarada Bé Cultural d’Interès Nacional
Vil·la Romana de la Llosa Obert el primer dissabte de cada mes De 10.00h a 13.30h
lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
7
Museu Agrícola
Elaboració d’oli i vi «Bernardí Martorell. Un gran arquitecte del Modernisme» Dissabtes de 10.00- 13.30h i de 17.00h a 20.00h Diumenge i festius de 10.30– 13.30h
Biblioteca Municipal Dilluns 19 de juny a les 19h
Tertúlia i xerrada al voltant de la pirateria a la Costa Daurada a càrrec de Pedro Otiña autor del llibre Pirates i Corsaris: els atacs contra Vila-seca i la costa del Camp de Tarragona.
lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
8
Specialitá italiane Carne a la brasa. Carrer Major n°5 43850 Cambrils Vila 977 792 741
CADA DIJOUS A LES 20.30 VINE I PARLAREM ANGLÈS
clínicamar
c/ Frederic Mompou, 14
43850 Cambrils
977 911 335
Reconocimientos médicos Cuadro médico Conductores Permiso de armas Seguridad Marina Grúas…
Avda. Horta de Santa Maria C/ Xalet d’en Bau, 10 bajos 43850 Cambrils 977 363 453 670 296 290
Dr. Manuel Andreu Dietética y nutrición Medicina estética Depilación médica Dra. Paola Pasquali Dermatología Oncología cutánea Dr. Alfredo Rodríguez Traumatología Estela Ten Medicina tradicional china Acupuntura Dra. Carmen Fernández Psiquiatría Dra. Paloma Mejina Cirugía plástica
lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
9
La columna de Mica Cuando mi esclavo humano calvo escribía en su blog, hace mucho, mucho tiempo, redactó una entrada titulada “Mecánica celeste” que acababa en la siguiente frase: Hay otros mundos, pero están en este. Una hermosa pastelada, ¿verdad que sí? A ver, que el texto en su conjunto no estaba mal (lo sé porque lo he leído). Hasta tenía cierto punto didáctico, puesto que hablaba de estrellas, clases espectrales y cosas así, aunque el fondo resultaba ser muy… pasteloso. En fin, a lo que iba. Resulta que la frase ha cobrado sentido. Ayer (27 de mayo, sábado todo el día) especies venidas de los confines de una galaxia muy, muy lejana hicieron aparición en un reducto del guirism-digo cristianismo, como es Santiago de Compostela. En una tarde nublada, que no lluviosa, las botas de los Stormtroopers con Darth Vader (¡Ay, qué majo es!) a la cabeza pisaron las desgastadas piedras compostelanas para concentrarse en la plaza del Obradoiro para deleite de algunos, asombro de bastantes y chute de frikismo de todos los presentes. Pena que no me llevaron. Claro, como ni en Tatooine, ni en Dagoba ni en la Estrella de la Muerte había gato, a qué iba a ir yo a ver nada si no hay nadie de los míos. Cuentan mis esclavos que estuvo muy bien. Cosplayers everywhere (algunos curraos a tope, ¿eh? La verdad es que hay humanos con mucho tiempo libre. Y mucha pasta). Y cuentan mis esclavos que, muy a pesar de las especies del Universo conocido desde aquí hasta Cambrils, galaxias lejanas que haya en medio incluidas, si hay un ser interplanetario especialmente [censurado] y que merece que lo encierren en lo más profundo de la recicladora de basuras de la Estrella de la Muerte, ese es, precisamente, el humano. Y particularmente el humano con cachorros que hábilmente incrusta en primera fila para desesperación de la organización del desfile (porque no paran de moverse, de tirar la cinta del perímetro, de berrear como Chewbacca con estreñimiento…) y de los que, como mis esclavos, después de tres cuartos de hora de plantón en su sitio para poder ver y hacer sus fotos, oían rosmar a la [censurado] madre de los cachorros porque ella no veía y además “se le habían colado delante”. A ver, señora. Se lo digo yo porque si se lo dicen mis esclavos, lo que le hizo Jabba el Hutt a Han Solo con la carbonita en comparación le parecerá una fiesta de cumpleaños. Mire: incrustar a sus cachorros delante para tener la excusa de ir detrás de ellos, no cuela. Estar protestando por lo bajini todo el lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
10
rato tampoco cuela (aunque hizo usted reír a muchos alrededor, no se le puede negar ese mérito). Llegar tarde y querer estar delante, no cuela. Al final la salva a usted que Darth Vader estaba liado con lo del desfile y no podía usar el Reverso Tenebroso de la Fuerza, porque mi esclavo le hace una seña y nota usted lo mismo que notó Moff Jerjerrod cuando la pifió durante la construcción de la segunda Estrella de la Muerte. Si es que ya lo decía el Almirante Ackbar: “Es una trampa”. Y eso que allí no había señoras con niños. Miau.
Reencuentros by @emedemolar
PREPAREM CATERINGS PER A QUALSEVOL TIPUS D’ESDEVENIMENT PER EMPORTAR-SE PER A MENJAR A LES NOSTRES INSTAL.LACIONS
636 137 687 C/ Barques, 5 Cambrils lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
11
Festivals, cultura o oci, oci cultural? 2ªpart
A
quests dies ha estat, si més no, curiosa la reacció d'alguns a relatar la inversió en cultura de l'Ajuntament de Cambrils, és a dir, amb diners públics. No entraré a mencionar un per un els agents culturals privats que tenim perquè ni toca ni crec que hagi d'estar necessari. Ara bé, no podem obviar que la cultura, com l'educació, la sanitat pública, un habitatge digne, etc. són alguns dels drets que els gestors temporals dels nostres diners públics (els polítics) tenen l'obligació a fer. A Cambrils, ni enlloc, no podem esperar omplir les ofertes culturals ni la programació cultural, si no eduquem culturalment des de l'escola. Ho compararem amb, per exemple, el futbol, quantes escoles de futbol tenim? Quantes extraescolars? Quants campionats? Quants camps de futbol? Quantes hores de televisió té el futbol? Si tinguéssim equipaments culturals: teatres, auditoris, sales de concerts, festivals, programacions estables, escoles de teatre, escoles d'art, escoles de música amb quotes assequibles, música i art a l’escola pública, etc. i tot això es pagués amb els diners públics, que n'hi ha, faríem una societat molt més crítica, educadament i políticament, en definitiva, una societat millor. No podem dir que grans concerts d'artistes televisius en època estival és oferir un programa cultural a la ciutat, perquè no ho és. Turisme cultural? Bé si qui dirigeix el vaixell vol aquest tipus de cultura, sí, és turisme cultural. Potser ens hauria de fer pensar que capità de vaixell no pot exercir la medicina i a l’inrevés. Potser jo no hauria d’escriure ni una ratlla perquè no sóc ni periodista ni escriptora, però bé em considero una ciutadana educada i crítica, i m’agrada ser capitana del meu vaixell, la meva vida.
Aquest fanzine és bona mostra que una altra cultura és possible, aquella que et fa enraonar, que et fa conèixer un grup o músic nou, que amb els seus dibuixos et transporten a mons diferents, i que si no surt als 40 principals o la televisió també hi ha públic, i què aquest públic, i vull referir-me a totes les disciplines artístiques, tenen dret de gaudir de CULTURA. Que una ciutat o poble necessita biblioteques, cinemes, teatres, aules de música, dansa i art, sales, de programacions, i no confonem, hauria d’ésser obligatori i blindat als canvis de colors polítics. I no vull oblidar la cultura popular, les tradicions i costums, ben maques totes, dins de cada àmbit, ni els reis, ni el carnaval, ni sants ni santes, són de la cultura que parlo, perquè són patrimoni festiu, costums i tradicions, i sí, també s’ha de vetllar per totes elles, i a Cambrils tenim una cultura marinera on aprofito per reivindicar més, amb una sala a la Torre del Port per poder exlenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
12
posar en un lloc immillorable i preciós, que la memòria dels més grans fan traslladar-te en el Cambrils mariner, on la seva singularitat de vila i platja ha d’anar lligat per a fer un Cambrils millor i més fort culturalment. Cultura: 2. f. Conjunto de conocimientos que permite a alguien desarrollar su juicio crítico. 3. f. Conjunto de modos de vida y costumbres, conocimientos y grado de desarrollo artístico, científico, industrial, en una época, grupo social, etc. (RAE) #laculturanoésunluxe Laura Moreno Dinaret promociocultural@gmail.com
lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
13
Aquellos maravillosos años 80 Modern Talking es el grupo alemán que más discos ha vendido en todo el mundo (más de 60 millones de copias). Se formó en 1983 en Hamburgo, cuando se encuentran por primera vez Dieter Bohlen y Thomas Anders. El primero realizaba tareas de producción en una compañía editora y el segundo estaba buscando buenas canciones con las que relanzar su carrera como solista. Tras ese primer y breve encuentro, Thomas se ofreció a cantar un tema que le entregó Dieter, titulado "You're my heart, You're my soul". De esa manera nacería lo que se llamaría Modern Talking, con Dieter Bohlen, el rubio, haciéndose cargo de los teclados, aunque con capacidad para tocar también otros instrumentos, como la guitarra, el bajo y la batería. Por otro lado, Thomas Anders, acostumbrado desde pequeño a cantar, prestaba su voz para modelar las canciones del duo. Modern Talking publica su primer álbum en 1985, con el título de "The First", cuyo primer sencillo "You're my heart,you're my soul" les catapulta a la fama. Ese mismo año publican un segundo álbum, titulado "Let's talk about love", con el que también lograron un notable éxito a nivel mundial.. En 1986 Modern Talking publica "Ready for Romance" y "In the middle of nowhere", dos álbumes que se convierten rápidamente en grandes éxitos y de los que se extraen temas como "Brother Louie", "Atlantis is calling" y "Geronimo's Cadillac". Llegados a este momento, las diferencias personales entre los dos integrantes de Modern Talking comienzan a hacerse evidentes, enturbiando su relación profesional. A pesar de ello, el contrato que los Modern Talking tenían firmado con su discográfica les obligó a grabar dos discos más, que fueron titulados "Romantics warriors" y "In the garden of venus", aparecidos lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
14
en 1987. Tras la separación de Modern Talking, la esposa de Thomas, Nora Balling, asume las riendas de la representación de Thomas, quien participa como invitado en el Festival Viña del Mar en 1988, mientras que Dieter publica su primer trabajo en solitario, con el título de "Blue System". En 1999 Modern Talking sorprende a todos sus seguidores reapareciendo con un nuevo álbum, "Alone", publicado con el sello BMG. cuyo sencillo "You are not Alone", un tema muy bailable, se sitúa en los primeros puestos de las listas. En el año 2000, tras el éxito de su anterior trabajo, publican "Year Of The Dragon", seguido un año después por el álbum "America - The 10th Album", con un excelente tema vocal titulado "Win the race". En el 2002 Modern Talking publica "Victory" y, a continuación, "Universe", su último disco antes de su separación definitiva, ocurrida en 2003. Posteriormente se ha editado un álbum de grandes éxitos, titulado "Final Album", en el que se incluyen sus mejores canciones y sus temas más conocidos y galardonados. Spot
Horari d'estiu del 26/06/2017 a l'11/09/2017 de dilluns a divendres de 9 a 14.30 h
lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
15
Impacto La vida estรก llena de impactos. Gente especial que nos deja huella, Sucesos que nos moldean,
Lugares que nos marcan para siempre. Impactos, unos placenteros, otros dolorosos, Impactos al fin y al cabo.
Albert Roca lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
16
De micro a macro Balada de la i latina El cúmulo de malas noticias es inevitable, insufrible y otra ilación de ies hilvanadas, más el IVA incrementado.
Es imprescindible desconectarse de ellas para no volverse insensible e incapaz de disfrutar de todo lo que aún nos ilusiona, aunque intuimos que es injusto. Lluïsa Mulet
El Tamboret Formatges, Vins, Cerveses
Al Costat Botiga, Degustació C/ Les Barques, 5 - Cambrils Charles - 628 109 354 eltamboret@gmail.com lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
17
Aspiraciones
Imanol Buisรกn lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
18
La cita del mes
« La botánica no es una ciencia; es el arte de insultar a las flores en griego y latín.» Jean-Baptiste Alphonse Karr
CAMISETAS Y LIBRETAS PERSONALIZADAS PARA MOLAR @emedemolar www.emedemolar.com lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
19
Jugar con dinero Reunidos en el gran salón me miraban recelosos. Era gente con mucho dinero, dinero y posición… …Pero les faltaba aventura, Algo de locura. Estábamos en una mansión abandonada. Todo era un juego con normas, un juego de ricos… … El que consiguiese aguantar más tiempo dentro se la quedaría en propiedad. Muy de película ¿verdad? Cada uno permanecería encerrado en su cuarto correspondiente. Sin ventanas, incomunicados. Un juego privado al que muy poca gente podía acceder. Un juego secreto, secreto de ricos. Únicamente un botón rojo por si se asustaban y querían abandonar El botón del pánico. En sus ojos se notaba la tensión, todos querían ganar. Firmaron el contrato del acuerdo. Todo lo que pasara aquí quedaba. Un banquero, un empresario, una aristócrata, un actor y un famoso político imputado, gente de dinero Y yo, el que lo organizaba, que tampoco me quejaba. Todos esperaban ansiosos que pasara algo, pero sólo se iba el tiempo… Nada sucedía, desidia. Cri, cri, cri… Un primer botón de puro aburrimiento sonó. Pasaba el tiempo. Cri, cri, cri… Y otro botón, otro, otro, otro… amargor. Parecían preocupados ¿Y su familia? ¿Lo estaría? Un banquero, un empresario, una aristócrata, un actor, un político corrupto y un secuestrador. Tomás Muñoz @7iete
lenouveaufanzine.blogspot.com / @NoveauFanzine / lenouveaufanzine@gmail.com
20